|
|
|
Anar a: [ Ae ] [ Agell ] [ Ager, R. ] [ Ago ] [ Agramunt ] [ Agro ] No hi ha hagut cap geni sense una barreja de follia. (Sèneca) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aeci (Catalunya ?, s X – Còrdova, Andalusia, 1010) Bisbe de Barcelona (995-1010). Es dedicà a la restauració d'esglésies i de la mateixa catedral, després de la destrucció de la ciutat per al-Mansur el 985. Anexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts; la reformà el 1009. Intervingué en l'expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes, perdé la vida en la lluita. 2 CATALUNYA - EMPRESA AEDOS "Agència Editora i Distribuïdora d'Obres Selectes" (Barcelona, 1947 - ) Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions "Biblioteca Biogràfica Catalana" i "Enciclopèdia Catalana", obres de geografia, història, literatura i belles arts. El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - ESPORT Aeroclub de Barcelona-Sabadell (Barcelona, 1953 - ) Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l'Aeroclub de Barcelona i l'Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d'aviació lleugera. El 1958 es fundà la seva filial, l'Aeroclub d'Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme). 5 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Afán de Ribera, Per (Sevilla, Andalusia, s XVI – Nàpols, Itàlia, 1571) Noble. Virrei de Catalunya (1554-58), prengué fortes mesures contra el bandolerisme. Després exerci com a virrei de València (1558-59). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Afán de Ribera y Enríquez, Fernando (Sevilla, Andalusia, 1570 – Vilak, Alemanya, 1637) Noble. Virrei de Catalunya (1619-22), continuà la persecució del bandolerisme iniciada per Alburquerque i, per la seva actitud centrista, s’hagué d'afrontar a una actitud contrària generalitzada al Principat. 7 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Afers (Catarroja, Horta, 1985 – ) Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià García Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants. Es tracta d'una publicació de l'editorial del mateix nom, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d'història, pensament i assaig, i també altres revistes, com "El Contemporani" i "Arxius de Sociologia". 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
9 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Agatuccia de Pesci (Catània, Itàlia, s XIV - ?, s XV) Segona amistançada de Martí el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant. Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí l'Humà, avi de la criatura. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Age (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Poble (ort ant: Aja) de l'antic mun. de Vilallobent. A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d'un km del límit amb l'Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l'important mas Florença. Guifré el Pelós féu donació de l'alou d'Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia. L'església parroquial de Sant Julià és d'origen romànic, reformada el 1791. 11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Agel i Barrière, Guillem (Tuïr, Rosselló, 1753 – 1832) Impressor i editor. Mestre de l'escola de Tuïr, féu d'empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l'església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l'escola. Estampà diverses obres literàries i edità, entre d'altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792). Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agelet i Garriga, Jaume (Lleida, 1888 – Madrid, 1981) Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936. La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge. Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l'erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s'ha publicat 100 poemes (1993). 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agell i Agell, Josep (el Masnou, Maresme, 1882 – Barcelona, 1973) Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l'impulsor de l'Escola de Directors d'Indústries Químiques de l'Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1925, en plena dictadura, fou destituït de tots els càrrecs. Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910). President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agell i Castells, John (Barcelona, 1890 - les Escaldes, Andorra, 1978) Pintor. Estudià a Llotja. L'any 1912 s'hagué de traslladar a l'Amèrica del Sud des d'on anà als EUA. Mantingué permanentment un contacte amb ambients d'artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d'arrel post-impressionista. És, a més, l'autor d'escrits com Ideari artístic i d'altres, que publicà a Montpeller. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agell i Cisa, Roser (Barcelona, 1924 - ) Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Belles Arts) i a Roma. La seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric. Exposa sovint amb el seu marit, Jaume Muxart i Domènech. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - POLÍTICA Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (Catalunya, abr/2000 - ) Consorci. Té per objectiu l'avaluació del sistema universitari a Catalunya, l'anàlisis dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca. Es tracta d'un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agenjo i Cecília, Cèsar (Santander, Catàbria, 1909 - Barcelona, 1998) Tècnic agrícola i veterinari. Membre de l'Institut de Biologia Animal (Servei de Parasitologia), exercí d'assessor de diverses indústries làcties de 20 CATALUNYA - MUNICIPI
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àger, Berenguer d' (Catalunya, s XII) Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àger, Bernat d' (Catalunya, s XII - Santes Creus, Alt Camp, 1222) Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l'església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaranta-cinc monjos. Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d'obres del monestir de Pedra (Aragó), després d'haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l'abat d'aquell cenobi. El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemne 23 CATALUNYA - ART
24 CATALUNYA - CULTURA Àger, danses d' (Àger, Noguera) Danses, que les dones ballaven la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àger, Ramon Berenguer d' (Catalunya, s XII) Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l'orde del Temple. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Àger, Ramon Berenguer d' (Catalunya, s XIII) Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial. Per l'agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d'Urgell contra els interessos de l'hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - HISTÒRIA Àger, vescomtat d' (Catalunya) Jurisdicció senyorial, creada per l’any 1132. El territori fou pres pel comte d'Urgell i per Arnau Mir de Tost poc temps després del 1030. Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir. Ermengol V d'Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094. El primer vescomte fou Guerau Ponç II nét d'Arnau Mir, que ho era de Girona. En el testament de 1132 ja era anomenat vescomte d'Àger. El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins. Amb Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el vescomtat d'Àger passà als comtes d'Urgell (1236). El 1413 el títol es refongué amb la corona, quan el comte d'Urgell Jaume el Dissortat fou desposseït dels seus títols. 30 CATALUNYA - CULTURA Agermanament (Catalunya, 1963 - ) Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l'intercanvi, en un pla d'igualtat fraterna, d'idees i d'ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes. El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al desenvolupament). L'any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d'Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l'Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun. El 1973 donà origen al Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista "Agermanament". 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agià, Miquel d' (País Valencià, s XVI – s XVII) Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d'una càtedra de teologia. Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello. 32 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Aglès (pare) (Catalunya, s XVIII) Religiós. Autor d'un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina. Hi conclou una defensa de la necessitat d'ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats. 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Aglí, l' (Catalunya Nord) Riu entre les Corberes de Llenguadoc (França) fins a el Barcarès (Rosselló), de 80 kms de longitud. Corre en direcció est-oest, fins a desembocar al Mediterrani entre l’estany de Salses i la Tet. Contribueix amb els seus al·luvions a emplenar la plana d’enfonsament del Rosselló. Curs curt i règim nival. Són freqüents les riuades. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agnès (Catalunya, s XI – a 1076) Filla de Ramon Berenguer I el Vell comte de Barcelona, i d'Elisabet. Es casà amb Guiu d'Albion, noble del Delfinat. Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076. 35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Agnès (Catalunya Nord ?, s XI – s XII) Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Jofre III. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agnès (Catalunya ?, s XI – a 1136) Dama. Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senescal de Barcelona. El seu llinatge és desconegut. S'escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d'Urgell. El fet explicaria que el fill gran d'Agnès, el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada, fos cridat 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agnès (Catalunya, s XII) Dama. Muller de Ramon d'Erill (1167). Filla d'Artau III de Pallars Sobirà i d'Agnès. Era germana, per tant, del comte Artau IV. El seu pare morí devers el 1167. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agnès (Catalunya, s XII) Muller d'Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d'Artau IV de Pallars Sobirà. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agnès, Joan Baptista (València, 1480 – 1553) Escriptor i eclesiàstic. Autor, en llatí, d’una apologia de valor històric sobre l’actuació dels cavallers valencians que reprimiren la revolta de Germanies, i d’una altra sobre el virrei marquès de Cenete. En llengua catalana va escriure dues obres hagiogràfiques: La Vida de Sant Julià i Santa Basilissa, i la Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdon i Senén (1542). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agobard (Catalunya ?, s VIII – Lió, França, 840) Visigot. S'establí com a monjo a l'Empordà; després fundà, amb l'abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L'arquebisbe Leidrat de Lió se l'endugué a la seva seu, d'on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816. Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l'emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l'adopcionisme de Fèlix d'Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l'eucaristia. 42 ANDORRA - GEOGRAFIA Agols, riu dels (Encamp, Andorra) Riu que, reunit amb el riu d'Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l'esquerra, a la Valira d'Encamp, poc abans de la Mosquera. Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l'estany d'Engolasters. Neix al peu del pic dels Agols, al límit 43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
44 PAÍS VALENCIÀ - ART Agost, esfinxs d' (Agost, Alacantí) Nom de dues escultures de pedra, d'art ibèric, trobades per atzar, a la fi del s. XIX, al lloc anomenat el camp de l'Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona. Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d'elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut. 45 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Agosta, comtat d' (Itàlia) Comtat amb centre a Augusta, creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó. Després de tenir-lo el fill i el nét d'aquest, passà a la Corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agostí, Joan (Catalunya, s XV) Frare dominicà. Visqué a Lleida. Estengué pel país la devoció del Roser. Fou venerat amb culte propi durant bastants anys després de la seva mort. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agramont, Antoni (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1858 – 1906) Músic i compositor. Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agramont i Parera, Paulí (Barcelona, 1896 - s XX) Pintor que destaca com a paisatgista. 50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agramunt, Joan d' (Lleida, s XV - ?, s XVI) Marí. En 1511 convingué amb Ferran el Catòlic l'exploració de Terranova. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Agramunt, Josep "el Capellà de Flix" (Flix, Ribera d'Ebre, 1826 – Clichy, França, 1887) Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76). Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy. Manà afusellar gran nombre de liberals a la III Guerra Carlina. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agramunt, Pasqual (València, 1688 – Madrid, 1738) Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d'Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València. Escriví entre altres obres de teme eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l'aprovació de Gregori Maians. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Agramunt, vegueria d' (Catalunya, s XIV - 1716) Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d'Oliana i l'estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses. En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al s. XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins al 1833, la vegueria d'Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l'alcaldia major d'Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA
57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Agrassot, Joaquim (Oriola, 1836 – València, 1918) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums. És representat als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València. Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu. 58 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ágreda, tractat d' (1162) (Ágreda, Sòria, Castella, 27/set/1162) Pacte signat entre Ferran II de Lleó i el rei d'Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers. Ferran II es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita Sança, com a esposa. 59 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Ágreda, tractat d' (1281) (Ágreda, Sòria, Castella, 27 i 28/mar/1281) Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç. Pere II reconegué Sanç com a hereu de Castella. En secret, foren acordats també la conquesta i el repartiment de Navarra, així com que el rei d’Aragó rebria Albarrasí i altres viles de la frontera. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Agrefull, torrent d' (Prats de Molló, Vallespir) Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d'Agrefull. 61 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Agres (Anna, Canal de Navarrés) Masia. Era un poble de moriscs (17 focs el 1602), fins que a l'expulsió d'aquests (1609) es despoblà. 63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Agres i Sella, baronia d' (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d'Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa). Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d'aquelles viles. El títol continua dins la mateixa família. 64 CATALUNYA - EMPPRESA Agrícola Experimental (Catalunya, 1987 - ) Empresa creada per la Presidència de la Generalitat. Les seves finalitats són la gestió i l'aprofitament d'exportacions agràries, forestals i piscícoles i, en general, del que es relaciona amb aquests objectius. 65 CATALUNYA - EMPRESA Agrolimen (Catalunya, s XX - ) Holding industrial. Especialment important en el sector alimentari. Participa en un conjunt d'empreses, en algunes associat a capitals estrangers, entre les quals cal assenyalar Gallina Blanca SA (productes alimentaris preparats), Gallina Blanca Purina SA (pinsos), Mabresa-Purlom (càrnica), Cítricos y Refrescantes SA (begudes no alcohòliques), Arbora Internacional SA (perfumeria), Fibrex (material sanitari "Dodot", "Evax"), Seimex (aerosols) i d'altres de pastisseria, agropecuàries, immobiliàries, etc. 66 CATALUNYA - EMPRESA Agropecuària de Guissona, Societat Cooperativa Limitada (Guissona, Segarra, 1959 - ) Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agroindustrial. Les seves instal·lacions 67 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Astronàutica Espanyola (Barcelona, 1953 - ) Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l'astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l'enginyer Juli Marial. L'any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d'Astronàutica. A l'any 1957 l'Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I. Publicà el butlletí "Astronáutica". 68 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Astronòmica de Sabadell (Sabadell, Vallès Occidental, 1960 - ) Entitat amateur. Dedicada a l'estudi dels diferents astres i fenòmens de l'univers, amb diverses delegacions a l'estat espanyol. Facilita instruccions i efemèrides dels diferents fenòmens als associats, en recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents. Entre les diferents publicacions que edita (circulars tècniques, monografies), cal esmentar la revista bimensual "Astrum". 69 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Científico-Excursionista de Mataró (Mataró, Maresme, 1898 - ) Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d'Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d'arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l'Agrupació. Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant les 70 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (Barcelona, 1922 - ) Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana. Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts. Convoca el concurs musical Joaquim Serra. 71 CATALUNYA - CULTURA
72 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) (Barcelona, 1954 – 1963) Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc. Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedes i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències. Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes. Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta. 73 CATALUNYA - CULTURA Agrupació Escola de Bibliotecàries (AEB) (Barcelona, 1930 – gen/1939) Associació professional. Agrupava les alumnes i les bibliotecàries sortides de l'Escola de Barcelona, fundada el 1930. L'any 1936 se'n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d'Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB. Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí "AEB". 74 CATALUNYA - ESPORT Agrupació Excursionista de Catalunya (Barcelona, 1912 - ) Entitat esportiva. Fundada per un grup de cantaires de l’Orfeó Català. Centre excursionista molt dinàmic, ha intervingut, com d’altres, en la vida cultural catalana: l’any 1928 va celebrar una sèrie d’actes a favor dels damnificats per l’incendi de les 75 CATALUNYA - ESPORT
76 CATALUNYA - EMPRESA
77 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA
78 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Agrupació Valencianista Escolar (València, 1932 – 1936) Entitat d'ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana. Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista. 79 CATALUNYA - CULTURA
Anar a: [ Ae ] [ Agell ] [ Ager, R. ] [ Ago ] [ Agramunt ] [ Agro ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Àger (
Àger, col·legiata d' (
Àger, vall d' (
Agost (
Agramunt (
Agres (
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (
Agrupació Excursionista Icària (
Agrupació Mútua (
Agrupament d'Esbarts Dansaires (