A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Arn ]   [ Arnau, M ]   [ Arnau R ]   [ Aro ]   [ Arr ]   [ Arro ]

L'home és tan poca cosa, tan irrisòriament feble, que si no fos envejós seria com una passiva bestioleta. (Josep Pla)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arn, Sant Miquel de l'  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Veure> Sant Miquel de l'Arn.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arnal, mas d'  (Bètera, Camp de Túria)  Masia i caseriu, prop de Nàquera. Gran explotació tarongera.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnal i Orozco, Miquel  (Barcelona, 1960 - )  Fotògraf. A setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s'establí com a independent. Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana. Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals. Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres col·lectives.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnalda de Caboet  Veure> Caboet, Arnalda de.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnalot, Manuel J.  (Barcelona, 1927 - 1993)  Dibuixant. De formació autodidacta. Col·laborà durant alguns anys a la premsa infantil. Desenvolupà posteriorment una activitat remarcable com a cartellista. Obtingué el segon premi per al cartell anunciador de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1958 i el primer en 1959. També en 1960, i per votació pública, guanyà el primer premi per un cartell anunciant el Parc Zoològic barceloní. És il·lustrador de contes infantils, bona part dels quals han estat editats per ell mateix i han aconseguit un gran èxit. L'esmentat any 1960 li foren atorgats a Madrid dos premis "Lazarillo", corresponents al millor il·lustrador i al millor editor d'obres per a infants.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arnalt, Albert  (Palma de Mallorca, 1480 – 1545)  Prelat. Essent canonge del capítol de Palma fou nomenat bisbe Pactense. Excel·lí com a predicador. Són notables les seves obres Cuestión sobre el secreto; cuándo debe y cuándo no velarse i Del modo de conocer las aserciones católicas y heréticas.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arnat, coll d'  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Veure> Colldarnat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau  (Catalunya, s X – s XI)  Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l'abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau  (Catalunya, s XI - Sant Miquel de Cuixà ?, Baix Empordà, s XI)  Monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Col·laborà amb l'abat Oliba. Aquest el nomenà abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, a petició de la comunitat, el 1043.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau  (Catalunya, s XI – a 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut en 1050.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau  (Catalunya, s XIII)  Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Arnau  (Perpinyà, s XIII - Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, s XIV)  Pintor. L'any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Arnau  (Perpinyà, s XIV)  Pintor. Actiu a la Seu d'Urgell, a qui s'ha volgut identificar amb el mestre d'Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral de la Seu.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n'havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s XIV - Barcelona ?, s XIV)  Il·luminador de llibres.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s XIV - s XV)  Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de jul/1409, per reforçar l'expedició de Martí el Jove a Sardenya.

17 CATALUNYA - LITERATURA

Inici PàginaArnau, comte  Veure> Comte Arnau, el.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Arnau, Jaume  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Mestre de gramàtica. Joeu convers, era doctor en arts i teologia. Ensenyà gramàtica a Llucmajor (1504-05), i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma de Mallorca, però sense sou oficial, fins que l'any 1534 el consell li assignà un sou anual. Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum (1533) i la dedicà a Nicolau de Montanyans. Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau, Joan  (Barcelona, 1595? – 1693)  Pintor. Format a Barcelona, es traslladà a Madrid, on sembla que fou deixeble d'Eugenio Caxés. Pintà diverses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (on es conserven les que féu per a la capella del Misteri).

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arnau, Josep  (València, s XVII – s XVIII)  Metge. Estudià teologia a la universitat de València i es dedicà més endavant a la professió militar. Arribà a ésser una figura destacada en la renovació científica del seu ambient. Introduí als Països Catalans les doctrines de l'escola iatromecànica. A més d'una obra d'interès secundari Certament pharmaceutico-galenicum (València, 1727) en publicà una altra en dos volums titulada: Opus neotericum medicum, editada el 1737 a València, poc temps després de la seva mort.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arnau, Josep  (Xàtiva, Costera, 1771 - País Valencià, s XIX) Predicador. Religiós franciscà descalç. Estudià literatura, filosofia i teologia. El 1817 fou predicador del rei Ferran VII. Va escriure algunes poesies dedicades a la llibertat del rei.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau, Manuel  (Catalunya, s XVII – 1706)  Pintor. En 1690 féu el retrat de la muller de Carles II, per a la Paeria de Cervera.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Arnau, tuca d'  (Benasc / Montanui, Alta Ribagorça)  Pic (2.942 m alt) de la serra que, al sud del massís de la Maladeta, separa la vall Hiverna de la vall de Llauset, entre els dos municipis. El coll d'Arnau separa aquest pic del de vall Hiverna; a la cresta occidental d'aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d'Arnau (2.810 m alt) o pic de Pavots.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Amalric  (Catalunya, v 1160 - 1225)  Eclesiàstic. Fou abat dels monestirs de Poblet i del Císter. Tingué una controvèrsia doctrinal (1201) amb els albigesos i ajudà Innocent III en les accions per reprimir l'heretgia. El 1212 fou elegit arquebisbe de Narbona i assistí a la batalla de les Navas de Tolosa, de la qual deixà una relació. Després de Muret (1213) s'enfrontà amb Simó de Montfort i l'excomunicà el 1216.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau de Ripoll  (Catalunya, s XI) Monjo. Substituí Seguí en la important tasca de traduccions del cenobi ripollès. Se li deu una col·lecció de capitulars franques i una de concilis hispànics.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau de Vilanova  Veure> Vilanova, Arnau de.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau el Català  (Catalunya, s XII - s XIII)  Trobador. Viatjà per Llombardia, Provença i Tolosa. La dama cantada en els seus poemes és Beatriu de Savoia, esposa de Ramon Berenguer V de Provença. L'obra que ens ha arribat consta de cinc cançons i algunes composicions joglaresques.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau Ermengol  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1142)  Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona. En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d'un intent del capítol d'oferir la mitra a Ramir el Monjo, el qual rebutjà la proposta. Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau I de Castellbò  (Catalunya, s XII – 1226)  Vescomte de Castellbò (1185-1226). Fill i successor de Ramon II i d'Ermessenda. Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet. Tenia en comanda d'Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya. Entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d'Urgell, que veia en recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194. També sorgiren dificultats amb els bisbes d'Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada la pau; uns dies després, Arnalda de Caboet cedí al vescomte els seus drets sobre les valls de Caboet, d'Andorra i de Sant Joan; un nou acord el 1201 (confirmat el 1206) reservà els drets de les esglésies d'Urgell i d'Organyà a les tres valls. El 1202 foren firmats els...  Segueix... 

30 EUROPA - BIOGRAFIA

Arnau I de Comenges  (França, s X - v 957)  Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.

31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Arnau I de Ribagorça  (Catalunya, s X - v 990)  Comte de Ribagorça (v979-v990). Fill de Ramon III i de Garsenda de Fesensac, succeí al seu germà Unifred II.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau i Díaz, Francesc  (Barcelona, 1810 – 1863)  Pintor. Fou pensionat a Roma. Se'n conserven quadres remarcables a l'Acadèmia de Sant Ferran de Madrid i a l'església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau i Faidella, Carme  (Barcelona, 16/jul/1944 - )  Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha treballat en el camp de l'ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària. És autora de diversos estudis sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d'Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana. En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982). Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau i Mascort, Eusebi  (Barcelona, 1864 – 1934)  Escultor i medallista. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble de Ll. Domènech i Montaner i A.M. Gallissà (1888), col·laborà amb els principals arquitectes modernistes. Dotat d'un cert sensualisme i amb gran domini en el modelat del cos i els plecs de les robes, és un dels escultors més representatius del modernisme. El seu estil es manifestà en els seus monuments a diversos poetes, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i en l'abundant ornamentació escultòrica.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau i Palomar, Lluís  (Barcelona, 1871 – 1899)  Compositor i pianista. Deixeble d'Anselm Barba, d'Albéniz, de Pujol i de Pedrell, escriví peces per a piano (Masurques (1885), Serenade, Idilio, Barcarola, Canto árabe) i per a cant i piano (Sospir d'amor, Perdutta, Golondrinas, Donna adorata).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau i Pascual, Josep Maria  (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – 1913)  Comediògraf. Estudià dret a la universitat de Barcelona. De jove fundà al teatre Odeon una societat dramàtica, El Pireo, i dirigí el periòdic "Las Candilejas", que en depenia. S'inicià en el món del teatre escrivint en castellà, tot i que a partir de 1864 ho féu exclusivament en català. La companyia La Gata li estrenà Els banys de Caldetes (1865). Entre les seves comèdies, realistes i sense concessions fàcils, destaquen Un pollastre eixalat (1865), Les ametlles d'Arenys (1866), Les pubilles i els hereus (1869), La mitja taronja (1868) i Dones! (1875), considerada la més reeixida. Fou mantenidor dels Jocs Florals els anys 1869 i 1887.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau Isarn  (Conflent, s XI)  Vescomte de Conflent a la primera meitat del s XI. Fou el pare de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i aví d'Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú. Arnau Isarn és, doncs, el cap conegut amb certesa dels antecessors de la casa vescomtal de Bas.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Arnau Jofre  (Rosselló, s XI – s. XII)  Noble. Fill de Jofre II, comte del Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12). Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d'edat el fill del comte difunt, Jofre III, es produí encara una segona regència d'Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d'edat.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Mir de Pallars Jussà  (Catalunya, s XII - 1174)  Comte de Pallars Jussà (1124-74). Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon. Intervingué en les negociacions del casament de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó (1137). Prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa i ajudà el comte en la guerra contra Sanç de Navarra, en la qual caigué presoner; fou recompensat amb la plaça de Fraga. El 1157 féu testament i posa el seu fill menor i el govern del comtat sota l'alta senyoria de l'orde de l'Hospital; el testament fou ratificat el 1171, tres anys abans de morir el comte, però el seu fill Ramon VI en féu cas omís. Arnau Mir s'havia casat amb Estefania, filla d'Ermengol VI d'Urgell.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Mir de Sant Martí  (Catalunya, s XI - v 1100)  Noble i membre de la dinastia vescomtal de Barcelona. Fill de Mir Geribert, senyor d'Olèrdola, i de Guisla, probablement filla de Gombau de Besora. Lluità amb son pare contra Ramon Berenguer I, però a la seva mort heretà extensos dominis i esdevingué personatge principal dels comtes de Barcelona. Enemistat amb Berenguer Ramon II, al que acusava de l'assassinat del seu germà, no feren les paus fins al 1089. Fou un dels signants del nucli primitiu dels Usatges (1068?). El succeí el seu fill Jordà de Sant Martí. Féu construir l'església de Sant Martí Sarroca.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArnau Mir de Tost  (Catalunya, s XI - v 1071)  Noble, fundador de la dinastia vescomtal d'Àger. Fill de Miró, senyor de Tost. Conquerí als musulmans la vall d'Àger, que hagué de reconquerir dos cops més, i la conca de Tremp (1030-48) i portà la frontera de les seves terres fins a prop de Balaguer. En la croada de Barbastre (1064) ajudà Ermengol III, senyor d'Urgell, comtat que governà durant la minoria d'Ermengol IV. Morí sense fills mascles, i el vescomtat d'Àger passà al seu gendre Ponç Guerau de Cabrera, vescomte de Girona, marit de la seva filla Ledgarda. Una altra filla, Valença, fou la muller de Ramon V de Pallars Sobirà.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Ramon I de Pallars Jussà  (Catalunya, s XI – a 1112)  Comte de Pallars Jussà (1098). Fill de Ramon V i de Valença de Tost. Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I al seu pare. Morí abans que el seu germà.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s XIII)  Noble. Nebot del comte Arnau Roger I de Pallars. Era assetjat amb ell a Balaguer, en 1280, per Pere II el Gran, durant la guerra civil que movia el comte de Foix. Potser era fill de Ramon Roger I de Pallars, germà del comte. Aleshores degué morir jove, per tal com no aparegué al problema successori que es produí al comtat no gaires anys després. En tot cas, fora del parentiu, la seva identificació és poc segura.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s XIV - ?, 1462)  Prelat. Era fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix i de Castellbó, i germà, per tant, del comte Roger Bernat. En 1420 era ardiaca d'Empúries, doctor en ambdós drets i canceller del rei Alfons IV el Magnànim. Fou bisbe d'Urgell. Participà activament a les Corts de 1446-48. En 1454 era a Itàlia amb Alfons IV el Magnànim. Assistí als convenis de pau que foren signats amb els ambaixadors de Castella. En 1455 fou nomenat ambaixador a Roma, per visitar-hi al nou papa Alfons de Borja. Assolí l'alta dignitat de patriarca d'Alexandria. En 1458 fou missatger de Ferran I de Nàpols, prop de Carles de Viana, per tal d'aclarir la posició d'aquest davant els projectes de destronar Ferran.Inici Pàgina L'any següent fou membre de l'ambaixada tramesa al concili de Màntua. En 1460 intervingué a la concòrdia entre el príncep Carles i el pare d'aquest, el rei Joan II.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger I de Pallars  (Catalunya, 1236 – 1288)  Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga. Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d'Ermengol i Àlvar d'Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285). Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l'infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II), fent-li d'intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l'alliberament del príncep de Salern. De la seva muller Làscaris, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la, el succeí.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger II de Pallars  (Catalunya, s XIII – 1343)  Comte de Pallars (1328-43). Nét d'Arnau Roger I, fill de Sibil·la i Hug (VII) de Mataplana. Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu (les mullers, Teresa i Urraca d'Entença, eren germanes). Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Roger II, baró de Mataplana.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger III de Pallars  (Catalunya, v 1351 – 1369)  Comte de Pallars (1366-69). Del llinatge dels Urtx-Mataplana. Fill d'Hug Roger I i de Gueraua de Cruïlles.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnau Roger IV de Pallars  (Catalunya, 1401 – 1451)  Virrei de Sicília (1424) i comte de Pallars (1427-51). Fill de Roger Bernat i Beatriu de Cardona. Es casà amb Joana de Cardona. S'enemistà amb la reina Maria i la ciutat de Barcelona a causa dels deutes que havia contret, i lluità contra Joan de Foix, que havia envaït el Pallars (1453) en ajuda dels Bellera. Com a conestable de la Corona defensà la Vall d'AranInici Pàgina d'una invasió francesa (1438). Intervingué activament a les corts de Lleida (1440). El succeí el seu fill Hug Roger III.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnaudies, Jaume  (Barcelona, 1609? – 1702)  Mestre d'obres. Actiu a Barcelona. Projectà l'església de Sant Sever (1698) i realitzà un obelisc dedicat a Santa Eulàlia (1673), a la plaça del Padró de Barcelona. També realitzà una conducció urbana d'aigües (1688).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnautó, Josep Antoni  (Cistella, Alt Empordà, v 1765 – Girona, 1847)  Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d'instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona. Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l'any (1836), Meditacions per cada dia de l'any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d'espiritualitat del s. XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals... (1843). D'ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnavat i Vilaró, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1917 - 1977)  Poeta. De formació autodidàctica. Influït per C. Riba i J.V. Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Arnella i ParísArnella i París, Jaume  (Barcelona, 1944 - )  Cantant i instrumentista. La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discs. Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l'escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l'Orquestrina Galana. El 1973 inicià la seva carrera en solitari col·laborant assíduament amb el pianista Rafael Sala. A partir del 1987 s'ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia. De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i deInici Pàgina taberna (1975), Eròtica monàstica (1995) i La raó al desig (1997), sobre texts de poetes catalans contemporanis. El 1991 rebé el Premi Nacional com a Intèrpret de Música Tradicional. Jaume Arnella

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arnella, punta de s'  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Cap de la costa, a ponent del municipi. Hi ha instal·lat el far d'Arnella, a l'entrada de la badia del Port de la Selva.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arnera  (Darnius, Alt Empordà)  Veïnat i antic terme, situat entre la Muga, el riu d'Arnera i els termes de Maçanet de Cabrenys i de Sant Llorenç de la Muga. Hi havia hagut una església prop de la masia de can Lluís d'Arnera, vora el riu. El riu d'Arnera neix a la font de l'Arç, sobre el puig Moixer, dins el terme de Maçanet de Cabrenys. Després de rebre, per l'esquerra, la riera d'Ardenya i el Rinadal, aflueix, per l'esquerra,

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaArnes  (Terra Alta Municipi: 43,0 km2, 508 m alt, 474 hab (2014). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Aragó i a la dreta del riu d'Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d'oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l'apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d'alta qualitat). A la vila, que conserva l'estructura originària de l'edat mitjana amb restes de l'antic castell d'Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l'església parroquial de Santa Magdalena, barroca del s XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festa de la Mel

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arneva  (Oriola, Baix Segura)  Poble, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Es troba a la dreta del Segura, al límit amb la zona muntanyosa. El 1952 fou erigida una parròquia.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArniches i Barrera, Carles  (Alacant, 1866 – Madrid, 1943)  Comediògraf. A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s'inicià en el periodisme col·laborant a "Correspondencia Catalana" i a "La Vanguardia". Després residí a Madrid, on s'inicià en la sarsuela col·laborant amb alguns importants sainetistes. Obres: Genio y figura (1910), El amigo Melquíades (1914), La casa de Quirós (1915), La señorita de Trévelez (1916), La venganza de la Petra (1917), Los caciques (1919), Es mi hombre (1921), Angela Maria (1924), Los milagros del jornal (1924), El señor Pepe el Templao o la mancha de la mora (1925), El señor Adrián el primo (1928), La condesa está triste (1930), etc.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arnosi, Francesc Joan  (València, 1890 - ?, s XX)  Artista. A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món. Excel·lí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l'actitud sense ingerències accessòries. Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel, figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall.

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Arnu, Pere Nicolau  (Mérancourt, Lorena, França, 1629 – Pàdua, Itàlia, 1692)  Dominicà i escriptor. Residí des d'infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia (1658). Fou professor a Tarragona durant un any (1658); retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat (1663) i prior del convent de dominicans. Durant els primers anys de domini francès s'enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d'altres convents del regne de França per tal d'acostumar-los a la llengua i els costums d'aquest país. S'enfrontà també amb els jesuïtes contra els quals publicà un pamflet el 1663. Passà a Roma i finalment a Pàdua. Les seves obres més importants són la Summa philosophia rationalis, naturalis moralis et primae (Besiers 1669) i Doctor Angelicus divus Thomas divinae voluntatis et suiipsius interpres (Pàdua 1692).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnulf  (Catalunya, s X - 970)  Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970).  El començament d'una nova basílica i l'impuls que donà a l'escriptori del monestir marcà el principi de l'època més puixant de Ripoll.Inici Pàgina Conjuntament amb els bisbes de Barcelona, de Vic i de l'Urgell, s'oposà a la temptativa de l'abat Cesari de Montserrat de fer-se consagrar metropolità de la Tarraconense (956). Amb el comte Sunifred de Cerdanya, el bisbe d'Urgell i els abats de Bages i de Grassa, féu un viatge a Roma a la recerca de privilegis papals (951).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnulf  (Catalunya, s X – Calonge de Segarra, Anoia, s XI)  Bisbe de Vic (933-1010). De la família vescomtal d'Osona, havia estat ardiaca de Barcelona, on fou fet presoner per les tropes d'al-Mansür (985) i rescatat poc temps després. Essent bisbe de Vic, hagué de lluitar contra Guadald, deposat uns anys abans. Reformà el monestir de Sant Benet de Bages (1002). Morí a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició que Ramon Borrell emprengué contra Còrdova (1010).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnús i de Ferrer, Evarist  (Barcelona, 1820 – 1890)  Financer i banquer. D'origen humil, fou funcionari d'hisenda de l'Ajuntament de Barcelona des del 1840 fins al 1843. Entrà a la Borsa, i el 1852 inaugurà la seva casa de banca, que es convertí en una de les més fortes de la ciutat. Fou el primer promotor del Casino Mercantil (1860). Fundà el Teatre Líric de Barcelona (1881), i fou president de la Casa de Caritat de Barcelona. Fou un dels promotors de l'Exposició Universal del 1888. D'ideologia liberal i moderadament lliurecanvista, fou amic i col·laborador de Sagasta, del qual rebé el nomenament de senador vitalici, i del grup liberal barceloní de Comas i Masferrer. El seu nét Gonçal Arnús i Pallós fundà el 1910 la Banca Arnús.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arnús i de Ferrer, Manuel  (Tremp, Pallars Jussà, 1813 – Madrid, 1879)  Metge. Germà d'Evarist. Fou director del balneari de la Puda de Montserrat (1847-74) i de Panticosa. El 1859 inaugurà a Madrid el primer establiment científic d'hidroteràpia. Escriví diversos treballs d'hidroteràpia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda (1847, 1863) i una descripció de l'epidèmia de Sitges (1853).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aro, vall d'  (Castell-Platja d'Aro / Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Fossa tectònica, entre els dos municipis. Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d'est a oest la serraladaInici Pàgina costanera catalana. Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d'aigua carbònica i petits afloraments volcànics. És una via de penetració del litoral cap a la depressió pre-litoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d'Aro (o Ridaura). La seva façana marítima és la llarga platja d'Aro (o de la vall d'Aro), a l'extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d'Aro.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arola i Domènech, Francesc d'Assís  (Manresa, Bages, 1842 – 1901)   Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884). S'especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arolas, Emili  (Catalunya, 1841 – Mataró, Maresme, 1910)  Actor. Era figura notable del teatre català. També fou empresari. Acompanyà a Amèrica l'actor Vico, com a representant d'aquest. Casat amb l'actriu Antònia Juani i Frígola. Morí quan la companyia que dirigia actuava a la capital del Maresme.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arolas, Joan  (Barcelona, s XVIII)  Pintor. Conreà especialment els temes religiosos.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arolas i Arís, Francesc de Paula  (València, 1818 – 1850)  Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d'abundants col·laboracions periodístiques.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arolas i Arís, Joan  (Barcelona, 1805 – València, 1849)  Poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l'orde dels escolapis (1819) i morí reclós en un manicomi. Fundà el "Diario Mercantil de Valencia". Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d'una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d'un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843). En català vaInici Pàgina escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arolas i Esplugas, Joan  (València, 1840 – a 1899)  Militar. Ascendí a capità en la guerra d'Àfrica a les ordres d'O'Donnell. D'idees liberals, combaté a favor de la Revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins. La seva actuació al setge d'Ateija li valgué l'ascens a coronel. El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada. Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arolas i Ferrer, Martí  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1894)  Industrial. Es distingí per la seva capacitat i per les seves nombroses iniciatives de caràcter econòmic.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arpí, Pau  (Catalunya, s XIX - Lloret de Mar, Selva, s XIX)  Terrissaire i tallista de la segona meitat del s. XIX. Establert a Lloret de Mar. Una de les seves activitats fou la producció de mascarons de proa.

73 PAÍS VALENCIÀ  GEOGRAFIA

Arquela  (Alpont, Serrans)  Llogaret, es troba a la dreta de la rambla d'Arquela (capçalera del riu de Xelva), aigua avall d'Alpont.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arquells, Sant Pere dels  (Segarra Veure> Sant Pere dels Arquells.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arquer i Rovira, Pere  (Mataró, Maresme, 1819 – 1884)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari deInici Pàgina Barcelona. Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Arquer i SaltorArquer i Saltor, Jordi  (Barcelona, 1906/07 – Perpinyà, 1981)  Polític i escriptor. Durant la dictadura de Primo de Rivera, intervingué en l'acció clandestina, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou detingut nombroses vegades. Caiguda la Dictadura fou membre del CADCI, promogué la creació del Cercle d'Estudis Marxistes (1927) i contribuí a la fundació del Partit Comunista Català (1928), del Bloc Obrer i Camperol (1930), dirigent del Sindicat Mercantil; propugnador de l'Aliança Obrera (1933) i un dels fundadors del POUM (1935). En esclatar la guerra civil (1936-39) fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d'Aragó. Visqué tràgicament els esdeveniments del maig de 1937. el 1939 s'exilià a Mèxic i a França. Fou traductor, prologuista o anotador d'obres com El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930) i Crítica del programa de Gotha (1936) i autor, entre d'altres, de: De Pi i Margall al comunisme (1931), Los...  Segueix... 

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arquers i Jover, Agustí d'  (Cocentaina, Comtat, 1734 – València, 1808)  Mercenari del convent d'Elx (1749). Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios, inèdita. El 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general. Dedicà també alguns estudis a la història de l'art.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arques, coll d'  (Navès, Solsonès)  Depressió (1.250 m alt), del contrafort que des del serrat de la Guàrdia de Busa es dirigeix devers l'oest, fins a Guilanyà, sobre el Cardener. Al costat del coll es troba l'ermita de Sant Jaume.

79 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arques, coll de les  (Bula d'Amunt, Rosselló / Glorianes, Conflent Depressió de la serra que marca el límit de les dues comarques, per on passa el camí entre els dos termes.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArques, puig d'  (Cruïlles, Baix Empordà)  Cim (531 m alt) del massís muntanyós de les Gavarres, sobre Sant Cebrià dels Alls.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arques, vall d'  (Coll de Nargo, Alt Urgell Veure> Valldarques.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arqués i Arrufat, Ramon  (Juneda, Garrigues, 1874 - les Borges Blanques, Garrigues, 1956)  Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques. Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al "Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana".

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arquets, els  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Santuari de la Mare de Déu dels Arquets, situat entre el poble i el barri de Cornudella.

84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arquieres, serra d'  (Cauders de Fenollet / Fenollet, Fenolleda)  Serra (1.038 m alt) situada entre els dos municipis.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arquimbau, Domènec  (Catalunya, s XVIII – Sevilla, Andalusia, 1829)  Compositor. Fou mestre de capella a les catedrals de Girona i de Sevilla (1795-1829). Escriví moltes obres de música, entre les quals, una Gran Misa amb orquestra, una lamentació, motets i nadales.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arquimbau, Rosa Maria  (Barcelona, 1910 - 1992)  Comediògrafa i novel·lista. Ha publicat contes amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi i narracions: Història d'una noia i vint braçalets (1934) i Home i dona (1936). Ha conreat un teatre de tipus humorístic: Es rifa un home! (1935), L'inconvenient de dir-se Martínez (1957).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArrabassada, l'  (Tarragona, Tarragonès)  Veïnat, situat vora la platja de l'Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l'Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa. Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arrabassada, l'  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Veïnat, situat al vessant septentrional de Collserola, vora el municipi de Barcelona. Al primer terç del s XX hi havia hagut un casino. Hi passa la carretera de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, anomenada carretera de l'Arrabassada.

89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Arrabassada, torre de l'  (Andratx, Mallorca Occidental)  Talaia de la costa ponentina, davant sa Dragonera. Fou construïda el 1583.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Arracó, s'  (Andratx, Mallorca Occidental)  Poble, a la part occidental del terme. Es troba al fons de la vall de s'Arracó (situada entre les valls de la Palomera i d'Andratx), al llarg de la carretera d'Andratx a Sant Elm, que entre en aquesta vall pel coll de s'Arracó i en surt pel coll de la Palomera. Era una antiga possessió, que inicià un ràpid creixement a partir del s. XVIII; la nova aglomeració es formà al voltant de la capella del Sant Crist, erigida en parròquia el 1849, de la qual depenen les valls de la Trapa i de la Palomera i el barri de Sant Elm. Es tradicional l'emigració a França.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arrancapins  (València, Horta Raval i partida, al lloc d'una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València. Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d'Arrancapins.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArrando i Ballester, Josep  (Onda, Plana Baixa, 1815 – Madrid, 1893)  Militar i polític liberal. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en la qual ascendí a capità, i en la Segona arribà a coronel i a general de brigada. Contribuí a apaivagar la insurrecció d'Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió (1875), i, més tard, per les seves campanyes el Principat, a tinent general. Fou diputat i senador pel partit liberal.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arranz i Bravo, Eduard  (Barcelona, 1941 - )  Pintor. El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot. La seva obra evolucionà cap al pop i col·laborà amb Rafael Lozano Bartolozzi fins al 1982. De la seva producció es destaca la decoració mural d'una fàbrica a Parets del Vallès (1971), la d'un centre comercial a Magaluf (1973) i la de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979). El 1989 exposà a Barcelona una mostra de l'obra realitzada entre 1961-89, i posteriorment en diverses ciutats d'Europa i Amèrica. També ha realitzat escultures.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arranz Casaus, Fernando  (Saragossa, 1895 – Barcelona, 1972)  Capità de la marina mercant (1926). A partir dels anys trenta residí a Barcelona. El 1936 fundà el Museu Marítim de Catalunya, del qual fou director, així com de l'Escola de Marina Mercant de la Mediterrània. El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell-escola "President Macià". Després de la guerra civil es dedicà a l'ensenyament privat.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arraona  (Sabadell, Vallès Occidental, a 1192 - 1436)  Antic priorat de Sant Salvador d'Arraona (o de Sabadell) situat al mateix solar que ocupa l'actual església arxiprestal de Sant Feliu de Sabadell. L'església fou erigida per Guillem Bernat d'Òdena, senyor del veí castell d'Arraona, el qual la féu consagrar l'any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona; poc després el fundador (o el seu fill) la donà al monestir de Santa Maria de l'Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells (Segarra). L'Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192. La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d'aquest priorat; per aixó s'hi traslladà el 1373 la parròquia, abans forània, de Sant Feliu d'Arraona (anomenada de SabadellInici Pàgina pocs anys després del trasllat). La prepositura fou unida a la dignitat abacial de l'Estany el 1436 i s'extingí com a entitat pròpia.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arraona  (Sabadell, Vallès Occidental)  Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al s X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau. Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l'actual nucli urbà de Sabadell.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arrau i Barba, Josep  (Barcelona, 1802 – 1872)  Pintor. Fill de l'escriptor Josep Arrau i Estrada. Deixeble primer a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, després hi exercí com a professor. Fou nomenat membre de l'Academia de San Fernando (1833) i fou president de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1866). Conreà el paisatge, natures mortes, temes religiosos i especialment retrats. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona.. És un dels iniciadors de la pintura romàntica a Catalunya.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arrau i Estrada, Josep  (Barcelona, 1774 – 1818)  Poeta i dramaturg. Era pintor i fou sots-director de l'Escola de Nobles Arts de Llotja des del 1803. Autor de poemes neoclàssics en castellà, i de patriòtics -en castellà i en català- durant la guerra contra Napoleó. Escriví el sainet popular L'avarícia castigada per l'astúcia d'en Tinyeta.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arraut, Pere Màrtir  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XIX - Catalunya, s XIX)  Pintor. Obtingué diversos premis. Conreà especialment el paisatge.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Arraval de Sant Felip, s'  (Maó, Menorca Grafia tradicional de sa Raval de Sant Felip.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaArraval Nova, s'  (es Castell, Menorca)  Grafia tradicional de sa Raval Nova.

102 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Arraval Vella, s'  (Maó, Menorca)  Grafia tradicional de sa Raval Vella, antic nom popular del poble de sa Raval de Sant Felip.

103 CATALUNYA NORD - CULTURA

Arrels  (Perpinyà, 1981 - )  Associació cultural. Creada per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Sorgida arran d'una divisó de la Bressola, pretén la superació d'aquesta fent accions més àmplies. En aquest sentit ha creat una escola en llengua catalana i Ràdio Arrels, que emet diàriament en català.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AranArres  (Vall d'Aran Municipi: 11,53 km2, 1.224 m alt, 73 hab (2014). Situat en gran part a la dreta de la Garona, al nord de Lleida. Formen el terme municipal dos pobles: Arres de Jos, que ostenta la capitalitat, i Arres de Sus. El terreny, molt accidentat, és cobert de prats naturals i de boscos de pi negre, pi roig, bedolls i avets. És notable el bosc d'Er Avedau. Les activitats econòmiques tradicionals del municipi són l'agricultura de secà i la ramaderia d'ovins i bestiar vacum, que aprofiten les pastures d'altura. Hi ha també una petita explotació minera de blenda i plom. A Arres de Jos destaca l'església romànica de Sant Fabian. Dins el terme es troba el veïnat d'Era Bordeta. Àrea comercial de Viella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arres de Jos  (Arres, Vall d'Aran)  (o Arres de Jus) Barri (975 m alt), el més baix dels dos barris en què és troba dividit el poble d'Arres, situat damunt la riba dreta de la Garona.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arres de Sus  (Arres, Vall d'Aran)  Barri, el més alt dels dos barris en què es troba dividit el poble d'Arres. Situat damunt la riba dreta de la Garona. En aquest nucli es troba l'antiga església parroquial, del s. XII.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaÀrreu  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Poble (1.250 m alt) de l'antic mun. de Gil, situat a la vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn l'ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l'antic castell d'Àrreu, actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt, les bordes d'Àrreu o àrreu de Dalt. L'antic terme d'Àrreu és drenat pel riu d'Àrreu, emissari dels estanys d'Àrreu, situat al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d'Aran del Pallars, els quals estanys són: l'estany superior d'Àrreu (o del Rosari d'Àrreu), l'estany inferior d'Àrreu (o de Garrabeia) i l' estany del Muntanyó d'Àrreu (situat vora el Muntanyó d'Àrreu, pic de 2.626 m d'altitud que domina la forqueta d'Àrreu, oberta entre la vall d'Àrreu i la del riu Malo, a la Vall d'Aran).

108 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Arrià  (Conflent)  Antiga forma del nom de Rià.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arribas i Cabrejas, Alfred  (Barcelona, 1954 - )  Arquitecte. La seva activitat ha estat algunes vegades associada amb el dissenyador Xavier Mariscal. Entre les seves obres, d'estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l'opinió del 1989, el remodelatge de les torres de la porta d'Àvila del Poble Espanyol de Barcelona i el bar Barna Crossing de Fukuoka, al Japó, país on ha realitzat diversos obres, així com a la Xina i a Frankfurt (1996-97), on col·laborà amb l'artista Joan Brossa. A Catalunya cal esmentar la discoteca Gran Velvet a Montigalà, Badalona (1991-93).

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arribas i Palau, Antoni  (Barcelona, 1926 - Palma de Mallorca, oct/2002)  Arqueòleg. Començà com a medievalista (La conquista de Cerdeña, tesi doctoral). Catedràtic de prehistòria i d'etnologia de la universitat de Granada, d'on fou nomenat professor emèrit (1988), i de prehistòria a la de Ciutat de Mallorca. Ha treballat especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península ibèrica. Un dels directors de lesInici Pàgina excavacions de la Fundació Bryant a la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia). Ha excavat i publicat nombrosos treballs, d'entre els quals: Poblado y necrópolis de los Millares en col·laboració amb Martín Almagro (1963), The Iberians (1964), Cada piedra es un mundo (1972), Lecciones de Prehistoria (1974) i Pollentia? I i II (1977 i 1978, amb col·laboració amb M.Tarradell i D.E.Woods) i El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca) (1987). Jubilat l'any 1988, ha continuat el seu treball de recerca amb la direcció de les excavacions als jaciments de Los Millares i Pollentia.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arrif, l'  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Partida, situada al límit amb el terme de Puçol (Horta). Jaume I atorgà a Morvedre el 1260 de poder prendre aigua de la sèquia de Montcada mitjançant la sèquia de l'Arrif, per tal de regar la part del terme més propera a l'horta de València; aquesta facultat fou abandonada amb el temps i, fins al començament del s XX, hom hi conreà vinya. L'Arrif ha restat incorporat als regatges de la sèquia major de Morvedre.

112 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Arro  (Montanui, Alta Ribagorça)  Antiga quadra, situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. La seva església depenia de la parròquia de Viuet.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arró  (les Bordes, Vall d'Aran)  (o Arrú) Poble, situat damunt la riba dreta de la Garona. La seva església parroquial de Sant Martí és gòtica, amb un campanar de torre octagonal. Pertanyia al terçó de Lairissa.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arró i Triay, Francesc  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1819 – Barcelona, 1906)  Metge. Doctor en Medicina des de 1844, fou cap dels Serveis Sanitaris de la Companyia dels Ferrocarrils Catalans, director d'"Enciclografia de Industrias, Artes y Oficios" (1846), anys més tard succeí J. Armenter en la direcció de "Revista de Ciencias Médicas" (1877-85). Autor d'estudis sobre les epidèmies de febre groga (1870) i còlera (1884) de Barcelona.

115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaArrom, s'  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Possessió. Al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d'Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arrós  (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)  Poble (1.031 m alt), situat a la dreta del torrent d'Esterri, poc abans de l'aiguabarreig amb la Noguera de Cardós. La seva església parroquial de Sant Julià era matriu de les de Ginestarre i de Benante.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arrós  (Viella, Vall d'Aran Poble (956 m alt), de l'antic mun. d’Arrós i Vila, situat al peu del serrat d'Arròs, límit oriental de la ribera de Varradòs, damunt la riba dreta de la Garona. Pertanyia al terçó de Marcatòsa. L'església parroquial de Santa Eulàlia és gòtica de transició (reformada, però, posteriorment) i té el campanar de torre octagonal. Entre els edificis del poble, destaca la casa d'Ademar, construïda el 1820, i als afores, la capella del Pilar. Del pont d'Arròs (Et Pont d'Arròs), damunt el riu de Varradòs (l'antiga vall d'Arròs) parteix el camí que comunica aquest poble amb la carretera general.

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arròs i Vila  (Viella, Vall d'Aran)  (aranès: Arròs e Vila) Antic municipi: 28,41 km2, annexat (1970) a l'actual. Estava format pels pobles d'Arròs (centre municipal), de Vila, els poblats temporals de les bordes de Sant Joan d'Arròs, el de les d'Era Artiga de Varradòs i el veïnat d'Et Pónt d'Arròs.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arrose  (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic terme, situat entre els antics municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal. És drenat pel barranc d'Arrose, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.

120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArroyal, Lleó d'  (Gandia, Safor, 1755 - País Valencià, s XIX)  Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla d'Andreu Piquer. És autor d'Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de "segle de llums" oposa críticament el de "segle d'aparences". També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.

121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Arroyo i Almela, Josep  (València, 1839 – 1910)  Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, en 1707, pel jesuïta pare Vanière.

122 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arrú  (les Bordes, Vall d'Aran Forma catalanitzada del nom del poble d'Arró.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arrué, Leandre (Catalunya, s XIX – Filipines, 1897)  Prelat. Era religiós agustí reformat. Regentà la diòcesi filipina de Jaro en 1885.

124 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arrufat  (Bellvís, Pla d'Urgell)  Quadra, dins l'antic terme de Remolins.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arrufat, Josep  (Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)  Pintor i poeta. Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArrufat i Arrufat, Ramon  (les Borges Blanques, Garrigues, 1898 - Barcelona, s XX)  Escriptor i activista polític. Afiliat a Estat Català. De família camperola, es traslladà a Barcelona el 1925. Escriví a "Estat Català" i a "La Nació Catalana". Ha publicat Catalunya poble dissortat (1933), en col·laboració amb J. Casals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934) i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó (1946).

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arrufó, Eloi  (Catalunya, s XVIII - Barcelona ?, s XVIII)  Vidrier. Autor de nombroses peces artístiques. La seva producció es troba documentada entre els anys 1718 i 1747. Treballà per al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arruga i Liró, Hermenegild  (Barcelona, 1886 – 1972)  Metge oftalmòleg. Introduí diversos instruments quirúrgics per a la pràctica de l'oftalmologia, entre els quals l'anomenada pinça capitular d'Arruga, per a l'extracció de cataractes. Autor del tractat Cirurgia ocular (1946), obra bàsica, que ha estat traduïda a diversos idiomes. Li ha estat concedida la medalla Gomín (1950); màxima distinció oftalmològica mundial.

129 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ar-Rusafí  (València, s XII - 1177)  Poeta àrab. Les seves poesies descriuen la naturalesa i els jardins.

Anar a:   [ Arn ]   [ Arnau, M ]   [ Arnau R ]   [ Aro ]   [ Arr ]   [ Arro ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -