A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Anua ]   [ Ao ]   [ Aq ]   [ Arago ]   [ Arago, J ]   [ Arago i ]

Aqui hi ha la meva casa, aquesta és la meva pàtria. (Virgili)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia  (Barcelona, 1923 - )  Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia. La seva publicació ha estat represa l'any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91).

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans  (Barcelona, 1907 – )  Publicació erudita. Òrgan de la Secció Historicoarqueològica de l'IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936. Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d'arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana. Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici PàginaAnuari de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura  (Barcelona, 1928 – 1934)  Publicació anual. Òrgan de l'Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona. A part dels treballs literaris i lingüístics -entre els quals destaca un "suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic" de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans- publicava recensions i bibliografia de la llengua i la literatura catalanes.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Anuir  (Xàtiva, Costera Altre forma del nom del poble d'Annauir.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anya  (Artesa de Segre, Noguera Poble (359 m alt) i antic municipi (ant: la Baronia de Montmagastre): 80,88 km2, agregat el 1965 a l'actual. Situat a la vorera dreta del Segre, davant el poble de Collfred, que es troba a la riba oposada.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anya, Ramon d'  (Catalunya, s XIII)  Noble. Tingué pel comte Ponç I d'Urgell el castell de Montmagastre. En 1243 fou un dels marmessors del comte esmentat.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anyella, pla d'  (Baixa Cerdanya / Ripollès)  Planell (1.840 m alt) de la serralada que separa la vall d'Alp de la vall de Ribes, situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses. Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anyells  (Corçà, Baix Empordà)  Veïnat, situat a un quilòmetre al nord-oest de la vila. Fins al s XVII hom hi celebrava un important mercat.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAnyes, Joan Baptista  (València, 1480 – 1553)  Teòleg i poeta en llatí i en castellà. La seva família era originària de Gènova. Format a la naixent universitat de València. Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d'Oliva i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València. Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies: escrites vers 1521, no publicades fins al 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d'aquesta convulsió social. Saludà l'arribada de Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una Elegia in mala nostra temparum (1544). Milità ideològicament en el camp antierasmista: Apologeticon panegyricon (1550). És autor, a més, d'una Egloga in nativitate Christi (1527), i, en català, d'una Vida, martiri i translació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps sant Abdon i Senén (1542) i d'unes cobles a La vida del gloriós abat i màrtir sant Julià (1527), que denoten una influència de Roís de Corella. La seva obra més ambiciosa, continguda en un còdex, és Phantalia, en vers i llargs escolis erudits. El seu cognom figura en les obres llatines en la forma d'Agnesius, en les catalanes, d'Agnes.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anyet, riera d'  (Alt Empordà)  Riu que neix al vessant meridional de l'Albera, sota el puig Neulós, on pren el nom de riera de Requesens. Després de passar vora Vilartolí, Sant Climent Sescebes i Masarac, desemboca a l'Orlina, per la dreta, aigua amunt de Peralada.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Anyó, Pere d'  (País Valencià, s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Participà als concursos poètics del temps. Al celebrat a València en 1481, a honor de sant Cristòfol, el guanyador fou Lluís Roís, i Anyó figurava entre els concursants desestimats. Aleshores féu pública una protesta en vers contra el resultat, curiosa per veure que els concursos de l'època també despertaven moltes disconformitats entre els perdedors. Roís li replicà amb irritació. Els jutges del certamen imposaren silenci a tots dos.

12 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAnyós  (la Maçana, Andorra)  Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l'esquerra de la ribera d'Ordino i a la dreta del riu d'Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència. Aigua amunt de la vall del riu d'Anyós es troben els costals de l'Aldosa i els costals d'Anyós. La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d'un espadat que cau verticalment sobre la ribera d'Ordino, conserva l'estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Anystus  (Catalunya)  Nom pre-romà d'un riu de la costa nord, citat a l'Ora Marítima, potser la Muga.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Anyús  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Altre nom del llogaret de Nyus.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anzizu i Vila, Eulàlia  (Barcelona, 1868 – 1916)  Religiosa clarissa. Professà al monestir de Pedralbes el 1889, i canvià el nom de Mercè pel d'Eulàlia; contribuí a la restauració de l'església i del sepulcre de la fundadora, la reina Elisenda de Montcada; publicà Fulls històrics del monestir de Pedralbes (1897), Vida de sant Josep Oriol (1909), Llegendari franciscà (1912); i deixà inèdita una biografia del cardenal Casañas, de la qual fou publicat un resum.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anzo  Pseudònim del pintor Josep Iranzo i Almonacid.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aós  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Poble de l'antic mun. de Civís (ant: Os d'Urgell o de Cívis), situat a la dreta de la confluència dels rius de Setúria i Salòria, on es forma el riu d'Aós i al peu del pic d'Aós (2.406 m alt), el cim més occidental de la serra d'Enclar i terminal de les parròquies d'Aós i d'Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria, a Andorra. Parròquia (Sant Pere) i antic castell, és el centre de la vall d'Aós, sector de la conca del riu d'Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri, la qual, tot i que geogràficament és andorrana (l'única via de comunicació còmoda d'Aós es la carretera que, seguint el curs del riu, l'uneix a Sant Julià de Lòria),Inici Pàgina sempre ha pertangut políticament a l'Alt Urgell (amb el qual es comunica directament només a través del coll de Conflent, de 2.150 m alt). Prop del pont de Bixessarri es trobava la farga d'Aós, que estigué en activitat fins al s XIX. Pertanyia al vescomtat de Castellbó.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aós, riu d'  (Alt Urgell)  Riu de la zona axial dels Pirineus. Format al poble d'Aós, per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de Salòria. Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà (dins la parròquia de Sant Julià de Lòria) i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop d'Aixovall. En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Apa  Pseudònim amb que signava les seves caricatures l'artista Feliu Elias i Bracons.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aparecida, La  (Oriola, Baix Segura)  Poble i parròquia (Nuestra Señora de la Aparecida), a la zona de llengua castellana del País Valencià. És situat a l'esquerra del Segura, al peu de la serra d'Oriola, vora la ratlla de Castella. Dins el seu terme hi ha vestigis d'antigues explotacions mineres. Aquest sector de l'horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici, Joan  (Énguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)  Teòleg i científic. Professà a l'orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l'arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d'arts i matemàtiques a la universitat valenciana. A més d'obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi. Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAparici, Josep Innocent  (Barcelona, s XVIII)  Economista. Fou secretari del rei Carles III d'Espanya. Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici i Garcia, Josep  (València, 1791 – Granada, Andalusia, 1857)  Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l'exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d'una comissió encarregada de redactar la història de l'arma d'enginyeria. Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l'Academia de la Historia. Autor de l'Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici i Gilart, Isidor  (Benifaraig, Horta, 1633 – València, 1711)  Jurista i eclesiàstic. Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d'advocat. Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València (1660-66), fiscal de l'audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania militar, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d'Aragó. Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l'arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diócesi. Fou consagrat el 1692. El 1707 intentà d'assuaujar les conseqüències de l'entrada de les tropes de Felip V, victorioses d'Almansa, a València. Escriví uns elogis al lloctinent de València Vespasiano Gonzaga i a l'arquebisbe Tomàs de Rocabertí.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici i Guijarro, Antoni  (València, 1815 – Madrid, 1872)  Advocat, escriptor i polític. Féu la carrera de Dret a València i l'exercí en aquesta mateixa ciutat i a Madrid. Fundà diverses revistes catòliques i tradicionalistes. Fou diputat des del 1858 fins que emigrà, el 1868, i, en tornar, fou també senador. Al Parlament i a la premsa es féu famós per les seves campanyes contra el liberalisme, les lleis desamortitzadores i el centralisme, i a favor del poder temporal del papa. Ingressà al partit carlí el 1868. Durant el seu exili cerca de reconciliar Carles de Borbó amb Isabel II (1869) i assistí a la conferència carlinaInici Pàgina de Suïssa (1870). Fou un gran propagador del carlisme i sortí d'ell la iniciativa de fundar el directori central d'aquell partit. Entre els seus escrits polítics destaquen Las doctrinas católicas y monárquicas en el Congreso (1861), El Rey de España (1869) i La cuestión dinástica (1869).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aparici i Mercader, Josep  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1653 – Barcelona, 1731)  Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l'Acadèmia dels Desconfiats. És l'autor d'un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just impossats i els nuclis de població. La memòria que havia d'acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960. El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña. Propugnà la creació d'un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l'Amazones pels catalans.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici i Pascual, Juli  (Russafa, València, 1865 – València, 1897)  Torero. Havia treballat d'obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per aixó fou conegut pel sobrenom de Fabrilo. Prengué l'alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l'any següent. Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una notable popularitat, sobretot al País Valencià. Morí a conseqüència d'una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d'executar una suerte difícil. Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparici i Solanich, Antoni  (València, s XIX)  Pintor. Dedicat gairebé exclusivament a la pintura de flors, arribà a ésser un dels principals representants del gènere a València. Participà a les exposicions de belles arts de Madrid dels anys 1884, 1887, 1890 i 1897 i a la de Barcelona del 1888. És representat al Museu de Belles Arts de Sant Carles de València.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAparici i Soriano, Frederic  (València, 1832 – Madrid, 1917)  Arquitecte. Féu els estudis a Madrid, on posteriorment ocupà diversos càrrecs oficials i docents, com professor de l'Escola Superior d'Arquitectura. Projectà en estil neoromànic la col·legiata de Covadonga (Astúries).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aparicio, Agustí  (Catalunya, s XIX - Castelló d'Empúries ?, Alt Empordà, s XIX)  Compositor. Fou mestre de capella de Castelló d'Empúries. Compongué diverses obres de música sacra.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aparício, Josep  (Alacant, 1773 – Madrid, 1838)  Pintor. Influït per David. Va ésser pintor de cambra de Ferran VII (1815) i director de l'Academia de San Fernando. Autor de l'obra El hambre en Madrid (1818), fou un dels pintors més representatius de la pintura neoclàssica espanyola.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Apià, Guillem d'  (Rosselló, s XII)  Senyor del castell de Salses, als límits septentrional del Rosselló. Mort el comte rossellonès Girard II sense successió, pel juliol de 1172, el comtat passà a la jurisdicció directa del rei Alfons I el Cast. El 25 del mateix mes, Guillem d'Apià retia vassallatge al monarca per la seva fortalesa de Salses.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Apolinar, Tiberi Claudi  (Tarragona, s V)  Famós metge de l'època romana.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aquae Calidae  (Vallès Oriental)  Nom donat a la població de Caldes de Montbui durant l'època romana.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aquae Voconiae  (Selva)  Nom donat a la població de Caldes de Malavella en l'època romana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAquiles, Onofre  (Barcelona, s XVII – 1646)  Comerciant. Fou un dels dirigents de la conspiració de Barcelona contra els francesos de l'estiu del 1645, dirigida des de Tarragona pel duc de Toralto amb l'activa participació dels emigrats de Tarragona i de diverses personalitats de Barcelona, com Gispert d'Amat, abat de Galligants i president de la Generalitat. Aquiles fou detingut el feb/1646 i executat pocs dies després.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Arabí  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Venda, situada entre Sant Carles de Peralta i la vila de Santa Eulària, vora la costa oriental de l'illa, on hi ha la punta d'Arabí, un dels caps més importants d'aquest sector.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arabí, penyes d'  (l'Alfàs / Benidorm, Marina Baixa)  Sector espadat de la costa, entre la punta de les Escaletes i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada. Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació sud-oest - nord-est.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arabi, Pere Josep  (Palma de Mallorca, s XIX – 1860)  Metge. Es distingí en la lluita contra l'epidèmia del 1821 a Palma de Mallorca, i sobre la qual calamitat escriví un treball mèdic. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia i de la Junta Provincial de Sanitat.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arabia i Solanas, Ramon  (Mataró, Maresme, 1850 – Barcelona, 1902)  Promotor de l'excursionisme català. Fou membre de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. Soci fundador de l'Associació Catalana d'Excursions, n'exercí la presidència (1879-84). Dirigí el butlletí de l'Associació i publicà nombrosos treballs. Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l'excursionisme per tot el país. Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos. Fou especialment important el seu impuls en la campanya de reconstrucció del monestir de Ripoll.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAraceli  (Lleida, Segrià)  Nom que tingué l'antic santuari marià de Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590. Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien d'Escaladei.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aracil, Rafael  (Alcoi, Alcoià, 1941 - )  Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història. Catedràtic d'aquesta universitat, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista "El Contemporani". Les seves investigacions s'han referit sobretot a l'estudi de l'economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l'espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent. És autor, entre moltes altres obres, d'Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d'Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís Vicent Aracil i BonedAracil i Boned, Lluís Vicent  (València, 1941 - )  Sociolingüista. Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l'estat espanyol. Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster. Obtingué el premi "Gaietà Huguet" als Jocs Florals de València (1962) amb l'assaig Canemàs. Col·laborà en la "Revista de estudios políticos", al diari "Madrid" i a d'altres publicacions. Becat per l'American Council of Learned Societies (1970-73) treballà amb Joshua Fishamn a la universitat de Yeshira (Nova York) i amb Charles Ferguson a la de Standford. Membre del Comité de Recerca Sociolingüística de l'Associació Sociològica Internacional (1970), n'ha estat vice-president (1974-78) i president (1978-1982). El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introdui una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto. Convocà el Seminari Internacional de Sociolingüística a...  Segueix... 

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAracristi  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Cartoixa de la Mare de Déu d'aracristi (dita també del Puig, llat: Ara Christi). Situada a l'esquerra de la carretera de València a Barcelona. Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip III li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835. L'església, l'edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arades, les  (Cruïlles, Baix Empordà)  Despoblat de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragall, Jaume  (Sardenya, Itàlia, s XV)  Cavaller. Fill de Lluís. Fou una figura important a l'illa, on el seu llinatge adquirí gran prestigi. En 1450, aprofitant que el seu cunyat Guerau de Doni hagué d'hipotecar el feu de Tuili, n'esdevingué senyor efectiu, per bé que se'n desprengué anys després. En 1458 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Tenia aquest càrrec quan rebé el 1460 el príncep Carles de Viana, al seu pas per l'illa provinent de Sicília. Els seus descendents, completament arrelats a Sardenya, formarien una línia ben il·lustre de la noblesa sarda, que s'extinguí al s XVII amb Dídac Aragall i de Cervelló, també de noble ascendència ì catalana per part materna. Jaume rebé, en 1469, diverses ì donacions de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragall, Lluís  (Barcelona, s XV – Sardenya, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament. En 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l'illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l'illa. Era pare de Jaume i de Marquesa.

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragall, Marquesa  (Sardenya, Itàlia, s XV)  Muller de Guerau de Doni, senyor de Tuilli. Filla de Lluís. El seu marit era un noble ja sard però d'ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d'hipotecarInici Pàgina Tuilli, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume, cap de la il·lustre branca completament sarda d'aquesta família.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragall, Pere d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós. En 1373, com a ambaixador d'aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aragall, puig de la creu de l'  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)  Cim (545 m alt) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l'Anoia, sobre la masia de ca l'Aragall.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragall i Garriga, Jaume  (Barcelona, 6/jun/1939 - )  Tenor. Cantant d'òpera de fama internacional. De veu càlida i potent, triomfà a Itàlia i, des del 1965, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ha cantat també en tots els grans teatres d'òpera del món i ha enregistrat diversos discs. Especialista en òpera romàntica italiana i francesa. El 1998 va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya i el premi Giuseppe Verdi a Busset.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Detall d'un plafó de Jaume Aragay i BlanchartAragay i Blanchart, Josep  (Barcelona, 1889 - Breda, Selva, 1973)  Pintor, ceramista i teòric d'art. Deixeble de F. d'A. rebé la influència de Brangwyn. Fou responsable de la direcció plàstica de l'"Almanac dels Noucentistes", col·laborà al "Papitu" i fou un dels fundadors de "Picarol". Es retirà a Breda, on fundà un taller ceràmic i hi realitzà les pintures murals del Baptisteri (1925, refetes el 1965). Com a ceramista destaca per la font de rajoles ceràmiques del Portal de l'Àngel. Publicà El Nacionalisme de l'Art (1920), on preconitzava el disseny industrial i defensava la necessitat d'un art nacional.Inici Pàgina Noucentista típic, el seu art enllaça el Renaixement italià amb formes de l'art popular català.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Amadeu Aragay i DavíAragay i Daví, Amadeu  (Sabadell, Vallès Occidental, 6/des/1886 – Mèxic DF, Mèxic, 13/feb/1966)  Publicista i polític. Afiliat inicialment al radicalisme, evolucionà posteriorment cap al catalanisme republicà. Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i, com a membre de l'Esquerra Republicana de Catalunya, fou elegit diputat a les Corts Constituents el 1931. Secretari general de la Unió de Rabassaires, defensá la llei de Contractes de Conreu. El mai/1936, acusat de corrupció, fou expulsat de la Unió de Rabassaires. És autor d'El problema agrarí català (1933), a més d'altres obres literàries: El ocaso de las almas, drama estrenat a Sabadell; l'opereta El pirata i l'inefable drama en tres actes Terra nostra (el rabassaire), estrenat a Sabadell (1925). També col·laborà a la premsa política i agrària ("La Humanitat", "Terra lliure").

54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Aragó  Nom simple per anomenar la corona catalano-aragonesa.

55 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragó  (Aragó, s XIII - 1714)  Nom aplicat als fills o a d'altres descendents dels reis de Catalunya-Aragó, tant els de la casa de Barcelona com els Trastàmara. A llur època, els sobirans no utilitzaven mai cognoms, almenys en un principi, ni tampoc llurs fills; aquests eren coneguts pel nom sol o pel nom seguit del títol d'infant d'Aragó o d'un altre títol atorgat pel rei com, per exemple, el de comte d'Urgell o el de comte de Prades. Del tronc principal dels reis de Catalunya-Aragó en sortiren diverses línies, actualment totes extingides, que dugueren el cognom d'Aragó: la de Sicília, formada pel rei Frederic II de Sicília, fill de Pere II; la de Sogorb, per l'infant Enric, senyor de Sogorb, fill de Ferran I; la de Nàpols, pel rei Ferran I de Nàpols, fill d'Alfons IV; la de Montalto, per Ferran, duc de Montalto, fill del rei Ferran I de Nàpols; la de Vilafermosa, per Alfons, duc de Vilafermosa, fill de Joan II; la d'Argavieso-Ballobar, per Alfons, arquebisbe de Saragossa, fill de Ferran II.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragó, Alfons d'  (Aragó ?, 1415 - Linares, Jaen, Andalusia, 1485)  Comte de Ribagorça (1469). Primer duc de Vilafermosa (1464). Fill bastard de Joan II i de Leonor de Escobar, fou una de les principals figures militars del seu temps. Prengué part, al costat del seu pare, a la guerra civil catalana (1462-72). El 1473 participà a la recuperació de Perpinyà, i el 1475 derrotà a Corçà els remences revoltats.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó, Alfons d'  (València, 1455 - Tarragona, 1514)  Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-14). Era fill natural d'Alfons d'Aragó, primer duc de Vilafermosa. Establí a Tortosa la festa de la Santa Cinta.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó, Alfons d'  (Cervera ?, Segarra, 1470 - Lécera, Aragó, 1520)  Eclesiàstic i humanista. Fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d'Aldonça d'Ivorra i d'Alemany, de Cervera. Fou arquebisbe de Saragossa (1478) i després de València (1512). En morir el seu pare (1516) fou regent de la corona catalano-aragonesa i després fou nomenat lloctinent general d'aquests regnes per Carles I (1517-20). El 1519 presentà la seva candidatura per a la seu de Toledo, però hi fou elegit el flamenc Guillem de Croy. Humanista i protector d'humanistes, a ell són degudes les acurades edicions litúrgiques de la impremta saragossana. Interessat, com tota la família reial, pel lul·lisme, estigué en relació amb el cercle lul·lià de París. Amb Ana de Gurrea tingué set fills, dos dels quals, Joan i Ferran, ocuparen la seu arquebisbal de Saragossa.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aragó, Alfred  (Perpinyà, 1816 – 1892)  Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d'Ingres. Cultivà la pintura d'història amb estil acadèmic. Fou cobert d'honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaAragó, caseta de n'  (Calvià, Mallorca Occidental)  Edifici en ruïnes, situat al cim de la mola de s'Escop (926 m alt), on Francesc Aragó duguè a terme medicions del meridià entre Barcelona i les illes Balears, l'any 1808, per tal de servir de base al nou sistema mètric.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragó, Constança d'  (Aragó ?, s XIV - Rosselló ?, s XIV)  Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella. Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós. Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l'anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D'aquesta feta prové l'aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit. Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d'Illa i Canet.

63 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Aragó, cova de l'  (Talteüll, Rosselló)  Cova amb restes arqueològiques. Des del 1964 s'hi realitzen excavacions arqueològiques i han estat trobades (1971 i 1979) importants restes humanes, conegudes per "l'home de Talteüll" (Homo erectus tautavelensis), un homínid pre-neandertalià, d'uns 450.000 anys. La cova, de 35 m de llargària i 10 m d'amplada, és, també, rica en fauna, flora i instrumental lític.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aragó, Esteve  (Perpinyà, 1802 – París, França, 1892)  Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, colalborà amb Balzac a L'héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l'obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils. Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d'exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragó, Francesc  (Estagell, Rosselló, 1786 – París, França, 1853)  Científic. D'idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l'Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l'Escola Politècnica, director de l'Observatori de París i secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències. Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d'astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d'Aragó. Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).

66 CATALUNYA / ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Aragó, front d'  (Catalunya, jul/1936 - mar/1938)  Línia del front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobre tot per la CNT, amb l'objectiu d'anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l'exèrcit revoltat. En molt poques setmanaes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituiren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d'Osca, Saragossa i Terol. Durant l'any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d'Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (des/1937-feb/1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l'exèrcit de Franco arribés a Catalunya. A partir del mes d'abr/1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius Segre i Ebre.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aragó, Jaume  (Estagell, Rosselló, 1790 – París, França, 1855)  Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral, a més de Souvenirs d'un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).

68 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragó, Jaume d'  (Mazzara, Sicília, Itàlia, 1291 – Sicília, Itàlia, 1350/51)  Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i d'una siciliana anomenada Lucrezia. Vers l'any 1323 passà a Sardenya, i des del 1325 fou ambaixador al sultanat de Tiemcen, càrrec que exercí fins al 1331 o 1332. El 1333 fou enviat a Sardenya per Alfons III, on fou veguer de Càller (1337-41). Pere III el Cerimoniós l'armà cavaller (1344) i el nomenà membre del consell reial. Governador de Sardenya (1347-48). S'havia casat dues vegades: amb Jacmeta Guerau, mallorquina, i amb Putxa, sarda, que el sobrevisqué. No deixà descendència.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aragó, Jaume d'  (País Valencià, s XV – Xàtiva, Costera, 1465)  Fill natural d'Alfons, segon duc de Gandia, del qual heretà, el 1425, la baronia d'Arenós. Intervingué en les empreses italianes d'Alfons el Magnànim i caigué presoner a la batalla de Ponça (1435). Prengué partit pel príncep de Viana i la generalitat catalana i mantingué la seva baronia aixecada contra Joan II fins que caigué presoner de les tropes reialistes el 1464. Morí presoner al castell de Xàtiva i la baronia fou confiscada pel rei.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó, Jaume d'  (País Valencià, s XV – Barcelona, 1477)  Fill de Jaume d'Aragó. Intervingué amb el seu pare en l'aixecament de la baronia contra Joan II. S'escapà de la preso i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal. Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya (1465). Rendida Barcelona, s'aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aragó, Joan  (Illes Balears, s XVII – s XVIII)  Arquitecte i matemàtic. Autor d'algunes estàtues de l'altar major de Sant Francesc de Mallorca. Hom li atribueix la gran capella del Rosari de l'església de Felanitx (1727-30).

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragó, Joan  (Estagell, Rosselló, s XVIII – Mèxic, 1836)  Militar. Germà de Francesc. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d'independència de Mèxic. Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó, Joaquim  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1905)  Baríton. Es presentà al Liceu en 1880. Aconseguí bons èxits per Europa i Amèrica.

75 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Aragó, llengua d'  (Franja de Ponent)  Circumscripció de l'orde de l'Hospital, creada l’any 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d'Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escisió de l'antiga llengua d'Espanya. De fet, la llengua d'Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d'Espanya i sovint mantingué aquest nom; a més, la batllia del gran conservador o draper de l'orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d'Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d'Aragó. Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l'antic alberg d'Espanya.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó, Lluís Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 - )  Pintor. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d'un constructivisme líric. Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d'harmonia i d'equilibri. És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).

77 EUROPA - BIOGRAFIA

Aragó, Napoleó d'  (Sicília, Itàlia, 1288 – s XIV)  Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya-Aragó) i de la siciliana Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per aixó es posà al servei del bei de Tunis, d'on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d'allà envià diverses ambaixades a Jaume II. Alfons III, que, essent infant, no l'acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III li confià alguna missió alInici Pàgina Marroc.

78 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragó, Sanç d'  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Fill bastard de Pere II de Catalunya-Aragó i d'Inés Zapata. Frederic II de Sicília l'envià, amb deu galeres, a Orient per tal d'ajudar la companyia de Roger de Flor. Mort aquest, Sanç passà a Gal·lípoli i es posà d'acord amb Berenguer d'Entença per participar en l'acció de càstig que preparava contra l'emperador de Constantinoble; però al darrer moment se'n desdigué (1305). L'expedició tingué un retorn difícil. Sanç oferí els seus serveis a Jaume II. Fou un dels tres enviats a Xipre per a tractar el tercer matrimoni del rei català (1313). Sanç, que era frare hospitaler, fou castellà d'Amposta del 1328 al 1341.

79 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Aragó de Gurrea, Carles d'  Nom que prengué en esdevenir duc de Vilafermosa el lloctinent de Catalunya, Carles de Borja i d'Aragó-Gurrea.

80 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Aragó de Gurrea i Sarmiento de Castilla, Martí d'  (Pedrola, Aragó, 1525 – Saragossa, 1581)  Noble i erudit. Fou comte de Ribagorça, duc de Luna i duc de Vilafermosa. A més de diverses poesies i de la seva correspondència, deixà escrites, entre altres obres, unes Memorias históricas de los Condes de Aragón, Historia de los reyes, condes y obispos de Ribagorza, Gistau, Pallás..., Vida del conde de Luna don Lope y su hermano el arzobispo i Diálogos de medallas antiguas y de otros monumentos raros. Era conegut pel sobrenom d'El Filòsof Aragonès. Es casà dues vegades, la primera, el 1541, amb Lluïsa de Borja i d'Aragó, germana de Francesc de Borja, anomenada la Santa Duquesa.

81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Antoni d'  (Lucena, Andalusia, 1616 – Madrid, 1650)  Noble i eclesiàstic. Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Era cavaller de l'orde d'Alcántara. Al començament de la guerra dels Segadors (1640) es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l'objecte d'un dels avalotsInici Pàgina populars que seguiren el Corpus de Sang; secundà els intents de la seva mare per tal d'aconseguir la pau entre Madrid ì Barcelona. Tanmateix, fou empresonat (1641), juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid. El 1642 passà a Madrid i col·laborà, des d'aleshores, activament, en la campanya de l'exèrcit castellà contra Catalunya; el mateix any fou nomenat general de les galeres armades a València per a reforçar l'armada de Felip IV i, el 1644, acompanyà el rei a Lleida, després de la retirada de l'exèrcit francès. El 1647 fou creat cardenal diaca per Innocenci X.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Enric d'  (Catalunya ?, 1588 – Perpinyà, 1640)  Sisè duc de Cardona i de Sogorb. Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-38 i 1640), nomenat per Olivares per mirar de conciliar els seus interessos amb els dels catalans i frenar els abusos de les tropes castellanes. En començar el seu primer període de lloctinència s'havia produït ja la ruptura amb el rei (corts del 1626). El mai/1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d'Àustria. Durant la segona lloctinència intentà acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i executar Joan Sala (Serrallonga) (1633). Entre el 1633 i el 1638 s'accentuà la crisi de relacions entre el Principat i la cort. L'ago/1637 marxà cap al Rosselló per combatre les tropes franceses i nomenà com a substitut seu en el càrrec el comte de Santa Coloma, amb l'assassinat del qual, fou nomenat de nou lloctinent com l'única persona que podia encara deturar els esdeveniments, però morí el més següent a Perpinyà, on intentava d'acabar amb els abusos de les tropes castellanes. La seva segona muller fou Catalina Fernández de Córdoba i els seus fills foren personatges importants de l'època: Pere Antoni, Antoni i Pasqual. Fou conegut també amb el nom d'Enric Fernández de Córdoba i Aragó.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Pasqual d'  (Mataró, Maresme, 1626 – Madrid, 1677)  Cardenal i virrei de Nàpols (1664-66). Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Inquisidor general d'Espanya (1665) i arquebisbe de Toledo (1666). El 1653 fou regent de Catalunya al consell d'Aragó. Com a virrei deInici Pàgina Nàpols (1664-66), bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello.

84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Aragó Folc de Cardona i Córdoba, Pere Antoni d'  (Lucena, Andalusia, 1611 – Madrid, 1690)  Lloctinent de Catalunya (1642) i virrei de Nàpols (1666-72). Fill d'Enric d'Aragó Folc de Cardona i Córdoba. Fou nomenat per Olivares (1642) general de l'exèrcit destinat a acudir al Rosselló. Quan s'hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos. Restà presoner a Montpeller fins al 1644. Essent virrei féu traslladar d'allí a Poblet les restes d'Alfons IV el Magnànim (1671). Donà nombroses relíquies al monestir, així com la seva biblioteca, d'uns quatre mil volums; també hi féu fer, entre altres obres, un campanar (1662) i les tombes d'Alfons el Magnànim i del seu germà l'infant Enric. Es titulà duc de Sogorb i de Cardona, en morir (1670) el seu nebot Joaquim.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i Cabañes, Antoni Maria  (Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 1981)  Historiador. Arxiver de la Corona d'Aragó d'ençà del 1947, el 1964 s'esdevingué vicerector. Professor d'arxivística a l'Escola de Bibliotecàries i membre de l'Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística. Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).

86 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aragó i Catalunya, canal d'  (Llitera / Segrià)  Canal de regadiu (124 km de longitud), situat al marge esquerre del Cinca, construït entre 1886-1909. S'alimenta a la resclosa de Barasona, en el riu Éssera. Es dirigeix al Noguera Ribagorçana i, prop d'aquest, gira al sud, per desguassar al Segre, que ret les seves aigües al Cinca.

87 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Aragó i de Borja, Ferran d'  (Pedrola, Aragó, 1546 - Miranda de Ebro, Castella, 1592)  Comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa. Fill de Martí d'Aragó i de Lluïsa de Borja. Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al col·legi de Cordelles de Barcelona. Heretà el comtat deInici Pàgina Ribagorça per la mort del seu pare (1581) i del seu germà Joan Alfons (1573); ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, els quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i feu degollar el capitost Joan d'Àger. Ajudats, però els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d'Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a favor de la corona al comtat de Ribagorça (1591). Acusat de complicitat en les alteracions provocades a Aragó pel secretari de Felip II, Antonio Pérez, fou fet presoner (1591), portat al castell de Burgos i a Miranda de Ebro, on morí. Escriví unes Memorias de los acontecimientos e inquietudes del condado de Ribagorza, una Noticia histórica de la descendencia de los condes de Ribagorza desde los años 813 i una Relación sobre la forma com el comte de Ribagorça havia de retre homenatge al rei o al lloctinent.

88 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Aragó i de Borja, Francesc d'  (Pedrola, Aragó, 1551 – Saragossa, 1622)  Noble i escriptor. A la mort del seu germà Ferran (1592) es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa; el segon, revertí, el 1598, a la corona, com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei; a canvi de la renúncia de les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna (1608). Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe (1620) i mantingué una llarga correspondència amb Lupercio de Argensola.

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aragó i de Borja, Joan Alfons d'  (Saragossa, 1543 - Torrejón de Velasco, Castella, 1573)  Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d'Aragó, duc de Vilafermosa. Perseguit per Felip II, fou empresonat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre del rei. L'enemistat entre el comte de Chinchón, conseller del rei per als afers de la corona catalano-aragonesa, i la casa de Ribagorça fou una de les causes de la gravetat dels esdeveniments a Ribagorça entre els anys 1586-90.

90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragó i de Gurrea, Alfons d'  (Saragossa, 1487 – 1550)  Comte de Ribagorça (1512-33) per renúncia del seu pare Joan d'Aragó. El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix. A la mort de Ferran II (1516), anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d'Aragó, retornà amb el rei a la península. En recompensa a l'hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume. El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí. Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i de Pimentel, Enric d'  Veure> Enric "Fortuna".

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i de Portugal, Alfons d'  (Barcelona, 1489 - el Puig de Santa Maria, Horta, 1563)  Duc de Sogorb i comte d'Empúries (des del 1522) i duc consort de Cardona des del 1543. Era fill del comte d'Empúries, Enric d'Aragó i de Guiomar de Portugal. El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona. Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d'Almenara (1521). La seva actitud fou elegiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del regnat d'Alfons el Magnànim del Panormita (1527). El 1526 derrotà, com a general de l'exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d'Espadà. Nomenat lloctinent del regne de València (1558-63), promulgà, entre d'altres, una pragmàtica reial que ordenava el desarmament dels moriscs (1563).

73 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Aragó i Jonquers, Joan d'  (Benavarri, Ribagorça, 1457 - Catalunya, 1528)  Comte de Ribagorça (1485). Fill natural d'Alfons d'Aragó, comte de Ribagorça i duc de Vilafermosa i de Maria Jonquers, d'Olot. Ferran II el nomenà lloctinent del Principat (1496-1506) i virrei de Nàpols (1507-09). En tornar a Catalunya fou elegit president de la Generalitat (1512), i nomenat lloctinent i capità general del Principat i lloctinent de la corona d'Aragó. També fou castellà d'Amposta i primer duc de Luna. És enterrat al monestir de Montserrat en unInici Pàgina sepulcre renaixentista de marbre.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i Masó, Narcís Jordi  (Girona, 29/jun/1932 - )  Periodista i advocat. Un dels fundadors de "Presència", en fou director del 1968 al 1980. Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari "Tele/eXprés", durant deu anys, director del Centre d'Informació de la Cambra de Comerç i Indústria, president de l'Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la Generalitat. Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i negra (1972).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i Mitjans, Ignasi  (Barcelona, 1916 - )  Metge pediatre. Impulsor dels estudis sobre l'organització hospitalària a Catalunya. Autor d'Els hospitals a Catalunya (1967).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i Ribas, Bonaventura  (Tarragona, s XIX - Catalunya, s XIX)  Farmacèutic. Destacà pels seus estudis agronòmics, que oferí en nombroses obres. La més important fou la titulada Diccionario enciclopédico de agricultura, ganaderia e industrias rurales (1885).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragó i Turon, Ricard  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1883 – Barcelona, 1963)  Sacerdot i escriptor. Va fundar la Lliga del Bon Mot (1908) i emprà el pseudònim d'Ivon d'Escop. Publicà La llengua catalana (1931) i La llengua de l'Església (1932), aplec documental per demostrar, a través dels decrets dels concilis de la Tarraconense, que cal usar la llengua catalana en els actes on sigui permesa la llengua vulgar. Publicà també obres en castellà i L'exposició del dogma catòlic (1932), sèrie inacabada.

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragon, Enric  (Perpinyà, 1861 – 1931)  Historiador. Nebot de Víctor Aragon. L'arqueòleg F.P. Thiers influí decisivament sobre la seva orientació científica quan, el 1909, examinà uns fragments de marbre descoberts a Castellrosselló a l'antic emplaçament de Ruscino, propietat d'Aragon. Del 1910 al 1921 dedicà una dotzena de treballs a aquestes descobertes i a la història medieval de Castellrosselló i d'altres sobre el Rosselló, en general en un to de divulgació. El 1914 fundà la Societat d'Arqueologia i d'Història del Rosselló i de Filologia Catalana, i el 1919 el "Bulletin Historique des Pyrénées-Orientales", de curta durada. El 1920 esdevingué president de la Societat Agrícola Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

98 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aragon, Víctor  (Millars, Rosselló, 1806 – Montpeller, França, 1886)  Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l'audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals. És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d'entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aragonès, Daniel  (Barcelona, 1907 - )  Industrial. Un dels primers del cinema català. S'uní a Antoni Pujol per fundar els laboratoris Fotofilm de Barcelona i Madrid que el 1949 patentaren un procediment de cinema en color, el Cinefotocolor.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAragonès, Francesc  (Duesaigües, Baix Camp, 1764 – Barcelona, 1835)  Religiós franciscà i escriptor. D'ideologia absolutista lluità contra la política liberal, especialment a través d'escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo. El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d'El Filósofo Arrinconado , una col·lecció de Cartas (1822-23), en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc. Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l'orde del 1808 al 1828.

101 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aragüells, pic d'  (Benasc, Alta Ribagorça)  Cim (3.037 m alt), el primer dels cims a l'oest del coll de Cregüenya o coll d'Aragüells, que comunica les valls de Corones i de Cregüenya (2.910 m alt) en la cresta que uneix els pics Maleït i d'Estatats, al massís de la Maladeta. El petit estany d'Aragüells es troba al vessant meridional d'aquest pic, aigua avall de l'estany de Corones en la vall Hiverna.

Anar a:   [ Anua ]   [ Ao ]   [ Aq ]   [ Arago ]   [ Arago, J ]   [ Arago i ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -