A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Asa ]   [ Asep ]   [ Aspres ]   [ Assi ]   [ Associació d' ]   [ Assu ]

No estranyar-se de res quan esdevé; i abans que esdevingui, no creure res impossible. (Ciceró)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Asalto, comtat d'El  (Catalunya Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ascacíbar, Celedoni  (Barcelona, s XIX – 1873)  Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor. Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ascani  (Catalunya, s V)  Bisbe de Tarragona (metropolità). En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l'altra demanant la confirmació d'Ireneu, primer bisbe d'Egara, com a successor del bisbe de BarcelonaInici Pàgina Mundinari, mort el 461.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francisco AscasoAscaso, Francisco  (Almudévar, Osca, 1901 – Barcelona, 19/jul/1936)  Dirigent anarquista. Fill d'una família de pagesos pobres. Es traslladà a Barcelona (1922) i constituí, juntament amb Durruti, García Oliver i d'altres, el grup anarquista "Los solidarios". Intentà atemptar contra Martínez Anido a la Corunya, i participà a l'assassinat del cardenal Soldevila (Saragossa 1923). Empresonat i fugat, viatjà per Amèrica i París. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la Segona República. A partir de l'abril de 1931 dirigí diversos sindicats, col·laborà en el diari "Solidaridad Obrera" i fou secretari del comitè de Catalunya de la CNT. Intransigent amb el nou règim de la Segona República i convençut de la possibilitat d'una immediata revolució social proletària, participà en la insurrecció anarquista de l'alt Llobregat (1932), per la qual cosa fou deportat a Bata. Posteriorment estigué de nou a la presó, a València, fins a la victòria del Front Popular (febrer del 1936). Tornà a Barcelona i en produir-se l'aixecament del 19 de juliol de 1936, fou mort el mateix dia, davant la caserna de les Drassanes, al capdavant dels grups de defensa confederal, quan intentava de reduir els militars aixecats.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ascensió, Conspiració de l'  (BarcelonaVeure> Conspiració de l'Ascensió.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ascènsio, Josep  (València, 1759 - País Valencià, s XIX)  Gravador i pintor. Professor d'arquitectura i gravat a l'Academia de San Fernando, de Madrid. Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d'Ovidi.

116 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ascerris  (Catalunya)  Nom d'una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera. Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d'altres situen Ascerris a Calaf.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAscheri, Tomàs  (Itàlia, s XIX – Barcelona, 4/mai/1897)  Obrer anarquista. Resident a Barcelona. Milità a les files anarquistes (bé que fou acusat d'ésser confident del governador civil) i fou detingut després d'ésser llançada una bomba contra una processó al carrer de Canvis Nous de Barcelona (7/jun/1896). Empresonat al castell de Montjuïc, fou un dels que sofriren més maltractaments i, tot i no ésser veritat, reconegué la seva culpabilitat i la d'altres anarquistes, fet que fou la base legal per a iniciar el Procés de Montjuïc. Morí afusellat.

8 CATALUNYA - ART

Asclepi d'Empúries  (Empúries, Alt Empordà, s V aC)  Estàtua grega trobada l'any 1909, durant les excavacions, partida en dos trossos, ara al Museu Arqueològic de Barcelona. És de marbre blanc, pentèlic. Se'n conserven bé el cos i el cap, i resten només fragments del bastó, que li servia per a sostenir la mà esquerra, i de la serp que s'hi enroscava. Fa 2,15 m d'alçada. És l'obra d'art grega més important trobada fins ara als Països Catalans. El déu es representat segons la forma habitual. Segons Carpenter i Philadelphius, l'estàtua pot ésser datada vers la fi del s V aC, datació que fou seguida per l'escola catalana d'arqueologia. Després García y Bellido ha suposat que és més tardana, d'època hel·lenística. Sovint és citada amb el nom d'Escolapi d'Empúries.

9 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreAscó  (Ribera d'Ebre Municipi: 73,6 km2, 70 m alt, 1.654 hab (2014). Situat a la riba dreta de l'Ebre, llevat d'un petit sector, anomenat les Illes, que és a l'esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de Fatarella, hi abunden les pinedes. Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l'Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l'element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l'Ebre. Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castellInici Pàgina d'Ascó, que va ser centre d'una comanda templera i, més tard, dissolt l'orde el 1312, hospitalera. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Futbol Club - Escola

10 CATALUNYA - EMPRESA

Central nuclear d'Ascó IIAscó I i II, centrals nuclears d'  (Ascó, Ribera d'Ebre)  Grup de dues centrals nuclears. La centra Ascó I, propietat de FECSA, fou començada a construir el 1973 per Westinghouse. L'explotació comercial fou prevista per al 1982, amb una potència bruta de 930 MWe i neta de 882 MWe. La central Ascó II, propietat de FECSA (40%), ENHER (40%), HECSA (15%) i Forces Elèctriques del Segre (5%), fou començada a construir el 1974 per Westinghouse. L'explotació comercial fou prevista inicialment per al 1982, per bé que una sèrie d'incidents n'ajornaren la posada en funcionament. Instal·lades a 1.400 m del nucli d'Ascó, la seva construcció i entrada en funcionament ha originat una forta oposició per part d'un sector important del poble. Associació Nuclear Ascó-Vandellós

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ascó, comanda d'  (Catalunya, 1197 - 1780)  Antiga comanda de l'orde del Temple. Tenia com a centre el castell d'Ascó. Els templers reberen l'any 1153 del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona béns a Ascó. El rei Alfons I els empenyorà el castell d'Ascó l'any 1167 i per fi Pere I els cedí tots els drets que tenia al dit lloc l'any 1210. La comanda era ja organitzada l'any 1197. La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d'Ascó. Dissolt l'orde del Temple (1312), Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d'Amposta. Tingué comanador titular fins al 1780.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àsdrubal Barca  (Àfrica ?, 245 aC - Itàlia, 207 aC)  Cap cartaginès. Germà d'Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC). Fou derrotat a la batalla naval de l'Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici PàginaAsèncio, Vicent  (València, 1908 – 1979)  Compositor. Alumne de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Deixeble d'Enric Morera (composició) i de Franck Marshall (piano). Premiat el 1939 amb Sonata per a violí i piano i el 1940 amb l'obra simfònica Preludi a la Dama d'Elx, és autor dels ballets La casada infiel, Llanto de Manuel de Falla, Tríptico de Don Juan, La maja fingida, Alborada burlesca; de les obres simfòniques Danses valencianes, Suite, Pastoral, i de les cançons per a veu i orquestra Preàmbul i albada per a violoncel i piano, Suite d'homenatges per a guitarra.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Asenjo i Arozarena, Sal·lustià  (Pamplona, Navarra, 1834 – València, 1897)  Pintor i escriptor. Format a València, on féu estudis a la universitat i a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà la pintura d'història (Mort de Sòcrates, 1855) i el retrat (Sarasate, al conservatori de València, El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València), però destacà més per la seva tasca pedagògica: fou catedràtic i després director (1871) de l'Escola de Belles Arts de l'Acadèmia; per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala. Esporàdicament es dedicà al periodisme (sobre temes artístics), a la poesia satírica i a la caricatura.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Asensi i Martín, Miquel  (Llíria, Camp de Túria, 1880 – 1945)  Compositor. Fou director de l'Institut Musical de Giner, a València, i de la Banda de Música d'Ontinyent. Autor d'obres corals populars, com Cançons d'alegria i Cançons per al poble, d'obres escèniques, com Ama, hi ha foc? i A la vora del riu, mare, i de contes escolars, música religiosa i música simfònica.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Asènsio, Pasqual  (València, 1797 – Madrid, 1874)  Agrònom i botànic. Fou catedràtic d'agricultura a Burgos, director de l'Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid. Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid. És autor de nombrosos treballs sobre temes d'agricultura i inventor d'una arada que porta el seu nom.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAsènsio d'Alcàntara, Joaquim  (Barcelona ?, 1832 – Madrid, 1879)  Comediògraf i periodista. Administrador de Correus, escriví algunes peces en castellà, però aviat es decantà pel català. A més d'Adéu-siau o el payés en la corte i La pubilla de Riudoms, ambdues obres bilingües i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos, estrenats el 1866.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Asènsio i Mejorada, Francesc  (València, 1730 - Madrid ?, 1794)  Gravador. Treballà molt de temps a Madrid, a la secció de gravats de la Biblioteca Reial.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asensio i Rovira, Teodor  (Barcelona, 1935 - )  Pintor. Es formà a Llotja (1949-56) i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1956-59) de Barcelona. Derivà de l'academicisme inicial vers un informalisme amb escasses referències a elements concrets. Forma grup amb els pintors Maas i Mensa i amb ells ha realitzat alguns escrits teòrics.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asensio i Saurí, Agustí  (Cardedeu, Vallès Oriental, 1949 - )  Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños. Posteriorment s'especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966). Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d'Or (1983 i 1986), l'Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l'any 1988.

21 CATALUNYA - EMPRESA

Asepeyo  (Barcelona, 1944 - )  Mutua patronal d'accidents de treball. Fundada per iniciativa de l'empresari Jesús Serra i Santamans. Es la primera empresa de l'estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes. Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l'àrea de Madrid.

22 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAsfeld, marquès d' (Claude-François Bidal)  (França, v 1665 - 1743)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l'ocupació de València i en la de Barcelona. Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Asins, Pasqual  (València, 1896 - Benimaclet, València, 1948)  Escriptor. Fou president de l'entitat "La Nostra Parla", col·laborà en diverses revistes valencianes: "El Camí", "Taula de Lletres Valencianes", etc; com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).

24 CATALUNYA - EMPRESA

Asland, Companyia General d'Asfalts i Pòrtland  (Barcelona, 1901 - )  Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland. Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l'estat espanyol. La companyia té fàbriques a la Pobla de Lillet (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Villaluenga de la Sagra (Castella). Té participació majoritària en d'altres empreses a

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Asnar, l'Alqueria d'  (Comtat)  Veure> l'Alqueria d'Asnar.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asnar Galí  (Aragó, s VIII – Catalunya, s IX)  Comte d'Aragó (v 809-v 820) i d'Urgell-Cerdanya (des de v 820). Sembla que era oriünd del Pirineu aragonès i que al començament del s IX va governar les valls d'Hecho, Araguàs, Aisa, Borau i Canfranc, sota la protecció dels francs. Vers 820 fou desposseït pel seu gendre Garcia el Dolent, que encapçalà un cop d'estat indigenista, antifranc i pronavarrès. Asnar Galí es refugià a la cort de Lluís el Piadós, que li encomanà el govern dels comtats d'Urgell i de Cerdanya, on, en data desconeguda, potser v 832, li succeí el seu fill Galí Asnar.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAsnurri  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Poble (1.194 m alt) de l'antic mun. de Civís, situat a l'esquerra del riu de Civís. L'església parroquial de Santa Eulàlia, de la qual depenia l'església de Sant Joan Fumat, és esmentada ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839). Conservà fins al 1936 una imatge romànica de la Mare de Déu.

28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Asociación, La  (Barcelona, 1/abr/1868 – jul/1868)  Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números. Fou dirigit per Josep Roca i Galés, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l'estat en el camp de l'economia.

29 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàAsp  (Vinalopó Mitjà Municipi: 69,79 km2, 241 m alt, 20.248 hab (2014), (cast: Aspe). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la depressió que travessa el sistema pre-bètic valencià i comunica l'altiplà amb el litoral, al sud-est d'Elda. L'agricultura, repartida a parts iguals entre el regadiu (gràcies a que el terme és regat pel Vinalopó i la rambla de Tarafa) i el secà (cereals, oliveres i vinya), i algunes activitats industrials com la fabricació de soles de cautxú, així com la indústria de mobles, plàstics, material d'electrònica i de la construcció, són la base de l'economia local. El municipi (l'antic Asp Nou, per contraposició a Asp Vell, actualment un despoblat) comprèn alguns caserius, com els de la Forma, l'Ofra i Tolomó. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament (en castellà)

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Asp Vell  (Asp, Vinalopó Mitjà)  Despoblat i antic castell, situat a l'esquerra del Vinalopó, prop del límit amb Montfort. Formava part del marquesat d'Elx.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàAspa  (Segrià Municipi: 10,08 km2, 250 m alt, 215 hab (2014). Situat a la vall del riu Set, afluent de l'esquerra del Segre, al límit amb la comarca de les Garrigues, al sud-est de Lleida. L'agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i arbres fruiters), així com la de regadiu (hortalisses i cereals), gràcies a les aigües del Set que reguen una part molt reduïda del terme, la ramaderia i algunes hectàrees de terres dedicades al pasturatge són la base de l'economia del municipi. La població ha minvat progressivament des de l'últim terç del s XIX. Al poble destaca l'església deInici Pàgina Sant Julià, amb façana d'ornamentació barroca, d'on procedeix el retaule de l'altar major, del s XV, que es conserva al Museu Diocesà de Lleida. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aspà, l'  (Saldes, Berguedà Grafia antiga de l'Espà.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Aspe  (Vinalopó Mitjà)  Nom castellà de la vila d'

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aspiroz, Francesc Xavier  (València, 1797 – Madrid, 1868)  Polític i militar. Fill de l'intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distinguí en el setge d'Alpont. Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Asprella  (Elx, Baix Vinalopó)  (o Asprilles) Rodal, situat a 6 km al sud-est de la ciutat.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asprer, Josep d'  (Catalunya, s XVII - Àustria ?, s XVIII)  Noble. Com a membre del Braç Militar participà a la històrica Junta de Braços reunida a Barcelona del 30/jun al 6/jul/1713, on es decidí la resistència contra les forces borbòniques. Es posà al front d'una companyia de la Coronela i actuà a la defensa de Barcelona guarnint les muralles o bé en algunes missions exteriors, com la defensa de la bateria de la Creu de Sant Francesc. L'11/set/1714 en produir-se l'assalt final, era amb la seva companyia al baluard de Jonqueres i participà en la lluita entre aquell

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAsprer, Josep d'  (Catalunya, s XVII - Avinyó, Provença, França, 1719)  Eclesiàstic austriacista. Formà part de la junta d'eclesiàstics nomenada per Carles d'Àustria abans de l'alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d'Urgell. Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1714 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya. Els borbònics l'expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714)

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asprer i Talric, Francesc d'  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XVII – Barcelona, 1713)  Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d'Asprer i Palós. Prengué part en la guerra de Successió des de l'atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona. La seva família s'exilià el 1714 a Viena.

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aspres, els  (Rosselló Zona muntanyosa i subcomarca, situada en el sector sud-oest de la comarca, en el límit amb el Conflent i les muntanyes septentrionals del Vallespir. El relleu és suau, format per una sèrie de plataformes de materials detritics que foren aixecades a causa dels últims moviments tectònics del final del terciari i del principi del quaternari. La zona és drenada pel Bolés i el Rard. El principal recurs econòmic és el conreu de la vinya, l'únic rendible a causa de la sequedat del clima i de la porositat del sòl, del qual s'obté un vi molt apreciat.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aspres, els  (Balaguer, Noguera)  Antiga comarca centrada a Balaguer, els límits de la qual, segons la descripció feta per Pere Gil en la seva Geografia de Catalunya (1600), són aproximadament els actuals de la comarca.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAspres, hospital dels  (Àger, Noguera)  Antic hospital de la vila. Construït a la fi del s XI; el 1101 fou dedicada l'església de Sant Nicolau, adjunta a l'hospital.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Asprilles  (Elx, Baix Vinalopó Altre nom del lloc d'Asprella.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Asprilles, marquesat d'  (País Valencià Títol senyorial, atorgat el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar. Continua dins la mateixa família.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Asquerino, Eduard  (Barcelona, 1826 – 1881)  Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progresista, com a diputat i senador. Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista "La América".

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Assafor, l'  (Safor Forma antiga del nom de la comarca.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Assagra  (Toixa, Serrans)  Despoblat, situat a la dreta del Túria.

47 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Assaig de Teatre  (Barcelona, 1994 - )  Revista publicada per l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET). La publicació és un recull d'estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assam  (Tàrrega, Urgell, s XV – s XVI)  Cavaller. És autor de l'Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAssam, Bernabé  (Lleida, s XV)  Escriptor i jurista. Fou paer en cap de Lleida i catedràtic a l'Estudi General de la ciutat. Encara que instà Joan II a l'alliberament del príncep de Viana, no participà en la guerra contra el monarca, per la qual cosa arribà a ésser funcionari i conseller seu. És autor d'un Tractat de cavallers, escrit entre el 1474 i el 1479.

51 MÓN - POLÍTICA

Assemblea Constituent del Separatisme Català  (l'Havana, Cuba, 30/set/1928 - 2/oct/1928)  Reunió independentista. Els impulsors principals foren Josep Conangla i Fontanilles, director del Centre Català de l'Havana; Francesc Macià, que la va presidir; el col·laborador d'aquest Josep Carner i Ribalta; i Ventura Gassol. A l'assemblea es va aprobar una constitució provisional de la República Catalana i s'intentà convertir Estat Català en partit polític, amb el nom de Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, projecte que quedà anul·lat després del retorn de Macià a Europa.

52 CATALUNYA - POLÍTICA

Assemblea de Catalunya  (Barcelona, 7/nov/1971 - 1977)  Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l'oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l'extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l'objecte d'aconseguir les llibertats democràtiques, l'amnistia política i el restabliment de l'Estatut d'Autonomia del 1932. Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l'Assemblea de Parlamentaris.

53 CATALUNYA - POLÍTICA

Assemblea de Parlamentaris (1917)  (Barcelona, 19/jul/1917 – Madrid, oct/1917)  Reunió extraordinària de diputats i senadors. Davant la crisis social, política i militar de l'Estat espanyol, els parlamentaris de tots els partits polítics, a iniciativa de la Lliga Regionalista, exigiren unes corts constituents que emprenguessin la reforma del país. La vaga revolucionària del mes d'agost forçà la dimissió de Dato, però alhora espantà la burgesia i Cambó acceptà que la Lliga entrés a formar part d'un govern de concentració nacional format per conservadors i liberals, i s'estroncà el moviment reformista.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici PàginaAssemblea de Parlamentaris (1977)  (Barcelona, 25/jun/1977)  Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15/jun/1977). Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S'encarregà, mitjançant una sèrie de comisions, de conduir el procés preautonòmic a Catalunya, com l'aprovació del Projecte d'Estatut d'Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19/des/1978).

55 CATALUNYA - POLÍTICA

Assemblea d'Intel·lectuals de Montserrat  (Montserrat, Bages, del 12 al 14/des/1970)  Tancament d'uns 300 intel·lectuals catalans en protesta pel procés de Burgos contra 16 membre d'ETA, dels quals 6 són condemnats a mort, que després serien commutades per anys de presó i finalment amnistiats el 1977.

56 CATALUNYA - CULTURA

Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos  (Catalunya, s XX)  Sessions d'estudis, dedicades a fornir una metodologia per als investigadors locals de les comarques catalanes. La primera se celebrà a Martorell. En les Assemblees celebrades a continuació amb èxit creixent, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l'acte tenia lloc. Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i han constituït un revulsiu cultural. De moltes de les Assemblees s'han publicat en volums els actes, ponències i comunicacions.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Assenciò, Vicent  (València, 1771 – Madrid, s XIX)  Destacat mestre de viola. Pertanyia a la Reial Capella de Madrid.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Assentiu, l'  (la Sentiu de Sió, Noguera)  Forma antiga del nom del poble.

59 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAssereto, Biagio  (Itàlia, s XIV - 1456)  Almirall genovès. El 1435 dirigí l'esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l'esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assins i Arbó, Miquel  (Barcelona, 1916 - 1966)  Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assió, Francesc d'  Veure> Dassió, Francesc.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Assió i Albats, Tomàs d'  Veure> Dassió i Albats, Tomàs.

63 ILLES BALEARS - CULTURA

Assistència Palmesana  (Palma de Mallorca, 1859 - )  Societat recreativa i mutualista. Exercí una certa influència en les capes populars ciutadanes, de les quals bàsicament es nodri. Entre d'altres activitats culturals promogué un Orfeó Mallorquí i mantingué una secció de teatre costumista autòcton. Després de la guerra civil de 1936-39 modificà els estatuts i esdevingué una entitat purament recreativa.

115 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Asso y del Río, Ignacio Jordán de  (Saragossa, Aragó, 1742 - 1814)  Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760). Edità sota el pseudònim de Melchor de Azaga una col·lecció de cartes adreçades a l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAssoc, l'  (Gandia, Safor)  Despoblat, situat a l'esquerra del riu d'Alcoi, aigua amunt de la ciutat. Era lloc de moriscs habitat el 1609 per 14 famílies.

65 CATALUNYA - CULTURA

Associació Bíblica de Catalunya  (Catalunya, 1973 - )  Entitat. Fundada com a continuació d'una organització de biblistes catalans creada el 1963. El 1974 es convertí en l'òrgan col·legial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l'exercici de l'apostolat bíblic a Catalunya. El 1976 començà a publicar el seu "Butlletí". Associació Bíblica de Catalunya

66 CATALUNYA - CULTURA

Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria  (Barcelona, 1923 - )  Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d'agrupar les activitats del laboratori d'antropologia, l'arxiu d'etnografia i folklore i el seminari de prehistòria. Publicà un "Butlletí" (1923-26), amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d'interès científic i recensions bibliogràfiques.

67 CATALUNYA - EMPRESA

Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació (ACCA)  (Catalunya, 1980 - )  Associació interprofessional. Els objectius són l'estudi, el desenvolupament, la difusió i els intercanvis de coneixements sobre les ciències de l'alimentació (bromatologia i nutrició). Els seus associats, procedents de molt diverses disciplines, porten a terme llur activitat en diferents camps de l'ensenyament, la investigació, la indústria, l'administració, els laboratoris privats o públics i els centres sanitaris. Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

68 CATALUNYA - CULTURA

Associació Catalana de Compositors  (Catalunya, 1974 - )  Entitat. Fundada per un nucli inicial de 15 compositors catalans, per a la promoció de la creació musical del país. El 1980 publicà el Llibre per a piano, que recull les biografies i les obres dels afiliats a l'Associació. En fou president honorífic F. Mompou. Associació Catalana de Compositors

69 CATALUNYA - CULTURA

Inici PàginaAssociació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)  (Catalunya, 1978 - )  Associació. Constituïda legalment per tal de contribuir a la difusió i la investigació de l'art i a la defensa del patrimoni artístic. Associació Catalana de Crítics d'Art

70 CATALUNYA - CULTURA

Associació Catalana de la Dona  (Barcelona, 1976 - )  Organització feminista. Creada per tal d'aconseguir la plena igualtat jurídica i social de la dona respecte a l'home, la planificació familiar, el dret de l'avortament i el del divorci. El 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya.

71 CATALUNYA - EMPRESA

Associació Catalana de la Premsa  (Barcelona, 1920 – 1928)  Entitat. Fundada per tal d'agrupar tots els periodistes del Principat que per raons ideològiques, no pertanguessin a les entitats professionals d'aleshores. Tingué com a president Sebastià J. Carner, redactor un temps d'"El Correo Catalán" i director de la revista "La Hormiga de Oro". Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l'època, la seva vida corporativa resultà molt precària. El 1928 arribà a un acord amb l'Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)  (Vic, Osona, 3/oct/1981 – )  Entitat municipalista que representa i defensa els interessos de les entitats locals catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, EMD, consorcis, etc.). Associació Catalana de Municipis

73 CATALUNYA - ESPORT

Associació Catalana d'Excursions  (Barcelona, 1878 – 1890)  Entitat. Sorgida d'una escissió en l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. En fou primer president Ramon Arabia i Solanas, el qual s'esforçà a agermanar l'excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres. Edità un butlletí on iniciaren llur obra literària diversos escriptors. Publicà l'estudi hidrogràfic de Montserrat degut a Ursul, el de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel, la flora de Núria d'Estanislau Vayreda, i alguns altres treballsInici Pàgina importants. Sota la presidència de Francesc Maspons i Labrós, el 1883, foren publicats set volums de la Biblioteca Folklòrica' i diversos de "Memòries", així com les guies itineràries d'Artur Osona. Inicià la subscripció per a la reconstrucció del monestir de Ripoll i vetllà infatigablement per la defensa del patrimoni arqueològic. Es fusionà de nou amb l'entitat de la qual s'havia separat, i ambdues constituïren (1890) el Centre Excursionista de Catalunya.

74 CATALUNYA - ESPORT

Associació Catalanista d'Excursions Científiques  (Barcelona, 1876 – 1890)  Entitat excursionista. L'objectiu principal era l'estudi de la terra catalana per mitjà d'excursions, també organitzà cursets d'arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat. El 1878 se n'escindí l'Associació Catalana d'Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.

75 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Associació d'Amics de l'Òpera de SabadellAssociació d'Amics de l'Òpera de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1982 - )  Entitat cultural. La finalitat de la qual és la difusió de l'espectacle operístic i el descobriment i la promoció de nous valors en aquest camp. Fou fundada per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra, la qual des d'aleshores n'ha estat la presidenta. L'activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d'Òpera de Sabadell, a partir del 1989, aquest festival s'estengué a d'altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya. L'any 1987 l'Associació fundà l'Orquestra Simfònica del Vallès. Dins la tasca de promoció de joves cantants, el 1996 creà l'Escola d'Òpera de Sabadell, la primera iniciativa d'aquest estil a l'estat espanyol. Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell

76 CATALUNYA - EMPRESA

Associació d'Arquitectes de Catalunya  (Barcelona, 1874 – 1936)  Agrupació professional. Publicà un "Anuari" (1899-1929) i dues revistes: "La Ciutat i la Casa" (1925-27) i "Arquitectura i Urbanisme" (1931-36). Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d'Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d'Arquitectes deInici Pàgina Llengua Catalana (1932 i 1935).

77 CATALUNYA - CULTURA

Logo de l'Associació d'Arxivers de CatalunyaAssociació d'Arxivers de Catalunya  (Catalunya, 1985 - )  Entitat. Creada per tal de vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental català i promoure el treball arxivístic. Entre les finalitats de l'associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius -alhora que hom en revitalitza els existents-, la sensibilització d'institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d'una formació adequada per als arxivers i l'afermament del treball arxivístic d'acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d'Arxius. integrada per més de quatre-cents socis. Entre les seves activitats cal destacar l'organització de cursos de formació, de conferències i de les jornades d'arxivística, bianuals, com també d'un curs de postgrau en arxivística en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Edità un butlletí bimestral i la revista "Lligall". Associació d'Arxivers de Catalunya

78 ILLES BALEARS - CULTURA

Associació de Catòlics  (Palma de Mallorca, 1868 – 1875)  Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell. Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo. A més d'editar el setmanari "La Unidad Católica" i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l'entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d'Obrers Catòlics.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Associació de Comptables de Catalunya  (Barcelona, 1924 – 1940)  Agrupació professional. Fundada amb la finalitat d'agrupar, sense caràcter sindical, els comptables del Principat. Desenvolupà les seves activitats mitjançant cursets, conferències, assessorament tècnic i jurídic, biblioteca especialitzada, publicacions, mutualisme, etc. Publicà, del jul/1925 a l'oct/1938, 151 números de la revista "Organització".Inici Pàgina L'entitat organitzà el VI Congrés Internacional de Comptabilitat, que tingué lloc a Barcelona el nov/1929. Organitzà, a més, el 1932, l'Exposició Retrospectiva de Documents Mercantils.

80 CATALUNYA - EMPRESA

Associació d'Editors en Llengua Catalana  (Barcelona, 1978 - )  Entitat. Creada per agrupar voluntàriament els editors de llibres en català per tal de promocionar-los i difondre-l's. Publicà el "Butlletí de Llibres en Català" (trimestral), participà en l'elaboració de "Llibres en Català" (catàleg anual de la producció editorial en català) i organitza exposicions del llibre català tant a Catalunya com a l'estranger. Associació d'Editors en Llengua Catalana

81 CATALUNYA - EMPRESA

Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, abr/1988 - )  Associació dedicada a la promoció i al suport de les activitats dels geògrafs en els camps aplicats de l'anàlisi geogràfica, la planificació territorial i el desenvolupament de les disciplines instrumentals pròpies. Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d'un col·legi de geògrafs. Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis. Associació de Geògrafs Professionals de Catalunya

82 CATALUNYA - CULTURA

Associació de la Premsa Diària de Barcelona  (Barcelona, 1909 - )  Entitat. Bé que influïda pel lerrouxisme durant força anys, en el període 1922-24, durant el qual fou presidida per Eugeni d'Ors, publicà els volums de Vida de Periodistas Ilustres, que contenia un recull de conferències, en català, sobre diversos autors, i inaugurà una biblioteca del pueblo. El 1924 intentà absorbir el Sindicat Professional de Periodistes i l'Associació de Periodistes de Barcelona, però no ho aconseguí perquè alguns dels seus membres s'hi oposaren. Fou la primera entitat de la seva classe fundada a Barcelona i l'única que ha perdurat.

83 CATALUNYA - EMPRESA

Inici PàginaAssociació d'Enginyers Industrials de Barcelona  (Barcelona, 1863 - )  Entitat privada. Fundada per vetllar pels interessos professionals dels enginyers industrials de Barcelona. El 1866 edità el primer número d'un butlletí. El 1899 s'incorporà a l'Asociación Nacional de Ingenieros Industriales, d'àmbit estatal. Després de gaudir d'un període efectiu d'autonomia (del 1931 al 1939), va tornar a formar part de l'Asociación Nacional. Es va transformar en l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Enginyers Industrials de Catalunya

84 CATALUNYA - CULTURA

Associació de Periodistes de Barcelona  (Barcelona, 1913 – 1936)  Entitat. Fundat per tal de defensar i millorar culturalment els periodistes de premsa no diària, amb el nom d'Asociación de Periodistas y Periódicos No Diarios, que el 1916 canvià pel d'Asociación de Periodistas de Barcelona, catalanitzada el 1932. Des dels primers anys feia servir el català en els seus documents.

85 CATALUNYA - CULTURA

Associació de Pessebristes de Barcelona  (Barcelona, 1921 - )  Entitat. De projecció internacional, dedicada al manteniment de l'art dels pessebres, el qual estimula mitjançant cursos, publicacions, construcció de pessebres públics, etc. Tot respectant els pessebres tradicionals ha consagrat arreu l'ús del guix (Escola de Barcelona). Posseeix una important col·lecció de figures de pessebre. El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un gran paper en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Federation Praesepistica. Associació de Pessebristes de Barcelona

86 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana  (Països Catalans, 1977 - )  Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins comInici Pàgina fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors. Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d'Associacions d'Escriptors. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

87 EUROPA - CULTURA

Associació de Teòlegs Catalans  (Roma, Itàlia, 1966 - )  Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II. Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense. Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d'actualitat.

88 EUROPA - CULTURA

Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)  (Cambridge, Anglaterra, 1973 - )  Organisme científic. Sorgit arran del I Col·loqui de Lingüística Catalana celebrat a Estrasburg el 1968. En el II Col·loqui (1970) s'estructurà oficiosament i es nomenà la comissió gestora per preparar els estatuts, que foren aprovats al III Col·loqui. Aquests Col·loquis, que se celebren cada tres anys, constitueixen l'activitat més rellevant que du a terme l'Associació. Des de 1980 edita semestralment la revista "Estudis de llengua i literatura catalanes". Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

89 CATALUNYA - CULTURA

Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera  (Barcelona, mar/1840 – 1848)  Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants. El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.

90 CATALUNYA - CULTURA

Associació Obrera de Concerts  (Barcelona, 1926 – 1936)  Entitat. Fundada per Pau Casals a l'Ateneu Polytechnicum per tal de difondre la bona música entre els obrers. Organitzà, sobretot al Palau de la Música Catalana, els diumenges al matí, molts concerts d'artistes locals i internacionals, i també del mateix Casals iInici Pàgina de l'Orquestra Pau Casals. Edità un butlletí "Fruicions" (1927-32). Hagué de suspendre les seves activitats arran de la guerra civil.

91 ILLES BALEARS - CULTURA

Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA)  (Palma de Mallorca, 1987 - )  Associació. Creada amb l'objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació. Ha excel·lit en la defensa d'actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d'àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d'edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill. Associació per a la Revitalització dels Centres Antics

92 ILLES BALEARS - CULTURA

Associació per la Cultura de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1923 – 1936)  Entitat. Constituïda per tal de difondre i impulsar la llengua catalana a les Illes. Organitzà conferències, cursets, exposicions, homenatges, commemoracions i dugué a terme els Jocs Florals de Felanitx (1923), de Sóller (1924) i de Palma de Mallorca (1935). Publicà un butlletí, l'"Almanac de les Lletres", el "Calendari Mallorquí" (1924-36) i diversos llibrets de temes d'història. De l'Associació sorgí (1931) l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia.

118 CATALUNYA NORD - CULTURA

Associació Politècnica dels Pirineus Orientals  (PerpinyàVeure> Politècnica dels Pirineus Orientals, Associació.

93 CATALUNYA - CULTURA

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana  (Barcelona, 1889 – 1939)  Entitat privada. Fundada per a impulsar l'ensenyament en català. Tingué una gran acceptació. Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d'escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres' i, sobretot, la millora del material docent,Inici Pàgina amb la publicació de nombrosos llibres de text.

94 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana  (València, 1934 – 1938)  Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres. El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.

95 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera  (València, s XX - )  Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l'òpera a València. Del 1971 al 1979 organitzà festivals d'òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d'abast creixent (estrena absoluta a València d'òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals. Mancada de subvenció estatal, l'Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).

96 CATALUNYA - CULTURA

Associació Wagneriana  (Barcelona, 1901 - )  Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l'obra de Wagner. Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets. Associació Wagneriana

97 EUROPA - CULTURA

Associazione Italiana di Studi Catalani (AISC)  (Roma, Itàlia, 1976 - )  Entitat cultural. Fundat per tal de coordinar els estudis sobre les zones de parla catalana (història, llengua, literatura, art, pensament, etc). El 1981 es publicà a Cosenza Il contributo italiano agli studi catalani, recull dels estudis presentats en les dues primeres reunions de l'Associazione. Associazione Italiana di Studi Catalani (en italià)

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaÀssua, vall d'  (Pallars Sobirà Vall que davalla del massís del Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb. És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, d'oest a est es dirigeix el riu de Pamano. Comprèn els pobles de Llessui, cap de la vall, Saurí, Altron, Sorre, Bernui, Caregue i Escàs. El centre de la vall havia estat, des del s X, el castell de Torena, foren importants també els castells de la Torre, vinculat els s XI i XII a la família Àssua, i el de Malavella. Amb el nom de quarter d'Àssua era conegut un dels quarters del vescomtat de Castellbó des del s XV. Són interessants les esglésies romàniques de Sant Pere de Llessui, de Santa Maria de Bernui i de Sant Esteve de Menauri i el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. La transformació de Llessui en centre d'esports d'hivern ha donat un nou impuls a l'economia, limitada fins no fa gaire a la ramaderia i a una agricultura precària.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Assucac, coll de l'  (Roquetes / Tortosa, Baix Ebre)  Coll dels ports de Beseit, al sud de Serrissoles, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels dos municipis.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Assuera  (Suera, Plana Baixa)  Forma antiga del nom del poble.

101 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaAssuévar  (Alt Palància Municipi: 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014), (cast: Azuébar). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l'esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d'Espadà, a l'est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d'alzines sureres i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d'estiueig. La vila es troba al peu d'un turó, on hi ha les ruïnes del castell d'Assuévar d'època islàmica. L'església parroquial és del s XIV. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAssut, horta de l'  (Tivenys, Baix Ebre)  Partida i caseriu, situats a la vora esquerra de l'Ebre, prop de l'assut de Xerta, on començà el canal de l'esquerra de l'Ebre.

103 CATALUNYA - CULTURA

Aster  (Barcelona, 1948 - )  Societat d'afeccionats a l'astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d'astronàutica. El 1953 fou inaugurat l'observatori. Publica periòdicament el butlletí "Aster". Aster

104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Astet  (Montanui, Alta Ribagorça Grafia antiga del poble d'Estet.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Astor, Antoni Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI)  Canonista. Fou professor de decrets a la universitat d'Osca i vicari general de les diòcesis d'Oriola i de Tarragona. És autor del tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indecenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli (Tarragona 1604), on parteix del criteri comú en dret canònic, que la missió dels capítols catedrals en els sínodes era merament consultiva.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Astor, l'  (Lleida, Segrià)  Despoblat, a l'esquerra del Segre, entre els termes d'Artesa de Lleida i Alfés.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Astor, l'  (Pujalt, Anoia)  Llogaret, situat en un tossal que domina la vall del Sió, a la Segarra. La seva església parroquial de Santa Magdalena depèn de la de Segur. Al nord de la població hi ha la resta del castell de Montesquiu.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAstorch, Maria Angela  (Barcelona, 1592 – Múrcia, 1665)  Religiosa caputxina. Professà a Barcelona el 1609 i cinc anys més tard fou destinada a la fundació de Saragossa, on exercí de mestra de novícies i d'abadessa. Els mateixos càrrecs tingué al nou convent de Múrcia durant setze anys. Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia. Ha estat anomenada la mística del breviari per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia. Fou beatificada per Joan Pau II el 1982.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Astorg, punta d'  (Alta Ribagorça)  Cim (3.354 m alt) de la cresta del Mig, que s'estén del coll del Mig al coll Maleït (entre el pic d'Aneto i el pic de la Maladeta). És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tot el Pirineu. L'alpinista francès D'Astorg, de qui ve el seu nom, féu la primera ascensió (jul/1901), juntament amb C. Passet i Bernat Salles.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Astrol, puig  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà (625 m alt) de la zona d'Olot,

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Astrònom, l'  (França, s VIII – s IX)  Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós. Escriví la Vita Ludovici que contè precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Astruc de Cortielles, Ramon  (Catalunya, s XIV – Vic, Osona, v 1434)  Teòleg i canonge de Vic des del 1410. Escriví el tractat De conceptione Virginis Mariae, del qual foren fetes diverses edicions: a Sevilla (1491), a València (1518) i a Brussel·les amb text bilingüe llatí i castellà (1665).

117 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Astruc ha-Leví  (Alcanyís, Aragó, s XIV - s XV)  Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l'autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud.

113 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici PàginaAstruc Rimoc  (Fraga, Baix Cinca, s XIV – s XV)  Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi, i escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Antoni Asunción i HernándezAsunción i Hernàndez, Antoni  (Manises, Horta, 12/jul/1951 - )  Polític. Seguí els estudis de peritatge industrial. Militant del Partit Socialista del País Valencià des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal. Ha estat director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana (1981-88) i president de la Diputació de València (1983-88). L'any 1988 fou designat director general d'Institucions Penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l'Interior, càrrec del qual dimití el 1994. Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent Garcés, el moviment de reforma interna del PSPV-PSOE. El 1999 fou el candidat socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana, i després de la derrota soferta renuncià al càrrec de portaveu socialista a les Corts valencianes i a l'acta de diputat. Des d'aleshores s'ha dedicat a l'empresa familiar, vinculada a les indústries ceràmiques.

Anar a:   [ Asa ]   [ Asep ]   [ Aspres ]   [ Assi ]   [ Associació d' ]   [ Assu ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -