A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Almu ]   [ Alom ]   [ Alos i M ]   [ Alpi ]   [ Alqueria d ]   [ Alqueria de S ]

Enyorar no és pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen res a enyorar. (Joan Sales i Vallès)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almudàfer  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida, a la dreta del Palància, aigua avall de la ciutat. És regada per la sèquia d'Almudàfer, paral·lela al riu.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almudàfer, hort d'  (Balaguer, Noguera)  Antic nom de la partida d'horta de la Meó.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatAlmudaina  (Comtat Municipi: 8,82 km2, 586 m alt, 112 hab (2014). Situat a la vall de Planes, al nord de la serra d'Almudaina i d'Alacant, drenat pels barrancs del Molló i de Colomer. L'activitat econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers i d'altres arbres fruiters) què, amb tot, registra un índex més aviat modest. Dins el terme, hi ha també una mina d'esquist. La migradesa de recursos ha provocat que la població disminuís notablement durant els dos últims segles. El poble, que comprèn tota la població del municipi, es troba situat al peu de la serra d'Almudaina. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

4 ILLES BALEARS - ART

Inici PàginaAlmudaina, castell de l'  (Palma de Mallorca Alcàsser dels valís de Mallorca. Després de la conquesta de l'illa (1229), l'edifici fou reformat per fer-ne residèncial reial. Se'n destaquen la façana de migdia, amb torres laterals i arcuacions gòtiques, el pati del Rei, amb restes gòtiques, i la capella de Santa Anna (s. XIV). Antiga seu de l'audiència territorial, actualment acull de capitania general.

5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Almudaina, La  (Palma de Mallorca, 1887 – 1953)  Diari en castellà. Fundat per iniciativa d'Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat. A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars. Es fusionà amb el "Correo de Mallorca" i donà lloc al "Diario de Mallorca".

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Almudaina, s'  (Montuïri, Mallorca Oriental)  Possessió (actualment dividida), situada al nord de la vila i del puig de s'Almudaina (201 m alt), en un pla (anomenat pla de s'Almudaina) que s'estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.

7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Almudaina d'Artà, s'  (Artà, Mallorca Oriental)  Antiga fortalesa islàmica. Donà nom a una alqueria del terme d'Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratesos i el rei. En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d'Artà, hi fou bastida l'antiga vila d'Artà (anomenada en un principi s'Almudaina d'Artà) i el santuari de Sant Salvador d'Artà; a l'altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almudèfer  (Caseres, Terra Alta)  Antic lloc i terme, incorporat el 1842 al municipi, situat a la dreta del riu d'Algars, aigua amunt d'aquest poble. De l'antic nucli de població resten l'antiga església parroquial de Santa Anna i les ruïnes del castell.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlmudèvar, Onofre  (València, s XVI)  Editor i poeta. El 1561 reedità el Llibre de les dones de Jaume Roig i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s. XV precedit d'un pròleg on defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo. És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Rafael Martí de Viciana (1564) i d'una Instrucción para saber devotamente oir misa (1571).

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almuixara, serra d'  (Marina Baixa Muntanya, un dels darrers contraforts orientals del massís d'Aitana, al sud de la vall de Callosa.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almúnia, l'  (Alzira, Ribera Alta)  Partida, a l'esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d'arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d'Almúnia. Era un antic lloc, documentat el s XIII.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Almúnia, l'  (Xerta, Baix Ebre)  Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa. Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Almúnia, l'  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Altre nom del poble de la Múnia.

14 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Almúnia dels Templers, l'  (Fraga, Baix Cinca)  Antiga possessió de l'orde del Temple, situada vora la carretera de Torrent de Cinca, a la dreta d'aquest riu. Fou anomenada posteriorment la torre dels Frares.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlmúnia de Sant Llorenç, l'  (Tolba, Ribagorça Llogaret de l'antic mun. de Lluçars, situat dalt d'un serrat, a la divisòria d'aigües entre el riu de Queixigar i la Noguera Ribagorçana, vers la qual aflueix el barranc de l'Almúnia, que neix al sud de la població. La serra de l'Almúnia (1.009 m alt), situada també al sud del llogaret, és termenal dels termes de Lluçars, el Pont de Montanyana i Viacamp.

16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaAlmussafes  (Ribera Baixa Municipi: 10,69 km2, 30 m alt, 8.744 hab (2014). Situat prop de l'Albufera. La base de l'economia local ha estat tradicionalment l'agricultura de regadiu (arròs, taronja i blat), alimentada per la sèquia reial del Xúquer i algunes fonts, com la del Vicari. Indústria derivada de l'agricultura: molins arrossers i fariners. Amb tot, l'estructura econòmica del municipi es va veure alterada profundament el 1974 per la instal·lació dins el terme de la fàbrica d'automòbils Ford, fet que va significar la pèrdua de part de les millors terres de conreu, la industrialització del municipi i un notable creixement de la població. La vila havia estat un grup d'alqueries islàmiques. Al sud del terme, prop de l'Albufera, hi ha l'antic hostal anomenat la venta de Ferrer. Àrea comercial de València. Ajuntament

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Almussent  (Sella, Marina Baixa)  Veïnat, situat a la dreta del riu de Sella, aigua avall de la vila.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aloi de Montbrai (o mestre Eloi (Catalunya, s XIV)  Mestre escultor. Treballà (a partir de 1340) per a Pere III el Cerimoniós en els sepulcres reials del monestir de Poblet; el 1342 esculpí les estàtues dels reis d'Aragó i dels comtes de Barcelona, actualment desaparegudes, i més endavant, s'associà amb Jaume Cascalls, deixeble seu, per esculpir les estàtues funeràries de Poblet (1349-61). Abans del 1351 havia fet la cadira episcopal del cor de la catedral de Girona, la seva obra més important, que reuneix totes les característiques de l'art de l'escultor, per la seva gran imaginació i una rica ornamentació. El 1368 realitzà a la catedral de Tarragona el retaule de la capella dels Sastres.

19 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici PàginaAloma  Personatge del Llibre d'Evast e de Blanquerna de Ramon Llull. Encarna les virtuts d'esposa i mare. Havent contret matrimoni amb Evast, mira amb cert recel les idees ascètiques d'aquest i del seu fill Blanquerna, però acaba adaptant-se a la vida abnegada i caritativa del marit, i pren categoria de símbol a mesura que l'obra avança.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alomar i Barbarín, Antoni Ignasi  (Muro de Mallorca, 1823 - Illes Balears, s XIX)  Metge. Autor d'un estudi sobre les febres de Muro (1858), de les memòries sobre la instal·lació d'un manicomi a Barcelona i del diagnòstic de les malalties de la pell (1849). Fou fundador i redactor de "La Medicina Ecléctica", periòdic que fou publicat a Palma de Mallorca.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gabriel Alomar i EsteveAlomar i Esteve, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1910 - 25/des/1997)  Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d'arquitectura a l'exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942). Autor del pla de reforma i d'ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S'ha dedicat a l'urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l'Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d'altres sobre urbanisme- i a l'art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d'Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969). L'any 1986 publicà les seves Memòries d'un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l'orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d'urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlomar i Florit, Francesc  (Sineu, Mallorca, 1929 – Pontevedra, Galícia, 1955)  Ciclista. Aconseguí diversos premis (Trofeu Masferrer, a Barcelona, 1952; Campionat de Muntanya de Durango, 1955, etc). Després de participar a la Volta a França (1955) i quan el seu avenir era prometedor, morí d'accident de carretera durant un entrenament. Per subscripció popular li fou erigit un monument a Sineu.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gabriel Alomar i VillalongaAlomar i Villalonga, Gabriel  (Palma de Mallorca, 7/oct/1873 - El Caire, Egipte, 7/ago/1941)  Assagista, poeta i polític. Col·laborà a la revista àcrata "La Ciencia Social", rebutjà formalment el tradicionalisme nacionalista català i subratllà el fet nacional en allò que té de progressista i democràtic. Participà en tots els intents de bastir un partit nacionalista d'esquerres. El 1917 fou un dels fundadors del Partit Republicà Català, i hi fou membre del directori. El 1923 fundà, juntament amb d'altres, la Unió Socialista de Catalunya. Fou l'únic intel·lectual català que, després de l'assassinat de S. Seguí (1923), condemnà en una sèrie d'articles el pistolerisme patronal i acusà les autoritats d'ésser encobridores o inspiradores dels fets. Elegit diputat a les Corts Constituents de la Segona República i ambaixador d'Espanya i Itàlia (1932) i a Egipte (1936-38). Col·laborà assíduament a la premsa de Madrid. Representa l'escriptor de tendència avançada de l'escola mallorquina. La seva poesia...  Segueix... 

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alonso, Àngel  (Benicarló, Baix Maestrat, 1954 - )  Futbolista. Davanter emblemàtic de la història recent del F.C. Barcelona, debutà com a professional al CD Castelló l'any 1975. Jugà al Reial Saragossa (1977-82), al F.C. Barcelona (1982-86) i al R.C.E. Espanyol (1986-89), equip amb què es retirà als 34 anys. Debutà com a jugador internacional el 1980. El 1995 fou designat seleccionador nacional de la Selecció Catalana de Futbol, el qual tornà a competir després del parèntesi de la dictadura. Fou també entrenador de la U.E. Figueres i segon entrenador del C.E. Mallorca. És diplomat en magisteri i llicenciat per l'INEF.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alonso i Bozzo, Cecília  Nom de l'escriptora, més coneguda pel seu pseudònim Cecília A. Màntua.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlonso i Manaut, Gastó  Nom de l'actor i autor teatral, més conegut pel seu pseudònim Gastó A. Màntua.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Alonso i Moll, Pilar  (Maó, Menorca, 1897 - Madrid, 1980)  Cançonetista. Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la canço catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc. Casada i retirada de l'escena el 1925, va anar a viure a Menorca.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alonso i Torres, Lambert  (Godella, Horta, 1863 – 1929)  Pintor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles a València i d'Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alorda i Pérez, Ramon  (Barcelona, 1848 – 1899)  Pintor i aquarel·lista. Amplià els seus estudis artístics a Roma. La seva obra més important és la col·lecció de costums populars i tipus de Catalunya i d’Aragó. El 1878 presentà amb gran èxit, a París, algunes obres, com Parc de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.

122 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alorda Park, l'  (Calafell, Baix PenedèsVeure> Toixoneres (poblat ibèric).

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alòs, alqueries d'  (Xirivella, Horta Veure> les Alqueries d'Alòs.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlòs, Guerau d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Era servidor de Jaume II. En 1326 li fou confiada una missió compromesa, que féu a tota satisfacció: la de conduir a Sardenya el marquès de Malaspina, gran baró sard que havia estat rebel i que finalment s'havia sotmès. Complint els pactes convinguts durant la seva estada a Catalunya, el marquès lliurà el seu castell d'Osolo, un dels millors de Sardenya, a Guerau d'Alòs, que en prengué possessió en nom de la corona.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alòs, marquesat d'  (País Valencià Títol senyorial, atorgat el 1736, per Carles VII de les Dues Sicílies, el futur Carles III d'Espanya, al tinent general Antoni d'Alòs i de Rius. Convertit en títol espanyol el 1864, continua dins la mateixa família.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alòs d'Àneu  (Alt Àneu, Pallars Sobirà (o Alòs de Gil) Poble (1.280 m alt) de l'antic mun. de Gil, el més septentrional de la vall d'Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d'Esterri d'Àneu a la Vall d'Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d'Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d'Aula, es troben les bordes d'Alòs. L'església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda. Alòs d'Àneu és esmentat ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839). A mitjan s. XIX hom hi teixia cànem. Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraAlòs de Balaguer  (Noguera)  Municipi: 69,1 km2, 297 m alt, 126 hab (2014). S'estén a banda i banda del Segre, que passa pel terme en direcció est a oest. La part septentrional està accidentada per la serra de Sant Mamet. El regadiu (blat, patates, farratges, hortalisses) es concentra als marges del riu. És més important el secà (pastures, cereals, arbres fruiters, oliveres i vinya). La ramaderia (bestiar boví, porquí, oví i cabrum), l'apicultura i la cria d'animals de granja complementen l'economia. Hi ha dues mines de bauxita. La població a partir del 1900 ha disminuït. La vila esInici Pàgina troba a la dreta del Segre, esglaonada en un turó coronat per les ruïnes d'un castell documentat ja el 1040. L'església parroquial de Sant Feliu té dos retaules de pedra, policromats, dels s XIV-XV. Dins el terme es troba la cova de l'Aigua, cova d'habitació de l'eneolític i de l'edat del bronze. Hi ha també el despoblat de la Nau. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i Bru, Joaquim d'  (Barcelona, 1746 – Lima, Perú, 1826/27)  Militar. Corregidor de Chaianta (1775), governador i intendent del Paraguai i governador militar de Valparaíso (1795). Deposat pels patriotes xilens, es retirà a Lima.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i Bru, Josep d'  (Catalunya, 1730 - Calella, Maresme, 1800)  Marquès d'Alòs i militar. Es distingí en la presa de Menorca, el setge de Gibraltar i la defensa d'Orà. Fou governador de Jaca i Alacant i capità general interí d'Aragó.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i de Ferrer, Josep d'  (Barcelona, 1653 – 1720)  Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l'antiga Universitat de Barcelona. Partidari de Felip V, l'arxiduc li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid. Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l'ocupació borbònica, i posteriorment s'incorporà a la nova Reial Audiència. Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d'aquests, per tal d'adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d'imposar el decret de Nova Planta.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlòs i de Móra, Josep Maria d'  (Palma de Mallorca, 1765 – Madrid, 1844)  Militar, polític i marquès d'Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII per part d'elements de la noblesa i d'alguns eclesiàstics locals. Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i de Rius, Antoni d'  (Moià, Bages, 1693 – Barcelona, 1780)  Militar. Fill de Josep d'Alòs. Marxà a Castella amb el seu pare i formà part de l'exèrcit de Felip V durant tota la guerra de Successió. Rebé el títol de marquès d'Alòs (1747). Fou governador militar de Girona (1762-64) i capità general de Palma de Mallorca (1764-80). Deixà escrita una Carta, instrucciones y relación de servicios... (1767) en què explica alguns aspectes interessants de la guerra de Successió.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i de Rius, Josep Francesc d'  (Barcelona, 1689 - Barcelona ?, s XVIII)  Magistrat i polític. Germà d'Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver. Partidari de Felip V, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l'ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l'Audiència barcelonina. Fou un dels principals membres fundadors de l'Acadèmia de Bones Lletres.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alòs i Domingo, Concepció  (València, 1927 - )  Novel·lista en castellà. S'inicià literàriament amb articles als diaris de Palma de Mallorca, on exercia el magisteri. Traslladada el 1960 a Barcelona, continuà col·laborant a la premsa i publicà les seves novel·les d'intenció realista: Los enanos (1962), Los cien pájaros (1963), Las hogueras (1964) -premi Planeta- i El caballo rojo (1966).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlòs i Marte, Eugeni  (Alcoi, Alcoià, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Gravador. Deixeble de Carles Capuz. Obtingué premis a les exposicions de Madrid (1862) i Barcelona (1871).

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alòs i Orraca, Marc Antoni  (València, 1593 – 1667)  Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l'orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva. La seva preocupació per l'estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l'època. És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alòs i Peris, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1881 - Onda, Plana Baixa, 1946)  Ceramista. Es dedicà a estudiar les produccions d'Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d'or a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Fou professor de l'Escola del Treball de Barcelona.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i Serradora, Joan d'  (Moià, Bages, 1617 – Barcelona, 1695)  Metge. Deixeble de Jacint Andreu. Catedràtic des del 1659, impulsà l'anatomia i construí un amfiteatre anatòmic (1675). Fou un metge eclectic que escriví una obra (De corde hominis) sobre el sistema cardiovascular. Acceptà la teoria de la circulació de la sang, com a complementària de la tradicional. Acceptà també la transfusió.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alòs i Tormo, Angelina  (València, 1917 - Barcelona, 1997)  Ceramista. Als 11 anys la seva família es traslladà a Barcelona. Estudià i des del 1945 ha estat professora de l'Escola del Treball de Barcelona. Ha exposat sovint al país i a l'estranger. Li han estat atorgades distincions d'importància. Té obres als museus de València, Ginebra i Faenza (Itàlia). En les seves obres destaca la utilització de l'esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAlòs-Moner i de Dou, Ramon d'  (Barcelona, 1885 – 1939)  Bibliotecari i erudit. Va estudiar Ramon Llull, sobre el qual escriví treballs de bibliografia, com els catàlegs (1918), i edità una selecció de poesies (1925) i una antologia de textos (1932). Són importants les seves edicions de cronistes catalans (1932 i 1936), les publicacions sobre Arnau de Vilanova, i els estudis sobre Turmeda, els bestiaris i l'humanisme català. Mereix relleu el seu estudi sobre la influència de Dante en l'antiga literatura catalana. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i secretari de l'Institut d'Estudis Catalans.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alou, Joan  (Catalunya, s XIV – XV)  Dominicà del convent de Girona. El 1411 fou professor a Santa Caterina de Barcelona, on anys després ocupà la regència dels estudis. El 1437 retornà a Girona com a prior, on es distingí per la seva obra de predicador.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Alou, l'  (Sant Agustí de Lluçanès, Osona)  Raval. És l'únic nucli de població agrupada del terme. És situat sota mateix del santuari dels Munts, a certa distància i a la dreta del torrent de l'Alou, que condueix la serra aigua avall cap a la riera Gavarresa.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alou Vell, ca n'  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Possessió, vora la carretera de Portocolom; és una de les més extenses del terme.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aloy, Comanyes  (Catalunya, s XVII)  Argenter. És autor de la custòdia de la catedral de Tortosa (1646). L'obra desaparegué en 1811, en entrar a la ciutat les tropes franceses del mariscal Suchet.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aloy, Miquel  (Pollença, Mallorca, 1763 - 1843)  Historiador. Es dedicà a treballs d'història local.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAloy i Guitart, Francesc d'  (Catalunya, s XVII – Barcelona ?, s XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona al setge de 1706. Com a component del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada del 30/jun al 6/jul/1714 en que s'acordà la resistència contra Felip V. Tot i ser contrari a aquesta decisió, respecta la voluntat de la majoria i acudí a prendre un lloc d'oficial a la Coronela. Prengué part a l'heroica defensa de la capital. El 14/ago/1714 resultà ferit a la batalla del baluard de Santa Clara.

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaAlp  (Baixa Cerdanya Municipi: 44,25 km2, 1.158 m alt, 1.661 hab (2014). Comprèn la baga de la Tossa d'Alp, el puig Llançada i la serra de Saltéguet. És una vall fluvial, relativament ampla, amb prats alpins i boscos de pi negre, avets i pi roig. Hi destaca la ramaderia de bestiar boví. Amb tot, l'activitat econòmica actualment més important del municipi és la derivada del turisme d'esquí hivernal i d'estiueig a muntanya, que concentra un gran nombre de xalets i apartaments. L'església parroquial de Sant Pere és d'estil romànic molt modificat. Dins el terme municipal es troba la masia de la Torre de Riu, a la capella de la qual és venerada l'antiga Mare de Déu d'Ovella, comprèn també alguns despoblats i, principalment, les estacions d'esquí de la Molina, la més antiga de Catalunya, i de la Masella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alpare, puig d'  (Arta / Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Un dels cims de les serres de Llevant (487 m alt) de l'illa, termenal dels dos municipis.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alpatró  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  (o el Patró) Poble (267 m alt), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, al peu de la penya Foradada. És el nucli de població més important del terme, malgrat que en els darrers cinquanta anys s'ha reduït a la meitat. Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l'expulsió (1609), la donaren a repoblar a famíliesInici Pàgina mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local. La seva parròquia (Santa Maria) fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall; el 1574 els seus anexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaAlpens  (Osona Municipi: 13,83 km2, 855 m alt, 300 hab (2014). Situat al límit amb el Ripollès i el Berguedà, a la zona septentrional del Lluçanès, a la capçalera de les rieres de Lluçanès i de Gavarresa, afluents de l'esquerra del Llobregat. Hi ha boscos de pins i roures. L'agricultura (cereals, patates i llegums), una important ramaderia, actualment orientada a la cria de bestiar boví, i la indústria tèxtil són les principals fonts de riquesa del municipi. S'hi celebra la Fira de Maig, de caràcter agrícola i artesà. L'església parroquial de Santa Maria és d'estil barroc-neoclàssic. A la plaça Major hi ha cases notables dels s. XVII-XVIII, i, al nord-est del poble, l'església pre-romànica de Sant Pere de Serrallonga i algunes masies. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Gent d'Alpens

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alpens, combat d'  (Alpens, Osona, 9/jul/1873)  Fet d'armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins. El general Savalls fou recompensat (marquesat d'Alpens).

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Alpens, marquesat d'  (CatalunyaTítol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria d'Alpens.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alpera i Leiva, Lluís  (València, 24/jul/1938 - )  Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l'antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l'any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963). A més deInici Pàgina les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d'altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s'ha situat en una via d'experiència individualista. Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.

61 CATALUNYA - EMPRESA

Alpha  (Barcelona, 1926 – s XX)  Editorial creada per Francesc Cambó. Començà publicant Sinopsi evangèlica (1927), de J. Lagrange i, amb el nom de Fundació Bíblica Catalana, la Bíblia en catorze volums (1928-48), refosa i reeditada en un de sol (1969). Passà a encarregar-se també de la Fundació Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, creada ja el 1923. Té com a col·leccions pròpies, des del 1932, els "Monumenta Cataloniae" -materials per a la història de l'art a Catalunya-. La Divina Comèdia (1952), traduïda per Josep Maria de Sagarra, inicià els "Clàssics de tots els temps", que han publicat traduccions. Cal remarcar també l'edició de la Història de Catalunya (1934-35; segona edició 1962-63), de Ferran Soldevila, i de la biografia de Francesc Cambó de Jesús Pabón. De Cambó, l'editorial ha publicat també les Memòries (1876-1936) (1981), Meditacions (1936-1946) (1982) i Llibres (1984).

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAlpicat  (Segrià Municipi: 15,3 km2, 264 m alt, 6.297 hab (2014). Antiga partida del terme municipal de Lleida, que s'estén, al nord-oest d'aquesta ciutat, pel pla de Lleida i l'altiplà de Cerdera, a les ribes de la Noguerola, afluent del Segre per la dreta. L'agricultura intensiva de regadiu (fruiters), alimentada pels canals de Pinyana i d'Aragó i Catalunya, és, amb la de secà (cereals), la ramaderia porcina, bovina i ovina i l'aviram, la base econòmica del municipi. També hi ha algunes indústries agropecuàries. La població ha tingut un increment extraordinari degut a la proximitat de Lleida, ciutat de la qual s'ha convertit en barri residencial. Al poble destaca l'església parroquial (s XVIII) de façana barroca i interior neoclàssic, amb un campanar vuitavat. Dins el terme es troben les basses d'Alpicat. El 1991 es va segregar del terme el nou mun. de Gimenells i el Pla de la Font. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Televisió

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlpicat  (Lleida, Segrià)  Partida, al límit amb el de Vilanova d'Alpicat. Antic vinyet fins al final del s. XIX, actualment les seves

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alpiste i Pérez, Josep Maria  (Barcelona, 1941 - )  Violinista. Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona amb E. Ribó, E. Toldrà i J. Massià, i hi obtingué el Premi d'Honor de virtuosisme (1964). És concertino de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (1967) i de la del Teatre del Liceu (1981). Ha actuat amb éxit per tot Europa.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransAlpont  (Serrans Municipi: 138,21 km2, 1.000 m alt, 695 hab (2014). (cast: Alpuente) Situat al sud de la serra de Javalambre, a la zona de llengua castellana del País Valencià i al límit amb l'Aragó. Al territori, molt muntanyós, hi abunden les fonts i els boscos de pins. L'activitat econòmica del municipi, molt limitada, es basa en l'agricultura, principalment de secà, i la ramaderia ovina. La manca de recursos i l'aïllament han fet que la població disminuís notablement al llarg del s. XX. La vila, situada al peu de l'antic castell d'Alpont, va ser durant l'època islàmica centre d'un petit regne de taifa i, a finals de l'Edat Mitjana, gaudí d'una certa importància. Durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada i després incendiada per les forces del capitost carlí Cabrera. El terme, molt extens, comprèn nombrosos pobles i llogarets. Ajuntament (en castellà)

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alpont, taifa d'  (Alpont, Serrans, 1030 - 1094)  Petit regne de taifa. Format per la família dels Banü Qäsim, havent independitzat el territori situat entre Albarrasí i Sagunt. Dependent de veïns més poderosos, va ser ocupada pels almoràvits el 1092, i finalment conquerida pel Cid el 1094.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alpuente  (Alpont, Serrans)  Nom castellà de la vila.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlquebla  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Veïnat, a 3,6 km a ponent de la ciutat.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alquenènsia  (Beniarrés, Comtat)  Despoblat. Era un antic lloc de moriscs: 30 famílies (1602), anex de Benillup i, després, de l'Orxa.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alquer, Pere  (Catalunya, s XIV)  Frare de l'orde de l'Hospital. Fou lloctinent del prior general a Catalunya i Aragó. En 1340 formà part de les forces catalanes que anaren a socórrer Castella del perill sarraí. Anà amb l'exèrcit que s'hi dirigí per terra. Participà així a la gran batalla del Salado.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alquer, Ramon  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s XIII - Grècia ?, s XIV)  Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis. Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l'havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l'emperador Andrònic II, els atorgà salconduit.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria, l'  (Alzira, Ribera Alta Altre nom del barri de l'Alquerieta.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alqueria, s'  (Andratx, Mallorca Occidental)  Possessió, al límit amb el terme de Calvià.

74 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria Alta, l'  (MontanejosAlt Millars)  Antic nom del poble.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlqueria Baixa, l'  (Montanejos, Alt Millars)  (cast: La Alqueria Baja) Llogaret. A la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Millars, aigua avall del cap del municipi. La seva església de Santa Maria és anexa de la parròquia de Montanejos.

76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria Blanca, l'  (Quartell, Camp de Morvedre Despoblat de l'antic terme de Morvedre, que depengué, des del s. XVI, de la parròquia de Benavites. El seu antic terme (amb la partida del Quadro), situat a la vall de Segó, entre els termes municipals de Sagunt, Faura i Benavites, forma un enclavament (1,08 km2) del municipi de Quartell.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alqueria Blanca, s'  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Poble, situat al nord del terme. És una població desnivellada, que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant (el puig de Consolació) a mig camí de Portopetre. El s. XIV era una extensa possessió i a la fi del s. XVI, començà a establir-se població (d'aquesta primera època és la torre d'En Timoner, amb finestres renaixentistes). El 1805 fou acabat l'oratori que esdevingué, el 1850, església sufragania de Santanyí; el 1863 fou acabada la nova església,

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatAlqueria d'Asnar, l'  (Comtat)  Municipi: 1,08 km2, 394 m alt, 527 hab (2014), (o el Ràfol Blanc). Situat al pla de Muro, a la vall alta del riu d'Alcoi, que travessa el terme. L'abundància de fonts provinents de la serra de Mariola, l'aigua del riu i el terreny pla hi afavoreixen l'agricultura de regadiu (oliveres, vinya i hortalisses a les hortes petites). Tanmateix, la principal font de riquesa del municipi és la indústria, amb una important fàbrica de paper que dóna feina a la major part de la població, la qual s'ha triplicat durant el s. XX. El terme es troba dividit en un sector principal i dos de mésInici Pàgina petits, o enclavats, situats entre municipis veïns. La capital es troba a la riba esquerra del riu d'Alcoi. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Descalç, l'  (Cocentaina, Comtat)  Antic llogaret. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per sis famílies).

80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Don Enric, l'  (l'Alquerieta de GuardamarSafor)  Nom amb què era conegut el s. XVII el poble.

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Ferrís, l'  (Cocentaina, Comtat)  Antic llogaret de la plana. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per 12 famílies). El 1563 hi havia, a més, l'Alqueria de Ferrís Baixa, que correspon, probablement, a l'Alqueria d'Asnar (Comtat).

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Gil, l'  (Roglà i Corberà, Costera)  Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 12 famílies el 1527.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria de Guardamar, l'  (l'Alquerieta de GuardamarSafor)  Altre nom del poble.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlqueria de Jordà, l'  (Muro del Comtat, Comtat Altre nom del llogaret de l'Alquerieta de Jordà.

85 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforAlqueria de la Comtessa, l'  (Safor Municipi: 2,04 km2, 16 m alt, 1.521 hab (2014), (ant: la Vila de la Comtessa). Situat a la dreta del riu d'Alcoi i dins l'horta de Gandia, al sud de la ciutat. L'agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia comuna d'Oliva i dominada pels tarongers, ocupa quasi la totalitat del territori, molt pla. La terra inculta és gairebé inexistent i només hi ha unes poques hectàrees de secà, amb oliveres i garrofers. La ramaderia és domèstica. Hi ha també algunes indústries relacionades amb l'activitat agrícola. La població es manté estacionària. Fou tradicional l'emigració a França. Dins el terme es troben el despoblat de l'Alqueria dels Frares i el caseriu de Rabat. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria de la Torre, l'  (València, Horta)  (o la Torre) Barri, al sud de la ciutat, situat al llarg de la carretera de València a Alacant, vora el límit amb els municipis de Sedaví i Alfafar.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria dels Capellans, l'  (Gorga, Comtat)  (o el Mas dels Capellans) Llogaret, situat a la dreta del riu de Seta, davant la confluència amb el riu de Frainos.

88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria dels Frares, l'  (l'Alqueria de la Comtessa, Safor Despoblat de l'antic terme de Rebollet, agregat el 1562 al terme actual. Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, any de llur expulsió.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria dels Frares, l'  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre Altre nom del despoblat dels Frares.

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Meneu, l'  (la Granja de la Costera, Costera Altre nom del llogaret de Meneu.

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlqueria de N'Aranda, l'  Cocentaina (Comtat Despoblat. El 1563 era habitat per 8 famílies morisques; el 1574 fou agregat a la parròquia de l'Alcudieta del Comtat, acabada de crear.

92 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria d'En Foixet, l'  (Ròtova, Safor (o Foixet) Despoblat de l'antic terme de Borró, situat entre la ciutat de Gandia i el poble del Real de Gandia, a l'esquerra del riu d'Alcoi.

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria d'Enric Tallada, l'  (NovetlèCostera)  Antic nom del poble.

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Martí Tallada, l'  (Roglà i Corberà, Costera Altre nom del despoblat de Martí Tallada.

95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Morera, l'  (Gandia, Safor Altre nom del despoblat de Morera.

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Piamont, l'  (Cocentaina, Comtat Antic nom del lloc de Benitàer.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria de Roca, l'  (Meliana, Horta (o Roca) Llogaret, situat vora el mar, al límit amb el municipi de Foios.

98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Roglà, l'  (Roglà i Corberà, Costera Antic nom del poble de Roglà.

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlqueria de Sanç, l'  (Penàguila, Alcoià)  Antic llogaret, a un quilòmetre de la vila. Habitat per moriscs fins a l'expulsió del 1609 (en aquella data era habitat per tres famílies). Actualment ha estat convertit en un palau amb un jardí anglès construït sobre un gran terraplè a l'aiguavés de la serra de Penàguila.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alqueria des Comte, s'  (Sóller, Mallorca Occidental)  (o s'Alqueria del Comte d'Empúries) Raval, situat a l'est de la ciutat, al voltant d'una antiga alqueria que correspongué al comte Hug IV d'Empúries en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. L'any 1694 fou acabada la construcció de l'oratori públic del raval.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueria de Serra, l'  (Dénia, Marina Alta)  Veïnat, situat a 1,5 km al sud de la ciutat, al peu del Montgó.

102 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Sobirà, l'  (Gandia, Safor Altre nom del despoblat de Sobirà.

103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria d'Estanya, l'  (Cocentaina, Comtat)  Despoblat. Era un lloc de moriscs que es despoblà amb l'expulsió del 1609; era habitat aleshores per 36 famílies.

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Tallada, l'  (NovetlèCostera)  Antic nom del poble.

105 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria de Tamarit, l'  (l'Alquerieta de GuardamarSafor)  Antic nom del poble.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlqueria de Vellesa, l'  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Agrupació de masies d'habitació temporal, situades prop del Port de Sagunt.

107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Alqueria Nova, l'  (Gandia, Safor)  Despoblat, pròxim a Benirredrà. Era habitat per 36 famílies morisques el 1609, l'any de llur expulsió.

108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alqueria Roja, s'  (Campos, Mallorca Oriental)  Caseriu i antiga possessió, situat a l'oest de la vila. Era una finca parcel·lada a partir del s. XVI; el 1789 havia esdevingut ja una petita agrupació de sis cases.

109 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Alqueria Vella, s'  (Artà, Mallorca Oriental)  Antiga possessió, situada al nord de la vila; era la més gran del terme fins que fou dividida (Alqueria Vella de Dalt, Alqueria Vella d'Avall).

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Alqueries, ses  (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Barri, situat al nord de la vila, prop de la carretera de Santa Maria del Camí a Sencelles.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueries d'Alòs, les  (Xirivella, Horta)  Veïnat, format per un grup d'alqueries remarcables per l'antiguitat de llur construcció (probablement dels s. XIII i XIV). Actualment és gairebé despoblat.

112 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAlqueries de Galceran Sanç, les  (Roglà i Corberà, Costera)  Antic llogaret. Era una població de moriscs, habitada per 25 famílies el 1527.

113 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaAlqueries de la Plana, les  (Plana Baixa Municipi: 12,6 km2, 40 m alt, 4.423 hab (2014) (cast: Las Alquerías del Niño Perdido). Situat a la dreta del riu Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de la ciutat i, especialment, de l'estació de Borriana, a la part meridional de la ciutat de Vila-real. L'economia local té com a activitat econòmica bàsica l'agricultura de regadiu, especialment de taronges i, secundàriament, d'hortalisses. El municipi era una partida d'uns 12 km2, al qual van donar nom les antigues alqueries de Bellaguarda, Bonastre i Malretorn, es va constituir l'any 1985 per segregació del de Vila-real. Al terme s'hi troben, disseminades, al voltant d'un miler de cases de camp. Hi passa el ferrocarril i la carretera de Barcelona a València. Ajuntament

114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueries dels Pollastres, les  (Xirivella, Horta)  Veïnat, situat prop del terme de Picanya.

115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alqueries de Pellisser, les  (Xirivella, Horta)  Veïnat, molt pròxim a la integració amb el nucli principal.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alquerieta, l'  (Alzira, Ribera Alta)  Barri, a l'extrem nord-est de la ciutat, a l'entroncament de les carreteres d'Alzira a Sueca i d'Alzira a Favara de la Ribera.

117 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Alquerieta de Guardamar, l'  (Safor Veure> Guardamar de la Safor.

118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAlquerieta de Jordà, l'  (Muro del Comtat, Comtat)  (o l'Alqueria de Jordà) Llogaret, situat a la dreta del riu d'Agres, prop de la confluència amb el riu d'Alcoi. L'església (Sant Joaquim) és anexa de la parròquia de Muro.

119 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alquerieta d'Oriola, l'  (Gandia, Safor Altre nom del llogaret de Martorell.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Alquibla, sèquia d'  (Baix Segura Sèquia de l'horta d'Oriola. Pren l'aigua del Segura, per la dreta, a l'assut de Las Norias, prop de l'indret on el riu penetra al País Valencià, i rega els termes d'Oriola, Bigastre, Xacarella, Benejússer, Almoradí, Algorfa i Rojals.

121 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alquié, Aleix  (Perpinyà, 1812 - França ?, 1865)  Metge i professor de cirurgia. Professor de cirurgia a la facultat de medicina de Montpeller, autor de diverses obres mèdiques. Amb el nom d'operació d'Alquié, hom ha descrit una tècnica de fixació de la matriu mitjançant escurçament dels lligaments rodons.

Anar a:   [ Almu ]   [ Alom ]   [ Alos i M ]   [ Alpi ]   [ Alqueria d ]   [ Alqueria de S ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -