A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Agua ]   [ Aguilar, F ]   [ Aguilar i M ]   [ Aguilo, L ]   [ Agulla ]   [ Agur ]

No em preguntis per què, però l'estimo de cor la meva llengua. L'estimo perquè si, perquè és la meva. (Apel·les Mestres)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguadé i Clos, Jordi  (Barcelona, 1925 - )  Ceramista. Format a l’Institut Escola de la Generalitat i a l’Escola Industrial Ceràmica i col·laborador de Josep Llorens i Artigas, fou professor de l’Escola Massana i després es traslladà a París i a Suècia. Fou un dels fundadors (1960) del grup La Cantonada. Ha exposat a Munic i Nova York entre d’altres ciutats.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguadé i Cortès, Carme  (Barcelona, 1914 - )  Pintora. Filla del polític Jaume Aguadé i de la pintora Carme Cortès. Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d'objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials. Estudià al costat d'Ignasi Mundó i fins a l'any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguadé i Miró, Artemi  Veure> Aiguader i Miró, Artemi.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguadé i Miró, Jaume  Veure> Aiguader i Miró, Jaume.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguda, castell de l'  (Vilanova de l'Aguda, Noguera)  Antic castell convertit en masia; rep també el nom de les Agudes.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguda de Torà, l'  (Torà de Riubregós, Segarra)  Llogaret. Al capdamunt del coster meridional, acinglat, de la serra de l'Aguda. Al voltant del castell (enrunat) i de l'església de Santa Maria (romànica) es formà el nucli del poble, reduït actualment a tres cases. L'església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l'Aguda. La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d'Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèl·liques.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Agudells, els  (Barcelona Nom donat els s X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agudes, les  (Son, Pallars Sobirà)  Serra que separa la vall d'Espot de la de Cabanes. El seu punt culminant, el pic de les Agudes (2.762 m) domina l'estany de Sant Maurici.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agudes, les  (Selva / Vallès Oriental Cim (1.706 m alt) del Montseny, entre les dues comarques. Forma, amb el Turó de l’Home, una de les tres unitats morfològiques del massís. Al seu peu neix el riu Tordera. Faigs i rodals d’avets.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAguges, les  (Oix, Garrotxa Veure> Agulles, les.

11 CATALUNYA - CULTURA

Àguila, ball de l'  (Berga, Berguedà)  Ball que és realitza durant la Patum. Ho realitza el ninot de l'àguila el dia de Corpus. De manera semblant a Pollença (Mallorca) se celebra, per l'agost, el ball de les àguiles.

12 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Àguila, s'  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Antiga possessió. Era, al començament del s XIX, la més important del terme; tot i les parcel·lacions fetes, s'Agulla Vella continua essent una de les més extenses.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àguila, tossal de l'  (Banyeres de Mariola, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida) Elevació del terreny, entre els dos municipis. Al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer, entre els dos municipis.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilaniu, Gispert d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escuder de Jaume II d'Urgell. Fou fidel servidor d'aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I. Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte. Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilaniu, Ponç d'  (Catalunya, s XIII - Lleida ?, 1313)  Prelat. Al bisbat succeí a Pere del Rei. Promulgà algunes constitucions d'importància. En 1309, amb Bernat de Fenollar, anà a Avinyó com a ambaixador del rei Jaume II, per sol·licitar del papa la declaració de croada a favor que l'expedició que el monarca preparava llavors contra els sarraïns d'Almeria. La pretensió reeixí. Fou succeït per Guillem d'Aranyó.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAguilar  (Montmajor, Berguedà)  Llogaret i antiga quadra. Situat prop del Pujol de Planés, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria. Al s XIX havia format un municipi juntament amb d'altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera (Catllarí) fins al pla de Montmajor (l'Hospital) a la serra de Busa, al Solsonès (Valielles); duia el nom d'Aguilar, l'Hospital i Catllarí, i tenia, el 1842, 40 h.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguilar  (Balenyà, Osona)  Masia i antiga quadra, tocant al terme de Tona.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguilar  (Os de Balaguer, Noguera)  Casa i santuari dedicat a la Mare de Déu d'Aguilar, entre el riu de Farfanya i el monestir de Bellpuig de les Avellanes. És de tradició monàstica medieval, potser de donades.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Aguilar  (Confrides, Marina Baixa)  Antic castell, a la vall de Guadalest, reedificat el 1322.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar, Antoni  (Barcelona, 1871 – 1931)  Pintor que conreà el retrat i el paisatge.

21 CATALUNYA - EMPRESA

Aguilar, Editorial  (Madrid, 1923 – Catalunya, 1986)  Editorial fundada pel valencià Manuel Aguilar. Ha publicat alguna obra catalana traduïda al castellà i edità una sèrie de discs literaris -"La Palabra"-, alguns d'ells directament en català. El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguilar, Francesc  (València, s XVI – s XVII)  Metge. Es formà a la universitat de València; publicà Pro Valentina Medicorum Schola adversus Bernardum Cajanes (València 1594), obra polèmica contra el metge barceloní Bernat Cajanes, que havia atacat els metges de la Universitat valenciana perquè considerava que feien sagnies abusives.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilar, Gaspar  (València, 1561 – 1623)  Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l'Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels ss. XVI i XVII. Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l'obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilar, Joan Baptista  (València, s XVII – 1714)  Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València. Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l'època. És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d'algunes traduccions d'obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d'un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aguilar, l'  (Sella, Marina Baixa)  Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Aguilar (889 m alt), que separa les valls de Sella i de Relleu.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguilar, Manuel  (Catalunya, s XIX)  Metge militar. Va signar el Dictamen dado por la Corporación de Cirugía médica militar de la plaza de Barcelona al Excmo. Sr. Jefe Político de la provincia de Cataluña (1932) on es defensava l'etiologia contagiosa de la febre groga.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aguilar, marquès d'  (Catalunya Títol senyorial, atorgat per l'arxiduc Carles el 1711 a Josep d'Aguilar Caçador i d'Oluja. Fou rehabilitat el 1920 amb la denominació d'Aguilar de Vilaür.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aguilar, marquesat d'  (Catalunya Títol senyorial, concedit per Lluís XIV de França el 1653 a Josep de Margarit i de Biure, tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, baró consort d'Aguilar (de Bassella). La família s'extingí amb la seva besnéta, muller de Pere Francesc de Bou, i el títol passà a aquesta família, establerta a França.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aguilar, Melcior d'  (Rosselló, 1775 - 1838)  Escriptor. És autor de diversos reculls poètics. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar, Pere  (Catalunya, s XIV)  Escultor. Actiu a la comarca de Lleida, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls. Realitzà el sepulcre de Dalmau de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAguilar, puig d'  (Catalunya Antic nom d'un cim de la serra de Marina, entre el puig d'Ossa (l'actual Sant Pere Màrtir) i el Besòs, esmentat durant l'edat mitjana com a termenal del territori de Barcelona. No ha estat identificat amb seguretat.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aguilar, vall d'  (Guàrdia d'Ares / Noves de Segre, Alt Urgell)  Territori que comprenia els dos municipis i que pertanyia al vescomtat de Castellbó.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguilar de Bassella  (Bassella, Alt Urgell)  Poble (579 m alt), aturonar, situat al lloc d'una antiga fortificació, a la dreta del Segre i al peu de la serra de Sant Marc; parròquia de Sant Sadurní.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguilar de Boixadors  (Aguilar de SegarraBages) Nom modern de la vila.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesAguilar de Segarra  (Bages Municipi: 43,02 km2, 480 m alt, 251 hab (2014) (o Aquilar de Boixadors, pop: el Raval). Situat a l'alta conca de la riera de Rajadell, en contacte amb l'Anoia i la Segarra. Pinedes denses, amb alguns roures. El cap del municipi és el Raval, al nord-est. L'agricultura de secà (blat, llegums, patates, ametlla i vinya) i el bestiar oví i porcí són pràcticament les úniques activitats econòmiques del municipi. La població no ha cessat de davallar des del s XIX. El poble consta de l'església parroquial de Sant Andreu i de tres petits nuclis; s'hi conserven algunes ruïnes de l'antic castell d'Aguilar. El terme inclou, a més de nombroses masies i esglesioles més o menys isolades, la parròquia de Castellar, amb les quadres de Puigfarner i de les Coromines i el santuari de Còdol-rodon. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguilar i Aguilar, Miquel  (Manlleu, Osona, 1900 - )  Pintor que conreà sobretot l'aquarel·la.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Alòs, Josep d'  (Balaguer, Noguera, s XVII - Itàlia ? , s XVIII)  Polític i militar. Paer de Balaguer, durant la guerra de Successió lluità per la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. En la defensa de Barcelona (1703) i en la de Lleida tingué una actuació destacada. Fou veguer de Girona i Besalú. Un dels principals dirigents de resistència en les zones ocupades, on obtingué la victòria de Caldes d'Estrac (1713). Tornà a Barcelona, on romangué fins a la caiguda de la ciutat (1714). Anà a Mallorca, on lluità contra els filipistes. S'exilià a Itàlia.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Diana, Màrius  (Huete, Conca, 1883 – Montpeller, França, 1950 ?)  Periodista. Fou redactor d'"El Radical", de València, el 1908 es traslladà a Barcelona i entrà a la redacció d'"El Poble Català" on feu diverses seccions. També col·laborà a algunes altres publicacions de vida efímera. Fou per un temps director de "La Campana de Gràcia", de "L'Esquella de la Torratxa" i d'"El Día Gráfico", col·laborà al "Papitu", publicà treballs a la "Revista de Catalunya" (1912). El 1914 abandonà "El Poble Català" en protesta pel pacte de Sant Gervasi. Del 1915 al 1918 escriví a la revista "Iberia", també fou col·laborador i redactor d'altres publicacions, com el diari "El Diluvio". El 1939 s'exilià a Perpinyà i el 1945 encara col·laborà a la revista "Per Catalunya", editada a Niça. L'any 1943 aparegué a Barcelona el llibre Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 signat per "Luis Cabañas Guevara" que hom creu que era un pseudònim de Màrius Aguilar i de Rafael Moragas. És autor també d'altres llibres, alguns dels quals publicats amb pseudònim.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Garriga, Francesc de Paula  (Sants, Barcelona, s XIX – Barcelona, 1888)  Farmacèutic. Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península els grànuls medicinals simples. L'any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l'hospital de colèrics d'Hostafrancs, a Barcelona. S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços per tal d'evitar la introducció d'especialitatsInici Pàgina farmacèutiques estrangeres.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilar i Gómez, Joan de Déu  (Catral, Baix Segura, 1900 – s XX)  Escriptor. Col·laborà a la premsa d'Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l'emissora de Ràdio Alacant. És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos'(1925), i de l'assaig Campoamor en la poesía española (1947).

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilar i Lara, Joan  (València, 1840 – 1885)  Metge i professor. Realitzà una tasca fonamental per difondre a la península les novetats de la medicina europea, especialment els mètodes de Lister. La seva obra més important , La nueva Cirugía antiséptica, és la primera exposició sistemàtica de la gran revolució listeriana. També publicà Oncología o tratado de los tumores i traduí al castellà diverses obres sobre medicina.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilar i Lara, Pasqual  (Carcaixent, Ribera Alta, 1836 – València, 1895)  Llibreter i editor. Nascut en una família de teixidors, aconseguí d'obrir una llibreria a València que li serví de base per a encetar una important activitat com a editor. Aconseguiren notorietat les seves edicions de temes mèdics i, sobretot, les seves col·leccions populars. Va fer imprimir el Diccionari valencià-castellà d'Escrig, en edició preparada per Constantí Llombart.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Marco, Fidel  (Girona, 1895 – 1917)  Escultor de formació autodidacta, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut. És autor d'estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguilar i Mendoza, Enric  (València, 1838 – 1882)  Advocat i polític. Fou regidor de l'ajuntament de València a l'època de la Restauració i secretari general de la "Sociedad de Amigos del País" de València.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Moré, Ramon  (Barcelona, 1924 - )  Pintor. Format a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i a l'estudi d'Oleguer Junyent (1945-58). El seu estil es decantà vers un expressionisme decorativista de colors brillants. Ha fet nombrosos apunts d'escenes de ballet i de ball espanyol a l'oli, a l'aiguada, el llapis i la ploma. Exposa sovint a Espanya i a les principals ciutats del món. Ha rebut el primer premi de pintura dels II Jocs Mediterranis (1955) i el premi nacional de Belles Arts (Barcelona, 1960) entre altres.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Oluja, Josep d'  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Partidari de Carles d'Àustria. En 1684, durant la guerra amb França, serví de capità a la Coronela de Barcelona. En 1705 fou un dels ajudants del general anglès Stanhope a l'expugnació de Barcelona, després d'haver-se unit de seguida amb els aliats. L'any 1706 fou capità de la Coronela, durant el primer setge borbònic de la ciutat. Assistí a la junta de braços del 30 de juny al 6 de juliol de 1713, celebrada a Barcelona per decidir la prossecució de la resistència contra Felip V, també entrà al Consell de Cent de la capital, però, per raons de salut, hagué de dimitir dels seus càrrecs. En 1714 els borbònics li confiscaren els béns.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Sanchiz, Sergi  (Barcelona, 1946 - )  Escultor. Es formà a l'Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos. Vers l'any 1972 es dedicà a l'escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s'interessà per la intersecció de plans. Des del 1977 fou professor de l'escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l'estat espanyol perInici Pàgina d'exposicions de Can Palauet de Mataró. President de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya des del 1995.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar i Serrat, Francesc d'Assís  (Manlleu, Osona, 1826 – Sogorb, Alt Palància, 1899)  Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona. Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilar-Amat, Joan Baptista d'  (Catalunya, 1882 – 1936)  Zoòleg. Pertanyia a la Institució Catalana d'Història Natural. Són remarcables els seus estudis de malacologia.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aguilella  (Barbens, Pla d'Urgell)  Antic terme despoblat (3,10 km2). Separat del territori principal pel municipi d'Anglesola (Urgell). Una gran part és regada pel canal d'Urgell. L'església d'Aguilella és esmentada el 1099, a l'acta de consagració de l'església de Guissona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilera, Antoni  (la Jonquera, Alt Empordà, s XVI – Guadalajara, Castella, s XVI)  Metge. Exercí a Guadalajara. Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilera, Joan  (Barcelona, 1962 - )  Tennista. El 1984 arribà a la setena posició del rànking mundial. Altres victòries han estat l'open d'Hamburg (1984 i 1989), el Torneig de Bari (1989) i l'open de Niça (1990).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAguilera, l'  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Masia i antiga quadra.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguilera, raval de l'  (Òdena, Anoia)  Caseriu, situat vora el puig de l'Aguilera (625 m alt).

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguilera i Cerni, Vicent  (València, 1920 - 1/gen/2005)  Crític d'art. Promotor de l'avantguardisme a València (Grup Parpalló, Nou realisme), ha contribuït a la introducció del mètode sociològic en l'estudi de l'art. Col·labora en diverses revistes, fundà la "Suma y Sigue del Arte Contemporáneo" i ha publicat nombrosos llibres entre els quals destaca Panorama del arte nuevo español (1966). Premi de la Crítica a la XXIX Biennal de Venècia.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguilera i Martí, Josep  (Salt, Gironès, 4/ago/1882 - Barcelona, 29/oct/1955)  Pintor i dibuixant, especialitzat en paisatges urbans i en retrats al carbó.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguiló  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  (ant: Santa Maria d'Aguiló) Poble, situat vora el cim (811 m alt) de la serra d'Aguiló, carena que separa les aigües del Gaià de les de la riera de Clariana (afluent de l'Anoia), al costat de les runes de l'antic castell d'Aguiló. Al punt d'unió de les serres de Santa Fe i d'Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d'Aguiló, prop del qual es troben la carretera de Sant Guim de l'Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada. Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d'Aguiló, les Roques d'Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguiló, Francesc  (Montblanc, Conca de Barberà, s XVI – Catalunya, s XVII)  Jurista. Intervingué activament a l'afer de l'expulsió dels inquisidors de Catalunya, a instàncies de la Generalitat, formant part de la comissió encarregada de l'afer. N'era secretari i assessor jurídic. Devers el 1611 redactà una memòria de protesta, al temps que els inquisidors es refusaven a acatar l'expulsió i excomunicaven els jutges que els havien condemnats.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aguiló, Francesc de Sales  (Illes Balears, s XX – Bogotà, Colòmbia, 1956)  Polític i escriptor. Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d'Esquerra Republicana Balear a Catalunya. El seu exili colombià, publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Guerau d'  (Catalunya, s XIII – Catalunya ?, s XIII)  Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I. S'adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l'any 1226.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Guerau d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers triats per a combatre a Burdeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d'Anjou que en acabat no fou celebrat. Pot ser el mateix personatge que en 1309 anà amb Jaume II a l'expedició contra Almeria.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Guerau d'  (Catalunya, s XIV - ?, s XIV)  Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l'assamblea davant la qual el rei Jaume II exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge de la fitxa anterior.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguiló, Guillem d'  (Tarragona, s XII - ? s XIII)  Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aguiló, Joan  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arquòleg. És autor d'un recull de poesies d'inspiració religiosa titulat L'àngel de Natzaret (1910) i d'un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Joan d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta del País Valencià. Jaume I li féu donacions de premi a la zona de Gandia.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Lluís d'  (Catalunya, s XIV - ?, s XV)  Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d'Urgell.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló, Pere d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fou un dels convocats pel rei Alfons III el Benigne a la croada contra Granada de 1331, que fou suspesa a causa de l'aliança entre castellans i granadins. L'any 1334 servia l'Infant Pere, el futu rei Cerimoniós, en oposició al bàndol addicte a la reina Elionor i als fills d'aquesta. Per ordre de l'infant procedí contra uns cavallers que havien comès malifetes a Vila-rodona (Alt Camp).

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguiló, prat d'  (Montellà de Cadí, Baixa Cerdanya)  Plana de pasturatge, al vessant septentrional del Cadí, damunt la vall de Ridolaina. Hi passa el camí de Gòsol a la Cerdanya pel coll de prat d'Aguiló (més conegut com a pas de Gosolans). El Centre Excursionista de Catalunya hi construí, el 1927, el refugi Cèsar August Torras.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAguiló, torre de l'  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Antiga talaia de la costa, a l'extrem occidental de la badia de Benidorm.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka  (Palma de Mallorca, 1859 – 1917)  Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d'arxiver en diverses institucions mallorquines. Col·laborador de Quadrado i director del "Bolletí" de la Societat Arqueològica Lul·liana, de la qual fou president (1899-1917), publicà textos històrics relatius a l'illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló i Aloi, Rosa  (Catalunya ? , s XIX – Barcelona, 1876)  Abadessa de Santa Clara. Destacà pel seu saber i escriví alguns treballs literaris.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aguiló i Cortès, Tomàs  (Palma de Mallorca, 1775 – 1856)  Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l'avariciós que l'abundós (1851). Pare de Tomàs i oncle de Marià Aguiló. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs Aguiló i FortezaAguiló i Forteza, Tomàs  (Palma de Mallorca, 1812 – 1884)  Escriptor. Cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Balears. Es donà a conèixer en publicar l'oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes distints: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d'estilInici Pàgina com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d'ambient fúnebre i misteriós. Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851). Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes "La Fe" i "La Unidad Católica". També publicà A la sombra del ciprés A la sombra del ciprés (1863). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marià Aguiló i FusterAguiló i Fuster, Marià  (Palma de Mallorca, 16/mai/1825 – Barcelona, 6/jun/1897)  Poeta i bibliògraf. Estudià dret a Barcelona, on va fer amistat amb Piferrer i Rubió i Ors, que l'introduïren en el moviment literari de la Renaixença. Poeta de caràcter amorós i místic, dominat per un clima romàntic, sentimental i patriòtic, la seva poesia es caracteritza pel popularisme inspirat en cançons amoroses i curtes, anomenades corrandes, i en les històries tretes del romancer. Fou proclamat Mestre en Gai Saber l'any 1866. La seva obra poètica va ser recollida pòstumament en el Llibre de la Mort (1898), Records de jovenesa (1900), Fochs Follets (1909) i en Poesies completes (1925). Del seu viatge per Catalunya a la recerca de material, fou resultat la publicació del Romancer popular de la terra catalana (1893), recull de cançons cavalleresques que conté més de trenta llegendes amb les seves variants; el Cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades... (1900), col·lecció...  Segueix... 

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aguiló i Fuster, Plàcid  (Illes Balears, s XIX - Barcelona ?, 1910)  Bibliògraf. Germà de Marià. Fou bibliotecari i segon director de la Provincial de Barcelona. Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAguiló i Fuster, Rafael  (Palma de Mallorca, 1923 - )  Matemàtic. Professor de la universitat de Barcelona. Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló i Miró, Àngel  (Barcelona, 1874 – s XX)  Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona. S'encarregà de l'edició pòstuma d'algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l'Amor (1901), etc. Deixà alguns treballs d'investigació i d'erudició.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguiló i Romeu de Codinats, Joan  (País Valencià, s XVI)  Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles V. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556). Es dedicà també a les lletres, és autor d'un poema històric en català, avui perdut; conservem d'ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l'edició castellana de l'Orlando Furioso d'Ariosto (1556). Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l'inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló i Sentís, Francesc  (Arnes, Terra Alta, s XVII - ? , s XVII)  Prelat. El seu traspàs li impedí de prendre possessió del bisbat de Tortosa, per al qual havia estat nomenat, en plena guerra de Separació.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló i Torrandell, Francesc  (Barcelona, 1895 - )  Pintor que destacà com a paisatgista.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguiló i Tosca, Ataülf  (Barcelona, 1912 - )  Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual. Destacà també com a dibuixant i decorador.

82 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA

Inici PàginaAguinaliu  (Aragó)  (ant: Aguilaniu) Municipi de l'antic comtat de Ribagorça. Situat al límit lingüístic entre el català i el castellà, ha conservat un parlar de transició amb menys trets catalans, tanmateix, que el Jusseu. Molt relacionat amb Graus i amb la zona aragonesa de la Ribagorça, s'ha mantingut, però, dins al bisbat de Lleida. El 987, sota la dominació musulmana, conservava encara un nucli de cristians, els quals estaven sota l'autoritat judicial del prevere Fortuny, anomenat "jutge dels cristians del Lleidatà", cas únic conegut en aquest període de jurisdicció eclesiàstica i civil a la zona esdevinguda després catalana.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguirre, Antoni  (Roses, Alt Empordà, 1716 – Saragossa, 1779)  Metge. Exercí a diferents pobles d'Aragó i a Tarragona. És conegut per l'obra que va escriure sobre un aeròlit caigut el 17 de novembre de 1773 prop del Reial Monestir de Sixena, Barbastre.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aguirre, Domènec  (Catalunya, s XVII - ? , s XVIII)  Jurista i polític. Catedràtic a la Universitat de Barcelona a partir del 1691 i magistrat de l'audiència a partir del 1701. Fou desterrat a Mataró, el 1704, perquè es va oposar a les maniobres del virrei Velasco i va ser partidari de l'arxiduc Carles d’Àustria; quan aquest ocupà Barcelona fou nomenat membre de la Junta de València (1705), regent del Consell Suprem d'Aragó (1706) i membre del gabinet de l'arxiduc. L'any 1713 sortí de Barcelona, juntament amb els que partiren amb la reina governadora: primer anà a Nàpols i després a Viena, on fou membre del Consell d'Espanya. Allí publicà les seves obres principals: Tractatus de tacita onerum et condictione repetitione (1723) i Tratado Histórico-Legal del Real Palacio antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona (1725).

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aguirre, mas d'  (Bétera, Camp de Túria)  Antiga masia, situada prop de la vila. Josep Aguirre i Matiol, que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià (entreInici Pàgina d'altres, hi féu estades Vicent Venceslau Querol, que hi morí). Fou anomenada la Caseta Blanca.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aguirre i Matiol, Josep  (Vilanova del Grau, València, 1842 – València, 1920)  Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat. La seva poesia s'inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca. Com a comerciant, impulsà l'exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l'embalatge en caixes, l'embolicat amb paper ceba, etc.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aguja  (Oix, Garrotxa Antic nom del monestir, després parròquia de Sant Aniol d'Aguja.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulla, l'  (Manresa, Bages)  Bifurcació de la sèquia de Manresa, a l'entrada del terme municipal de la ciutat.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulla, puig l'  (Sant Julià de Vilatorta / Viladrau, Osona)  Cim (810 m alt) de la serralada que separa les Guilleries de la plana de Vic, entre els dos municipis. Al vessant nord-est es troba el santuari de Puig-l'agulla.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulla, punta de s'  (Blanes, Selva)  Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina.

91 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Agulla, s'  (Capdepera, Mallorca Oriental)  Llengua de terra d'uns 1.000 m de longitud per uns 50 d'amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó. Hi ha una urbanització.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAgullàdols  (Mediona, Alt Penedès)  Llogaret i antiga quadra, situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l'Anoia i la riera de Mediona. A mitjan s. XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona.

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàAgullana  (Alt Empordà Municipi: 27,39 km2, 166 m alt, 826 hab (2014). Situat a la vall del riu de Guilla, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallespir. Boscos d'alzines, castanyers i, sobretot, alzines sureres. Hi predomina l'agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia bovina i ovina i els animals de granja. Important indústria surera tradicional, que actualment està en plena regressió. El poble està situat prop de l'aiguabarreig del riu de Guilla amb la riera del Gou, a l'antic camí de Figueres a Perpinyà, pel coll del Portell d'Agullana; església parroquial de Santa Maria (s XI), d'estil romànic, amb campanar de cadireta de dos Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agullana, Antoni d'  (Girona, s XVI - Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, s XVI)  Jurista. Fou abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És autor del tractat De rebus feudalibus.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Agullana, camp d'urnes d'  (Agullana, Alt Empordà)  (o de can Bec de Baix) Jaciment arqueològic del final de l'edat del bronze i principi de l'edat del ferro, entre els anys 900 i 650 aC. Fa referència a una necròpoli d'incineració de tombes planes i senzilles. Va ser trobada prop de la masia de can Bec de Baix, i és coneguda des de l'any 1922. S'hi han trobat unes 226 tombes, formades per l'urna tapada amb un plat i acompanyada d'algun vaset, tot de terrissa, o d'objectes de bronze i de ferro. És una de les necrópolis de camps d'urnesInici Pàgina més representatives en extensió i riquesa de Catalunya.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agullana, Enric d'  (Catalunya, s XVI - d 1569)  Noble. Era Diputat Militar de la Generalitat, quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l'impost extraordinari dit de l'"excusat". La Inquisició, obrant d'acord amb el pontífex i amb el rei, denuncià els Diputats i Oïdors de Comptes de la Generalitat com a simpatitzants de l'heretgia, i per aixó, Enric d'Agullana i els seus companys foren

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAgullent  (Vall d'Albaida) Municipi: 16,53 km2, 360 m alt, 2.435 hab (2014). Estès des del vessant septentrional de la serra d'Agullent als turons que separen les aigües dels rius d'Ontinyent i d'Albaida. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà (cereals, garrofers, vinya i oliveres); hi ha una part de regadiu (moresc i hortalisses), que aprofita les aigües del riu Clariano. La indústria tèxtil, l'oleícola i la de la cera són una part important de l'activitat econòmica. Al poble, situat al peu de la serra d'Agullent, hi ha, a més de l'església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al s XV, un antic convent dominicà, fundat el 1585. Dins el terme, en plena zona muntanyosa, es troba l'antiga ermita de Sant Vicent, del s XV, abandonada i substituïda el 1745 per l'actual santuari de Sant Vicent d'Agullent. Anualment, té lloc a la població, una representació de Moros i Cristians. Ajuntament

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Agullent, serra d'  (Vall d'Albaida / Comtat)  Zona muntanyosa, estesa d'est a oest, entre el port d'Albaida i el riu Clariano. És el límit entre les dues comarques. El punt culminant és la Covalta (889 m), prop del port d'Albaida.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulles, les  (el Bruc, Anoia)  Regió, la més occidental del massís de Montserrat.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAgulles, les  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Agulles, situat al vessant meridional del puig de Bassegoda, dins l'antic terme de Riu. L'església és romànica, d'una sola nau. Ha estat

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulles, puig d'  (Corbera de Llobregat / Cervelló -Baix Llobregat- / Gelida -Alt Penedès-)  Punt culminant (652 m alt) de les serres d'Ordal, a la partió d'aigües del Llobregat i de la riera de Ribes. Termenal dels tres municipis.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Agulles, serra de les  (Ribera Alta / Safor Serralada entre els límits de les dues comarques. La part més extensa es troba dins el municipi d'Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació. La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de Casella i de l'Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agulló  (Àger, Noguera)  Llogaret (676 m alt), al mig de la vall d'Àger, prop de la partió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana. La seva població, tot i que és la meitat que la del 1900, supera la que havia tingut fins al començament del s XIX (de 2 a 5 focs). Des del 1267 fou una possessió del monestir d'Àger.

104 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Agulló  (Perpinyà, Rosselló)  Antic monestir (Santa Maria d'Agulló) de frares agustins. Fundat a l'oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgulló, Guillem d'  (Catalunya, s XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13/jul/1393)  Abat de Poblet (1361-93). Amic de Pere el Cerimoniós. Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei. Fou nomenat almoiner reial (1375), càrrec que tingueren també els seus successors en l'abadia. Succeï a Arnau d'Eixamús i fou succeït per Vicent Ferrer, oncle del sant d'aquest nom.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agulló, Jeroni  (Catalunya, s XVI - Barcelona ? , s XVI)  Monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, prop de Barcelona. Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agulló, Joan  (Catalunya, s XV – Tàrrega, Urgell, 1462)  Síndic i paer en cap de Lleida. Partidari del príncep Carles de Viana, va negociar amb el rei Joan II. En les lluites del juliol de 1462 manava un petit exèrcit en terres de Lleida quan caigué presoner de les forces reialistes, que el processaren i executaren. Considerat traïdor i acusat d'haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la generalitat ordenà l'expropiació i la venda dels seus béns.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agulló, Margarida  (Xàtiva, Costera, 1536 – 1600)  Religiosa del tercer orde de Sant Francesc. Sostingué durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l'arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis a la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agulló i Pinós, Josep  (Catalunya, s XVII – ?, s XVIII)  Cavaller i militar. Fou un dels homes més destacats a les guerres contra França. En 1674, a la mort del marquès d'Aitona, ja fou elegit per la Generalitat com a mestre de camp de la guarnició de Girona. En 1684 era sargent major de batalla i comandava un cosInici Pàgina important a la Cerdanya, que es mostrà molt combatiu. El dugué a marxes forçades a Girona, poc abans que l'exèrcit francès tanqués el cercle sobre la ciutat, i d'aquesta manera el setge fou rebutjat. Després operà als sectors de Roses i de Cadaqués. En 1689 tornava a ser a la Cerdanya, on ocupà Camprodon. Uns mesos després ajudà a mantenir l'ordre durant els incidents que es produïren a Barcelona. En 1691 fou l'encarregat de guarnir la plaça de la Seu d'Urgell davant l'entrada de 10.000 francesos per Andorra...  Segueix... 

133 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agulló i Salvador, Guillem  (Burjassot, Horta, 1974 - Montanejos, Alt Millars, 11/abr/1993)  Militant independentista d'esquerres. Membre de l'organització juvenil Maulets i del moviment antiracista i antifeixista SHARP. Fou assassinat per un grup de militants d'extrema dreta. L'any 1995 tingué lloc el judici pels fets, el qual fou molt controvertit i polèmic. Diversos cantants i grups de música han fet cançons per homenatjar-lo.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran Agulló i VidalFerran Agulló i VidalAgulló i Vidal, Ferran  (Girona, 11/set/1863 - Santa Coloma de Farners, Selva, 2/jul/1933)  Escriptor. Va dedicar-se intensament a l'activitat periodística. Fundà a Montevideo els diaris “El Exportador Español” i “La Voz de España”. Col·laborà abundosament en la premsa catalana i especialment a “La Veu de Catalunya”, on va popularitzar el pseudònim de Pol. Des del 1898, dirigí la revista "L'Atlàntida", i, des del 1900, el "Diario del Comercio". Fou proclamat mestre de gai saber el 1893. Agulló encunyà el nom de Costa Brava. Fou secretari general de la Lliga Regionalista d'ençà de la seva fundació (1901). Publicà un recull de proses, Marines, i l'obra poètica: Llibre de Versos (1905), De tot temps (1918), Corrandes (1924) i Ponentines (1925). Actor d'ocasió, publicà dues obres de teatre poc importants: El Somatent de Girona (1895) i La farola (1925).

111 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Agullons  (Montesquiu d'Albera, Rosselló)  Masia, situada a la ribera dreta del Tec. És el lloc de l'antic santuari de la Mare de Déu d'Agullons.

112 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgurto, Francisco Antonio de  (Castella ?, s XVII)  Lloctinent de Catalunya (1694-96). Fou nomenat en els moments culminants de l'ofensiva francesa. D'antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per a combatre l'invasor. Però canvia d'actitud quan a la cort s'imposà el partit pro francès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d'aquest, que féu tot el possible per dificultar-la. El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d'atacar els francesos en petites partides; negà a la gent del país l'artilleria que necessitaven per ocupar Hostalric i Castellfollit. Mantingué sempre, juntament amb els generals, una actitud passiva, malgrat l'arribada al Principat dels reforços imperials -manats pel príncep de Darmstadt, amb qui el lloctinent sostingué contínues picabaralles- i també de Castella i de Navarra. El 1696, després de la desfeta de Tordera, fou destituït pel president del consell de Castella i de Navarra, comte d'Oropesa; el succeí Francisco de Velasco.

113 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Agusà  (Sant Esteve del MonestirRosselló)  Antic nom de la vila, abans de la fundació del monestir (955).

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Religiós agustí. És autor de diversos escrits.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí, Joan  (Catalunya, s XV - Girona ?, s XV)  Arquitecte. Treballà a la catedral de Girona, dirigint-ne les obres, de 1471 a 1479, on succeí al seu gendre, el mestre Julià. Hi construí també el rellotge, imitació del de Barcelona.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Agustí, mas d'  (Casinos, Camp de Túria Veure> Mas d'Agustí, el.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí, Miquel  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 -  ? , 1630)  Agrònom. Prior del Temple, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà. El 1617 escriví Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, unInici Pàgina tractat d'agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al s. XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana. A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí i Albanell, Antoni  (Saragossa, Aragó, 1517 – Tarragona, 1587)  Eclesiàstic, jurista i humanista. Estudià a Alcalà, Salamanca i Itàlia. Residí a Roma i actuà com a ambaixador papal davant de diverses monarquies europees. Assistí al concili de Trento. El 1561 retornà a Catalunya, s'instal·là a Lleida i reformà l'Estudi General. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1577-86). Humanista, escriví en llatí la seva obra d'erudició i mantingué correspondència amb els intel·lectuals més destacats de l'època. De la seva obra, cal destacar Emendationum et opinionum libri quattuor (1543), De emendatione Gratiani dialogui (1587), així com Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades de Tarragona (1587). Aplegà una de les biblioteques més importants de l'època i el seu catàleg, imprès el 1586, es considera el primer catàleg imprès a Europa.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí i Albanell, Jeroni  (Catalunya, s XVI)  Militar i funcionari reial. Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles V. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Agustí i BallesterJordi Agustí i BallesterAgustí i Ballester, Jordi  (Barcelona, 1954 - )  Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l'any 1981 a la Universitat de Barcelona. Director de l'Institut de Paleontolgia Miquel Crusafont des de l'any 1985. La seva tasca de recerca s'ha centrat en l'estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic. Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas (1994), Fòssils. A la recerca dels temps perdut (1995) i Memoria de la TierraInici Pàgina (1997). Ha coordinat així mateix diverses obres col·lectives com Global events and Neogene evolution of the Mediterranean (1992), Influence of climate on faunal evolution in the Quaternary' (1995) i La lógica de las extinciones' (1996).

122 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Agustí i de Siscar, Antoni  (Fraga, Baix Cinca, s XV - ?, 1523)  Jurista. Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa. Regent del consell suprem d'Aragó, el 1507 anà a Roma com a ambaixador reial i el 1508 fou nomenat vice-canceller. Serví Ferran II, però caigué en desgràcia (1515) i fou empresonat; el nou rei Carles I, però, el confirmà en el càrrec. Els seus fills, Antoni, Jeroni i Pere, exerciren una gran influència en la vida catalana del s. XVI.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí i Grande, Francesc  (Barcelona, 1753 - Utrera, Andalusia, 1801)  Pintor. Estigué pensionat a Roma. Fou nomenat director supernumerari de l'escola de Llotja de Barcelona (1799), però no arribà a ocupar el càrrec. La seva pintura és influïda per Mengs. Té obres a l'Academia de San Fernando de Madrid i a l'església de Cabezas de San Juan, Sevilla.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí i Mascaró, Manuel  (Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812)  Enginyer i militar. Graduat d'alferes d'enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l'Acadèmia Militar de Matemàtiques d'Orà (1771). Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d'Arizpe (a l'actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca. També treballà a la fortalesa i el port d'Acapulco i projectà l'ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAgustí i Peypoch, Ignasi  (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1913 – Barcelona, 1974)  Escriptor i periodista. Començà la seva obra literària en català: El veler (1932), recull de poemes, L'esfondrada (1934), drama en vers, i Benaventurats els lladres (1935), narració. Després de la guerra civil començà una nova etapa exclusivament en castellà, en què descrivia l'ambient de la burgesia barcelonina: Mariona Rebull (1944), El Viudo Rius (1945), Desiderio (1957), 19 de julio (1965) i Guerra civil (1972). També publicà unes memòries: Ganas de hablar.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Agustí i Polop, Vicent  (Llosa de Ranes, Costera, 1849 – Oriola, Baix Segura, 1915)  Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa). Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustina d'Aragó  Nom amb el qual és coneguda Agustina Saragossa i Domènech.

128 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Agustins  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Nom amb el qual també és conegut el lloc de Bustins

129 CATALUNYA - HISTÒRIA

Agut, abric  (Capellades, Anoia)  Veure> Romaní, abric.

130 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAgut, cabeç  (les Alcubles / Altura, Alt Palància)  Tossal entre els dos municipis, a la serra que separa el Túria i el Palància. En el parlar castellà local és anomenat Cabezagut.

131 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agut, Pep (Josep Agut)  (Terrassa, Vallès Occidental, 1961 - )  Artista plàstic. Inicialment es dedicà a la pintura. Al final dels anys vuitanta abandonà la tela per les instal·lacions. Participà a la III Mostra d'Art Català (Sant Cugat del Vallès, 1983) i al Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d'ARCO. L'any 1988 féu una exposició individual al palau Marc de Barcelona (Pro-posicions). Ha estat present en exposicions col·lectives. Després de l'exposició Monòcrom: N, S, E, O a la galeria Estrany de la Mota de Barcelona (1996), ha presentat una mostra en dues parts, la primera al Musée Départamental de Rochechouart (Llemotges) i la segona al FRAC Languedoc-Rousïllon de Montpeller (1997). L'any 2000 presentà al MACBA l'exposició Als actors secundaris.

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agut i Rico, Joan  (Barcelona, 1934 - )  Escriptor. Ha guanyat alguns premis com a narrador. És un dels crítics literaris de la revista "Serra d'Or". Ha estat llibreter i director editorial, amb una bona activitat a favor del llibre català. Figurà com a director general de l'edició de la Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.

Anar a:   [ Agua ]   [ Aguilar, F ]   [ Aguilar i M ]   [ Aguilo, L ]   [ Agulla ]   [ Agur ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -