A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ae ]   [ Agell ]   [ Ager, R. ]   [ Ago ]   [ Agramunt ]   [ Agro ]

No hi ha hagut cap geni sense una barreja de follia. (Sèneca)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aeci  (Catalunya ?, s X – Còrdova, Andalusia, 1010)  Bisbe de Barcelona (995-1010). Es dedicà a la restauració d'esglésies i de la mateixa catedral, després de la destrucció de la ciutat per al-Mansur el 985. Anexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts; la reformà el 1009. Intervingué en l'expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes, perdé la vida en la lluita.

2 CATALUNYA - EMPRESA

AEDOS "Agència Editora i Distribuïdora d'Obres Selectes"  (Barcelona, 1947 - )  Empresa editorial. Fundada per Maria Borràs de Quadras. El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publicà les col·leccions "Biblioteca Biogràfica Catalana" i "Enciclopèdia Catalana", obres de geografia, història, literatura i belles arts. El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964, en què començà a ésser concedit cada dos anys.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAerbe, Ferran  (Aiora, Vall de Cofrents, s XV - ?, s XV)  Metge i poeta. Fou imitador d'Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.

4 CATALUNYA - ESPORT

Aeroclub de Barcelona-Sabadell  (Barcelona, 1953 - )  Aeroclub. Constituït arran de la fusió de l'Aeroclub de Barcelona i l'Aeroclub de Sabadell. És una escola de pilots comercials i d'aviació lleugera. El 1958 es fundà la seva filial, l'Aeroclub d'Igualada (vols a vela). També té filials a Manresa (paracaigudisme), Montjuïc i Mollet (aeromodelisme).

5 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Afán de Ribera, Per  (Sevilla, Andalusia, s XVI – Nàpols, Itàlia, 1571)  Noble. Virrei de Catalunya (1554-58), prengué fortes mesures contra el bandolerisme. Després exerci com a virrei de València (1558-59).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Afán de Ribera y Enríquez, Fernando  (Sevilla, Andalusia, 1570 – Vilak, Alemanya, 1637)  Noble. Virrei de Catalunya (1619-22), continuà la persecució del bandolerisme iniciada per Alburquerque i, per la seva actitud centrista, s’hagué d'afrontar a una actitud contrària generalitzada al Principat.

7 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Afers  (Catarroja, Horta, 1985 – )  Revista semestral especialitzada en història. Fundada per Sebastià García Martínez. El seu director és Manuel Ardit, i el cap de redacció, Vicent S. Olmos. La revista està especialitzada en la història dels Països Catalans, de la qual ha editat força números monogràfics, i també en qüestions internacionals rellevants. Es tracta d'una publicació de l'editorial del mateix nom, que té seus a Catarroja, Palma i Barcelona. Els seus editors són Vicent S. Olmos i Agustí Colomines, i publica diverses col·leccions de llibres d'història, pensament i assaig, i també altres revistes, com "El Contemporani" i "Arxius de Sociologia".

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAgaró, s'  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  (ant: Segueró) Barri i nucli turístic de la Costa Brava. Entre el 1920 i el 1936, J. Ensesa (promotor) i R. Masó (arquitecte) edificaren la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Agatuccia de Pesci  (Catània, Itàlia, s XIV - ?, s XV)  Segona amistançada de Martí el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant. Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí l'Humà, avi de la criatura.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Age  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Poble (ort ant: Aja) de l'antic mun. de Vilallobent. A la vora de la terrassa fluvial superior que domina la confluència de la Llavanera i el Segre i a menys d'un km del límit amb l'Alta Cerdanya, frontera franco-espanyola. Dins el seu antic terme es troba l'important mas Florença. Guifré el Pelós féu donació de l'alou d'Age al monestir de Ripoll, el qual hi establí una pabordia. L'església parroquial de Sant Julià és d'origen romànic, reformada el 1791.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Agel i Barrière, Guillem  (Tuïr, Rosselló, 1753 – 1832)  Impressor i editor. Mestre de l'escola de Tuïr, féu d'empresari de les representacions teatrals que se celebraren a benefici de l'església de Tuïr i que reuní els dramaturgs més importants de l'escola. Estampà diverses obres literàries i edità, entre d'altres, el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792). Fou un partidari convençut de la Revolució Francesa i fou empresonat (1800-01).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agelet i Garriga, Jaume  (Lleida, 1888 – Madrid, 1981)  Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936. La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge. Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l'erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s'ha publicat 100 poemes (1993).

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAgell  (Cabrera de Mar, Maresme)  Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d'estiueig, s'agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l'església de Santa Helena (construcció gòtica del s. XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona; tots dos són a l'esquerra de la riera d'Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d'Argentona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agell i Agell, Josep  (el Masnou, Maresme, 1882 – Barcelona, 1973)  Farmacèutic i científic. Llicenciat en ciències físico-químiques, fou l'impulsor de l'Escola de Directors d'Indústries Químiques de l'Escola Industrial de la Mancomunitat de Catalunya. L'any 1925, en plena dictadura, fou destituït de tots els càrrecs. Fundà les revistes “El Mundo Farmacéutico” (1902) i “Farmàcia Catalana” (1907) i escriví un Tratado de Análisis Químico (1910). President de diverses societats i institucions, fou un dels responsables del desenvolupament de la química industrial a Espanya.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agell i Castells, John  (Barcelona, 1890 - les Escaldes, Andorra, 1978)  Pintor. Estudià a Llotja. L'any 1912 s'hagué de traslladar a l'Amèrica del Sud des d'on anà als EUA. Mantingué permanentment un contacte amb ambients d'artistes i quan, el 1957, retornà a Catalunya, intensificà la seva activitat pictòrica la qual se centrà en un paisatgisme d'arrel post-impressionista. És, a més, l'autor d'escrits com Ideari artístic i d'altres, que publicà a Montpeller.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agell i Cisa, Roser  (Barcelona, 1924 - )  Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Belles Arts) i a Roma. La seva obra ha evolucionat des d'un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric. Exposa sovint amb el seu marit, Jaume Muxart i Domènech.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgell i Torrents, Joan  (Sanaüja, Segarra, 1809 - Barcelona ?, 1868)  Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860). Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona. Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.

18 CATALUNYA - POLÍTICA

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya  (Catalunya, abr/2000 - )  Consorci. Té per objectiu l'avaluació del sistema universitari a Catalunya, l'anàlisis dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca. Es tracta d'un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l'Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agenjo i Cecília, Cèsar  (Santander, Catàbria, 1909 - Barcelona, 1998)  Tècnic agrícola i veterinari. Membre de l'Institut de Biologia Animal (Servei de Parasitologia), exercí d'assessor de diverses indústries làcties deInici Pàgina Catalunya. Ha estat director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya. Ha publicat diverses obres tècniques; Enciclopedia de la avicultura, Enciclopedia de la leche, Enciclopedia de la inspección veterinaria, Análisis de alimentos, etc, i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramaderia i de sanitat dels aliments.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraÀger  (Noguera Municipi: 160,86 km2, 618 m alt, 594 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i al límit amb l'Aragó. Relleu accidentat per la serra del Montsec, amb alzinars i rouredes. Predomina l'agricultura de secà, complementada per la de regadiu, la ramaderia i l'avicultura. Dins les muralles de l'antic castell d'Àger, es conserva parcialment la col·legiata d'Àger, dedicada a sant Pere. A l'església parroquial de Sant Vicenç, un sarcòfag romà de marbre del s. III amb escenes mitològiques, avui pila baptismal, dóna fe de l'origen romà del poble. El terme comprèn també els pobles i llogarets d'Agulló, Corçà, Millà, la Régola i Fontdepou, i l'ermita de Sant Llobí. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àger, Berenguer d'  (Catalunya, s XII)  Noble. En 1194 fou un dels garantidors dels acords entre Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àger, Bernat d'  (Catalunya, s XII - Santes Creus, Alt Camp, 1222)  Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l'església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaranta-cinc monjos. Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d'obres del monestir de Pedra (Aragó), després d'haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l'abat d'aquell cenobi. El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemneInici Pàgina institució de l'orde de la Mercè, impulsada per Jaume I. El monarca, que sortia tot seguit de viatge, acompanyà l'abat Bernat d'Àger fins a Santes Creus.

23 CATALUNYA - ART

interior de la col·legiata d'Àger (Noguera)Àger, col·legiata d'  (Àger, Noguera Col·legiata situada sobre la vila, dins les muralles del castell, al costat del palau dels vescomtes. Durant la primera ocupació d'Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí. En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau Mir de Tost dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l'exempció de la mitra d'Urgell (1060). Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no féu efectiva la donació. L'exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d'Urgell i, després, amb els de Lleida, al s XII, que provocaren una devallada material i d'observança, fins que hi intervingué Bernat Calbó (1232) per a remeiar-ho. L'abadia esdevingué pràcticament nul·lius amb jurisdicció sobre 38 parròquies i 16 anexos, dividides en 4 oficialats: Àger, Castelló de Farfanya, Montclús i Valldellou. La canonja fou secularitzada per Climent VIII el 1592 i esdevingué col·legiata i arxiprestat, que consevà la jurisdicció exempta fins al 1874 (arxiprestat d'Àger), que fou incorporat al bisbat de Lleida. De l'antiga basílica (s XII), només en queden els tres absis, amb capitells esculpits, part de les criptes (s XI) i un tros de la nau al costat del campanar inacabat. També hi ha restes de pintures murals i una part del claustre gòtic i dependències malmeses.

24 CATALUNYA - CULTURA

Àger, danses d'  (Àger, Noguera)  Danses, que les dones ballaven la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes. 

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àger, Ramon Berenguer d'  (Catalunya, s XII)  Noble. En 1143 fou un dels signants de la instauració a Catalunya de l'orde del Temple.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaÀger, Ramon Berenguer d'  (Urgell ? , s XII – s XIII)  Noble. Era personatge importat al comtat d'Urgell. Fou un dels marmessors del comte Ermengol VIII, mort en 1209.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àger, Ramon Berenguer d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Exercí una gran influència sota el regnat de Jaume I. Pertanyia al bàndol dels Cabrera i els Cardona, però sempre mostrà una remarcable adhesió personal al monarca, que el distingiria amb proves de confiança especial. Per l'agost de 1225 acompanyà el rei a Peníscola, que fou assetjada per un temps sense resultat. En 1228, havent emprès Jaume I la seva campanya contra els Cabrera, que usurpaven el comtat d'Urgell contra els interessos de l'hereva legítima Aurembiaix, fou negociat el lliurament

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

la vall d'Àger amb el Montsec d'Ares al fonsÀger, vall d'  (Àger, Noguera)  Llarga depressió tectònica. Enclavada, al nord-est de la comarca, entre el Montsec d'Ares i els relleus muntanyosos que separen la vall de la depressió central catalana i recorreguda per una línia de dislocació que posa en contacte les roques calcàries del Montsec amb les margues eocenes del fons de la vall. En són els límits, a l'est, la Noguera Pallaresa (que la separa de la vall de Meià, la seva continuació) i, a l'oest, la Noguera Ribagorçana, les quals travessen aquesta regió pels congosts, difícilment practicables, dels Terradets i Camarasa, a la primera, i de Mont-rebei, Fet i Blancafort, a la segona, actualment emplenats, en bona part,Inici Pàgina per embassaments hidroelèctrics; només el tren, amb el recurs de nombroses foradades, segueix l'artèria fluvial pallaresa. En canvi, la carretera de Lleida al Pallars travessa l'alineació muntanyosa que limita la vall al sud pel coll d'Àger (909 m alt); i, bé que penetra a la conca de Tremp obrint-se pas...  Segueix... 

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Àger, vescomtat d'  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, creada per l’any 1132. El territori fou pres pel comte d'Urgell i per Arnau Mir de Tost poc temps després del 1030. Fou reprès pels àrabs i conquerit definitivament cap al 1047 pel mateix Arnau Mir. Ermengol V d'Urgell creà un vescomtat del Baix Urgell en intentar la reconquesta de Balaguer el 1094. El primer vescomte fou Guerau Ponç II nét d'Arnau Mir, que ho era de Girona. En el testament de 1132 ja era anomenat vescomte d'Àger. El 1187, el territori comprenia des de la Noguera Pallaresa fins a la Noguera Ribagorçana i del Segre al Montsec, fins a Corbins. Amb Ponç I d'Urgell, fill de Guerau IV de Cabrera, el vescomtat d'Àger passà als comtes d'Urgell (1236). El 1413 el títol es refongué amb la corona, quan el comte d'Urgell Jaume el Dissortat fou desposseït dels seus títols.

30 CATALUNYA - CULTURA

Agermanament  (Catalunya, 1963 - )  Moviment religiós. Format per laics, sacerdots diocesans i religiosos de diversos ordes i institucions, dedicat a promoure l'intercanvi, en un pla d'igualtat fraterna, d'idees i d'ajuda material entre els països de missió i les diòcesis catalanes. El 1963 fou reconegut com a Secretariat de Cooperació Interdiocesà, quan ja hi havia nuclis a Xile i al Camerun. Amb el criteri de separar les tasques tècniques de les pastorals, fou creat el CODES (Cooperació al desenvolupament). L'any 1968 ha estat promogut a Delegació Diocesana d'Agermanament. Fins al 1968 han col·laborat amb l'Agermanament 43 sacerdots i 74 laics, repartits entre Xile i el Camerun. El 1973 donà origen al Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona. Publicà (1962-79) la revista "Agermanament".

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agià, Miquel d'  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Teòleg. El 1563 passà a Nova Espanya, on fou encarregat d'una càtedra de teologia. Publicà un Tratado de consulta sobre el servicio personal de los indios (1604), poc favorable als indígenes, que ocasionà la replica del jesuïta castellà establert al Perú, Francisco Coello.

32 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici PàginaÀgila  (Hispània ? , s VI – Merida, Extremadura, v 554)  Rei visigot (549-554). Elegit pels nobles a Barcelona. Una revolta de la Bètica l'obligà a transferir la capital a Mèrida. La facció contrincant elegí rei Atanagild (551), que demanà l'auxili de Justinià. Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àgila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l'assassinaren.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aglès (pare)  (Catalunya, s XVIII)  Religiós. Autor d'un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina. Hi conclou una defensa de la necessitat d'ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aglí, l'  (Catalunya Nord)  Riu entre les Corberes de Llenguadoc (França) fins a el Barcarès (Rosselló), de 80 kms de longitud. Corre en direcció est-oest, fins a desembocar al Mediterrani entre l’estany de Salses i la Tet. Contribueix amb els seus al·luvions a emplenar la plana d’enfonsament del Rosselló. Curs curt i règim nival. Són freqüents les riuades.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agnès  (Catalunya, s XI – a 1076)  Filla de Ramon Berenguer I el Vell comte de Barcelona, i d'Elisabet. Es casà amb Guiu d'Albion, noble del Delfinat. Morí abans que el seu pare, el qual traspassà en 1076.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Agnès  (Catalunya Nord ?, s XI – s XII)  Dama. Muller de Girard I, comte del Rosselló. Fill seu seria el comte Jofre III.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agnès  (Catalunya ?, s XI – a 1136)  Dama. Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senescal de Barcelona. El seu llinatge és desconegut. S'escau la conjectura que fos germana del comte Ermengol VI d'Urgell. El fet explicaria que el fill gran d'Agnès, el Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada, fos cridatInici Pàgina en quart lloc a la successió urgellenca pel testament d'aquell comte. Fills d'Agnès foren, a més de l'esmentat, Ot i potser un Gastó poc conegut. També degué tenir una filla casada amb el vescomte Udalard de Besalú. el seu marit morí devers el 1120. Ella ja era morta en 1136.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agnès  (Catalunya, s XII)  Dama. Muller de Ramon d'Erill (1167). Filla d'Artau III de Pallars Sobirà i d'Agnès. Era germana, per tant, del comte Artau IV. El seu pare morí devers el 1167.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agnès  (Catalunya, s XII)  Muller d'Artau III de Pallars Sobirà. El seu llinatge és desconegut. Fou la mare d'Artau IV de Pallars Sobirà.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agnès, Joan Baptista  (València, 1480 – 1553)  Escriptor i eclesiàstic. Autor, en llatí, d’una apologia de valor històric sobre l’actuació dels cavallers valencians que reprimiren la revolta de Germanies, i d’una altra sobre el virrei marquès de Cenete. En llengua catalana va escriure dues obres hagiogràfiques: La Vida de Sant Julià i Santa Basilissa, i la Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdon i Senén (1542).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agobard  (Catalunya ?, s VIII – Lió, França, 840)  Visigot. S'establí com a monjo a l'Empordà; després fundà, amb l'abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L'arquebisbe Leidrat de Lió se l'endugué a la seva seu, d'on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816. Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l'emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l'adopcionisme de Fèlix d'Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l'eucaristia.

42 ANDORRA - GEOGRAFIA

Agols, riu dels  (Encamp, Andorra)  Riu que, reunit amb el riu d'Ensagents i el riu dels Cortals, aflueix, per l'esquerra, a la Valira d'Encamp, poc abans de la Mosquera. Una part important de les seves aigües és desviada pel canal subterrani de Ransol cap a l'estany d'Engolasters. Neix al peu del pic dels Agols, al límitInici Pàgina amb la parròquia d'Andorra la Vella.

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíAgost  (Alacantí Municipi: 66,64 km2, 376 m alt, 4.787 hab (2013). Situat en la depressió envoltada per les penyes del Sit i el Maigmó, i les serres del Ventós, del Castellar i dels Talls. La part més muntanyosa és coberta de pins, garrofers i matolls. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà i de regadiu, complementada per la ramaderia ovina i cabruna, l'avicultura, les explotacions de guix i d'argila i, sobretot, les terrisseries, la producció de les quals és destinada en part a l'exportació. Els darrers dies de l'any, el poble celebra la festa del Rei Moro, que commemora, segons la tradició, la reconquesta de la vila. L'església parroquial de Sant Pere és del començament del s. XVII. Dins el terme es troben, entre altres, els caserius de la Sarganella, Escandella i Alabastre. Prop de la població s'han trobat les esfinxs d'Agost.  Ajuntament

44 PAÍS VALENCIÀ - ART

Agost, esfinxs d'  (Agost, Alacantí)  Nom de dues escultures de pedra, d'art ibèric, trobades per atzar, a la fi del s. XIX, al lloc anomenat el camp de l'Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona. Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d'elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Agosta, comtat d'  (Itàlia)  Comtat amb centre a Augusta, creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó. Després de tenir-lo el fill i el nét d'aquest, passà a la Corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agostí, Joan  (Catalunya, s XV)  Frare dominicà. Visqué a Lleida. Estengué pel país la devoció del Roser. Fou venerat amb culte propi durant bastants anys després de la seva mort.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgostin, Miquel  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 - Perpinyà ?, 1630)  Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d'un vocabulari en sis idiomes. Pertanyia a l'orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agramont, Antoni  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1858 – 1906)  Músic i compositor. Compongué 3 misses, diversos motets i moltes sardanes, algunes de les quals aconseguiren molta fama, com La festa de Santa Màxima, El foc de Castelló i Joguines d’una pastora.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agramont i Parera, Paulí  (Barcelona, 1896 - s XX)  Pintor que destaca com a paisatgista.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellAgramunt  (Urgell Municipi: 79,6 km2, 337 m alt, 5.515 hab (2014). Al nord de la comarca, al límit amb la de la Noguera. De relleu accidentat i dividit en dos sectors per la serra d'Almenara. Agricultura principalment de secà, amb cereals (blat i, sobretot ordi) i de regadiu (cereals, alfals i hortalisses), aquesta a la zona regada pel canal d'Urgell (vall de Sió). Entre altres indústries relacionades amb les activitats agrícoles, la indústria turronera (turró d'Agramunt) és de gran importància i tradició; també hi ha indústria de sabó, teixits, maquinària agrícola, remolcs i sacs de paper. La vila és situada a la dreta del Sió, al límit entre el secà i el regadiu; el nucli antic ha estat declarat monument històrico-artístic, especialment l'església romànica de Santa Maria (s XII-XIII), amb elements escultòrics de l'escola lleidatana a la portalada. Casa de la vila d'estil barroc, porticat. Durant la baixa edat mitjana, arribà a encunyar moneda (agramuntesa) i esdevingué cap de la vegueria d'Agramunt. Dins el terme, a més, hi ha els antics termes de Muntada, Mafet, Aladrell, Almenara Alta, Almenara Baixa i Tarassó, i damunt la serra d'Almenara, es troba la torre anomenada el Pilar d'Almenara. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Fira del Torró - Ràdio Sió - Club Handbol - Cobla Jovenívola

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgramunt, Jaume d'  (Catalunya, s XIV – Lleida, 1350)  Metge i mestre. Va escriure una epístola dirigida als paers de Lleida Regiment de preservació a epidèmia o pestilència e mortaldats (1349), tractat de profilaxi més que no pas de tractament de la temible pesta. Fou una de les primeres víctimes quan la pesta assolà Lleida l'any següent (1350).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agramunt, Joan d'  (Lleida, s XV - ?, s XVI)  Marí. En 1511 convingué amb Ferran el Catòlic l'exploració de Terranova.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agramunt, Josep "el Capellà de Flix"  (Flix, Ribera d'Ebre, 1826 – Clichy, França, 1887)  Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76). Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy. Manà afusellar gran nombre de liberals a la III Guerra Carlina.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agramunt, Pasqual  (València, 1688 – Madrid, 1738)  Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d'Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València. Escriví entre altres obres de teme eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l'aprovació de Gregori Maians.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Agramunt, vegueria d'  (Catalunya, s XIV - 1716)  Demarcació senyorial. Comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d'Oliana i l'estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses. En un principi, Agramunt era només cap de sots-vegueria; el territori que després fou la vegueria formava part, al s. XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins al 1833, la vegueria d'Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l'alcaldia major d'Agramunt, una de les dues alcaldies en que aquest fou dividit.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici Pàginaagramuntesa  (Catalunya)  Nom donat a dues monedes. La primera encunyada a l'Urgell entre els s XII i XIV. La segona fou encunyada a Agramunt el 1641, a nom de Lluís XIII, durant la Guerra dels Segadors.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agrassot, Joaquim  (Oriola, 1836 – València, 1918)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums. És representat als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València. Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ágreda, tractat d' (1162)  (Ágreda, Sòria, Castella, 27/set/1162)  Pacte signat entre Ferran II de Lleó i el rei d'Aragó, Alfons I, encara infant, voltat dels seus consellers. Ferran II es comprometé a defensar Alfons i a lliurar-li la seva germana petita Sança, com a esposa.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ágreda, tractat d' (1281)  (Ágreda, Sòria, Castella, 27 i 28/mar/1281)  Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç. Pere II reconegué Sanç com a hereu de Castella. En secret, foren acordats també la conquesta i el repartiment de Navarra, així com que el rei d’Aragó rebria Albarrasí i altres viles de la frontera.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Agrefull, torrent d'  (Prats de Molló, Vallespir)  Afluent esquerrà del Tec. Recull les aigües que baixen de les esquerdes de Rojà i del puig de la collada Verda i desguassa vora el molí d'Agrefull.

61 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatAgres  (Comtat Municipi: 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013). Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d'Agullent anomenada la valleta d'Agres, per on el riu d'Agres (afluent esquerrà del riu d'Alcoi) arriba fins a l'estret d'Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l'anomenat port d'Agres. Hi predomina l'agricultura de secà, dedicada principalment aInici Pàgina l'olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. L'emigració ha reduït la població en una quarta part. La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l'antic castell d'Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el s XIX, el qual tenia cura d'un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d'Agres). Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d'un poblat de l'Edat del Bronze. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Agres  (Anna, Canal de Navarrés)  Masia. Era un poble de moriscs (17 focs el 1602), fins que a l'expulsió d'aquests (1609) es despoblà.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Agres i Sella, baronia d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial, creada el 1527. Comprenia les viles d'Agres (Comtat) i de Sella (Marina Baixa). Vinculada, amb caràcter agnatici, a Joan de Calataiud, senyor d'aquelles viles. El títol continua dins la mateixa família.

64 CATALUNYA - EMPPRESA

Agrícola Experimental  (Catalunya, 1987 - )  Empresa creada per la Presidència de la Generalitat. Les seves finalitats són la gestió i l'aprofitament d'exportacions agràries, forestals i piscícoles i, en general, del que es relaciona amb aquests objectius.

65 CATALUNYA - EMPRESA

Agrolimen  (Catalunya, s XX - )  Holding industrial. Especialment important en el sector alimentari. Participa en un conjunt d'empreses, en algunes associat a capitals estrangers, entre les quals cal assenyalar Gallina Blanca SA (productes alimentaris preparats), Gallina Blanca Purina SA (pinsos), Mabresa-Purlom (càrnica), Cítricos y Refrescantes SA (begudes no alcohòliques), Arbora Internacional SA (perfumeria), Fibrex (material sanitari "Dodot", "Evax"), Seimex (aerosols) i d'altres de pastisseria, agropecuàries, immobiliàries, etc.

66 CATALUNYA - EMPRESA

Agropecuària de Guissona, Societat Cooperativa Limitada  (Guissona, Segarra, 1959 - )  Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agroindustrial. Les seves instal·lacionsInici Pàgina principals són a Guissona (pinsos, escorxador frigorífic, escorxador d'aus, selecció d'ous, etc) i té centres menors a les Pallargues (Segarra), Lleida i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) així com diversos centres de distribució. El 1980 era la quarta empresa alimentària de l'estat espanyol. Ha entrat en el camp de la distribució minorista amb la creació de les botigues "Àrea de Guissona", en explotació directa i en règim de franquícia. L'any 1999 participà en la creació de la nova societat mercantil Corporació Alimentària Guissona SA. Grup Guissona

67 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Astronàutica Espanyola  (Barcelona, 1953 - )  Societat científica. Dedicada principalment a la promoció i divulgació de l'astronàutica. Fou fundada com a secció de la Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica i esdevingué més endavant una entitat independent. Entre els socis fundadors cal destacar l'enginyer Juli Marial. L'any 1954 fou acceptada com a membre amb vot de la Federació Internacional d'Astronàutica. A l'any 1957 l'Agrupació Astronàutica Espanyola va organitzar a Barcelona el VIII Congrés de la Federació Internacional d'Astronàutica, que coincidí amb la col·locació en òrbita del Sputnik I. Publicà el butlletí "Astronáutica".

68 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Astronòmica de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1960 - )  Entitat amateur. Dedicada a l'estudi dels diferents astres i fenòmens de l'univers, amb diverses delegacions a l'estat espanyol. Facilita instruccions i efemèrides dels diferents fenòmens als associats, en recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents. Entre les diferents publicacions que edita (circulars tècniques, monografies), cal esmentar la revista bimensual "Astrum". Agrupació Astronòmica de Sabadell

69 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Científico-Excursionista de Mataró  (Mataró, Maresme, 1898 - )  Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d'Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d'arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l'Agrupació. Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant lesInici Pàgina dècades de postguerra es constituiren les seccions d'escalada, d'alta muntanya, de minyons, d'espeleologia i de submarinisme. Al final dels anys seixanta el butlletí publicat des del 1946 donà pas a la revista "Cingles". La dècada dels setanta estigué marcada per les expedicions científiques a l'Iran (1971), al Kilimanjaro i Mont Kenya (1973), a Groenlàndia (1974), als Andes (1975), a Alaska (1975) i a l'Hindu Kush (1976), entre d'altres. Durant els anys vuitanta i noranta s'assoliren important fites per a l'alpinisme mataroní i català a l'Himalaia, sovint deslluïdes per tragèdies. El 1999 es publicà el llibre Cent anys d'excursionisme mataroní (1898-1998), de Víctor Lígos i Hernando. Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

70 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona  (Barcelona, 1922 - )  Entitat cultural. Fundada amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, amb el propòsit de promoure i divulgar la sardana. Té uns arxius que contenen més de 3.000 sardanes i obres per a cobla. A part té secció d’excursionisme, l’Esbart Barcelona i els Amics dels Concerts. Convoca el concurs musical Joaquim Serra.

71 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Agrupació de Colles de Geganters de CatalunyaAgrupació de Colles de Geganters de Catalunya  (Sallent de Llobregat, Bages, 1984 - )  Entitat. Creada arran de laInici Pàgina elaborat un complet arxiu de fotografies i historials dels gegants i nans dels Països Catalans. Actualment té més de dues-centes colles afiliades i la seva organització interna es basa en diverses coordinadores comarcals. L'any 2000 rebé el Premi Nacional de cultura popular que atorga la Generalitat de Catalunya. Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya

72 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB)  (Barcelona, 1954 – 1963)  Grup de teatre independent. Inscrit, fins al 1962, al Cercle Artístic de Sant Lluc. Dirigit successivament per Lluís Orduna, Pau Garsaball, Montserrat Julià, Jordi Sarsanedes i Frederic Roda, que li dóna una orientació eclèctica, d’obertura a totes les tendències. Fou un primer intent de teatre nacional i tingué un paper decisiu en la renovació de l’escena catalana, amb traduccions i obres catalanes. Patrocinà la col·lecció “Quaderns de Teatre de l’ADB”, editada per Joaquim Horta.

73 CATALUNYA - CULTURA

Agrupació Escola de Bibliotecàries (AEB)  (Barcelona, 1930 – gen/1939)  Associació professional. Agrupava les alumnes i les bibliotecàries sortides de l'Escola de Barcelona, fundada el 1930. L'any 1936 se'n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d'Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB. Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí "AEB".

74 CATALUNYA - ESPORT

Agrupació Excursionista de Catalunya  (Barcelona, 1912 - )  Entitat esportiva. Fundada per un grup de cantaires de l’Orfeó Català. Centre excursionista molt dinàmic, ha intervingut, com d’altres, en la vida cultural catalana: l’any 1928 va celebrar una sèrie d’actes a favor dels damnificats per l’incendi de lesInici Pàgina Gavarres i el 1932 un homenatge a Verdaguer al santuari del Mont.

75 CATALUNYA - ESPORT

Logo de l'Agrupació Excursionista IcàriaAgrupació Excursionista Icària  (Poblenou, Barcelona, 1916 – )  Entitat excursionista del barri on sempre ha tingut una forta incidència en la vida social i cultural. La primera denominació fou Secció Excursionista del Club Esportiu Júpiter, fins que el 1921 esdevingué Agrupació Excursionista Júpiter, i amb el temps adquirí la denominació actual. Després de la guerra civil de 1936-39, l'Agrupació es reorganitzà amb les seccions d'excursionisme, esquí, càmping, fotografia, escacs, tennis de taula, biblioteca i activitats marines. Durant els anys cinquanta es consolidà un grup d'escaladors autoanomenats els Bèlits, que amb el temps ingressaren al CADE del Centre Excursionista de Catalunya. A principis dels anys seixanta es crearen les noves seccions d'escalada, espeleologia i cultura. Agrupació Excursionista Icària

76 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de l'Agrupació MútuaAgrupació Mútua  (Figueres, Alt Empordà, 1902 – )  Mutualitat d'assegurances. Fundada per un grup de viatjants de comerç amb el nom d'Agrupación Mutua del Comercio y la Industria. Sorgí a causa de la defunció d'un company de feina, que deixà a la família en una situació econòmica precària, aleshores, en gest de solidaritat, cada membre del grup aportà cinc pessetes per tal d'ajudar a la vídua, d'aquesta manera nasqué la primera prestació econòmica de l'entitat, que es convertí en la mutualitat de previsió social pionera a Espanya. Des d'aleshores anà creixent en el món de les assegurances, fins que el 1994 es transformà formalment en mútua d'assegurances. Amb la nova personalitat jurídica la companyia s'expandí i entrà en negocis com l'automòbil, l'hodroelèctric o les immobiliàries a través de filials. El 1997 arribà a una aliança estratègica amb el Banc de la Petita i Mitjana Empresa (Bankpyme), del qual controla al voltant d'una quarta part del capital. Té més de 300.000 socis. Agrupació Mútua

77 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici PàginaAgrupació Valencianista de la Dreta  (València, 1930 – 1939)  Organització política. Fundada com a prolongació de la Derecha Regional Valenciana. Les dues entitats tenien el domicili social al mateix edifici, i l'activitat pública de l'Agrupació fou inexistent. El sector més valencianista de la societat, s'escindí el 1933 per tal de fundar l'Acció Nacionalista Valenciana.

78 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Agrupació Valencianista Escolar  (València, 1932 – 1936)  Entitat d'ensenyament. Fundada per a la difusió de la cultura valenciana. Entre altres actes organitzà la Universitat Popular Valencianista.

79 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Agrupament d'Esbarts DansairesAgrupament d'Esbarts Dansaires  (Manresa, Bages, 1985 - )  Institució. Creada per iniciativa dels mateixos esbarts, segons decisió presa en el Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981 i 1982). Té per objectiu unir els grups que practiquen la dansa popular i tradicional catalana per a la seva promoció, millora i dignificació. D'ençà de la seva constitució, ha celebrat diversos seminaris monogràfics i jornades d'estudis folklòrics per a perfeccionar l'art dels seus grups i l'any 1988, amb la col·laboració del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, organitzà el Primer Congrés de Dansa Catalana d'Arrel Tradicional, celebrat a Sant Cugat del Vallès. Els seus òrgans de comunicació són "Trencadansa" i "Punt informatiu". Actualment té més de cent vint esbarts afiliats. Agrupament d'Esbarts Dansaires

Anar a:   [ Ae ]   [ Agell ]   [ Ager, R. ]   [ Ago ]   [ Agramunt ]   [ Agro ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -