A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Arga ]   [ Argento ]   [ Argui ]   [ Arin ]   [ Arm ]   [ Armengol i ]

Quan sento necessitat d'una religió, surto de nit a pintar les estrelles. (Vincent van Gogh)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argany, Gabriel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717). És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d'un Christus natus est i d'altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaArgelaguer  (Garrotxa)  Municipi: 12,5 km2, 183 m alt, 425 hab (2014). Situat a la vall del Fluvià, a la confluència d'aquest riu amb el Llierca. La zona muntanyosa és coberta d'alzinars i pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (moresc, civada i blat); i és escàs el regadiu. La ramaderia compta amb bestiar boví, porcí i oví. La tradicional indústria de corders, d'espardenyers i d'esclopers començà a decaure al començament del s XX fins a desaparèixer pràcticament, circumstància que va provocar una important devallada de la població. El municipi compta amb una central hidroelèctrica. El poble és emplaçat prop de la riba esquerra del Fluvià; l'església parroquial de Santa Maria és d'origen romànic i té agregats l'església de Santa Magdalena de Montpalau i el santuari del Guilar, al veïnat d'aquest nom. Dins el terme és troben, a més, el castell de Montpalau, els veïnats deInici Pàgina Tapioles i Hostalnou de Llierca. Partit judicial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóArgelers  (Rosselló)  Municipi: 58,67 km2, 16 m alt, 9.901 hab (2012), (fr: Argelès sur Mer; ant: Argilers). Situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l'Albera i la plana litoral rossellonesa. Al sud del terme hi ha boscs d'alzina surera, que és explotada econòmicament. La base de l'economia local és l'agricultura (principalment vinya, a més d'arbres fruiters i productes d'horta), a la qual s'ha afegit, darrerament, el turisme, localitzat a la Platja d'Argelers i al Racó. La vila, cap de cantó, està situada a 2 km del mar; destaca l'església parroquial, del s XIV, d'un sola nau i conserva un retaule gòtic del s XV. Dins el terme, a més d'importants restes arqueològiques, es troben el castell romànic de Pujol, els llogaret de Tatzó d'Avall i de la Pava, l'antic terme de Torreneules, l'antic monestir de Vallbona, la torre de la Maçana, l'església romànica de Sant Llorenç del Mont i el santuari de Vida. A la seva platja s'instal·là el 1939 el camp d'Argelers. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Colla Gegantera (en francès)

4 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Argelers, camp d'  (Argelers, Rosselló)  Camp de concentració, instal·lat després de la guerra civil espanyola, a la zona de la platja, on arribà una gran massa de refugiats procedents de l'exèrcit de la República Espanyola (s'hi arribà a aplegar una població de 70.000 presoners de guerra). Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats, en gran part al camp del Barcarès. Viquipèdia

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsArgeleta  (Alt Millars)  Municipi: 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014), (cast: Argelita). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d'Argeleta), afluent, per l'esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins. L'activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada. El poble es troba situat a la dreta del riu deInici Pàgina Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l'expulsió del 1609; el 1611 el baró d'Argeleta, atorgà carta de població. Dins el terme es troben l'antic castell de Boinegro i, prop del poble, l'antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l'època ibèrica. Partit judicial de Nules. Ajuntament

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Argeleta, marquesat d'  (País Valencià)  Títol concedit el 1885 a Lluís Beltran Escrivà de Romaní i de Dusai, diputat a corts per Olot, descendent dels Sabata que compraren la baronia d'Argeleta el 1519 a Ximèn Peres d'Arenós. Continua dins la mateixa família.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argemí, Francesc  (Badalona, Barcelonès, 1822 – 1887)  Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes. És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argemí i Fontanet, Josep Maria  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Barcelona, 1960)  Enginyer tèxtil, productor i director de cinema. El 1955 creà la firma productora ECA (Ediciones Cinematrogràfiques Argemí) que finançà alguns títols d'interès per llur contingut social. El 1959 dirigí Cristina i el 1960, Gaudí, que fou guardonat en diverses ocasions.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aureli Argemí i RocaArgemí i Roca, Aureli  (Sabadell, Vallès Occidental, 1936 - )  Dinamitzador cultural i polític. Monjo de Montserrat (1951) iInici Pàgina la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. És president de l'Agència Europea per a les llengües menys difoses, que depèn de la CEE.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argemir i Creixell, Oleguer  (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14. Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713. A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argemir i Mitjà, Miquel  Nom real de Miquel dels Sants, religiós trinitari venerat com a sant per l'església catòlica.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaArgençola  (Anoia)  Municipi: 47,10 km2, 716 m alt, 212 hab (2014). Situat al sector occidental de la comarca, a la zona de transició amb la Segarra. Hi abunden els boscs de pins i d'alzines. L'economia del municipi es basa en l'agricultura, principalment de secà, dedicada gairebé exclusivament als cereals i també ametllers i petits sectors de vinya i horta. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha també algunes pedreres, fàbriques de guix i jaciments de lignit. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant la segona meitat del s XX. El poble està situat en un promontori al peu de les ruïnes de l'antic castell d'Argençola; hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, neoclàssica. El terme comprèn, a més, els pobles de Clariana, amb ruïnes de l'antic castell, Contrast, la Goda, Rocamora d'Argençola, Carbasí, Albarells i Porquerisses, la caseria dels Plans d'En Ferran, la masia i torre de Tolosa i l'antic hostal del Violí. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArgençola  (Castellnou de Bages, Bages)  Llogaret (400 m alt), a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral. La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia fou agregada a la de Castellnou de Bages; abans d'haver estat agregat a l'actual municipi, ho fou al de Sant Cugat del Racó.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Argençola, marquesat d'  (Catalunya)  Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d'Argençola, senyor d'Argençola (Anoia). Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argenté i Artigal, Joan  (Badalona, Barcelonès, 21/jun/1931 - )  Poeta. Publicà obres seves dins la segona Antologia poètica universitària (1950). Ha publicat El temps de tants dits (1960, premi Joan Salvat-Papasseit 1959), Cicle, bicicle, tricicle (1966), poesia experimental, Seminocturn, semidiurn (premi Carles Riba, 1975), Moviment peristàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa (1976). Com a autor de teatre se li ha representat la pantomima Volem vi. Ha adaptat cançons de Jacques Brel al català.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Albert Argenter i GiraltArgenter i Giralt, Joan Albert  (Barcelona, 17/feb/1947 - )  Lingüista. Catedràtic de lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou director de la revista "Límits", de la qual aparegueren nou números entre el 1986 i el 1990. Féu col·laboracions a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'IEC. És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica, com De Poètica i Lingüística (1984), Debat sobre la normalització lingüística (1991) i Elementos de lingüística (1996), juntament amb altres autors. És responsable de la Proposta per a un estàndar oral de la llengua catalana de l'IEC, i editor de les Actes de l'International Workshop on Language, Brain and Verbal Behavior (1999).

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArgentera  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, a l'antic terme de la Baronia de Lavansa. És situat a l'esquerra del riu Boix. L'església, on es venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica, depenia del priorat de Meià. Al cim d'un roca hi ha les restes de l'antic castell d'Argentera.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampArgentera, l'  (Baix Camp)  Municipi: 10,1 km2, 344 m alt, 146 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Priorat. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de l'Argentera, hi domina la garriga. Només una quarta part de les terres són de conreu, dedicades principalment a l'avellaner, a més d'arbres fruiters, vinya i olivera. Des de principi de s XX fins avui l'agricultura ha minvat a benefici de la garriga, en especial la vinya. La població tendeix a disminuir. El poble es troba sota el castell d'Escornalbou, en un massís muntanyós on hi ha vetes de galena, les quals, explotades probablement ja en l'antiguitat, i amb tota seguretat a l'edat mitjana i en temps més moderns, van donar origen al topònim de l'Argentera. El ferrocarril de Barcelona a Madrid penetra al Priorat pel túnel anomenat de la Torreta (o foradada de l'Argentera). Dins el terme municipal es troba l'antic terme rural de Trilla. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Argentera, marquesat de l'  (Catalunya)  Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l'Argentera (Baix Camp).

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Argentera, plana de s'  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Zona, dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. En aquest indret són conegudes des d'antic mines de plom, que a la fi del s XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArgenteria, l'  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Roca de la paret oriental de l'estret de Collegats, l'erosió de la qual, provocada per la fluència d'aigua, és especialment espectacular a l'hivern.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeArgentona  (Maresme)  Municipi: 25,22 km2, 88 m alt, 11.963 hab (2014). Situat a l'interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d'alzines. El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d'aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició. A la vila destaca l'església parroquial de Sant Julià (del s. XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada. Dins el terme es troben, a més, l'antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Sant Jaume de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d'interès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu del Càntir - Comunicació - Futbol Club - Futbol americà - Club Bàsquet

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argentona, Guillem d'  (Catalunya, s XIV - Manresa ?, Bages, s XIV)  Cavaller. El 1390, regnant Joan I, tingué un paper destacat als preparatius militars empresos arran de la invasió del comte d'Armanyac. Fou nomenat després capità de la guarnició de Manresa. Organitzà la defensa de tota la vegueria de Bages.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argentona, Joan d'  (Catalunya, s XV)  Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat. En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArgentona, riera d'  (Maresme)  Curs d'aigua temporal, es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès (serres del Far i del Corredor); la part més alta és anomenada riera de Dosrius. La riera d'Argentona és establerta en una falla que talla l'alineació muntanyosa en sentit perpendicular; la seva capçalera constitueix un residu d'una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l'erosió regressiva dels corrents d'aigua costaners. Després de passar prop d'Argentona, desemboca al Mediterrani entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argeric, Benet  (Biosca, Segarra, 1697 – Montserrat, Bages, 1764)  Abat de Montserrat (1753-57 i 1761-64). Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages (1745-49). A ell és deguda una bona part de la construcció de l'edifici de la mongia del monestir (1755-66). Autor d'una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres. En l'elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argerich, Cosme  (Buenos Aires, Argentina, 1756 – 1820)  Metge. Fill d'un cirurgia militar català, destacat al Riu de la Plata. Estudià medicina a la universitat de Cervera. Organitzà l'ensenyament de la medicina a Buenos Aires. En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals més importants d'aquesta ciutat.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Argestues  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Llogaret (1.025 m alt), situat a la vall del riu de Pallerols. formava part de la vall d'Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbó.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argila i Móra, Joan d'  (Vilamajor, Vallès Oriental, s XVIII – Tarragona, 28/jun/1811)  Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent. En 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l'assalt final, després d'haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l'escalaven. Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArgilaga, l'  (la Secuita, Tarragonès)  Poble (170 m alt), situat a la divisòria d'aigües entre el Francolí i el Gaià; el seu antic terme comprèn una petita part de la conca del torrent de Renau. L'església parroquial de Sant Roc havia estat agregada a la del Catllar. Constituí un municipi independent fins a la fi del s XIX.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Argimon  (Riudarenes, Selva)  Santuari de la Mare de Déu d'Argimon, de la parròquia de l'Esparra. La imatge és d'alabastre del final del s XV o començament del XVI. L'església era la capella de l'antic castell d'Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argimon i Granell, Daniel  (Barcelona, 1929 - 1996)  Pintor. Autodidacte, des del 1955 seguí un estil no figuratiu que orientà quatre anys més tard vers l'expressionisme abstracte, amb la utilització de guix, làtex i pigments. Posteriorment realitzà collages (amb papers cremats, cordills, draps, purpurines) i s'acostà successivament a l'art pop i a un art realista de denúncia, fins que retornà a l'expressionisme abstracte.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Argolell  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Poble (1.125 m alt) de l'antic terme de Civís, situat a la dreta de la riera d'Argolell (afluent, per la dreta, de la Valira) prop del límit amb Andorra. A mitjan s XIX era un municipi que comprenia el llogaret d'Arduix. De la seva església parroquial de Santa Eugènia, romànica (unes pintures al fresc, del s XII, són conservades al Museu d'Art de Catalunya), depenen les d'Arduix i de Farrera dels Llops (a l'antic municipi d'Ars).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argudo i Lloret, Albert  (Barcelona, 1945 - )  Director d'orquestra. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d'E. Toldrà, J. Massià, J. Zamacois, X. Montsalvatge, A. Ros i Marbà i J. Guinjoan. Ha dirigit l'orquestra de Cambra d'Ateneu (des del 1974) i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l'any 1974. Director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l'Orquestra Ciutat de Barcelona.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArguells  (Oliola, Noguera)  Masia i antic terme, situada a mig camí d'Agramunt a Coscó. Conserva encara l'església romànica de Santa Margarida d'una nau, amb absis de planta semicircular amb la característica excepcional de tenir el seu centre una petita absidiola acusada a l'exterior.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arguenyà, l'  (Biar, Alt Vinalopó)  Caseriu, situat a la capçalera de la rambla de la Torre, prop del límit amb el terme de Saix. Hi passa la carretera de Saix a Onil i a Castalla, la qual es bifurca al coll de l'Arguenya, la divisòria amb la conca del riu de Montnegre i termenal dels municipis de Biar, Castalla i Onil. Al sud d'aquest caseriu, entre Castalla i Saix, es troba la serra de l'Argenya que culmina a la Replana (1.128 m alt).

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arguimbau, Joan  (Ciutadella, Menorca, 1641 - Palma de Mallorca, 1707)  Frare franciscà. Fou visitador dels convents de Palestina l'any 1691. Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa (1692), amb dades d'interès, que ha romàs manuscrita.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arguimbau i Mercadal, Llorenç  (Maó, Menorca, 1783 – 1854)  Militar. Al servei de l'exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó; perdé un braç a la batalla de Sant Sebastià i, més tard (1815), fou promogut a tinent general.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Àrguines  (Sogorb, Alt Palància)  Antic monestir mercenari de Santa Maria d'Àrguines situat prop d'Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres. Es troba al pla d'Àrguines a l'esquerra de la rambla d'Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l'Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d'aquests dos darrers municipis. Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d'Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d'Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l'orde. A conseqüència d'haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dosInici Pàgina dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argullol i Murgadas, Rafael  (Barcelona, 1949 - )  Escriptor i filòsof. Catedràtic d'estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra. Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l'època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000). És col·laborador habitual del diari "El País", com també autor de novel·la i poesia.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Argullol i Serra, Josep  (Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 1886)  Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí "El Manresano", periòdic conservador. Conreà la novel·la històrica: El crit de l'ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877). Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.

42 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ariant  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Antiga possessió i caseriu, a la vall d'Ariant, que desemboca a la costa septentrional de l'illa i es separada de la vila de Pollença pel puig gros de Torrelles i amb la qual es comunica a través del coll d'Ariant. Hi ha actualment dues possessions: Ariant de Baix i Ariant de Dalt, que inclou una torre de defensa (torre d'Ariant) construïda el 1622 per ordre del virrei.

43 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaAriany  (Mallorca Oriental)  Municipi: 23,14 km2, 124 m alt, 903 hab (2014). Situat cap a llevant des Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. Economia agrària. Població en descens. El poble és una antiga possessió i senyoria de la família Cotoner, la qual, ja el s XVI, començà a parcel·lar les seves propietats al terme de Petra, municipi del qual es va segregar el 1981, després d'haver-ho intentat en dues ocasions més (1925 i 1949). A l'església de la Nostra Senyora d'Ariany, construïda el darrer quart del s XVIII i esdevinguda església parroquial el 1935, s'hi venera una imatge de la Mare de Déu d'Atocha, que hi va ser portada de Madrid el 1717 pel primer marquès d'Ariany en substitucióInici Pàgina d'una antiga advocació a la Mare de Déu de les Neus. Al terme s'hi han trobat jaciments pre-talaiòtics. Àrea comercial de Manacor. Ajuntament

44 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ariany, marquesat d'  (Mallorca)  Títol concedit per Felip V el 1717 a Marc Antoni de Cotoner i de Sureda-Vivot, últim senyor d'Ariany, jurat en cap del Regne de Mallorca i després regidor perpetu de Palma. El títol continua a la mateixa família.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arias y Fernández, Dionisio  (Logronyo, Rioja, 1838 - Palma de Mallorca, 1873)  Arxiver de l'Arxiu Històric de Mallorca. Liberal moderat, es distingí pel seu article Los hombres funestos i, sobretot, per La clave sobre el pronunciamiento de la ciudad de Palma (1869). En aquesta distriba dels fets esdevinguts els dos primers dies d'octubre de 1868 acusa enèrgicament la Junta Provisional d'haver consentit els "excessos de la turba".

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaventura Carles Aribau i FarriolsAribau i Farriols, Bonaventura Carles  (Barcelona, 4/nov/1798 - 17/set/1862)  Escriptor, economista, taquígraf i polític. Iniciador del Romanticisme en català i de la Renaixença amb l'oda La Pàtria (1833). D'idees revolucionàries i innovadores, prengué part en el periodisme, formà part de la Societat Filosòfica (1817), col·laborà a la revolució liberal i fou un dels fundadors d'"El Europeo" (1823), revista que pretenia difondre les idees romàntiques a l'Estat espanyol. A poc a poc, anà evolucionant cap a una ideologia política més moderada, el 1826 passà a Madrid a treballar amb el banquer català Gaspar Remisa, a qui dedicà La Pàtria, i posteriorment es dedicà als negocis privats i al periodisme i ocupà importants càrrecs oficials en l'economia pública mentre defensava els interessos dels industrials catalans. Amb l'editor Rivadeneyra inicià la col·lecció Biblioteca de Autores Españoles. Escriví -en català i en castellà- poemes, assaigs, crítica literària i estudis d'economia.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaArides  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Despoblat de l'antic terme d'Escaló. Es conserven les runes de l'església de Sant Andreu. Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d'Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d'Àneu, hi ha el pla d'Arides, el punt culminant del qual es troba a 1.958 m d'altitud.

117 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arieja  Riu de França que neix a l'estany de Fontnegra, i fa de límit amb Andorra. S'uneix per la dreta a la Garona, prop de Tolosa.

48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ariel  (Barcelona, 1946 – 1951)  Revista literària i artística. Fundada per J. Palau i Fabre, J. Romeu, M. Tarradell, J. Triadú i F.P. Verrié, hi col·laboraren J. Barat, A. Cirici, S. Espriu, E. Jardí, R. Leveroni, J. Perucho, J. Sarsanedas i M. Valls. Amb una concepció culturalista de l'art i la literatura, intentà conjugar els valors del noucentisme i l'avantguarda.

49 CATALUNYA - EMPRESA

Ariel, Edicions  (Barcelona, 1941 – 1974)  Editorial. Fundada per Alexandre Argullós i Josep M. Calsamiglia. Especialitzada en ciències socials, té col·leccions en castellà i en català. Entre d'altres, ha publicat la versió castellana de Historia de España (8 volums 1952-57) de Ferran Soldevila, tres volums de la Història dels catalans (1963-66), dirigida pel mateix historiador, i els primers volums de la Història de la literatura catalana (a partir del 1964) de Martí de Riquer i Antoni Comas. També ha editat obres de Carles Cardó (a partir del 1951), Salvat-Papasseit (1962) i Màrius Torres (1964). El 1974 es fusionà amb l'Editorial Seix i Barral.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ariet, castell d'  (Noguera)  Antic castell, situat a la serra que separa els antics termes de la Vall d'Ariet i de Santa Maria de Meià. Entre aquesta serra i la de Sant Mamet es troba la vall d'Ariet, que baixa del coll d'Orenga i desguassa al riu Boix sota Clua de Meià.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArija, l'  (Ripollès / Berguedà)  Riu del Pre-pirienu, Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, dins el terme de Gombrèn, segueix la direcció nord-est - sud-oest fins prop del llogaret ripollès d'Aranyonet, al municipi de Castellar de N'Hug. Segueix després la direcció sud-est - nord-oest, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l'esquerra, al Llobregat. La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Arimany i ComaArimany i Coma, Miquel  (Barcelona, 10/set/1920 - 1/jul/1996)  Escriptor, editor i traductor. Publicà novel·les -Eduard (1955), Una taca de sol (1968), Gust de pa (1981), La cabra i altres narracions (1984)-, llibres de poesia -D'aire i de foc (1959), Cançons per a no cantar (1978), Petit poema de Catalunya (1978), Paisatges de Catalunya (1979), De foc i d'aire (1980) i Poesia (1938-1983) (1985), on aplega el conjunt de l'obra-, assaigs -Maragall 1860, 1911, 1961 (1964), Per un nou concepte de Renaixença (1965), I els catalans també (1965), L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972), Aspectes de nova observació en l'obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)-, la biografia Simbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967), unes memòries Memòries de mi i de molts altres (1993) i una obra de teatre sobre el mite del comte Arnau (1968). Va traduir, entre altres, Oscar Wilde, Paul Valéry i T.S. Elliot. Autor també d'una dotzena de diccionaris, entre els quals destaca...  Segueix... 

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arimany i Ferrer, Alfons  (Balaguer, Noguera, 1905 – Barcelona, 1936)  Religiós carmelità descalç. Prengué el nom d'Alfons del Cor de Maria. Estudià a Barcelona i a Palestina (Mont-Carmel), d'on fou professor de literatura clàssica i llatina. Retornat el 1929, prosseguí l'ensenyament al convent de Palafrugell (Baix Empordà) fins que fou nomenat sots-prior del convent de Badalona (1933). Col·laborà en la revista "Amunt" amb diversos articles i poemes. Publicà l'opuscle La mitja Lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina (1935). Li ha estat obert un procés de beatificació.

54 CATALUNYA - EMPRESA

Inici PàginaArimany SA, Editorial  (Barcelona, 1947 - )  Empresa editorial. Continuadora de la firma Miquel Arimany-Editor. Pionera des de l'època dels anys 50 en la represa d'edicions catalanes, el 1952 inicià la publicació de la revista cultural-literària "El Pont", que fou interrompuda per la censura un any més tard i represa el 1956 amb continuïtat fins avui. El 1958 inicià la primera publicació per a adolescents: Col·lecció Juvenil Sant Jordi; el mateix any, també, el primer diccionari bilingüe català-castellà i castellà-català, al qual han seguit molts d'altres i una gamma extensa d'obres per a l'ensenyament del català, tasca que té el seu punt culminant amb el Diccionari Català General (1965-68). Inicià també, des del 1959, la represa de l'edició de blocs-calendaris amb texts al dors (suprimida des de després de la guerra), blocs de taula, dietaris, agendes, etc, per a l'ús del català en l'oficina. Publica també la col·lecció "Llibres-guia Arimany", de temàtica diversa.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arimon i Marco, Francesc  (Barcelona, 1868 – València, 1934)  Escriptor. Educat a Madrid, escriví sempre en castellà. Formà part de la redacció d'"El Liberal". Visqué alguns anys a València, on treballà per a l'Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles. Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d'Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d'Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ariño i Feliu, Rafael  (País Valencià, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, on es distingí entre els deixebles de Lluís Téllez i Giron, professor de perspectiva i paisatge. Pintà quadres de gènere i es destacà com a autor de teles de ventall, tècnica en què introduí la pintura a l'oli damunt seda. S'especialitzà com a escenògraf i pintà els telons de boca de diversos teatres de València i Madrid.

57 ANDORRA - GEOGRAFIA

Arinsal  (la Maçana, Andorra)  Poble (1.467 m alt), situat a l'esquerra del riu d'Arinsal. És el darrer nucli habitat d'aquesta vall, bastit entorn de l'església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada. Hi passa l'antic camí de la Maçana a la vall de Vic de Sòs pel pont d'Arinsal, a la zona axialInici Pàgina pirinenca, entre el pic del pla de l'Estany i el pic d'Arinsal (termenal de les parròquies de la Maçana i d'Ordino). L'any 1973 hom hi obrí l'estació d'esquí d'Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d'un modern nucli residencial. L'estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.

58 ANDORRA - GEOGRAFIA

Arinsal, riu d'  (Andorra)  Riu, afluent principal de la ribera d'Ordino, neix a la zona axial pirinenca entre l'alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres (el més important, el dels estanys Forcats) els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l'Estany. Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l'esquerra, entre d'altres, el de la coma de Percanela. Després de passar pel poble d'Arinsal, rep, per la dreta, al poble d'Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal; 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d'Ordino davant l'Aldosa de la Maçana.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Arinyó, Gaspar d' (o Gaspar de Ariño)  (Aragó, s XV)  Secretari i conseller de Joan II i Ferran II. La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l'atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II. Dos anys més tard fou enviat d'ambaixador extraordinari a Itàlia.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arinyó, Joan  (Barcelona, s XV – s XVI)  Cap agermanat. Carnisser d'ofici, empresonat juntament amb el sabater Bernat Marquilles i el procurador Melcior. Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms (1520), Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció de batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAriosto, Filippo  (Itàlia, s XVI - Barcelona ?, s XVI)  Pintor. Actiu a Barcelona. És autor de la col·lecció de retrats de comtes i reis catalans (1587-88), d'escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general. La major part de la col·lecció és exposada al Museu Militar de Barcelona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arisba  (Barcelona, s XIII)  Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador. Era conegut per l'apel·latiu de Ciceró jueu.

63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arissal, bac  (Angostrina, Alta Cerdanya)  Vall i obac, comunica l'estany de la Bullosa, a l'alta vall de la Tet, amb la vall d'Angostrina. És drenada pel rec del bac Arissal, emissari dels petits estanys Negre i del Racó, el qual troba, per la dreta, al Mesclant d'Aigües, el torrent d'aquest nom, i formen, des d'aquest indret, el riu d'Angostrina.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aristot  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Poble (1.223 m alt) i antic municipi, annexat, el 1970, a l'actual. És situat al cim d'un enlairat turó que domina, des de molta altura, la vall del Segre. L'església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu. El 839, a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, és esmentada la parròquia d'Aristot. Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l'any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbó. Pertanyia a l'antic terme el poble de Castellnou de Carcolze, el veïnat de Carcolze i el balneari i caseriu dels banys de Sant Vicenç. Sota el pla de Lles es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Llogaia d'Aristot.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Margarida Aritzeta i AbadAritzeta i Abad, Margarida  (Valls, Alt Camp, 20/jul/1953 - )  Escriptora i estudiosa de la cultura catalana. Guanyà el premi Víctor Català el 1980 amb Quan la pedra es torna fang a les mans (1981); posteriorment publicà les novel·les Grafèmia (1982), Un febrer a la pell (1983), premi Sant Joan de novel·la 1982, Vermell de cadmi (1984), Emboscades al gran nord (1985) i El darrer toro (1987). A conreat també la literatura per a infants (La volta al món de Gilbert el lloro, 1987, Temps de secada, 1987 i El castell del Tascó, 1988) i la novel·la de gènere negre: El correu de Trípoli (1990) iInici Pàgina Tie break (1991). Especialitzada en l'obra del Baró de Maldà, ha publicat Viatge a Montserrat i anada a Maldà (1986). Ha continuat l'edició crítica de textos amb Lluís Ferran de Pol. "Rem quatre" (1997) i Opotom el Vell o l'intent de comprendre a Miscel·lània d'homenatge a Tísner (1996). També ha publicat el Diccionari de termes literaris (1996).

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ariza, marquesat d'  (País Valencià)  Títol concedit el 1611 a Francesc Rebolledo de Palafox i de Perellós-Pròixida, baró de Calp, Benissa, Cotes, Altea i Teulada. El castell i la senyoria d'Ariza (Aragó) fou venut per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls. El cinquè marquès Juan Antonio Rebolledo de Palafox i de Zúñiga fou elevat a la grandesa d'Espanya el 1721. El títol passà als ducs d'El Infantado.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arlandis, Hilari  (País Valencià, 1888 – Figueres, Alt Empordà, 1939)  Sindicalista i polític. Obrer marbrista funerari. Delegat de la Federació Local de Cultura en el Congrés Nacional de la CNT (1919), es manifestà a favor de l'adhesió a la Internacional. Hagué d'exiliar-se a França per les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a la península en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. En separar-se la CNT de la Internacional (1922), ingressà al Partit Comunista Espanyol; milità posteriorment en la Federació Comunista Catalano-Balear, en el Bloc Obrer i Camperol i, durant la guerra, en el PSUC.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arlates  (Conat, Conflent)  Grup de cortals, situat al vessant septentrional del coll de Bigues. Era un antic llogaret que pertanyia, el s XIV, a la jurisdicció reial.

69 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Arlegui y Bayones, Miguel  (Castella, 1858 – Madrid, 1924)  Militar. General de brigada (1919) i comandant militar de Barcelona. Fou cap superior de policia de la ciutat, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido (nov/1920- oct/1922). La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals -sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal-, d'atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors del patronat i de la dreta i pelsInici Pàgina elements dels Sindicats Lliures, i combatuda pels altres sectors obrers, catalanistes i liberals. Els seus adversaris l'acusaven de patrocinar els pistolers dels Sindicats Lliures i d'aplicar la llei de fugues. Fou obligat a dimitir al mateix temps que el general Martínez Anido, pel govern presidit per Sánchez Guerra (oct/1922).

70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirArles  (Vallespir)  Municipi: 28,82 km2, 277 m alt, 2.671 hab (2012), (fr: Arles sur Tech). Estès a banda i banda del riu Tec. El sud del terme, molt accidentat per serres i turons, és cobert de boscos en explotació, especialment castanyedes. L'economia local es basa en l'agricultura de regadiu (horta, fruiterar i gramínies) i de secà (cereals i vinya), complementada per una petita activitat tèxtil cotonera. La vila, cap de cantó, es troba a l'esquerra del Tec. Deu el seu origen en l'antic monestir benedictí de Santa Maria d'Arles. Hi destaca l'església de Sant Salvador (que havia estat l'església parroquial abans que ho fos la del monestir), amb un campanar romànic. També hi ha algunes cases amb finestres gòtiques. Dins el terme es troben, a més, el llogaret de Fontanills, l'antic priorat de Sant Pere de Riuferrer i algunes masies, com la del Codalet dels Banys i les dues de la vall de la Batllia. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

monestir d'Arles (Vallespir)Arles, monestir d'  (Arles, Vallespir)  Antiga abadia benedictina, dins l'actual vila d'Arles que es formà al seu redós. El monestir fou erigit vers l'any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans. Primer fou establerta en uns antics banys termals d'època romana (els Banys d'Arles) i es titulà Santa Maria de Vallespir. Obtingué diversos preceptes carolingis d'immunitat entre els anys 820 i 881. L'any 858 l'abadia fou saquejada per pirates normands i per sarraïns. Al començament del s X abandonà els antics banys i hom l'establí a l'indret actual. A l'època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú. A mitjan s XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels senyors veïns; el comte Bernat II de Besalú intentà de remeiar-ho unint-la (1078) a l'abadia occitana de Moissac. La unió durà quatre segles. L'any 1592 fou unida a la Congregació Claustral Tarraconense, de la qual se separà a la darreria del s XVII, quan...  Segueix... 

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmadans  (Illes Balears, s XV - s XVIII)  Família aristocràtica. Famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, que originà cruentes lluites fins al s XVIII, amb el nom de canamunts i canavalls. Els dos cognoms han perdurat en dos topònims del raval de Palma de Mallorca i el tema fou recollit per escriptors romàntics i de la Renaixença.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Armadans, So N'  (Palma de Mallorca, Mallorca OccidentalVeure> So N'Armadans.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Armàncies, Sant Martí d'  (Campdevànol, RipollèsVeure> Sant Martí d'Armàncies.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Armàncies de Ribes  (Ribes de Freser, Ripollès)  Veïnat, situat a la vora esquerra del Ter, vora el llogaret de Sant Martí d'Armàncies, del municipi de Campdevànol.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Armanello  (Benidorm, Marina Baixa)  Caseria, situat entre la carretera de València a Alacant i la serra Gelada, a 1 km del mar.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armanyà i Font, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1718 – Tarragona, 1803)  Eclesiàstic i teòleg. Ingressà al convent d'agustins calçats de Barcelona (1732), on ocupà diversos càrrecs. Elegit provincial de Catalunya i Aragó (1758), visità tota la província amb ànim de reforma. Acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d'estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la il·lustració, fet que li valgué l'acusació de jansenista. Durant la seva estada barcelonina féu oposicions a la facultat d'arts de la universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia (1743); el 1748 esdevingué soci actiu de l'Acadèmia de Bones Lletres. Nomenat bisbe

118 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmanyac, Bernat VII d'  (França, s XIV)  Nebot de Mata d'Armanyac. Féu algunes campanyes infructuoses per apoderar-se del Rosselló (1389), i al·legà uns drets sobre el regne de Mallorca, que li havien estat tramesos des de Jaume IV a través dels Anjou i de Joana de Nàpols.

119 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Armanyac, Mata d'  Veure> Mata d'Armanyac.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Armaris, puig dels  (Conflent / Vallespir)  Cim (2.570 m alt) de la carena que uneix el Canigó amb roca Colom, situat entre pla Guillem i les esquerdes de Rojà, límit entre les dues comarques.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armendares i Torrent, Salvador  (Malgrat de Mar, Maresme, 1893 – Mèxic, 1964)  Polític i metge. Des de jove s'adscriví a la Unió Catalanista. Actiu en l'oposició a la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1931 ingressà al partit d'Esquerra Republicana. L'any següent fou elegit diputat al parlament de Catalunya. El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió. A l'exili secundà el moviment d'opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres. A la Primera Conferència Nacional Catalana (Mèxic 1953), fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins l'any 1964.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armendaris, Bertran d'  (Navarra, s XV - Rosselló ?, 1474)  Militar i senyor de Palafolls (Maresme). Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II. Sobresortí en la defensa de Lleida (1463-64) i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei (1464). Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició (1465). Pere IV de Catalunya-Aragó li concedí la senyoria de Palafolls; el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d'Illa i de Canet. El 1466 fou nomenat capità de l'Empordà proindiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també delInici Pàgina bisbat de Girona. Mort Joan de Lorena, es passà a Joan II, i signà a Saragossa el conveni que li restituïa el nord del Principat (1471). Amb Joan Sarriera conquerí Blanes, des d'on es deseixí del rei Renat i del lloctinent d'aquest a Catalunya; a Barcelona hom incoà procés contra Bertran d'Armendaris, que fou executat per traïdor en efígie. Joan II li confirmà la capitania de l'Empordà i la senyoria de Palafolls (1472). Al capdavant d'un exèrcit precedí el rei al Rosselló, el qual entrà a Perpinyà l'1/feb/1473; rebutjà les tropes franceses que assetjaven la ciutat i aconseguí una notable victòria a Palau del Vidre.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armendáriz, José de  (Navarra ?, s XVII – Espanya ?, s XVIII)  Primer corregidor de Tarragona (1717). Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la Guerra de Successió. Fou responsable de la repressió de Manresa de l'ago/1713. Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà. Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d'atribució de funcions amb l'arquebisbat de Tarragona (abr/1717).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol, Antoni d'  (Catalunya, s XVI - Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Militar, patriota i baró de Rocafort. Oficial de l'exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional. Nomenat governador de Cambrils, el des/1640 hagué de rendir-se al cap de l'exèrcit castellà marquès de Los Vélez, confiats en la paraula d'aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana. Els cossos d'Antoni d'Armengol i d'altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la vila.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol, Benet  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Militar. Era oficial d'infanteria en pujar al tron Felip V. No trigà a ser considerat austròfil. Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14. El 17/jun/1714 era un dels caps de l'heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants. El 14 d'agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmengol, Bernat  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1387)  Teòleg i inquisidor. Dominicà del convent de Barcelona. Mestre en teologia a la universitat de París (1358). Inquisidor a Barcelona, ocupà també diversos càrrecs dins l'orde en els quals hagué d'afrontar la situació creada pel Cisma d'Occident. És autor d'un comentari al Llibre de les Sentències.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengol, Eliseu  (València, s XVII)  Poeta en català i en castellà. Carmelità, fou lector d'arts al convent de l'orde de València. Participà en alguns certàmens poètics (1667-68) amb romanços en català, i a l'acadèmia celebrada al Real el 1668 en honor de Carles II, amb uns quintets en contra del tabac i en pro de la xocolata. És autor d'unes estrofes de tema mitològic publicades el 1668.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol, Guillem d'  (Catalunya, s XVII)  Cavaller. El 1640 tenia encomanat el castell del Pertús. Complint les ordres rebudes, s'hi tancà amb algunes forces i bloquejà el pas de les tropes espanyoles que es trobaven destacades al Rosselló. Produí així una important dificultat a l'exèrcit de Juan de Garay, el qual es veié impossibilitat, als començos del conflicte entre Felip IV i la Generalitat catalana, d'intervenir com projectava sobre l'Empordà. La maniobra tingué un valor estratègic que influí sobre les fases inicials de la guerra.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Armengol, Josep  (Palma de Mallorca, 1785 – 1851)  Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol, Màrius  (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - )  Dibuixant. Emigrat en 1939, anà a la Gran Bretanya. En esclatar la segona guerra mundial, seguí les tropes britàniques a Narvik (Noruega), on féu una magnífica col·lecció d'escenes bèl·liques. Més tard repetí el seu treball a les campanyes del Nord d'Àfrica. Exposats a Londres, els dibuixos obtingueren un gran èxit. El govern britànic li n'encarregà una sèrie per a publicacions de propaganda, i més tard els reuní en un àlbum que fou editat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmengol, Nicolau  Veure> Llabrés d'Armengol i Ram de Viu, Nicolau (nom amb el qual també és conegut l'escriptor).

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengol, Rafael  (València, 1940 - )  Pintor. El seu estil conté certs elements pop combinats amb herència informal. Juntament amb Boix i Heras, en una obra col·lectiva titulada Trilogia monoteista, que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme dels Països Catalans. Cultiva les imatges seriades i l'incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengol, Ramon (dit el Vidrier)  (País Valencià, s XVIII – València, 1817)  Polític liberal. Membre del grup liberal que organitzà la conspiració anomenada la Conspiració del Vidrier (1817). Descoberta a València pel general Elio i fracassada la revolta, fou executat. El seu cap fou penjat a la porta de la Trinitat.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol de Badia, Agnès  (Sabadell, Vallès Occidental, 1852 – 1934)  Poetessa. De família benestant, escriví poesia de caire molt tradicional: Lais (1879), Ramell de semprevives (1891), Redempció (1913) i Rosari antic (1926), entre altres reculls. Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol i Abril, Emili  (Barcelona, 1943 - )  Escultor i orfebre. Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall. L'any 1968 féu la primera exposició d'escultures de format mitjà. Aquestes, com les seves joies, es basen en formes arrodonides de caràcter orgànic i en el desenvolupament de les qualitats tàctils dels materials.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmengol i Armengol, Domènec  (Terrassa, Vallès Occidental, 1917 - )  Pintor. Conreà sobretot el paisatge.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol i Ballver, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)  Escultor. Alumne de Francesc Galí a Barcelona, la seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Llimona i el francès Bernard.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol i Cornet, Pere  (Barcelona, 1837 – 1896)  Jurista. Fundador de l'Asociación Española para la Reforma Penitenciaria (1879) i promotor de la presó cel·lular de Barcelona. Publicà diversos estudis sobre qüestions penitenciàries.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengol i de Folch, Bernat  (València, s XVII – 1726)  Teòleg i predicador de l'orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l'ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l'orde. És autor d'Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengol i de Folch, Felip d'  (València, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Noble i militar. En 1699 era de guarnició a Barcelona, com a tinent d'infanteria. L'any següent ingressà a l'Acadèmia de Desconfiats de la capital. Hi presentà diversos treballs de caràcter literari. En pujar al tron Felip V fou considerat austròfil. En 1705 entrà de tinent efectiu, amb el grau honorífic de tinent coronel, al famós regiment de Guàrdies Catalanes, que tant es distingí lluitant contra Felip V. Atacada Barcelona per aquest rei en 1706, Armengol col·laborà activament a la defensa. Es destacà rebutjant amb la seva companyia una violenta escomesa enemiga contra la llengua de bou del sistema fortificat de Montjuïc. L'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà governador de Morella i de Callosa (1708), i tinent de Batlle General de València. Caigut el País Valencià enInici Pàgina poder dels borbònics, es retirà al Principat. Serví com a oficial al setge de Barcelona de 1713-14. A la terrible batalla final morí defensant la barricada alçada al Pla de Palau.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol i Gall, Emili  (Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - )  Pintor i orfebre. Pare d'Emili Armengol i Abril. Treballà inicialment com a joier.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengol i Tagell, Delfí  (Barcelona, 1859 - s XX)  Músic. Fundà l'Associació Musical d'Aficionats de Barcelona (1902), així com el Centre Artístic Musical (1903).

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Armengot i Colàs, Vicent  (Castelló de la Plana, 1895 - Barcelona, s XX)  Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengou i Feliu, Josep  (Berga, Berguedà, 1910 – 1976)  Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armengou i Torre, Pere  (Manresa, Bages, 1905 – 1990)  Arquitecte. Es titulà el 1932 a Barcelona. D'estudiant treballà al taller de l'arquitecte Francesc Falguera. Soci fundador del GATCPAC. La seva obra principal és el Grup Escolar Renaixença de Manresa, molt maltractada actualment.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmengual, Bonaventura  (Llucmajor, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca, 1645)  Lul·lista. Guardià de diversos convents franciscans a les Illes i definidor de l'orde, escriví l'Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli (1643), on reivindicà l'ortodòxia de Llull, De rebus Majoricarum, obra perduda, i l'Epítome del reino baleárico.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Armengual, Joan  (Illes Balears, s XVI - València ?, s XVI)  Arquitecte. L'any 1573 treballà a la catedral de València.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Armengual, Joan de la Creu  (Cartagena, Múrcia, 1774 - Palma de Mallorca, 1847)  Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia. A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d'una sèrie d'obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Armengual, Maties  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Doctor en medicina. Autor d'una Defensa (1742) de les conclusions lul·listes de Cristòfor Sarrà.

108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Armengual, Rafael  (Illes Balears, s XVIII)  Doctor en medicina i catedràtic de fisiologia a la universitat literària. És autor de Veritas investigata doctrinae... Raymundi Llulli (1743).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armenter i de Monasterio, Frederic  (Barcelona, 1886 – 1959)  Astrònom. En unió de Comas i Solà fundà la Societat Astronòmica d'Espanya i d'Amèrica en 1911. En fou secretari des d'aquella data fins al 1944, i president des d'aleshores fins a la seva mort. Un dels cràters de la lluna rebé el seu nom. Entre els seus escrits destaquen els llibres Luces del infinito (1946), Las radiaciones (1954), Panorama del Universo (1955) i Astronomía y astronáutica (1958).

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmenter i Ferrer, Josep  (Tarragona, s XIX – Barcelona, 1896)  Metge. Assolí gran prestigi a la capital per la seva competència. dirigí la "Revista de Ciencias Médicas" de Barcelona.

111 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàArmentera, l'  (Alt Empordà)  Municipi: 5,67 km2, 7 m alt, 901 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l'Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l'església parroquial de Sant Martí és del s XIX. Pertanyia al comtat d'Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Fluvianets

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Armeros, tuc d'Es  (Viella, Vall d'Aran)  Pic (2.516 m alt) de la serra que separa la vall de Varradòs de la de l'Unyola (serra d'Es Armeros) entre el coll d'Era Ansa dera Caudera i la collada de Varradòs.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armet, Pere Màrtir  (Barcelona, 1770 – 1850)  Matemàtic. Fou professor de matemàtiques i cosmografia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1822-24), de matemàtiques a l'Acadèmia d'Artilleria (1828) i catedràtic de la mateixa assignatura als Estudis Generals de Barcelona (1836). És autor de diverses memòries sobre els cossos elàstics (1820), sobre la importància dels sistemes de numeració (1838), una refutació sobre una suposada quadratura del cercle (1817) i un treball sobre la fòrmula general de potenciació de polinomis.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArmet i Portanell, Josep  (Barcelona, 1843 – 1911)  Pintor. Deixeble de R. Martí i Alsina, completà estudis a Roma. Conreà la pintura de paisatges i el retrat. Fou premiat en exposicions oficials de Madrid, Barcelona i Le Havre. Conreà preferentment un paisatgisme relacionat amb l'escola d'Olot. Vers el 1866 li fou prohibida la publicació d'una col·lecció de litografies que intitulà La juventud pintada por sí misma. Té obres als museus de Barcelona, Girona i Vilanova i la Geltrú.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armet i Ricart, Salvador  (Barcelona, 1860 – 1928)  Folklorista i crític musical. Entre altres monografies d'història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d'Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armiges, Joan Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Per l'ago/1713 entrà de capità al nou regiment de cavalleria de Sant Jaume, format aleshores a Barcelona, ja durant el setge de les forces borbòniques. Sortí de la capital per a la lluita comarcal, fou un dels millors auxiliars d'Antoni Desvalls i de Vergós. El 10/abr/1714, des de Sant Llorenç Savall, el marquès l'envià al Penedès per reclutar voluntaris i preparar un nou alçament en país ocupat. Armiges havia reunit el primer de maig 600 homes. A la segona quinzena d'aquest mes dirigí la rebel·lió. Aconseguí ocupar Vilafranca i Vilanova i assetjà la guarnició filipista de Sitges. Atacat a Vilafranca per una gran columna enemiga, es replegà en bon ordre pel camí del Pla del Penedès i fèu caure els seus perseguidors en una emboscada parada per Desvalls, que venia per aquell camí.

Anar a:   [ Arga ]   [ Argento ]   [ Argui ]   [ Arin ]   [ Arm ]   [ Armengol i ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -