A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ard ]   [ Ardi ]   [ Arene ]   [ Arenos, E ]   [ Areny ]   [ Ares ]

Sense mi, m'hauria avorrit terriblement. (Alexandre Dumas)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ardanui  (Montanui, Alta Ribagorça)  Llogaret, a la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l'antic municipi de Castanesa.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardena i Darnius, Oleguer d'  Nom que adoptà, com hereu del seu llinatge matern, Oleguer de Taverner i d'Ardena.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardena i de Sabastida, Josep d'  (Darnius, Alt Empordà, 1611 ? - Rosselló, 1677)  Militar i polític. Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reial. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d'Illa (1642). Ambaixador de la Generalitat barcelonina a la cort francesa amb Martí i Viladamor, l'acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l'exercici de cap càrrec al consell de cent iInici Pàgina a la Generalitat barcelonina. Participà en les lluites contra el governador Josep Margarit. L'any 1650 fou comissionat de nou, ensems Fontanella, a la cort de França. Defensà Barcelona contra Joan d'Àustria (1651-52) i, d'acord amb els pactes de la rendició, abandonà la ciutat. Durant els anys 1653-55 participà en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i l'any 1664 es naturalitzà francès. El 1668 lluità contra els angelets, al Rosselló, i hi morí en un dels combats. S'havia casat amb Lluïsa d'Aragó i d'Aybar.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardenya  (Vallirana, Baix Llobregat)  Masia, situada en ple massís calcari cretaci del Garraf, al pla d'Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenòmen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d'Armenau. El vessant meridional del pla d'Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca).

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardenya  (la Riera de Gaià, Tarragonès)  Poble (40 m alt), situat a l'esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi. Es troba voltat d'una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d'avellaners. L'església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardenya, Martí d'  Veure> Martí i Franquès, Antoni.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardenya, riera d'  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Curs d'aigua, que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir. Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardenya, riera d'  (Vallromanes, Vallès Oriental)  Riera, que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu i desemboca a la riera de Vallromanes, per l'esquerra, prop del Raval.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArderiu i Payerols, Antoni  (Barcelona, 1911 - Figueres ?, Alt Empordà, 1945)  Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Figueres, on projectà el mercat i altres obres notables.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arderiu i Voltes, Clementina  (Barcelona, 1889 – 1976)  Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s'incorporà a la vida literària. Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit. Influïda inicialment per Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona. Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L'alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L'esperança encara (1969).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arderius i Banjol, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1841 - s XX)  Militant federal. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II i fou regidor de l'ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina. El 1871 dirigí el setmanari "El Ampurdanés", fundat el 1860. El feb/1872 fou votat alcalde de Figueres. És autor d'El republicanismo

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardèvol  (Pinós, Solsonès)  Poble (728 m alt), emplaçat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i d'una torre de defensa, a l'esquerra de la rasa d'Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós. La seva població és, en gran part, disseminada, entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels germans carlins Benet i Rafael Tristany. L'antic terme municipal d'Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d'Ardèvol.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArdèvol, Jeroni  (la Fatarella, Terra Alta, s XV – Barcelona, 1551)  Professor d'humanitats a l'estudi general de Barcelona, conegut per haver estat mestre de llatí d'Ignasi de Loiola (1524-26). Regentà les càtedres el curs 1525-26 i també el 1532-33, llavors en forma col·legiada amb Martí Ivarra, Cosme Mestre i Arnau de Santjoan, en virtut d'un contracte que especificava detalladament el pla d'estudis i els texts emprats.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Ardèvol i CabrerArdèvol i Cabrer, Jaume  (la Vilella Alta, Priorat, 1775 – Barcelona, 1835)  Metge, doctorat a Montpeller el 1800. Estudià geologia i mineralogia, treballà per millorar els alambins de destil·lació d'alcohols, i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals. A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata. Metge militar durant la Guerra del Francès, el 1813 fundà i dirigí el primer diari de Reus ("Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus"), ferventment liberal i constitucionalista, per la qual cosa, el 1814, fou processat i empresonat. Assajà amb èxit, el 1819, a Salou (Tarragonès), un aparell elevador d'aigua de la seva invenció, que anomenà hidròpata. El 1823 s'exilià a Gibraltar, d'on passà a Cuba i als EUA. Tornà a Gibraltar el 1828, i el 1831 es traslladà a París, on exercí la medicina fins al 1833. Fou un precursor de l'estadística científica a Catalunya, el seu Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (1820). És autor, a més, d'un estudi sobre la febre groga, publicat a París el 1833.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardèvol i Gimbernat, Josep  (Barcelona, 13/mar/1911 - l'Havana, Cuba, 9/gen/1981)  Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l'Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s'establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música ("Musicalia", "Conservatorio", "La Música") i és autor d'una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc. El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l'Havana.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArdèvol i Miralles, Ferran  (Barcelona, 1887 – 1972)  Compositor i pianista. Deixeble de Rodoreda i Vidiella a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Dirigí l'Orfeó Canigó. El 1917 fundà l'Institut Musical Ardèvol i el Trio Ardèvol. És autor d'obres de música de cambra, d'orquestra i de cant. Una suite seva obtingué el premi Ciutat de Barcelona 1958. Escriví alguns llibres de teoria entre els quals un Tratado de técnica musical (1923) i uns Estudios rítmicos, polirrítmicos y politonales (1939).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardèvol i Sardà, Leandre  (Reus, Baix Camp, 1809 – 1873)  Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer. Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d'aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s'establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya. Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima. Escriví diversos opuscles sobre mecànica.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Ardiaca i MartíArdiaca i Martí, Pere  (Balaguer, Noguera, 1909 – Moscou, Rússia, 5/nov/1986)  Polític. Fill de camperols, ingressà al seminari de la Seu d'Urgell, però en sortí sense acabar els estudis i emigrà a França fins al 1932 que s'establí a Balaguer, on creà una secció del Partit Comunista de Catalunya, mentre es guanyava la vida com a pintor de parets. Posteriorment passà a Barcelona on fundà el PSUC (1936). En acabar la guerra civil (1936-39) s'exilià. En tornar a Catalunya, fou detingut a Barcelona el des/1962 i condemnat a 23 anys de presó per un consell de guerra celebrat el 30/mar/1963 i empresonat (1962-71). Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Elegit president del PSUC el gen/1981, fou expulsat de la presidència a causa de la seva línia prosoviètica (juliol) i del partit (desembre), juntament amb els partidaris d'aquest corrent, els quals fundaren el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca esdevingué president (abr/1982). Fundació Pere Ardiaca

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArdid Bernard, Lorenzo  (Herrera, Aragó, s XIX – Barcelona, 1914)  Polític. Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica (1875), abandonà la carrera militar. A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble. Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Ardit i LucasArdit i Lucas, Manuel  (València, 1941 - )  Historiador. El doctorà el 1975 i fou professor titular d'història moderna a la Universitat de València, d'on fou director del Servei de Publicacions. Especialista en l'antic règim i la revolució liberal al País Valencià, ha publicat diversos articles i llibres sobre aquesta qüestió, entre els quals Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Ha treballat, també, l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial o la demografia històrica: La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992) i Els Homes i la terra del País Valencià: segles XVI-XVIII (1993, 2 vol). Ha col·laborat o ha estat editor d'algunes obres de

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ardit i Treno, Carles  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1821)  Tècnic i creador d'estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó. El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas.

22 EUROPA - BIOGRAFIA

Ardó  (França, s VIII - Narbona ?, França, 720 ?)  Rei visigot (713-720). Successor d'Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense. Després de l'ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l'ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d'al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici PàginaArdoné  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Llogaret (1.360 m alt), dins l'antic terme de Nerill, de la parròquia del qual depèn la seva església. Es troba situat a la serra que separa l'Isàvena de la Valira de Castanesa.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ardòvol  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l'Esquella. Les cases es troben agrupades al voltant de l'església de Sant Climent (consagrada l'any 891 pel bisbe d'Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt. Ardòvol és esmentat ja el 839.

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Arduané  (les Paüls, Alta RibagorçaVeure> Ardoné (forma tradicional del nom).

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arduix  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Llogaret de l'antic mun. de Civís, situat a la capçalera de la riera d'Argolell, al límit amb Andorra. L'església és actualment santuari de la Mare de Déu d'Arduix. Pertany a la parròquia d'Argolell.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Area, Ramon  (Manresa, Bages, s XIV - Catalunya, s XIV)  Jurista. Vicecanceller de Jaume II i canonge de Vic. Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d'altres col·laboradors, Consilia juris.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arena, bassa de l'  (Tortosa, Baix Ebre)  Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l'Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l'Estella.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaArenal, s'  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Poble i nucli turístic, veí del municipi de Palma de Mallorca, sobre les dunes consolidades al contacte del pla de Sant Jordi i la marina de Llucmajor. Antic nucli de pescadors, des dels anys cinquanta és un dels principals centres turístics de Balears.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arenals del Sol, els  (Elx, Baix Vinalopó)  Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d'Aigua Amarga i el cap de Santa Pola. Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d'una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenas i Clavell, Jordi  (Mataró, Maresme, 1920 - )  Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós. Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d'aquest pel papa Pius XII.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Areñas i Tona, Rafael  (Barcelona, 1883 - v 1938)  Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas. El 1918 participà a l'exposició d'art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una "foto acolorida". El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista "Lux", òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Arenella, ducat del'  (Sicília, Itàlia)  Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallgornera i Lanza, d'origen català i vinculat a Catalunya.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenella, illa  (Cadaqués, Alt Empordà)  Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest - sud-est i 100 m d'amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord. En dret de l'illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella.

35 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArenes, coll d'  (Andorra)  Depressió (2.510 m alt) de la serralada que separa la vall de la Valira d'Encamp de la ribera d'Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l'Estanyó. Hi passà el camí de Canillo a Llorts.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenes, les  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri, el més antic dels de la part alta de la població, originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenes, les  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Santuari (Santa Maria de les Arenes), situat dins l'antic terme de Sant Feliu del Racó, a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt. És esmentat ja el s X; la construcció de l'església és romànica. La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica. A l'altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s'ha anat formant un agrupament de cases de repòs.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenes, pla de les  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Peneplà (v 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d'aigües entre les rieres d'Arbúcies, d'Osor i Major. Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arenes, platja de les  (València, Horta)  Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d'en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí. En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenes, riera de les  (Vallès Occidental Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant LlorençInici Pàgina del Munt separa les aigües d'aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs. A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera. El 1962 el desbordament d'aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenes de Foixà, les  (Foixà, Baix EmpordàVeure> Sant Llorenç de les Arenes (altre nom del poble).

42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Arenós  (la Pobla d'Arenós, Alt Millars)  Antic lloc, contingut dins el gran castell d'Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s'instal·là, a partir del s XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d'Arenós. Era el centre de la baronia d'Arenós.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós  (Tolosa de Llenguadoc, França, s XII - País Valencià, s XV)  Llinatge. Tingué com a feu la baronia d'Arenós (Alt Millars). Iniciat per Eiximen Peris de Tarassona (o d'Arenós).

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Arenós, baronia d'  (la Pobla d'Arenós, Alt Millars)  Feu. Concedida per Jaume I el 1242 a Eiximen Peris de Tarassona (o d'Arenós). En casar-se Violant d'Arenós (1352), la baronia restà vinculada a la casa de Gàndia, i fou posteriorment heretada pel seu nét Jaume d'Arenós. Confiscada per Joan II el 1464, formà part, des d'aleshores del ducat de Vilafermosa.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Blai Eixímenis d'  (País Valencià, s XIII)  Fill d'Eiximèn Peris. Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArenós, Eiximèn d'  (País Valencià, s XIII)  Fill d'Eiximèn Peris. Junt amb el seu germà Blai Eiximenis, acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia. Pare d'Eiximèn Peris.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Eiximèn Peris d' (o de Tarassona)  (Aragó, s XIII - País Valencià, a 1266)  Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d'Arenós (1242). Fou el pare de Blai Eiximenis i d'Eiximèn d'Arenós.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Eiximèn Peris d'  (País Valencià, s XIII – Almeria, Andalusia, 1309)  Conseller reial. Fill segon d'Eiximèn. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d'Almeria (1309), i en aquesta darrera morí. Foren germans seus, Gonçalvo Eiximenis i Ferran Eiximenis.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Eiximèn Peris d'  (País Valencià, s XIV)  El 1328 assistí, a Saragossa, a la coronació d'Alfons III el Benigne.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Eiximèn Peris d'  (País Valencià, s XIV)  Noble. En 1375 fou un dels juradors de la pau d'Almazan. En 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió. En 1387 substituí Bernat de Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards. Fou servidor del rei Joan I. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Arenós, Ferran Eiximenis d'  (País Valencià, s XIII – Grècia ?, s XIV)  Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d'Atenes, Guy de la Roche. Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya delInici Pàgina 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l'Imperi. Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Gonçal Dies d'  (País Valencià, s XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347)  Senyor d'Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera. Fou pare de Violant.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Gonçal Eiximenis d'  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Senyor d'Arenós. Intervingué (1326) en l'ocupació catalana de Sardenya i lluità per la independència de l'illa enfront de Pisa, i en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Gonçalvo Eiximenis d'  (País Valencià, s XIII – 1357)  Fill gran d'Eiximèn. En 1291, amb els seus germans Eiximèn Peris i Ferran Eiximenis, destacà al bándol d'Entença-Xèrica. Fill seu fou Pere Jordà.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Jaume d'  (País Valencià, s XV – Xàtiva, Costera, 1464)  Fill natural d'Alfons II de Gandia. Aquest li deixà en morir (1425), la baronia d'Arenós. En la seva joventut serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Després de participar a la fase inicial del setge de Gaeta, caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça, en 1435. Quan pujà al tron Joan II es mostrà poc favorable a aquest monarca i simpatitzà, en canvi, amb el príncep Carles de Viana. En 1462 esclatà la guerra del Principat contra el monarca. Fou l'únic gran noble què,Inici Pàgina al regne de València, s'adherí a la lluita contra el rei. Emprengué diversos fets d'armes, com la presa del castell d'Alcanyís (1462), i mantingué la singular actitud, durant dos anys llargs, amb fortuna remarcable. El 1464 hagué de retirar-se a les seves possessions per defensar-les a ultrança. Caigué presoner el 4/set/1464. Fou conduït al castell de Xàtiva, on moriria en captiveri. Els seus fills Jaume, Joan i Pere, presos també aleshores i tancats a la torre de Torrent, aconseguiren escapar. El rei Joan II confiscà la baronia d'Arenós i la lliurà, amb el nou títol ducal de Vilaformosa, al bastard reial Alfons.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Jaume d'  (País Valencià, s XV – Barcelona, d 1472)  Noble. Fill gran de Jaume. En 1464, amb els seus germans Joan i Pere, fou empresonat per ordre de Joan II a la torre de Torrent, sota la custòdia de Pere Ciscar. Aconseguiren escapar i fugir a Castella. D'allí passaren a Catalunya, on es posaren al servei de Pere de Portugal, el qual envià Jaume d'ambaixador a Borgonya, el 1465. El 1472, al final de la guerra, Jaume i els seus germans hagueren de sotmetre's, a Barcelona, a Joan II. Encara que no sofrí represàlies, veié rebutjats els seus intents de baronia d'Arenós, n'ocupà una bona part, incloent Vilaformosa. La reacció del monarca fou immediata. El governador de València hagué de mobilitzar un petit exèrcit per sotmetre Jaume d'Arenós. Aquest es féu fort a la Mola de Vilaformosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta, fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Joan d'  (País Valencià, s XV)  Fill segon de Jaume d'Arenós. Amb els seus germans Jaume i Pere fou empresonat en 1464 a la torre de Torrent, per ordre de Joan II, al temps que el seu pare era reclós a Xàtiva. Ell i els seus germans fugiren i es refugiaren de primer a Castella i després al Principat, llavors en guerra contra el rei. En 1472 figurava entre els nobles que hagueren de fer acatament al rei Joan, al final de la guerra.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArenós, Pere d'  (País Valencià, s XIV)  Noble. El 1380, en unió de Roger de Montcada, anà a Sicília per a defensar-hi la jove reina Maria dels seus nombrosos enemics i per cooperar a la seva custòdia, que resultà ben difícil. A la fi, i gràcies a un cop d'audàcia del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, la reina i els seus valedors foren salvats del castell d'Agosta, on es trobaven assetjats i en perill extrem. La maniobra havia de ser transcendental per a la futura reincorporació del reialme de Sicília.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Pere d'  (País Valencià, s XV - Catalunya, s XV)  Fill petit del primer Jaume d'Arenós. Germà de Jaume i de Joan, amb els quals fou empresonat en 1464, fugí i passà a Catalunya. En 1472 hagué de reconèixer la sobirania de Joan II.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Pere Jordà d'  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Fill de Gonçalvo Eiximenis. En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l'Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L'any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l'imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II, fou un dels nobles destacats a la campanya d'Almeria.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arenós, Sanç d'Horta d'  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Noble. Germà de Pere Jordà i fill, per tant, de Gonçalvo Eiximenis. En 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l'expedició de l'infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, en 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l'illa.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenós, Sança Eiximenis d'  (País Valencià, s XIV – Catalunya, s XIV)  Muller de Joan de Prades. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera, Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia, Lluís, que fou bisbe de Mallorca, i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArenós i Cornell, Violant d'  (País Valencià, s XIV)  Muller d'Alfons d'Aragó, duc de Gandia. Filla de Gonçal Dies. Aportà la baronia d'Arenós al seu marit.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Areny, cingle de l'  (Navès, Solsonès)  Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l'altiplà de Busa. El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l'altiplà pel grau de l'Areny.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Areny, comtat d'  (Catalunya)  Títol concedit el 1707 per l'arxiduc Carles d'Àustria a Francesc d'Areny i de Queralt, tercer baró de Claret. Actualment és vinculat als Montojo.

67 ANDORRA - GEOGRAFIA

Areny, farga de l'  (Ordino, Andorra)  Antiga farga (1.268 m alt), una de les cinc més importants d'Andorra, situada a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua avall i dins la parròquia. el 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol. Actualment és una serradora.

70 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaAreny de Noguera  (Ribagorça)  Municipi: 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014), (cast: Arén). Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament. La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l'agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l'agricultura són altres activitats econòmiques. La vila, centre d'una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d'Areny; l'església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d'un arxiprestat del bisbat d'Urgell). Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966). Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAreny de Vilanova, comtat d'  (Catalunya)  Títol concedit per l'arxiduc Carles d'Àustria a Feliu d'Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d'  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Fou partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida. En 1706 formà part del contingent lleidetà que es replegà al Pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l'ofensiva borbònica. Li fou encomanada l'agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d'Aragó. En 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d'Areny. Carles d'Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri. En 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Areny i de Queralt, Francesc d'  (Catalunya, s XVII - Moià ?, Bages, s XVIII)  Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V. Abraçà la causa de Carles d'Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706. Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d'Areny. En 1707 rebé el títol de comte. En 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.

72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Arenyanes  (Glorianes, Conflent)  Antic terme que pertanyia, el s XIV, a Sant Miquel de Cuixà.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenyo, serra d'  (Salardú / Viella, Vall d'Aran)  Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArenys, els  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Caseriu de l'antic municipi de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l'esquerra d'aquest riu.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenys, Pere  (Catalunya, 10/des/1349 – s XIV)  Frare dominicà. Fou provincial de l'orde a Terra Santa. Escriví una crònica dels esdeveniments del seu temps, començant per la data de la seva naixença.

76 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del MatarranyaArenys de Lledó  (Matarranya)  Municipi: 34,32 km2, 381 m alt, 208 hab (2014). Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és Ajuntament (en castellà)

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeArenys de Mar  (Maresme)  Municipi: 6,8 km2, 10 m alt, 15.307 hab (2014), (ant: Santa Maria d'Arenys) Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d'Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes. L'economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció. La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d'Arenys (avui Arenys de Munt), s'estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l'església parroquial de Santa Maria, del s XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l'HospitalInici Pàgina Xifré, d'estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d'interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita. Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Ràdio - Club Nàutic - Club de Futbol

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenys de Mar, Hilari d'  (Arenys de Mar, Maresme, 1889 - Catalunya, s XX)  Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d'obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural, entre els quals destaquen: Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924), Camperola (1924), ...el meu poble (1924), Poema pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929), Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara d'Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de Núria (1961). Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N'ha publicat uns dos-cents de solts.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenys de Mar, Tomàs d'  (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890)  Frare caputxí. Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeArenys de Munt  (Maresme)  Municipi: 21,3 km2, 121 m alt, 8.654 hab (2014), (ant: Sant Martí d'Arenys). Situat al sector interior de la comarca, al peu de les serres de coll Sacreu, del Corredor i de Montalt. L'agricultura, tot i el desenvolupamentInici Pàgina residencial, que han omplert el poble d'urbanitzacions i han transformat l'aspecte de moltes de les antigues masies del terme, complementen l'economia del municipi. L'església parroquial de Sant Martí, d'estil gòtic, conserva un retaule gòtico-renaixentista de Pere Serafí, del s XVI. Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Club Esportiu

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arenys d'Empordà  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l'esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Sadurní és romànica. Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arenys i Galdon, Ricard  (Barcelona, 1914 – 1977)  Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres. La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ares  (Cabó, Alt Urgell)  Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d'Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d'Aguilar. Prop del llogaret, que presideix l'església, es troben les bordes d'Ares. Ares pertanyia al quarter d'Organyà, del vescomtat de Castellbó.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ares, batllia d'  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Antiga comanda del maestrat de Montesa. Comprenia el castell i la vila d'Ares del Maestrat amb el seu terme.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ares, canada d'  (Alt Maestrat / Ports)  Rambla, neix dins el municipi d'Ares del Maestrat i després de travessar l'altiplà de la Canada, entra als Ports, i desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAres, coll d'  (Àger, Noguera / Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)  Depressió (1.497 m alt) de la serra del Montsec d'Ares, per on passa l'antic camí i la carrerada de Balaguer a l'Alta Ribagorça. Al vessant meridional, prop del coll (dins el terme d'Àger), hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d'Ares (o de Sant Joan de Jerusalem).

87 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ares, coll d'  (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)  Depressió (1.527 m alt), pas natural, fronterer entre els estats espanyol i francès; situat al Pirineu Oriental, al nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del Ter. És un pas històric en les comunicacions entre les dues comarques.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ares, coll de les  (Puigbalador, Capcir)  Pas (1.600 m alt) del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l'antic comtat de Foix.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ares, les  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs. Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l'alta vall de l'Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d'unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s'estèn fins a l'Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ares, les  (Pallars Sobirà)  Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d'Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles. Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d'excursions.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici PàginaAres, mola d'  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat)  Elevació muntanyosa (1.321 m alt), al límit amb els Ports. És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Bergantes de la de la rambla de la Viuda. El seu cim és aprofitat per al pasturatge.

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransAres d'Alpont  (Serrans)  Municipi: 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014), (cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra del Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal. La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bstiar oví. La ramaderia, la cria d'animals de granja i sobretot l'apicultura són part també de la vida econòmica local. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers trenta anys. A la vila, emplaçada en un planell, destaca l'església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d'Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l'orde de Montesa. Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina. Àrea comercial de Llíria. Ajuntament (en castellà)

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ares del Bosc  (Benasau, Comtat)  Llogaret (ant: Ares de Penàguila), situat a la dreta del barranc d'Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos. Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb

94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MaestratAres del Maestrat  (Alt Maestrat)  Municipi: 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014). Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l'Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable devallada de la població durant el s XX. La vila esInici Pàgina troba al final de l'altiplà de la Canada, al peu de la mola d'Ares, sota les ruïnes del castell d'Ares, d'origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l'orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d'Ares. Dins el terme hi ha la cova Remigia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d'Ares i de Santa Helena. Àrea comercial de Vinarós. Ajuntament

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arestui  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Poble (1.141 m alt), situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca. El poble es troba al mig d'una extensa zona forestal.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Àreu  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d'Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d'Àreu (o port de Boet). De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l'antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre. A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d'Àreu, amb les restes de l'antic castell d'Àreu. Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arèvalo, Eduard  (Tortosa, Baix Ebre, 1830 - s XIX)  Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arfa  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Poble (668 m alt), situat a la riba esquerra del Segre, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d'Urgell. L'església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel. Fou municipi independent fins el 1969.

Anar a:   [ Ard ]   [ Ardi ]   [ Arene ]   [ Arenos, E ]   [ Areny ]   [ Ares ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -