|
|
|
Anar a: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ] Sense mi, m'hauria avorrit terriblement. (Alexandre Dumas) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ardanui (Montanui, Alta Ribagorça) Llogaret, a la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l'antic municipi de Castanesa. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardena i Darnius, Oleguer d' Nom que adoptà, com hereu del seu llinatge matern, Oleguer de Taverner i d'Ardena. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardena i de Sabastida, Josep d' (Darnius, Alt Empordà, 1611 ? - Rosselló, 1677) Militar i polític. Mariscal de camp de Lluís XIII. Iniciada la guerra dels Segadors (1640), participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reial. En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d'Illa (1642). Ambaixador de la Generalitat barcelonina a la cort francesa amb Martí i Viladamor, l'acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster (1648), que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l'exercici de cap càrrec al consell de cent i 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardenya (Vallirana, Baix Llobregat) Masia, situada en ple massís calcari cretaci del Garraf, al pla d'Ardenya, que forma com una conca de recepció de les aigües que, per un fenòmen càrstic, emergeixen més avall, prop de Vallirana, a la font d'Armenau. El vessant meridional del pla d'Ardenya presenta superfícies profundament erosionades (anomenades rasclers a la comarca). 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardenya (la Riera de Gaià, Tarragonès) Poble (40 m alt), situat a l'esquerra del Gaià, aigua amunt del cap del municipi. Es troba voltat d'una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d'avellaners. L'església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardenya, Martí d' Veure> Martí i Franquès, Antoni. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardenya, riera d' (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Curs d'aigua, que neix al vessant meridional del roc de Frausa, prop del límit amb el Vallespir. Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardenya, riera d' (Vallromanes, Vallès Oriental) Riera, que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu i desemboca a la riera de Vallromanes, per l'esquerra, prop del Raval. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arderiu i Voltes, Clementina (Barcelona, 1889 – 1976) Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s'incorporà a la vida literària. Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit. Influïda inicialment per Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona. Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L'alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L'esperança encara (1969). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arderius i Banjol, Joan (Figueres, Alt Empordà, 1841 - s XX) Militant federal. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II i fou regidor de l'ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina. El 1871 dirigí el setmanari "El Ampurdanés", fundat el 1860. El feb/1872 fou votat alcalde de Figueres. És autor d'El republicanismo 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardèvol (Pinós, Solsonès) Poble (728 m alt), emplaçat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria i d'una torre de defensa, a l'esquerra de la rasa d'Ardèvol (a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós. La seva població és, en gran part, disseminada, entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels germans carlins Benet i Rafael Tristany. L'antic terme municipal d'Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d'Ardèvol. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardèvol i Gimbernat, Josep (Barcelona, 13/mar/1911 - l'Havana, Cuba, 9/gen/1981) Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l'Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s'establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música ("Musicalia", "Conservatorio", "La Música") i és autor d'una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc. El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l'Havana. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardèvol i Sardà, Leandre (Reus, Baix Camp, 1809 – 1873) Tècnic mecànic. Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer. Emigrà el 1813 amb el seu pare, a causa de les idees liberals d'aquest, féu a París la carrera de medicina, en tornar (1834), s'establí a Barcelona i participà activament en el muntatge i funcionament de la primera màquina de vapor construïda a Espanya. Dirigí dos importants establiments, que en fusionar-se constituïren la Maquinista Terrestre y Marítima. Escriví diversos opuscles sobre mecànica. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ardit i Treno, Carles (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1821) Tècnic i creador d'estampes tèxtils. El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó. El 1819 publica a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas. 22 EUROPA - BIOGRAFIA Ardó (França, s VIII - Narbona ?, França, 720 ?) Rei visigot (713-720). Successor d'Àkhila en el govern de la Septimània i la Tarraconense. Després de l'ocupació per al-Hurr de València, Aragó i gran part de Catalunya (717-718), hagué de retirar-se a la Septimània, però l'ocupació del Rosselló i de Narbona per al-Samh, successor d'al-Hurr (720), posà fi al seu regnat i, probablement, li ocasionà la mort en combat. 23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ardòvol (Prullans, Baixa Cerdanya) Llogaret (1.340 m alt), situat enmig de terres regades, als darrers contraforts de la serra de l'Esquella. Les cases es troben agrupades al voltant de l'església de Sant Climent (consagrada l'any 891 pel bisbe d'Urgell Ingobert). Entre les poques cases disseminades pel terme hi ha la Bastida, antiga força, situada a 1.630 m alt. Ardòvol és esmentat ja el 839. 25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Arduané (les Paüls, Alta Ribagorça) Veure> Ardoné (forma tradicional del nom). 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arduix (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Llogaret de l'antic mun. de Civís, situat a la capçalera de la riera d'Argolell, al límit amb Andorra. L'església és actualment santuari de la Mare de Déu d'Arduix. Pertany a la parròquia d'Argolell. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Area, Ramon (Manresa, Bages, s XIV - Catalunya, s XIV) Jurista. Vicecanceller de Jaume II i canonge de Vic. Comentà els Usatges i escriví An violaria et censualia suni honesta i, amb d'altres col·laboradors, Consilia juris. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arena, bassa de l' (Tortosa, Baix Ebre) Estany o albufera, a la costa septentrional del delta de l'Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l'Estella. 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Arenals del Sol, els (Elx, Baix Vinalopó) Platja i centre turístic de la Costa Blanca, entre la platja d'Aigua Amarga i el cap de Santa Pola. Un gran hotel, mil bungalows i quatre-cents apartaments d'una colònia anglesa, juntament amb una intensa repoblació de pins, constitueixen el pla de la gran urbanització construïda. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenas i Clavell, Jordi (Mataró, Maresme, 1920 - ) Escultor, pintor i dibuixant. Ha excel·lit com a retratista i com a autor de teles de tema religiós. Realitzà el bust de Sant Antoni Maria Claret regalat en 1950, amb motiu de la canonització d'aquest pel papa Pius XII. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Areñas i Tona, Rafael (Barcelona, 1883 - v 1938) Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas. El 1918 participà a l'exposició d'art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una "foto acolorida". El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista "Lux", òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Arenella, ducat del' (Sicília, Itàlia) Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallgornera i Lanza, d'origen català i vinculat a Catalunya. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenella, illa (Cadaqués, Alt Empordà) Illot de la costa, de 100 m de longitud en sentit nord-oest - sud-est i 100 m d'amplada màxima; limita la badia de Cadaqués pel nord. En dret de l'illa, a la costa, hi ha un caseriu anomenat Arenella. 35 ANDORRA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenes, les (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, el més antic dels de la part alta de la població, originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenes, les (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Santuari (Santa Maria de les Arenes), situat dins l'antic terme de Sant Feliu del Racó, a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt. És esmentat ja el s X; la construcció de l'església és romànica. La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica. A l'altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s'ha anat formant un agrupament de cases de repòs. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenes, pla de les (Sant Hilari Sacalm, Selva) Peneplà (v 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d'aigües entre les rieres d'Arbúcies, d'Osor i Major. Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Arenes, platja de les (València, Horta) Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d'en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí. En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenes, riera de les (Vallès Occidental) Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d'Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages). La cresta de la serra de Sant Llorenç 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenes de Foixà, les (Foixà, Baix Empordà) Veure> Sant Llorenç de les Arenes (altre nom del poble). 42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Arenós (la Pobla d'Arenós, Alt Millars) Antic lloc, contingut dins el gran castell d'Arenós, actualment enrunat, documentat ja en època islàmica, la població del qual s'instal·là, a partir del s XIII, al pla immediat i formà un nou nucli que rebé el nom de la Pobla d'Arenós. Era el centre de la baronia d'Arenós. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós (Tolosa de Llenguadoc, França, s XII - País Valencià, s XV) Llinatge. Tingué com a feu la baronia d'Arenós (Alt Millars). Iniciat per Eiximen Peris de Tarassona (o d'Arenós). 44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Arenós, baronia d' (la Pobla d'Arenós, Alt Millars) Feu. Concedida per Jaume I el 1242 a Eiximen Peris de Tarassona (o d'Arenós). En casar-se Violant d'Arenós (1352), la baronia restà vinculada a la casa de Gàndia, i fou posteriorment heretada pel seu nét Jaume d'Arenós. Confiscada per Joan II el 1464, formà part, des d'aleshores del ducat de Vilafermosa. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Blai Eixímenis d' (País Valencià, s XIII) Fill d'Eiximèn Peris. Junt amb el seu germà Eiximèn, acompanyaren Jaume I de Catalunya-Aragó en la seva visita a la frontera de Múrcia. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Eiximèn Peris d' (o de Tarassona) (Aragó, s XIII - País Valencià, a 1266) Ric home. Ajudà Jaume I en les campanyes de València i Múrcia. Aquest li concedí la baronia d'Arenós (1242). Fou el pare de Blai Eiximenis i d'Eiximèn d'Arenós. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s XIII – Almeria, Andalusia, 1309) Conseller reial. Fill segon d'Eiximèn. Es distingí en les campanyes de Múrcia (1296) i d'Almeria (1309), i en aquesta darrera morí. Foren germans seus, Gonçalvo Eiximenis i Ferran Eiximenis. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s XIV) El 1328 assistí, a Saragossa, a la coronació d'Alfons III el Benigne. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Eiximèn Peris d' (País Valencià, s XIV) Noble. En 1375 fou un dels juradors de la pau d'Almazan. En 1383 assistí a les Corts generals de Montsó. Fou de la ponència elegida per determinar qui eren els prohoms reials que havien de ser expulsats en aquella ocasió. En 1387 substituí Bernat de Senesterra com a governador de Sardenya. En 1388 tornà a Catalunya per concloure una pau amb els rebels sards. Fou servidor del rei Joan I. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Arenós, Ferran Eiximenis d' (País Valencià, s XIII – Grècia ?, s XIV) Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d'Atenes, Guy de la Roche. Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Gonçal Dies d' (País Valencià, s XIV – Bétera, Camp de Túria, 1347) Senyor d'Arenós. Lluità en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. Morí lluitant contra els unionistes a la batalla de Bétera. Fou pare de Violant. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Gonçal Eiximenis d' (País Valencià, s XIII – s XIV) Senyor d'Arenós. Intervingué (1326) en l'ocupació catalana de Sardenya i lluità per la independència de l'illa enfront de Pisa, i en la campanya contra Jaume III de Mallorca al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual, en recompensa, l'armà cavaller. El mateix any, prengué part en la campanya del Rosselló com a membre del consell reial i lluità després per a impedir la formació de la Unió al País Valencià. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Gonçalvo Eiximenis d' (País Valencià, s XIII – 1357) Fill gran d'Eiximèn. En 1291, amb els seus germans Eiximèn Peris i Ferran Eiximenis, destacà al bándol d'Entença-Xèrica. Fill seu fou Pere Jordà. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Jaume d' (País Valencià, s XV – Xàtiva, Costera, 1464) Fill natural d'Alfons II de Gandia. Aquest li deixà en morir (1425), la baronia d'Arenós. En la seva joventut serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Després de participar a la fase inicial del setge de Gaeta, caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça, en 1435. Quan pujà al tron Joan II es mostrà poc favorable a aquest monarca i simpatitzà, en canvi, amb el príncep Carles de Viana. En 1462 esclatà la guerra del Principat contra el monarca. Fou l'únic gran noble què, 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Jaume d' (País Valencià, s XV – Barcelona, d 1472) Noble. Fill gran de Jaume. En 1464, amb els seus germans Joan i Pere, fou empresonat per ordre de Joan II a la torre de Torrent, sota la custòdia de Pere Ciscar. Aconseguiren escapar i fugir a Castella. D'allí passaren a Catalunya, on es posaren al servei de Pere de Portugal, el qual envià Jaume d'ambaixador a Borgonya, el 1465. El 1472, al final de la guerra, Jaume i els seus germans hagueren de sotmetre's, a Barcelona, a Joan II. Encara que no sofrí represàlies, veié rebutjats els seus intents de baronia d'Arenós, n'ocupà una bona part, incloent Vilaformosa. La reacció del monarca fou immediata. El governador de València hagué de mobilitzar un petit exèrcit per sotmetre Jaume d'Arenós. Aquest es féu fort a la Mola de Vilaformosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta, fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Joan d' (País Valencià, s XV) Fill segon de Jaume d'Arenós. Amb els seus germans Jaume i Pere fou empresonat en 1464 a la torre de Torrent, per ordre de Joan II, al temps que el seu pare era reclós a Xàtiva. Ell i els seus germans fugiren i es refugiaren de primer a Castella i després al Principat, llavors en guerra contra el rei. En 1472 figurava entre els nobles que hagueren de fer acatament al rei Joan, al final de la guerra. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Pere d' (País Valencià, s XV - Catalunya, s XV) Fill petit del primer Jaume d'Arenós. Germà de Jaume i de Joan, amb els quals fou empresonat en 1464, fugí i passà a Catalunya. En 1472 hagué de reconèixer la sobirania de Joan II. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Pere Jordà d' (País Valencià, s XIII – s XIV) Fill de Gonçalvo Eiximenis. En 1288 serví Alfons II el Franc a la frontera de l'Empordà, en previsió de les incursions de Jaume II de Mallorca. L'any següent actuà intensament a les files de la Unió aragonesa, que l'imposà com a conseller del monarca. El 1309, sota el regnat de Jaume II, fou un dels nobles destacats a la campanya d'Almeria. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Arenós, Sanç d'Horta d' (País Valencià, s XIII – s XIV) Noble. Germà de Pere Jordà i fill, per tant, de Gonçalvo Eiximenis. En 1324 anà a Sardenya amb un contingent de reforç tramès a l'expedició de l'infant Alfons. Quan aquest es coronà rei, en 1327, assistí a la cerimònia, a Saragossa. En 1332 posseïa terres a Sardenya, com a recompensa de la seva col·laboració a l'illa. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenós, Sança Eiximenis d' (País Valencià, s XIV – Catalunya, s XIV) Muller de Joan de Prades. En tingué tres fills barons i una filla: Pere, que es casà amb Joana de Cabrera, Jaume, que es mullerà amb Violant de Gandia, Lluís, que fou bisbe de Mallorca, i Timbor, que es maridà amb Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Areny, cingle de l' (Navès, Solsonès) Gran espadat, que domina la vall del Cardener, límit occidental de l'altiplà de Busa. El camí de Sant Llorenç de Morunys a Busa ascendeix a l'altiplà pel grau de l'Areny. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Areny, comtat d' (Catalunya) Títol concedit el 1707 per l'arxiduc Carles d'Àustria a Francesc d'Areny i de Queralt, tercer baró de Claret. Actualment és vinculat als Montojo. 67 ANDORRA - GEOGRAFIA Areny, farga de l' (Ordino, Andorra) Antiga farga (1.268 m alt), una de les cinc més importants d'Andorra, situada a la dreta de la ribera d'Ordino, aigua avall i dins la parròquia. el 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol. Actualment és una serradora. 70 FRANJA PONENT - MUNICIPI
71 CATALUNYA - HISTÒRIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d' (Catalunya, s XVII – s XVIII) Noble. Fou partidari de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida. En 1706 formà part del contingent lleidetà que es replegà al Pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l'ofensiva borbònica. Li fou encomanada l'agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d'Aragó. En 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d'Areny. Carles d'Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri. En 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Areny i de Queralt, Francesc d' (Catalunya, s XVII - Moià ?, Bages, s XVIII) Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V. Abraçà la causa de Carles d'Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706. Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d'Areny. En 1707 rebé el títol de comte. En 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià. 72 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Arenyanes (Glorianes, Conflent) Antic terme que pertanyia, el s XIV, a Sant Miquel de Cuixà. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenyo, serra d' (Salardú / Viella, Vall d'Aran) Serra (2.522 m alt) que separa els antics termes de Bagergue, Gessa i Vilac. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenys, Pere (Catalunya, 10/des/1349 – s XIV) Frare dominicà. Fou provincial de l'orde a Terra Santa. Escriví una crònica dels esdeveniments del seu temps, començant per la data de la seva naixença. 76 FRANJA PONENT - MUNICIPI
77 CATALUNYA - MUNICIPI
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenys de Mar, Hilari d' (Arenys de Mar, Maresme, 1889 - Catalunya, s XX) Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d'obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural, entre els quals destaquen: Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924), Camperola (1924), ...el meu poble (1924), Poema pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929), Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara d'Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de Núria (1961). Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N'ha publicat uns dos-cents de solts. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenys de Mar, Tomàs d' (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – Barcelona, 1890) Frare caputxí. Edità una Flora oratoria seráfica catalana o sea sermones predicados por diversos oradores de la antigua provincia de Cataluña, antologia en quatre volums (1889), i algunes obres escrites del pare J. A. Catà de Calella. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arenys d'Empordà (Garrigàs, Alt Empordà) Poble (83 m alt), situat a uns 500 m a l'esquerra del Fluvià i a 2,5 km del cap del municipi. L'església parroquial de Sant Sadurní és romànica. Aquest poble i el seu castell pertanyien al capítol de Girona. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arenys i Galdon, Ricard (Barcelona, 1914 – 1977) Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres. La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ares (Cabó, Alt Urgell) Llogaret (1.500 m alt), situat al vessant meridional de la serra d'Ares (1.850 m, al pla Redon), gran altiplà ramader, limitat per altes cingleres, que separa la vall de Cabó de la vall de la Guàrdia o d'Aguilar. Prop del llogaret, que presideix l'església, es troben les bordes d'Ares. Ares pertanyia al quarter d'Organyà, del vescomtat de Castellbó. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ares, batllia d' (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Antiga comanda del maestrat de Montesa. Comprenia el castell i la vila d'Ares del Maestrat amb el seu terme. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ares, canada d' (Alt Maestrat / Ports) Rambla, neix dins el municipi d'Ares del Maestrat i després de travessar l'altiplà de la Canada, entra als Ports, i desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ares, coll d' (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir) Depressió (1.527 m alt), pas natural, fronterer entre els estats espanyol i francès; situat al Pirineu Oriental, al nord-oest de Camprodon, aigües amunt del Ritort, afluent del Ter. És un pas històric en les comunicacions entre les dues comarques. 88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ares, coll de les (Puigbalador, Capcir) Pas (1.600 m alt) del camí entre el Capcir i el Donasà, límit de Catalunya amb l'antic comtat de Foix. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ares, les (les Paüls, Alta Ribagorça) Santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs. Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l'alta vall de l'Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d'unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s'estèn fins a l'Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ares, les (Pallars Sobirà) Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d'Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles. Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d'excursions. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ares del Bosc (Benasau, Comtat) Llogaret (ant: Ares de Penàguila), situat a la dreta del barranc d'Ares, afluent, per la dreta, del riu de Frainos. Fou població de moriscs del terme de Penàguila; fou atribuïda a Alcoleja, en ésser creada el 1535 aquesta parròquia, ensems amb 94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arestui (Llavorsí, Pallars Sobirà) Poble (1.141 m alt), situat a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca. La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca. El poble es troba al mig d'una extensa zona forestal. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Àreu (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d'Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d'Àreu (o port de Boet). De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l'antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre. A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d'Àreu, amb les restes de l'antic castell d'Àreu. Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arèvalo, Eduard (Tortosa, Baix Ebre, 1830 - s XIX) Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arfa (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble (668 m alt), situat a la riba esquerra del Segre, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d'Urgell. L'església parroquial (Sant Serni) conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel. Fou municipi independent fins el 1969.
Anar a: [ Ard ] [ Ardi ] [ Arene ] [ Arenos, E ] [ Areny ] [ Ares ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ardèvol i Cabrer, Jaume (
Ardiaca i Martí, Pere (
Ardit i Lucas, Manuel
Areny de Noguera (
Arenys de Lledó (
Ares d'Alpont (
Ares del Maestrat (