A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Al ]   [ Alad ]   [ Alao ]   [ Alba ]   [ Albai ]   [ Albanell i ]

La llengua catalana és l'única llengua que de parlar i de conversar en diu "enraonar". (Francesc Pujols i Morgades)

1 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Al Tall  (País Valencia, 1975 - )  Grup músicovocal. Es basa en la música tradicional per tal de reflectir preocupacions socials. De la seva discografia cal destacar: Quan el mal ve d'Almansa, Cançons de la Nostra Terra (1982), amb Maria del Mar Bonet; Al Tall, deu anys (1984), Tocs i vares (1986), Xarq Al-Andalus (1987), Xavier, el coixo (1988) o Europ Eu! (1994), entre d'altres.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alà, Antoni  (Barcelona, s XVIII – 1831)  Matemàtic. Primer director de l'Escola de Càlcul Teòrico-pràctic establerta per la Junta de Comerç barcelonina el 1815. És autor d'una memòria sobre geometria i d'altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alabastre  (Agost, Alacantí)  Caseriu, situat al sud-oest del terme, entre els caserius de la Canyada i Verdegàs, del municipi d'Alacant.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlabau, Amparo  (València, 1888 – 1912)  Cantatriu. Es presentà al Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904. Actuà a València i a Madrid, amb l'òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alabau, Balbina  (Barcelona, s XIX)  Cantatriu. Deixebla de Marià Obiols. Es presentà al públic en 1842. Excel·lí cantant les millors òperes italianes de l'època.

6 CATALUNYA - CULTURA

Alabau, l'  (Catalunya)  Personatge imaginari. Per als pastors del Pirineu, simbolitza llur ofici i encarna l'esperit independent i lliure de l'home de muntanya enfront dels prejudicis de l'home del pla. La llegenda identificà el personatge amb un pastor del Lluçanès, i donà origen a una cançó popular. La cançó de l'Alabau, de caràcter amorós, sembla de la segona meitat del s XVII. El text fou recollit i publicat per primera vegada per Milà i Fontanals al Romancerillo Catalán (1882). El simbolisme de llibertat, inherent al personatge, originà una versió política del text, del 1897, sota el títol de Plany. El teme literari de la cançó assolí una certa fortuna en la literatura popular del s XIX i començament del XX; és evident la relació o el paral·lelisme amb el Manelic de Terra baixa de Guimerà. Modernament ha estat objecte d'una versió coral lliure, d'Eduard Toldrà, amb el títol original.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Al'abdarí  (València, s XIII)  Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alabern  (Barcelona, s XIX)  Família de gravadors.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alabern, Joan  (Barcelona, s XIX)  Gravador. Destacà durant el primer quart del s. XIX. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts des del 1821.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlabern i Casas, Camil  (Barcelona, 1825 – Madrid, 1876)  Gravador. Fou deixeble del seu pare, Pau. Intervingué en la il·lustració de l'Atlas Geográfico de España i realitzà una gran quantitat de làmines per a llibres de versos. Marxà a l'estranger per tal de perfeccionar-se en l'ofici. Treballà en un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit. Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya. A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alabern i Casas, Ramon  (Barcelona, s XIX)  Gravador i fotògraf. Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d'en Xifré, de Barcelona (10-11-1839). La màquina se la va quedar l'Acadèmia de Ciències per tal d'ensenyar-ne l'ús. Autor de gravats per a l'obra España de Pi i Margall, i de mapes de l'Atlas de Delamare.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alabern i Moles, Pau  (Barcelona, 1804 – 1860)  Gravador. Pare de Camil i de Ramon Alabern i Casas, fou un dels gravadors més coneguts i apreciats de la seva època. Il·lustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850.

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíAlacant  (Alacantí Municipi i capital de de la comarca: 200,8 km2, 3 m alt, 332.067 hab (2014). Capital de la província i regió homònima. Situada a la badia d'Alacant, al peu de dos petits turons, Tossal i Benacantil. Té una llarga història urbana. El nucli primitiu (ibèric, cartaginès i romà, successivament) fou desplaçat pels àrabs del cim del Benacantil (106 m), al seu vessant sud-occidental, durant el s. XVII creixé ràpidament fins a arribar a la platja i deixar fora muralla el Raval Roig dels pescadors i el de Sant Antoni; al s. XIX, convertida Alacant en capital de província, s'enderrocaren les muralles i es realitzà l'eixample, prenent com a eixos principals la vella rambla i l'esplanada arran del mar. El creixement demogràfic de la ciutat ha estat molt ràpid i motivat principalmentInici Pàgina per l'activitat del port, les funcions administratives, la indústria i el turisme; a mitjan s XIX (1860) només tenia 31.000 hab, el 1900 pujaven a 50.000, i el 1960 n'allotjava 122.000, part dels quals...  Segueix... 

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alacant, albufereta d'  (Alacantí Veure> l'Albufereta d'Alacant.

15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alacant, governació d'  (País Valencià, 1707 - 1833)  Antiga demarcació. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alacant. Des del començament fou regida per corregidors militars. El 1722 fou prevista l'anexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d'Alacant comprenia només l'antic terme de la ciutat, l'actual comarca de l'Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni les Torres de les Maçanes. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

l'horta d'Alacant des de la serra GrossaAlacant, horta d'  (Alacantí Plana regada de la comarca. S'estèn pels termes d'Alacant (la Condomina, la Santa Faç, el Palamó i un sector a ponent de la ciutat), Sant Joan d'Alacant, Mutxamel i el Campello (la part situada al sud del poble). El riu de Montnegre, les aigües del qual recull l'antic pantà de Tibi, que té una capacitat de 5 milions de m3, rega amb dificultat aquesta horta, malgrat l'aportació complementària d'aigua canalitzada des de Villena i des del Segura, cosa que li dóna unes característiques particulars que la diferencien de les hortes de València, de Gandia i d'Oriola: és una transició entre el camp regat i l'horta pròpiament dita. Hi són conreades plantes de secà, resistents, la productivitat de les quals és assegurada i augmentada amb la irrigació (ametllers, oliveres, garrofers, vinya, i, en alternança, blat i ordi o, amb menys freqüència, altres cereals i hortalisses), però el veritable conreu intensiu només es dóna en espais molt petits. Tot i que al País...  Segueix... 

135 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlacant, prefectura d'  (País València)  Nom donat al departament del Cap de la Nau.

17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Escut provincial d'AlacantAlacant, província d'  (País Valencià Demarcació: 5.817 km2, 1.868.438 hab (2014). La constitueixen, al N i NO, una sèrie de

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alacant, regió d'  (País Valencià Regió natural: 1.740,9 km2. Comprèn les comarques més meridionals de llengua catalana: Vinalopó Mitjà, Baix Vinalopó, l’Alacantí i la Marina Baixa. Els mercats aglutinadors són Alacant i Elx.

19 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

alacantí, -ina  (País Valencià)  Natural d'Alacant / Relatiu o pertanyent a Alacant.

20 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de l'AlacantíAlacantí, l'  (País Valencià Comarca: 673,2 km2, 481.589 hab (2012), capital: Alacant. Situada entre la costa i els últims contraforts de les serres subbètiques. Comprén una part de la plana litoral, voltada d'un conjunt de serres, entre les quals destaquen les del de Maigmó, la Penya Roja, i la serra dels Plans (serralada Subbètica) i les de la Carrasqueta, el Cabeçó i el Castellar (serralada Prebètica). Les altituds minven des de l'interior, on assoleixen els 1.200 m, vers la costa a través d'una sèrie de serres aïllades que alternen amb el pla litoral. Algunes d'aquestes serres presenten formesInici Pàgina escarpades, com la de la Carrasqueta, i limiten la Canal de Xixona. La costa forma llargues platges, interrompudes només pel cap de les Hortes, que origina una costa alta i rocosa i tanca pel nord, la badia d'Alacant. El clima és mediterrani subàrid, amb una mitjana de temperatura anual de 17,5 ºC, i plujes escasses (mitjanes de 300 a 350 mm); l'estació més plujosa és la tardor

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aladern, Josep  Pseudònim de l'escriptor Cosme Vidal i Rosich.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alades, les  (Sant Pere de Torelló, Osona Altre nom del santuari de Bellmunt.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aladrell  (Agramunt, Urgell)  Caseriu i antic municipi, una part de les terres són regades pel canal d'Urgell.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alady (Carles Saldaña i Beüt)  (València, 1902 – Barcelona, 1968)  Artista. Quan només tenia un any la seva família es traslladà a Barcelona. Va començar a actuar en cafès-concert, i a partir del 1932 es dedicà plenament a la revista, on obtingué grans èxits i esdevingué l'artista més popular del gènere, gràcies al seu caràcter afable i a la seva espontaneïtat. Va publicar el llibre de memòries Rialles, llàgrimes i "vedettes" (1962).

25 EUROPA - BIOGRAFIA

Alagno, Lucrèzia d'  (Nàpols, Itàlia, s XV)  Amant d'Alfons IV el Magnànim, des del 1444. Cortejada per diverses personalitats del cercle d'humanistes de la cort de Nàpols, li dedicaren poesies Perot Joan, Pere de Torroella i el castellà Juan de Tapia. La seva figura apareix a l'arc del Castellnou, a Nàpols. Mort Alfons, Lucrèzia s'adherí als nobles contraris al rei Ferran, fill d'aquell.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlagó  (Aragó, 1119 – 1413)  Llinatge. Establerta a la vila d’Alagó, de la qual adoptà el nom el seu conqueridor Lope Garcés (1119). A partir del s. XIII adquirí importància per la participació en la reconquesta del regne de València i, posteriorment, per la intervenció en els afers italians de la corona catalano-aragonesa, especialment a Sicília.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alagó, Antònia d'  (Aragó, s XIV – Catalunya, s XIV)  Noble dama. Filla d'Artau d'Alagó. Fou la primera muller del famós vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí. No li donà fills. Morí jove. El seu marit contragué segones núpcies amb Esclarmunda de Fenollet.

28 CCATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alagó, Balasc d'  (Aragó, s XII - 1239/40)  Noble. Majordom d'Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l'aconsellà d'emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I.

29 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alagó, Balasc d'  (Aragó, s XIII – Messina, Itàlia, 1301)  Noble i majordom reial. Nét de l'anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d'Anagni (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II, germà de Jaume II.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alagó, Bartomeu  (Barcelona, s XV - ?, s XV)  Pintor, fou deixeble de Jaume Huguet

31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Alagó, Lucina d'  (Aragó, s XIII - Sicília ?, Itàlia, s XIV)  Muller de Guillem Ramon de Montcada. Segurament nascuda a Sicília però pertanyent a noble llinatge aragonès. El seu marit fou el primer d'aquesta família que s'instal·là també a Sicília. Fill seu fou un altre Guillem Ramon de Montcada, comte d'Agosta.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlagó, Pere d'  (Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 - Palma de Mallorca, 1701)  Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d'Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d'Oristany (1672-84). El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l'any 1700 i pel pas a universitat de l'estudi general. La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alagó i d'Arborea, Lleonard  (Sardenya, Itàlia, s XV - País Valencià, s XV)  Jutge d'Arbòrea (Lleonard II). Marquès d'Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès. Revoltat l'any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d'Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions. L'actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carroç d'Arborea, l'induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva. Joan II incorporà el marquesat d'Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.

34 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaAlaior  (Menorca Municipi: 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014). Situat entre els termes de Maó i des Mercadal i la costa de migjorn. L'agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l'explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria. El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l'església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l'església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l'antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als ss. XVII i XVIII. Dins el terme es troba l'antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d'En Gaumés, d'Alcaidus, de Rafalrubí i de Cales Coves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou. Ajuntament

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlaior, penyes d'  (Alaior, Menorca)  Sector de la costa de migjorn, entre les platges de son Bou i Cales Coves, format per un llarg penya-segat, rogenc, interromput per la cala de Llucalari, la cala de Sant Llorenç i cala En Porter.

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alairó, s'  (es Mercadal, Menorca)  Possessió, al sector de Tramuntana, (anomenada es Martinells), en la qual es troba una escola rural.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alaix, Tomàs  (Lleida, s XVI - Aranda de Duero, Castella, 1580)  Frare dominicà. El 1559 fou professor de la universitat de Barcelona, on entrà en relacions amb el lloctinent García de Toledo, de qui fou confessor i després marmessor; elegit prior del convent de Santa Caterina de Barcelona el 1577, es preocupà d'acabar les obres d'aquest convent. Hom li atribueix un comentari a l'epístola als hebreus.

37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alaix i Fàbregues, Isidre  (Ceuta, 1790 - ?, 1853)  Militar d'origen català. El 1847 fou nomenat comte de Vergara.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alamon i Rodrigo, Agustí  (Algemesí, Ribera Alta, 1912 - València, 1994)  Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert. Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l'Escola de Cants Folklòrics. Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlamús, els  (Segrià Municipi: 20,21 km2, 212 m alt, 769 hab (2014). Situat a l'est de la comarca, a la banda occidental de la plana d'Urgell. Està dividida en dos sectors, separats pel terme de Bell-lloc d'Urgell: els antics termes dels Alamús, contigus del terme municipal de Lleida, i el de Vensilló, al límit amb les Garrigues. L'agricultura, totalment de regadiu (cereals, vinya i arbres fruiters), alimentada pel canal d'Urgell, i una important activitat ramadera, són les principals fonts de riquesa del municipi. Gairebé totes les terres són explotades per administració directa. ElInici Pàgina 1718 quedà gairebé despoblada per les destruccions de la Guerra de Successió. El poble, situat a un km de la carretera de Barcelona a Lleida, fou, des de la conquesta de Lleida el 1149 fins el 1705, "poble de contribució" de la ciutat. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alandi, Cristòfor  (Tarragona, 1856 – Barcelona, 1896)  Pintor. Estudià a l'Escuela Superior de Pintura de Madrid. Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1881 al 1884, i a l'exposició general de Barcelona (1894).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alanyà, Lluís  (País Valencià, s XV – s XVI)  Notari. Autor de la recopilació de privilegis reials del regne i de la ciutat de València (Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae, cum historia cristianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori, València 1515).

43 FRANJA PONENT -  HISTÒRIA

Alaó  (Sopeira, Ribagorça)  Monestir benedictí, de probable origen visigòtic, fou refet a principis del s IX i dedicat a santa Maria. El seu perìode de plenitud correspon als s IX i X, encara que va subsistir fins a l'exclaustració del 1833.

44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlaquàs  (Horta de l'Oest Municipi: 3,9 km2, 43 m alt, 29.964 hab (2014). Al límit entre el secà i el regadiu. La base de l'economia local, dominada tradicionalment per l'agricultura, ha passat darrerament a la indústria. Hi ha principalment conreus de regadiu (llegums, farratges, arbres fruiters -especialment cítrics-), regats per la sèquia de Manises; el secà (garrofers, ametllers, vinya) perd importància. La indústria és sobretot de ceràmica, de materials de construcció, de la fusta i alimentària, que s'han desenvolupat notablement els últims anys i han creat grans nuclis d'immigració. La vila era una antiga alqueria musulmana. Hi

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlaquàs, baronia d'  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial centrada a Alaquàs (Horta). La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València Jaume Garcia d'Aguilar, mestre racional des del 1468. Una besnéta seva, Jerònima d'Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria (o baronia), elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d'aquest, Lluís Pardo de la Casta. El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d'Alaquàs (1627).

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alaquàs, mestre d'  (País Valencià, s XV)  Pintor anònim. D'influència flamenca, actiu possiblement cap als anys 1450-70. Autor d'una Anunciació procedent d'Alaquàs (València, col·lecció Mascarell), d'una Coronació de la Verge (Boston, Museu de Belles Arts) i d'una Epifania (Vilafranca del Penedès, col·lecció Álvarez), etc. D'altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alaquer, Jaume  (Balears, s XVIII - l'Havana, Cuba, s XVIII)  Compositor. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l'escena, com l'òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alarap  (Benavites, Camp de Morvedre)  Petit enclavament (62,5 àrees), dins el terme municipal de Quartell. Era un antic lloc de moriscs que tenia 6 focs el 1609 i que es despoblà amb l'expulsió decretada aquell any.

49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alarcón, Francisco Antonio de  (Valladolid, Castella, 1589 - Còrdova, Andalusia, 1669)  Bisbe de Ciudad Real. El comte-duc d'Olivares l'envià el 1640 a supervisar les operacions de les tropes castellanes a Catalunya.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlaric  (Catalunya, s IX)  Comte d'Empúries, devers el 843. S'emparà efímerament del comtat en lluita amb Sunyer I, el comte legítim nomenat pel rei franc Lluís el Piadós. El seu govern durà poc, en un període ple de confusió i de violència per al comtat, que aviat cauria en mans d'un altre usurpador, Guillem.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alaric, Jaume  (Catalunya, s XIII)  Ambaixador de Jaume I al ca dels mogols. Retornà (1268), acompanyat de dos emissaris, i informà al rei de la bona disposició del ca a ajudar-lo en la realització de la croada a Terra Santa, a la qual, tanmateix, Jaume I renuncià tot just començada.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alarma i Tastàs, Salvador  (Barcelona, 1870 – 1941)  Decorador i escenògraf. Col·laborà amb Miquel Moragas. Féu els decorats per a diverses obres de Guimerà, Iglésias i Gual, i per a les òperes (especialment wagnerianes) representades al Liceu de Barcelona. Es dedicà també a la decoració de locals i interiors (cafè La Luna, Teatre Poliorama, ball La Paloma, etc.).

53 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaAlaró  (Mallorca Septentrional Municipi: 45,47 km2, 252 m alt, 5.227 hab (2014). Situat als contraforts meridionals de la serra de Tramuntana i drenat pel torrent de Solleric. Hi abunden els boscos de pins i d'alzines. L'activitat econòmica principal del municipi és la indústria del calçat, complementada per l'agricultura de secà, la ramaderia i la mineria. La vila, dividida en dos nuclis, los d'Amunt, cap a muntanya, i los d'Avall, a la plana, va ser antigament una alqueria musulmana del districte de Canarrossa. Hi destaca l'església parroquial, construïda a mitjan s. XIV, al pla. Dins el terme municipal es troben l'antic llogaret d'Almadrà, el lloc de Son Sant Joan, el santuari de la Mare de Déu del Refugi i els castells d'Alaró i de sa Bastida. Ajuntament

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Alaró, castell d'  (Alaró, Mallorca Septentrional)  Antiga fortificació, construïda al cim del puig d'Alaró (822 m alt). Aquesta muntanya és com una avançada, damunt la plana mallorquina, del sistema muntanyós deInici Pàgina ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d'Orient. La part alta és una superfície relativament plana, voltada tota ella per una altra cinglera d'un color rogenc, que li dóna un aspecte molt característic entre totes les elevacions de la serralada. Damunt aquesta mola, a la vora mateixa de la cinglera, es troben, més o menys enrunats, el conjunt de murs, torres i aljubs de l'antic castell. Aquesta fortificació, existent ja a l'època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l'infant Pere el comtat d'Urgell amb la Mallorca conquerida recentment. Fou un dels pocs llocs que s'oposaren a l'ocupació de l'illa per Alfons II de Catalunya-Aragó; segons una llegenda, dos dels defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, moriren al foc a causa de llur fidelitat a Jaume II de Mallorca. El 1320 el castell d'Alaró fou restaurat per darrera vegada. En una àmplia terrassa, situada a nivell més baix que el castell, dominant tota la plana de Mallorca, es troba el santuari del Refugi. El castell només és accessible des de la vall d'Orient i, per un camí empedrat i tortuós de 5 km de longitud, des d'Alaró.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alarona  (Mataró, Maresme)  Un dels nom de la ciutat durant l'alta edat mitjana.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alart, Julià Bernat  (Vinçà, Conflent, 1824 – 1880)  Historiador. Arxiver de l'arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya. Entre les seves obres d'investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880). És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlàs, Bartomeu  (Valls, Alt Camp, s XIV)  Gramàtic. Ensenyà gramàtica llatina a la seva ciutat a principi del s XIV. També és dedicà a l'ensenyament artístic.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellAlàs i Cerc  (Alt Urgell Municipi: 57,1 km2, 768 m alt, 356 hab (2014). Situat a l'extrem oriental del pla de la Seu, a banda i banda del Segre. El municipi és el resultat de l'annexió de Cerc, el 1970, per l'antic municipi d'Alàs. Boscos de pins i de ribera. Una gran part del territori és plana. Economia centrada en l'agricultura (cereals, patates, hortalisses, farratge i arbres fruiters, que dóna una fruita molt apreciada (pereres i pomeres). La ramaderia bovina i porcina completa les activitats econòmiques. El cap del municipi és el poble d'Alàs. El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Torres, els nuclis d'Artedó, la Bastida d'Hortons, amb un antic castell, el Ges, Lletó i Vinalova de Banat, l'antic mas de Sant Miquel, a més dels santuaris de Santa Maria de les Preses i de Sagàs. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alàsquer  (Alberic, Ribera Alta)  Despoblat, a la plana de regadiu situada entre el Xúquer i el riu dels Ullals, prop de la vila de Massalavés. La seva primera església fou fundada el 1343 com a dependència d'Alzira, la qual fou erigida en parròquia (Sant Pere) el 1574. El 1609, amb l'expulsió dels moriscs, quedaren despoblats els 115 focs de qué constava. El 1612 fou repoblat amb 45 nous veïns (el 1646 en tenia encara 30). La guerra contra Felip V i l'alta mortalitat provocada pels arrossars (paludisme) foren l'origen del despoblament definitiu durant el s. XVIII (la cura d'ànimes fou suprimida el 1781).

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alauar  (la Vall de Laguar, Marina Alta Veure> Laguar.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlavanya, Albert d'  (País Valencià, s XIII)  Jurista, possiblement doctor per Bolonya. Conseller de Jaume I (1268), primer comentarista dels Furs i defensor del dret indígena contra els partidaris de l'aplicació dels drets canònic i romà. Autor de Notae super foris regni Valentiae i de Tractatus de contractu comandae, conservats en manuscrits.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alavedra i Comas, Montserrat  (Terrassa, Vallès Occidental, 1945 – Barcelona, 1991)  Soprano. Especialista en lied, estudià a Barcelona amb Jaume Padrós i Jordi Torra, Madrid i Salzburg, i amb poc més de 20 anys començà a actuar professionalment i aconseguí nombrosos èxits a Viena sota la direcció de B. Paumgartnes i K. Böhm. Féu recitals arreu del món i enregistraments discogràfics on s'aprecia la bellesa del seu registre vocal. Establerta al EUA, fou professora de Cant i Dicció a la Universitat de Washington-Seattle.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Macià Alavedra i MonerAlavedra i Moner, Macià  (Barcelona, 26/mar/1934 - )  Polític. Fill de Joan Alavedra i Sugrañas. Passà una part de la seva infantesa a l'exili francès, i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. Com a copresident d'Esquerra Democràtica de Catalunya es convertí en un dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1978, quan s'integraren ambdós partits. Diputat a Corts (1977 i 1979) i del Parlament català (1980), on fou el portaveu del grup de Convergència i Unió fins que l'agost de 1982 el nomenaren conseller de Governació de la Generalitat. Fou confirmat en el seu càrrec, després de la seva reelecció com a diputat del Parlament, a les eleccions d'abril de 1984. En successius governs de la Generalitat ha estat conseller d'Indústria i d'Economia i Finances. El 1997 dimití dels seus càrrecs.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Alavedra i SegurañasAlavedra i Segurañas, Joan  (Barcelona, 31/mai/1896 - 3/nov/1981)  Escriptor. Fou secretari del president de la Generalitat Francesc Macià i del seu successor Lluís Companys, fins al 1934. Redactà els textos de l'emissió radiofònica El fet del dia, del 1934 al 1936, que esdevingué molt popular. Director de la Institució del Teatre (1933-39), representà Catalunya als Congressos Internacionals de Teatre de París (1937) i Londres (1938). Autor del Poema del Pessebre (1948), del qual Pau Casals ha fet l'oratori El Pessebre. Posteriorment publicà Tossa (1954), l'important biografia PauInici Pàgina Casals (1962), Personatges inoblidables (1968), L'extraordinària vida de Pau Casals (1969) i El fet del dia. D'ahir i d'avui (1970, que aplega la majoria d'articles que constituïen la primera edició de 1935 i d'altres d'aparició recent), Pelegrins a Montserrat (1971), i l'assaig biogràfic Conxita Badia, una vida d'artista (1975). Cal destacar les seves traduccions d'obres de Goethe (Les desventures del jove Werther), Schnitzler i Remarque (Res de nou a l'oest).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alavès, Josep  (Barcelona, 1913 - )  Pintor. Resideix generalment a Alacant. La seva producció té un caràcter ingenuïsta que li confereix un especial atractiu.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alba  (València, Horta Antiga alqueria, situada entre Patraix i Paiporta.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alba  (CatalunyaNom romà d'un riu de la costa nord, prop de Rhode (Roses). Sembla correspondre a la Muga.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alba, coll d'  (la Vall d'Alba, Plana Alta)  Coll, a la serra que separa el pla de l'Arç de la rambla Carbonera.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alba, coll de l'  (Tortosa, Baix Ebre)  Depressió, a la serra del coll de l'Alba, per on passa l'antic camí de Tarragona a Tortosa. En un dels cims de la serra hi ha la creu del coll de l'Alba (382 m alt) (santuari del Coll de l'Alba).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Albà, l'  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Antic municipi (797 m alt), agregat el s. XIX a l'actual, S'estén a l'esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus. El nucli primitiu és anomenat l'Alba Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l'antiga església parroquial de Santa Maria d'Albà (actualment enrunats), estàInici Pàgina aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia. La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per aixó aquest agrupament és conegut amb el nom de l'Alba Nou (o de Baix).

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alba, Leocàdia  (València, 1866 – Madrid, 1952)  Actriu. Obtingué gran renom a l'escena castellana (actuà molts anys al teatre Lara de Madrid) amb obres d'Arniches, Benavente, etc, i que fou el primer nom d'una dinastia d'actors que encara continua actualment.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alba, Maria  (Barcelona, 1910 - )  Actriu (pseudònim de Maria Casajuana). Entre el 1927 i el 1935 treballà a Hollywood, com a protagonista de les versions castellanes de films nord-americans.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Alba, pic d'  (Benasc, Alta Ribagorça)  Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d'Alba (3.114 m) i el coll d'Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta. Al nord-oest, a la capçalera de la vall d'Alba, ampla vall suspesa d'origen glacial, es troben els estanys d'Alba i a l'est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d'Alba.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alba, Víctor  Pseudònim de l'escriptor i polític Pere Pagès i Elies.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alba del Vallès  (Sant Fost de CampsentellesVallès Oriental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlbacar, l'  (Xàtiva, Costera)  Coster septentrional del castell, uneix aquest amb l'antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l'antic monestir cistercenc de Montsant i l'església de Sant Feliu, l'antiga seu visigòtica.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albacar, l'  (Benimarfull, Comtat)  Despoblat, situat a la part meridional del terme. Al s. XVI era un caseriu amb quatre focs de cristians vells que fou agregat, el 1574, a la nova parròquia de Benimarfull.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albacar, Pere  (València, s XIX)  Ebenista destacat. Fou deixeble de Joan Caselles.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albacar, Salvador  (València, s XIX)  Ebenista. Fill de Pere. Fou un dels moblistes més destacats de la seva època.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albadars, els  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta)  Caseriu, situat a l'esquerra de la rambla Carbonera.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Albadellet  (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental)  Possessió, situada entre aquesta vila i Manacor.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albagés, l'  (Vistabella del Maestrat, Alcalatén)  Caseriu, situat als contraforts septentrionals de Penyagolosa.

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesAlbagés, l'  (Garrigues Municipi: 26 km2, 372 m alt, 419 hab (2014). Situat al sud-est de Lleida, a l'oest de la comarca, a banda i banda del riu Set. El seu relleu és parcialment accidentat per tossals de poca alçada. Als vorals més trencats hi ha boscs de pins i brolla. Hi predomina l'agricultura de secà (oliveres, ametllers i cereals), complementada pel regadiu, la cria d'animals de granja i la fabricació d'oli i de farina. A la part alta del poble es troben les restes de l'antic castell de l'Albagés, que havia pertangut al monestir de Poblet, que va comprar el poble el 1314, i alInici Pàgina tombant dels s XIV i XV els Timor el van convertir en un autèntic palau, del qual només restà una torre cantonera i la façana; l'església barroca de Sant Joan Baptista (s XVIII) és l'altra edifici notable del poble. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albages i Garcia, Feliu  (Barcelona, 1911 - Cabrera de Mar, Maresme, 1996)  Pintor i escultor. Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l'escultor Manolo Hugué, amb qui va conviure durant setze anys a Caldes de Montbui. La seva obra presenta, ultra la lluminositat de Mir, la ferma estructura interna de Manolo Hugué. Fou un dels fundadors del Cercle Maillol (1945).

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAlbaida  (Vall d'Albaida)  Municipi i capital comarcal: 35,25 km2, 323 m alt, 6.031 hab (2014). Situat entre el riu Clariano i la serra d'Agullent. El sector més muntanyós és cobert de brolles i de boscos de pi blanc. El municipi, que fa anys havia patit una forta emigració, s'ha convertit darrerament en receptor d'immigració gràcies a la transformació de l'activitat agrícola, bàsicament de secà, i a l'evolució de la indústria tèxtil. A la ciutat, d'origen musulmà, hi ha l'antic palau senyorial dels Marquesos d'Albaida, l'església arxiprestal, d'estil gòtic, i l'antic convent caputxí, del mateix estil. Dins el terme es troben l'antic convent dominicà de Santa Anna d'Albaida, el poble d'Aljorf i prop d'un centenar de masies. Darrerament, en una de les torres del palau senyorial s'ha ubicat el Museu Internacional de Titelles d'Albaida, l'únic d'aquestes característiques existent a l'estat espanyol. Ajuntament

86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Albaida, batalla d'  (Albaida, Vall d’Albaida, 25/jul/1836)  Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida. Des de la base de Xelva, centre d'operacions de les partides carlines sobre l'Horta i la Ribera. Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.

87 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlbaida, marquesat d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial, atorgada el 1605. Comprenia la vila -actualment ciutat- d'Albaida i els pobles d'Atzeneta d'Albaida, Aljorf, Benissoda, Carrícola, Bufalí, Otos i el Palomar. La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, arran del seu matrimoni amb Elionor d'Aragó. El quart comte, Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada obtingué, el 1771, la grandesa d'Espanya. En morir sense fills, s'originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M. Milà d'Aragó, tercer nebot-nét del primer titular del marquesat. Aquest morí també sense fills, i un segon plet acabà amb la sentència del 1806, a conseqüència de la qual passà a ésser setè marquès el mariscal de camp Joaquim de Pedro i Llorenç. Finalment, també aquest morí sense fills, i per una altra sentència del 1829, confirmada el 1842, fou vuitè titular Francisco de Paula de Orense y Rábago, sisè nét del primer marquès. El succeí el seu fill José M. de Orense, cèlebre polític republicà. El títol passà als Orellana-Pizarro, marquesos de La Conquista i, recentment, als Pérez de Herrasti, comtes d'Antellon.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albaida, port d'  (Vall d'Albaida / Comtat Depressió (628 m alt) entre les dues comarques, a l'alineació muntanyosa que separa les dues comarques, on s'uneixen les serres de Benicadell i d'Agullent. Hi passa la carretera general de València a Alacant.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albaida, riu d'  (País Valencià)  Riu (52 km) entre Albaida (Vall d’Albaida) i Castelló de la Ribera (Ribera Alta), afluent de la dreta del riu Xúquer, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Corre en direcció sud-nord, travessant la vall homònima i regant l'horta de Xàtiva. Els seus afluents més importants són els de l'esquerra: Clariano, Cànyoles i de Barxeta. Aprofitament agrícola gràcies a les sèquies derivades, entre les quals destaca la sèquia comuna de l'Énova.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Albaida, s'  (es Mercadal, Menorca)  Possessió, a l'est de la vila, tocant al terme d'Alaior, situada prop del puig de s'Albaida (184 m alt).

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlbaida, vall d'  (País ValenciàVeure> la Vall d'Albaida.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Albaigés i RieraAlbaigés i Riera, Joan  (Tarragona, 1942 - )  Químic. Doctor per la Universitat de Barcelona (1968) i professor d'investigació del CSIC i de geoquímica orgànica ambiental a la mateixa universitat, ha estat director del Centre d'Investigació i Desenvolupament del CSIC a Barcelona (1984-91), delegat del CSIC a Catalunya (1992-93), president del Centre UNESCO de Catalunya (1987-96) i director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya (1993-95). Des del 1993 és president de la CIRIT, i des del 1995 és comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat. Ha estat un dels principals impulsors i redactors del Pla de Recerca de Catalunya. Com a assessor de la UNESCO, ha col·laborat extensament en el desenvolupament de programes d'educació superior i recerca a països de l'Amèrica Llatina. Guardonat amb nombroses distincions, entre les quals hi ha la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat (1989), és membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts (1991) i d'Europaea (1992).

93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlbal  (Horta del Sud Municipi: 7,4 km2, 15 m alt, 15.935 hab (2014). Estès des del peu dels turons que limiten la comarca per l'oest fins a la proximitat de l'Albufera. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (enciams, patates, llegums, etc), que s'alimenta de sèquies que aprofiten les aigües del Xúquer i del Túria i que es repartida per tot el terme a través de la sèquia d'Albal, complementada per la ramaderia bovina i ovina estabulada i algunes indústries, sobretot d'entapissats, a més de ceràmica, productes químics i tallers de mobles. Des de l'any 1900 hi ha hagut un importantíssim augment de la població. El poble era una antiga alqueria musulmana; l'església parroquial acabada de construir el 1967, és d'estil barroc. Dins el terme municipal es troba el santuari de Santa Anna d'Albal. Àrea comercial de València. Ajuntament

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlbaladejo i Pardo, Emili  (Barcelona, 1917 - )  Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1941.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albalat, Andreu d'  (País Valencià ?, s XIII – s XIV)  Frare dominicà. Es desconegut el seu probable parentiu amb el prelat homònim, que potser fou oncle seu. Era confessor de la reina Blanca d'Anjou, primera muller de Jaume II. Inclinà Blanca a seguir les doctrines espiritualistes concebudes pel famós metge i moralista Arnau de Vilanova. Aquestes doctrines arribaren a exercir gran influència a la Cort, per bé que, absent Vilanova i morta Blanca, el rei se n'apartaria poc abans de que fossin declarades herètiques.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albalat, Andreu d'  (País Valencià ?, s XIII – Viterbo, Itàlia, 1277)  Bisbe de València (1248-76). Dominic. Confessor de Jaume I el Conqueridor.

97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Albalat, comtat d'  (País Valencià)  (o d'Albalat dels Sorells) Jurisdicció senyorial, creada el 1626. Comprenia la vila d'Albalat dels Sorells. La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats. El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491. El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d'Aguiló, fundà el vincle agnatici d'Albalat el 1500. el besnét d'aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albalat, Pere d'  (Catalunya ?, s XII – Tarragona, 1251)  Eclesiàstic. Bisbe de Lleida (1236-37) i arquebisbe de Tarragona (1238). Germà d'Andreu.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlbalat d'Altea  (Altea, Marina Baixa)  Antiga alqueria. És esmentada ja el 1272.

100 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaAlbalat de la Ribera  (Ribera Baixa Municipi: 14,39 km2, 13 m alt, 3.485 hab (2014) (o Albalat de Pardines, ant: Albalat de Seguereny). Estès a l'esquerra del Xúquer en territori completament pla i regat amb l'aigua d'aquest riu a través de la sèquia d'Albalat, al sud de València. Economia de regadiu (hortalisses, arrossars i tarongers). Algunes indústries agrícoles i de joguines i la cria de bestiar oví, boví i porquí, completen les activitats econòmiques. Pesca esportiva al Xúquer, a l'hivern es caça als arrossars. La població ha anat augmentant constantment fins al 1970, en que s'ha estancat. La vila, antiga alqueria musulmana, és situada a l'esquerra del Xúquer, a la part interior d'un meandre; l'actual església parroquial és del final del s XVII. Àrea comercial de València. Ajuntament

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albalat de Pardines  (Albalat de la RiberaRibera Baixa)  Altre nom de la vila.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albalat de Segart  (Albalat dels TarongersCamp de Morvedre)  Nom tradicional de la vila.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albalat dels Ànecs  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Despoblat i antic castell, actualment enrunat, a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes). Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l'albufera dels Ànecs (coneguda abans també per albufera d'Albalat), la qual fou l'origen delInici Pàgina despoblament. Es conserva encara l'antiga església, agregada a Cabanes el 1575.

102 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlbalat dels Sorells  (Horta del Nord Municipi: 4,6 km2, 10 m alt, 3.937 hab (2014) (o de Mossèn Sorell, ant: Albalat de Codinats). Situat al nord de València, entre la mar i els turons que limiten l'Horta a ponent. L'agricultura de secà i principalment el regadiu (blat, tarongers, patates, llegums i hotalisses), alimentat amb aigua de la sèquia de Montcada, i una certa industrialització (materials de construcció, conserves vegetals, caixes d'embalatge), que s'ha incrementat els darrers anys, constitueixen les principals fonts de riquesa del municipi. La vila, emplaçada sobre l'antiga carretera de València a Barcelona, era un antic rafal musulmà, conserva l'antic palau senyorial, construït als s XV-XVI, flanquejat per quatre torres i un pati interior gòtic. L'actual església parroquial és del s XVIII. Àrea comercial de València. Ajuntament

103 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreAlbalat dels Tarongers  (Camp de Morvedre Municipi: 21,35 km2, 96 m alt, 1.163 hab (2014) (o Albalat de Segart).  S'estèn a totes dues vores del Palància i s'enfila, a l'esquerra, pel vessant septentrional de la serra de la Calderona fins al límit de l'Horta per la banda de muntanya, al nord de València. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), alimentada per la sèquia major de Morvedre o d'Algar i que ocupa la majoria de la població activa; al secà s'hi conrea garrofers, oliveres i ametllers. Hi ha també un sector industrial format, sobretot, per les fàbriques de Sagunt. La població ha anat disminuint constantment des del 1910. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és emplaçat a la vora esquerra del PalànciaÀrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Albalat i Segart, baronia d'  (Camp de Morvedre Antic feu. Antiga senyoria de l'abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes (1434) i als Vila-rasa (1526); el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles. Més tard passà als Saavedra, comtes de l'Alcúdia.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlbanell, Galceran  (Barcelona, 1561 – Madrid, 1626)  Mestre del futur Felip IV. Fou un dels pocs de l'estament militar català de l'època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals. Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip (1612) abandonà Barcelona per la cort. Figurà des d'aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d'obtenir ajuda. Ordenat sacerdot, rebé l'abadia d'Alcalá la Real i l'administració de l'arquebisbat de Granada. Deixà inèdits entre altres treballs un Compendio de la Historia General de España, unes instruccions sobre el govern dirigides al comte-duc d'Olivares i un Parecer sobre la residencia de obispos.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albanell, Galceran  (Catalunya ?, s XVI)  Cònsol a l'illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient. L'illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs. Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albanell, Jeroni  (Barcelona, s XV – 1504)  Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d'abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat. Col·laborador de Ferran II, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d'Aragó (1494-1504). Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrents, la redacció del privilegi d'insaculació del consell de Barcelona.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Albanell, l'  (Malla, Osona)  Veïnat, situat a les vores del Gurri, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Tona.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albanell i Tortades, Josep  (Vic, Osona, 25/des/1945 - )  Escriptor. El 1973 guanyà el premi Víctor Català amb Les parets de l'insomni, el 1974 el Sant Jordi amb Pinyol tot salivat (publicat el 1975 amb el títol Calidoscopi sentimental), el 1976 el Joaquim Ruyra, amb El barcelonauta, i el Manacor, amb Qualsevol-cosa-ficció, i el 1978 el Crítica Serra d'Or de novel·la, amb Ventada de Morts (Habitants de la nit),Inici Pàgina a més de moltes més novel·les i narracions. Fou membre i un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs, i amb el pseudònim de Joles Sennell ha escrit novel·les i contes juvenils, com: Ara us n'explicaré una (1980), inclós a la llista d'honor del premi Internacional Andersen, La rosa de Sant Jordi (1988, guardonat el 1990 amb el premi Nacional de Literatura Infantil), etc. Col·laborador de "Cavall Fort", "Tretze-vents" i "Rodamon".

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albanell i Vila, Joaquim  (Malla, Osona, 1843 -  Vic, Osona, 1917)  Autor dramàtic. Impulsor del teatre catòlic, combaté el liberalisme i les tendències que intentaven impulsar una evolució social: Misèries humanes (1886), Víctima del maçonisme (1888), Lo sufragi universal (1891), Fruïts anàrquics (1892), L'oncle Geroni (1910), etc.

113 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàAlbanyà  (Alt Empordà)  Municipi: 94,34 km2, 239 m alt, 155 hab (2014). Situat a l'alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d'alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l'antic terme d'Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir. Hi predomina l'agricultura de secà. La ramaderia, l'avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l'explotació de la riquesa forestal completen l'oferta econòmica del municipi. L'església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l'antic monestir de Sant Pere d'Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

114 CATALUNYA - HISTÒRIA

Albanyà, monestir d'  (Albanyà, Alt Empordà)  Antic monestir (Sant Pere d'Albanyà), erigit segurament a l'indret de l'actual església parroquial d'Albanyà. Fundat per l'abat Dòmnul, amb llicència del comte-marquès Rampó, rebé, el 844, un diploma de Carles el Calb. L'any 869 ja havia estat unit al monestir d'Arles (Vallespir).

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlbarca  (Cornudella de Montsant, Priorat)  Poble (815 m alt), en procès de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d'Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s'adreça a Prades. A l'època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d'Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.

116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Albarca  (Artà, Mallorca Oriental)  Possessió, a uns 3 km de la torre des Matzocs (anomenada també torre d'Albarca), emplaçada a la costa davant del faralló d'Albarca.

117 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Albarca, clot d'  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Vall, a les serres de Llevant, situada a la capçalera del torrent de Lluc. Entre d'altres, hi ha la possessió d'Albarca, molt propera al monestir de Lluc.

118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albardanera  (Pedreguer, Marina Alta)  Masia, situada prop de la carretera de València a Alacant. A l'edat mitjana era un antic lloc del terme de Dénia.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albareda, Joaquim  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Pintor. Actiu a la comarca de Vic al començament del s. XVII, ja que el 1603 contractà la pintura del retaule de Cabrera.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albareda, Marcià  (Catalunya, s XVII)  Compositor. Fou mestre de capella a la Seu d'Urgell i a la catedral de Barcelona. Es conserven algunes obres seves de text religiós.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albareda i Ramoneda, Anselm  (Barcelona, 1892 – 1966)  Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24). Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVIInici Pàgina (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L'abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc. Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962. Fundà "Analecta Montserratensia" (1917) i "Catalonia Monastica" (1926), publicacions de l'abadia de Montserrat.

122 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Albarells  (Argençola, Anoia)  Poble (610 m alt), en procés de despoblament, situat dalt d'un tossal, a la dreta de la riera de Santa Maria i de la carretera de Barcelona a Lleida. Al final del s. XII hi havia un molí paperer, el més antic documentat a Catalunya.

123 CATALUNYA - HISTÒRIA

Albarés  (Lleida, Segrià)  Despoblat, antic poble de contribució d'aquesta ciutat. És d'origen pre-ibèric i es troba en una eminència del terreny al pla de Vilanoveta, sector del pla de Lleida a l'esquerra del Segre.

124 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Albaret, mas d'  (Toès, Conflent)  Masia (1.358 m alt), situada damunt la riba dreta de la Tet. Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l'acta de fundació d'aquest monestir, del 879.

125 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alba-rosa  (Viladecans, Baix Llobregat)  Urbanització del terme municipal.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albarracín, Severí  (País Valencià, s XIX – Barcelona, 1878)  Dirigent anarquista. Fou mestre d'escola i milità a l'Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista. Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873). Participà en els fets d'Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d'un militant anarquista de Barcelona). Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlbarran, Joaquim  (Catalunya, 1860 - França ?, 1912)  Metge. Cursà la carrera a Barcelona, però exercí a França. S’especialitzà en urologia i introduí noves tècniques en les operacions de ronyó. Descobrí la colibacilúria, coneguda avui amb el nom de malaltia d’Albarran. Millorà el citoscopi.

128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Albarranch i Blasco, Vicent  (Elx, Baix Vinalopó, 1898 - Granollers, Vallès Oriental, 1939)  Pintor. Residí a Granollers. Destacà com a paisatgista. Té algunes teles al Museu d'Art Modern de Barcelona.

129 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Albasset  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Despoblat, a la vall de Segó, el lloc havia desaparegut ja al s. XV i el seu nom s'ha conservat com a partida de l'horta morvedrina.

130 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

albat, dansa de l'  (País Valencià)  Costum de la tradició funerària de les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, on ha persistit fins a l'actualitat el costum de fer ballar la jovenalla en vetllar el cadàver d'un infant o albat. La dansa de l'albat es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia "per la de l'u" de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel. Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori (Albaida, Valldigna) i del mortitxol (Alacant).

131 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació del municipi del SegriàAlbatàrrec  (Segrià)  Municipi: 10,5 km2, 147 m alt, 2.139 hab (2014) (o Albatarri). Situat al sud i prop de Lleida i estès per les valls fluvials quaternàries de l'esquerra del Segre. La ramaderia estabulada, la cria d'animals de granja, l'agricultura de secà i sobretot el regadiu (pera i poma), alimentat per la sèquia de Torres i el canal d'Urgell, són les principals fonts de riquesa del municipi. Celler agrícola obra de Cèsar Martinell. Hi ha també pastures i bosc. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és assentat a la plana al·luvial de l'esquerra del Segre; església parroquial deInici Pàgina Sant Salvador, de façana barroca (s XVIII); hi ha també un notable palau senyorial de planta i aspecte medieval, centre de la baronia d'Albatàrrec. Dins el terme es troba el despoblat de Pedrós, on s'han trobat restes arqueològiques de l'edat del bronze. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albatàrrec, mestre d'  (Catalunya, s. XV)  Pintor. Documentalment hom comprovà que les obres que li eren atribuïdes foren pintades per Jaume Ferrer I.

133 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraAlbatera  (Baix Segura)  Municipi: 66,5 km2, 20 m alt, 11.767 hab (2014). A la zona de llengua castellana del País Valencià, s'estén des de la serra d'Albatera fins al centre de l'horta d'Oriola, al límit amb el Baix Vinalopó. Hi abunden les palmeres datileres, i una part del terme és de saladar (el saladar d'Albatera). La base tradicional de l'economia local és l'agricultura de secà i el regadiu, que aprofita a través de sèquies l'aigua del Segura. Amb tot, l'ampliació a partir del 1930 del sector industrial (proximitat de nuclis com Crevillent o Elx), que ha fet augmentar considerablement la població, dóna treball actualment a tantes persones com l'agricultura. La vila, antic lloc de moriscs, és la més septentrional de la comarca; conserva encara l'església parroquial construïda el 1602 i substituïda per una de nova el 1727; fou el centre del comtat d'Albatera. El terme comprenia el nou municipi de San Isidro de Albatera, segregat el 1993. Al saladar, acabada la guerra civil, hi va ser establert un dels més importants camps de concentració de les tropes republicanes desfetes (arribà a contenir 17.000 homes). Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament (en castellà)

134 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Albatera, comtat d'  (Albatera, Baix Segura)  Jurisdicció senyorial, creada el 1628. La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull. El 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d'Albatera. El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arròspide.

Anar a:   [ Al ]   [ Alad ]   [ Alao ]   [ Alba ]   [ Albai ]   [ Albanell i ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -