A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ang ]   [ Angl ]   [ Angles ]   [ Anglesola, b ]   [ Anglesola, E ]   [ Anglesola, J ]

Sapiguer que és el correcte i no fer-ho, és la pitjor covardia. (Confuci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àngel, torre de l'  (Pontós, Alt Empordà)  Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l'ermita de l'Àngel.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àngel, vall d'  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat Veure> la Vall d'Àngel.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Àngel de València  (València, 1594 – 1673)  Missioner. Primer missioner de la província caputxina valenciana. Dirigí l'expedició al Congo (1645), el rei cristià del qual, Garcia Alfons II, l'envià com a ambaixador prop del papa. Retornat a l'Àfrica com a prefecte apostòlic del Benin (1648), es trobà amb dificultats amb els governants nadius i fou repatriat contra la seva voluntat.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaÀngel i Gonsales, Joan  (València, s XV – 1548)  Poeta. Catedràtic de poesia a la universitat de València a partir del 1516. El 1532 hi féu representar una comèdia de Plaute. És autor d'una extensa elegia en llatí (1523), que dedicà al marquès de Cenete, Rodrigo de Mendoza, germà del virrei i un dels repressors dels agermanats, i d'una composició castellana en dècimes Tragitriumfo (1524); deixà, a més, un poema llatí de tema marià, i diversos epigrames i dístics que han estat recollits en publicacions universitàries contemporànies.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àngela Margarida Serafina  Veure> Serafí, Àngela Margarida.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Angelats  (Campelles, Ripollès)  Masia, situada en un coster, a la dreta del Freser. Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré el Pilós. A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del s XIX, una residència d'estiu amb un gran parc.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Angelats, Joan  (Sòller, Mallorca, s XVI)  Militar. Capità de les forces que defensaren el poble de Sóller contra la invasió turca l'11/mai/1561. La seva figura ha esdevingut popular i representa, ensems amb les Valentes Dones de can Tamany, un paper notable en el simulacre anual de Moros i cristians que se celebra pel firó, és a dir, el dilluns següent al segon diumenge de maig.

8 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Angelets, revolta dels  (Rosselló, 1667 - 1675)  Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l'administració francesa, de l'impost (gabella) sobre la renda de sal.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAngelon i Broquetas, Manuel  (Lleida, 1831 – Barcelona, 1889)  Escriptor. Va dirigir "La Flaca". Poeta en un principi, les seves poesies foren incloses dins el recull Trovadors nous (1859). Autor del drama històric La Verge de les Mercès (1856), intent d'introduir el gènere històric dins l'escena catalana. Va escriure, a més, una sarsuela bilingüe, Setze jutges (1868), i la comèdia Llum i fum (1876). De la seva producció en castellà, molt extensa, destaca la Guía satírica de Barcelona 1860). Fou un dels dirigents del partit republicà.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àngels, els  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat)  Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim de la serra dels Àngels, a l'est de la vila. El s XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni; el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l'edifici.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àngels, els  (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat)  Caseriu, situat a l'esquerra de l'Anoia, a mig camí entre el riu i el poble.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àngels, els  (Xàbia, Marina Alta)  Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la plana del cap de Sant Antoni, a l'indret de l'antic monestir de Sant Jeroni de Xàbia.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àngels, els  (Alacant, Alacantí)  Raval (85 m alt), situat al llarg de la carretera de Sant Vicent del Raspeig, dominant la ciutat. En aquest indret hi havia el s XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, on el 1440 s'establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant; destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari. El 1952 esdevingué parròquia.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àngels, els  (Montagut de Fluvià, Garrotxa) Veure> Angles, els.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaÀngels, els  (Sant Martí Vell, Gironès)  Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres. El santuari fou construït al començament del s XV (1409-11), en substitució, probablement, d'una antiga ermita. El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després. Una carretera l'uneix a Girona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àngels, Victòria dels  Veure> López i Garcia, Victòria dels Àngels.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àngels de Viliella, els  (Lles, Baixa Cerdanya)  Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d'aquest nom, on hi ha les runes de l'antic castell de la Llosa.

134 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Angioletti, Angelo  Pseudònim del cantant d'òpera Jaume Bachs.

18 EUROPA - BIOGRAFIA

Angiolillo, Michele  (Itàlia, 1872 – Madrid, 1897)  Anarquista. Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l'atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8/ago/1897). Morí executat.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada, Bartomeu  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1594 – Barcelona, 1672)  Religiós carmelità descalç. Deixà manuscrita una notable Teología moral, en tres volums.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglada, Francesc  (Tarragona, s XIX)  Religiós franciscà. Fou catedràtic del seminari de Tarragona. Excel·lí com a orador sagrat. És autor del poema en dos volums Plácido y Taciana, o sea cooperación a la grácia (1851), entre altres escrits.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada, Jaume  (Catalunya, s XVII – ?, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. Durant la guerra de Successió es mostrà partidari de la causa aliada. Assetjada Barcelona en 1713 pels exèrcits borbònics, dugué el seu zel fins al punt de servir, i amb gran encert, a les bateries de la plaça. La seva actuació com a artiller es prolongà fins a la batalla final de l'11/set/1714. Després de la capitulació de Barcelona s'exilià, encara que passà prèviament un llarg període de presó, superior a un any, a Tortosa.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Anglada, Joan Àngel d'  (Catalunya Nord, s XVII)  Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670. Destacà aleshores a la insurrecció contra l'ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l'any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Anglada, Josep  (Ceret, Vallespir, 1775 – 1833)  Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà. Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada, Josep  (Catalunya, s XIX)  Compositor i eclesiàstic. És autor de diverses obres de música sacra.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada, Rafael  Veure> Anglada i Rubí, Rafael.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglada i Arboix, Eugeni  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1936 - )  Director cinematogràfic. Alternà la tasca d'actor i doblador professional amb la pintura i el teatre. El 1967 s'inicià com a realitzador amateur amb una sèrie de curtmetratges documentals, que aconseguiren nombrosos guardons, així com d'altres que intentaven reflectir la situació del jovent a la Catalunya rural (Grostesque Show, La rage, Cavall Fort, El Pitus) i que serviren de base per a realitzar el seu primer llarg-metratge, La ràbia (1968-77), on narra la vida d'un xicot al llarg de quasi deu anys, entre els quals inclou el període de la Guerra d'Espanya. Posteriorment (1982) ha realitzat Interior roig.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Camarasa, Hermenegild  (Barcelona, 11/set/1871 - Pollença, Mallorca, 7/jul/1959)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i a París, al costat de dos mestres del naturalisme: Laurens i Constant. La seva brillant policromia i el seu sentit decoratiu el situaren entre els representants del modernisme barceloní. Les seves llargues estades a Mallorca foren l'ocasió d'una sèrie de paisatges que són exaltació de la llum i del color, sovint fosforescent. És característica en la seva obra la temàtica popular espanyola. Entre les seves obres cal esmentar: València, Gitanes, Ballarines espanyoles, Flors de París, Papallones de nit, Pagesos de Gandia, etc.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Àngels Anglada i d'AbadalAnglada i d'Abadal, Maria Àngels  (Vic, Osona, 9/mar/1930 - Figueres, Alt Empordà, 23/abr/1999)  Escriptora. Llicenciada en filologia clàssica, ha conreat la crítica literària -Aproximació a la poesia de Salvador Espriu (1974); Memóries d'un pagès del segle XVIII (1978, amb la col·laboració del seu marit, Jordi Geli); Viatge a Itaca amb Josep Carner (1982)-, la poesia -Díptic (1972), amb Núria Albó; Kyparíssia (1980), Arietta (1996)-, la novel·la -Les closes (1979, premi Josep Pla 1978), Sandàlies d'escuma (1985, premi Lletra d'Or 1985), Artemísia (1989), L'agent del rei (1991)- i la narració -No em dic Laura (1981), Viola d'amore (1983), La daurada Parmèlia i altres contesInici Pàgina (1991), El violí d'Auschwitz (1994), L'hipopòtam blau (1996), Quadern d'Aram (1997). També ha publicat Les germanes de Safo (1983), antologia de poetes hel·lenístiques, i les obres divulgatives Relats de mitologia. Els Déus (1996) i Retalls de la vida a Grècia i Roma (1997). Ha aplegat...  Segueix... 

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Domènech, Gerard  (Barcelona, 1903 - )  Pintor. És nebot de Lluís Anglada i Pintó, amb el qual treballà a París. Destaca com a paisatgista.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Ferran, Manuel  (Maçanet de la Selva, Selva, 1918 - )  Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica. En 1962 ha publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Lloret, Josep Antoni  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1847)  Historiador i jurisconsult. Pertangué a l'Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Nieto, Josep Manuel  (Barcelona, 1933 - )  Alpinista i escalador. Director tècnic de l'Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l'Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967). Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc. El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l'Everest.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglada i Pintó, Lluís  (Barcelona, 1873 – París, França, 1946)  Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech. Destacà com a retratista.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Reventós, Francesc  (Barcelona, 1805 – 1884)  Gramàtic i escriptor. Estudià en diferents centres de Barcelona i l'any 1840 substituí Antoni Bergnes de les Cases a la càtedra de francès de l'escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona. Després fou catedràtic de l'institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents. Inicià la primera escola parroquial segons el sistema d'ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l'ajuntament. La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d'aquesta darrera llengua. Amb el pseudònim Genís Domingo i Raventós escriví en català Barcelona antigua en lo segle actual (premiada als jocs florals del 1862) i alguna poesia que fou publicada a revistes de l'època.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglada i Rubí, Rafael  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - Barcelona, 1993)  Actor i comediògraf. S'inicià a la ràdio i s'incorporà després a l'escena, on de seguida hi destacà principalment com a intèrpret de personatges còmics, gairebé sempre en català. Escriví també algunes peces de teatre costumista, com Ocells de pis (1956) i L'amor venia en taxi (1959), i col·laborà a la televisió. Mesos abans de morir li va ser concedit el Premi Nacional d'Arts Escèniques 1992 que atorguen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la medalla d'or al mèrit en Belles Arts.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dolors Anglada i Sarriera "Lola Anglada"Anglada i Sarriera, Dolors "Lola Anglada"  (Barcelona, 29/oct/1892 - Tiana, Maresme, 12/set/1984)  Narradora i dibuixant. El seu estil va ser un dels més característics del noucentisme, aplicat al dibuix infantil. Va il·lustrar tots els seus llibres: Contes del Paradís (1920), En Peret (1928), Margarida (1929), Monsenyor Llargandaix (1929) i Martinet (1960). En d'altres gèneres va publicar La Barcelona dels nostres avis (1949), La meva casa i el meu jardí (1958) i Les meves nines (1983). Va col·laborar, amb Francesc Curet, en la sèrie Visions barcelonines (1925-58) i va il·lustrar llibres clàssics i moderns. Cal remarcar la seva col·lecció de nines, instal·lada al Museu Romàntic de Sitges.

37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglada y Sánchez, Pedro de Santiago  (Sallent de Gàllego, Aragó, 1590 – Fonts, Aragó, 1650)  Eclesiàstic. El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació (els agustins). Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona (1640-45). En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida (1645-50) tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV; la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral. Tant a Solsona com a Lleida es manifestà enemic del partit català i àdhuc amenaçà amb l'excomunió els que no acceptaven la sobirania de Felip IV. Féu publicar unes Constituciones del sínode que celebrà a Lleida l'any 1646.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anglades, les  (Esponellà, Pla de l'Estany)  Veïnat, prop de Vilert, a la dreta del Fluvià.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglasell i Serrano, Ramon  (Barcelona, 1820 - Premià de Dalt, Maresme, 1863)  Economista. Catedràtic d'Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política. Deixeble de E. Jaumeandreu, fou l'autor d'una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Angle, Antoni  (Barcelona, 1924 - )  Pintor. Treballà a Sabadell. Fou el primer promotor del grup anomenat Gallots, que, amb contacte amb el polonès Morvay, i a París amb Larionov i Natalia Goncarova, donà lloc, el 1960, a l'art-esdeveniment. Després de manifestacions de pintura efectuades al carrer, a París, a la porta del Louvre, els Gallots feren enormes composicions a la plaça d'Urquinaona i a la plaça de Catalunya, de Barcelona, emprant gallines sucades en pintura, que després deixaven llurs empremtes sobre la tela.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAnglerill, Sant Grau d'  (Navès, Solsonès Veure> Sant Grau d'Anglerill.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaAnglès  (Selva Municipi: 16,06 km2, 181 m alt, 5.606 hab (2014). Situat al nord de la comarca i a la dreta del Ter. La part de ponent, que s'enfila pel vessant de la muntanya de Santa Bàrbara, és coberta de boscos, sobretot de castanyers. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, la ramaderia i la indústria, principalment el tèxtil. Al nucli antic, anomenat la Vila Vella i on abunden les cases de pedra, hi ha la plaça Major, antiga plaça d'armes del castell d'Anglès. L'església parroquial de Sant Miquel és renaixentista, dels s. XVI-XVII. Dins el terme, on han estat trobats una necròpoli i un poblat hallstàttics, hi ha l'agregat de Sant Amanç, els veïnats de Pla d'Amunt i Pla d'Avall, el santuari de Santa Bàrbara i l'església de Sant Pere Sestronques. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Waterpolo

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès  (Catalunya, s XIX)  Nissaga de titellaires iniciada per Jaume Anglès i Pallejà.

44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirAngles, els  (Capcir Municipi: 43,20 km2, 1.595 m alt, 541 hab (2012). Ocupa una part de l'alta vall de la Tet i un petit sector de la vall de Lladura, a la vora de la resclosa de Matamala. La principal font d'ingressos del municipi prové de l'explotació del bosc de la Mata (pi negre). L'agricultura i la ramaderia complementen l'activitat econòmica del municipi. Aprofitament de les pastures naturals, en funció de l'obtenció de llet. A l'estany de la Bullosa, dins el terme, hi ha també un petit centre turístic. La població, que havia experimentat una lenta devallada, inicià una certa recuperació durant el decenni 1960-70 gràcies als esports d'hivern. El poble es troba sobre un turó, on hi havia hagut el castell dels Angles, testimoniat ja el s X. Ajuntament (en francès) - Pistes d'esquí dels Angles

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Angles, els  (Montagut i Oix, Garrotxa)  (o Sangles) Veïnat, al sector del terme situat a la dreta del Fluvià. La seva església és el santuari de la Devesa.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglès, Guillem  (País Valencià, s XIV - València ?, s XIV)  Frare dominicà. Fou lector de teologia a la universitat de València. És autor d'una Expositio de ordine Missae.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI - Catalunya, s XVI)  Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Cales V), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant. El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l'església de Vistabella del Maestrat.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès, Joan Carles  (Catalunya, s XVIII – 1822)  Pintor i teòric de l'art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. La seva obra pictòrica s'inspirà en els clàssics dels s XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment). Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans. Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol. Com a teòric de l'art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809).

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anglès, Josep  (València, v 1550 – Roma, Itàlia, 1588)  Frare franciscà de l'observança. Bisbe de Bosa (Sardenya) des del 1586 fins a la seva mort. Professor de teologia a València, Lleida, Alcalà, Salamanca i Sardenya, seguí l'escola de Joan Duns Escot i publicà Flores theologicarum questionum in primum et secundum librum Sententiarum (Madrid 1586) i Opiniones in librum quartum Sententiarum (Roma 1579), que foren repetidament publicades.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglès, Pere Màrtir  (Tarragona, 1681 ? – Barcelona, 1754)  Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs Vidal i Nin (1744) i escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus... (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l'obra de Francesc Diego).

51 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Anglès, Rafael  (Ràfels, Matarranya, 1730 – València, 1816)  Compositor. Organista de la catedral de València des del feb/1762 fins a la seva mort, i no fins al 1772, com ha estat dit. Abans fou mestre de capella de la col·legiata d'Alcanyís (Aragó). També era catedràtic de cant pla al seminari valencià. Joaquim Nin publicà diverses obres seves dins la col·lecció Classiques Espagnols du Piano (París, 1925), però cap d'elles no té la categoria musical de les dues sonates (mi menor, i fa major), on palesa ésser un dels primers músics espanyols que han escrit sonates bitemàtiques ternàries. El seu estil té un sabor que recorda Haydn. A l'arxiu de la seu d'Oriola hi ha una nadala al Santíssim a 8 veus, violins i baix continu: Brillantes Luceros.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès, Ramon  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Comanador de l'orde del Temple. En 1308, arran de la violenta dissolució dels templers, es tancà amb Ramon de Galliners al castell de Cantavella, i hi resistí durament les forces reials. A la fi hagué de capitular.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anglès, Vicent  (País Valencià, s XIX)  Escriptor. Fou un dels poetes més actius dels primers anys de la Renaixença a València. Les seves obres són de caràcter popular i satíric.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglès i Garcia, Francesc  (Terrassa, Vallès Occidental, 1938 - )  Metge, escultor i dibuixant. Format artísticament a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Com l'escultor pop George Segal, s'ha donat a conèixer amb peces de format petit o mitjà realitzades amb bena de guix. Acostuma de representar temes anecdòtics (bé amb figures aïllades, bé amb grups) amb un realisme més atent a l'expressió que al detall. Ha estat president del Cercle Artístic de Sant Lluc.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès i Guzmàn, Jaume  (Catalunya, 1913 - 1978)  Titellaire. Fill de Jaume Anglès i Vilaplana, amb el qual treballà al Turó Park. A la dècada dels cinquanta simultanejava el castellet tradicional i un teatret modernitzat amb canvis de llums, decorats del polonès W. Januszewski i putxinel·lis de l'escultor J. Martrús. Exemple de renovació de l'art dels titelles, aquesta família treballà sempre amb el sistema català de manipulació.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès i Pallejà, Jaume  (Barcelona, 1857 - 1919)  Titellaire. Iniciador de la nissaga. Començà a fer titelles el 1873 i formà companyia el 1902. Fou pare de Jaume Anglès i Vilaplana.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglès i Pàmies, Higini  (Maspujols, Baix Camp, 1888 – Roma, Itàlia, 1969)  Musicòleg i eclesiàstic. Deixeble de Felip Pedrell. Estudià a Alemanya amb Ludwig i l'any 1943 li fou encomanada l'organització i la direcció de l'Institut Espanyol de Musicologia. Posteriorment dirigí l'Institut Pontifici de Música Sacra i fou membre de l'Academia de San Fernando. Va treballar, sobretot, en la investigació de la polifonia medieval peninsular i les melodies dels trobadors. Entre les seves publicacions: La música a Catalunya fins al segle XIII (1935), Opera omnia, 7 volums, des del 1952, entre d'altres. A més, va dirigir la revista "Anuario Musical", de l'Institut Espanyol de Musicologia. També fou membre de les corporacions musicals internacionals més importants.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglès i Vilaplana, Jaume  (Barcelona, 1888 - 1945)  Titellaire. Fill de Jaume Anglès i Pallejà. Plantà el castellet al Tibidabo fins al 1920, i el 1921 dirigí la programació de titelles de la galeria d'art Sala Reig. Durant uns quants anys treballà a la Sala Ampurdanesa del carrer del Pi (més tard Sala Baby) i el 1955 s'instal·là al Turó Park, on treballava amb el seu fill Jaume Angès i Guzmàn.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Anglès i Vitori, Miquel  (Maó, Menorca, 1840 - Panamà ?, 1880)  Dibuixant. Treballà d'il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal. És autor de diversos atles de navegació d'Espanya i d'Amèrica.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Stuació de la comarca de l'UrgellAnglesola  (Urgell Municipi: 23,68 km2, 335 m alt, 1.360 hab (2014). Situat a l'oest de la ciutat de Tàrrega i al límit amb la comarca del Pla d'Urgell. El terreny, molt planer, és regat pel canal d'Urgell. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del regadiu. La cria de bestiar i algunes petites indústries completen les activitats econòmiques del municipi. Alguns carrers de la vila presenten porxades d'arcs semicirculars i conserven cases senyorials amb façanes de pedra. L'església parroquial de Sant Pau, del s. XVI, té l'origen en una antiga capella del s. XII o anterior, de la qual conserva alguns elements, com una imatge de pedra policromada de Sant Pau de Narbona, del s. XIV. Dins el terme es troba el caseriu de les Cases de Barbens. Àrea comercial de Lleida, subàrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de futbol Angulària

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola  (Catalunya, s XI - s XIV)  Família de l'estament militar. Amb domini sobre les baronies d'Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV en la conquesta de la vall del Segre. Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d'Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I i Pere II, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona. Tres són les línies que es formaren de l'esmentada família: la dels senyors de la baronia d'Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors deInici Pàgina Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d'Utxafava; i la línia dels senyors de Vallbona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Arnau III d'  (Catalunya, s XIV ?)  Rebesnét de Ramon Arnau. Darrer titular de la línia de Vallbona.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Arnau Berenguer d'  (Catalunya, s XI – s XII)  Fill de Berenguer Gombau. El comte Ramon Berenguer III de Barcelona li cedí dos terços dels castells de Corbins i d'Alcoletge (Segrià) i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer (1105).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Arnau Berenguer d'  (Catalunya, s XII)  Noble. Probablement fill de Berenguer. Pel gen/1150 fou un dels signants de la carta de població de la ciutat de Lleida, que havia estat conquerida tres mesos abans, per atorgament dels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell. Arnau Berenguer havia contribuït segurament a la conquesta.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Arnau d'  (Catalunya, s XII)  Tercer senyor de la baronia d'Anglesola. Iniciador de la línia d'Anglesola. Nét de Berenguer Gombau. Pare de Bernat I.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Arnau d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Fou servidor del comte Àlvar d'Urgell. En 1256 actuà de testimoni al casament d'aquell amb Cecília de Foix.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anglesola, baronia d'  (Catalunya)  Jurisdicció feudal. Fundada pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1058, conquerí i fortificà el castell de Tarregà, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida. Aleshores era un erm que anava d'Anglesola a Sidamon, a l'oest fins a Torregrossa, població musulmanaInici Pàgina encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d'Almenara, als confins del comtat d'Urgell. Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau, el 1079 (Anglesola apareix ja aleshores com a castell), el qual n'emprengué la colonització i el repoblament. Els descendents de Berenguer Gombau (que constituïren el llinatge Anglesola) contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berneguer III i Ramon...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Beatriu d'  (Catalunya, s XIV)  Germana de Ramon d'Anglesola. Filla de Guillem IV d'Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d'Hug II de Cardona.

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer I d'  (Catalunya, s XII - s XIII)  Fill gran i hereu de Pere I d'Anglesola (dit també Arnau Berenguer) Fou senyor, entre d'altres, dels castells, llocs i baronies d'Anglesola, de Paganell, de Castellnou de Seana, de Vilanova de Bellpuig i d'Ivars (Pla d'Urgell), de Montmagastre i de Térmens (Noguera) i de Corbins (Segrià). Probablement fou donat als templers de Gardeny (1196) i prengué els hàbits religiosos ensems amb la seva muller, Anglesa, el 1214. Fou l'avi de Ramon I d'Anglesola.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer II d'  (Catalunya, s XIII - v 1277)  Senyor de la baronia d'Anglesola. Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II. Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252. Fou pare de Sibil·la, promesa del comte Àlvar d'Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari. Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d'aquest regne. Lluità també a Múrcia (1266). Fou soterrat a Poblet l'any 1291.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer IV d'  (Catalunya, s XIV - v 1382)  Darrer senyor de la baronia d'Anglesola, de la branca directa. Succeí el seu pare Ramon II d'Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, al qual, el 1375, ell acompanyà a València. Més tard, fou un dels enemics de l'infantInici Pàgina Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars. Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons (1370). Segons l'historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que aixó no té fonament. En morir, vers el 1382, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibil·la, muller d'Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp, però, el 1396, el rei la donà a Pere de Benviure, marit d'una filla, potser il·legítima, de Berenguer IV d'Anglesola.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer d'  (Catalunya, s XIV – Perpinyà, 1408)  Bisbe de Girona (1348-1408). Elegit pels canonges; acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI; defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397; l'acompanyà a Perpinyà, on morí. Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer Arnau I d'  (Catalunya, s XIII – v 1283)  Senyor de Butsènit i d'Utxafava. Fill de Guillem II. Tronc de la branca dels senyors d'aquests llocs, la qual s'extingí amb els seus fills Berenguer Arnau II i Ramon.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer Arnau II d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Fill de Berenguer Arnau I. Germà de Ramon, últims titulars de la línia de Bellpuig.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer Arnau d'  (Catalunya, s XII)  Senyor de Verdú. Fundador de la línia de Bellpuig, germà d'Arnau, fundador de la línia d'Anglesola. Era possessor de terres i de drets a Anglesola, Barbens i altres llocs del pla d'Urgell; prengué part, probablement, en la reconquesta de Lleida, car signà, el 1150, la carta de població de la ciutat. El 1139 rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona el castell i la baronia de Bellpuig. Pare de Berenguera.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Berenguer Arnau d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. En 1256, amb Berenguer, fou un dels garantidors de la pau entre l'Urgell i el comte de Foix. En 1274 figurava entre els nobles que es confederaren a Solsona enfront de l'autoritat del rei Jaume I. També signà els pactes d'Àger, confirmació dels anteriors. El mateix any havia participat als acords del bàndol de Cardona amb el de Ferran Sanxis de Castre, de cara a ampliar el gran front d'oposició format al nord del país. Tot i aquesta intervenció molt activa als inicis del conflicte, el seu paper fou esborradís durant el desenvolupament d'aquell.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguer Gombau d'  (Catalunya, s XI)  Primer senyor del castell i baronia d'Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III, de la baronia d'Anglesola (1079). Fou pare d'Arnau Berenguer d'Anglesola.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguera d'  (Catalunya, s XII – 1225)  Filla de Berenguer Arnau. Heretà la senyoria de Verdú en casar-se (1164) amb Guillem de Cervera i, ja vídua, entrà a la comunitat de Vallbona.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Berenguera d'  (Catalunya, s XIII)  Muller de Simó de Montcada. senyor d'Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Bernat I d'  (Catalunya, s XII – 1182)  Fill d'Arnau. Acompanyà el comte d'Urgell a ajudar el comte Berenguer Ramon de Provença contra Ramon dels Baus (1144); formà part del seguici d'Alfons I i participà en les expedicions del comte-rei contra Tolosa (1175) i contra el regne de València. Pare de Pere I.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Bernat I d'  (Catalunya, s XIII – 1334)  Nét de Pere II. Fou un dels capitans que combateren contra la invasió francesa a la muntanya de Girona. Besavi d'Hug II d'Anglesola.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Bernat d'  (Catalunya, s XII)  Magnat. Segurament és ell mateix, l'homònim que, en temps de Ramon Berenguer IV, havia sostingut amb aquest un plet d'importància. En 1180, regnant Alfons I el Cast, formà part d'un tribunal especial que sentencià Pere de Lluçà a cedir al rei la potestat de Merlès i Lluçà, que era retinguda injustament pel demandat. Quatre anys després tingué un incident que provocà una àmplia exposició de greuges contra ell, formulada davant el sobirà pels prohoms de la ciutat de Tàrrega. Aquest darrer litigi revesteix una especial importància, ja que és un dels primers que indiquen el nivell de seguretat legal que havia assolit la naixent burgesia urbana, enfront dels interessos de les poderoses cases nobiliàries.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Bernat d'  (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, s XIV)  Noble. En 1379 féu un viatge a Terra Santa. De tornada féu un breu sojorn a l'illa de Xipre. Hi conegué una dona vinguda de l'Índia, a la qual féu explicar moltes coses d'aquell país llunya, pràcticament desconegut dels europeus. Aquesta circumstància arribà a oïdes del príncep Joan, duc de Girona i futur Joan I. El príncep, sempre tan obert a tota curiositat cultural, escriví a un dels seus secretaris a Barcelona, ciutat on es trobava Bernat aquells dies, recomanant-li que s'entrevistés amb ell i en recollís tota la informació possible aplegada sobre l'Índia, informació que Joan volia tenir a la vista tot seguit.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Bernat d'  (Catalunya ?, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Noble. D'identificació imprecisa. És citat entre les forces que passaren de Sicília a Sardenya, en 1408, amb Martí el Jove, com a primer cos de l'expedició combinada que obtindria, l'any següent, la gran victòria de Sanluri.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Bertran d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Intervingué molt a les lluites civils de l'Urgell, sobretot en 1259-60. Tot i que bona part del primer origen d'aquelles lluites fou el casament del comte Àlvar d'Urgell amb Cecília de Foix (1256), després d'haver abandonat a l'església de Menàrguens una Anglesola, Sibil·la, Bertran i els altres Anglesola feren costat al comte quan aquest fou atacat per Jaume I, que es posà al costat dels Montcada, agreujats per no haver-se consumat el compromís anterior d'Àlvar i de Constança de Montcada.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Blanca d'  (Catalunya, s XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1328)  Abadessa del monestir de Vallbona de les Monges. Havia estat elegida en 1294. Adquirí per al seu monestir el feu de Rocallaura. Promulgà diverses ordinacions per a la seva comunitat.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Cecília d'  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Muller de Pere Ferrandis d'Híxar, senyor d'Híxar, d'una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Filla seva fou Marquesa Ferrandis d'Híxar.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Constança d'  (Catalunya, s XIV)  Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d'Aitona. Filla d'Hug II d'Anglesola i de Sibil·la d'Anglesola.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Eldiardis d'  (Catalunya, s XIII – 1267)  Abadessa de Vallbona de les Monges. Fou elegida en 1249. Rebé de Jaume I molts beneficis per al monestir. Renuncià a l'abadiat en 1259.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Galceran d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Burdeus al costat de Pere II. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d'Anjou, per l'entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya-Aragó contra Castella, per terres d'Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Galceran d'  (Catalunya, s XIII – 1315)  Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d'Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d'Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II en la campanya de Múrcia.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Galceran d'  (Catalunya, s XIV)  Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d'Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l'any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d'una eventual invasió des de Castella.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Galvany d'  (Catalunya, s XIV – Epila, Aragó, v 1347)  Noble. Pertanyia a la branca dels Anglesola que tenia possessions a Aragó. En 1343 era un dels caps destacats de l'expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca per desposseir Jaume III. Comandava una galera del comboi d'invasió. El mateix any participà a la primera campanya del Rosselló, i l'any següent a la segona, que consumaria la despossessió del rei Jaume. En 1347, havent esclatat la pugna entre Pere III i la Unió aragonesa, formà amb aquesta. Morí lluitant a la batalla d'Epila, on els unionistes aragonesos foren batuts.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Galvany d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. En 1354 acompanyà Pere III a l'expedició a Sardenya, durant la qual seria presa definitivament la plaça de l'Alguer.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Gombau d'  (Catalunya, s XIV – v 1362)  Nét de Ramon I d'Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III en la guerra contra Castella (1358).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guerau d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. De filiació imprecisa. En 1392 participà a l'expedició per sotmetre Sicília a l'obediència de la reina Maria i del marit d'aquesta, Martí el Jove.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Guerau d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. En 1327, essent jove, assistí a l'assemblea davant la qual Jaume III de Mallorca reconegué, a Barcelona, el seu vassallatge a la corona Catalano-aragonesa.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Gueraua d'  (Catalunya, s XIII)  Filla de Guillem II d'Anglesola. Muller de Simó de Palau, vescomte de Bas.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem II d'  (Catalunya, s XII – v 1235)  Senyor de la baronia de Bellpuig. Nét de Berenguer Arnau. Fou conseller d'Alfons I i de Pere I i fundà el monestir de Sant Nicolau de l'Hospitalet (1224); fou pare de quatre fills: Guillem III, Gueraua, Ramon i Berenguer Arnau I.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem III d'  (Catalunya, s XIII)  Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II. Continuà la línia de Bellpuig.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem III d'  (Catalunya, s XIII – Lleó, Castella, 1296)  Fill de Ramon d'Anglesola. Participà activament en la rebel·lió nobiliària del període 1274-80 i després serví Pere II, Alfons II i Jaume II. Lluità a València i obtingué heretats a Sogorb i a Morvedre i morí assetjant Lleó. Pare de Guillem IV i de Ramon.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem IV d'  (Catalunya, s XIII - v 1333)  Senyor de la baronia de Bellpuig. Succeí el seu pare Guillem III el 1296. Servidor de Jaume II, comandà l'avantguarda catalana en la decisiva batalla de Lucocisterna (Sardenya, 1324). Fou conseller d'Alfons III. Es casà amb Beatriu, filla d'Arnau Roger II de Pallars, que probablement li portà en dot el vescomtat de Vilamur.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Guillem d'  (Catalunya, s XI - s XII)  Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d'Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem d'  (Catalunya, s XII)  Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d'Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I. Pel set/1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En aquesta pau fou convinguda la concòrdia entre les faccions del comte Nunyo Sanç i la de l'infant Ferran, abat de Montaragó. Guillem i els seus fills eren també adscrits a la primera. En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d'Urgell i Pere de Portugal, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó passà un temps sota la custòdia del noble Guillem de Cervera, gran conseller del rei Jaume I. Participà després a la conquesta del regne de València. Rebé en compensació algunes cases en Sogorb, en 1244, així com donacions al terme de Morvedre. En 1253 era membre del consell que, reunit a Barcelona, rebé el jurament de l'infant Alfons, primogènit de Jaume I,Inici Pàgina d'acceptar la darrera decisió d'heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I a la campanya que aquest hagué d'emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azrac.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Guillem d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d'aquest monarca.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Hug II d'  (Catalunya, s XIV – 1399)  Senyor de Miralcamp. Succeí el seu pare Bernat III vers el 1379. Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381; gran privat de Joan I i Violant de Bar. Fou un dels processats pel nou rei Martí (1396), però, reivindicat ben tost, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix. Governador de Mallorca (1398), hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell. Darrer titular de la branca de Miralcamp, ja que morí sense descendència masculina, heretà la senyoria la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí. De la seva primera muller, Sibil·la, pubilla de la branca principal dels Anglesola, tingué una altra filla, Constança, casada amb Guillem Ramon III de Montcada, que heretà els drets a la baronia d'Anglesola, detinguts per Pere de Benviure.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Hug d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Assistí a les Corts catalanes de 1251. Hi prestà homenatge a l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu proclamat de Catalunya.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Hug d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. En 1269 devia ser bastant jove, ja que era anomenat Huguet. Aquell any fou un dels acompanyants de l'infant Pere, el futur Pere II, per a l'entrevista que aquest tingué amb Alfons X de Castella.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Joan d'  (Catalunya, s XVII)  Senyor d'Anglesola. En 1630 tingué un litigi sorollós amb el veguer de la ciutat de Cervera, que volia destruir les forques conservades encara per Joan als seus dominis, per tal de penjar-hi les persones que ell mateix pogués condemnar. El cas ha estat citat sovint com una romanalla curiosa de les velles jurisdiccions feudals, certament molt tardana per a l'època.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Magdalena d'  (Catalunya, s XIV - s XV)  Filla de Bernat I d'Anglesola i d'Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anglesola, marquesat d'  (Catalunya Títol senyorial, atorgat el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d'Anglesola. El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anglesola, Nicolau  (País Valencià, s XV)  Argenter notable, de la segona meitat del s XV.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Pere I d'  (Catalunya, s XII – 1210)  Senyor de Miralcamp i de Mollerussa. Fundà la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa. Fill de Bernat I. Pare de Berenguer I. Apareix entre els nobles convocats a les corts de 1198.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Pere II d'  (Catalunya, s XII – 1250)  Fill de Pere I d'Anglesola. Participà en la conquesta de València al davant d'una host i obtingué en el repartiment del regne molts béns a Albaida, per a ell i per als seus homes; fou enterrat a Poblet. Avi de Bernat I d'Anglesola.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Pere d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta del regne de València. Jaume I li féu algunes donacions a Albaida, Rugat i Carbonera, com a premi dels seus serveis.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Pere d'  (Catalunya, s XIV)  Vescomte de Vilamur. Acompanyà Pere III a la primera campanya del Rosselló (1343). Travessà el coll de Panissars amb l'avantguarda de les forces reials. Formà part del consell del rei durant la segona i definitiva campanya rossellonesa de l'any següent, que consumaria la despossessió de Jaume III de Mallorca.

133 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon I d'  (Catalunya, s XIII - v 1293)  Nét de Berenguer I d'Anglesola i germà de Galceran. Serví Pere II i Alfons II. Fou un dels ambaixadors a Brignoles.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XII – 1176)  Religiós. Era fill de Guillem, senyor de Bellpuig, i germà de Berenguer, un dels conqueridors de Lleida en 1149. Ramon es retirà a fer vida d'anacoreta. Volgué fundar un monestir benedictí. En 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV uns terrenys deserts de la part de Cèrvoles. Dins el mateix any aconseguí del noble Ramon de Cervera un altre terreny, aquest a Vallbona. S'instal·laren als indrets cedits molts eremitans d'ambdós sexes, que vivien segons la regla de sant Benet. Hug, abat del monestir de Poblet, tractà amb èxit d'atreure's aquella fundació incipient. En 1163 obtingué de Guillem de Cervera tota la senyoria de Vallbona, que figurà com a cessió a l'abat pobletà. El domini superior d'aquest obligaria Ramon d'Anglesola, dit també sovint Ramon de Vallbona, a cedir els seus...  Segueix... 

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIII – d 1296)  Noble. Fill de Bertran. Participà, al costat d'Ermengol X d'Urgell, a la gran coalició nobiliària enfrontada contra les armes reials, que s'inicià el 1274 amb Jaume I i continuà fins al 1280, ja en temps de Pere II el Gran, de la qual fou un dels elements més actius. El 1274 figurà entre els que es confederaren a Solsona amb el vescomte de Cardona i també entre els qui, pactaren poc després una aliança amb Ferran Sanxis de Castro. El 1277 entrà a la gran coalició alçada enfront del rei,Inici Pàgina per bé que no trencà encara amb aquest. El 1280, havent entrat en campanya Pere II per posar fi a aquelles lluites, el gros del rebels fou assetjat a Balaguer. Ramon d'Anglesola i altres nobles, situats enfora del setge, anaren a agrupar-se a Agramunt, des d'on planejaren de reforçar els assetjats. Ho...  Segueix... 

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Bellpuig d'Urgell?, Urgell, v 1220 – Barcelona, 1298)  Bisbe de Vic (1264-98). Fill de Guillem II i germà de Guillem III, senyors de la baronia de Bellpuig, fou canonge a Lleida, Urgell i Vic. Estudià dret a Bolonya, on Innocenci IV el nomenà capellà pontifici. La seva tasca episcopal sobresortí per les reformes i reconstruccions que dugué a terme, així com per la recopilació de les rúbriques en ús a Vic. S'enfrentà amb el rei i altres senyors en defensa dels seus drets episcopals.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. En 1274, essent molt jove, s'adherí amb els seus parents als pactes d'Àger, que confirmaven les bandositats alçades contra l'autoritat reial. No sembla haver tingut cap paper gaire important en aquest conflicte, en el qual devia limitar-se a acompanyar els seus familiars de més edat i relleu. Probablement és ell el Ramon d'Anglesola que fou designat, en 1283, entre els cavallers que havien de combatre al desafiament reial de Bordeus.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Fill de Berenguer Arnau I. Germà de Berenguer Arnau II, ambdós foren els últims de la branca de Bellpuig. Acompanyà Jaume II en el viatge a Roma el 1298. Pare de Guillem III.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Canonge i bisbe de Vic (6/ago a 19/set/1306). Fill de Guillem III i germà de Guillem IV. Nebot d'un altre bisbe de Vic del mateix nom.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fill de Berenguer. Era casat amb la dama aragonesa Elvira López d'Eslava. En 1343 fou conseller del rei Pere III el Cerimoniós a la campanya de Mallorca, empresa per desposseir Jaume III. Participà també a l'ocupació del Rosselló. A la segona campanya per reincorporar aquest comtat a la Corona, manava la reraguarda de les forces reials que travessaren el coll de Panissars (1344). Figurà al consell reial per a la resta de la campanya, culminada amb el lliurament de Perpinyà i de la persona de Jaume III. En 1347 assistí a les Corts de Saragossa per les terres que posseïa a Aragó. Aquesta circumstància el féu aparèixer com a més o menys compromès amb la Unió nobiliària formada aleshores enfront del rei Pere. En 1348, vençuda la Unió a Epila, li foren confiscats els seus béns aragonesos. Sembla que aquest deu ser el Ramon d'Anglesola que uns anys després lluitava a Aragó contra els castellans.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon d'  (Catalunya, s XIV – 1386)  Fill i successor de Guillem IV. Darrer planço de la branca de Butsènit i Utxafava. Heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug Folc II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l'esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Ramon Arnau d'  (Catalunya, s XII)  Fundador de la línia de Vallbona. Germà d'Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d'Arnau III.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Saurina d'  (Catalunya, s XIV - Vallbona de les Monges?, Urgell, 1392)  Abadessa de Vallbona de les Monges (1379-92).

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Sibil·la d'  (Catalunya, s XIII)  Dama. Fou proposada per Jaume de Cervera i altres magnats urgellencs, adversaris dels Montcada, com a muller del comte Àlvar d'Urgell. Aquest es trobava ja aleshores unit en matrimoni, per bé que no consumat, amb Constança de Montcada. Ja a punt de casar-se a l'esglésiaInici Pàgina de Menàrguens, el comte Àlvar es negà a fer-ho amb Sibil·la, i declarà sobtadament el seu amor per Cecília de Foix, amb la qual s'unirià en 1256. Aquest afer deixà al marge Sibil·la d'Anglesola tot just començaren les complicacions. Més encara, els seus parents s'oblidaren per raons polítiques del greuge inferit a Sibil·la i feren costat al comte en la seva posició de fidelitat a la dama de Foix. Sibil·la d'Anglesola conegué encara unes altres vicissituds sentimentals poc freqüents. Anys després dels fets anteriors contragué un nou matrimoni. El seu marit, al cap d'un temps de vida conjugal, sentí vocació religiosa i, com a resultat de diverses gestions, aconseguí entrar a l'orde de predicadors. En aquesta darrera avinentesa, Jaume I adreçà a Sibil·la d'Anglesola una lletra de conhort plena de simpatia.

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Sibil·la d'  (Catalunya, s XIV - Vallbona de les Monges ?, Urgell, 1379)  Religiosa. En 1377 fou elegida abadessa de la comunitat cistercenca de Vallbona, on succeïa a l'abadiat la seva germana Berenguera. Sibil·la morí dos anys després, i seria succeïda al seu torn per una altra Anglesola, Saurina.

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglesola, Sibil·la d'  (Catalunya, s XIV – 1393)  Germana de Berenguer IV. Última de la línia d'Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d'Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.

131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anglesola, Tomàs d'  (País Valencià, s XVII – Barcelona, 13/jul/1714)  Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics. En 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d'infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat. Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d'aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d'expugnació empreses pel duc de Berwick.

Anar a:   [ Ang ]   [ Angl ]   [ Angles ]   [ Anglesola, b ]   [ Anglesola, E ]   [ Anglesola, J ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -