A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Ata ]   [ Atlas ]   [ Aub ]   [ Aug ]   [ Auli ]   [ Ausa ]

No es tracta de conservar el passat, sinó de complir les esperances del passat. (Theodor Adorno)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Atalis, platja d'  (es Mercadal, Menorca)  (o d'Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs. Prop de la punta d'Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Atanagild  (País Valencià, s VIII – 779 ?)  Noble visigot. A la mort (743) del famós duc Teodomir, la població autòctona elegí aleshores Atanagild com a nou senyor de l'estat de Tudmir, que tenia per capital Oriola i s'estenia de més enllà de Llorca (Múrcia) fins una mica al nord d'Alacant i Villena. Als començos de la seva governació, el califa Hixam ratificà el caràcter autonòmic del petit estat cristià. Aquest patí aviat les vicissituds de la lluita entre berebers i sirians. Molts dels darrers s'instal·laren al territori i en prepararen la islamització. Atanagild prengué partit pels abbassides contra els omeies (777). Aquests darrers envaïren l'estat en 779 i venceren totalment Atanagild, del qual manquen notícies des d'aquesta data. La seva desfeta marcà el final de l'existència autonòmica del Tudmir, que pocs anys després apareixia totalment incorporat a l'administració sarraïna.

132 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAtanagrum  (Catalunya)  Nom romanitzat d'una ciutat ibèrica no localitzada. Era una de les més importants dels ilergets el s III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l'exèrcit roma a Empúries l'any 218 aC.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Atard i Llobell, Eduard  (València, 1828 – 1906)  Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica "El Foro Valenciano". Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891). Seguidor de Silvela, presidía a València el Cercle Conservador i l'Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ataülf  (Roma ?, Itàlia, s IV – Barcelona, 415)  Rei dels visigots. Cunyat i successor d'Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus. Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, sense l'aprovació d'aquest. Davant l'avanç de l'exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ataülf  (França ?, s IX - Catalunya ?, s IX)  Bisbe de Barcelona (v856 - v860). El primer d'aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa. Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia. Institui canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Atché i Farré, Rafael  (Barcelona, 1854 – 1923)  Escultor. Autor de l'escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l'hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina. La seva obra té dues ètapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAtcher, Joan Baptista (o Acher)  (Barcelona ?, s XX)  Dibuixant humorístic i satíric. Col·laborador de la premsa humorística i política barcelonina, on firmava amb el pseudònim de Shum. El 1934 fou nomenat vocal de la Junta de Museus de Barcelona. El 1939 s'exilià a França a després a Cuba.

8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Atenes, ducat d'  (Grècia, 1311 - 1390)  Territori format per la Beòcia i l'Àtica. L'any 1308 passà a Gautier de Brienne, que, en guerra amb alguns senyors grecs i amb el mateix emperador Joan II Ducas, soldejà la Companyia Catalana (1310). Un cop recuperats els castells i indrets que li havien estat arrabassats, Gautier concedí terres a una petita part dels catalans mentre ordenava als altres que sortissin del territori sense pagar-los la soldada. Aquests, però, el derrotaren i trobà la mort a la batalla de Cefís (1311) i s'instal·laren a les ciutats, on introduïren el règim municipal català (Usatges de Barcelona). Posteriorment sol·licitaren el nomenament d'un duc al rei Frederic de Sicília. Primer ho fou el seu segon fill, Manfred (1312-17), i després el tercer, Guillem (1317-38), però qui de fet governava era el vicari Alfons Frederic...  Segueix... 

9 ILLES BALEARS - CULTURA

Ateneu Balear  (Palma de Mallorca, 1862 – 1873)  Associació. Constava de les seccions de ciències morals i polítiques, de ciències naturals, història i literatura i belles arts. Els seus membres, la majoria de classe benestant, es pronunciaren a favor de l'abolició de la pena de mort, del lliure canvi i de l'ús de les llengües autòctones.

10 CATALUNYA - CULTURA

Ateneu Barcelonès  (Barcelona, 1872 - )  Associació. Fundat el 1860 amb el nom d'Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual. Des dels inicis ha estat un centre de promoció cultural amb l'organització de conferències i exposicions, cursos, dotació de premis i creació de penyes artístiques i literàries. Actualment la seva biblioteca posseeix gairebé 500.000 volums. L'han presidit les personalitats més rellevants del país. El 1982 la seva seu fou declarada monument històrico-artístic. Ateneu Barcelonès

11 CATALUNYA - CULTURA

Inici PàginaAteneu Català  (Barcelona, 1860 – 1872)  Associació. El 1872 prengué el nom d'Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.

12 CATALUNYA - CULTURA

Ateneu Català de la Classe Obrera  (Barcelona, 1861 – 1874)  Associació. Fundada a favor del desenvolupament de la cultura obrera a Catalunya. Dirigit, a la primeria, pels progressistes, passà des del 1868 a les mans dels bakuninistes. Fou clausurat arran del cop d'estat del general Pavia.

13 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València  (València, 1868 – 1920)  Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d'Ateneu de València. Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco Ibáñez, etc). Les seves activitats decaigueren arran de la guerra carlina de 1872-76.

14 ILLES BALEARS - CULTURA

Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó  (Maó, Menorca, 1905 - )  Associació. Fundada per al desenvolupament de diverses activitats (agricultura, comerç, sanitat, bibliografia, història, música, art, excursionisme, etc) a favor de Menorca. L'Ateneu posseeix una biblioteca important i un museu de fauna i flora de l'illa. Ateneu de Maó

15 CATALUNYA - POLÍTICA

Ateneu Enciclopèdic Popular  (Barcelona, 1909–1934 i 1980 - )  Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura. En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d'activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S'hi professaven cursos d'extensió universitària. Ateneu Enciclopèdic Popular

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici PàginaAteneu Igualadí de la Classe Obrera  (Igualada, Anoia, 1863 – 1939)  Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica. A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.

17 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Ateneu Mercantil de València  (València, 1876 - )  Associació. Fundada per Estanislau García i Monfort, entre d'altres, que reuní la burgesia local mercantil, es preocupà de defensar els interessos econòmics i de desenvolupar els estudis comercials (1879). Anomenat Ateneu Popular Valencià (1936-39), el 1950 reprengué les seves activitats, interrompudes en acabar la guerra civil.

130 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ateneu Obrer de Barcelona  Veure> Revista del Ateneo Obrero de Barcelona.

18 CATALUNYA - CULTURA

Ateneu Polytechnicum  (Barcelona, 1924 - 1936)  Associació. Fundada per acollir els professors destituïts i els ensenyaments de la Mancomunitat, suprimida per la Dictadura de Primo de Rivera. Va organitzar diverses obres d'interès general, científic o cultural i moltes de dedicades al món obrer, com l'Associació Obrera de Concerts, orientada per Pau Casals. Durant alguns cursos acollí els Estudis Universitaris Catalans.

19 CATALUNYA - LITERATURA

Atlàntida, L'  (Catalunya)  Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876. Consta de deu cants, una introducció i una conclusió. Premiat als Jocs Florals del 1877. Fruit d'una llarga elaboració en què l'autor recull diferents fonts d'inspiració, el primitiu tema de Colom hi queda en segon terme en prendre relleu la narració sobre la formació de la península Ibèrica i l'enfonsament del mític continent de l'Atlàntida, que en principi era secundari. Escrit en alexandrins, amb una riquesa sorprenent de lèxic i sintaxi, i moments lírics bellíssims, és la primera gran obra del renaixement literari català i una peça de gran magnitud en el conjunt de les literatures modernes. Traduïda a diverses llengües, l'epopeia verdagueriana inspirà Manuel de Falla per a la composició de l'òpera homònima (pòstuma).

133 CATALUNYA - ART

Inici PàginaAtlàntida, L'  (Catalunya) Cantata escènica de Manuel de Falla. Obra pòstuma i inacabada del compositor, basada en el poema de L'Atlàntida de Jacint Verdaguer. Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l'autor. Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24/nov/1961, per l'Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà. L'estrena a la Scala de Milà, el 14/jun/1962, havia de presentar la versió íntegra, però tampoc no fou totalment executada.

20 CATALUNYA - LITERATURA

Atlas català  (Catalunya, 1375)  Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París. Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari). És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català. Sembla que el futur Joan I en féu present a Carles VI de França.

21 ANDORRA - CULTURA

Atlas lingüístic d'Andorra (ALA)  (Andorra, 1957 – 1960)  Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l'Atlas Lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement. Fou publicat el 1960.

22 CATALUNYA - CULTURA

Atlas lingüístic de Catalunya (ALC)  (Catalunya, 1912 – 1964)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921. La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per A. Pladevall han fet possible l'acabament de l'obra (1962-64). Té el mèrit d'haver estat el primer atlas lingüístic de la península Ibèrica. Els citeris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l'àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

23 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Inici PàginaAtlas lingüístic del domini català (ALDC)  (Catalunya, s XX)  Atlas dirigit per Antoni M.Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d'investigadors de la Universitat de Barcelona. Amb l'exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics. És emprat el mètode indirecte.

24 CATALUNYA NORD - CULTURA

Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO)  (Catalunya Nord, 1943 – 1966)  Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes. Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l'obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions. És el més dens dels atlas lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L'obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc.

25 ILLES BALEARS - ESPORT

Atlètic Balears  (Palma de Mallorca, 1950 - )  Club de futbol. Acostuma a jugar entre la segona i la tercera divisió estatal. Té el terreny de joc a l'Estadi Balear d'Hostalets.

26 CATALUNYA - ESPORT

Atlètic de Catalunya  (Barcelona, 1964 - )  Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Té el terreny de joc al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats, i compta amb uns 1.000 seguidors. Acostuma a jugar a la tercera divisió estatal.

27 CATALUNYA - ESPORT

Logo de l'Atlètic Terrassa Hockey ClubAtlètic Terrassa Hockey Club  (Terrassa, Vallès Occidental, 1952 - )  Club esportiu. Fundat per un grup de practicantsInici Pàgina de 8 ha, on són practicats també altres esports. Disposa també d'escoles d'iniciació esportiva i d'un poliesportiu, i des del 1996 edita una revista bimensual. El 1998 tenia uns 6.000 socis. Atlètic Terrassa Hockey Club

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ató  (Catalunya, s X - v 971)  Bisbe (v 957-v 971) i arquebisbe de Vic (971). Colonitzà part de l'Anoia (Tous i Montbui) i consagrà nombroses esglésies, com la del monestir d'Arles (968). A desgrat d'oposar-se a l'intent del monjo Cesari de tornar a crear la província eclesiàstica Tarraconense, féu un viatge a Roma (970) amb Borrell II de Barcelona, per tal d'obtenir la independència de les diòcesis catalanes enfront de Narbona, i la qualitat d'arquebisbat per a la seu de Vic. Joan XIII li ho concedí. De tornada fou assassinat. Amb la seva mort finí també el projecte. Se'l considera mestre de matemàtica del monjo Gerbert, futur papa Silvestre II.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Attard i Alonso, Emilio  (València, 1915 - Rocafort de Campolivar, Horta, 1997)  Advocat i polític. Estudià dret a València i fou secretari (1956) i degà (1962) del Col·legi d'Advocats de València. President del Consell d'Administració del Banc de l'Exportació, d'ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s'integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático, d'ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vice-president del Congrés dels Diputats, en les legislatures de 1977 i 1979-83.

30 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Atxon, l'  (Fraga, Baix Cinca)  Despoblat, situat a l'extrem occidental del terme, als vessants occidentals de la vall Qüerna. L'origen d'aquest caseriu fou el conreu de la barrella a les planes que envolten les basses de les Amargues i de la Plana, la qual era transportada per carretera fins als Arcs, vora l'Ebre, des d'on era embarcada. Des de la fi del s XIX, amb la pèrdua de l'interès industrial de la barrella, s'inicià el despoblament.

31 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici PàginaAtzaila  (Pego, Marina Alta)  Despoblat. Hi han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, grega i romana.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzavares, castell de les  (la Vall de Laguar, Marina Alta)  Antic castell.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Atzavares, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, situat a uns 3 km al sud-est de la ciutat.

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzenet  (Oriola, Baix Segura)  Despoblat situat prop de Redovà (cast: Azenete).

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Atzeneta  (Benifato, Marina Baixa)  Llogaret, a la vall de Guadalest, agregat a la parròquia de Beniardà quan aquesta fou creada el 1574. Antiga població de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzeneta, baronia d'  (Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida)  Jurisdicció feudal del terme. Comprenia el poble d'Atzeneta. Vinculada el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà, baró de Carrícola, al seu fill Jaume del Milà, primer comte d'Albaida. Dels Milà d'Aragó passà, successivament als Pedro, als Orense, als Moore i als Tamarit.

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaAtzeneta d'Albaida  (Vall d'Albaida Municipi: 6,04 km2, 450 m alt, 1.175 hab (2014). Situat al nord-est d'Ontinyent, al vessant septentrional del Benicadell i de la serra d'Agullent, la qual separa la vall de la comarca del Comtat, és travessat pel barranc d'Atzeneta. La major part de les terres conreades són de secà (oliveres, garrofers i ametllers), hi ha una petita part de regadiu (arbres fruiters, llegums i hortalisses) que aprofita l'aigua del riu d'Albaida, mitjançant un canal regulat per la junta de regants. També hi ha algunes indústries tèxtils (manufactures d'espart) i de la fusta.Inici Pàgina El poble es troba prop de la carretera de València a Alcoi, al començament del port d'Albaida. Àrea comercial d'Ontinyent. Ajuntament

39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzeneta de Pego  (Pego, Marina Alta)  Despoblat. Era lloc de moriscs habitat per 13 famílies el 1602; formà part de la rectoria de Favara (1574). Pertanyia a la jurisdicció del duc de Gandia.

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténAtzeneta del Maestrat  (Alcalatén Municipi: 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014). Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l'oest de Castelló. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d'alzines. A la plana hi ha pastures. La ramaderia (oví u cabrum) i l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, cereals i vinya) i una mica de regadiu (per a consum local), són la base de

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Atzuara, Domènec  (País Valencià, s XIV – s XV)  Miniaturista. Deixeble i gendre de Domènec Crespí; conegut del 1405 al 1434, li és atribuït el Breviarium Valentinum' de la catedral de València (1409?) dins l'estil dit gòtic internacional.

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaAtzúbia, l'  (Marina Alta Municipi: 14,74 km2, 102 m alt, 744 hab (2013). (ant: l'Atzúvia dels Roques o la Vila dels Roques; ort ant: l'Adsúvia) Situat a la vall de Pego, als contraforts de la serra Gallinera i de la serra Negra, a l'oest de Dénia i drenat per la rambla de Gallinera. La zona muntanyosa és coberta de pinedes i brolles. El conreu de les terres, bàsicament de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cirerers), no ha impedit una lenta davallada de la població durant la segona meitat del s XX. El poble es troba al peu del puig de la Creu. Era lloc de moriscs que restà gairebé desert ambInici Pàgina l'expulsió del 1609. El terme municipal comprèn també el poble de Forna, agregat el 1910. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

42 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzúvia, l'  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta)  Despoblat. Era lloc de morisc habitat per 17 famílies el 1602.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Atzúvia, l'  (Xàbia, Marina Alta)  Caseriu, situat a uns 4 km de la vila.

44 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzúvia de Francesc Miró, l'  (Pego, Marina Alta)  (o l'Alqueria de Francesc Miró o la Vila de Francesc Miró) Despoblat. Formà part de la rectoria de moriscs de Favara (1574).

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzúvia dels Castellons, l'  (Pego, Marina Alta Altre nom del lloc del Castelló.

46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Atzuvieta, l'  (Xàbia, Marina Alta Altre nom del lloc de l'Atzúvia.

131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Max AubAub, Max  (París, França, 2/jun/1903 - Mèxic DF, Mèxic, 22/jul/1972)  Escriptor en castellà. Fou traslladat a València el 1914. El 1920 comença a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs i Raurell. Integrat dins els corrents d'avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d'entre la producció d'aquesta primera etapa diverses novel·les i peces dramàtiques, en les quals es lliga el teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari "Verdad" (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc. El 1939 emigrà a França i el 1942 s'instal·là definitivament a Mèxic, on col·laborà amb els organismes culturals oficials. Inicià aleshores la redacció del seu vincle narratiu més important, entorn de laInici Pàgina guerra civil espanyola. Al marge cal esmentar Josep Torres Campalans (1958), suposada biografia d'un pintor català. Cultivà amb èxit la narració breu, escriví nombroses peces de teatre, així com obres d'assaig. Ha col·laborat també en guions cinematogràfics. L'any 1969 tornà a l'estat espanyol, experiència que recollí en la seva derrera obra La gallina ciega, apareguda l'any 1971.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Aubarca, Sant Mateu d'  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Veure> Sant Mateu d'Aubarca.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aubàs  (el Coll de Nargó, Alt Urgell Caseriu, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, vora el barranc de les Masies.

49 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aubell, pic  (Bellestar de la Frontera / Cassanyes, Fenolleda)  Cim (540 m alt) de la serra que separa la vall de la Tet de la de l'Aglí, límit dels dos municipis.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aubenç  (Peramola, Alt Urgell)  Masia (1.460 m alt), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d'aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l'esquerra del Segre, l'estret d'Aubenç, actualment cobert pel pantà d'Oliana. Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d'Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aubert  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (912 m alt) de l'antic mun. de Betlan, situat a la dreta de la Garona. El camí cap al gran bosc de la Varicauba travessa la Garona pel pont d'Aubert; al nord del poble es troba l'església romànica de Sant Martí d'Aubert, i a la plaça del poble, l'església del Roser, dels s XII i XIII, amb un campanar octagonal del XVI. En una paret hi ha encastada una estela romana de marbre. El santuari deInici Pàgina l'Artiga de Lis, situat a la vall del riu d'Et Jueu, dins el terme municipal de les Bordes, pertany a Aubert, Betlan i Vilac; damunt el santuari es troba la coma d'Aubert.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aubes, tuc d'  (Bossost, Vall d'Aran)  Cim (2.071 m alt) de la serra que separa la Vall d'Aran de Comenge, al sud d'Et Portillon.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Eugènia Aubet i SemmlerAubet i Semmler, Maria Eugènia  (Barcelona, 1944 - )  Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes, entre el 1972 i el 1982 fou investigadora del CSIC. El 1982 accedí a una càtedra de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1992 a la Universitat Pompeu Fabra. El seu treball de recerca s'ha centrat en l'estudi de la civilització tartèssica de la baixa Andalusia i en l'impacte colonial fenici a la Península Ibèrica. Entre els seus treballs cal destacar Los marfiles orientalizantes de Praeneste (1971), La necrópolis de Setefilla en Lora del Río, Tiro y las colonias fenicias de occidente (1987), el 1995 dirigí Catálogo documental de los fenicios en Andalucía i el 1997 va coordinar el volum Los fenicios en Málaga.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aubeyzan i Llopis, Joan  (Barcelona, 1890 – 1940)  Publicista. Destacà en l'ensenyament de les tècniques publicitàries. El 1934 fou nomenat president de la Federació Europea de Publicitaris.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aubí, riera d'  (Baix Empordà Curs d'aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar. Desemboca vora Sant Antoni de Calonge.

56 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAubinyà  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Llogaret (1.176 m alt), situat a l'esquerra de la Valira, a uns 300 m damunt el riu, a l'espatlla d'un antic nivell d'erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l'establiment de conreus. Costa amunt, a 1.258 m alt, es troben les restes de l'antiga església romànica de Sant Romà. Els habitants d'Aubinyà són els protagonistes d'una de les llegendes més populars d'Andorra, la Llegenda de la Dama Blanca.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aubreda  (Sant Martí de Tous, Anoia Forma antiga del nom de l'Albereda.

58 CATALUNYA - LITERATURA

auca del senyor Esteve, L'  (Catalunya)  Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s'estrenà set anys després. S'hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de "La Puntual", que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor. A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l'arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del s XIX.

134 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Aude, roc d'  (els Angles, Capcir)  Cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l'estany de la Bullosa i la vall de Lladura. Domina l'estany d'Aude, on neix l'Aude.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Audí, illa d'  (Tortosa, Baix Ebre)  Illa de l'Ebre, situada davant el poble de Bítem.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Audiència, Reial  (Països Catalans, 1707 – 1833)  Institució superior de govern i justícia. Creada per les disposicions de Felip V des dels decrets de Nova Planta (1707-16) i per mesures posteriors d'ordre intern, a l'antiga corona catalano-aragonesa. Alteraren substancialment l'organització político-administrativa d'aquells regnes, amb l'adaptació plenament al patró de les chancillerías de tipus castellà, ja que els antics regnes -araInici Pàgina ja meres "províncies"- foren estructurats sobre la diarquia capità general-audiència, de manera que passaren

61 CATALUNYA - CULTURA

Auditori de Barcelona  (Barcelona, 1999 - )  Sala de concerts i centre cultural. Situat a la plaça de les Arts, davant del Teatre Nacional de Catalunya, és obra de Rafael Moneo. Higini Arau en féu el disseny acústic. Consta d'una gran sala simfònica amb una cabuda de 2.319 seients, una sala de cambra de 700 i una sala polivalent de 350. És la seu de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, del Conservatori Superior de Música Catalana i del Museu de la Música. El seu primer director artístic fou Josep Lloret i Collell, substituït en el càrrec a l'oct/2000 per Nona Arola. La titularitat i gestió del centre correspon al Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra, format a parts iguals per l'Ajuntament i la Generalitat. Auditori de Barcelona

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Audivert, Pompeu  (l'Estartit, Baix Empordà, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1977)  Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí. Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món. És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Audouard, Pau  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1920)  Fotògraf. Especialitzat en edicions basades en la fotografia. Féu una notable edició d'heliogravats sobre l'Exposició Universal del 1888.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auedau, bosc d'  (Arres, Vall d'Aran)  Bosc damunt el poble d'Arres de Sus.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAuet, bosc d'Er  (Arres / Bossost / Vilamòs, Vall d'Aran)  Bosc situat al límit dels tres municipis.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aufinac, l'  (Colldejou / Pratdip, Baix Camp)  Vall del massís muntanyós que separa el Priorat del Camp de Tarragona, entre els dos municipis, drenada pel barranc de l'Aufinac, afluent, per l'esquerra, del de Porquerola.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Augé i Farreras, Joan  (Barcelona, 1919 - 1993)  Matemàtic. Estudià a la universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1961) i ha publicat nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Augé i Montanyà, Ramir  (Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)  Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l'École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel. Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l'edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l'edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exagètiques.

135 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Augé i Vidal, Francesc  Veure> Llano i Augé, Francesc (actor).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Auger Amalric  (Catalunya, s XIV - Roma ?, Itàlia, s XIV)  Religiós. Residí molt de temps a Roma, on fou capellà del papa. Escriví una cronologia i ressenya històrica dels pontífexs fins al 1321, regnant Joan XXII.

70 EUROPA - BIOGRAFIA

Augereau, Pierre-François-Charles, duc de Castiglione  (París, França, 1757 - La Houssaye, França, 1816)  Militar. El 1809, sota l'imperi, fou enviat a Catalunya per a l'expugnació definitiva de Girona. EnInici Pàgina aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya (gen/-mai/1810), intentà de reviscolar els sentiments particularistes dels catalans, mitjançant proclames i altres mesures polítiques: catalanització del "Diario de Barcelona" -hi canvià el nom per "Diari del Govern de Catalunya i Barcelona"-, i de l'administració municipal; nova divisió del Principat en quatre corregiments més extensos que els anteriors, reforma fiscal, remoció de les autoritats barcelonines addictes a Duhesme, acusades d'arbitrarietats i abús de poder, i amnistia per a tots aquells que havien emigrat de Barcelona per raons polítiques. Els seus dos principals col·laboradors foren el jurista empordanès Tomàs Puig i el regidor barceloní Josep Pujol i March. Augereau descurà, però, la prossecució de la guerra, fet que disgustà Napoleó, el qual el relevà del seu comandament a Catalunya (28/mai/1810).

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auguer  (Blanes, Selva)  Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes. A l'edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Auguri  (Catalunya, s III – Tarragona, 259)  Diaca de l'església de Tarragona. Morí màrtir amb el bisbe Fructuós i el diaca Eulogi. L'Església Catòlica en celebra la festa el 21 de gener.

73 EUROPA - BIOGRAFIA

August, Gai Juli Octavi  (Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)  Primer emperador romà. Tarraco, que fou la seu d'August durant el temps que passà a Hispània, fou posteriorment la primera ciutat de l'imperi que li donà culte com a divinitat (25 dC).

74 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Augusta, via  (Països Catalans Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia. Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l'actual País Valencià, des d'on es dirigia cap a l'interior i arribava a Andalusia.

75 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici PàginaAuina, riu d'  (Canillo, Andorra)  Curs d’aigua. Neix al vessant meridional del pic de Casamanya i desemboca a la Valira entre Prats i Meritxell.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Auir, sèquia d'  (Safor)  Sèquia de l'horta de Gandia, paral·lela a la costa, entre el riu de Xeraco i el de Sant Nicolau, que rega part de les marjals dels termes municipals de Xeraco, Xeresa i Gandia. Fou construïda el s. XII després de la conquesta catalana.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auira, Sant Pere d'  (Campdevànol, Ripollès Veure> Sant Pere d'Auira.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aulà, port d'  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Depressió (2.260 m alt) de l'antic mun. de Gil, a la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el terme català i l'occità de Seix. Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d'Àneu amb Coserans.

79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aulàs  (Tremp, Pallars Jussà)  Llogaret (916 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l'esquerra del barranc de Torogó. La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Aulerit, pantà d'  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Pantà, projectat al riu Segarra, la resclosa del qual hom ha de bastir dins el terme municipal.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aulés i Garriga, Eduard  (Barcelona, 1839 – 1913)  Comediògraf. Estudià dret a Barcelona i, en la carrera judicial, exercí càrrecs a Cuba i Filipines. Col·laborador de la premsa catalana en revistes com "L'Esquella de la Torratxa", "Un Tros de Paper" i "Lo Nunci". Com a autor còmic tingué gran popularitat amb peces curtes, algunes d'elles d'influència francesa, entre les quals cal remarcar: Lo diari ho porta (1870), CincInici Pàgina minuts fora del món (1876), Cap y cúa (1881), Tot cor! 1883), Cel rogent i Tres blancs i un negre (1891). La seva obra més coneguda fou Lo Sant Cristo Gros (1889).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Aulèstia i PijoanAulèstia i Pijoan, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1849 – Barcelona, 1908)  Escriptor i historiador. Formà part de la Jove Catalunya, de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (de la qual fou president), de l'Acadèmia de Bones Lletres (des del 1877) i, després, president de la de Llengua Catalana. Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Col·laborà en el setmanari "Lo Gai Saber" i en la revista "La Renaixença". Escriví diversos estudis històrics com Notícia històrica dels catalans que intervingueren en lo descobriment d'Amèrica (1876), Quadros d'història catalana (1876) i deixà inèdit Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria. La seva Història de Catalunya (2 volums, 1887-89), continuada després per Ernest Moliné i Brasés (1922), contribuí com cap altra a divulgar els aspectes més interessants de la nostra història. És també autor d'estudis sobre història de la literatura catalana, així com de nombrosos discursos i memòries d'entre les quals...  Segueix... 

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aulèstia i Vázquez, Salvador  (Barcelona, 1919 - Venècia, Itàlia, 1994)  Escultor i pintor. El seu estil pot incloure's en l'expressionisme amb una forta tendència vers l'abstracció. Participà en el primer Saló d'Octubre (1948) i exposà en diversos països. D'entre les seves obres cal fer esment de l'escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner.

84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aulet  (Sopeira, Ribagorça Poble (840 m alt), de l'antic mun. de Sant Orenç, situat a la vall de la Noguera Ribagorçana, en una punta de la vora occidental del pantà d'Escales. El torrent d'Aulet que neix al vessant meridional de la serra del Cis desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà, entre aquest poble i el santuari de Rocamora. Al sud d'Aulet, al vessant meridional de la muntanya anomenada el TallóInici Pàgina d'Aulet, prop del límit amb el terme d'Areny de Noguera, es troben els cortals d'Aulet. L'antic castell d'Aulet és esmentat ja l'any 851; en aquesta època era un centre d'explotació vitícola, com el veí despoblat de Sant Sadurní d'Aulet.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aulet, Salvador  (Barcelona, s XVIII – 3/jun/1809)  Corredor de canvis. Un dels principals membres de la Conspiració de l'Ascensió (1809) contra els francesos que ocupaven Barcelona. Amb el capità italià Provana negocià el lliurament de les drassanes als revoltats, però fou víctima d'un parany que el portà al patíbul juntament amb la majoria dels implicats, després d'un procés espectacular que se celebrà a la Ciutadella, al principi de juny d'aquell mateix any.

86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Aulet, torrent d'  (Alta Ribagorça Torrent, neix al vessant meridional de la serra del Cis i desemboca, després d'ajuntar-se amb el torrent d'Ovís, al pantà d'Escales.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Aulí i Caldentey, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1796 – 1869)  Organista i compositor. Escriví música d'església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aulina, Sant Ponç d'  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Ponç d'Aulina.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aulina de Mata i de Pinós, Ramon  (Barcelona, 1904 - )  Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAulina i Saurina, Magdalena  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1897 – Barcelona, 1956)  Religiosa. Fundadora de l'Institut Secular de les Operàries Parroquials. En el seu poble natal comença, el 1916, una tasca d'apostolat religiós i de col·laboració parroquial a favor de la joventut, els obrers i els necessitats. La primera comunitat femenina d'aquest apostolat seglar es constituí el 1931, però fins al 1962 la institució no fou reconeguda per la Santa Seu.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aulinencs, coll d'  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aulus, port d'  (Pallars Sobirà Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós de la regió occitana de Coserans (terme d'Aulus).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aumatell, Francesc  (Barcelona, 1806 – 1862)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, en 1826. Conreà de preferència els temes d'inspiració religiosa.

94 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Aunés, Ferran d'  (Aragó ?, s XIII – Constantinoble, Turquía, 1305)  Dirigent dels almogàvers. Almirall de la Gran Companyia Catalana, quan aquesta es traslladà a Constantinoble a sou d'Andrònic II per tal de lluitar contra els turcs. Emparentat amb la família imperial per lligams matrimonials, va abjurar la religió catòlica i adoptà els costums bizantins. Fou nomenat almirall de l'imperi (1302) i va tenir com a base naval l'illa de Quios. Va morir assassinat pels grecs a Andrinòpolis.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAunós i Pérez, Eduard  (Lleida, 1894 – Lausana, Suïssa, 1967)  Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d'Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó. Però l'any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930). Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid. És autor d'assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auran, coma d'  (Viella, Vall d'Aran Coma de la capçalera del riu de Bords, a l'antic mun. de Betlan, limitada al nord pel pic de coma d'Auran (2.427 m alt) i a l'est pel tuc de Samont, separat de l'anterior pel coll de Mont.

97 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Aurariola  (Baix Segura)  Nom romà de la ciutat d'

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Aurati, serra d'  (Pallars Sobirà Serra (2.021 m alt), que s'estén entre el pla d'Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Guingueta d'Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Aurel, Marc  (Alemanya, s XVI - València ?, s XVI)  Matemàtic. Té dues obres notables: Tratado muy útil y provechoso para toda manera de tratantes (1541) i Libro primero de arithmética algebrática en el qual contiene el arte mercantívol (1552), que va introduir a Espanya la nova àlgebra. L'obra va difondre's per Portugal i el Marroc, on va ser traduïda a l'àrab.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici PàginaAurembiaix d'Urgell  (Catalunya, 1200 – 1231)  Darrera comtessa d'Urgell (1209-31) de la primera estirp. Filla i hereva del comte Ermengol VIII, a la mort del qual (1209) marxà a Castella amb la seva mare, Elvira de Subirats, i, mentrestant, Guerau I d'Urgell, de la família vescomtal urgellenca, s'emparà del comtat. De tornada a Catalunya, reclamà davant Jaume I, el qual, després de signar amb ella un contracte de concubinatge, l'hi retornà (1228). Malgrat aixó, es casà amb l'infant Pere de Portugal (1229), però, en morir sense fills (1231), es va estroncar la línia comtal directa i el comtat passà als Cabrera.

101 MÓN - PUBLICACIÓ

Aureneta, L'  (Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)  Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90). Fundada i dirigida per l'advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l'Amèrica del Sud. Hi col·laboraren, entre d'altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de 'L'Atlàntida' de Verdaguer.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auressi, vall d'  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Petita vall, que aflueix, per l'esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana. És drenada pel torrent d'Auressi.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Auriac, Ramon Bernat d'  (Castelló de Farfanya, Noguera, s XIV - Catalunya, s XV)  Cavaller. Fou un dels millors valedors de Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I (1413). Fracassat l'alçament, fou deportat a perpetuïtat a Sardenya i li foren confiscats tots els béns. Ambdues condemnes li foren aixecades en 1424 per Alfons IV el Magnànim.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auró, l'  (les Llosses, Ripollès Masia (1.020 m alt) de l'antic mun. de Viladonja, que es troba al pla de l'Auró, que separa la vall d'Estiula de la vall de Carnalets.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auró, roca d'  (Castellar del Riu, Berguedà)  Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, situat al sud del massís, damunt el coll de la creu de Campllong.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici PàginaAurora de Lluçanès  (Osona)  Nom adoptat l'any 1937 per al municipi de

107 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Aurora Patriótica Mallorquina  (Palma de Mallorca, 15/jun/1812 - 19/des/1813)  Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29/abr al 19/mai/1813; després reaparegué. Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d'excomunió major.

108 CATALUNYA - HISTÒRIA

Aurós  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic llogaret (o Orós) de la vall d'Àneu, a l'antic municipi d'Unarre, situat a l'esquerra del riu d'Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs. Tot i que només constava d'una sola casa el s XIX, encara tenia jurisdicció pròpia; l'església de Sant Pere és anexa a la parròquia d'Unarre. Sobre un turó proper hi ha l'ermita de Sant Joan d'Aurós.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ausa  (Vic, Osona)  Nom d'una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda. En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l'actual Vic.

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ausa  (Vic, Osona, 1952 - )  Publicació semestral del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d'investigació comarcal i general. Hi han col·laborat, entre d'altres, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent. Ausa

111 CATALUNYA - EMPRESA

Ausa, Editorial  (Sabadell, Vallès Occidental, 1983 - )  Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S'ha orientat, d'una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes "Aula Orientalis" -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, iInici Pàgina "Ars Praestorica" sobre pintura rupestre en el món. D'altra banda, l'editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana ("Cuca Fera", "Pel & Ploma", "Revista de Catalunya", etc) i en la publicació de l'obra d'artistes catalans.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ausensi, Manuel  (Barcelona, 1919 - )  Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres. Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d'òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles). Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del s. XVIII i l'òpera francesa romàntica. Es retirà l'any 1973.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Auses  (Noves de Segre, Alt Urgell Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.

114 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ausetània  (Osona Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l'actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa. Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui). L'abundància d'encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana.

115 CATALUNYA - HISTÒRIA

ausetans  (Osona Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l'actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar. Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l'aliança amb els romans o amb els cartaginesos. Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.

116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici PàginaAusias March  Veure> Marc, Àusias.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ausinsi, roc d'  (Alins de Vallferrera / Lladorre, Pallars Sobirà)  Cim (2.553 m alt) de la serra que separa la vall de Cardós de la vall Ferrera, entre els dos municipis.

118 CATALUNYA - HISTÒRIA

ausoceretes o ausoceretans  (Garrotxa Poble pre-romà, ibèric, poc conegut. Per les dades geogràfiques que dóna Avié en l'Ora marítima (550) i els pobles veïns que esmenta, es pot situar en la comarca, entre Besalú i Olot. Altres fonts (Ptolemeu) situen en aquest mateix lloc els castel·lans. La seva etimologia fa pensar que es tractava d'una barreja entre ausetans i ceretans.

119 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ausona  (Osona)  Nom llatí de la contrada.

120 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ausona, comtat d'  (Catalunya, s VIII - s IX)  Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres. Guifré el Pelós (s IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.

121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Àustria, Jordi d'  (Gant, Bèlgica, s XV – Lieja, Bèlgica, 1557)  Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57). Fill natural de Maximilià I, emperador romano-germànic. Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539. La seva entrada a l'arxidiòcesi fou memorable a causa de l'absència dels bisbes predecessors. Passà la major part del temps al Villar de Benaduf (Serrans), que canvià el nom pel de Villar de l'Arquebisbe. Escriví Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València (1566 i 1594). Renuncià a l'arxidiòcesi el 1544, en ésserInici Pàgina nomenat bisbe i príncep de Lieja.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Auter, Sever Tomàs  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1700)  Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d'haver estudiat a Salamanca. Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l'orde. A Tortosa celebrà dos sínodes. Té inèdit un Tractatus de Praedestinations.

123 CATALUNYA - ESPORT

Logo del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC)Automòbil Club de Catalunya, Reial (RACC)  (Barcelona, 1906 - )  Entitat esportiva. Fundada com a continuadora de l'Automòbil Club de Barcelona, per fomentar l'automobilisme. Així mateix forneix amb orientacions pedagògiques, tècniques i legals als conductors associats. El 1908 organitzà la primera competició automobilística disputada a la península, sobre el circuit Sitges-Vallmoll-Vilafranca. Del 1916 al 1920 i a partir del 1954 organitza la Volta a Catalunya i el 1969, a Montjuïc, el Gran Premi d'Espanya de Fórmula I. També organitzà diverses activitats des de Palma de Mallorca i des de Perpinyà. Té delegacions a diversos països. Automòbil Club de Catalunya

124 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Automòbil Club de València  (València, 1912 - )  Entitat esportiva. Fundada per fomentar l'automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats. Ha organitzat diverses competicions automobilístiques. Compta amb uns 3.000 socis.

125 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Autona, Nicolau d'  (Autun ?, Borgonya, França, s XIII - València ?, s XIV)  Arquitecte i escultor. Establert a València, des del 1303 dirigí les obres de la seu i també la seva decoració. A ell i al seu equip es deuen les capelles obertes en el mur occidental del creuer i la portada dels apòstols, que és la primera mostra important de l'escultura gòtica monumental a València.

126 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici PàginaAutonomía, La  (Palma de Mallorca, 1883 – 1884)  Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà, fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el nov/1883.

127 CATALUNYA - EMPRESA

Autopistes Concessionària Espanyola SA  (Barcelona, 1967 - )  Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km). El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l'autopista que uneix la Meditarrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista. Autopistes

128 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aux, Manuel d'  (Perpinyà, s XVII - Nils, Rosselló, 1665)  Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l'any següent el títol de cavaller. El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l'hagué d'evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà.

129 CATALUNYA - EMPRESA

Auxiliar de la Construcció SA, L'  (Barcelona, 1917 - )  Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967. Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d'Olorda (Barcelona). Té registrades les marques "Sansón" i "Lacsón", i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.

Anar a:   [ Ata ]   [ Atlas ]   [ Aub ]   [ Aug ]   [ Auli ]   [ Ausa ]Inici Pàgina

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -