|
Anar a: [ Alca ] [ Alcan ] [ Alce ] [ Alcoi ] [ Alcover ] [ Alcudia B ]
La llengua és la meva pàtria i la vull liure. (Jaume Cabré i Fabré)
1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcacer i Grau, Josep (València, 1910 – 1977) Arqueòleg. Era membre del Servei d'Investigació Prehistòrica de València. Ha participat en excavacions de jaciments valencians i publicat treballs sobre prehistòria del País Valencià, especialment sobre l'edat del bronze, com el Catálogo de la colección Federico de Motos en el Museo de Prehistoria de Valencia (1972).
2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcadena, puig de s' (Alaró, Mallorca Septentrional) Muntanya (817 m alt). De vessants esquerps i cim aplanat, situada entre els torrents de Solleric i d'Almadrà. Pertany a la tercera sèrie tectònica de la serra de Tramuntana de Mallorca. Al vessant meridional es troba la possessió de s'Alcadena, a la qual pertany aquesta muntanya.
3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcahalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom del poble, especialment com a parròquia.
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
 Alcaide, Josep (València, 1795 - País Valencià ?, 1860) Gravador. Estudià a Roma, sota el mestratge de Marchetti, i hi deixà obres notables.
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcaide, Marià (València, 1790/94 - País Valencià ?, s XIX) Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles; passà a Madrid i després (1822-23) a Itàlia. Treballà a Roma i a Nàpols. La seva expecialitat fou la pintura de paisatges i monuments en quadres de petites dimensions.
6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcaidús (Alaior, Menorca) Possessió, prop del límit amb Maó. A la seva vora es troba el poblat talaiòtic de Sant Vicent d'Alcaidús.
7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcaissia, l' (Sollana, Ribera Baixa) Antiga alqueria, entre la vila i la d'Almussafes, prop de l'Albufera. Fou donada per Jaume I als montpellerins que l'acompanyaren a la conquesta de València.
8 CATALUNYA - HISTÒRIA
Alcalà (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Antic nom de la ciutat de Sant Boi.
9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcalà (Llombai / Real de Montroi, Ribera Alta) Despoblat i antic castell. Les runes del castell són anomenades el castellet dels Alcalanets. Situat a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre. Segons la Crónica d'Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel regne de València, féu presoner el seu alcaid. Aquest lloc donà nom a la vall d'Alcalà, coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans.
10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcalà, batllia d' (Baix Maestrat) Antiga comanda del maestrat de Montesa, que comprenia la vila Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcalà i Martínez, Jaume (País Valencià, s XVIII) Cirurgià. Després d'estudiar a València marxà a Alemanya, on es formà al costat de Lorenz Heister. Retornà a València, on exercí la seva activitat professional i arribà a ésser president del Col·legi de Cirurgians i cirurgià major de l'hospital militar. La seva principal contribució és continguda en l'obra Disertación médico-quirúrgica sobre una operación cesárea executada en mujer, y feto vivos (València, 1753), en la qual exposa una operació d'aquest tipus practicada personalment per ell. Alcalà destaca com a defensor de la cesària en una època que l'opinió general n'era contrària.
12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcalà d'Alfàndec (Benifairó de Valldigna, Safor) Despoblat i antic castell, situat als contraforts septentrionals del Mondúver. Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora.
13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
Alcalá de Henares, tractat d' (Alcalá de Henares, Madrid, 1308) Tractat signat entre Jaume II de Catalunya-Aragó i Ferran IV de Castella. Els dos sobirans s'havien prèviament entrevistat al monestir de Santa Maria de Huerta (Sòria). Amb motiu de l'atac conjunt que preparaven contra Granada, acordaren que d'aquest regne, reservat a la conquesta de Castella, en fos separada una sisena part (regne d'Almeria), per al rei català.
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcalà de la Jovada (Marina Alta) Antic nom del muncipi de la Vall d'Alcalà.
15 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Municipi: 167,97 km2, 159 m alt, 7.233 hab (2014). Comprèn tres sectors: la zona costanera, amb el llogaret de Capicorb; el corredor pre-litoral, separat de la costa per les serres de Xivert, drenat per la rambla d'Alcalà i on es troben les restes del castell de Xivert; i la Vall d'Àngel, on hi ha el caseriu del mateix nom. L'agricultura és majoritàriament de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya) i una petita part de regadiu. La ramaderia, la cria d'animals de granja i algunes petites indústries són el complement econòmic a l'agricultura. Pesca i turisme a la costa. La vila, situada vora la carretera i la línia de ferrocarril, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 metres d'altitud i una triple portada neoclàssica a la façana. El 1316 l'orde de Montesa constituí la batllia d'Alcalà. El terme comprèn, a més, el poble d'Alcossebre, els despoblats d'Almedíxer i de Castellnou. Ajuntament (en castellà)
16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
Alcalá Zamora y Torres, Niceto (Priego de Córdoba, Andalusia, 1877 - Buenos Aires, Argentina, 1949) Polític i jurista. President de la II República Espanyola (des/1931 - 7/abr/1936). Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora, per aixó topà tant amb els partits d'esquerra com amb els de dreta, els quals frenà en ocassió de la repressió del 1934. Després del triomf del Front Popular, fou destituït per les corts, per iniciativa dels partits d'esquerra.
17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcalalí (Alcanalí, Marina Alta) Altre nom amb que també és coneix el poble.
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcalanets, castellet dels (Ribera Alta) Altre nom de les restes de l'antic castell d'Alcalà, a la vall dels Alcalans.
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcalans, vall dels (Ribera Alta) Vall que comprèn la conca mitjana del riu Magre, entre les serres de Castellet (oest) i Talaguera (est). Comprèn les viles de Llombai, Catadau i Tous.
20 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
 Alcalatén, l' (País Valencià) Comarca: 648,7 km2, 16.991 hab (2008), capital: l'Alcora. A la regió de Castelló, situada entre Aragó, l'Alt Maestrat, la Plana Alta, la Plana Baixa i l'Alt Millars. És una comarca accidentada, als contraforts del Maestrat i en la transició a la Plana, l'eix fluvial de la qual és el riu de Llucena. Des d'un punt de vista geomorfològic, tota la comarca és accidentada pel Sistema Ibèric. Hi apareixen relleus de cuestas al sector de la Penyagolosa (1.814 m d'alt), punt culminant del País Valencià, que presideix un seguit de valls estretes, excavades pels rierols en els materials cretacis, que separen diversos altiplans d'uns 1.000 m d'altitud mitjana. Típicament mediterrani, només es modificat per l'altitud; les pluges anuals oscil·len entre els 400 mm en els sectors baixos i els 700 mm en els de muntanya, tots amb marcat eixut estival. Les temperatures són molt suaus, amb mitjanes anuals que se situen entre els 16 i els 18 ºC. La xarxa hidrogràfica, de règim torrencial, és formada pel... Segueix...
21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcalatén, tinença d' (País Valencià) Antiga jurisdicció senyorial. Coneguda també amb els noms de baronia i de senyoria d'Alcalatén, que comprenia les viles de Llucena, l'Alcora, les Useres i Xodos, els pobles i llogarets de Figueroles d'Alcalatén, Costur, Araia, la Foia d'Alcalatén i els actuals despoblats de Torrocelles i de Benagualit. El centre de la senyoria era el castell d'Alcalatén, actualment enrunat, aturonat a l'esquerra del riu o barranc de Llucena, prop de la vila de l'Alcora. Aquest castell fou conquerit el 1233 als musulmans pel cavaller aragonès Eiximèn d'Urrea, que el rebé en feu de Jaume I junt amb tot el territori de la tinença; a la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea, desè comte d'Aranda, ministre de Carles III i de Carles IV d'Espanya, la senyoria d'Alcalatén passà a la casa ducal d'Híxar.
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alçamora, Bernardí (País Valencià, s XVII) Pintor. És autor del quadre representant Jaume I el Conqueridor, posat a l'Arxiu Municipal de València i fet per encàrrec dels Jurats en 1631, per a ornat de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat.
23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
Alcampell (el Campell, Llitera) Grafia tradicional.
24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcanà (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) (o Alcanar) Caseriu, al peu i a occident de la serra de Forna.
25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcanada (Alcúdia de Mallorca, Mallorca) Possessió, a la costa meridional de la península del cap d'es Pinar. El 1934 hom hi construí es Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca; aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres instal·lacions d'hostalatge i d'estiueig. L'illa d'Alcanada es troba enfront d'aquesta possessió, a la badia d'Alcúdia; té 140 per 190 m (d'est a oest), i es separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d'amplada. Hi ha un far.
26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcanalí (Marina Alta) Municipi: 14,40 km2, 230 m alt, 1.401 hab (2013). (o Alcalalí, ant: Alcahalí) Situat a la vall de Xaló, entre el Puig de Segili i el coll de Rates, al nord-est d'Alacant. Hi predomina l'agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, així com també oliveres, cereals, garrofers i ametllers. El riu de Gorgos permet conreus de regadiu. La part muntanyosa és ocupada per pinedes, matollars i pasturatge. S'elaboren panses. El poble, situat a l'esquerra del riu de Gorgos, s'agrupa entorn de l'església parroquial, on és venerada una imatge del Crist de la Salut. El terme comprén l'antic municipi de la Llosa d'Olocaive i el caseriu de Mosquera, antigues alqueries islàmiques. Àrea comercial de Gandia.  Ajuntament
27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcanalí i Mosquera, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial, creada el 1616. Comprenia els llocs d'Alcanalí i de Mosquera.
28 CATALUNYA - MUNICIPI
 Alcanar (Montsià) Municipi: 47,1 km2, 72 m alt, 9.637 hab (2014). Estès al llarg de la costa, a llevant de la serra del Montsià i al límit amb el País Valencià. És el municipi més meridional de Catalunya. L'economia tradicional es basa en l'agricultura de regadiu, l'apicultura i la pesca, activitats complementades actualment pel turisme. El 15 d'agost s'hi celebra la festa de bous. L'església de Sant Miquel, d'estil renaixentista, presenta voltes amb nervadures gòtiques. Dins el terme es troben el santuari del Remei d'Alcanar i el despoblat de Benifallim. A la costa, el barri marítim de les Cases d'Alcanar, originalment un barri pescador, ha estat transformat en centre d'estiueig gràcies a les seves platges de sorra fina. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació diversa - CD Alcanar - Festes Quinquennals - Institut Sòl-de-riu
29 CATALUNYA - HISTÒRIA
Alcanar, comanda d' (Alcanar, Montsià) Comanda de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, creat el 1449 que comprenia la vila. Fou segregada de la comanda o batllia d'Ulldecona l'any 1449.
30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcanella (Escorca, Mallorca) Possessió. Situada al vessant meridional de la serra de Tramuntana, a la capçalera del torrent d'es Picarols.
31 CATALUNYA - MUNICIPI
 Alcanó (Segrià) Municipi: 21,12 km2, 214 m alt, 242 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la de les Garrigues, al sud de Lleida. Drenat per una sèrie de barrancs que desguassen a la vall del Secà. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà: cereals, oliveres i arbres de fruita seca, complementada per la ramaderia ovina i porcina i una indústria limitada a alguns productes agrícoles. Les terres de conreu, relativament repartides, són explotades principalment pels propietaris. La població experimentà un augment al començament del s. XX fins el 1920; des d'aleshores ha anat disminuïnt. El poble conserva un casal de pedra amb grans finestrals gòtics. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola d'Alcanó
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcántara Riesta, Paulino (Ilo-Ilo, Filipines, v 1897 – Barcelona, 1964) Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou dotze vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d'Espanya. Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa).
33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcàntera, baronia d' (Alcàntera, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1464 i concedida a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut. De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d'Albalat i barons de Beneixida.
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcàntera, l' (Sella, Marina Baixa) Caseriu, situat a l'esquerra del barranc de l'Arc.
35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcàntera de Xúquer (Ribera Alta) Municipi: 3,4 km2, 33 m alt, 1.350 hab (2014). Situat a la vall de Càrcer, a la dreta del Xúquer, al sud-oest de València. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, que es nodreix de les aigües del riu Càrcer, de les sèquies d'Escalona i Carcaixent i les del riu de Sallent, i es destina principalment als tarongers, les hortalisses, els cereals i l'arròs. De secà s'hi cultiva oliveres, vinya i garrofers. Ramaderia. L'activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges. El poble sofrí, el 1748, un terratrèmol que va destruir, entre altres edificis, l'antic palau senyorial. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcanyís, Lluís (València, s XIV – 1506) Catedràtic de medicina. Fou un dels fundadors de l'escola per a cirurgians creada a València el 1462. Primer professor de medicina de la Universitat de València. Entre les seves obres sobresurten: Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia (v 1490) i l'obra poètica Les trobes en lahors de la Verge Maria (1474). Fou cremat viu per la Inquisició.
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcanyís, Miquel (València, s XV – Illes Balears, s XV) Pintor de l'escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D'estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per Marçal de Sax, li són atribuïts els retaules de la Santa Creu (v. 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York). També era conegut per Mestre de Gil i Pujades.
38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcaramit (Borriana, Plana Baixa) Despoblat al sud de la ciutat. Ha donat nom a una partida i a la sèquia d'Alcaramit.
39 CATALUNYA - MUNICIPI
Alcarràs (Segrià) Municipi: 114,3 km2, 137 m alt, 9.252 hab (2014). Situat a la dreta del Segre, al límit amb l'Aragó. Regat per sèquies i canals provinents del canal d'Aragó i Catalunya, la seva agricultura és, bàsicament, de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters. També és important la ramaderia de bestiar porcí, boví i oví i l'aviram, eix d'una fira ramadera que té lloc el 28 d'agost. L'aigua d'Alcarràs, clorurada sòdica i ferruginosa, indicada per a malalties de la pell i de la nutrició, hi ha estat objecte d'explotació. El terme municipal comprèn, a més, els llogarets i antics termes de Montagut i de Vallmanya, on hi ha una casa senyorial del s. XVII, peces de ceràmica romana i algunes sepultures megalítiques. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Circuit d'Alcarràs - Associació Excursionista l'Aspardenya - Institut
40 CATALUNYA - HISTÒRIA
Alcarràs (Balaguer, Noguera) (ant: Alcorràs) Un dels tres antics castells de la vila, situat darrera la Suda, el castell principal. El 1102 fou donat pel comte d'Urgell Ermengol V al bisbe d'Urgell.
41 CATALUNYA - HISTÒRIA
Alcarràs, sèquia d' (Segrià) Antiga sèquia d'origen romà que regava les terres del pla de Lleida, a la dreta del Segre. És probablement, junt amb la sèquia de Torres, de l'esquerra del riu, l'origen dels regs de l'horta de Lleida. Prenia l'aigua vora les actuals comportes de la Canadenca i 1497.
42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcàsser (Horta del Sud) Municipi: 9,01 km2, 15 m alt, 9.527 hab (2014). Situat en una plana de regadiu que es nodreix amb aigua de la font de Ninyerola, de la sèquia reial del Xúquer i també del subsòl. L'agricultura de secà i una determinada activitat industrial (serradora i mobles) completen, amb el regadiu, l'activitat econòmica del municipi. La vila és situada a la dreta del barranc de Picassent, a poca distància de la vila del mateix nom. El palau baronial, aixecat, probablement, sobre una antiga fortificació islàmica, va ser transformat en casa de la vila. A l'església parroquial, acabada de construir el 1805, s'hi venera, en una capella afegida posteriorment, la talla de fusta del Sant Crist de la Fe. Ajuntament
43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcàsser (el Poblenou de Benitatxell, Marina Baixa) Partida i antic caseriu, al límit amb el terme de Teulada.
44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcàsser, baronia d' (Alcàsser, Horta) Jurisdicció senyorial creada el 1443 i que comprenia la vila. Concedida a Joan Català i Sanoguera. Passà successivament a les famílies Torres, Figueres, Ferrer, Castellví, Mercader i Núñez-Robres, que la posseeixen actualment.
45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcatí, l' (València, Horta) Antic sector de l'Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l'Estell, i la Devesa. Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l'Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet. Es troba dins el terme municipal de la ciutat.
46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcau (Llíber, Marina Alta) Partida i caseriu. Al nord de la serra de Bèrnia. El barranc d'Alcau, que neix en aquest indret, desguassa al riu de Gorgos, per la dreta, junt al poble de Llíber.
47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcaufar (Sant Lluís, Menorca) Caseriu. És un dels centres turístics més importants de l'illa. Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d'Alcaufar, oberta a la costa oriental de l'illa. A la platja d'aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una
48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcaula (Borriana, Plana Baixa) Despoblat.
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcayne i Armengol, Vicenç (València, 1817 – s XIX) Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics. Publicà treballs d'interès sobre arquitectura i urbanisme.
50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcázar, Mariana (València, 1739 – Madrid, 1797) Actriu de diversos gèneres. Actuà principalment a Madrid; amb les seves caracteritzacions còmiques motivà sorollosos apassionaments del públic.
51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcedo, casa d' (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Veure> la Casa d'Alcedo.
52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcedo, forn d' (València, Horta) Veure> el Forn d'Alcedo.
53 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcia (Bolulla, Marina Baixa) Despoblat. Pertanyia a la parròquia i baronia de Bolulla el s XVI. Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l'expulsió del 1609.
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcina i Franch, Josep (València, 1922 - Madrid, 28/oct/1991) Historiador. Estudià a València i a Madrid i s'especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d'arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid. Entre les seves obres cal destacar, entre d'altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982).
55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alciri (Monòver, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat entre el Fondó de Monòver i el coll de les Salines.
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcobé i Noguer, Santiago (Barcelona, 1903 – 1977) Antropòleg i metge. Catedràtic d'Antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, en fou rector del 1963 al 1965. Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va centrar les seves recerques en els estudis bioantropològics de determinades poblacions del Pirineu, del Sàhara occidental i de la Guinea.
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcoberro i Clarós, Josep (Barcelona, 1877 – 1908) Hel·lenista. Realitzà una notable traducció de les faules d'Esop, emprant un català popular. També escriví unes Lliçons d'ortografia catalana, interessants per a l'època.
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcoberro i Pericay, Agustí (Pals, Baix Empordà, 18/nov/1958 - ) Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l'ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d'història i pedagogia en diverses revistes especialitzades. Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l'aiguamoll (1993). La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l'any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994).
59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcocó (la Vila Joiosa, Marina Baixa) Caseriu, vora la cala d'Alcocó, limitada al nord per la punta d'Alcocó.
60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcodar (Gandia, Safor) Despoblat, prop de l'antic castell de Bairén. La població musulmana hi restà després de la conquesta cristiana. A l'expulsió dels moriscs (1609), era habitat per 80 famílies musulmanes. No tornà a ésser repoblat.
61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcodre, torre de l' (Alacant, Alacantí) Antiga torre de defensa, construida al cap de l'>Horta o cap de l'Alcodre, límit oriental de la badia d'Alacant.
62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcofra (Cocentaina, Comtat) Partida, situada a la plana regada del terme.
63 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcoi (Alcoià) Municipi i capital de la comarca: 129,9 km2, 562 m alt, 59.675 hab (2014). Situat al mig de la comarca, al nord d'Alacant i voltat de muntanyes. El desenvolupament urbanístic de la ciutat ha estat difícil; el nucli medieval es troba en un petit turó entre els rius Molinar i Barxell, que s'ajunten formant el riu d'Alcoi. Fins al s. XIX es formaren els barris industrials alcoians a les vores dels rius, i ja en l'època de la modernització de la indústria i de l'expansió demogràfica foren bastits els grans ponts que permeteren de construir en el pla de l'eixample en quadrícula, bé que aixó comportà que fos sacrificada una bona part de l'horta. POBLACIÓ.- El gran creixement demogràfic d'Alcoi tingué lloc en la centúria 1840-1940; a principi del s XIX tenia 12.000 hab; passà a 32.000 a final de segle; assolí els 45.000 l'any 1940, i, després de la crisi de 1945-55, continua augmentant lentament d'ençà del 1971. ECONOMIA.- Un petit percentatge de la població activa és agrícola, la qual es... Segueix...
64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoi, canal d' (Alcoi, Alcoià) Vall on hi ha la ciutat, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al nord, per la serra Biscoi, a l'est, per la serra del Carrascar d'Alcoi i la Carrasqueta, al sud, i per la Serreta i la serra de l'Ull del Moro, a l'est. La canal d'Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell (els quals, units a la ciutat d'Alcoi, formen el riu d'Alcoi), del Troncar i del Cint (aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell).
65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcoi, comtat d' (País Valencià) Títol senyorial creat el 1846 a sol·licitud de la milícia nacional d'Alcoi (Alcoià), per al tinent general Federico de Roncali y Ceruti, mort el 1857.
66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcoi, governació d' (País Valencià, 1707 - 1833) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d'Alcoi. El 1722 fou prevista l'anexió d'aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp, Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
67 PAÍS VALENCIÀ - ART
Alcoi, ploms d' (Alcoià) Plaques de plom amb inscripció ibèrica trobades al poblat de la Serreta d'Alcoi.
68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoi, riu d' (País Valencià) Riu (54 km), entre Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor). El més important dels situats entre el Xúquer i el Segura. Té la capçalera en els barrancs del Barxell i del Molinar, entre les serres de Mariola (nord) i d'Almudaina (sud). El curs alt, que segueix la canal d'Alcoi i la plana de Cocentaina, rep per la dreta el riu de Seta. A l'estret de l'Orxa, el riu perfora la serralada Prebètica (serra de la Safor), enfondit de 200 a 300 m. El curs baix, que rep per l'esquerra el riu de Vernissa, va dipositant els al·luvions que constitueixen la plana de la Safor, extrem meridional de la Plana Litoral Valenciana. Té un cabal notable però molt irregular, regulat en capçalera del pantà de Beniarrés. La vall ha estat l'únic camí possible entre les d'Alcoi i de Gandia, pel grau de la qual el riu desguassa al golf de València. La sèquia reial d'Alcoi i dues de menors permeten el regatge de petits horts a l'Alcoià i al Comtat i de tarongerars a la Safor.
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoi, sèquia reial d' (Safor) Sèquia, construïda el s. XIII, després de la conquesta cristiana. És la més important de l'horta de Gandia, que pren l'aigua del riu d'Alcoi, per la dreta, a l'assut d'Alcoi o d'en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal. La comunitat de regants dirigeix la distribució de l'aigua a través d'un sindicat general i de quatre juntes de sèquia.
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcoi i Làzaro, Eduard (Barcelona, 1930 – Mataró, Maresme, 1987) Pintor. Cultivador al principi d'un expressionisme primitivista, a partir de l'impacte de l'informalisme conreà un tipus d'abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d'impulsos vitals. Des del 1956 s'integrà al grup Sílex, del qual formen part Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.
71 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT
Alcoià, Club Esportiu (Alcoi, Alcoià, 1929 - ) Club de futbol, fundat en fusionar-se els clubs Racing i Llevant. A partir de 1930-31 prengué part a les competicions oficials; formà part de la Federació Murciana de Futbol. Ascendí a Segona Divisió al final de la temporada 1941-42. Figurà a Primera Divisió les temporades 1945-46, 1947-48, 1948-49 i 1950-51.
72 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
Alcoià, l' (País Valencià) Comarca: 539,7 km2, 113.154 hab (2007), cap: Alcoi. Situat entre la Vall d'Albaida, el Comtat, la Marina Baixa, l'Alacantí, el Vinalopó Mitjà i l'Alt Vinalopó. És una regió abrupta i amb una estructura molt complexa en els contraforts orientals dels sistemes bètics. Des d'un punt de vista geològic, hi predominen els materials terciaris, triàsics i cretacis, llevat del miocè, del niocè i del quaternari, que en cobreixen els fons d'algunes valls i planes. Hi abunden les roques calcàries, sobretot les nummíliques (fòssils). El relleu diversifica tres regions diferenciades, afaiçonades per tants d'altres eixos fluvials. Al sector est, la conca de l'Alcoi, formada de l'aiguabarreig de diversos rierols i tancada per una sèrie de massissos, entre els quals destaquen els de Mariola (1.389 m) i d'Aitana (1.558 m); al sector meridional, la foia de Castalla, sinclinal, ocupada pel curs alt del riu Montnegre o Verd i situada a 600 m d'alt, i a l'oest, el pla de Villena i la conca del Vinalopó, l'única... Segueix...
73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoies, les (la Torre de les Maçanes, Alacantí) Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, al vessant meridional de la serra del Rontonar.
74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoja (Tibi, Alcoià) Caseriu, situat al vessant oriental del Maigmó, prop de la carretera de Sant Vicent del Raspeig a Castalla.
75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcola, serra d' (Xalans / Xarafull, Vall de Cofrents) Serra dels dos municipis. Separa la vall del Cantabán de la rambla de Sácaras. El pic d'Alcola, cim d'aquesta serra (886 m alt), es troba al límit entre els dos termes municipals.
76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcolea (Morella, Ports) Veure> la Pobleta d'Alcolea.
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcolea i Gil, Santiago (Falset, Priorat, 1919 - Barcelona, 30/jul/2008) Historiador de l'art del s XVI al XIX. Estudià a la universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la universitat de Barcelona des del 1965. Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l'obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 ha aparegut el seu assaig Escultura española.
78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcoleja (Comtat) Municipi: 14,52 km2, 739 m alt, 199 hab (2013), (o Alcoleja d'Aitana). Situat entre la serra d'Aitana i la Serrella, al nord-est d'Alacant. De relleu accidentat, hi abunden els pasturatges i els boscos de pins i d'alzines. La base de l'economia local és l'agricultura, tant de secà (oliveres, arbres fruiters i, principalment, cereals) com de regadiu (fruiters -pereres i pomeres-, així com hortalisses per al consum local). La vila, assentada en un vessant de la serra d'Aitana, a l'esquerra del riu de Frainos, conserva el palau dels marquesos de Malferit, senyors d'Alcoleja. Dins el terme, a més dels despoblats de Benigama i de Beniafé i de les masies d'Aitana i de Riola, hi ha l'església i el caseriu de Seguró (en part, també, dins el terme municipal de Sella). Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament
79 CATALUNYA - MUNICIPI
Alcoletge (Segrià) Municipi: 16,44 km2, 213 m alt, 3.270 hab (2014). Situat al límit amb la comarca del Pla d'Urgell, a l'esquerra del Segre i estès per les terrasses fluvials que acompanyen el curs del riu, la més alta de les quals apareix en forma fragmentària de turons-testimoni (el tossal d'Alcoletge i el tossal de la Nora) i que cap a l'est constitueix ja el pla d'Urgell, al nord de Lleida. L'agricultura és la base de l'economia i gairebé tota és de regadiu (pomeres, pereres, presseguers, blat, ordi, blat de moro i farratge), que utilitza l'aigua de les sèquies de Fontanet i de les Canals. La ramaderia bovina, ovina, porcina i la cria d'animals de
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcon i Calduch, Andreu (València, 1782 – 1850) Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23). Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés. Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Alcon i Mateu, Prudenci (València, 1904 - 1976) Escriptor. És autor d'una notable producció poètica en català, esparsa a diverses publicacions.
82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alconàsser (Sóller, Mallorca Occidental) Possessió, situada prop de la costa, al sud de la muntanya de Muleta.
84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcor, serra de l' (Baix Segura) Petita serra (334 m alt) situada al sud de l'horta d'Oriola, al límit entre el País Valencià i l'antic regne de Múrcia.
85 PAÍS VALENCIÀ - ART
 Alcora, ceràmica de l' (l'Alcora, Alcalatén) Fàbrica de ceràmica i porcellana fundada el 1727, pel comte d'Aranda, Buenaventura Pedro de Alcántara Jiménez de Urrea y Abarca de Bolea, senyor d'Alcalatén, el qual obtingué de Felip V privilegis que facilitaren tant les importacions de primeres matèries com les exportacions a l'estranger i la venda al mercat interior, i li permeteren d'arraconar els petits tallers menestrals de terrissers que traballaven a l'Alcora. La manufactura, en el muntatge de la qual hom no planyé esforços, passà per tres èpoques ben determinades. La primera (1727-49) es caracteritzà per l'actuació dels mestres francesos Eduard Roux i Joseph Olerys, procedents de Marsella i Moustiers, que introduïren l'estil Bérain. En aquesta època foren reproduïts també temes i colors freqüents a la ceràmica francesa i holandesa de l'època, sobretot introduïts per Miquel Soliva. Les peces més corrents foren vaixelles, xocolateres, sucreres, aiguamans, pots de farmàcia, etc... Segueix...
86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Alcora, l' (Alcalatén) Municipi i capital de la comarca: 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014). Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l'Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l'Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars. Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l'activitat tradicional de la ceràmica de l'Alcora, que després d'alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d'aquests alts i baixos de la indústria ceràmica. La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d'un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari. Dins el terme es troben les restes del castell d'Alcalatén, a més dels llogarets d'Araia i de la Foia d'Alcalatén (o el Regall). Ajuntament
87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcoraia (Montuïri, Mallorca Oriental) Antiga possessió, situada al sud del terme. Ha estat dividida (Alcoraia Vell i Alcoraia Nou).
88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcoraia, l' (Alacant, Alacantí) Partida rural i caseriu (521 m alt), al sud de la serra de l'Alcoraia, límit septentrional de l'Alacantí. Es comunica per carretera amb Sant Vicent de Raspeig.
89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcossaiba (Borriana, Plana Baixa) Partida i despoblat.
90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcossebre (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Poble, situat a la costa, entre el cap d'Irta i el riu Segarra, al peu de la muntanya de Sant Benet. És un centre de turisme i d'estiueig (el 1960 ha havia 263 habitatges). Disposa d'un petit port. Les seves platges són les de les Fonts, del Carregador, de la Romana i del Moro.
91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcosser (Alberic, Ribera Alta) Despoblat, situat entre la sèquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d'Albaida. La seva església depengué d'Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu anex de Gavarda, al final del s XVI. Els seus habitants eren moriscs; el 1609, poc abans de l'expulsió d'aquests, era habitat per 165 famílies. Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d'Albaida i, també, a causa de les destruccions de la Guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al s XVIII. El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864. Formà part de la baronia d'Alberic.
92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Alcosser de Planes (Comtat) Municipi: 4,7 km2, 350 m alt, 241 hab (2013). (ant: Alcosser de Gaianes o Alcosseret) Estès a banda i banda del riu d'Alcoi, prop de la seva confluència amb el riu d'Agres, al peu de la serra de Benicadell, al nord d'Alacant. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, oliverars); al regadiu, poc extens, són conreades algunes hectàrees de cereals. Les terres, molt repartides, són explotades pels propietaris. La
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcosseret (Comtat) Nom antic del poble d'
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcotas, Las (Calles, Serrans) Caseriu, a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavat (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.
95 CATALUNYA - MUNICIPI
 Alcover (Alt Camp) Municipi: 46,28 km2, 243 m alt, 5.131 hab (2014). Redosat, al nord, a les muntanyes de Prades, s'esten al sud per la plana del Camp de Tarragona. És travessat pel riu Glorieta. Prop de dues terceres parts del terme són ocupades per boscs, pasturatges, botjars i erms. L'economia gira entorn de l'agricultura de secà (vinya, avellaners, oliveres i garrofers) i de regadiu (avellaners, hortalisses i arbres fruiters), i sobretot, de l'avicultura; la ramaderia (bestiar porquí, boví i oví), en canvi, compta poc. La indústria esta molt relacionada amb les activitats agràries, i el segon diumenge d'octubre hi té lloc la Fira del Remei, de maquinària agrícola; també té força anomenada la pedra d'Alcover. La població tendeix a crèixer. La vila és emplaçada al peu de la muntanya, a l'esquerra del Glorieta; d'època medieval encara resten alguns fragments de les muralles i algun portal, a més de l'església romànica, dita la Vella o la Mesquita, que ha estat declarada monument històrico-artístic. L'actual església parroquial de l'Assumpció és d'estil renaixentista (s XVI-XVII), té el campanar inacabat. El terme comprèn també el santuari del Remei, els antics santuaris de les Virtuts i de Gràcia, els antics termes de Samuntà, de Bomburguet i de la Plana, així com nombroses masies. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades
96 CATALUNYA - HISTÒRIA
Alcover, jaciment d' (Alcover, Alt Camp) Important jaciment paleontològic, de l'època del Triàsic Mitjà, que ha posat al descobert una important fauna representativa dels ambients de plataforma costanera de fa entre 240 i 223 milions d'anys. En aquest període de la història de la Terra, a l'Alt Camp hi havia un ambient costaner de poca fondària aïllat del mar i obert per barreres d'esculls de corall.
97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Alcover, Josep Lluís (Palma de Mallorca, 1810 – 1834) Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832). Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas).
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcover i Guitart, Pau (Barcelona, s XIX - Santa Coloma de Farners, Selva, 1832) Escriptor i advocat. Escriví alguns opuscles jurídics, poesies, i les tragèdies Viriato, Méjico rendida i La colonia. També conreà la pintura.
99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
 Alcover i Maspons, Joan (Palma de Mallorca, 3/mai/1854 – 1926) Poeta, assagista i polític. Llicenciat en dret a Barcelona, exercí el càrrec de relator-secretari de l'audiència de Palma. Amic d'Antoni Maura, va presentar-se com a candidat del partit liberal, i fou elegit diputat a Corts (1893). Començà escrivint en castellà dins una línia romàntica, imitant Campoamor. D'aquesta etapa és el primer llibre Poesías (1887), el qual seguiren Nuevas Poesías (1892), Poemas y Harmonías (1894) i Meteoros (1901), on afegia nous poemes als ja publicats anteriorment. La crisi produïda per desgràcies familiars (mort de l'esposa i de quatre fills) crea un món interior del poeta, època en la qual sentint la necessitat d'expressió autèntica inicia el canvi idiomàtic, i començà a escriure en català. L'obra poètica catalana queda recollida en el llibre Cap al tard (1909), visions de la vida, costums i folklore mallorquins, amb una interpretació simbòlica i humanitzada del paisatge en poesies com La Serra, Notes... Segueix...
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcover i Sallent, Josep (Catalunya, s XIX – 1894) Enginyer. Va pertanyer a la primera promoció d'enginyers industrials i va dirigir "La Gaceta Industrial" (1865-90), on publicà més de tres-cents treballs. Autor de diverses monografies de caràcter divulgador.
101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
 Alcover i Sureda, Antoni Maria (Santa Cirga, Manacor, Mallorca, 2/feb/1862 - Palma de Mallorca, 8/gen/1932) Eclesiàstic, lingüista, folklorista i publicista. Estudià al seminari de Palma on va llicenciar-se en dret canònic. Arribà a vicari general del bisbat. Col·laborà amb articles literaris i polèmics a diaris tradicionalistes. Va dedicar-se, des de jove, a recollir llegendes de tradició oral, usos i costums mallorquines. El 1885 publicà el seu primer llibre, Les cantarelles, amb el pseudònim de Jordi des Recó, al qual van seguir les Rondayes mallorquines (1896), col·lecció de contes de l'illa que aparegueren en tres volums i seguiren fins a vint-i-quatre i tingueren i tenen un gran èxit popular. Després del seu viatge a Catalunya, va donar a conèixer La lletra de convit (1901), en la qual exposava els propòsits i el mètode per fer el Diccionari de la Llengua Catalana, i inicià un recorregut per tots els països de llengua catalana en recerca de material. Amb la publicació del "Bolletí del Diccionari"... Segueix...
102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Alcover i Sureda, Miquel (Manacor, Mallorca, 1864 – 1945) Historiador i arqueòleg. Germà d'Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l'església de Capdepera, d'estil bizantí. Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l'existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines. Desplegà una gran activitat com a conferenciant.
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Alcoverro i Amorós, Josep Maria (Tivenys, Baix Ebre, 1835 – Madrid, 1910) Escultor. Deixeble de Francesc Piquer i Duart. Esculpí figuracions religioses, històriques, mitològiques i de gènere. Entre les seves obres cal citar: les estàtues d'Alfons el Savi i el de Sant Isidor (escalinata de la Biblioteca Nacional, Madrid) i nombrosos bustos-retrats.
138 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA
Alcubierre, comtat d' (Aragó) Títol senyorial, concedit el 1909 amb la grandesa d'Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño. Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago.
104 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcubles, les (Serrans) Municipi: 43,5 km2, 774 m alt, 750 hab (2014), cast: Alcublas. Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles i el Montmajor. A la part meridional del terme hi ha algunes pinedes. La base de l'economia del municipi és el conreu de la vinya, també hi ha cereals (blat, ordi i civada); compta amb una cooperativa per a l'elaboració del vi i és important la producció de figues. La ramaderia (bestiar porquí, cabrum i oví), l'avicultura, l'apicultura i l'explotació d'una pedrera de marbre negre completen l'activitat econòmica. La població, tanmateix, ha experimentat una forta emigració, si bé últimament s'ha estabilitzat. La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d'un turó, a la dreta de la rambla de les Alcubles. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)
105 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcúdia, albufera d' (Alcúdia / sa Pobla, Mallorca Septentrional) Estany costaner, situat a la costa nord de la badia homònima. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles. El conreu d'arròs, promogut per un companyia italiana va fracassar a causa de l'excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S'hi practica la pesca d'angules i la caça de fotges.
106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcúdia, badia d' (Alcúdia / Santa Margalida / Artà, Mallorca) Badia de 15 km d'amplada, al NE de l'illa, entre els caps de Pinar i Farrutx. Acaba amb una costa baixa i arenosa amb nombrosos assentaments turístics distribuïts entre els tres termes municipals.
107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia, comtat de l' (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta) Jurisdicció senyorial creada el 1645 i que comprenia la vila. La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany. A la segona meitat del s XVI, Maria, filla d'Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l'Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d'Íxar, baró de Xaló; a llur nét Gonçal Escrivà d'Íxer fou concedit el comtat el 1645. el segon titular fou el seu fill Onofre Escrivà d'Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana. El títol passà, mes tard, als Català de Valeriola, ducs d'Almodóvar del Río i, el 1814, passà a Antoni Saavedra i Jofré, baró d'Albalat i Segart, ministre de Ferran VII. Els seus descendents encara el conserven.
108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcúdia, l' (Benidoleig, Marina Alta) Caseriu, situat a poca distància i a llevant del poble.
109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
Alcúdia, mestre d' (Illes Balears, s XV) Pintor anònim, posteriorment identificat com a Miquel Alcanyís.
110 ILLES BALEARS - ART
Alcúdia, teatre romà d' (l'Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Petit teatre romà, situat als afores de la vila, relativament ben conservat. Corresponia a l'antiga ciutat romana de Pollentia, les ruïnes de la qual es troben a continuació del teatre.
111 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia Blanca, l' (Roglà i Corberà, Costera) Nom antic del poble de Roglà.
112 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
Alcúdia de Carlet, l' (Ribera Alta) Municipi: 23,77 km2, 38 m alt, 11.615 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de l'esquerra del Xúquer i dividit en dos sectors separats pel terme de Guadassuar: el primitiu terme, situat a banda i banda del riu Magre i estès fins als primers contraforts de la serra de Tous; i l'altre, més petit, al sud, que correspon a l'antic terme de Montortal. El regadiu (tarongers, hortalisses i fruiters), alimentat per la sèquia reial del Xúquer, la ramaderia i la indústria de congelats, maquinària i mobles, constitueixen l'oferta econòmica del municipi, que ha incrementat constantment la seva població durant el s XX. La vila és a l'esquerra de la sèquia reial del Xúquer; l'actual església parroquial de Sant Andreu, acabada el 1780, és d'estil neoclàssic i de grans dimensions. Al s XVII fou creat el comtat de l'Alcúdia. Al nord de la vila hi ha el barri del Serrallo. Ajuntament
113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de Castell de Castells (Castell de Castells, Marina Alta) Antiga parròquia. Comprenia, al s. XVI, l'actual terme municipal i tenia com a annexos Bitla i Aialt.
114 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcúdia de Crespins, l' (Costera) Municipi: 5,2 km2, 160 m alt, 5.231 hab (2014). (ant: l'Alcudiola o l'Alcúdia de Canals) Situat en una plana regada pel riu dels Sants, que neix a l'abundosa font dels Sants, dins el terme municipal. A banda de l'agricultura de secà (oliveres i garrofers) i del regadiu (tarongers, figueres, moresc, blat, cacauets, patates, cotó, etc), alimentat per les sèquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, actualment l'activitat econòmica més important del municipi és la indústria (cotó, paper, conserves de fruites i envasos), el desenvolupament de la qual ha originat un important creixement de la població durant el s XX. La vila, antiga alqueria d'origen islàmic, es troba emplaçada a la dreta del riu dels Sants; el seu nucli urbà és pràcticament unit amb el de Canals; l'actual església parroquial va ser projectada el 1702. L'alqueria de Crespins, esmentada al Repartiment de Jaume I, era prop de l'Alcúdia. Ajuntament (en castellà)
115 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de Fanzara, l' (Fanzara, Alt Millars) Despoblat, a la dreta del Millars. Era un antic lloc de moriscs (el 1563 tenia 29 focs), que es despoblà després de l'expulsió del 1609. Era anomenat també l'Alcudieta.
116 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de Gallinera, l' (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Despoblat, a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama. De població morisca, fou atribuït, al s. XVI, a la parròquia de Benirrama. Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX.
117 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia del Comtat, l' (Cocentaina, Comtat) Nom antic del poble de l'Alcudieta del Comtat, o l'Alcudia de Cocentaina.
118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcúdia d'Elx, l' (Elx, Baix Vinalopó) Lleugera elevació de la plana, a 3 km al SSE de la ciutat, on s'establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d'Ilici i on fou trobada la Dama d'Elx. Excavacions recents, fetes per Alexandre Ramos i Folques, propietari del terreny, mostren una ocupació prehistòrica (eneolític o bronze), diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del s. III dC (amb la destrucció de la ciutat) i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l'actual Elx. Les troballes, molt importants per a l'estudi de l'època ibèrica al sud del País Valencià, són al Museu d'Elx i, sobretot, a la notable col·lecció Ramos, a l'Alcúdia mateix.
119 ILLES BALEARS - MUNICIPI
 Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional) Municipi: 60 km2, 15 m alt, 19.768 hab (2014). Situada al nord-est de l'illa, penetra a la mar per la península del cap d'es Pinar. La part més muntanyosa del terme és ocupada per pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges. Les principals fonts de riquesa del municipi són el turisme, les activitats portuàries i la indústria, de la qual destaquen les dues plantes de producció d'energia elèctrica de Port d'Alcúdia i de Murterar, que subministren electricitat a tot Mallorca i Menorca. L'agricultura, la ramaderia, la pesca i algunes activitats extractives, com l'explotació de pedreres, completen l'oferta econòmica del municipi. Els principals punts d'interès de la ciutat són el teatre romà, les dues portes principals de les antigues muralles, la capella del Sant Crist (de finals del s. XVII, dins l'església parroquial) i nombroses cases d'interès artístic del s. XVI. Dins el terme es troben el castell de Manresa, la cova de son Santmartí, paleocristiana, l'església de Santa Anna (s. XIII), el santuari de la Victòria, els llocs i pobles de Gatamoix, es Bacarès i Son Fe i les parròquies d'es Malpàs i es Port d'Alcúdia. Ajuntament - Turisme
120 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) (o l'Alcudiola de Navarrés) Despoblat, situat prop del camí de Quesa. Era lloc de moriscs i fou anexionat a Navarrés el 1574.
121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de Salem, l' (el Ràfol de Salem, Vall d'Albaida) Despoblat, des del s. XVI. Era lloc de moriscs, que, amb l'expulsió del 1609, quedà pràcticament deshabitat, fins a desaparèixer del tot.
122 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia de València, l' (València) Raval de la ciutat en època islàmica, a la vora esquerra del Túria, davant l'actual porta de Serrans.
123 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
 Alcúdia de Veo, l' (Plana Baixa) Municipi: 30,75 km2, 465 m alt, 218 hab (2014). Situat al vessant septentrional de la serra d'Espadà, que comprèn l'alta vall del riu de Sonella o de Veo i les partides del Villastre i de Xantena. La zona més accidentada del territori és coberta de boscs de pins i alzines sureres i, també, de prats, els quals són aprofitats per al bestiar oví i cabrum. L'agricultura de regadiu s'alimenta de basses, però hi predomina el secà (garrofers, figueres i oliveres). La població ha disminuït prop de la meitat entre el 1900 i el 1965. El poble, antic lloc de moriscs, es troba assentat a la dreta del riu de Sonella, es comunica amb Aín pel coll de l'Alcúdia. El terme comprèn també els pobles de Xinquer, Benitandús, Alfara de Benitandús i Veo. Àrea comercial de Nules. Ajuntament
124 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcúdia de Vilallonga, l' (Vilallonga de la Safor, Safor) (o l'Alcudiola de Vilallonga) Barri de la vila, A la part més alta de la vila. Era un antic lloc de moriscs (44 famílies, el 1602) del terme del castell de Vilallonga.
125 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcúdia d'Uixó, l' (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs (90 famílies el 1602).
126 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcudiarrom (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental) Possessió, situada a l'est de la vila.
127 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcudieta (Lloseta, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila.
128 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcudieta de Fanzara, l' (Fanzara, Alt Millars) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Fanzara.
129 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcudieta del Comtat, l' (Cocentaina, Comtat) (o l'Alcúdia del Comtat) Poble, situat a l'esquerra del riu d'Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola. Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s. XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l'Alqueria de N'Aranda i l'Alqueria de Ferris com a anexos. Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies.
130 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
Alcudiola (Santa Margalida, Mallorca Septentrional) Possessió, situada a l'oest de la vila.
131 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcudiola, l' (l'Alcúdia de Crespins, Costera) Altre nom amb que també era coneguda la vila.
132 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcudiola d'Alfàndec, l' (Tavernes de la Valldigna, Safor) (o l'Alcudiola de Favareta) Despoblat, als contraforts orientals de la serra de Corbera, prop del poble de Favareta. El 1547 fou separat del Ràfol d'Alfàndec i erigit en parròquia independent, de la qual depenien Massalali i Favareta, tots ells habitats per moriscs. El 1616, després de llur expulsió, fou repoblat, però, actualment, només es conserva l'església dedicada a sant Llorenç.
133 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcudiola de Navarrés, l' (Navarrés, Canal de Navarrés) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Navarrés.
134 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcudiola de Rafelcofer, l' (Rafelcofer, Safor) Llogaret, al sud i a poca distància del poble. Era poblat de moriscs (60 famílies el 1609) i fou agregat a la nova parròquia de Rafelcofer el 1547.
135 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcudiola de Vilallonga (Vilallonga de la Safor, Safor) Altre nom del lloc de l'Alcúdia de Vilallonga.
136 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
Alcullola de Palomars, l' (Agullent, Vall d'Albaida) Despoblat, convertit al s XVII en finca particular.
137 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
Alcusses, les (Moixent, Costera) Caseriu, al nord de la lloma de la Bastida, on es troba el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.
Anar a: [ Alca ] [ Alcan ] [ Alce ] [ Alcoi ] [ Alcover ] [ Alcudia B ]
|
