A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ald ]   [ Ale ]   [ Alei ]   [ Alemany, J ]   [ Alen ]   [ Alep ]

El millor és sortir de la vida com d'una festa; ni assedegats ni beguts. (Aristòtil)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situacio de la comarca de l'HortaAldaia  (Horta de l'Oest Municipi: 16,1 km2, 50 m alt, 31.000 hab (2014). Situat al límit de la plana de regadiu amb el pla de Quart. L'agricultura de secà comprèn tres quartes parts del terme; la resta és de regadiu, que aprofita aigua del Túria a través de la sèquia de Manises. Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, sobretot la de la fusta, les teuleries i rajoleries i la fabricació de joguines, activitat que ha provocat un fort creixement de la immigració durant els últims anys. El poble, una antiga alqueria islàmica, es troba al límit del regadiu amb el secà. L'església parroquial de Santa Maria, d'estil gòtic, va ser restaurada al s. XVIII en estil xorigueresc; hi destaca la capella de Sant Esteve. Ajuntament

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldana, Cosme  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – Florència, Itàlia, s XVI)  Escriptor. Germà de Francesc. Publicà un discurs de prosa didàctica en italià. imprès el 1556 a Florència, on residí i treballà al servei del gran duc Francesc de Mèdicis. També escriví un recull de poesies en castellà, dedicades a evocar la tràgica sort del seu germà.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAldana, Francesc de  (Tortosa, Baix Ebre, 1537 - el Qsar el Kebîr, Marroc, 1578)  Militar i poeta en castellà. Germà de Cosme. Escriví, entre altres obres, els opuscles Del Santísimo Sacramento, De amor platónico i Epístolas de Ovidio, així com una sèrie de poemes que foren publicats en edició pòstuma, a Madrid, l'any 1593. Per ordre del rei Felip II d'Espanya acompanyà el rei Sebastià de Portugal a la seva dissortada expedició a Àfrica. Morí a la desastrosa batalla del Qsar el Kebir.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldana, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s XV – s XVI)  Militar. Estigué al servei de Ferran II i de Carles V i prengué part a les campanyes italianes d'aquest rei. El 1525, a Pavia, ell personalment feu presoner Francesc I de França. Posteriorment destacà a la campanya de Tunis (1535), on fou armat cavaller.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldavert i Martorell, Pere  (Barcelona, 1850 – 1932)  Periodista i polític. Col·laborador i amic d'Àngel Guimerà. Amb ell intervingué en la fundació del grup La Jove Catalunya. Va pertànyer al grup fundador de La Gramalla (1870), del qual fou president. Va ésser director durant quatre anys de la revista "La Renaixença" (1871), convertida en diari posteriorment (1881). President de la Lliga de Catalunya, va intervenir a l'Assemblea de Manresa (1892) i es destacà dins la Unió Catalanista. Publicà diversos volums de versos i prosa, en alguns dels quals descriu records de la seva juventut; entre ells destaquen Feina nova, feina vella (1906), Encara som de moda (1907) i Per fer la dotzena (1908). Darrerament va fundar "Nos ab Nos" (1911-12), revista setmanal, redactada tota per ell.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situacio de la comarca del Baix EbreAldea, l'  (Baix Ebre Municipi: 35,41 km2, 9 m alt, 4.376 hab (2014). Formà part del terme de Tortosa fins al 21/abr/1983. Situat a l'esquerra de l'Ebre, al començament del delta. És un antic santuari de la Mare de Déu de l'Aldea, convertit en parròquia rural. Vegetació d'aiguamolls i de canal, Intensa agricultura de regadiu (hortalisses) a la plana deltaica i, fora del delta, de secà (olivera, garrofer, ametller). També destaca la ramaderia (porcina, bovina i ovina) i la indústria derivada de l'alimentació i de la construcció, que complementa l'economia. L'antic poble de l'Aldea, antiga alqueria islàmica, es troba al sector sud-oriental del terme, en plena zona deltaica; al costat de l'església hiInici Pàgina ha l'antiga torre de l'Aldea. El municipi comprèn, a més, els barris de Paitrossos i de l'Hostal dels Alls. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldea, Mercè de l'  (Barcelona, 1936 – 1954)  Actriu. Treballà a la ràdio, al teatre (La mare màscara i Nocturs encontres, de Joan Brossa) i al cinema (La filla del mar, d'Àngel Guimerà). Morí d'accident mentre preparava la Santa Joana de Bernard Shaw.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldia  (Catalunya, s X - Barcelona ?, s X)  Fillastra de Borrell II de Barcelona i d'Aimerud, casada en segones núpcies amb el comte barceloní.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldomar, Pere Joan  (Catalunya, s XV – s XVI)  Compositor. Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona (1506) i cantor de la capella de Ferran el Catòlic (1508).

10 ANDORRA - GEOGRAFIA

Aldosa de Canillo, l'  (Canillo, Andorra)  Llogaret, prop de Ransol. És un grup de cases i cortals situat a la dreta de la Valira.

11 ANDORRA - GEOGRAFIA

Aldosa de la Maçana, l'  (la Maçana, Andorra)  Llogaret. Emplaçat a l'esquerra i per damunt de la ribera d'Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials. A la dreta del riu d'Anyós, aigua avall dels cortals d'Anyós, es troben els cortals de l'Aldosa.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situacio de la comarca del Baix EbreAldover  (Baix Ebre Municipi: 20,08 km2, 17 m alt, 940 hab (2014). Situat al centre de la comarca, entre els darrers contraforts de la serra del bosc de l'Espina i la riba dreta de l'Ebre, que limita el terme per l'est. Les terres de conreu ocupen gairebé tota la superfície del terme. L'agricultura de secà (oliveres i garrofers) i de regadiu (arbres fruiters, hortalissses i cereals), que aprofita les aigües del canal de la dreta de l'Ebre, a més d'una important ramaderia (bovina, ovina) i l'avicultura, que són d'abast comarcal, són les principals fonts de riquesa del municipi. El poble,Inici Pàgina d'origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; es troba al límit entre els secà i el regadiu. Va ser durant molt temps una petita alqueria que va crèixer considerablement durant els s XVIII i XIX a causa de les millores fetes en els regatges. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sant Jordi

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aldovesta  (Benifallet, Baix Ebre)  Poblat protohistòric, situat sobre un morrot (80 m alt) a la riba esquerra de l'Ebre. És un sol edifici, d'uns 250 m2 de superfície, amb un recinte destinat a habitatge, magatzems i estables. Ha lliurat un gran nombre d'àmfores fenícies procedents de la zona de l'estret de Gibraltar, per la qual cosa té una gran importància per al coneixement dels primers contactes dels comerciants fenicis amb les poblacions protohistòriques de la zona. Excavat entre el 1986 i el 1988 per Maria Teresa Mascort, Joan Sanmartí i Joan Santacana.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aldrich i de Pagès, Trinitat  (Vulpellac, Baix Empordà, 1863 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1939)  Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista. La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Joan Pau Alduy i TriaireAlduy i Triaire, Joan Pau  (Lió, França, 7/mai/1942 - )  Enginyer de ponts i camins i polític. Fill del també polític Paul Alduy. Estudià a Ceret i es diplomà en arquitectura a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts de París. Del 1980 al 1993 tingué diversos càrrecs importants al govern francès. Al maig del 1993 fou elegit alcalde de Perpinyà, sota el lema "Perpinyà, la catalana", i reelegit al juny del 1995 per la candidatura Perpinyà Oxigen, amb 40 dels 55 escons del consistori. El 1995 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva defensa de la cultura i identitat catalanes. El 1997 tirà endavant la catalanització de la toponímia del cadastre de Perpinyà. En les eleccions a l'Assemblea Nacional de maig-juny del 1997 no aconseguí passar a la segona volta amb la seva formació,Inici Pàgina Força Democràtica.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pau AlduyAlduy, Pau  (Lima, Perú, 4/oct/1914 - Perpinyà, 23/gen/2006)  Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d'economia política. Fou agregat de l'ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l'Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades. Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló. És autor d'un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l'ensenyament com en els mitjans de comunicació.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ale, l'  (Sollana, Ribera Baixa)  Caseriu, a prop de l'Albufera. Hi ha un baixador del ferrocarril de Silla a Cullera.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alebus  (País Valencià Nom antic d'un riu a l'est d'Ibèria, cap a la part meridional del país, tradicionalment identificat amb el Vinalopó.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alècua  (Xixona, Alacantí)  Districte rural, al peu de la serra de la Carrasqueta, damunt la ciutat.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aledo i Amat, Joan  (Maó, Menorca, 1795 – Barcelona, 1833)  Doctor en farmàcia. Autor d'una Tabla toxicológica publicada a Barcelona el 1825 i d'un Tratado de la composición del agua, que ha romàs inèdit.

21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlèdua  (Llombai, Ribera Alta)  Despoblat i antic castell, situat davant mateix d'aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l'esquerra del riu Magre. Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, a l'època de llur expulsió. Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent. Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de població, però aquest lloc acabà per desaparèixer.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alèdua, serra d'  (Serrans)  Alineacions muntanyoses terciàries de la comarca, que s'estenen des del límit entre la província castellana de Conca i la comarca de la Plana d'Utiel, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta; paral·leles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d'aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d'Utiel i els Serrans. La major part de les elevacions són veritables moles (per damunt dels 1.100 m) i són les altures més considerables de la comarca.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alegre, Domènec  (Alcàsser, Horta, 1621 – València, 1687)  Astrònom. Ingressà el 1636 a l'orde dels predicadors. És autor, entre altres obres, d'un comentari al tractat De sphera de Giovanni Sacrobosco.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre, Felip  (Catalunya, final s XVII)  Poeta. Fou governador del Camp de Tarragona. Compongué en castellà alguns poemes de circumstàncies.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre, Francesc  (Barcelona, s XV)  Humanista. Fou tresorer a Palerm (1460), cònsol dels catalans a Sicília (1479); va ocupar càrrecs al Consell de Cent de Barcelona (1480-86). La seva importància radica en les traduccions dels clàssics com Comentaria tria primo bello punico (1472), d'Aretino, sobre la versió italiana de Leonardo Bruni, i la dels quinze llibres de la Metamorfosi (1494), d'Ovidi, dedicada a la infanta Joana d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. Obres originals seves són Rahonament entre Francesc Alegre y Esperança, retòrica elucubració amorosa en forma epistolar. Del mateix estil són Sermó d'amor i Requesta d'amor recitant unaInici Pàgina alteració entre la voluntat i la Raó. Més interessant és el Somni recitant lo procés d'una qüestió enamorada, obra de caràcter al·legòric d'influència italiana que és una breu divulgació amb cites d'autors clàssics i humanistes. La seva prosa d'estil retòric i retorçat, plena d'inversions de tipus llatinitzant, representa la crisi de l'humanisme a Catalunya.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alegre, Miquel  (Sogorb, Alt Palància, 1820 – 1875)  Polític i advocat. Havia cursat la carrera militar, però les seves idees liberals el feren participar lliurement a la revolució de 1848, al front d'una formació de voluntaris. Derrotat el moviment, fugí a França, on visqué un temps. Fou diputat diverses vegades i governador de Conca.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre, Pere  (Manresa, Bages, s XIII - Santes Creus, Alt Camp, 1335)  XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d'Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l'honorà amb diverses ambaixades. Fou constructor d'obres importants, com el sepulcre d'aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus. Durant el seu abadiat prengué l'hàbit cistercenc l'infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l'orde de Montesa a Barcelona l'any 1319, i en designà els primers mestres. Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l'època més pròspera del monestir. Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre i Alemany, Gerard  (Capellades, Anoia, 1858 – Barcelona, 1893)  Pintor. Fou una curiosa figura de pintor transhumant, dedicat sempre a treballs i restauracions ocasionals pels llocs on passava.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre i d'Aparici, Marià d'  Veure> Castellet, baró de.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlegre i Górriz, Pasqual  (València, s XIX - Madrid ?, 1879)  Gravador. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts valenciana i del Conservatorio de Artes de Madrid.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegre i Pujals, Jacint  (Terrassa, Vallès Occidental, 1875 – Barelona, 1930)  Jesuïta. Preocupat per l'atenció als malalts inguaribles, promogué l'obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort. Fou director de les Congregacions Marianes d'adolescents i de joves de Barcelona.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alegre i Turat, Gerard  (Càlig, Baix Maestrat, 1890 – Barcelona, 1959)  Mestre forjador. S'inspirà en les formes tradicionals de la forja romànica i gòtica catalana. Fou professor de forja artística a l'Escola del Treball de Barcelona. Entre les seves obres cal citar, a Barcelona, la porta de ferro de l'edifici de l'Institut de la Dona Treballadora i les reixes interiors del palau de la Generalitat. Està representat al Museu Cau Ferrat, de Sitges.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Alegre i VilasAlegre i Vilas, Josep  (Vallobar, Osca, Aragó, 1940 - )  Abat de Poblet, nomenat el 20/abr/1998. Càrrec en el qual succeí

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegret  (Cervera, Segarra, s XVI)  Llinatge d'artistes pintors. Cobreix gairebé tot el segle i forma una escola local amb col·laboració d'altres pintors de la localitat o de fora. Dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobaments de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajunten la tradicióInici Pàgina gòtica i les novetats renaixentistes. El primer membre fou Pere Alegret.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegret, Antoni  (Barcelona, s XVIII – 1817)  Historiador i filòleg. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, el 1792 hi presenta l'estudi La ortografia catalana', sobre la Reconquesta a Catalunya i una versió de les Ordinacions de Santicilia. Des del "Diario de Barcelona" impulsà la restauració de l'ús literari del català. Féu estudis d'història i onomàstica de Catalunya.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegret, Cristòfol  (Cervera, Segarra, s XVI)  Pintor. Apareix documentat en 1568 i pertany a la nombrosa família d'artistes cerverins d'aquest cognom.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegret, Pere  (Cervera, Segarra, s XVI – 1541)  Pintor, dit "de Canillo" (probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis), només és conegut documentalment. L'any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d'un retaule del purgatori amb la condició que la figura central de Jesús i les restes de les altres imatges serien pintades a l'oli, condició notable al seu temps. El 1519, juntament amb Antoni Ortiu, de Saragossa, pintà dos penons amb colors esgrafiats damunt or i motius decoratius renaixentistes ("a la romana"), i el 1531 un retaule de santa Magdalena per a la seu de Manresa. Tingué un fill adoptiu, Pere Alegret el Moliner.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegret, Pere  (Cervera, Segarra, s XVI)  Pintor, Dit "el Moliner". Fill adoptiu de Pere Alegret de Canillo. Treballà juntament amb el seu fill Pere Benet Alegret.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlegret, Pere Bonet  (Cervera, Segarra, s XVI)  Pintor. Fill de Pere Alegret el Moliner, junt amb el qual podem atribuir, sense individualització, la pintura de sant Joan Evangelista i sant Eloi, conservada a l'església parroquial de Cervera (1543) i les dels sants Metges (1572) i de la vida pública de Jesús, del museu de Cervera. El 1563 els fou contractada la pintura de les ventalles de l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona, en competència amb Pere Serafí i Pietro Paulo. No sabem com era aquesta pintura que motivà una comparació molt favorable amb les ventalles que Pere Serafí havia pintat per a la catedral de Barcelona. La millor producció dels pintors Alegret és la figura plena de caràcter i sumptuosa de sant Eloi, de la taula de Santa Maria de Cervera.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alegria, Gil Vicente  (Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 1908)  Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria, inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona. Hi actuaren les millors atraccions de l'època fins que, per exigències d'urbanització, fou enderrocat el 1895.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alegries, les  (Lloret de Mar, Selva)  Santuari de la Mare de Déu de les Alegries, situat, riera de Lloret amunt, a uns 3 km de la vila; dóna nom a un veïnat anomenat també de la Sagrera. L'església, romànica, fou l'antiga parròquia de Sant Romà de Lloret, traslladada el 1522 vora el mar.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleix i Batlle, Ramon  (Barcelona, 1784 – 1850)  Compositor i organista. Mestre de capella de Santa Maria del Mar des del 1819 fins que morí. D'entre la seva producció destaquen La Passió de Jesucrist (oratori), quatre misses i La presentació de Nostre Senyor (drama sacre).

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampAleixar, l'  (Baix Camp)  Municipi: 26,09 km2, 264 m alt, 891 hab (2014). Situat al centre de la comarca i de relleu accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. Bona part del terme forma una vall, on abunden els boscos, sobretot pinedes, alzinars i rouredes. L'agricultura de secà, dedicada principalment a l'avellana, a més de l'olivera i la vinya, i l'avicultura, en expansió els últims anys, són les principals activitats econòmiques del municipi. Al poble s'hi conserven restes de la muralla. Hi ha també una plaça porxada i, a l'església barroca de Sant Martí, diversosInici Pàgina retaules i un orgue barrocs. Dins el terme, a més del despoblat de Mascabrers, es troben una trentena de masos, entre ells el mas de Borbó, on s'aixeca una coneguda alzina de dimensions excepcionals, i a 3 km hi ha el Pi de les Planes, un dels més gruixuts de Catalunya. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeAlella  (Maresme)  Municipi: 9,59 km2, 90 m alt, 9.660 hab (2015). Situat a les faldes granítiques de la serralada Litoral i solcat per les rieres de la coma Clara i coma Fosca, que s'uneixen i formen la riera d'Alella. El conreu de la vinya, juntament amb l'elaboració vinícola (vi d'Alella), la indústria de perfums i, sobretot, les activitats turístiques i comercials són la base econòmica del municipi. La proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona han convertit el municipi en una zona residencial. Hi ha també una cooperativa vinícola. L'església parroquial de Sant Feliu té elements romànics al peu del campanar. Al poble es troben també cases d'interès històric com la Casa Alella i la de les Quatre Torres, a més de nombroses masies dels s XIV al XVI i edificis d'estils modernista i noucentista. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alella, marquesat d'  (Maresme Títol senyorial atorgat el 1889 al senador Camil Fabra i Fontanills, a qui succeí el seu fill Ferran Fabra i Puig. Ha passat a la família Peláez.

45 CATALUNYA - EMPRESA

logo de la D.O. Alella (Maresme)Alella, vi d'  (Alella, Maresme)  Vi fi amb denominació d'origen controlada. La producció és molt restringida (només uns 15.000 hl anuals a causa de l'extensió cada dia més reduïda de vinyes als pobles del Maresme que limiten amb Alella). És elaborat principalment a la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya, fundat el 1906, que aviat assolí merescuda fama amb els seus vins embotellats (Marfil Blanc, Marfil Negre, Marfil Sec, Super Marfil i Violeta). Els seus socis el 1956 eren 69; d'aleshores ençà, però, han anat augmentant, de manera que resten ja molt pocs vinyaters fora de la cooperativa. D.O. Alella

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAlella de Mar  (el Masnou, Maresme Antic barri marítim d'Alella, situat a la desembocadura de la riera d'Alella, agregat a mitjan s. XIX a la contígua vila del Masnou. Era anomenat també les Cases de Mar.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alemany, baronia d'  (Catalunya)  Antic feu del s XIX. Confirmat pel pretendent tradicionalista Carles, duc de Madrid, a favor de Maria dels Dolors d'Alemany i de Bellet, filla del general Francesc d'Alemany i Gil de Bernabè.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alemany, Bernat  (País Valencià, s XIV - València ?, s XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge de València. Exercí funcions de nunci apostòlic del papa Benet XII. Prodigà excomunions contra deutors de tributs deguts al pontífex. Aquesta actitud exagerada desfermà la ira de Pere III, que arribà a amenaçar-lo personalment desembeinant el seu inseparable punyalet. El monarca s'atragué així una butlla reprovadora tramesa pel papa.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alemany, comtat d'  (Catalunya)  Títol senyorial concedit el 1708 per l'arxiduc Carles d'Àustria a l'únic titular Carles Alemany de Bellpuig i de Fontanella.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Dalmau  (Catalunya, s XVII)  Militar. Mestre de camp de l'exèrcit català a l'Empordà durant la guerra dels Segadors. A la fi del 1640, quan el Diputat Militar Francesc de Tamarit passà a Barcelona per assumir el comandament de la defensa contra l'avanç del marquès de los Vélez, Alemany fou un dels caps superiors que restaren cobrint el front del nord.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Enric d'  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n'aconseguí del papa l'ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlemany, Gabriel  (Barcelona, s XV)  Pintor (conegut com a Gabriel Alemany I). Fou el membre més destacat d'una família de pintors barcelonins, esmentada des del final del s XIV fins a mitjan s XVI. El 1490 contractà la pintura d'un retaule per a l'església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal de tota la família.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Gabriel  (Barcelona, s XV - a 1547)  Pintor. Fill de Gabriel. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Gabriel  (Barcelona, s XVI - Barcelona ?, s XVI)  Pintor. Nét i fill dels homònims Gabriel Alemany.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Guerau d'  (Barcelona, s XVII - Lleida ?, nov/1646)  Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Joan  (Catalunya, s XIV – Barcelona, s XV)  Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d'aquesta gran família d'artistes barcelonins.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Joan  (Barcelona, s XV)  Mestre d'orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Joan  (Barcelona, s XV – s XVI)  Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlemany, Joan  (Catalunya, s XV – s XVI)  Pintor. Apareix documentat el 1506.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Joan  (Catalunya ?, s XVI)  Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Miquel  (Barcelona, s XV – XVI)  Pintor. Treballà com a retaulista.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alemany, Nicolau  (Catalunya ?, s XV - Rosselló ?, s XVI)  Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Pere  (Catalunya, s XIV)  Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m'ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d'obtenir la seva enamorada, "No Lutz". La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Pere  (Catalunya, s XV – s XVI)  Pintor. Influït per J. Huguet. Realitzà amb R. Vergós el retaule de la capella rodona de la Mare de Deu, a Vic, el de l'altar major de l'església de Teià, i, possiblement, els de Santa Tecla i Sant Sebastià, a la catedral barcelonina. No es conserven els retaules en què intervingué.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany, Tomàs  (Barcelona ?, s XV – Barcelona, 1449)  Pintor. Pare del més antic dels Gabriel Alemany documentats. Fou pintor de la ciutat de Barcelona, i el seu fill el succeí en aquest càrrec.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlemany, Vicenta Janer d'  (Barcelona ?, s XIX – Barcelona, 1900)  Taquígrafa. Seguidora i divulgadora del sistema de Garriga. Fou professora de la seva especialitat. Era autora d'alguns treballs literaris.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany i Borràs, Josep  (Blanes, Selva, 1868 – Catalunya, s XX)  Escriptor. Començà per publicar poemes al periòdic de Palma de Mallorca "La Ignorància" i guanyà un primer premi amb El jovent català als Jocs Florals d'Olot. Defensà l'autonomia de Catalunya a "La Costa de Llevant" i a "Las Provincias" de València. Fou director de "La Ilustració Llevantina", i escriví dues peces curtes per al teatre.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alemany i Camps, Rafael  (València, 1886 - s XX)  Escultor. Sobresortí com a imatger.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alemany i Carsí, Joan  (Alacant, 1893 - ?, s XX)  Escriptor. És autor de bon nombre d'obres teatrals, de les quals la titulada Maribel fou editada en 1927. Ha publicat també poesies esparses.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany i Cunill, Josep Sadoc  (Vic, Osona, 1814 – València, 1888)  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic (1824-28) i professà a l'orde dominicà de la mateixa ciutat (1831). Destinat a les missions dominicanes d'Amèrica, fou nomenat rector de Memphis (1845), on fundà un convent dominicà, superior provincial de la província dominicana de Sant Josep i bisbe de Monterrey (1850). En crear-se l'arquebisbat de Califòrnia, esdevingué el primer arquebisbe de San Francisco, on realitzà una important tasca pastoral. Es retirà a València.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany i Lamana, Marià  (Barcelona, 1946 - )  Biòleg. Professor a la Universitat de Barcelona (1969-77), a la Universitat de les Illes Balears (1977-82), a la Washington University of Saint Louis (EUA, 1973-74) i a la Universitat de Tarragona (1982-86). Nomenat el 1981 catedràtic de bioquímica i biologia molecular, fou director del Departament de Bioquímica i Fisiologia de la Universitat de Barcelona. El 1994 guanyà el premiInici Pàgina Novel·la Científica, patrocinada per la Fundació Catalana per a la Recerca, amb l'obra El virus de la glòria (1994).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alemany i Limiñana, Joan  (País Valencià, s XIX – Alacant, 1918)  Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alemany i Moragues, Jeroni Agustí  (Palma de Mallorca, 1693 – Madrid, 1753)  Historiador. Noble i filipista, exercí diversos càrrecs municipals i d'assessoria jurídica a Mallorca. Fou nomenat cronista del regne (1717). Fou autor de nombroses obres d'història balear que han quedar inèdites, excepte el primer volum de la seva Historia general del reino de Mallorca (1723), continuació de l'obra de Joan Dameto i interessant per l'aportació de notícies sobre l'època de Felip IV. Altres escrits foren: Misceláneas historiales (5 vols.), Fastos baleáricos.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alemany i Rosselló, Francesc  (Campanet, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1805)  Metge. Fou secretari de l'Acadèmia Medicopràctica Balear. A l'Acadèmia de Medicina de Mallorca se'n guarden sis memòries, entre les quals hi ha el Discurso sobre algunas varias observaciones que se practican en la medicina (1794) i les dedicades a conèixer els efectes tòxics del guix afegit al vi.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alemany i Vall, Romà  (Caçà de la Selva, Gironès, 1898 - Catalunya, s XX)  Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya. Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l'asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlemany i Vich, Lluís  (Maó, Menorca, 1912 – )  Bibliògraf i bibliòfil. Premi "Ciutat de Palma" amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits). Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d'impresos referents a les Balears.

78 CATALUNYA - EMPRESA

Alena SA  (Barcelona, 1929 - )  Companyia. Fundada amb capital del Banc de Catalunya per a l'explotació de tot tipus de negocis a Río Muni i a Fernando Poo. El capital subscrit (majoritàriament català) era, el 1967, de 180,75 milions de pessetes. Alena SA tenia agències a Bata, a Río Benito, a Río Etèmbue i, a més, unes oficines a Madrid i una fàbrica a Tarragona. Les accions tenien una rendabilitat molt alta segons la cotització del 1967 (13,52%). Els principals productes que explotà foren fusta, cafè i cacau destinats a la península ibèrica. Tenía connexions amb companyies que operaven als estats limítrofs, principalment a Nigèria i a Gabon. En ésser concedida la independència a la Guinea Equatorial (1968), traslladà la seu social de Bata a Tarragona.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alenda i Mira de Perceval, Genar  (Asp, Vinalopó Mitjà, 1816 – Madrid, 1893)  Escriptor i bibliòfil. Abandonà els estudis religiosos que seguia a Múrcia. Des del 1842 visqué a Madrid, on féu les carreres de dret i de filosofia. Es dedicà a l'ensenyament. Treballà a la Biblioteca Nacional de Madrid. És autor de traduccions de clàssics grecs, de poesies diverses i del llibres Toros (1846) i Relaciones de solemnidades y fiestas públicas en España, obra en dos volums que no arribaria a ser impresa totalment i apareixeria en edició pòstuma (1903-04).

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alendir  (Benavent de Segrià, Segrià)  Despoblat i antic terme, sembla que es despoblà durant la Guerra dels Segadors.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlendo  (Farrera, Pallars Sobirà)  Llogaret (1.305 m alt), situat en un tossal, entre els barrancs de Farrera i de Mallolís. La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, anexa a la de Farrera, és esmentada ja l'any 839 en l'acte de consagració de la catedral d'Urgell.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alentar, l'  (Tortosa, Baix Ebre)  Despoblat, situat prop de la carena que limita la vall de l'Ebre per l'est, entre el coll de l'Alba i la serra del Boix. El segle XIV era habitat per 7 famílies i pertanyia a la ciutat de Tortosa.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alentorn  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble (380 m alt), situat al peu de la muntanya de Sant Ermengol i a la dreta del barranc d'Alentorn, a 1,5 km a la dreta del Segre. Hi passa la carretera d'Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l'antic pont d'Alentorn, destruït durant la Primera Guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l'altra banda del pont s'ha format un caseriu anomenat el Pont d'Alentorn. L'església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canonja de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d'Àger Arnau Mir de Tost. La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d'Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda. L'antic municipi d'Alentorn fou agregat al d'Anya (del qual era el nucli més important) dins la segona meitat del s. XIX; aquest darrer ha estat incorporat al d'Artesa de Segre el 1966.

84 CATALUNYA - CULTURA

Alentorn, contradansa d'  (Artesa de Segre, Noguera)  Dansa que es ballava al poble d'Alentorn per la festa major (15 d'agost). Participa d'algunes característiques del ball rodó. La seva melodia, al compàs de 3 per 8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlentorn, Dalmau d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d'Urgell a l'alçament d'aquest contra Ferran I d'Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alentorn, Eduard Baptista  (Falset, Priorat, 1856 – Manresa, Bages, 1920)  Escultor. A Barcelona, fou deixeble de l'Escola de Llotja i dels germans Vallmitjana i Barbany. Estudià, també, a Roma. Treballà en el monument a Colom, de Barcelona. Les seves obres més apreciades són les estàtues sedents dels naturalistes Félix de Azara i Jaume Salvador (façana del Museu Martorell de Barcelona).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alentorn, Guerau d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alentorn, Guerau d'  (Catalunya, s XVI)  Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s'oposaren a l'imposició del nou tribut de l'"excusado". Aquesta actitud li costà un empresonament.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alentorn, Guillem d'  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d'Ermengol VI d'Urgell.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alentorn, marquesat d'  (Catalunya Títol senyorial creat el 1705 per l'arxiduc Carles d'Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d'Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlentorn i de Botella, Alexandre d'  (Catalunya, s XVI – 1626)  Noble. Fill d'Onofre Alentorn, milità amb el nyerros. Protegí els bandolers Pere Rocaguinarda i Sastre Domingo i s'oposà a la política contra el bandolerisme del lloctinent i governador del Principat. Fou diputat militar de la Generalitat (1614-17).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alentorn i d'Oms, Onofre d'  (Catalunya, s XVI - 1606)  Senyor de Seró (Noguera). Amic i protector dels bandolers, va tenir un paper destacat en la resistència de la noblesa a l'impost de l'excusat. Diputat de la Generalitat (1593-96), formà part de la junta de defensa del Principat contra les tropes franceses.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aleny  (Calonge de Segarra, Anoia)  Llogaret (660 m alt), situat a 2,5 km al nord de Calaf. El s. XIX formava un municipi amb Sant Pesselaç, Durfort i Conill, de la parròquia del qual havia depès l'església d'Aleny.

94 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóAlenyà  (Rosselló Municipi: 5,34 km2, 5 m alt, 3.283 hab (2012). Situat a la plana costanera pròxima a l'estany de Canet. La base de l'economia local ha estat tradicionalment el conreu de la vinya i l'elaboració de vi, amb un dels índexs de producció més alts del Rosselló, si bé l'horticultura ha progressat molt els darrers anys gràcies a la instal·lació de nombrosos hivernacles. La població, després d'alguns alts i baixos, ha experimentat últimament un fort creixement, a causa de la proximitat dels centres turístics de la Platja de Canet i la Platja de Sant Cebrià. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia, amb retaules barrocs dels s. XVII-XVIII. El terme comprèn també l'antic poble de Boaçà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alenyà, Pau  (Solsona, Solsonès, s XVII)  Pintor i daurador. El 1639 contractà l'obra de pintar i daurar el retaule major del convent del Carme, a Manresa.

96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlenzell  (Vilafranca de Bonany, Mallorca Oriental)  Possessió, situada al sud-oest de la vila, a la dreta del torrent de Boscana. Era una alqueria que havia pertangut a la baronia de Sant Martí d'Alenzell.

97 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Alepús, Salvador d'  (Morella ?, Ports, 1503 - Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1566)  Teòleg i eclesiàstic. Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya. Fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser el 1527. Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat: presidí a la primera sessió la comissió sobre llibres inspirats i tradicions apostòliques; a la segona influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l'experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi. Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials. Entre les seves obres destaquen diverses Omelies, l'Oratorio pronunciada davant els pares conciliars el 1551 i que fou censurada pel legat pontifici a causa de la seva vehemència contrareformista, i les Constituciones sinodales (1555).

98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aler  (Benavarri, Ribagorça Poble (669 m alt), a la part del terme situada a la conca de l'Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador i prop de la carretera de Benavarri a Graus. Era un antic municipi (juntament amb l'actual despoblat de Puigverd) agregat al de Benavarri abans del 1930. L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda. La senyoria pertanyia als marquesos d'Aitona. El català d'Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanamateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleran  (França ?, s VIII - Barcelona, 852)  Comte de Barcelona, Empúries i Rosselló (850-52). D'origen franc, havia estat comte de Troyes. Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant. A Narbona no trobà dificultats; ençà dels Pirineus, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem, fill de Bernat de Septimània, ajudat per 'Abd al-Rahmän II; peròInici Pàgina Guillem fou decapitat (850). Aleran hagué d'enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona. Sembla segur que el comte hi morí.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alerany i Nebot, Josep  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1821 - Catalunya, 1884)  Doctor en farmàcia. Catedràtic de química a la universitat de Barcelona (1853) i d'història de la farmàcia a la de Madrid (1859), autor de treballs sobre l'anàlisi de l'arsènic i dels sulfurs i sobre qüestions botàniques i d'aigües minerals.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alerig, Jaume d'  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. Havent rebut a la primeria de 1267 una ambaixada d'Abacà, ca dels tàrtars de Pèrsia, Jaume I hi correspongué amb la tramesa d'Alerig com a ambaixador extraordinari, amb la missió de guanyar l'auxili dels tàrtars per a la croada a Terra Santa que projectava aleshores el monarca català. Pel desembre de 1268, trobant-se Jaume I de visita a Toledo, el rei rebé noves de la propera tornada del seu ambaixador en companyia de dos emissaris tàrtars, notícia que causa gran impressió al rei castellà Alfons X, perquè palesava l'abast molt llunyà de la projecció política del rei Conqueridor. Alerig es presentà davant el rei Jaume a València, amb els dos enviats que l'acompanyaven, el 18/gen/1269. Havia aconseguit l'aliança del ca per a la croada, aprofitant la seva rivalitat amb els turcs selèucides, aleshores ocupants de Terra Santa. La suspensió de la croada deixaria l'aliança sense efecte pràctic.

102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alerigues  (Rosselló, s XV)  Família d'orfebres, El fundador de la qual fou Pere Alerigues.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alerigues, Joan  (Rosselló, s XV)  Orfebre. Continuà la tradició artística de la família, i el 1450 féu un reliquiari per a contenir els ossos de sant Blai, per encàrrec de la confraria de la Mare del Déu del Pont, de Perpinyà.

104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlerigues, Miquel  (Rosselló, s XV)  Orfebre. Fill de Pere i germà de Joan. Fou el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d'argent per a l'església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà. Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l'església del monestir d'Arles (Vallespir). Són fets en argent i situats cadascun d'ells al mig d'una bacina del mateix material, ornat tot amb pedres precioses. També dirigí l'explotació dels jaciments metal·lúrgics d'Arles i Montboló.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alerigues, Pere  (Rosselló, s XV)  Orfebre. Fundador de la dinastia. Li es atribuïda una custòdia gran per a l'església de Sant Joan de Perpinyà (1407-12), en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Joan.

106 EUROPA - BIOGRAFIA

Alerini, Charles  (França, s XIX)  Anarquista. Participà a la Comuna de Marsella (1871). Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873) i publicà el periòdic "La Solidarité Révolutionnaire". Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l'AIT al congrés de l'Haia (1872) i al de Ginebra organitzat pels anarquistes (1873).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleu, Antoni de P.  (Barcelona, 1847 - oceà Atlàntic, 1926)  Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s'establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posterioment hi fundà el Centre Català, del qual fou president. Dirigí el "Diario Español" i fundà (1876) "L'Aureneta", primera revista en català que apareixia a l'Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l'Argentina, on fundà la Creu Roja. Integrat a l'ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d'Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics. Morí a bord del transatlàntic 'Washington', tornant d'una estada a Catalunya.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAleu, Feliu  Veure> Jaume Gras i Vila.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleu, Narcís  (Catalunya, s XIX – París, França, s XIX)  Cantant. Visqué durant trenta-dos anys a París, dedicat a l'ensenyament del cant i del piano. És autor d'algunes composicions.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleu i Fugarull, Joan  (Barcelona, 1845 – 1923)  Dibuixant litògraf. Fou deixeble d'Eusebi Planas. Realitzà notables treballs. Tingué per un temps taller d'impremta, on tirà la famosa Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña, d'Antoni de Bofarull (1878).

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleu i Riera, Dolors  (Barcelona, 1857 - 1913)  Metgessa. Va doctorar-se en medicina a la Universitat de Barcelona, amb la qual cosa va esdevenir la primera dona -juntament amb Martina Castells, de la mateixa promoció- a accedir a aquest grau a tot l'Estat espanyol. L'any 1883 va publicar la seva tesi doctoral Conveniencia de dirigir por nuevas vías la educación higiènico-moral de la mujer. També va escriure alguns manuals sobre salut infantil, branca en la qual es va especialitzar. Va exercir, així mateix, la ginecologia i va contribuir sensiblement a introduir criteris moderns en l'atenció sanitària dels nadons.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aleu i Socies, Marc  (Barcelona, 1922 - Cadaqués, Alt Empordà, 1996)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s'instal·là a París. Entre les seves exposicions cal destacar la d'Oslo (1954). Formà part del grup Taüll (1955). La seva pintura, de caire poètic al principi, ha anat evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAleu i Teixidor, Andreu  (Tarragona, 1832 – Barcelona, 1901)  Escultor. Deixeble a la Llotja de Barcelona de l'escultor neoclàssic Damià Campeny. La seva obra tingué, però, un caire romàntic i barroc (Profeta Jeremies, perdut en l'incendi de Sant Pere de les Puelles, l'any 1909; Sants Jordi i Eulàlia de la Casa de la Ciutat de Barcelona; retrat d'Isabel II a l'Ajuntament de Barcelona, destruït l'any 1936; retrat eqüestre del General Concha (1885) a la Castellana de Madrid). La seva dedicació a la docència li impedí de consagrar-se plenament a l'escultura (professor a la Llotja de Barcelona des del 1856 fins a la seva mort). És considera obra mestra el seu Sant Jordi cavaller (1866) del palau de la Generalitat a Barcelona.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alexandre VI (Roderic de Borja)Alexandre VI (Roderic de Borja)  (Xàtiva, Costera, 1/gen/1431 – Roma, Itàlia, 18/ago/1503)  Papa (1492-1503). El 1456 fou nomenat cardenal. El seu oncle Alfons de Borja, elegit papa amb el nom de Calixt III, el nomenà el 1455 vicecanceller de l'Església i bisbe de València. Va obtenir la conversió de València en arquebisbat. Fou elegit papa en successió d'Innocenci VIII. Tingué nombrosos fills amb la seva amant Vanozza Catanei i els enriquí servint-se dels béns eclesiàstics. Durant el seu pontificat lluità contra Carles VIII de França. En canvi, s'alià amb Lluís XII. El 1493 promulgà una butlla que establia una ratlla imaginària ("línia alexandrina") que delimitava les zones d'expansió reservades a les explotacions de Portugal i Castella. Tant ell com els seus fills, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja, parlaven i escrivien en català.

115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alexandre, mestre  (Rosselló ?, s XII - s XIII)  Pintor actiu al Rosselló. Enquadrat en els corrents neobizantins dels s. XII-XIII. En un frontal de l'església de Sant Genís les Fonts hi havia la representació del Pantocràtor amb els apòstols, signat Magister Alexander ista opera fecit.

Anar a:   [ Ald ]   [ Ale ]   [ Alei ]   [ Alemany, J ]   [ Alen ]   [ Alep ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -