A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Anglo ]   [ Anh ]   [ Anoia ]   [ Ant ]   [ Antig ]   [ Anto ]

La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar. (anònim)

1 EUROPA - CULTURA

Anglo-Catalan Society  (Anglaterra, 1952 - )  Associació acadèmica. Fundada per tal de promoure les diverses manifestacions culturals catalanes, i formada per professionals britànics, catalans residents a la Gran Bretanya i representants d'altres països. Promou l'intercanvi de joves investigadors catalans i britànics i va oferir un premi anual als Jocs Florals fins al 1975. Des del 1977, publica també monografies. The Anglo-Catalan Society (en anglès)

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anglora i Chaban, Eusebi  (Barcelona, 1832 – 1875)  Escriptor en castellà i, esporàdicament, en català. Deixeble de Pau Piferrer, cursà estudis de dret, ocupà una modesta plaça a l'Archivo de Indias de Sevilla i, pare de família nombrosa, menà en general una vida difícil. Concorregué a certàmens poètics diversos i deixà entre d'altres obres el llarg poema castellà La humana comedia (1871), i el recull Poesias (1875), on inclogué alguns dels seus poemes en català. La seva poesia, en general de tema religiós, alterna els encerts de detall amb les caigudes i precipitacions.

3 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaAnglos, vall d'  (Montanui, Alta Ribagorça)  Vall d'origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta. Els estanys d'Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l'inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt. A la capçalera de la vall, sota el pic d'Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d'Anglos.

4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Angost, riu d'  (Alta Cerdanya Riu, afluent del Segre. Format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d'Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d'Estavar, per la dreta, al Segre.

93 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Angostrina  (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)  Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l'arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d'Angostrina; a l'esquerra d'aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita. És esmentat el 839 a l'acta de la consagració de la catedral d'Urgell. Té una església romànica, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el s XII sobre un enorme bloc erràtic. Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l'església romànica del despoblats d'Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d'un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.

5 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaAngostrina i Vilanova de les Escaldes  (Alta Cerdanya)  Municipi: 87,87 km2, 1.380 m alt, 691 hab (2012), (fr: Angoustrine Villeneuve des Escaldes). Situat a l'eix pirinenc, al límit amb el País de Foix i amb l'enclavament de Llívia. El terreny és molt accidentat i hi abunden els estanys glacials (el de la Bullosa convertit en pantà) i els pasturatges. Les principals actvitats econòmiques del municipi són la ramaderia i l'agricultura de regadiu. El poble d'Angostrina és dividit pel riu d'Angostrina, a l'esquerra del qual hi ha el barri de la Part Petita. Hi destaca la església romànica de SantInici Pàgina Andreu, del s XII, bastida sobre un enorme bloc erràtic, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics. Dins el terme, que comprèn també el despoblat d'Envalls, s'hi ha trobat un altar dedicat a Júpiter i diverses inscripcions romanes. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anguera  (Barberà de la Conca, Conca de Barberà)  Despoblat. Situat a prop d'Ollers, vora el riu d'Anguera. Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anguera, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Guerriller carlí de la primera guerra. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer. Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d'entrar a les Borges Blanques.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anguera, riu d'  (Conca de Barberà Curs d’aigua. Es forma al vessant septentrional de la serra del Cogulló i després de rebre, per la dreta, el riu de Vallverd, entre Sarral i Pira, aflueix al Francolí, aigua avall de Montblanc.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anguera de Sojo, Oriol  (Barcelona, 1879 – 1956)  Jurista i polític republicà. Per l'abr/1931 fou nomenat president de l'Audiència de Barcelona, i per l'agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l'Acció Popular Catalana. Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política. Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l'illa de Sardenya (1914).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anguera i Iglésies, Jordi  (Barcelona, 1924 – París, França, 1967)  Metge, biòleg i investigador. Treballà a l'Institut Pasteur de París i fou director de diversos laboratoris d'investigació. Cofundador delInici Pàgina Centre d'Enseignement de la Statistique Aplliqués à la Medicine et à la Biologie, de París. S'especialitzà en carcinogènesi, sobretot estudiant els efectes del tabac sobre la salut.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Anguera i NollaAnguera i Nolla, Pere  (Reus, Baix Camp, 18/nov/1953 - 4/gen/2010)  Historiador. Professor de la Universitat Rovira i Virgili. Especialitzat en el s. XIX català i, en particular, en els estudis sobre el carlisme. És autor de les obres: La burgesia reformista. Reus en els fets de 1868 (1980), Economia i societat al Baix Camp a mitjan del segle XIX (1982), Propaganda política i processos electorals al Baix Camp, 1869-1873 (1985), Comportament ideològic i actituds polítiques al Baix Camp, 1808-1868 (1987), A bodes em convides. Estudis d'història social (1987), Menjacapellans, conservadors i revolucionaris (1991), Els malcontents del corregiment de Tarragona (1993), Déu, rei i fam. El primer carlisme a Catalunya (1995), i director del volum 7è de l'obra Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, titulat La consolidació del món burgès, 1860-1900 (1996).

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Anguila, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)Manacor, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, situada al sud de Portocristo, junt a cala Mendia.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Anguilera, sèquia d'  (Massalavés, Ribera Alta)  Sèquia que pren l'aigua de la sèquia reial del Xúquer i rega el terme municipal.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Angulo i d'Agustí, Isidor d'  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1854)  Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat. Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d'Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43). President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l'InstitutInici Pàgina Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d'articles, molt difosos, contra la indivisivilitat de la propietat de la terra i a favor de l'emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil. Dirigí la "Revista de Agricultura Práctica" (1853).

15 CATALUNYA - EMPRESA

Anheuser Busch  (Catalunya, 1982 - )  Empresa multinacional nord-americana. A Catalunya controla la societat Bimbo SA, com a conseqüència de l'absorció, el 1982, de la també multinacional americana Campbell Taggart. El 1990 signà un contracte amb altres accionistes catalans per a la construcció del parc d'atraccions Port Aventura, del qual posteriorment esdevingué l'accionista principal.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ànimes, les  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme)  Barri marítim, al límit amb el terme de Caldetes. Aquest nucli no ha aconseguit de convertir-se en població, com s'esdevingué a partir del s. XVIII amb els antics barris marítims d'altres poblacions no costaneres del Maresme, per tal com l'emigració devers la costa es dirigí cap a Caldetes.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Ànimes, talaia de ses  (Banyalbufar, Mallorca Occidental)  Antiga torre de vigilància. Construïda el s. XVI, té planta circular i 4 m d'alçària. Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sòller. També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger (o del coll des Verger), de Banyalbufar i de sa Pedra de s'Ase.

18 EUROPA - BIOGRAFIA

Anjou  (França, s IX - 1481)  Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d'Anjou al seu germà Carles d'Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols. Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conqueritInici Pàgina (1442) per Alfons IV el Magnànim.

19 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrèsAnna  (Canal de Navarrès Municipi: 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014). A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l'oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d'Anna. El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l'agricultura, centren l'activitat econòmica del municipi. La vila és situada a l'esquerra del riu Sallent; a l'oest hi ha el barri de Las Eras. Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d'Anna i l'albufera d'Anna, on hi ha un important naixement d'aigua on es practica la pesca. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Anna, comtat d'  (País Valencià)  Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d'Anna (Canal de Navarrés). Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó.

21 EUROPA - BIOGRAFIA

Anna I Stuart  (Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)  Reina de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1702-14). Filla de Jaume II d'Anglaterra i d'Anna Hyde. Durant el seu regnat els exèrcits anglesos lliutaren junt amb l'arxiduc Carles d'Àustria contra Lluís XIV de França i Felip V en la guerra de Successió. Per la pau d'Utrecht (1713), que posà fi a la lluita i deixà els catalans a la seva sort, Anglaterra obtingué, a més dels privilegis comercials, extensos territoris a Amèrica i Europa.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Anna Maria del Santíssim Sagrament (Margarida Mas i Pujol)  (Valldemossa, Mallorca, 1649 - Palma de Mallorca, 1700)  Escriptora mística. Ingressà (1677) al convent dominicà de Santa Caterina de Palma de Mallorca. És autora d'un Llibre de càntics expositats del Beato Ramon Llull, publicat el 1760 enInici Pàgina versió castellana anònima. Aquesta edició, que incloïa i comentava fragments del Llibre d'amic i amat clogué, de fet, la revifalla d'impressions setcentistes d'obres lul·lianes, desvetallada a Mallorca per les edicions maguntines (1721-42).

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Annauir  (Xàtiva, Costera)  (o Anauir o Anuir) Poble, situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d'horta que s'estén al peu de la serra de Vernissa. L'església, que ja existia el s. XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè. Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies. El seu senyor, Alfons de Castro atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians. Fou municipi independent fins al 1883.

24 MÓN - BIOGRAFIA

Anníbal  (Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)  General cartaginès. Fill d'Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l'Ebre i inicià la segona guerra púnica.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anníbal, escala d'  (Catalunya)  Montanya del litoral nord a l'època romana, segons Mela. Generalment identificada amb el Montgrí.

26 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Annibal, illa d'  (Illes Balears)  Illot de la costa sud de Mallorca a l'època romana, d'identificació incerta.

27 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca d'AnoiaAnoia  (Catalunya Comarca: 866,3 km2, 117.842 hab (2014), capital: Igualada. Situada a la depressió Central Catalana, bé que excavada en part per l'erosió o romuntant d'un riu de la depressió Prelitoral, l'Anoia. Presenta la forma d'una gran fossa, situada entre la serralada Prelitoral i els altiplans de la Segarra, dels quals comprèn una petita part. Limita al nord amb el Solsonès i el Bages; a l'est, amb el Baix Llobregat; al sud amb l'Alt Penedès i l'Alt Camp, i a l'oest, amb la Conca de Barberà i la Segarra. Pren el seu nom del riu Anoia que la drena juntament amb els seus afluents, iInici Pàgina provoca l'aparició de tres medis físics diferenciats: 1) la conca d'Òdena, depressió ovalada i envoltada de muntanyes, formada per l'acció de l'erosió regressiva fluvial en els materials tous eocènics i oligocènics; 2) el conjunt de plataformes segarrenques sorgides de l'erosió diferencial, i 3) la vall de Carme, separada de la fossa igualadina, que és la zona més oberta de la conca d'Òdena, per la serra de Queralt...  Segueix... 

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Anoia, Berenguer d'  (Inca, Mallorca, s XIV - Illes Balears, s XIV)  Trobador. Visqué probablement al principi del s. XIV. De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar. Aquesta obra, tractat de retòrica, d'extensió breu, és divideix en cinc parts i l'autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval. La seva independència respecte a Las leys d'amor, llibre del mateix gènere, pertanyent a l'escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que fou escrit amb anterioritat.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anoia, l'  (Anoia / Alt Penedès Riu, afluent dretà del Llobregat. Neix als altiplans de Calaf i corre en direcció nord-oest - sud-est fins al seu aiguabarreig a Martorell. De règim pluvial mediterrani amb màxim primaveral, té el cabal escàs, però de gran potència erosiva. Els seus afluents formen valls profundes i de molt de pendent per aconseguir el nivell de base; els més importants són les rieres de Tous, Ódena, Castellolí, Carme (el principal) i el riu de Bitlles. La vall del riu serví des d'antic per a l'establiment de comunicacions (via romana del riu Anabis i camí ramader medieval). L'aprofitament de l'aigua possibilità la creació d'un important corredor industrial (fàbriques de paper i de teixits).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anònim Enamorat de Ripoll  (Catalunya, s XII)  Suposat autor/s de poemes amatoris en llatí, continguts en un manuscrit de Ripoll del final del s XII, avui conservat a l'arxiu de la Corona d'Aragó. D'estil àgil i desimbolt, com el de la millor poesia llatina europea coetània, els poemes són d'un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual. No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a Lorena.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAnoves, les  (Oliana, Alt Urgell)  (o Lesanoves) Poble, al vessant meridional de la serra de Turp, a l'esquerra de la vall del Segre. L'església parroquial (Santa Eulàlia) és esmentada ja el 839 a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ans  (Sallagossa, Alta Cerdanya)  (o les Cases d'Ans) Caseriu, situat a la dreta del riu d'Er, entre Er i Gorguja, al llarg de la carretera de la Guinguera d'Ix a Montlluís. El 803, era un llogaret que es trobava dins el terme de Llívia, el monestir d'Eixalada hi adquirí un predi que poc després passà al monestir de Cuixà.

33 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ansalonga  (Ordino, Andorra)  Llogaret (1.331 m alt), situat a l'esquerra de la ribera d'Ordino, entre Sornàs i la Cortinada.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anserall  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Poble i antic municipi, que el 1970 formà part de l'actual, situat a la riba dreta de la Valira, al nord del poble hi ha l'església romànica de l'antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d'església parroquial del poble.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ansesa i Gironella, Enric  (Girona, 1945 - )  Pintor. De formació autodidacta, conreà inicialment l'escultura. La seva pintura, que parteix d'un realisme expressionista (1965-68), després d'un període transicional (1968-71) en el qual denota una dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l'ús de motius cal·ligràfics i de coloracions fosques: tot plegat amb evidents connotacions simbòliques.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ansies  (Odèn, Solsonès Grafia tradicional d'Encies.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ansies, les  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Grafia tradicional de les Encies.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnsis, Pasqual  (València, 1896 - Benimaclet, Horta, 1948)  Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista "El Camí".

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ansovell  (Cava, Alt Urgell)  Poble (1.338 m alt), situat al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l'esquerra del riu de Cava. L'església parroquial de Sant Martí, de la qual depèn l'església de Cava, és esmentada ja el 839 a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ansúrez, Maria  (Castella, s XI - Catalunya, s XII)  Comtessa d'Urgell. Muller d'Ermengol V d'Urgell. Filla del comte Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid. Fou la mare d'Ermengol VI, nat precisament a Castella i posat, durant la seva minoritat. sota la tutela de l'avi, que exercí les seves funcions amb gran cura. També foren filles seves Major, Estefania i Teresa.

41 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Ansúrez, Pedro  (Castella, s XI – 1118)  Noble de la família del Beni-Gómez. Casà la seva filla Maria amb el comte Ermengol V d'Urgell, i fou tutor del seu fill Ermengol VI, que ajudà en la conquesta de Balaguer (1106).

42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaAntella  (Ribera Alta Municipi: 17,39 km2, 47 m alt, 1.343 hab (2014). Situat a l'esquerra del Xúquer, a l'extrem de les darreres elevacions de la serra d'Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s'alimenta d'aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada. El poble, que conserva restes del palau senyorial, va nèixer per l'agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L'església parroquial, de començaments delInici Pàgina s XVIII, és d'estil barroc xorigueresc. Ajuntament

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Antella, baronia d'  (País Valencià)  Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d'Antella, Rafalet i la Xarquia (Ribera Alta). Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Antena, cala  (Manacor, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, al nord de Cala Murada. La seva platja n'ha fet un indret d'atracció turística.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Antenes, cap d'Es  (Bossost, Vall d'Aran)  Cim (1.832 m alt), a la serralada que separa la Vall d'Aran de la vall de la Pica (a Comenges). És el punt més occidental de la Vall d'Aran.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Antequera, Ferran d'  Veure> Ferran I de Catalunya-Aragó.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Antic, l'  (Tortosa, Baix Ebre)  Despoblat, a l'antic terme particular de la Granadella; era una masia esmentada des del s XII.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antic, Pere  (Palma de Mallorca, s XVI)  Poeta i notari. Sembla que fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa. En produir-se la visita de Carles V a Mallorca (del 13 a 18/oct/1541), camí d'Alger, fou un dels qui celebraren l'estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l'Emperador (1542).

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAntic de Llorac, Agustí  (Palma de Mallorca, 1698 – 1752)  Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons. Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura. Deixà publicats alguns sermons (1750).

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antic de Llorac, Joan Miquel  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1771)  Polític. Regidor perpetu de l'ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI. Intentà de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, responsable, segons ell, de la misèria de l'illa. Així, redactà, amb informació abundosa, un projecte de reforma. Els diputats de la universal consignació confiaren aleshores llur defensa a l'advocat Joan Baptista Roca, el qual escriví unes objeccions. Però Antic replicà amb una Satisfacción de los reparos (1753), on justificà la seva crítica de la situació i la seva proposta, la qual reeixí, cinc anys després, amb la creació d'una junta de cabals comuns. Per fidecoïmís, anteposava als seus cognoms el de Palou.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antich, Jeroni  (Palma de Mallorca, s XVI – 1583)  Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l'orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat. Es autor d'algunes cançons d'inspiració religiosa.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antich, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya en 1640. Com a tal, tingué un paper destacat al complex procés polític que desfermà la guerra de Separació i la reconeixença, com a sobirà de Catalunya, del rei Lluís XIII de França, després d'uns dies de constitució delInici Pàgina Principat en república independent.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Antich i OliverAntich i Oliver, Francesc  (Caracas, Veneçuela, 28/nov/1958 - )  Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l'habitatge de l'ajuntament de Palma i a la gerència d'urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l'ajuntament d'Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d'Algaida del 1991 al 1995. Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del jun/1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista. En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrès federal del PSOE del jul/2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antich i Saladrich, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Prohom. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d'infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel. Morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d'aquella jornada.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antich i Saladrich, Tomàs  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió. El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d'aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona. Pel jul/1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona. Assistí a la decisiva reunió plenària del 4/set/1714. ElInici Pàgina dia 11 del mateix mes, durant l'assalt final, fou un dels qui acudiren al Pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació. Els borbònics li confiscaren els béns.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Antich i ValeroAntich i Valero, Josep  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 23/jun/1955 - )  Periodista. Director de "La Vanguardia". La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l'agència EFE a Barcelona. Un any després formà part de la redacció fundacional d'"El Periódico de Catalunya", on s'inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals féu una atenció especial als afers de l'àmbit català. El 1982 formà part de l'equip fundacional de l'edició catalana d'"El País", publicació en la qual exercí com a corresponsal polític. L'any 1994 s'incorporà a "La Vanguardia", com a redactor en cap de l'àrea de política catalana. El 1998 es féu càrrec de la coordinació de tota l'àrea política del diari fins que en fou nomenat director l'any 2000. És autor, entre altres obres, del llibre El virrey (1994).

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Antiga, l'  (Blanes, Selva)  Santuari de la Mare de Déu de l'Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la Riera, situat al veïnat de la Maçaneda.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antiga i Lluís, Candi  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1878)  Pedagog. L'any 1849 fundà a Barcelona el col·legi del seu nom, que fou un dels més famosos de la capital durant un llarg període.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antiga i Monner, Agustí  (Barcelona, 1874 – 1942)  Pintor. Era fill de l'actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant. Té obres al Museu d'Art Modern de la capital.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Antigó, Anna Maria  (Perpinyà, 1602 – 1676)  Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l'any 1621, d'on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l'envià a l'exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652). Visquè exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25/mai/1660 a petició de la novaInici Pàgina abadessa i amb l'intervenció d'Alexandre VII. Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s'havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l'observança per sotmetre's a la jurisdicció del bisbe.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antigó, Joan  (Girona, s XV)  Pintor. Ha estat identificat amb l'anomenat mestre de Banyoles gràcies a la documentació del retaule de la Verge de l'Escala, que hi ha al monestir de Sant Esteve de Banyoles, fet entre el 1437 i el 1439. També pintà un retaule per a Maià de Montcal i un altre per a la capella del castell de Vilademany, que havia començat Francesc Borrassà, tots dos desapareguts.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antigoni, Antoni  (Catalunya, s XIV – s XV)  Arquitecte. Mestre principal de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, on dirigí la construcció de la magnífica portada (principi del s. XV). Gaudí d'un gran prestigi en el seu temps, com ho prova el fet que formà part de la comissió d'arquitectes reunida el 1416, per Dalmau de Mur, bisbe de Girona, per a considerar la continuació de la catedral amb nau única.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Antigues  (Navès, Solsonès)  Antic terme, situat a la zona muntanyosa que separa la vall del Cardener de la vall d'Ora; és drenat per la rasa d'Antigues, que neix al coll d'Arques, sota la serra de Busa i desemboca, per la dreta, al torrent de la Vallanca, poc abans de l'aiguabarreig d'aquest amb l'aigua d'Ora.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Antiguitat, Santa Maria de l'  (Casserres, Berguedà)  Veure> Santa Maria de l'Antiguitat.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Antillón, baronia d'  (Catalunya-aragó)  Feu  que comprenia els castells i viles d'Antillón, Ponzano, Lascellas i Abiego. El s XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d'Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. L'hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d'Urgell, es casà amb Gombau d'Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l'infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó. En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d'UrgellInici Pàgina per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d'Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d'Aragó i un dels compromissaris de Casp. Passà als Ximènez d'Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.

66 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Antillón, Blanca de  (Aragó, s XIII)  Filla de Sancho de Antillón. Néta de Vallés de Bergua, amant de Jaume I de Catalunya-Aragó. L'any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de Castre (Ribagorça), que passà a llur fill, ja nascut en aquella data, Ferran Sanxis de Castre.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antillón y Marzo, Isidoro de  (Santa Eulalia del Campo, Terol, Aragó, 1778 - Cadis, Andalusia, 1814)  Geògraf i polític. Féu estudis a Saragossa i a València. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla i a Palma de Mallorca, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l'audiència. Parel·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalano-aragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l'audiència de Barcelona. Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 fou un viatge pels pobles de l'illa i l'any següent participà en "La Aurora Patriótica Mallorquina". Durant la seva estada a l'illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811); Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc. Més tard abandona Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Antist  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble (1.231 m alt) de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí, a la vall Fosca, situat en un coster, a la dreta del Flamicell. La senyoria pertangué fins al s XIX al bisbe de Lleida.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antist, Bartomeu  (València, s XVI)  Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l'ambient d'interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del s. XVI. La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según lasInici Pàgina configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, aixó no obstant, dedicada a l'astrologia més extravagant.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antist, Pere d'  (Catalunya, s XIII – d 1356)  Mestre d'esgrima d'Alfons III el Benigne, de Pere III el Cerimoniós i dels fills d'aquest, Joan i Martí; fou també porter reial. El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus per parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica; els missatgers foren empresonats per aquest, tret d'Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antist, Vicent Justinià  (València, 1544 – 1599)  Teòleg i hagiògraf. El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior. Publicà en castellà i en llatí, entre altres obres, Dialectarum Institutionum (1572), reimprés a Venècia (1582) i a Colònia (1617); Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer (1575); Verdadera relación de la vida y muerte del P. Fr. Luis Bertrán (1582), totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia. Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición.

72 CATALUNYA -  GEOGRAFIA

Antius  (Callús, Bages)  Veïnat i colònia industrial, situada a la dreta del Cardener, al límit amb el terme municipal de Súria.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antolí, Josep  (País Valencià, s XVII – Benifassà, Baix Maestrat, d 1680)  Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680. Fou el definidor de l'orde cistercenc a València.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Inici PàginaAntologia Catalana  (Barcelona, feb/1965 - )  Col·lecció d'Edicions 62. Dirigida per Joaquim Molas. Es proposà d'oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic. Publicà predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d'historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes (i en aquest cas són traduïts), acompanyats d'un pròleg i d'unes taules. Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany, de Francesc Fontanella, i Lucrècia, de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques, de poesia, prosa o teatre.

75 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d'Occident  (Barcelona, mai/1947 – mai/1948)  Revista mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera. El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista "Ariel". No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d'afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors. Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'"Occident", d'una orientació similar.

76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Antologia Històrica de la Música Catalana  (Barcelona, 1966 - )  Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa. Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció d'Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l'evolució musical als Països Catalans. Els discs anaven acompanyats d'extensos comentaris sobre les obres que contenen i llurs autors.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anton, Jaume  (Mataró, Maresme, v 1570 – Perpinyà, 1639)  Religiós agustí del convent de Barcelona (1588). Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables; l'obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins al 1699 pel també agustí, Josep Massot.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnton i Alted, Francesc  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1916 - )  Escriptor. Linotipista de professió. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor de la novel·la La casa de los cuatro vientos, editada a Alcalá de Henares en 1967.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anton i Ferràndiz, Manuel  (Mutxamel, Alacantí, 1849 – Madrid, 1929)  Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d'antropologia del museu de ciències naturals de Madrid. Entre les seves obres destaquen: Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anton i Puig, Vicenç  (Beniarjó, Safor, 1896 - Barcelona ?, s XX)  Escultor. S'establí a Barcelona, després d'haver estudiat a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Té un Cap de bronze al Museu d'Art Modern barceloní.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anton lo Blat  Pseudònim usat pel gramàtic Josep Pau Ballot i Torres durant la polèmica sobre ortografia catalana des del 31/oct fins al 5/nov/1796 al "Diario de Barcelona".

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antonès i Figuerola, Josep  (Catalunya, 2na. meitat del s XIX)  Escultor. S'especialitzà i excel·lí en gerreria, amb un taller de gran producció, adscrit a les velles fòrmules estètiques neoclàssiques. Exportava a Amèrica moltes de les seves obres, sobretot per a la decoració de jardins.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Antoneta, platja d'  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Platja, a la dreta de la desembocadura del riu de Sella.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAntoni, riu d'  (Lés, Vall d'Aran)  Riu que neix a la serra que separa la Vall d'Aran de la vall de la Pica (Comenges) i aflueix a la Garona, per l'esquerra, poc abans de la vila de Lés.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni de Sant Jeroni (Antoni Alabau i Quingles)  (Vic, Osona, 1730 ? – Barcelona, 1802)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general. Arranjador de la Passió, publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Maria Claret i Clarà  Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antònia  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, nov/1391 - Catalunya, mai/1392)  Filla de Joan I i de Violant de Bar. Era el quart dels infants haguts pel matrimoni. La naixença fou comunicada al rei, que es trobava a Lleida, per Bernat Metge, el famós escriptor i secretari de la reina Violant. La infanta Antònia morí ben aviat.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Antònia de Balzo  (Itàlia, s XIV – Sicília, Itàlia, 1375)  Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l'illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del s. XIII. Antònia era filla del duc d'Andria i cosina segona de la reina Joana de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAntonio, Julio (Antoni Juli Rodríguez i Hernández)  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1889 - Madrid, 1919)  Escultor monumentalista. Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu d'Alberto Lemonier. Projectà nombroses obres colossalistes i en el seu estil s'evidencia la influència del realisme de l'escola castellana.

90 EUROPA - BIOGRAFIA

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx  (Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)  Polític soviètic. L'ago/1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil. Tornà a l'URSS el 1938.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Antorcha, La  (Barcelona, 1848 – 1850)  Revista en castellà. Dirigida i feta per Marià Cubí; fou la publicació més important de l'escola de frenologia catalana. Tingué una intenció reformista moderada en molts d'aspectes, des dels socials fins als ortogràfics. Entre els seus col·laboradors cal esmentar Narcís Gay i Beyà i Joan Llach i Soliva.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Antrilles  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida, situada al nord del Grau de Castelló junt a la de Rafalafena, regada per la sèquia d'Antrilles.

Anar a:   [ Anglo ]   [ Anh ]   [ Anoia ]   [ Ant ]   [ Antig ]   [ Anto ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -