A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ars ]   [ Artai ]   [ Arted ]   [ Artig ]   [ Artim ]   [ Arxiu ]

Cada poma és una flor que ha conegut l'amor. (Félix Leclerc)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ars  (les Valls de Valira, Alt Urgell)  Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l'actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l'esquerra del barranc d'Ars. Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839. Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d'en Ruf i, en un turó, les restes del castell d'Ars (ruïnes conegudes per la Seca).

2 ILLES BALEARS - LITERATURA

Ars magna  (Illes Balears, 1305 – 1308)  Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d'Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l'art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d'atrobar veritat, o Art Major). Les primeres temptatives d'una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull. La finalitat de l'art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d'ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus.

3 CATALUNYA - CULTURA

Inici PàginaArs Musicae  (Barcelona, 1935 - 1979)  Conjunt d'instrumentistes i cantants. Especialitzats en la música occidental del s. XII al XVI. Fou fundat per Josep M. Lamaña, i començà a actuar en públic el 1936. A la seva dissolució, el seu important fons d'instruments musicals i facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona. Ha actuat en els principals festivals de música d'arreu d'Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i la televisió de França, Anglaterra, EUA i Espanya. Té una nombrosa i selecta discografia.

4 CATALUNYA - CULTURA

Ars Sacra  (Barcelona, 1939 - 1974)  Institució que sota el guiatge de Manuel Trens reuní una sèrie d'artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l'Art Litúrgic. La seva finalitat fou d'orientar la restauració i l'ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques. L'any 1962 es féu càrrec de la institució l'equip La Cantonada. El 1970 es convertí en Galeria AS, la qual al seu torn deixà d'existir el 1974. A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, "Qüestions d'Art", aquest equip s'ha situat en la línia dels corrents europeus d'avantguarda. Ha assistit habitualment als congressos de la Societat Internacional d'Artistes Cristians. Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres, especialment a "Art Sacré", dirigit pels dominicans de París. Tant Ars Sacra com Galeria AS mantingué una selecta activitat cultural, des d'exposicions d'art a conferències i concerts.

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellArsèguel  (Alt Urgell)  Municipi: 10,52 km2, 949 m alt, 81 hab (2014). Estès per la vall baixa del riu Arsèguel o de Cadí, al vessant nord de la serra de Cadí, en gran part a l'esquerra del riu Segre, al nord-est de Lleida. El relleu és força accidentat; hi abunden les pinedes de pi roig i les rouredes. L'activitat econòmica dominant és la ramaderia bovina, complementada per l'explotació forestal i l'agricultura de regadiu, principalment per a l'obtenció d'herba per al bestiar boví. El poble conserva alguna resta de muralla; hi destaca l'església parroquial de Santa Coloma, ja esmentada l'any 839. Actualment, per l'agost, hi té lloc una trobada d'acordionistes del Pirineu, de gran atractiu turístic. Dins el terme es troba l'hostal del Pont d'Arséguel. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Folk del Pirineu - Museu de l'Acordió

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaArsenal, l'  (Maó, Menorca)  (o illa d'en Pinto) Illa del port, unida amb un pont amb el seu arsenal, situada a la riba septentrional, davant la ciutat de Maó. És una plana octagonal i envoltada per un moll, al centre de la qual es troben alguns magatzems per al servei de l'arsenal.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arsenda  (Catalunya, s XI)  Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III, i mare de l'homònim que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arsenda d'Àger  (Urgell, s XI – s XII)  Dama. Era filla del vescomte d'Àger, Guerau Ponç de Cabrera. Es casà amb Ermengol VI d'Urgell. Fills seus foren Elisabet, casada amb el vescomte Ramon Folc II de Cardona, Ermengol VII, hereu de l'Urgell, Estefania, muller del comte Arnau Mir de Pallars Jussà, i Galceran, dit de Sales. Tingué també dues filles més, molt poc conegudes: una que es casà amb Guillem de Sant Martí, i una dita Maria d'Almenar, que tingué un fill anomenat Ermengol.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arsinda  (Catalunya, s XI)  Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador.

10 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Art  (Barcelona, 1933 – 1936)  Publicació periòdica. Editada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, sota la direcció de Joan Merli. La primera època (1933-35), comptà amb importants col·laboracions. La segona època de la revista (1936) fou interrompuda per la guerra civil.

11 CATALUNYA - LITERATURA

art català, L'  (Barcelona, 1955 – 1958)  Compendi de l'història de l'art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié. És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l'art català, des de la Prehistòria fins al principi del s. XX. Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.

12 CATALUNYA - ART

Inici PàginaArt Triangle Barcelona  (Barcelona, 1987)  Trobada internacional d'artistes. Organitzada per l'escultor anglès Anthony Caro a la Casa de la Caritat de Barcelona. Aquesta experiència es remunta a l'any 1982 a Pine Plains (EUA), on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat. A Barcelona participaren vint-i-cinc artistes estrangers i quinze d'espanyols, i també crítics americans i europeus. Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya d'almenys una de les obres realitzades.

13 CATALUNYA - ART

Art & Language  (Barcelona, 1999 - )  Grup artístic. La primavera del 1999 es presentà la mostra a la Fundació Tàpies de Barcelona, amb treballs realitzats pel grup des de la meitat dels anys seixanta, així com un projecte nou, una instal·lació que evoca el primer Índex presentat a la Documenta V l'any 1972. També inclou un arxiu amb texts, cançons i documentals de televisió i vídeo.

14 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaArtà  (Mallorca Oriental Municipi: 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015). Situat en una península quadrada, a l'extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars. La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l'agricultura, principalment de secà. L'activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció. Els principals punts d'interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l'antic convent franciscà d'es Mostir Vell i el Museu Regional d'Artà. Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s'Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s'Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova de Morell i la colònia de Sant Pere d'Artà. Ajuntament

15 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Artà  (Capdepera / Son Cervera, Mallorca Un dels 12 districtes en què era dividida l'illa a l'època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d'Artà fins a la desmembració, al començament del s XIX, dels de Capdepera i de Son Cervera.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici PàginaArtà, badia d'  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Badia de la costa. Entre el cap d'es Pinar i la punta de n'Amer. La seva costa és força baixa i forma quatre cales (es Port Nou, es port Vell, cala Bona i cala Millor).

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Artà, coves d'  (Capdepera, Mallorca Oriental)  (o de l'Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d'estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d'Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d'atracció turística. L'exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom troba inscripcions dels s XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell. L'atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d'obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada.

18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Artà, Santa Maria d'  (Artà, Mallorca Oriental Altre nom de l'antic priorat premonstratès de Bellpuig.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Artaix  (Andilla, Serrans)  (cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d'Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artamont, refugi d'  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Refugi de muntanya (1.340 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.

21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaArtana  (Plana Baixa)  Municipi: 36,29 km2, 261 m alt, 1.994 hab (2014). Situat a la vall d'Artana, al vessant septentrional de la serra d'Espadà, regat per la rambla d'Artana, afluent del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló. A la zona muntanyosa hi ha alzines sureres i pasturatges. Les principals fonts de riquesa del municipi són l'agricultura, amb predomini del conreu de secà (oliveres, vinya i garrofers), al regadiu hi ha blat, moresc i patates, l'explotació d'algunes fonts d'aigua minero-medicinal i algunes activitats industrials, sobretot l'elaboració d'oli (famós per la sevaInici Pàgina qualitat). La vila està situada sota les restes del castell d'Artana, on es conserva part d'una antiga construcció romana. Dins el terme municipal es troben els despoblats de Mesquita, Almoixaraca i Algímia d'Artana i el santuari de Santa Cristina. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Amunt i Avall

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Artana, vall d'  (Plana Baixa Vall de la serra d'Espadà. El tossal d'Espadà, la penya de la Bellota, el coll d'Eslida i el puntal de l'Ombria formen el límit meridional; la serra d'Alcúdia, el límit septentrional. És drenada per la rambla d'Artana, que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d'aquests dos municipis.

113 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Artau  (Rosselló ?, s XI - 1096)  Bisbe d'Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment. Col·laborà en la fundació d'una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau  (Catalunya, s XII – Ripoll, Ripollès, 1171)  Bisbe d'Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151). Concedí als ciutadans d'Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d'Osca convocades el 1162 per Peronella. Consagrà nombroses esglésies.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau, Francesc  (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XV)  Orfebre. Fou membre d'una important família d'argenters gironins. Cisellà, entre altres, la custòdia d'or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d'Alfons IV de Catalunya-Aragó (1416) i, probablement, de l'arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtau, Joan  (Barcelona, s XIX)  Comediògraf. Col·laborà a "La Campana de Gràcia" i escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo. Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau de Pallars  (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Noble. Era un dels fills d'Hug de Mataplana i de Sibil·la de Pallars. Germans seus foren Arnau Roger II i Ramon Roger II, successivament comtes de Pallars pel títol tramés per línia materna, i Pere Roger Bernat, que seria senyor de Mataplana. Arnau serví Jaume III de Mallorca, fins i tot quan aquest fou combatut i desposseït per Pere III el Cerimoniós. En 1344 acompanyà al Principat Jaume III, ja vençut. Encara fidel a aquell, l'ajudaria a l'intent de prendre Llívia. Deixà tanmateix de servir-lo per cooperar a la política de Pere III. En 1349 fou un dels nobles mobilitzats per l'infant Ramon Berenguer, oncle del monarca, per temor d'incursions des de Castella organitzades per l'exiliat infant Ferran, germanastre del rei. En 1353 anà a Sardenya amb l'expedició de Bernat de Cabrera. Participà a la batalla de Quart. Restà a l'illa. En 1355, amb Bernat de Cruïlles, dirigí una ofensiva contra els rebels manats pels Oria.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau de Pallars  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fill del comte Hug Roger II de Pallars, quan aquest era la designació per antonomàsia del territori del Pallars Sobirà, per haver ja acabat de molt temps la vida independent del Pallars Jussà. La seva mare era Blanca de Foix i de Castellbó. Artau era germà, per tant, del comte de Pallars Roger Bernat i també del patriarca Arnau Roger. Fou un ardit militar, que serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols, de Castella i de Navarra. En 1432 li fou atorgada pel monarca una pensió de 3.500 lliures, com a recompensa pels seus serveis. Ajudà el seu germà el comte a combatre Joan de Foix, en 1436.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtau I Miró de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XI – 1081)  Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81). Fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat I, mort sense fills. Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I. Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d'Urgell i Ramon V de Pallars Jussà, cosí seu. També tingué conflictes amb l'església d'Urgell, per la qual cosa morí excomunicat. El succeí el seu fill Artau II.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau II de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XI - v 1124)  Comte de Pallars Sobirà (1081-v1124). Fill i successor d'Artau I Miró i de Llúcia. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d'Ot, bisbe d'Urgell. Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana. A la seva mort, el seu fill Artau III heretà el comtat. Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau III de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XII - v 1167)  Comte de Pallars Sobirà (v1124-v1167). Fill i successor d'Artau II. Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns. El succeí el seu fill Artau IV.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artau IV de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XII - v 1182)  Comte de Pallars Sobirà (v1167-v1182). Fill i successor d'Artau III. Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arteaga, Maria de la Mercè  (Barcelona, s XIX)  Poetessa. Morí essent encara molt jove. Havia publicat nombroses composicions a la premsa catalana. Usava el pseudònim de Maria de la Mercè d'Arsay.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArteaga i Pereira, Ferran  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres. Fou un dels radactors de l'obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arteaga i Pereira, Josep Maria d'  (Barcelona, 1846 – 1913)  Pianista i compositor. Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols. El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu de Barcelona. Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, així com romances. Traduí a l'italià els llibrets de les òperes Henry Clifford, d'Isaac Albéniz i Els Pirineus, de Felip Pedrell.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Arteas, Las  (Begís, Alt Palància)  Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d'Aragó. Es troba dividit en dos nuclis: Las Arteas de Abajo i Las Arteas de Arriba.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artedó  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (1.166 m alt), situat al vessant septentrional de la serra del Cadí. Es troba unit per carretera amb la Seu d'Urgell. El s XIX el municipi de Cerc duia el nom d'aquest poble.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Artejuela, La  (Aranyuel, Alt Millars)  Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià; és situat en una zona muntanyosa, a uns 4 km a l'esquerra del Millars, a l'extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós i Sucaina.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artells i Bover, Eduard  (Barcelona, 1903 – 1971)  Gramàtic. Format a l'oficina de correctors de l'Institut d'Estudis Catalans. Després de la guerra civil organitzà i professà nombrosos cursos de gramàtica catalana. Traduí La importància d'ésser fidel (1938) d'Oscar Wilde. Publicà Vocabulari castellà-català abreujat (1958), Vocabulari català-castellà abreujat (1961) i Llenguatge i gramàtica (1970 i 1971), en dos volums (recull dels seus articles publicats a "Serra d'Or"). En col·laboració amb Joan Triadú publicà Lectures escollides (1962, 1965, 1969), en tres volums. Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtemi  (Catalunya, s VI)  Bisbe de Tarragona (v589-v599). Envià un delegat al tercer concili de Toledo (589). L'any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per a legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme. Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe; també signaren aquest document els bisbats d'Egara, Empúries i Girona.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesArtés  (Bages Municipi: 17,92 km2, 316 m alt, 5.661 hab (2014). Situat a l'extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l'esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona. Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s'hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. El nucli antic de la vila es troba dalt d'un turó, on hi ha restes de l'antic castell d'Artés i de les muralles. És conserven també l'absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d'abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat. Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Televisió - Futbol Club - Unió de Botiguers - Club Bàsquet - Entitats

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Artés, Jeroni d'  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. N'han restat algunes poesies en castellà. Estava relacionat amb el grup de Bernat Fenollar. Aquesta circumstància permet de pensar que ell o un parent pròxim erent el misser Artés que apareix a l'obra col·lectiva Lo somni de Joan Joan.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Artés, mestre  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor anònim de l'escola valenciana. De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d'obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua (1494?, catedral de València), una Pietat, abans atribuïda a Roderic d'Osona el Vell i el retaule del Judici Final (1512 ?), per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli. Les dues últimes són al Museu de Belles Arts de València).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtés, Pere d'  (Catalunya, s XIII – Sardenya, Itàlia, s XIV)  XV Abat perpetu de Santes Creus. Fou elegit en 1303. Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artés, Pere d'  (Catalunya, s XIV – s XV)  Mecenes de les lletres i cortesà. Serví a l'infant Joan com a ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar (1379). Conseller de Joan I i Martí l'Humà, que el nomenà marmessor en el seu testament (1407), exercí diversos càrrecs a la cort de tots dos reis. Mecenes i protector de Francesc Eiximenis, el qual li dedicà el Llibre dels àngels (1392) i redactà en català, a precs d'ell, La vida de Jesucrist, i d'Antoni Canals, que li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406), tingué cura de les obres fetes al Real de València.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàArtesa de Lleida  (Segrià Municipi: 24,06 km2, 202 m alt, 1.508 hab (2014). Situat a l'esquerra del riu Segre, al sud-est de la ciutat de Lleida, a la zona de regatge del canal d'Urgell, que fa possible l'oferta econòmica del municipi basada en l'agricultura de regadiu (arbres fruiters, cereals, farratges, hortalisses i llegums), que ocupa tres quartes parts de l'àrea conreada, complementada pel secà (oliveres i cereals), la ramaderia ovina (que aprofita les pastures naturals), bovina i porcina, l'avicultura i algunes indústries (oli i conserves de fruita). Al nucli antic del poble, anomenat la Vileta, destaquen l'església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (s XVIII), la capella de Sant Ramon i la casa Gallard (s XVIII). Dins el terme es troba el despoblat de Vinatesa. La proximitat de la ciutat de Lleida ha convertit pràcticament el municipi en poble dormitori de la capital comarcal. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Els Til·lers - Escola Municipal de Música - El Griu (bestiari)

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraArtesa de Segre  (Noguera Municipi: 175,9 km2, 318 m alt, 3.656 hab (2014). Estès entre el canal d'Urgell i la vall del Segre, a banda i banda del riu, al nord-est de Lleida. El terme, molt extens, és cobert d'alzinars, rouredes i pinedes. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (cereals, hortalisses, llegums i fruiters), complementada pel secà (cereals, ametllers, vinya i oliveres), la ramaderia porcina, el comerç i la indústria, sobretot l'alimentària, gràcies a l'existència d'una cooperativa agrícola. Guixeres i bòbiles. A la vila, actualment ciutat, hi destaca l'esglésiaInici Pàgina parroquial de Santa Maria, cap d'arxiprestat. Al final d'agost hi té lloc la Fira de Sant Bartomeu i la Fira del Meló, de caràcter agrícola i artesanal. El terme municipal comprèn nombrosos pobles i esglésies, sobretot després que, el 1965, li fos annexat l'antic municipi d'Anya i, el 1971, el de Tudela de Segre. Mercat principal, juntament amb el de Ponts, del Segre mitjà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Orfeó Artesenc - Associació La Roureda

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Artesa d'Onda  (Onda, Plana Baixa)  Poble, a l'esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda. Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d'Onda, els quals s'hi mantingueren fins a l'expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques). La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales.

49 CATALUNYA - EMPPRESA

Artestudi Edicions  (Barcelona, 1974 - )  Editorial. Fundada per Jordi Vigué. Especialitzada en la investigació de l'època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la "Col·lecció Art Romànic", de temes monogràfics, "Monuments de la Catalunya Romànica", catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la "Col·lecció de Materials", amb treballs de base i llibres eina. Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el "Full Informatiu del Romànic", d'intenció divulgativa, i, des del 1980, "Quaderns d'Estudis Medievals", dedicada a treballs científics i d'investigació.

50 CATALUNYA - ART

Art-evolució  (Catalunya, nov/1917)  Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a "Un Enemic del Poble", de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l'art i la vida, la diversitat de l'expressió plàstica segons el moment. "És necessari que ignorem el que farem demà". Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes i "ser quelcom en el temps". La divisa del manifest és: "individualisme, presentisme i internacionalisme".

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Artieda, Andreu  Veure> Rei d'Artieda, Andreu (dramaturg i poeta).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaArties  (Salardú, Vall d'Aran)  Vila i antic municipi: 78,56 km2, 1.144 m alt, incorporat el 1968 a l'actual. El poble es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona. L'església parroquial, dels s XII i XIII, és de tres naus, amb un portal romànic decorat, un retaule gòtic i pintures murals a l'interior; el campanar és de planta quadrada amb tres pisos de finestres. Aquesta església formava part de l'antic castell d'Entransaigoes; a la vila hi havia també el castell de Peralè (un dels dos castells havia pertangut als templers). A la dreta de la Garona es troba l'església gòtica de Sant Joan d'Arties, antiga parròquia. Hom ha dit que la vila es trobava emplaçada a la dreta de la Garona, prop de l'església de Sant Jaume, probable indret, tanmateix, del despoblat de Laspan; soterrada per una esllavissada, fou bastida de nou prop del castell d'Entransaigoes. Entre els edificis de la vila destaquen el casal de Portolà (actualment transformat en Hostal de Gaspar de Portolà) i la casa Paulet, del s XVI. Arties era cap de terçó.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Arties  (Salardú, Vall d'Aran)  Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l'antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d'Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l'antic terme d'Arties.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Arties, banys d'  (Salardú, Vall d'Aran)  Establiment d'aigües termals (1.140 m alt) de l'antic mun. d'Arties, situat a l'esquerra de la Garona, aigua avall de la vila. L'aigua d'Arties és hidrosulfurosa.

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Artiga, l'  (Vilaller, Alta Ribagorça)  Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l'Artiga, que baixa de la serra de Cardet. La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat. El s XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco.

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Artiga, serra de l'  (Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya)  Serra al massís del Montseny, situada entre el pas dels Lladres i el puig d'Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaArtiga de Lin, l'  (les Bordes, Vall d'Aran)  (aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d'Artiga de Lin, situats a l'esquerra del riu d'Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel. La vall del riu d'Et Joeu o vall de l'Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc. A 1.460 m d'altitud, s'estenen els gran prats naturals del pla d'Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d'Era Artiga i el refugi d'Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d'Era Artiga (2.709 m alt). Entre el santuari i el pla d'Era Artiga es troben, al peu d'un salt d'aigua, la font d'Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d'Et Joeu, ressorgència de l'aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artiga de Lin, vall de l'  (Vall d'Aran Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d'Era Entecada i el de Coma Salies, i baixa fins a les Bordes, a la vora de la Garona.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artiga de Valarties, bordes d'Era  (Salardú, Vall d'Aran)  Grup de bordes de l'antic mun. d'Arties, a l'esquerra del riu de Valarties, aigua avall de les bordes de Ressec.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artiga de Varradòs, Era  (Viella, Vall d'Aran)  Pla (1.400 m alt) de l'antic mun. d'Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d'Arròs. Disseminades es troben les bordes d'Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon.

58 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Artiga del Rei, puig de l'  (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)  Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l'est, separa els dos municipis.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtigas, Francesca  (Ponts, Noguera, s XVIII – Catalunya, s XIX)  Patriota. Es trobava a Girona en escaure's el setge de 1809 establert per les tropes napoleòniques. Malgrat les limitacions del seu sexe, participà activament a la defensa de la ciutat. Obtingué el grau de sargent.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigas i Basté, Josep  (Barcelona, 1909 - )  Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d'esglésies i capelles. Ha realitzat també moltes obres d'orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigas i Dansà, Ricard  (Barcelona, 3/des/1890 - Argentina, 1940)  Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona. Partí a l'Argentina, on fundà i dirigí l'orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d'un conservatori que duu el seu nom, a Salta.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigas i Dernis, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1925)  Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l'Escola de Bells Oficis.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigas i Dernis, Josep  (Barcelona, 1873 - s XX)  Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigas i Farreras, Francesc  (Barcelona, 1901 - 1976)  Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes. S'ha desenvolupat des del 1945 sota l'aspecte d'edició de postals i, d'ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil. També s'ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtigas i Teixidor, Primitiu  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1846 – Madrid, 1910)  Enginyer agronomista. Fou fundador i redactor de la "Revista de Montes" (1877-88). S'interessà pel problema de les dunes del golf de Roses i n'aconsellà la repoblació de pins el 1898. També treballà per a la millora de l'alzina surera. Fou membre de nombroses societats i president de la Real Sociedad Española de Historia Natural.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigau, Francesc  (Barcelona, 1940 - )  Pintor. La seva pintura reflecteix una formació acadèmica al servei d'una nova figuració, influït pel pop-art nordamericà. Les seves teles, d'intenció satírica i de gran cromatisme, són una crítica del món de la burgesia.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artigues  (Riudaura, Garrotxa)  Veïnat, situat al vessant meridional del coll de Caubet, a l'esquerra del Ridaura.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Artigues  (Badalona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, unit al nucli urbà de Sant Adrià de Besós. Fou originat per una urbanització creada al primer terç del s XX.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigues, Josep  (Mur, Pallars Jussà, 1640 - Catalunya, 1733)  Escultor i tallista. Decorà l'església de Santa Maria d'Elx.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artigues i Codó, Ramon  (Lleida, 1936 - )  Arquitecte. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com l'Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l'edifici per a la nova seu de la Diputació d'Osca (1985-87) o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88). Han construït també diverses obres a Sant Cugat del Vallès. Han dut a terme programes residencials a Vallvidrera, i a Barcelona. Destaca també la nau industrial realitzada a Viella.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtigues i Ferragut, Joan  (Sineu, Mallorca, 1803 – Madrid, 1834)  Arabista i jesuïta (1817). Traslladat a Madrid, fou professor d'àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca (1830). Destacà com a arabista (fou deixeble seu, entre d'altres, Pascual Gayangos) i a Mallorca desxifrà inscripcions d'Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment, i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits. Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España, que restà inedit.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Artigues i Suau, Joan Antoni  (Palma de Mallorca, 1697 – 1768)  Doctor en lleis. Catedràtic de l'Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l'ocupació de la universitat per les tropes de Felip V. Essent relator de l'audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l'ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l'arxiu. Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l'audiència.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Artigues i Suau, Pere Antoni  (Palma de Mallorca, 1712 - Paraguai ?, 1758)  Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l'any 1733. Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artimbau, Tomàs  (Catalunya, s XVIII – Vic, Osona, s XVIII)  Escriptor. Pofessà a l'orde dominicà. L'any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d'alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria... (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845).

77 ILLES BALEARS - CULTURA

Artis  (Palma de Mallorca, 1951 - )  Institució teatral. Fundada amb el subtítol de "Compañía de teatro regional". Nascuda com a continuació de la que abans de la guerra havia estat companyia Catina Estelrich, s'especialitzà en representacions costumistes mallorquines, i fins al començament de la dècada dels seixantaInici Pàgina protagonitzà l'activitat teatral insular i estrenà obres de més de trenta autors diferents. Després d'un període de progressiva inactivitat, els darrers anys hom ha intentat d'introduir-hi noves temàtiques.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artís, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)  Historiador del teatre i periodista. Col·laborà a "La Publicidad" i "El Día Gráfico". Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d'aficionats, sobre les "Passions" i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Avel·lí Artís i BalaguerArtís i Balaguer, Avel·lí  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Mèxic, 1954)  Comediògraf, editor i periodista. Aprengué l'ofici d'impressor, que mai no deixà d'exercir; a començament de segle tingué relació amb la tipografia de "L'Avenç". Va escriure nombroses comèdies en la línia de la millor tradició del teatre costumista, entre les quals destaca Quan l'amor ha encès la flama (1909), L'eterna qüestió (1909), Mai se fa tard si el cor és jove (1910), Vilacalmosa (1910), Matí de festa (1910), A cor distret, sagetes noves (1911), La sagrada família (1912), que ell considerava la seva millor obra, i Seny i amor, amo i senyor (1925), el seu èxit més esclatant, El camí desconegut (1927), Isabel Cortès, vídua de Pujol (1928), El testament de l'Abadal (1929) i Les ales del temps (1934). Va editar també nombrosos llibres de teatre i algunes publicacions periòdiques. Edità la col·lecció literària "Les Ales Esteses". A Mèxic funda la Companyia Internacional d'Edicions, la qual emprengué la publicació de "La Nostra Revista", i edità divuit volums de la "Col·lecció Catalònia".

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artís i Benach, Pere  (Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 - )  Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres i en psicologia, especialitzat en l'àmbit de la música coral. És autor de nombrosos estudis i articles, d'una història del cant coral, El cant coral a Catalunya (1891-1979) (1980) i de la biografia Lluís Millet vistInici Pàgina per Lluís Millet (1983).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Avel·lí Artís i Gener "Tisner"Artís i Gener, Avel·lí "Tisner"  (Barcelona, 28/mai/1912 - 7/mai/2000)  Escriptor, pintor i dibuixant. Fill d'Avel·lí Artís i Balaguer. Durant la República col·laborà amb dibuixos i caricatures a diversos diaris i popularitzà el pseudònim de Tisner. Amb el seu amic i després cunyat Pere Calders va dirigir la darrera època de "L'Esquella de la Torratxa". El 1939 s'exilià a Mèxic, on va tenir una destacada actuació en els cercles culturals de l'exili català, i el 1965 va tornar a Catalunya. De les seves moltes novel·les algunes obtingueren importants premis. Ha publicat les seves memòries en quatre volums, amb el títol de Viure i veure (1989-91). També ha participat activament en el ressorgiment del Centre Català del Pen Club i en la formació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, d'on el 1991 fou elegit president. Ha fet nombroses traduccions al català. El 1982 fou candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra. El 1992 hom publicà el primer volum de la seva obra completa. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

El camí és dur i sembla que no meni enlloc, però en el fons d'aquest hi ha aquesta

cosa meravellosa que és la llibertat de Catalunya. (Avel·lí Artís i Gener "Tisner")

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Avel·lí Artís i Tomàs "Sempronio"Artís i Tomàs, Andreu Avel·lí "Sempronio"  (Barcelona, 12/jun/1908 - Sitges, Garraf, 2/jul/2006)  Periodista i comediògraf. Col·laborà a la "Revista de Catalunya" i, després del 1939, al "Diario de Barcelona" i "Destino". Fou el primer director del diari "Tele/eXprés" (1964) i el setmanari en català "Tele-estel" (1966). Ha escrit també teatre: Els fugitius de la plaça Reial (1964, comèdia), novel·la i alguns llibres com Retrat de Ramon Casas (1970), L'art de viure al dia (1970), Clar i Català (1972) i Aquella entremaliada Barcelona era una festa (1978). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el va nomenar Cronista Oficial de la ciutat. A partir de la seva inauguració l'any 1976, col·laborà a Ràdio 4.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtola i Tomàs, Bernat  (Castelló de la Plana, 1904 – Madrid, 1958)  Poeta. Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca. Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929. El seu llibre Elegies (1928) reflecteix influències d'Ausiàs March i de López-Picó. Més tard publicà Terra (1935), diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva (1947).

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Artrutx, cap d'  (Ciutadella, Menorca)  Extrem occidental de la costa de Migjorn, és un promontori desgastat i baix i és el punt menys distant de l'illa de Mallorca (18 milles fins al cap de Pera). Damunt es troba el far d'Artrutx de quart ordre, construït el 1859.

85 CATALUNYA - ART

Arts i els Artistes, Les  (Barcelona, 1910 – 1936)  Associació d'artistes noucentistes. Animada per Francesc Pujols, que en va ser el primer secretari, agrupà un nombre variat de pintors i dibuixants. El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l'esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l'esforç i de la continuïtat. Va organitzar exposicions col·lectives i conferències, i va publicar una col·lecció de monografies titulada també "Les Arts i els Artistes".

86 CATALUNYA - ART

Artual  (Barcelona, 1986 - 1997)  Galeria d'art creada per un grup d'artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l'any 1989 es traslladà al carrer del Comerç. Mantingué una línia dedicada a l'art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista "Artual".

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaArtús, Josep  (València, 1618 - País Valencià, s XVII)  Bandoler. Cap d'una banda que desafià l'autoritat del lloctinent de València, marquès d'Astorga i San Román. El camp d'actuació era la capital i l'Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques -que li proporcionaven queviures i cavalls- i a les localitats castellanes d'Utiel i de Cañete. Indultat per la reina, passà amb els seus companys a l'exèrcit de Nàpols (1668).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arús  (Barcelona, darreria s X)  Jurista en temps de Borrell II. Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d'Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arús, Jaume  (Catalunya, s XIX - Vilassar de Mar, Maresme, 1899)  Notari i publicista. Fou col·laborador actiu de la premsa catalana del seu temps.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arús i Arderiu, Rossend  (Barcelona, 1847 – 1891)  Periodista i dramaturg. Col·laborà a diversos diaris de l'època i escriví nombroses peces escèniques (La Llúcia dels cabells d'or, 1872, Mai més Monarquia!, 1874, Lo comte en Jaume, 1874 i La taverna, 1884). Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Deixà diversos llegats, el més conegut dels quals és la Biblioteca Arús.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Arús i Colomer, Joan  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1982)  Poeta i assagista. D'entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repós (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961). Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaArvei, Pere  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. El 1386 dirigí les obres de la Llotja de Barcelona. Participà també en les consultes tècniques celebrades aquell mateix any a Girona per decidir la continuació de la gran nau única de la Seu o la seva substitució per una obra de tres naus.

93 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus  (Santes Creus, Alt Camp, 1947 - )  Associació. Atorga premis a estudis històrics (premi "Abat La Dernosa") i arqueològics (premi "Abat Ferrera"), publica unes memòries, un butlletí i una col·lectània, recull fotografies i documents i disposa d'una biblioteca especialitzada. Té la residència al mateix monestir. Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus

94 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu de la Corona d'Aragó  Altre nom de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó.

95 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona  (Barcelona, 1401 – 1714)  Conjunt de documents produïts pel Consolat de Mar de Barcelona, que es troben dipositats entre la Biblioteca de Catalunya (79 volums), l'Institut Municipal d'Història de Barcelona (17 volums) i l'Ateneu Barcelonès (24 volums). La documentació del consolat de comerç, dels anys 1715-1868, es troba a l'Arxiu General de la Corona d'Aragó.

96 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu del Palau  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1976 - )  Dipòsit documental. Format pel conjunt d'arxius de diferents famílies dels Països Catalans. Guarda 3.100 pergamins (s. XI-XVI), així com el conjunt de manuscrits catalogats i publicats per P. Ignasi Casanovas. Té també 662 lligalls i 280 llibres de caire administratiu i econòmic. Important per a la història medieval dels països mediterranis i per l'època de Carles V i Felip II, com també per a les antigues baronies de Martorell i Molins de Rei. Té un petit museu adjunt.

97 CATALUNYA NORD - CULTURA

Inici PàginaArxiu Departamental dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, s XVIII - )  Dipòsit documental del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent. Reunits a partir de la Revolució francesa i organitzats metòdicament el 1910. Inclou sèries històriques i administratives, diversos arxius municipals, la documentació de la Universitat de Perpinyà, l'arxiu episcopal d'Elna i els arxius dels principals monestirs de la Catalunya del Nord.

98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Arxiu d'Etnografia de Catalunya  (Catalunya, 1982 - )  Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l'Àrea d'Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. Arxiu d'Etnografia de Catalunya

99 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu General de la Corona d'Aragó  (Barcelona, 844 - 1714)  Dipòsit documentat de l'antiga cancelleria reial de Catalunya-Aragó, al qual s'han incorporat altres fons històrics. Conté les seccions separades següents: Arxiu Reial, Consell d'Aragó, processos, Generalitat de Catalunya i clerecia secular i regular. El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178 i el més antic escrit en català, del 1211. Instal·lat antigament al Palau del Lloctinent de Barcelona, els 15.000 m lineals de documents que té actualment han fet que es dissenyés un nou edifici per albergar-lo. L'Arxiu ha tingut arxivers molt destacats.

100 ILLES BALEARS - CULTURA

Arxiu General del Regne de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1718)  Dipòsit documental. Fou creat arran del Decret de Nova Planta i està format bàsicament amb la documentació de l'antic Regne de Mallorca. Radicat a la Casa de Cultura de Palma. S'hi conserven textos de privilegis i furs concedits pels reis, com és ara el famós Llibre dels privilegis' (1334), documentació dels antics organismes de govern, municipals i d'hisenda, fonts sobre la desamortització i les juntes de comerç, etc.

101 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici PàginaArxiu General del Regne de València  (València, 1860)  Dipòsit documental. Format per documentació dels diferents organismes polítics, administratius i judicials del regne de València. Fou creat per disposició d'Alfons el Magnànim (1419), bé que la seva organització actual data del 1860. Conté nombrosa documentació dels s XIII-XIX.

102 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Històric de Girona  (Girona, s XX)  Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Girona. Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els s XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d'empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d'associacions.

103 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona  (Barcelona, s XX)  Dipòsit documental. Format el primer quart del s XX amb la documentació de l'antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat. Radicat a la Casa de l'Ardiaca, forma part de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del s XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

104 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Històric de Lleida  (Lleida, s XX)  Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Lleida. Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els s XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d'empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.

105 CATALUNYA - CULTURA

Inici PàginaArxiu Històric de Protocols de Barcelona  (Barcelona, 1994)  Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l'Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona. Es el principal arxiu notarial de l'estat per l'antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d'Europa. El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del s XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX). Disposa d'una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.

106 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Històric de Tarragona  (Tarragona, s XX)  Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona. Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els s XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.

107 ANDORRA - CULTURA

Arxiu Històric Nacional d'Andorra  (Andorra la Vella, 1994)  Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d'Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d'Arxius i dels Arxius Nacionals d'Andorra. Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d'institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l'estranger. Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l'Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d'Ordino. Arxiu Nacional d'Andorra

108 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Municipal de Barcelona  (Barcelona, 1990 - )  Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels s XIX i XX), a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemerotecaInici Pàgina Vella, l'Eixample i Nou Barris). Arxiu Municipal de Barcelona

109 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Arxiu Nacional de CatalunyaArxiu Nacional de Catalunya  (Barcelona, 1980)  Dipòsit de documentació històrica. Dependent de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els fons de l'Administració comprenen documentació de l'Administració de la Generalitat republicana, dels seus precedents i d'organismes dependents; d'organismes, d'empreses o de competències traspassades a l'Administració actual de la Generalitat i documentació procedent de diversos departaments. Els fons històrics s'agrupen en: fons registrals; d'associacions i partits; d'empreses; patrimonials i personals. El 23/abr/1995 s'inaugurà la nova seu, en un edifici dissenyat especialment per a aquesta funció, situat a Sant Cugat del Vallès. Arxiu Nacional de Catalunya

110 CATALUNYA - CULTURA

Arxiu Regional de Cervera  (Cervera, Segarra, s XX ?)  Arxiu. Instal·lat a l'antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació administrativa sense vigència de les institucions del Principat, així com la documentació de la dita universitat, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Arxius de l'Institut de Ciències  (Barcelona, 1911 - )  Òrgan de la Secció de Ciències de l'IEC. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció. Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres. Durant l'època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les "Memòries" de la Secció de Ciències. Després del parèntesi del 1936-39, els "Arxius" han estat represos, sota el nom d'"Arxius de la Secció de Ciències", com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els "Treballs de la Societat Catalana de Biologia".

112 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Arzillac, torre d'  (Rosselló Veure> la Torre d'Elna.

Anar a:   [ Ars ]   [ Artai ]   [ Arted ]   [ Artig ]   [ Artim ]   [ Arxiu ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -