A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ali ]   [ Alio ]   [ Almaf ]   [ Almat ]   [ Almenara ]   [ Almis ]

Un aniversari és només el primer dia d'una altra volta de 365 dies al voltant del Sol. Gaudeix del viatge!. (Anònim)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alí-Abenreverter  (Catalunya, s XII – Gumart, Marroc, 1186)  Fill del vescomte Reverter de Barcelona, amb el qual guerrejà al Marroc, ajudant el soldà contra els almohades. Mort Reverter en combat (1142), el germà gran anà a Catalunya, mentre ell restava al Marroc, sempre combatent. En 1146, el nou soldà Abdelmumen prohibí l'estada de cristians als seus dominis. El jove guerrer català abraçà aleshores la fe musulmana i adoptà el nom d'Abulhassan Alí-Abenreverter. Fou un fidel servidor del soldà i reeixí a incorporar a la seva autoritat l'illa de Mallorca. Morí a la batalla de Gumart.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alí Bei  Nom pel qual és conegut el viatger Domènec Badia i Leblic.

3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya  (Illes Balears, s XII)  Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad quan aquest s'inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya'qüb al-Mansür. Amb l'esquadra capturada a Ibn Ruburtayr,Inici Pàgina substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha. Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l'almohade al-Mansür.

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alï ibn Maymün  (Illes Balears, s XII)  Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l'estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s'havia desplaçat a Mallorca per tal d'aconseguir el vassallatge dels successors d'Ishäq ibn Gäniya.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alï ibn Mugahid  (País Valencià ?, s XI)  Rei de Dénia (1044-76). Fill i successor de Mugähid. Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona. Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s'annexionà el regne.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aliaga, Manuel  (Xerta, Baix Ebre, s XVIII – Reus, Baix Camp, s XVIII)  Teòric musical. Era advocat. Residí a Reus. Hi publicà, en 1792, un tractat de cant.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aliaga i Romagosa, Joaquim  (Castelló de la Plana, Plana Alta, s XIX – s XX)  Escriptor i pintor. Col·labora al diari "Las Provincias" de València. És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.

8 CATALUNYA - CULTURA

Aliança del Poble Nou, Casino de l'  (Barcelona, 1870 - )  Centre cultural. A final dels anys seixanta adquirí un fort impuls amb la participació de grups de teatre independent o cooperatives.

9 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici PàginaAliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura  (València, 1934 - )  Associació que nasqué com a filial de l'AEAR (Association d'Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios (UEAP). Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d'altres, publicà la revista "Nueva Cultura" i, posteriorment, els "Caudernos de Nueva Cultura". La UEAP es convertí definitivament en l'Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d'escriptors i artistes. Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d'afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

10 CATALUNYA - POLÍTICA

Aliança Obrera  (Catalunya, 1933 – 1936)  Pacte d'acció revolucionària establert com a rèplica del triomf electoral de les dretes en les eleccions de nov/1933. Inspirat pel Bloc Obrer i Camperol, agrupà les federacions catalanes del PSOE i de la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i l'Esquerra Comunista. El moviment aliancista s'estengué per tot Espanya i, particularment, a Astúries, on la participació de la CNT i del PCE el reforçaren considerablement.

11 ESTAT ESPANYOL - EMPRESA

Alianza Editorial  (Madrid, 1965 – 1989)  Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció "Biblioteca de Cultura Catalana", de traducció d'obres catalanes al castellà.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Al-Iasaa al-Gafiquí  (València, s XII - 1179)  Historiador àrab.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aliberch, Joan Baptista  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 - Catalunya, s XX)  Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona. Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc. Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de "La Lectura Popular".

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlier, Guillem d'  (Catalunya, s XIII)  Escriptor. Autor d'un Art de trobar. El seu manuscrit pertanyia a la biblioteca del rei Martí I l'Humà. Es conservava encara, en 1835, al convent de la Mercè de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alier i Aixalà, Roger  (Los Teques, Veneçuela, 1941 - )  Musicòleg i historiador. Professor d'Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s'hi doctorà (1979) amb la tesi L'òpera a Barcelona en el segle XVIII. Ha publicat, entre d'altres, Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L'òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alier i Gómez, Joaquim  (Barcelona, 1907 – Reus, Baix Camp, 1968)  Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona (1931). Fou deixeble d'Emili Mira. Exercí a Barcelona, Veneçuela, Nova Guinea, Indonèsia, Austràlia (Brisbane) i els EUA (Nova York), on va ser professor de la New School for Social Research (1952-54). De retorn a Catalunya, d'on s'havia exiliat el 1939, fou nomenat cap del Laboratori Psicotècnic de Barcelona i director de l'Institut Pere Mata de Reus. Investigà les lesions orgàniques en les esquizofrènies. Publicà treballs sobre medicina i psiquiatria tropicals i deixà inèdites unes memòries.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àliga, cala de l'  (l'Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)  Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l'Àliga, on es troba l'antiga torre de l'Àliga.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àligues, puig de les  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al límit amb el Ripollès.

143 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlimbroot, Jordi  (València ?, s XV)  Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. Fill de Lodewijk Alimbroot. No en resta cap obra d'atribució segura.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alimbroot, Lodewijk  (Bruges, Bèlgica, s XV - València ?, 1460)  Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l'introductor de l'estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau. Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l'Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l'antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa. Fou pare de Jordi.

20 ANDORRA - GEOGRAFIA

Alins, mas d'  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Masia i església. Antic llogaret amb el nom d'Alins. Es troba a l'extrem sud-occidental d'Andorra, sobre el límit amb l'Alt Urgell, a molt poca distància del poble d'Argolell.

21 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Alins de Llitera  (Sanui i Alins, Llitera)  Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2). Des del 1969 de l'actual. El poble és situat al coster d'un turó, coronat per les restes d'una antiga fortificació. Una carretera l'uneix amb Sanui. Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràAlins de Vallferrera  (Pallars Sobirà Municipi: 183,2 km2, 1.048 m alt, 286 hab (2014). Comprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades pel Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d'avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals que fan que la ramaderia tinguí una gran importància econòmica. El turisme és l'altra gran font d'ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d'Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings. L'església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall. El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Noris, Àreu, Ainet de Besan i Araós. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlins d'Isàvena  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Llogaret (1.380 m alt), situat a la dreta de l'Isàvena, a la part interior de la gran corva descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d'Ovarra. L'església és anexa de la de les Paüls.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alinyà  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Poble (958 m alt) i antic municipi (62,49 km2). Des del 1972 formà l'actual. El poble és emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l'Alzina. L'església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell, el 839, és romànica, del s. XII, però ha estat molt reformada. Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona. Per la festa major, el 10 d'agost, hi era ballat, per parelles, el ball pla d'Alinyà. La melodia, composta de dues parts semblants, però a compàs de 3/4 i 6/8 respectivament, és estimable i de caient noble. Hom conserva referències de la coreografia.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampAlió  (Alt Camp)  Municipi: 7,37 km2, 266 m alt, 432 hab (2014). Situat al centre de la comarca, al pla de Valls. El terreny, molt pla i aixut, només conté herbassars i un parell de bosquets de pins. La manca d'aigua fa que la principal font de riquesa sigui l'agricultura de secà, dedicada principalment a l'ametller, seguit de la vinya i les oliveres. L'avicultura i la cria de bestiar complementen l'activitat agrícola. Ja a partir de finals del s XIX, la població del municipi no ha deixat de minvar, encara que últimament està estancada, amb una lleugera recuperació. El poble, que agrupa pràcticament tota la població del municipi, està centrat per l'església barroca de Sant Andreu (1769), i és assentat, probablement, damunt una vil·la romana. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alió, Bernat d'  (Catalunya Nord, s XIII – Perpinyà, 1258)  Senyor feudal del Donasà i del Capcir. Casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix. S'adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlió, Josep Ignasi  (Catalunya, s XIX)  Metge de la primera meitat del segle. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Hi presentà diverses memòries, algunes d'elles de caràcter polític i literari.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alió i Brea, Francesc  (Barcelona, 1862 – 1908)  Compositor. Crític musical i harmonitzador de cançons populars (Cançons populars catalanes, 1891). Investigà sobre el folklore català i compongué algunes obres instrumentals i lieder.

29 CATALUNYA - EMPRESA

Aliorna, Editorial  (Barcelona, 1986 – 1989)  Editorial. Fundada per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel i Guillem Viladot. S'ha orientat cap a la literatura infantil i juvenil, en català i en castellà, a través de les col·leccions "Aliorna Baobab", "Jove", "Volums singulars", "Teoria i Pràctica" i "Àlbums". En fou director Ramon Besora.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alís i Flores, Romà  (Palma de Mallorca, 1931 - )  Compositor. Deixeble de Millet, Pich, G. Camins, Zamacois i Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música. Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc. La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuitat sonora.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alisa  (Xipre, s XIV)  Única filla de Ferran de Mallorca, vescomte d'Omelades, i d'Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre. En fugir de Xipre el seu pare, ella era de poca edat. Restà a la cort de Nicòsia amb la seva mare. Anys després es casà amb el noble Felip d'Ibelín d'Arsur. L'enganyà amb l'almirall Joan deInici Pàgina Monstry, que el 1369 fou empresonat pel seu marit, el qual s'havia convertit aleshores en un poderós valedor del partit que acabava de dur al tron el nou rei Pere II. Havent ocupat Xipre els genovesos, l'almirall Piera de Campo Fregoso féu detenir i escapçar Felip (1373). Alisa, que es féu famosa per la seva vida turbulenta, s'amistança aleshores, o potser ja abans, amb l'almirall genovès, que era ja el segon marí d'aquell grau entre les seves relacions.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aljandar  (Maó, Menorca)  (ort ant: Algendar) Possessió. Situada a occident de la ciutat, vora el límit amb el terme d'Alaior.

33 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aljandar  (Ferreries, Menorca)  (ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell. Es troba a l'esquerra del barranc o riu d'Aljandar, un dels cursos d'aigua més importants de l'illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella. Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la canço popular que té per títol La núvia d'Aljandar.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aljorf  (Albaida, Vall d'Albaida)  Poble, a la dreta del riu d'Albaida, aigua avall i a molt poca distància d'aquesta ciutat. Poblat de moriscs fins a l'expulsió decretada el 1609 (en aquest any era habitat per 63 famílies), fou repoblat i es mantingué jurisdiccionalment independent fins al 1888, any que fou anexat a Albaida. La parròquia fou creada el s. XVI (fins aleshores havia depès d'Albaida). Formava part del marquesat d'Albaida.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Aljub, cap de l'  (Baix Vinalopó Nom antic del cap de Santa Pola.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAll  (Isòvol, Baixa Cerdanya)  Poble (1.091 m alt), situat a un quilòmetre a la dreta del Segre, a la plataforma terciària de Gréixer. És el nucli més poblat del municipi. L'església parroquial (Santa Maria) és romànica, del començament del s. XII (ampliada el segle següent), de nau única i absis semicircular; i amb un portal esculpit de tècnica molt pobra. Han estat conservats dos frontals d'altar i un retaule gòtic notables. A All, lloc esmentat ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839), tingué lloc el 862 un judici públic presidit pel comte Salomó de Cerdanya. Esclua, el bisbe intrús d'Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar. Vora el Segre, dins el terme parroquial d'All, es troba el santuari de la Mare de Déu de Quadres.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

All, mestre d'  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim. Adscrit al cercle estilístic de L. Borrassà. Se li atribueix el retaule d'All (Baixa Cerdanya). Sembla que hom l'identifica amb el pintor Ramon Gonçalvo, actiu a la Seu d'Urgell entre el 1428 i el 1474.

38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Allau, l'  (el Tec, Vallespir)  Masia, situada a la vall de la Comalada, que aflueix al Tec per l'esquerra. Sota la masia es troba la fàbrica d'electricitat de l'Allau.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlmacelles  (Segrià)  Municipi: 48,91 km2, 246 m alt, 6.699 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, al vessant d'un turó, al nord-oest de Lleida, al límit amb la Llitera, de la qual és separat per la clamor d'Almacelles. L'agricultura, principalment cereals i farratges, és totalment de regadiu (hortalisses, cereals, remolatxa, alfals, ametllers i oliveres), alimentada pel canal d'Aragó i Catalunya i nombroses sèquies, així com per l'aigua provinent del riu Éssera. La ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) és força important, també la indústria agropecuària i l'alimentària. El poble és emplaçat al llarg de la carretera de Lleida a Montsó; pel maig té lloc l'Exposició de maquinària agrícola i industrial. Dins el terme hi ha, a més, el llogaret d'Almacelletes, el santuari de l'Olivar i diverses masies. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmacelles, clamor d'  (Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d'evitar la formació d'aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d'Aragó i Catalunya, per tal com en recull l'aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l'antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi. Des d'aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d'Almacelles, es troba la llacuna d'Almacelles. El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d'Aragó establerta el 1305 per Jaume II. Aquest curs d'aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almacelletes  (Almacelles, Segrià)  Llogaret, situat a l'extrem oriental del municipi, al centre de l'altiplà que separa les conques del Cinca i del Segre. La seva església es annexa de la d'Almacelles. A l'edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saide.

42 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Almacén de Frutos Literarios  (Palma de Mallorca, 16/mai/1841 - 17/jun/1848)  Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol. Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.

43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Almadrà  (Alaró, Mallorca Septentrional)  Grup de possessions i antic llogaret, situat al clot d'Almadrà, vall situada al sud del puig d'es Tossals Verds i drenada pel torrent d'Almadrà (curs d'aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s'escola entre els puigs de s'Alcadena i de sa Creu.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almadrava, l'  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Caseriu, situat a la costa (platja de l'Almadrava), al sud de l'Hospitalet de l'Infant, entre el coll de Balaguer i el cap de Terme (límit de l'antic terme de Tortosa i, actualment, del de l'Ametlla de Mar). Hi era parada antigament una almadrava.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmadrava, l'  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Antiga alqueria i sector de l'horta, vora la badia i prop del terme d'Alcúdia.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almadun, torre d'  (Peníscola, Baix Maestrat)  (o del Badun) Antiga torre de defensa, a la costa, al sud del municipi.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almafà  (Sant Climent de LlobregatBaix Llobregat)  Antic nom de la població.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almafrà  (Benidorm, Marina Baixa)  Veïnat, situat a 3 km al nord-est de la vila, vora la carretera de València a Alacant.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almafrà, l'  (Elda / Petrer, Vinalopó Mitjà)  Caseriu entre els dos municipis, a la zona de contacte entre el català i el castellà.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almagro Gorbea, Martín  (Barcelona, 1946 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Fill de Martín Almagro Bosch. Fou director del Museu Arqueològic d'Eivissa (1969-70) i catedràtic de prehistòria a la Universitat de València (1976-80), a més de treballar en altres universitats de l'Estat espanyol. El seu treball de recerca s'ha centrat principalment en la protohistòria de l'Europa occidental, amb diferents treballs d'excavació a França, Irlanda, Itàlia i a la Península Ibèrica. Ha publicat molts llibres sobre els seus treballs.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almalafa  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida. Duu el nom d'una antiga alqueria islàmica, situada a la plana regada entre la ciutat i la vila d'Almassora (dins el terme de la qual es troba també un sector d'aquest antic territori). És regada, entre d'altres, per la sèquia d'Almalafa, derivació de la sèquia major de Castelló.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmallutx  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Possessió i antiga població, situada a la vall d'Almallutx, capçalera del torrent del gorg Blau. El morro d'Almallutx (1.040 m alt) domina aquesta vall pel sud.

54 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Almanac de les Lletres  (Palma de Mallorca, 1921 – 1936)  Anuari en català. Publicat per l'Associació per la Cultura de Mallorca. Cada volum contenia el calendari de l'any i una miscel·lània de treballs literaris, més en vers que no en prosa; al del 1924 es començà a publicar una crònica de les activitats culturals, i al del 1931, també d'activitats polítiques. Hi van col·laborar la majoria dels escriptors baleàrics i molts del Principat.

55 CATALUNYA - LITERATURA

Almanac dels Noucentistes  (Barcelona, 1911)  Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella, per tal de dónar constància del nou grup d'escriptors i il·lustradors, tot i que hi havia també autors modernistes o prenoucentistes. Hi van col·laborar importants escriptors i il·lustradors del moment.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almanaquer, l'  (Benimantell, Marina Baixa)  Veïnat, al vessant de la serra d'Aitana, dins la vall de Guadalest.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Almansa, batalla d'  (Almansa, Castella, 25/abr/1707)  Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d'Almansa (entre la Manxa i el País Valencià). Entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III. La victòria dels felipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s'abolien les seves constitucions i s'hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmansa, port d'  (Costera)  Pas de la carretera de València a Albacete. Antic camí ral de  València a Madrid, a la frontera del País Valencià amb Castella, entre la Font de la Figuera i Almansa (Albacete). Prop d'aquest indret tingué lloc la batalla d'Almansa.

59 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Almansor  (Torrox, Almeria, Andalusia, 940 - Medinaceli, Sòria, Castella, 1002)  Cabdill musulmà i regent del califat de Còrdova. El 985 organitzà una campanya, durant la qual devastà la ciutat de Barcelona, a l'època de Borrell II de Barcelona. Al cap de sis mesos, l'exèrcit musulmà es replegà, a la ratlla de l'Ebre.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almansor, Selim  (Algar, Camp de Morvedre, s XV - País Valencià, s XVI)  Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almarche i Vázquez, Francesc  (València, 1875 – 1927)  Historiador i arqueòleg. Doctor en Filosofia i Lletres i arxiver. Fou president de Lo Rat Penat i va escriure una sèrie d'estudis històrics sobre els homes i les terres valencianes: Ramon Muntaner, cronista dels reis d'Aragó, ciutadà de València (1907), Goigs valencians dels segles XV al XIX (1917).

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almarra  (Castalla, Alcoià)  Veïnat, a l'oest de la ciutat i a l'esquerra del riu Verd. Hi ha una església dedicada a la Mare de Déu de Loreto, fundada el 1717.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almarx  (Xixona, Alacantí)  Districte rural, situat a l'est de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almàssera  (Eslida, Plana Baixa)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1563 per 14 famílies.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmàssera  (Polop, Marina Baixa)  Veïnat, al vessant oriental de la serra d'Aitana.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaAlmàssera  (Horta del Nord Municipi: 2,85 km2, 10 m alt, 7.293 hab (2014). Situat en plena horta, ocupa un territori completament pla, a 5 quilòmetres al nord de la ciutat de València. L'agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües de les sèquies de Rascanya i de Montcada, és la gran font d'ingressos del municipi. A part de les hortalisses, el conreu típic és la xufla. Altres activitats econòmiques són la ramaderia estabulada i la indústria, principalment de porcellana. La immigració, procedent sobretot de la Manxa, ha provocat un creixement constant de la població. El poble, una antiga alqueria d'origen islàmic, conserva el palau senyorial, del s. XVII. L'església parroquial és d'estil neoclàssic. Dins el terme hi ha més de dues-centes alqueries, típiques de la zona. Ajuntament

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almassereta, l'  (l'Eliana, Camp de Túria)  Llogaret, a poca distància al nord del poble.

68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almasseta  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Despoblat, situat a la dreta del riu d'Alcoi, prop de Potries. Era un antic lloc de moriscs (11 famílies el 1602). El s. XVI esdevingué parròquia junt amb Forna i Reconxet, però quedà despoblat després de l'expulsió del 1609.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almassí  (Os de Balaguer, Noguera)  Antic terme rural, de la jurisdicció i parròquia de Gerb, al límit amb el terme de Balaguer.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almassor  (Penelles, Noguera)  Llogaret i antic terme rural, situat en ple pla d'Urgell, vora el poble de Vellverd (del terme d'Ivars d'Urgell) a la parròquia del qual fou adjudicat. Formà municipi amb Bellestar unitInici Pàgina al de Penelles el s XIX.

71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaAlmassora  (Plana Alta Municipi: 32,99 km2, 31 m alt, 25.566 hab (2014). Situat a la riba esquerra del Millars, ocupa un territori completament pla, a 4 quilòmetres al sud de Castelló. El regadiu, que comprèn el 85% del terme, aprofita aigua del Millars a través de la sèquia d'Almassora. La principal font d'ingressos del municipi la proporciona, peró, la indústria, principalment de materials de la construcció, la qual s'ha desenvolupat notablement els darrers anys i ha provocat un fort creixement de la població.Inici Pàgina Actualment el municipi és pràcticament un barri de Castelló. Pel centre de la vila passava el ferrocarril de via estreta, avui desaparegut, de Castelló a Onda, conegut popularment per la Panderola. Dins el terme es troba, al barri marítim de la Torre d'Almassora, l'ermita i el caseriu de Sant Antoni i el santuari de Santa Quitèria. Ajuntament

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almatà  (Balaguer, Noguera)  A l'edat mitjana, nucli més antic de la ciutat, situat al nord de la ciutat actual establerta pels musulmans, en un pla (anomenat abans pla d'Almatà i actualment del Real), damunt la primera de les terrasses del Segre, emplaçament d'una població ibèrica i on, en època islàmica, hi havia hagut la mesquita major de la ciutat i una comunitat cristiana. Destruït aquest nucli durant les guerres pel domini de la ciutat, l'antiga mesquita major fou transformada en església parroquial, la qual rebé llavors el nom de Santa Maria d'Almatà. Era novament habitat a la segona meitat del s. XII. El 1413, durant el setge en que Ferran d'Antequera, en guerra contra Jaume d'Urgell, establí el seu campament al pla d'Almatà. El 1626, després de dos segles de decadència, hom amplià l'església i traslladà a l'altar major, en presència de Felip IV, una imatge de talla del Crist molt venerada; des d'aleshores l'església esdevingué santuari del Sant Crist de Balaguer. L'església fou refeta, encara, el 1787; abandonat el 1835, el convent fou tornat a habitar el 1867.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAlmatà, pla d'  (Balaguer, Noguera)  Jaciment d'època islàmica situada al nord de la ciutat. Ocupa una extensa planura de 27 ha i és protegit per una muralla bastida entre el final del s VIII i el s X, amb 24 torres rectangulars conservades. A l'origen degué tractar-se d'un assentament de tipus militar. A partir del s. X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat octogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats al s XI. Hom hi troba també restes d'un cementiri islàmic.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almató, Pere  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1830 - Haidu'o'ng, Tonkin, Xina, 1861)  Missioner. Ingressà a l'orde dominicà (1847) per consell d'Antoni Maria Claret; passà després a Filipines (1852) i a Tonkin (1856), on morí en la persecució decretada per Tu-Duc. Fou beatificat el 1906 per l'Església Catòlica, que celebra la seva festa el 3 de novembre.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almató i Rivera, Salví  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1827 – Barcelona, 1889)  Metge. Fou un dels creadors de l'escola d'homeopatia catalana. Autor d'un text sobre el tractament homeopàtic del còlera (1884) i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlmatret  (Segrià Municipi: 56,81 km2, 462 m alt, 326 hab (2015). Situat al sud de la comarca, a l'esquerra de l'Ebre, que esdevé un estany d'aigües tranquil·les a causa de l'embassament de Riba-roja, i al límit amb la Ribera d'Ebre i l'Aragó, en un territori muntanyós, al sud de Lleida. La base econòmica del municipi és l'agricultura, totalment de secà (cereals, oliveres, ametllers, vinya i arbres fruiters), complementada per la ramaderia ovina i cabruna i la indústria, concentrada en la producció i elaboració d'oli d'oliva. Mines de lignit, en explotació des de mitjan s XIX. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Els tossals d'Almatret és un gran bosc de ribera inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

77 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlmazán, pau d'  (Almazán, Sòria, Castella, 12/abr/1375 i a Lleida, 10/mai/1375)  Pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella. Posà terme a la discòrdia entre els dos monarques, sorgida arran de l'accès del segon al tron. Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l'hereu de Castella, Joan. El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand du Guesclin (1369).

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almeda i Can Mercader  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri industrial, vora el riu.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almeda i Roig, Joaquim  (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1915)  Jurista. Catedràtic de dret romà, ocupà també els càrrecs de degà del Col·legi d'Advocats i de president de l'Acadèmia de Jurisprudència. És autor, entre d'altres obres, de La costumbre como fuente de derecho (1908) i d'un Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almèdia, serra d'  (Marina Baixa Muntanya (685 m alt), entre les valls de Callosa i de Guadalest, a l'esquerra d'aquest darrer riu. El cim culminant es troba al nord-oest i dins el terme de la vila de Callosa d'En Sarrià.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almedíxer  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Caseriu, a la dreta del riu Segarra, a l'extrem meridional del terme.

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaAlmedíxer  (Alt Palància Municipi: 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014), (cast: Almedíjar). Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d'Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllersInici Pàgina i vinya. L'apicultura, complementa l'activitat econòmica. La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el s. XX. La vila es troba a la dreta de la rambla d'Almedíxer. Àrea comercial de València. Ajuntament

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almedíxer, batalla d'  (Almedíxer, Alt Palància, fi set/1526)  Enfrontament que tingué lloc entre les tropes del duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, i els moriscs revoltats de la serra d'Espadà, comandats per Selim Almansor. L'acció acabà definitivament amb la revolta morisca.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almela, Joan Antoni  (València, 1819 – 1898)  Escriptor romàntic. D'idees polítiques moderades i seguidor d'Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a "El Liceo Valenciano" i a revistes de Madrid. S'adherí molt d'hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença. D'entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almela, Just  (Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)  Pintor. Fou deixeble de Sorolla. Visqué un temps a Lleida. Obtingué diversos premis. Destacà com a paisatgista i pintor de gènere.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almela i Vives, Francesc  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1903 – València, 1967)  Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de "Taula de Lletres Valencianes". Poeta postsimbolista, publicà L'espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D'entre els seus treballs d'investigació cal fer esment d'El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlmenar  (Segrià Municipi: 66,37 km2, 329 m alt, 3.547 hab (2014). Situat al nord de la comarca, a la dreta de la Noguera Ribagorçana i al límit amb la Llitera i la Noguera. L'activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia, sobretot la del bestiar porcí i oví, a més de l'avicultura i la cria d'animals de granja, en especial els conills. L'agricultura, bàsicament de regadiu, alimentada pels canals d'Aragó i Catalunya i de Pinyana, i la indústria agropecuària, fan de complement. Durant la Guerra dels Segadors, l'exèrcit catalano-francès va vèncer les tropes castellanes, iInici Pàgina el 1710, durant la Guerra de Successió, hi va ser lliurada la històrica batalla d'Almenar. El poble conserva importants restes arqueològiques. L'església de Santa Maria (del s. XIV, reformada el XVIII) i la Casa de la Vila ofereixen façanes neoclàssiques. El municipi comprèn l'antic terme de Santa Maria d'Almenar i el caseriu de la Bassa Nova. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almenar, batalla d'  (Almenar, Segrià, 27/jul/1710)  Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió. Les tropes de l'arxiduc Carles, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias. Fou l'inici de la darrera reacció dels partidaris de l'arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almenar, Joan  (País Valencià, s XV – s XVI)  Metge militar. Era senyor de Godella i Rocafort. Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l'important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis. El seu tractat sobre aquesta malaltia, titulat Libellus de morbo gallico, aparegué per primera vegada a Venècia l'any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s. XVI. El 1588 fou editat en versió anglesa. És important per la seva aportació terapèutica. Almenar fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l'ús exterior del mercuri.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almenara  (Vallès de la Costera, Costera)  Enclavat (0,375 ha), dins el terme de Xàtiva.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almenara  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Masia i antic llogaret (804 m alt), situats en un turó, entre les conques del Gaià i de l'Anoia. El llogaret és esmentat ja l'any 976.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAlmenara  (Agramunt, Urgell)  Antic terme del comtat d'Urgell. Tenia com a centre el castell d'Almenara, la torre del qual (anomenada el Pilar d'Almenara) es conserva al cim de la serra d'Almenara. El s. XIX es trobava dividit en dos termes, Almenara Alta i Almenara Baixa.

93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaAlmenara  (Plana Baixa Municipi: 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014). Situat entre els darrers contraforts de la serra d'Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el s. XX. El poble, d'origen islàmic, conserva les restes de l'antic castell d'Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l'actual església parroquial, en substitució de l'antiga. Al litoral hi ha l'estany d'Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d'aquest estany, sobre un turó, es troba l'anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d'un conjunt sepulcral romà. Ajuntament

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almenara, batalla d'  (Almenara, Plana Baixa), 18/jul/1521)  Batalla entre Alfons d'Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros. Constituí, malgrat el nombre superior d'aquests darrers i l'entusiasme de "guerra santa" suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirita al Maestrat. Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlmenara, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII)  Frare hospitaler. Possiblement es tracta de l'homònim que, en 1244, rebé del rei Jaume I algunes donacions petites al regne de València, com a recompensa probable d'un bon servei militar. Fou castellà de la fortalesa d'Amposta, pertanyent al seu orde, i també mestre d'aquest. En 1273 s'enemistà amb l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, el qual el detingué i empresonà. Aquesta circumstància agreuja les relacions tibants que sostingueren per aquest temps l'infant i el rei. El monarca arribà a fonamentar per un temps la seva enemistat amb el promogènit sobre l'empresonament de Berenguer d'Almenara. En reclamà iradament la llibertat. Arran de la conciliació entre pare i fill, el 22/des del mateix any, l'infant Pere dugué amb ell Almenara davant el monarca, com a prova d'haver-lo alliberat. L'any següent representà el vescomte Ramon Folc de Cardona en els tractes que aquest tingué amb Jaume I poc abans de trencar-hi.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almenara, Berenguer d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. En 1314 fou un dels assistents al casament de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença, i un dels signants de l'acta de concessió del comtat d'Urgell.

97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almenara, comtat d'  (Plana Baixa Jurisdicció senyorial, adquirida el s. XIV per la família Pròixida, d'origen sicilià; incloïa la vila d'Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes. El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d'Aversa, camarlenc d'Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars. Actualment es posseït per la família basca d'Orbe.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almenara, Guillem d'  (Catalunya, s XIII – Benifassà, Baix Maestrat, 1250)  Tercer abat de Benifassà (1248-50). Procedia de la comunitat de Poblet. Traslladà el monestir de Benifassà al seu emplaçament definitiu.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlmenara, Guillem d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. En 1283 era un dels cent que havien de combatre a Burdeus al costat de Pere II el Gran, al desafiament amb Carles d'Anjou, encontre que fou frustrat per l'actitud del darrer.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Almenara, Guillem d'  (Grècia ?, s XIV – Livàdia, Grècia, 1380)  Cavaller. Figura destacada de la Grècia catalana. A la segona meitat de la centúria era capità del castell de la Livàdia i un dels més decidits partidaris de reconèixer la sobirania directa de Pere III el Cerimoniós, establerta oficialment en 1380. Aquest mateix any féu una defensa heroica de la Livàdia contra les companyies de mercenaris navarresos. Finalment fou traït i mort per uns grecs, i tant el castell com la ciutat caigueren en poder dels atacants. Livàdia era la tercera ciutat del ducat d'Atenes.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almenara, serra d'  (Urgell Bombament de la Depressió Central Catalana Orientat, en direcció oest-est i continuat, a la Noguera, per la serra de Bellmunt i, a la dreta del Segre, per la serra Llarga. És un anticlinal d'origen diapíric que sobresurt de 100 a 150 m sobre la plana d'Urgell, la qual la separa de la ribera del Sió. Culmina al Pilar d'Almenara (459 m).

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almenara Alta  (Agramunt, Urgell)  Llogaret i antic terme, situat a la serra d'Almenara, que separa la plana d'Urgell de la ribera de Sió. Fins a la segregació del terme rural d'Almenara Baixa fou anomenat, simplement, Almenara. El centre era l'antic castell i l'església, actualment enrunada, que es troben al cim de l'esmentada serra; la població habita unes quantes masies escampades pel terme. Fou agregat, inicialment, a la parròquia i al municipi de Boldú, però després passà a formar part del municipi d'Agramunt. Sota la torre anomenada el Pilar d'Almenara han estat trobades restes romanes tardanes o visigòtiques.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAlmenara Alta, ducat d'  (Catalunya)  Títol senyorial, concedit amb la grandesa d'Espanya el 1829 a Joan Antoni de Fiveller-Clasquerí i de Bru. Passà després a la família dels Martorell.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almenara Baixa  (Agramunt, Urgell)  Antic terme rural, situat al peu de la serra d'Almenara, a l'extrem septentrional de la plana d'Urgell. Les seves terres són regades pel canal d'Urgell. Constava d'una sola casa, que havia format part, fins al s. XVIII, del terme d'Almenara i del qual es trobava separada el s. XIX. Fou agregat, de primer, al municipi de Fuliola, i després, al d'Agramunt.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Néstor AlmendrosAlmendros, Néstor  (Barcelona, 30/oct/1930 - Nova York, EUA, 4/mar/1992)  Cineasta. Operador i realitzador de cinema. Des del 1948 va viure a Cuba, on va fer documentals fins que, en desacord amb el règim castrista, el 1962 marxà cap a França. Col·laborà amb F. Truffaut a L'enfant sauvage (1969) i amb E. Rohmer des del 1966 fins al 1976 (La collectioneuse, Ma nuit chez Maud, Le genou de Claire). L'Oscar de 1978 per la seva fotografia a Days of heaven, de T. Malick, li obre les portes del cinema nord-americà: Kramer vs. Kramer (1981), de R. Benton, i New York Stories (el capítol de M. Scorsese, 1989), entre d'altres. A l'estat espanyol col·laborà en Cambio de sexo (1976) del barceloní V. Aranda. Ha publicat a França un llibre d'experiències professionals: Un homme à la caméra (1980), traduït al castellà el 1982. Els darrers anys prosseguí la seva denúncia del castrisme amb la realització del documental Nadie escuchaba (1988). Com a director de fotografia, rodà a Hollywood Nadine (1987) i Billy Bathgate (1991).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Matilde Almendros i CarcasonaAlmendros i Carcasona, Maria Matilde  (Manresa, Bages, 10/oct/1922 - Barcelona, 14/des/1995)  Locutora i actriu. S'inicià en el món del teatre amateur en la seva ciutat nadiua. Traslladada a Barcelona (1953), entrà a formar part de la companyia de Teatre Català del Romea. Creà la seva pròpia companyia amb la qual recorregué el país interpretant les obres dels clàssics catalans. Va treballar sovint al costat de Màrius Cabré, a l'escena, i de Joan Capri, a la televisió (a la sèrie "Doctor Caparrós"). Fou a més, una popular locutora de ràdio, mitjà on va protagonitzar nombrosesInici Pàgina emissions de teatre. També participà en el rodatge de diverses pel·lícules. Rebé nombrosos premis per les seves activitats radiofòniques i teatrals. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almera, Benet  (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XVIII)  Escriptor. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En 1795 hi llegí una memòria sobre les formes de govern de la Catalunya pre-romana.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almera i Comas, Jaume  (Vilassar de Mar, Maresme, 1845 – Barcelona, 1919)  Geòleg. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Barcelona, on posteriorment fou professor d'història natural. Gràcies a ell va nèixer (1874) el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari. Col·laborà amb Landerer en un estudi sobre el Maestrat (1876). Encarregat per la diputació de Barcelona d'efectuar el mapa geològic de la província, el 1887 publicà el primer full dels cinc en que intervindria. Portà a terme interessants treballs geològics i paleontològics (del pliocè català), que es concretaren en nombroses publicacions. La seva obra Cosmogonia i Geologia (1878) és una visió de l'univers des del punt de vista catòlic.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almereyda, Miguel  Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almerich, Jaume  (Barcelona, s XV)  Argenter notable. L'any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Almerich i Iborra, Josep Manuel  (Torrent, Horta, 1963 – )  Escriptor i geògraf. Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València, es autor d'una vintena de llibres dedicats al Patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana. La seva primera publicació Muntanyes de la Comunitat Valenciana. Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani va ser declarada pel Ministeri d'Economia, Llibre d'Interés Turístic Nacional. També destaquen: Espais Naturals Valencians (2001), premi al millor llibre en valenciá 2001 otorgat per la Generalitat Valenciana; la col·lecció Rutes Amb Bicicleta de Muntanya pel Patrimoni Cultural iInici Pàgina Natural de la Comunitat Valenciana. També ha realitzat el guió per a la serie documental de TVV Planeta Bicicleta i junt amb el fotógraf Francesc Jarque ha fet el llibre sobre la natura i la gent del Massis del Caroig. És el director de l'IVEN (Institut València d'Excursionisme i Natura), guia-organitzador d'activitats del Centre Excursionista de València i professor de l'Escola Valenciana d'Aire Lliure. Bloc de J. M. Almerich

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almerich i Sellarès, Lluís  (Barcelona, 1882 – 1952)  Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric. Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa.

113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almeza, jaciment de La  (Alpont, Serrans)  Jaciment paleontològic, datable entre 116,5 i 108 milions d'anys. El context geològic fou una plana d'inundació que posà al descobert una de les poques restes d'estegosaure atribuïda a l'espècie Dacentrurus armatus.

114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almeza, La  (Alpont, Serrans)  Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a 6 km al nord de la vila.

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almina, comtat de l'  (Catalunya)  Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antoni Ros i d'Olano, vescomte de Ros.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almirall, Antoni  (Sitges, Garraf, 1860 – 1905)  Pintor. Destacà com a retratista.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlmirall i Forasté, Joan  (Barcelona, 1862 – 1927)  Periodista i editor. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Llumenera de Nova York". Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important col·lecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valentí Almirall i LlozerAlmirall i Llozer, Valentí  (Barcelona, 8/mar/1841 – 20/jun/1904)  Polític i escriptor. Fill d'un ric industrial, estudià la carrera de Dret i el 1868 s'afilià al partit demòcrata, del qual passà, no gaire temps després, al partit federal. Dirigí el diari "El Federalista" i el convertí (1869), en portaveu oficial dels federals barcelonins amb el nom d'"El Estado Catalán", alhora que reafirmava la seva actitud independent davant la direcció central del partit. Ja des del 1869 era la figura més important del republicanisme barceloní i d'ell depenia, en gran proporció, l'orientació general del grup. Presidí la primera manifestació proteccionista (1869), que havia estat convocada pel Foment de la Producció Nacional, i organitzà la reunió dels vint-i-dos representants de Catalunya, Aragó, València i les Balears a Tortosa (1869), on fou signat el primer pacte federal. Dedicat a organitzar les forces republicanes arreu de Catalunya, no es presentà a les eleccions per a diputat fins al 1873. Intentà d'estructurar...  Segueix... 

119 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almirra  (el Camp de Mirra, Alt Vinalopó)  (o Mirra, ant: Almisra) Antic castell i lloc, a la jurisdicció de Biar, a l'indret de l'actual poble del Camp de Mirra.

120 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almirra, tractat d'  (Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26/mar/1244)  Tractat signat a Almirra. Quan Jaume I havia conquerit bona part del regne de València, l'infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l'intent d'apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s'emparà en canvi d'Énguera, que també corresponia a la zona d'expansió de la Corona d'Aragó. Com a represàlia, Jaume I s'apoderà de Villena. Finalment tingué lloc l'entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar.

121 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlmisdrà  (Oriola, Baix Segura)  Antic lloc i parròquia. Despoblat en època no determinada, fou agregat a la parròquia de Sant Salvador d'Oriola. Repoblat a partir del s. XVIII, esdevingué ajuda parroquial (1831) i, més endavant, parròquia de Sant Bartomeu (Sant Bartomeu d'Almisdrà).

122 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforAlmiserà  (Safor)  Municipi: 7,36 km2, 75 m alt, 289 hab (2014), (o Almiserat). Situat entre la Vall d'Albaida i l'horta de Gandia, al sud de València. El territori, de relleu accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, és drenat pel riu Vernissa, afluent del riu d'Alcoi. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, garrofers i ametllers) i de regadiu, aquesta dedicada gairebé exclusivament al taronger. El poble, situat a l'esquerra del riu, era una antiga alqueria islàmica. A l'altra riba del riu es troba el poble de Llocnou de Sant Jeroni i, al nord, sobre un turò, les restes de l'antic castell d'Almiserà. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament (en castellà)

123 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almiserà, baronia d'  (País Valencià Jurisdicció senyorial, al mun. d’Almiserà, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almodis  (Catalunya, s XI – Barcelona, v 1110)  Muller de Ramon Berenguer III de Barcelona. S'hi casà el 1106. Sembla que no hi hagué fills d'aquest enllaç. El llinatge de la comtessa és desconegut.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlmodis  (Catalunya, s XII)  Muller de Bernat Amat de Claramunt. N'hagué dos fills: Guillem i Ramon Folc de Cardona. Alguns genealogistes del casal de Cardona l'han feta passar per germana del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. La pretensió sembla sense fonament, i ni tan sols existeixen indicis que el comte esmentat hagués tingut mai una germana.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almodis  (Barcelona ?, s XII – Catalunya, s XII)  Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona. Devers el 1131, any de la mort del seu pare, fou raptada del palau reial de Barcelona, per Ponç de Cervera, fill segons de Ponç Hug de Cervera i de Beatriu de Bas. La parella es casà, sense el consentiment del nou comte Ramon Berenguer IV, germà de la núvia. Ponç es feu fort, de seguida, a la fortalesa de Castellfollit de la Roca. Després d'algunes vicissituds, el comte acabà perdonant Almodis i tolerant la seva unió. En van nèixer sis fills: Hug, Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaià. En 1140, el seu marit Ponç de Cervera es convertí en Ponç de Bas per haver heretat del seu germà Pere el vescomtat d'aquest nom. Des d'aleshores, els fills també es digueren Bas.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almodis de la Marca  (França, s XI – Barcelona, 1071)  Comtessa de Barcelona (1052-71). Filla dels comtes Bernat i Amèlia de la Marca i tercera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona, que havia rebutjat la seva segona muller, Blanca, per la qual cosa foren excomunicats ambdós esposos, i les pretensions del comte de dotar Almodis trobaren una ferma oposició en la comtessa àvia Ermessenda, que els proporcionà dues noves excomunions. Els drets d'Ermessenda foren comprats amb mil unces d'or. Els comtes van adquirir també els comtats de Carcassona i Rasès, per deixar-los a llurs fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, mentre l'hereu (i fillastre d'Almodís), Pere Ramon, heretaria Barcelona. Però aquest, ressentit i potser malalt, assassinà Almodis.

128 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

almogàver  (Catalunya-Aragó, s XIII - s XV)  Guerrer d'ofici d'una tropa seleccionada destinada durant la Reconquesta a guarnir les fronteres i a fer incursions i promoure avalots per terres dels enemics. Si bé hi hagué almogàvers en tots els regnes cristians d'Espanya, hom coneix especialment amb aquest nom elsInici Pàgina soldats professionals catalans i aragonesos que, després d'intervenir en les lluites de la reconquesta peninsular, empreses per Catalunya-Aragó, foren utilitzats en la conquesta de Sicília (1282-1302). Quan aquesta fou confirmada per la pau de Caltabellotta (1302), els almogàvers en nombre de 4.000 formaren, amb 1.500 cavallers i 1.000 d'altres peons, la gran Companyia Catalana, cos mercenari que tingué una famosa intervenció en l'Imperi d'Orient i Grècia (Expedició Catalana a Orient).

129 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Almoina, cala de s'  (Santanyí, Mallorca Oriental)  (o de l'Amoina) Cala de la costa. La més meridional de la sèrie que caracteritza aquesta costa. Té alguna significació pesquera.

130 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almoina, l'  (València, Horta Denominació genèrica que s'atribueix a unes excavacions urbanes de la ciutat. Iniciades el 1985 i ubicades al centre de la ciutat, junt a la seu. Aquest conjunt arqueològic mostra l'evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l'ocupació islàmica. Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria. De l'època visigòtica s'han trobat restes d'una església, i de l'època islàmica, restes d'una àrea funerària, o rawda, i àmbits domèstics, entre d'altres. Té una superfície de 2.500 m2.

131 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Almoina, Pia  (Països Catalans, s XI – s XIX)  Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats. A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del s. XV, fou creada el 1228. També n'hi ha a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d'Almoina d'En Conesa, i a Palma de Mallorca.

132 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforAlmoines  (Safor Municipi: 2,12 km2, 34 m alt, 2.300 hab (2014). (ant: les Almoines o l'Almoina) Situat en un territori completament pla, a la dreta del riu d'Alcoi, al sud-est de València i al sud de Gandia. L'agricultura, totalment de regadiu i dedicada quasi exclusivament al taronger, és alimentada per la sèquia comuna de Gandia. Hi ha també alguns magatzems de condicionament de fruita i algunes empreses exportadores. Però la principal activitat econòmica del municipi, la població del qual ha tendit a crèixer, és la indústria tèxtil, amb una gran fàbrica dedicada a laInici Pàgina fabricació de teixits de seda i de fibres artificials anomenada la Seda. També hi ha fàbriques de rajoles i de mobles. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

133 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almoixaraca  (Artana, Plana Baixa)  Despoblat.

134 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Almòndir  Sobrenom àrab del comte Sunifred d'Urgell.

135 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almonesir, vall d'  (Algímia d'Almonesir / la Vall d'Almonesir, Alt Palància)  (cast: de Monesil o de Almonacid) Vall. A la zona de llengua castellana del País Valencià, situada al vessant occidental de la serra d'Espadà. És drenada pel barranc del Baladrar, que aflueix al Palància per l'esquerra. Els costers de la vall són aprofitats per al conreu de secà mitjançant bancals esglaonats (oliveres, vinyes, blat, moresc, cireres, pomeres). En el terme de la Vall d'Almonesir es troben, a més, els despoblats de Torre-somera i de Sant Joan d'Almonesir. L'antic castell d'Almonesir, d'origen islàmic, que ha donat nom a la vall, fou adjudicat el 1238, després de la conquesta cristiana, al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. El poble de Matet, tot i trobar-se a la vall de la rambla de Gaibiel, forma part, igualment, de la jurisdicció d'Almonesir. La població musulmana, tanmateix, hi perdurà fins a l'expulsió del 1609. El 1526 hi tingué lloc un important combat (anomenat batalla d'Almonesir) entre els moriscs avalotats de la serra d'Espadà i les tropes del duc de Sogorb, a les quals aquells inflingiren una gran derrota.

136 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraAlmoradí  (Baix Segura Municipi: 42,7 km2, 11 m alt, 19.992 hab (2014). Situat a banda i banda del Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini, fins fa poc, del secà (cereals, oliveres i vinya), però el regadiu (hortalisses, cítrics, alfals i patates) s'ha estès notablement durant el s. XX provocant un fort i constant creixement de la població. Hi ha també algunes indústries alimentàries, de la fusta i de joguines. La vila va sofrir el 1829 un important terratrèmol que la va destruir del tot i va causar nombrosesInici Pàgina víctimes. El terme comprèn alguns veïnats, entre els quals una part de la parròquia de Las Heredades. Àrea comercial d'Elx. Ajuntament (en castellà)

137 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almoraig  (Xixona, Alacantí)  Districte rural, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta de la rambla de la Torre.

138 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almoraira  (Teulada, Marina Baixa Altre nom del poble de Moraira.

139 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almoravit  (Oriola, Baix Segura)  Partida de l’horta, dins el terme de la ciutat, a l'esquerra del Segura. És regada per la sèquia d'Almoravit que s'inicia a la presa d'Almoradí.

140 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Almorig  (Benavites, Camp de Morvedre)  (o Almerig) Despoblat. Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre; fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura.

141 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almorqui  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'extrem occidental del terme, prop del poble de les Cases del Senyor.

142 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampAlmoster  (Baix Camp Municipi: 5,88 km2, 290 m alt, 1.396 hab (2014). Situat al nord de la ciutat de Reus i al nord-est de Tarragona, al pla del Camp de Tarragona. Limita al nord amb el puig d'en Cama, una de les últimes manifestacions del relleu de les muntanyes de Prades. Hi ha boscos de pins i alzines. La principal activitat econòmica que desenvolupa és el conreu de secà (avellaners, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) i l'avicultura. El municipi, que fins a mitjan s. XIX havia estat una quadra del terme de Reus, té algunes masies i també cases d'estiueig als afores, construïdes els darrers anys i destinades principalment a famílies reusenques. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla Gegantera

Anar a:   [ Ali ]   [ Alio ]   [ Almaf ]   [ Almat ]   [ Almenara ]   [ Almis ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -