|
|
|
Anar a: [ Ars ] [ Artai ] [ Arted ] [ Artig ] [ Artim ] [ Arxiu ] Cada poma és una flor que ha conegut l'amor. (Félix Leclerc) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ars (les Valls de Valira, Alt Urgell) Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l'actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l'esquerra del barranc d'Ars. Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839. Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d'en Ruf i, en un turó, les restes del castell d'Ars (ruïnes conegudes per la Seca). 2 ILLES BALEARS - LITERATURA Ars magna (Illes Balears, 1305 – 1308) Obra de Ramon Llull. Fou publicada amb el títol d'Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l'art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d'atrobar veritat, o Art Major). Les primeres temptatives d'una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu, el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull. La finalitat de l'art consisteix a proposat un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d'ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics. Concretament, però, i mitjançant aquesta recerca sistemàtica de la veritat, anava encaminada a la conversió dels musulmans i jueus. 3 CATALUNYA - CULTURA
4 CATALUNYA - CULTURA Ars Sacra (Barcelona, 1939 - 1974) Institució que sota el guiatge de Manuel Trens reuní una sèrie d'artistes que abans del 1936 constituïren els Amics de l'Art Litúrgic. La seva finalitat fou d'orientar la restauració i l'ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques. L'any 1962 es féu càrrec de la institució l'equip La Cantonada. El 1970 es convertí en Galeria AS, la qual al seu torn deixà d'existir el 1974. A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, "Qüestions d'Art", aquest equip s'ha situat en la línia dels corrents europeus d'avantguarda. Ha assistit habitualment als congressos de la Societat Internacional d'Artistes Cristians. Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes estrangeres, especialment a "Art Sacré", dirigit pels dominicans de París. Tant Ars Sacra com Galeria AS mantingué una selecta activitat cultural, des d'exposicions d'art a conferències i concerts. 5 CATALUNYA - MUNICIPI
6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arsenda (Catalunya, s XI) Dama. Era muller del noble Guerau Alemany (III) de Cervelló, el que excel·lí amb Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer III, i mare de l'homònim que es destacà en temps de Ramon Berenguer IV. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arsenda d'Àger (Urgell, s XI – s XII) Dama. Era filla del vescomte d'Àger, Guerau Ponç de Cabrera. Es casà amb Ermengol VI d'Urgell. Fills seus foren Elisabet, casada amb el vescomte Ramon Folc II de Cardona, Ermengol VII, hereu de l'Urgell, Estefania, muller del comte Arnau Mir de Pallars Jussà, i Galceran, dit de Sales. Tingué també dues filles més, molt poc conegudes: una que es casà amb Guillem de Sant Martí, i una dita Maria d'Almenar, que tingué un fill anomenat Ermengol. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arsinda (Catalunya, s XI) Muller de Guillem de Mediona, famós magnat i gran repoblador. 10 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Art (Barcelona, 1933 – 1936) Publicació periòdica. Editada per la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, sota la direcció de Joan Merli. La primera època (1933-35), comptà amb importants col·laboracions. La segona època de la revista (1936) fou interrompuda per la guerra civil. 11 CATALUNYA - LITERATURA art català, L' (Barcelona, 1955 – 1958) Compendi de l'història de l'art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié. És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l'art català, des de la Prehistòria fins al principi del s. XX. Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte. 12 CATALUNYA - ART
13 CATALUNYA - ART Art & Language (Barcelona, 1999 - ) Grup artístic. La primavera del 1999 es presentà la mostra a la Fundació Tàpies de Barcelona, amb treballs realitzats pel grup des de la meitat dels anys seixanta, així com un projecte nou, una instal·lació que evoca el primer Índex presentat a la Documenta V l'any 1972. També inclou un arxiu amb texts, cançons i documentals de televisió i vídeo. 14 ILLES BALEARS - MUNICIPI
15 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Artà (Capdepera / Son Cervera, Mallorca) Un dels 12 districtes en què era dividida l'illa a l'època islàmica, que es mantingué, després de la conquesta catalana, com a terme d'Artà fins a la desmembració, al començament del s XIX, dels de Capdepera i de Son Cervera. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Artà, coves d' (Capdepera, Mallorca Oriental) (o de l'Ermita) Coves naturals càrstiques amb gran quantitat d'estalactites i estalagmites. Formades a conseqüència de la constitució calcària del massís d'Artà. La seva grandiositat fa que siguin un centre d'atracció turística. L'exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom troba inscripcions dels s XVI i XVII; el 1896 fou estudiada per Martell. L'atracció turística ha donat peu a una curiosa (i, sovint, ridícula) nomenclatura. Ha estat tema d'obres literàries, entre les quals cal remarcar La deixa del geni grec de Miquel Costa i Llobera, ací inspirada i localitzada. 18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Artà, Santa Maria d' (Artà, Mallorca Oriental) Altre nom de l'antic priorat premonstratès de Bellpuig. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Artaix (Andilla, Serrans) (cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d'Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artamont, refugi d' (Lladorre, Pallars Sobirà) Refugi de muntanya (1.340 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs. 21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Artana, vall d' (Plana Baixa) Vall de la serra d'Espadà. El tossal d'Espadà, la penya de la Bellota, el coll d'Eslida i el puntal de l'Ombria formen el límit meridional; la serra d'Alcúdia, el límit septentrional. És drenada per la rambla d'Artana, que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d'aquests dos municipis. 113 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Artau (Rosselló ?, s XI - 1096) Bisbe d'Elna (1087-96). Bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment. Col·laborà en la fundació d'una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes (1096) presidit per Urbà II. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau (Catalunya, s XII – Ripoll, Ripollès, 1171) Bisbe d'Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151). Concedí als ciutadans d'Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d'Osca convocades el 1162 per Peronella. Consagrà nombroses esglésies. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau, Francesc (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XV) Orfebre. Fou membre d'una important família d'argenters gironins. Cisellà, entre altres, la custòdia d'or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d'Alfons IV de Catalunya-Aragó (1416) i, probablement, de l'arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau de Pallars (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XIV) Noble. Era un dels fills d'Hug de Mataplana i de Sibil·la de Pallars. Germans seus foren Arnau Roger II i Ramon Roger II, successivament comtes de Pallars pel títol tramés per línia materna, i Pere Roger Bernat, que seria senyor de Mataplana. Arnau serví Jaume III de Mallorca, fins i tot quan aquest fou combatut i desposseït per Pere III el Cerimoniós. En 1344 acompanyà al Principat Jaume III, ja vençut. Encara fidel a aquell, l'ajudaria a l'intent de prendre Llívia. Deixà tanmateix de servir-lo per cooperar a la política de Pere III. En 1349 fou un dels nobles mobilitzats per l'infant Ramon Berenguer, oncle del monarca, per temor d'incursions des de Castella organitzades per l'exiliat infant Ferran, germanastre del rei. En 1353 anà a Sardenya amb l'expedició de Bernat de Cabrera. Participà a la batalla de Quart. Restà a l'illa. En 1355, amb Bernat de Cruïlles, dirigí una ofensiva contra els rebels manats pels Oria. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau de Pallars (Catalunya, s XIV – s XV) Noble. Fill del comte Hug Roger II de Pallars, quan aquest era la designació per antonomàsia del territori del Pallars Sobirà, per haver ja acabat de molt temps la vida independent del Pallars Jussà. La seva mare era Blanca de Foix i de Castellbó. Artau era germà, per tant, del comte de Pallars Roger Bernat i també del patriarca Arnau Roger. Fou un ardit militar, que serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols, de Castella i de Navarra. En 1432 li fou atorgada pel monarca una pensió de 3.500 lliures, com a recompensa pels seus serveis. Ajudà el seu germà el comte a combatre Joan de Foix, en 1436. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau II de Pallars Sobirà (Catalunya, s XI - v 1124) Comte de Pallars Sobirà (1081-v1124). Fill i successor d'Artau I Miró i de Llúcia. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d'Ot, bisbe d'Urgell. Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana. A la seva mort, el seu fill Artau III heretà el comtat. Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau III de Pallars Sobirà (Catalunya, s XII - v 1167) Comte de Pallars Sobirà (v1124-v1167). Fill i successor d'Artau II. Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns. El succeí el seu fill Artau IV. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artau IV de Pallars Sobirà (Catalunya, s XII - v 1182) Comte de Pallars Sobirà (v1167-v1182). Fill i successor d'Artau III. Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arteaga, Maria de la Mercè (Barcelona, s XIX) Poetessa. Morí essent encara molt jove. Havia publicat nombroses composicions a la premsa catalana. Usava el pseudònim de Maria de la Mercè d'Arsay. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arteaga i Pereira, Josep Maria d' (Barcelona, 1846 – 1913) Pianista i compositor. Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols. El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu de Barcelona. Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, així com romances. Traduí a l'italià els llibrets de les òperes Henry Clifford, d'Isaac Albéniz i Els Pirineus, de Felip Pedrell. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Arteas, Las (Begís, Alt Palància) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, prop de la ratlla d'Aragó. Es troba dividit en dos nuclis: Las Arteas de Abajo i Las Arteas de Arriba. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artedó (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Poble (1.166 m alt), situat al vessant septentrional de la serra del Cadí. Es troba unit per carretera amb la Seu d'Urgell. El s XIX el municipi de Cerc duia el nom d'aquest poble. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Artejuela, La (Aranyuel, Alt Millars) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià; és situat en una zona muntanyosa, a uns 4 km a l'esquerra del Millars, a l'extrem septentrional del terme municipal, prop del límit amb els de Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós i Sucaina. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artells i Bover, Eduard (Barcelona, 1903 – 1971) Gramàtic. Format a l'oficina de correctors de l'Institut d'Estudis Catalans. Després de la guerra civil organitzà i professà nombrosos cursos de gramàtica catalana. Traduí La importància d'ésser fidel (1938) d'Oscar Wilde. Publicà Vocabulari castellà-català abreujat (1958), Vocabulari català-castellà abreujat (1961) i Llenguatge i gramàtica (1970 i 1971), en dos volums (recull dels seus articles publicats a "Serra d'Or"). En col·laboració amb Joan Triadú publicà Lectures escollides (1962, 1965, 1969), en tres volums. Fou un dels fundadors del quartet vocal Orpheus. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Artés, Jeroni d' (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor. N'han restat algunes poesies en castellà. Estava relacionat amb el grup de Bernat Fenollar. Aquesta circumstància permet de pensar que ell o un parent pròxim erent el misser Artés que apareix a l'obra col·lectiva Lo somni de Joan Joan. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Artés, mestre (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor anònim de l'escola valenciana. De personalitat no ben definida, hom li atribueix bona quantitat d'obres entre les quals destaquen Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua (1494?, catedral de València), una Pietat, abans atribuïda a Roderic d'Osona el Vell i el retaule del Judici Final (1512 ?), per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli. Les dues últimes són al Museu de Belles Arts de València). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artés, Pere d' (Catalunya, s XIV – s XV) Mecenes de les lletres i cortesà. Serví a l'infant Joan com a ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar (1379). Conseller de Joan I i Martí l'Humà, que el nomenà marmessor en el seu testament (1407), exercí diversos càrrecs a la cort de tots dos reis. Mecenes i protector de Francesc Eiximenis, el qual li dedicà el Llibre dels àngels (1392) i redactà en català, a precs d'ell, La vida de Jesucrist, i d'Antoni Canals, que li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve (1406), tingué cura de les obres fetes al Real de València. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Artesa d'Onda (Onda, Plana Baixa) Poble, a l'esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda. Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d'Onda, els quals s'hi mantingueren fins a l'expulsió del 1609 (el 1602 era habitada per 38 famílies morisques). La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales. 49 CATALUNYA - EMPPRESA Artestudi Edicions (Barcelona, 1974 - ) Editorial. Fundada per Jordi Vigué. Especialitzada en la investigació de l'època romànica, i amb la col·laboració dels millors coneixedors del tema, publicà la "Col·lecció Art Romànic", de temes monogràfics, "Monuments de la Catalunya Romànica", catalogació documentada de tot el patrimoni romànic català, i la "Col·lecció de Materials", amb treballs de base i llibres eina. Pel que fa a publicacions periòdiques, des del 1974 edità el "Full Informatiu del Romànic", d'intenció divulgativa, i, des del 1980, "Quaderns d'Estudis Medievals", dedicada a treballs científics i d'investigació. 50 CATALUNYA - ART Art-evolució (Catalunya, nov/1917) Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a "Un Enemic del Poble", de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l'art i la vida, la diversitat de l'expressió plàstica segons el moment. "És necessari que ignorem el que farem demà". Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes i "ser quelcom en el temps". La divisa del manifest és: "individualisme, presentisme i internacionalisme". 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Artieda, Andreu Veure> Rei d'Artieda, Andreu (dramaturg i poeta). 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Arties (Salardú, Vall d'Aran) Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l'antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d'Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l'antic terme d'Arties. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Arties, banys d' (Salardú, Vall d'Aran) Establiment d'aigües termals (1.140 m alt) de l'antic mun. d'Arties, situat a l'esquerra de la Garona, aigua avall de la vila. L'aigua d'Arties és hidrosulfurosa. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Artiga, l' (Vilaller, Alta Ribagorça) Llogaret, situat a la vall de Barravés, a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana i del barranc de l'Artiga, que baixa de la serra de Cardet. La seva església de Sant Climent és agregada a la parròquia de Forcat. El s XIX formava un municipi juntament amb la quadra de Cierco. 55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Artiga, serra de l' (Er / Vallcebollera, Alta Cerdanya) Serra al massís del Montseny, situada entre el pas dels Lladres i el puig d'Estaca a la branca muntanyosa que separa les dues valls i els dos municipis. 56 CATALUNYA - HISTÒRIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artiga de Lin, vall de l' (Vall d'Aran) Vall del sector nord-oest de la comarca. Recull les aigües dels vessants compresos entre el pic d'Era Entecada i el de Coma Salies, i baixa fins a les Bordes, a la vora de la Garona. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artiga de Valarties, bordes d'Era (Salardú, Vall d'Aran) Grup de bordes de l'antic mun. d'Arties, a l'esquerra del riu de Valarties, aigua avall de les bordes de Ressec. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artiga de Varradòs, Era (Viella, Vall d'Aran) Pla (1.400 m alt) de l'antic mun. d'Arròs i Vila, situat a la dreta del riu de Varradòs, aigua amunt de Sant Joan d'Arròs. Disseminades es troben les bordes d'Era Artiga de Varradós i la borda de Joanon. 58 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Artiga del Rei, puig de l' (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir) Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l'est, separa els dos municipis. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigas i Basté, Josep (Barcelona, 1909 - ) Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d'esglésies i capelles. Ha realitzat també moltes obres d'orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigas i Dansà, Ricard (Barcelona, 3/des/1890 - Argentina, 1940) Professor de música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona. Partí a l'Argentina, on fundà i dirigí l'orfeó del Casal Català de Tucumán. Fou director del Conservatorio Fontova de Buenos Aires, i fundador d'un conservatori que duu el seu nom, a Salta. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigas i Dernis, Francesc (Barcelona, 1887 – 1925) Pintor i escultor. Destacà com a aquarel·lista. Des del 1922 era professor de l'Escola de Bells Oficis. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigas i Dernis, Josep (Barcelona, 1873 - s XX) Decorador. Estudià a París. Escriví diverses obres de caràcter professional. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigas i Farreras, Francesc (Barcelona, 1901 - 1976) Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes. S'ha desenvolupat des del 1945 sota l'aspecte d'edició de postals i, d'ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil. També s'ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigau, Francesc (Barcelona, 1940 - ) Pintor. La seva pintura reflecteix una formació acadèmica al servei d'una nova figuració, influït pel pop-art nordamericà. Les seves teles, d'intenció satírica i de gran cromatisme, són una crítica del món de la burgesia. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artigues (Riudaura, Garrotxa) Veïnat, situat al vessant meridional del coll de Caubet, a l'esquerra del Ridaura. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Artigues (Badalona, Barcelonès) Barri de la ciutat, unit al nucli urbà de Sant Adrià de Besós. Fou originat per una urbanització creada al primer terç del s XX. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigues, Josep (Mur, Pallars Jussà, 1640 - Catalunya, 1733) Escultor i tallista. Decorà l'església de Santa Maria d'Elx. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artigues i Codó, Ramon (Lleida, 1936 - ) Arquitecte. Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com l'Auditori Enric Granados a Lleida (1983-84), l'edifici per a la nova seu de la Diputació d'Osca (1985-87) o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona (1984-88). Han construït també diverses obres a Sant Cugat del Vallès. Han dut a terme programes residencials a Vallvidrera, i a Barcelona. Destaca també la nau industrial realitzada a Viella. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Artigues i Suau, Joan Antoni (Palma de Mallorca, 1697 – 1768) Doctor en lleis. Catedràtic de l'Estudi General Lul·lià (1716-32), traslladà a casa seva els estudis universitaris mentre durà l'ocupació de la universitat per les tropes de Felip V. Essent relator de l'audiència, fou enviat a Eivissa (1734) en comissió per tal de restaurar l'ordre públic, i hi organitzà el tribunal judicial i l'arxiu. Més tard fou alcalde major de la Porció Temporal de Mallorca i oïdor de l'audiència. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Artigues i Suau, Pere Antoni (Palma de Mallorca, 1712 - Paraguai ?, 1758) Missioner jesuïta. Missioner a les reduccions del Paraguai, on visqué des de l'any 1733. Exercí el seu ministeri entre els lules i tobes, les llengües dels quals arribà a dominar. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artimbau, Tomàs (Catalunya, s XVIII – Vic, Osona, s XVIII) Escriptor. Pofessà a l'orde dominicà. L'any 1749 publicà Harmoniós despertador dels pecadors i agradable sacrifici d'alabança a la Divina Majestat, lo sagrat psalteri o Rosari de Maria... (Barcelona 1763, Cervera, 1789, Vic, 1845). 77 ILLES BALEARS - CULTURA Artis (Palma de Mallorca, 1951 - ) Institució teatral. Fundada amb el subtítol de "Compañía de teatro regional". Nascuda com a continuació de la que abans de la guerra havia estat companyia Catina Estelrich, s'especialitzà en representacions costumistes mallorquines, i fins al començament de la dècada dels seixanta 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artís, Josep (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956) Historiador del teatre i periodista. Col·laborà a "La Publicidad" i "El Día Gráfico". Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d'aficionats, sobre les "Passions" i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Artís i Benach, Pere (Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 - ) Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres i en psicologia, especialitzat en l'àmbit de la música coral. És autor de nombrosos estudis i articles, d'una història del cant coral, El cant coral a Catalunya (1891-1979) (1980) i de la biografia Lluís Millet vist 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
El camí és dur i sembla que no meni enlloc, però en el fons d'aquest hi ha aquesta cosa meravellosa que és la llibertat de Catalunya. (Avel·lí Artís i Gener "Tisner") 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Artrutx, cap d' (Ciutadella, Menorca) Extrem occidental de la costa de Migjorn, és un promontori desgastat i baix i és el punt menys distant de l'illa de Mallorca (18 milles fins al cap de Pera). Damunt es troba el far d'Artrutx de quart ordre, construït el 1859. 85 CATALUNYA - ART Arts i els Artistes, Les (Barcelona, 1910 – 1936) Associació d'artistes noucentistes. Animada per Francesc Pujols, que en va ser el primer secretari, agrupà un nombre variat de pintors i dibuixants. El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista: exaltació de l'esperit mediterrani i valoració de la mesura, de l'esforç i de la continuïtat. Va organitzar exposicions col·lectives i conferències, i va publicar una col·lecció de monografies titulada també "Les Arts i els Artistes". 86 CATALUNYA - ART Artual (Barcelona, 1986 - 1997) Galeria d'art creada per un grup d'artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l'any 1989 es traslladà al carrer del Comerç. Mantingué una línia dedicada a l'art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista "Artual". 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arús (Barcelona, darreria s X) Jurista en temps de Borrell II. Fou el principal organitzador de les llargues i costoses operacions de rescat per alliberar el gran nombre de ciutadans de Barcelona captius a Còrdova, després de la incursió d'Al-Mansur contra la ciutat en 985. La seva activitat en aquest sentit fou molt intensa. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arús, Jaume (Catalunya, s XIX - Vilassar de Mar, Maresme, 1899) Notari i publicista. Fou col·laborador actiu de la premsa catalana del seu temps. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arús i Arderiu, Rossend (Barcelona, 1847 – 1891) Periodista i dramaturg. Col·laborà a diversos diaris de l'època i escriví nombroses peces escèniques (La Llúcia dels cabells d'or, 1872, Mai més Monarquia!, 1874, Lo comte en Jaume, 1874 i La taverna, 1884). Militant republicà, fou secretari del Primer Congrés Catalanista (1880). Deixà diversos llegats, el més conegut dels quals és la Biblioteca Arús. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Arús i Colomer, Joan (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1982) Poeta i assagista. D'entre les obres líriques, de tendència simbolista, hom pot citar Cançons al vent (1914), El dolç repós (1927), Les absències (1936), El vas transparent (1961). Com a assagista és autor de La nostra expansió literària (1919), Poesia i esnobisme (1954), Carta a una poetessa (1967), Tres poetes: Maragall, Alcover, Guasch (1970) i Experiències i reflexions entorn de la poesia (1976). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (Santes Creus, Alt Camp, 1947 - ) Associació. Atorga premis a estudis històrics (premi "Abat La Dernosa") i arqueològics (premi "Abat Ferrera"), publica unes memòries, un butlletí i una col·lectània, recull fotografies i documents i disposa d'una biblioteca especialitzada. Té la residència al mateix monestir. 94 CATALUNYA - CULTURA Arxiu de la Corona d'Aragó Altre nom de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó. 95 CATALUNYA - CULTURA Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona (Barcelona, 1401 – 1714) Conjunt de documents produïts pel Consolat de Mar de Barcelona, que es troben dipositats entre la Biblioteca de Catalunya (79 volums), l'Institut Municipal d'Història de Barcelona (17 volums) i l'Ateneu Barcelonès (24 volums). La documentació del consolat de comerç, dels anys 1715-1868, es troba a l'Arxiu General de la Corona d'Aragó. 96 CATALUNYA - CULTURA Arxiu del Palau (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1976 - ) Dipòsit documental. Format pel conjunt d'arxius de diferents famílies dels Països Catalans. Guarda 3.100 pergamins (s. XI-XVI), així com el conjunt de manuscrits catalogats i publicats per P. Ignasi Casanovas. Té també 662 lligalls i 280 llibres de caire administratiu i econòmic. Important per a la història medieval dels països mediterranis i per l'època de Carles V i Felip II, com també per a les antigues baronies de Martorell i Molins de Rei. Té un petit museu adjunt. 97 CATALUNYA NORD - CULTURA
98 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Arxiu d'Etnografia de Catalunya (Catalunya, 1982 - ) Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l'Àrea d'Antropologia social de la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. 99 CATALUNYA - CULTURA Arxiu General de la Corona d'Aragó (Barcelona, 844 - 1714) Dipòsit documentat de l'antiga cancelleria reial de Catalunya-Aragó, al qual s'han incorporat altres fons històrics. Conté les seccions separades següents: Arxiu Reial, Consell d'Aragó, processos, Generalitat de Catalunya i clerecia secular i regular. El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178 i el més antic escrit en català, del 1211. Instal·lat antigament al Palau del Lloctinent de Barcelona, els 15.000 m lineals de documents que té actualment han fet que es dissenyés un nou edifici per albergar-lo. L'Arxiu ha tingut arxivers molt destacats. 100 ILLES BALEARS - CULTURA Arxiu General del Regne de Mallorca (Palma de Mallorca, 1718) Dipòsit documental. Fou creat arran del Decret de Nova Planta i està format bàsicament amb la documentació de l'antic Regne de Mallorca. Radicat a la Casa de Cultura de Palma. S'hi conserven textos de privilegis i furs concedits pels reis, com és ara el famós Llibre dels privilegis' (1334), documentació dels antics organismes de govern, municipals i d'hisenda, fonts sobre la desamortització i les juntes de comerç, etc. 101 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
102 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Històric de Girona (Girona, s XX) Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Girona. Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els s XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d'empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d'associacions. 103 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Barcelona, s XX) Dipòsit documental. Format el primer quart del s XX amb la documentació de l'antic arxiu municipal i amb diversos fons sobre la història de la ciutat. Radicat a la Casa de l'Ardiaca, forma part de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona i té diverses seccions: el fons de documentació municipal, que conté registres datats a partir del s XIV i privilegis reials; el notarial; el judicial, que comprèn les escriptures del veguer; el corporatiu, referent als gremis i a les confraries de la ciutat, etc. 104 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Històric de Lleida (Lleida, s XX) Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Lleida. Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els s XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d'empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies. 105 CATALUNYA - CULTURA
106 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Històric de Tarragona (Tarragona, s XX) Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l'Arxiu Històric Provincial de Tarragona. Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els s XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines. Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins. 107 ANDORRA - CULTURA Arxiu Històric Nacional d'Andorra (Andorra la Vella, 1994) Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d'Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d'Arxius i dels Arxius Nacionals d'Andorra. Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d'institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l'estranger. Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l'Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d'Ordino. 108 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Municipal de Barcelona (Barcelona, 1990 - ) Arxiu. Aglutina tota la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Administratiu (amb un ric fons urbanístic dels s XIX i XX), a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (amb una biblioteca especialitzada en història de la ciutat -125.000 volums-, una hemeroteca 109 CATALUNYA - CULTURA
110 CATALUNYA - CULTURA Arxiu Regional de Cervera (Cervera, Segarra, s XX ?) Arxiu. Instal·lat a l'antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació administrativa sense vigència de les institucions del Principat, així com la documentació de la dita universitat, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona. 111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Arxius de l'Institut de Ciències (Barcelona, 1911 - ) Òrgan de la Secció de Ciències de l'IEC. Iniciat por temps després de la creació de la dita secció. Publicava, amb ritme anual, treballs de biologia, física, química i matemàtiques, de filosofia i de ciències socials, acompanyats de cròniques i de recensions de llibres. Durant l'època de la Dictadura de Primo de Rivera foren substituïts per les "Memòries" de la Secció de Ciències. Després del parèntesi del 1936-39, els "Arxius" han estat represos, sota el nom d'"Arxius de la Secció de Ciències", com a sèrie monogràfica, dins la qual apareixen, així mateix, els "Treballs de la Societat Catalana de Biologia". 112 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Arzillac, torre d' (Rosselló) Veure> la Torre d'Elna.
Anar a: [ Ars ] [ Artai ] [ Arted ] [ Artig ] [ Artim ] [ Arxiu ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Artís i Balaguer, Avel·lí (
Arxiu Nacional de Catalunya (