A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Balo ]     [ Bana ]     [ Band ]     [ Bany ]     [ Banys ]     [ Bar ]

Mentre bufi el vent de cara / et faran la gara-gara. / Però si et bufa de costat, / adéu fama i amistat. (Antoni Pi)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatBalones  (Comtat Municipi: 11,2 km2, 660 m alt, 139 hab (2014). Situat als vessants meridionals de la serra d'Almudaina, a la vall de Seta, afluent del riu d'Alcoi, al nord-est d'Alcoi. El territori és molt accidentat, amb brolles i pasturatges d'hivern. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura de secà (oliveres, ametllers, cereals i vinya), que tanmateix no ha evitat una progressiva davallada de la població durant el s XX. El poble és emplaçat a la serreta de Balones. Formà part del marquesat de Guadalest. L'església parroquial és dedicada a sant Francesc. Dins el terme, que comprèn el despoblat de Costurera, s'han trobat restes ibèriques. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

2 PAÍS VALENCIÀ - ART

Balones, toros de  (Balones, Comtat)  Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València. Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBalot i Bigues, Artur  (Peralada, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)  Gramàtic. Professor de català. Llicenciat en filososfia i lletres, treballà de corrector a les oficines de la Generalitat. Entre el 1932 i el 1936 emeté per ràdio 96 Lliçons de Català (Les converses del Míliu), que tingueren molta acceptació i foren publicades en fascicles. Escriví algunes obres de teatre, com La Malcasada, representada el 1953. Després de la guerra civil, continuà exercint de professor de català, tasca que no abandonà fins que morí.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bals, Josep  (Catalunya ?, s XVI – Barcelona, 1616)  Historiador i monjo. del monestir de la Vall d'Hebron. Ordenà l'arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d'investigació.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bals i Cardona, Joan  (Maó, Menorca, 1760 – 1840)  Apotecari de l'hospital reial de Menorca (1811). Ingressà a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1831. És autor de treballs molt diversos, com un recull d'observacions meteorològiques de Menorca (1792-99), obres de botànica, taules cronològiques i una topografia estadística dels EUA. Inventà un sistema de senyals òptics.

6 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesBalsareny  (Bages Municipi: 36,65 km2, 327 m alt, 3.343 hab (2014). Situat en plena conca d'erosió del Llobregat que travessa el municipi de nord a sud, enfilant-se per s'oest fins al tossal de les Pinasses. La part muntanyosa és ocupada per boscos de pi blanc i pasturatges. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya i prats), la de regadiu és només per a consum local; la ramaderia (oví, cabrum i porcí), l'explotació de jaciments de sals potàssiques i la indústria (tèxtil, química i dels derivats de la fusta). Prop del poble hi ha l'antic castell de Balsareny (s XIV), restaurat i condicionat, sobre un turó, i l'església romànica de la Mare de Déu del Castell, conserva la nau central del s XIII. Dins el terme es troben el llogaret de Puigdorca, l'església romànica de Sant Ramon de Sobirana i nombroses masies. Anualment s'hi celebra la festa dels traginers, d'antiga tradició. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Els Pastorets - Centre Excursionista

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBalsareny, baronia de  (CatalunyaJurisdicció senyorial. Posseïda, probablement, el s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic, Guillem, successor d'Oliba. La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera (mort el 1290) a Mateu de Balsareny (dit de Vilallonga) i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver. El darrer d'aquesta família, Miquel d'Oliver i de Sarriera, fou succeït (1622) per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria (1633) a Lluís de Corbera i de Castellet. Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín. Concepció de Martín i de Magarola (morta el 1862), pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d'Alòs, marquès d'Alòs, els descendents dels quals posseeixen el títol de barons de Balsareny.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balsareny, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Rebé en compensació una casa i un hort a València i vint jovades de terra de conreu per a ell i per al cavaller Guillem de Peguera.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balsareny, Ermessenda de  (Catalunya, s XI)  Muller del poderós magnat Sunifred (II) de Lluçà. Filla de Guifre de Balsareny i d'Emma Ingilberga de Besora.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balsareny, Guifre de  (Catalunya, s X – XI)  Magnat i senyor de Balsareny. Es casà amb Emma Ingilberga de Besora, germana del famós pròcer Gombau de Besora i d'Oliba. N'hagué sis fills, dos d'ells d'esdevinidor brillant: Guisla, que es casaria en primeres núpcies amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i en segones amb el vescomte barceloní Udalard II, i Guillem, que fou bisbe de Vic. Una altra filla, Ermessenda, es casà amb Sunifred de Lluçà.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBalsareny de Segarra  (Veciana, Anoia)  Masia i antiga quadra (o Balsarell), al límit entre l'altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra). Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan s XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona. Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baltà  (la Llacuna, Anoia)  Veïnat i masia (mas Baltà), al vessant septentrional de la serra de Font-rubí, a la zona de contacte amb el Penedès.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baltà de Cela, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)  Enginyer tècnic químic. i llicenciat en ciències físico-químiques. Dirigí i administrà les revistes "La atmósfera" (1892-94), dedicada a la meteorologia, i "La fotografía práctica" (1893-1908), que gaudí d'una extraordinària difusió arreu de l'estat espanyol. Fou director de l'Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30). Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927). El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l'oïdi.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baltà i Botta, Miquel Arcàngel  (Barcelona, 1892 – 1964)  Químic, farmacèutic i activista polític. La seva farmàcia serví per celebrar-hi reunions polítiques. Fundador de la Societat d'Estudis Militars, fou empresonat el 1925, però la causa fou sobreseguda el 1927, i s'exilià a França. Proclamada la República, fou cap de la guàrdia cívica de Francesc Macià. El 1939 s'exilià a Cuba, d'on tornà el 1961.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balta i Elias, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1893 – Barcelona, 1973)  Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25). Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950). Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d'altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l'estat espanyol), i fou un granInici página divulgador de la radioastronomia i de l'astronàutica. Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baltarga  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.080 m alt), al vessant meridional del serrat de Baltarga (que forma, pel vessant oposat, l'estret d'Isòvol), a un quilòmetre i a l'oest del coll de Saig, límit entre la plana de la Cerdanya i la Batllia de Bellver. L'església parroquial de Sant Andreu és romànica, amb un absis rodó; la primitiva església fou fundada l'any 890.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baltasana, tossal de la  (Prades, Baix Camp Cim (1.201 m alt) culminant de les muntanyes de Prades (o tossal de la Torre), situat al nord-est i dins el terme municipal. Forma part de la cresta que parteix la conca de l'Ebre (riu de Montsant) de la del Francolí.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Balust, el Mas de  (Salàs de Pallars, Pallars Jussà Veure> el Mas de Balust.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Balvey i Parés, Tomàs  (Cardedeu, Vallès Oriental, 1790 – Barcelona, 1852)  Químic i farmacèutic. Descendent d'una família d'apotecaris de Cardedeu. Membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques. La família de Balvey llegà a Cardedeu l'arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s'ha constituït el Museu Municipal Balvey.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bana, la  (Tírvia, Pallars Sobirà)  Partida i caseriu, a la dreta de la Noguera de Cardós. Hi passa el camí de Tírvia a Esterri d'Àneu pel coll de la Bana.

21 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaBanagaus  (es Mercadal, Menorca)  Jaciment paleontològic de l'època del Plistocè inferior. Els materials fossilífers procedeixen d'una bretxa responsable del reompliment d'antigues cavitats càrstiques. Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus. Així mateix es descriu l'espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis. La seva importància rau en el fet que es tracta d'una espècie únic testimoni de la línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Banc Atlàntic  (Barcelona, 1901 - 1984)  Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic. El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l'expropiació d'aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l'Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

23 CATALUNYA . EMPRESA

Banc Català de Crèdit  (Barcelona, 1986 - )  Entitat bancària. Constituïda amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital, el 1980, afectat per la crisi bancària de l'època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària. El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d'aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

24 CATALUNYA - EMPRESA

Banc Català de Desenvolupament  (Barcelona, 1964 - 1986)  Entitat bancària. Nom del Banc Català de Crèdit fins al 1986.

25 CATALUNYA - EMPRESA

Banc Comercial Transatlàntic  (Barcelona, 1904 - 1990)  Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l'estat espanyol, sinó també a l'Amèrica Llatina. Acabada laInici página Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l'any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l'actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d'elles alemanyes. El 1956, absorví el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió. El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.

26 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Banc d'Alacant  (Alacant, 1965 - 2000)  Entitat bancària. Constituïda amb un capital social de 100 milions de pessetes. Després del 1971 passà a ser controlada pel grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar el 67,7% del capital el 1982. En produir-se la crisi del grup, al final d'aquest mateix any, les seves accions passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció. La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior en confrontació amb el Bank of America. L'any 1991 presentà un balanç amb un recursos propis de prop de 8.000 milions i més de 93.000 d'aliens, i tenia 104 oficines i 764 empleats. El 1997 fou adjudicada al Banco Exterior.

132 CATALUNYA - EMPRESA

Banc de Barcelona  (Barcelona, 1609 - 1714)  Banc públic de dipòsit i gir. Creat pel municipi, per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada. Tenia facultats, igual que aquests, d'efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons. Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix; amb el temps arribaren a ésser nou persones. Tenia a càrrec seu l'administració del blat de la ciutat. La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d'aquestes característiques data ja el 1589. En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el 1615 obtenia que fos prohibida l'actuació dels banquers particulars; el 1618 el Banc de Barcelona era instal·lat en un edifici propi, separat de la taula. Tanmateix, l'època entre el 1640 i el 1714 fou difícil, i el banc, tal com hagué de fer la taula de canvi, hagué de tancar diverses vegades. Amb la victòria dels Borbons del 1714 desaparegué.

27 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaBanc de Barcelona  (Barcelona, 1844 – 27/des/1920)  Entitat bancària. L'ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel. En morir ell, l'any 1905, el banc inicià la decadència definitiva, en constituir-se una junta de govern incapaç de dirigir-lo amb una autèntica política econòmica i uns administradors que abandonaren la política econòmica -molt conservadora- seguida fins aleshores i es llançaren a l'especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i que afecta especialment Barcelona. Presentà suspensió de pagaments el 1920, la qual donà lloc a la seva liquidació i al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors. Fou un banc bàsicament comercial. Emeté paper-moneda fins al 1874, que fou instituït el monopoli emissor del Banco de España. Sostingué i promogué la indústria i el comerç catalans seguint el camí marcat per Manuel Girona. El 1915 absorbí la casa Taberner, Carles Tolrà i Manaut (més coneguda per Caixa Vilumara). El 1920 adquirí la majoria d'accions del Banc de Prèstecs i Descomptes, i també absorbí la Societat de Crèdit Mercantil.

28 CATALUNYA - EMPRESA

Banc de Catalunya  (Barcelona, 1920 - 7/jul/1931)  Entitat bancària. Constituïda com a continuació de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens. En deu anys esdevingué el banc català comercial i industrial més important gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa. L'activitat industrial del banc fou molt important, especialment els darrers anys de la Dictadura. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local , de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l'ALENA. El 1931 va presentar suspensió de pagaments, seguida d'una liquidació desafortunada. Les causes d'aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius, els quals, dedicats a activitats de gran volum econòmic, oblidaren la pròpia base financera. La retirada del compte de la CAMPSA, ordenada pel ministre de finances Indalecio Prieto, fou la causa directa de la suspenció.

29 ILLES BALEARS - EMPRESA

Inici páginaBanc de Crèdit Balear  (Palma de Mallorca, 1872 - 1960)  Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d'importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d'operacions. L'any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el des/1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors. Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de prèstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l'any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida. El volum dels dipòsits de l'any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.

30 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Banc de Crèdit i Estalvi  (València, 1887 - )  Entitat bancària. Creada amb mig milio de pessetes i amb el nom de Fills de Manuel Villén. Després de canviar diverses vegades de nom, el 1982 prengué la denominació actual. Afectat per la crisi bancària, el 1982 fou adjudicat al Banco de Vizcaya, el qual el 1991 procedí a la seva venda a tercers. Aquest any presentà un balanç amb uns recursos propis de més de 9.000 milions i més de 86.000 d'aliens i tenia una xarxa de 109 oficines, la majoria d'elles als Països Catalans, tot i que amb una bona representació a Andalusia.

31 CATALUNYA - EMPRESA

Banc de la Petita i Mitjana Empresa (Bankpyme)  (Barcelona, 1978 - )  Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 800 milions de pessetes. L'any 1991 tenia uns recursos propis de 6.612 milions i 83.252 d'aliens i disposava de 19 oficines, el 70% de les quals eren a Catalunya i el País Valencià. El grup financerInici página era compost per societats de gestió de fons d'inversió, distribució d'accions financeres, leasing i

32 CATALUNYA - EMPRESA

Logotip del Banc de SabadellBanc de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1881 - )  Entitat bancària. Constituïda per membres del gremi de fabricants i d'altres corporacions patronals de Sabadell, amb un capital inicial de 10 milions de pessetes. La seva activitat anà estretament lligada al desenvolupament de la indústria tèxtil llanera; tant, que entre els anys 1882 i 1906 es dedicà a la compra i venda de llana; relacionada amb aquesta activitat funcionà una sucursal a Buenos Aires (1891-94). Defensà activament els interessos llaners prop del govern, especialment per mitjà del seu vocal director i proteccionista destacat, Joan Sellarès i Pla. El seu creixement s'inicià en aprofitar els avantatges de la nova ordenació bancària de 1962, i s'estengué per la comarca, primer, i per Catalunya després. La seva activitat és estrictament comercial i ha esdevingut un dels bancs més rendibles de l'estat i el primer banc català per la importància dels seus dipòsits. Aquests, el 1984, eren de 253.124 milions de pessetes. El capital és totalment autòcton. Banc de Sabadell

33 CATALUNYA - EMPRESA

Banc d'Europa  (Barcelona, 1973 - )  Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 1.800 milions de pessetes. L'any 1991 tenia uns recursos propis de 4.500 milions i 60.317 d'aliens, i disposava de 37 sucursals, prop del 75% de les quals eren a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Disposà, entre d'altres, d'importants participacions en societats de leasing, serveis financers i gestores de fons d'inversió.

34 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Logotip del Banc de ValènciaBanc de València  (València, 1900 - 1984)  Entitat bancària. Fundada pel financer asturià Tartiere amb una finalitat especulativa. El 1927 un grup financer valencià l'adquirí i l'impulsà. Així restà format un nucli valencianista, que, amb d'altres valencians, vertebrà el Banco Central. Durant els anys trenta fou el primer de la cambra de compensació valenciana. El 1943 formà part del Consorcio Bancor amb el Banco Central, el Banco de Crédito, el Banco de Zaragoza i el Banc Hispano-Colonial. Desfet quan el primer absorbí aquest darrer. Malgrat que el Banc de València restà com un element del grup delInici página Banco Central, en termes de federació connectà, com ja ho havia fet, amb grans empreses vinculades al País Valencià. En promulgar-se la llei bancària del 1962, rebé més autonomia dins el grup del Banco Central i obrí moltes sucursals. Aquesta autonomia s'acabà el 1984, a conseqüència d'una situació financera delicada, motivada per inversions del Banc en el sector immobiliari i per la morositat d'alguns clients importants. El Banco Central, que tenia el 40% de les accions, intervingué directament i substituí el president i el director general per homes de la seva confiança. El 1984 els seus dipòsits eren de 138.054 milions de pessetes.

35 CATALUNYA - EMPRESA

Banc Hispano-Colonial  (Barcelona, 1876 - 1950)  Entitat bancària. Fundada per Antoni López i López i Manuel Girona i Agrafel. La base fou un crèdit de 125 milions de pessetes al tresor de Cuba. La pèrdua de la colònia capgirà totalment el seu objectiu, que orientà llavors preferentment cap al sector industrial. Aquesta activitat el féu promotor i partícip d'empreses com la Companyia General de Tabacs de Filipines (1881), la Sociedad Española de Construcción Naval, la Companyia Transatlàntica, la Societat General d'Aigües de Barcelona, la Companyia de Tramvies de Barcelona, la Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics, la Compañía Telefónica Española i moltes més. El 1905 obtingué de l'ajuntament de Barcelona la concessió del seu servei de tresoreria, i el 1907 el de la realització de la reforma urbanística. El 1934 entrà dins l'òrbita del Banco Central, esdevingué un banc eminentment comercial i creà nombroses sucursals per tot Catalunya. El 1942 absorbí el Banc Comercial de Barcelona i la Banca Marsans, i se situà, al cap de poc temps, com a primer banc català (cinquè dins l'àmbit de l'estat espanyol) per la importància dels dipòsits. El 1950 la junta d'accionistes aprovà l'absorció pel Banco Central.

36 CATALUNYA - EMPRESA

Banc Industrial de Catalunya (BIC)  (Barcelona, 1964 - 1982)  Entitat bancària. Constituïda acollint-se a la nova figura dels bancs industrials, per 1.727 accionistes que representaven, molt àmpliament, les forces econòmiques catalanes. Banca Catalana, Banc Comercial Transatlàntic, Banc Comtal i Banc de Sabadell participaren en els seus inicis, però fou la primera l'única institució financera que s'hi mantingué, si bé ambInici página una participació molt minoritària. El 1975 es vinculà amb Banca Catalana, inicià una forta política d'expansió i prengué participacions -en general minoritàries- en moltes empreses catalanes i algunes de la resta de l'estat. Desenvolupà la creació de polígons industrials, promogué el creixement de les empreses participades i obrí oficines a les principals capitals de l'estat. La crisi industrial dels anys setanta afectà els seus resultats i el seu patrimoni, de manera que l'any 1980 permeté que Banca Catalana agafés una participació majoritària en el seu capital i s'integrà des d'aquest moment en el seu grup. A conseqüència de la crisi d'aquest grup, el 1982 passà a dependré, successivament, del Fons de Garantia de Dipòsits, d'un consorci de bancs espanyols i, finalment, del Banco de Vizcaya. El 1984 tenia dipòsits de 50.781 milions de pessetes i 29 oficines.

37 CATALUNYA - EMPRESA

Logotip de Banca CatalanaBanca Catalana  (Catalunya, mar/1959 - feb/1984)  Entitat bancària. Sorgida de la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup no bancari d'homes de sectors econòmics diversos. L'any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom per l'actual. Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l'empara de la nova llei d'Ordenació Bancària i obrí oficines als Països Catalans, així com en algunes grans ciutats espanyoles. Absorbí el Banc d'Expansió Comercial (Capellades), el 1971, el Banc Mercantil de Manresa, el 1980, i el Banc de Barcelona, el 1980. Aquest mateix any integrà el Banc Industrial de Catalunya amb caràcter de soci majoritari. A petició del Banco de España es féu càrrec de dos bancs en dificultats: el Banc de Girona (1975) i el Banc Industrial del Mediterrani (1979). El 1981, Banca Catalana encapçalava el primer grup bancari català amb

38 CATALUNYA - EMPRESA

Banca Jover  (Barcelona, 1911 - 1978)  Entitat bancària. Té com a origen la col·laboració iniciada el 1737 entre els mercaders Pere Jover i Joan Vidal. La societat disposava el 1760 d'un capital de 23.184 lliures i s'anà dedicant progressivament a la banca; el 1863, en extingir-se la família Vidal, adoptà el nom de Jover i Companyia i establí Alfaro i Companyia Societat en Comandita, transformada posteriorment en BancaInici página Alfaro i cedida a un consorci bancari. A la mort de Josep Jover i Casas (1955), soci principal, la societat es transformà en Banca Jover SA. El 1978 fou venuda al Banco de Santander. El 1992 pertanyia a Crédit Lyonnais.

39 ILLES BALEARS - EMPRESA

Logotip de la Banca MarchBanca March SA  (Palma de Mallorca, 1946 - 1985)  Entitat bancària. Fundada per l'empresari Joan March i Ordinas, com a successora de la creada amb el mateix nom el 1926. És l'instrument financer de la família March, que el controla, al costat de la seva cartera de valors industrials. Tingué un fort creixement durant els anys seixanta i setanta, en què obrí oficines a la Península Ibèrica. El 1980 s'adjudità el Banco de Asturias per compra al Fons de Garantia de Dipòsits, i el 1983 el Banc de Girona, del Grup Banca Catalana, amb la mateixa procedència. A la primeria del 1985 arribà a un acord amb el National Westminster, primer grup bancari britànic: es constituí el Banc Natwest March prenent com a base el Banc de Girona, al qual la Banca March aportà les sucursals d'aquest banc, les de la March a la Península Ibèrica i 30 oficines que eren del Banc Comercial de Catalunya, comprades al Banco de Santander. National Westminster i March tenen un 50% cadascun del nou banc i la March es manté només

40 CATALUNYA - EMPRESA

Logotip de la Banca Mas SardàBanca Mas Sardà  (Barcelona, 1844 - 1984)  Entitat bancària. Constituïda per Antoni Vilalta sota el nom Casa Vilalta i Mas i dedicada inicialment al bescanvi de monedes. Heretada el 1854 pel seu nebot Francesc Mas Sardà, el 1876 era ja reconeguda per F. Mas Sardà e hijos; el 1950 prengué la denominació actual. Des dels seus inicis participà en la promoció d'algunesInici página de dificultats -degudes primordialment a les seves inversions en el sector immobiliari i en algunes de les seves filials, i emmarcades dins la crisi econòmica general-, la forçaren a desaparèixer com a banca catalana independent. El 1982 restà sota el control del Banco de Bilbao. El 1984 tenia 140.959 milions de dipòsits. El 1988, dins el procés de fusió del Banco de Vizcaya i del Banco de Bilbao, fou absorbida per Banca Catalana.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bancal, Ramon  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare franciscà. Arribà a provincial del seu orde. Gaudí de bon prestigi. En 1327 fou un dels assistents distingits de la inauguració del monestir de monges clarisses de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bancal dels Sacs, el  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Antic hostal (590 m alt) (o dels Arcs, o de l'Arç), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera. Hom hi celebrava (el 19/set i el 21/gen) dues fires de bestiar a l'aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bancell, el  (Guixers, Solsonès)  Gran masia (975 m alt) (o Bancells), situada prop de la capella de Sant Josep, a la dreta de l'aigua d'Ora, a la vora del pont de Llinars, aigua avall d'aquest pont es troba el molí del Bancell, on s'inicia l'estret de Valielles.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bancells, Sant Andreu de  (Vilanova de Sau, Osona Veure> Sant Andreu de Bancells.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bancs, Benet  (Barcelona, 1666 - Messina, Sicília, Itàlia, 1749)  Religiós franciscà. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. Escriví un Paradís virginal que roman inèdit.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBancs, Sant Jaume dels  (Montmajor, Berguedà Veure> Sant Jaume dels Bancs.

47 CATALUNYA - POLÍTICA

Bandera, La  (Barcelona, 1836)  Proclama política apareguda durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia; incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Bandera Negra, La  (Barcelona, 1925 – nov/1926)  Organització secreta d'acció directa. Dependent d'Estat Català, partit que era dirigit per Francesc Macià i Daniel Cardona des de l'exili. Entre els fundadors hi havia diversos dels complicats en el "complot de Garraf" (Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier-Barrera i Jaume Balius). Es dissolgué arran dels fets de Prats de Molló.

49 CATALUNYA - POLÍTICA

Logo de Bandera RojaBandera Roja  (Barcelona, 1968 - )  Organització d'esquerra revolucionària. Influïda per la Revolució Cultural xinesa i pels Fets de Maig francesos, aplegà elements procedents de diverses escissions del PSUC. El 1970 es transformà en l'Organització Comunista -i el 1973 esdevingué Organització Comunista d'Espanya- en assolir una implantació estatal. Incorporada a l'Assemblea de Catalunya (1972), l'any 1974 el sector més moderat i possibilista (J. Solé Tura, A.C. Comín, J. Borja) l'abandonà i creà Bandera Roja de Catalunya, que, el mateix any, ingressà al PSUC. Adscrita al marxisme-leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugnà per a Espanya una república democràtica i federal com a transició al socialisme. Tenia com a principals publicacions "Bandera Roja" (des del 1968), "Estrella Roja" al Principat (d'ençà del 1970) i "El Comunista" al País Valencià.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBandolers, alt dels  (Llanera de Ranes, Costera)  Petit serrat, que forma part de la costera de Ranes, situat entre el terme municipal i el Realenc de la Plana, travessat per la carretera de Xàtiva a Navarrés, on es trobava l'antiga venta de Bandolers. En aquest sector i enclavats en el terme de Llanera es troben encara dos petits territoris xativins coneguts amb els noms de l'alt dels Bandolers (1,56 ha) i la canyada dels Bandolers (1,56 ha).

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bandolers, serra de  (Salardú, Vall d'Aran)  Serra de la zona axial pirinenca, que es desprèn de la línia de crestes al pic d'Orla (2.618 m alt) i va baixant fins prop de Montgarri. Termenal dels antics mun. de Bagergue i de Tredòs, separa les comes d'Orla i de Lesca, de la conca de la Noguera Pallaresa.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bañeras, Francesc  (Barcelona, 1786 - Santiago de Compostela, Galícia, 1863)  Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l'exèrcit de Ferran VII, compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l'Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen.

53 EUROPA - HISTÒRIA

Baños, marquesat de  (Itàlia)  Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general. S'havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l'exèrcit de Catalunya.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baños, Ramon de  (Barcelona, 1890 – 1980)  Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films. El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s'hi estigué fins al 1914. Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBaños, Ricard de  (Barcelona, 1882 – 1939)  Realitzador i productor cinematogràfic. La seva obra correspon als primers moments del cinema de l'estat espanyol, el qual s'inicià i desenvolupà a Barcelona, ciutat on hom fundà diverses productores: la Hispano Films, la Royal Films, del mateix Baños, i el Barcinógrafo, fundat per Adrià Gual. Els temes que nodreixen les pel·lícules de Baños neixen del teatre, la historiografia i el folklore: Don Juan Tenorio (1909), Don Juan de Serrallonga (1911), La mare (1912, basada en l'obra de Rusiñol), Sacrifici (1912), La malquerida (1914), Los arlequines de seda y oro (1919), etc. El 1923 deixà de fer llargmetratges, però el 1935 produí El Relicario.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Banquet de la Victòria  (Barcelona, 19/nov/1905)  Celebració de la Lliga Regionalista per la victòria a les eleccions municipals, que consistí en un gran àpat que tingué lloc en el Frontó Comtal. A la sortida es formà una manifestació que baixà pel carrer de Balmes cantant Els Segadors. En arribar prop de la Fraternitat Republicana els membres d'aquest centre lerrouxista feriren a trets alguns manifestants. Aquests fets suscitaren una caricatura al "Cu-cut" (23/nov) que disgustà l'estament militar, el qual, amotinat (25/nov), calaren foc a la redacción i impremta del setmanari i a la redacció de "La Veu de Catalunya". El govern Montero Ríos, no podent castigar aquesta insubordinació, caigué, i pujà Segismundo Moret, el qual promulga la llei de jurisdiccions, que afavoria els amotinats. Per tal d'oposar-se a aquesta llei es formà la Solidaritat Catalana.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banqueta, la  (Lleida, Segrià)  Via de la ciutat, entre el nucli urbà i el Segre, a l'antic areny del riu, damunt un mur de contenció. El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII (1787-94), n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l'interior de la ciutat. Fins al s XV hi passà la canalització de la sèquia d'Alcarràs, la qual li donà el nom.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBantonella, la  (Flix, Ribera d'Ebre)  Caseriu, situat a la dreta de l'Ebre, a 1 km de la vila, vora la carretera d'Ascó.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Banü Wägib  (València, s X - s XI)  Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana. Fou una de les principals famílies de l'aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corrumputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del s XI, per tal d'impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bañuls, Vicent  (Alacant, 1866 – 1934)  Escultor. Fou pensionat a Roma. S'instal·là després a Alacant. Destacà per algunes obres de caràcter monumental.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bañuls i Aracil, Josep  (Alacant, 1856 – 1922)  Escriptor. És autor dels llibres Semblanzas (1911), Recuerdos taurinos i Mis sonetos (1915).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Banús, Francesc  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Advocat i escriptor. En 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. És autor de memòries de caràcter històric i jurídic.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Banús i Comas, Carles  (Vic, Osona, 1852 – Madrid, 1934)  Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d'història militar a Guadalajara. És autor de l'obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra. Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBanya, la  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià Península de l'Ebre, formada en època relativament moderna (existent, però, ja al s XV) amb els al·luvions del riu a l'extrem meridional del delta, unida a la terra ferma per l'istme del Trabucador; a l'extrem oposat, la punta del Galatxo es troba enfront de Sant Carles de la Ràpita, tot i que l'esmentat istme l'uneix al terme d'Amposta; la seva costa septentrional, o costa de Dins, constitueix el límit meridional del port dels Alfacs; entre la punta de Palma Marina i l'istme del Trabucador hi ha el moll i les altres instal·lacions de les Salines de la Ràpita (o de la Trinitat). L'extrem meridional de la costa de Fora és la Testa de la Banya, prop de la qual hi ha el far de la Banya. La superfície de la península (compresa l'extensió del istme) és d'uns 24 km2.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banya del Boc, puig de la  (Canet d'Adri, Gironès)  Aflorament volcànic, situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l'Eocè i del Paleozoic. El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda; la lava és estesa cap a l'est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Banyadors, els  (Bagà, Berguedà Antic nom del santuari de Paller. Encara duu aquest nom la font dels Banyadors, veïna al santuari.

67 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaBanyalbufar  (Mallorca Occidental Municipi: 18,1 km2, 100 m alt, 553 hab (2014). Estès des del vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana fins a la mar. Al territori, molt accidentat, abunden pinedes i alzinars, garrigues i pasturatges d'hivern. Els principals recursos econòmics del municipi provenen del turisme i les segones residències, complementats per l'agricultura de regadiu i de secà. La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva l'antic palau, dit sa Baronia, la talaia de ses Ànimes i algunes torres de defensa. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Dins el terme, a més d'algunes grans possessions, hi ha els caserius des Port des Canonge i es Rafal de Planícia. En són característiques les marjades que, aprofitant l'escàs espai disponible, s'arrengleren sobre el litoral. Ajuntament

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaBanyalbufar, baronia de  (Illes Balears Jurisdicció, confirmada el 1329 a Humbert de Fenollar, jurat de Mallorca; reintegrada a la corona, fou cedida per Alfons IV de Catalunya-Aragó el 1445 a Llàtzer de Lloscos.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyaloques, riera de  (Llagostera, Gironès / Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l'Onyar. Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d'Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera.

70 ANDORRA - GEOGRAFIA

Banyells, port de  (Ordino, Andorra)  Pas (2.545 m alt), del camí d'Ordino a les Cabanes obert a la línia de crestes de la zona axial pirinenca, entre el pic de Banyells (2.702 m), al nord-oest, i el pic del Salt, al sud-est, al límit entre Andorra i el País de Foix.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyeres  (Cruïlles, Baix Empordà Veïnat i antic lloc de l'antic mun. de Sant Sadurní de l'Heura, situat a l'esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyeres  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell)  Llogaret (1.341 m alt) (o Sant Joan de Banyeres), situat a la dreta del riu de Bona, a l'extrem occidental de la serra de Cadí. La seva església de Sant Joan depenia de la parròquia d'Adraén.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Banyeres, priorat de  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès)  Priorat benedictí (Santa Maria de Banyeres), dependent de Ripoll. Es conserva l'església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de la població; és esmentada ja com a priorat l'any 1280. La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352. Depenia d'aquest priorat el lloc de Salomó (Tarragonès). L'any 1592 els seus béns foren units al col·legi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina; aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBanyeres, Ramon Pere de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV tingué alguna intervenció al consell del comte. Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders.

77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàBanyeres de Mariola  (Alcoià Municipi: 50,3 km2, 816 m alt, 7.174 hab (2014). Situat al vessant occidental de la serra de Mariola, a la contrada de la vall de Biar, regat d'est a oest pel Vinalopó. El terreny, molt abrupte, és ocupat en bona part per boscos de pins i pastures. A les terres de conreu hi domina el secà (cereals, olivera, ametllers i vinya); les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (cereals, fruiters, patates, alfals). Amb tot, la principal font de riquesa del municipi és actualment la indústria (bàsicament tèxtil i paperera), per influència de la pròxima ciutat d'Alcoi, circumstància que li ha permès doblar la població a partir del 1950. El poble, sota el tossal de l'Àguila, conserva restes de l'antic castell de Banyeres, on hi ha un museu sobre les festes de moros i cristians. També hi destaca l'església parroquial de Santa Maria (construïda a mitjan s XVIII en substitució de l'antic temple gòtic) i nombroses masies disseminades als caserius de la Marjal, el Bovar i el Camp d'Or, i al més allunyat dels Pinarets. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - Turisme - Banyeres Digital

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsBanyeres del Penedès  (Baix Penedès Municipi: 12,14 km2, 173 m alt, 3.057 hab (2014), (ant: la Guàrdia de Banyeres). Situat entre els municipis de l'Arboç i de Llorenç del Penedès. El terreny és planer, amb lleugeres ondulacions, ocupat en part per boscos de pi blanc, garrigues i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, complementada per l'avicultura. Al municipi també hi ha una fàbrica de vidre que ocupa bona part de la població activa. Al poble, aturonat, hi destaca la plaça Major, amb una entrada per tres arcades. Dins el terme, on abunden restes romanes de superfície, hi ha el santuari del Priorat, amb l'església romànica de Santa Maria, els veïnats de Saifores i de Sant Miquel i la gran casa de Sabartés. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBanyeres i Cateura, Joan  (Barcelona, 24/nov/1883 - Cauderan, França, 4/abr/1942)  Industrial i polític. Adscrit a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat a Corts per Lleida el 16/feb/1936. A mitjan gener de 1939 partí cap a l'exili.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyeta, la  (Palol de Revardit, Pla de l'Estany)  Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Banyets, illeta dels  (el Campello, Alacantí)  Illot, situada al nord del barri del Carrer del Mar.

131 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Banyets, illeta dels  (el Campello, Alacantí)  Jaciment ibèric. És situat en una antigua península, separada de la costa a causa d'un terratrèmol i tornada a unir al continent l'any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d'amplada màxima. L'hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos tercos occidentals i s'organitza de forma regular a partir d'un carrer central de 3,5 m d'amplada. S'hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d'entre la primera meitat del s V aC i el s III aC. Tot això, juntament amb l'abundància de materials d'importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d'un punt d'intercanvi comercial. També s'hi han documentat restes d'un poblat de l'edat del bronze i d'una vil·la romana.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyBanyoles  (Pla de l'Estany Municipi i capital de la comarca: 10,89 km2, 172 m alt, 19.343 hab (2014). Situat al pla de Banyoles, al costat de l'estany de Banyoles, al nord-oest de Girona. El terreny, bàsicament pla, és ocupat per rouredes i alzinars als vessants dels turons que el limiten. L'economia local, centrada tradicionalment en l'agricultura, on prepondera el secà (blat, blat de moro i lleguminoses). El Terri, originat a l'estany, i les sèquies fan possible el regadiu (farratges i cultius d'horta -alls-). Ramaderia (bestiar boví i porcí, destinat, sobretot, a l'explotació de la carn) iInici página l'avicultura (granges dedicades a la producció intensa de pollastres i d'ous). Si celebren diverses fires i mercats. Centre d'antiga tradició industrial (tèxtil, metal·lúrgica, alimentària, mobles, etc). Activitats turístiques lligades als esports aquàtics i al paisatge. A la ciutat destaca el monestir de Sant Pere de Banyoles, l'església arxiprestal de Santa Maria de Turers, d'estil gòtic, la plaça porticada...  Segueix... 

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Banyoles  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Despoblat, a l'esquerra de l'Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles). Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d'Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d'emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410). Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l'apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d'Ebre.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

estany de BanyolesBanyoles, estany de  (Banyoles, Pla de l’Estany)  Llac situat al pla de Banyoles, al nord-est de la ciutat. La seva superfície és de 107 ha, amb una longitud, de nord a sud, de poc més de 2 km, té una amplada que va des de 7,30 m a la banda més ampla fins a 2,35 m a la més estreta, i una fondària entre 6 i 62 m. És de tipus tectònic i càrstic, s'alimenta de deus subterrànies i desguassa per cinc emissaris -origen del Terri-, canalitzats d'antic. És habitat per diferents espècies de peixos, entre els quals es destaquen els barbs, les anguiles, les bagres i les carpes, i visitat per ocells aquàtics, com els coll-verds, els xarxets, les polles d'aigua i les becades. Actualment, especialment arran dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, és un important centre esportiu, on es practiquen tota mena de modalitats aquàtiques.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBanyoles, mandíbula de  (Banyoles, Pla de l'EstanyMandíbula d'un home de Neanderthal, descoberta prop de l'estany de Banyoles, la primera trobada a Catalunya (1887); fou recollida per P. Alsius entre els dipòsits sedimentaris de l'antillac, d'una extensió més gran que l'actual. Es conserva a la Col·lecció Prehistòrica Alsius de Banyoles.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyoles, margues de  (Banyoles, Pla de l’Estany)  Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l'oest de la ciutat, localitat-tipus.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Banyoles, mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim, posteriorment ha estat identificat amb Joan Antigó.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyoles, monestir de  (Banyoles, Pla de l’Estany)  Monestir benedictí. Fundat al començament del s IX per l'abat Bonit. Al llarg de l'Edat Mitjana, les possessions del monestir anaren creixent, i també la seva influència social i cultural: des del s XI tingué una escola monacal, i el 1446 s'hi fundà un estudi general benedictí. La comunitat subsistí fins al 1835 (desamortització espanyola de Mendizábal). Destruït parcialment pels terratrèmols del 1427 i 1428, les tropes franceses n'arruinaren (1655) tota l'obra romànica. L'edifici actual, d'estil neoclàssic, conserva la portalada gòtica i el retaule, també gótic, de l'altar major, del mestre de Banyoles.

87 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bànyols  (Alaró, Mallorca Septentrional)  Possessió, situada a l'esquerra del torrent de Solleric, entre la vila i Consell. Havia estat una alqueria en època islàmica; a la darreria del s XIII conservava encara una mesquita.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBanyols, els  (Baix Llobregat, BarcelonèsNom del delta del Llobregat a l'edat mitjana (o Banyoles), sector de marina dels antics termes de Sant Boi de Llobregat (els Banyols de Sant Boi, esdevingut més tard el Prat de Sant Boi, dellà Aigua o de Llobregat) i de Santa Eulàlia de Provençana (els Banyuls de Provençana, esdevinguda més tard el Prat de Provençana o deçà Aigua).

89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Banyos, cap de  (Ciutadella, Menorca)  Cap de la costa occidental, entre el cap de Menorca i el port de Ciutadella.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Banys, els  (Riudecols, Baix Camp Antic lloc de la comarca, situat prop de les Voltes, esmentat del s XIV al XVI com a membre de la comuna del Camp de Tarragona.

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Banys, fort dels  (els Banys d'Arles, Vallespir)  Petit fort quadrat, d'uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l'enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l'indret d'una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688. És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.

92 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirBanys d'Arles, els  (Vallespir Municipi: 29,43 km2, 240 m alt, 3.680 hab (2012), (ant: els Banys del Tec; fr: Amélie-les-Bains). Situat a banda i banda del riu Tec. Les principals fonts d'ingressos del municipi provenen del turisme i del comerç, gràcies a les estacions d'aigües sulfuroses. També és important la indústria, sobretot del paper, i la ramaderia. La població ha augmentat progressivament a partir de mitjan s XIX. A partir del 1840, l'administració francesa va donar al municipi el nom oficial d'Amélie-les-Bains, en honor de la reina Maria Amàlia, que hi passava temporades. El poble conserva nombroses restes romàniques, sobretot termes, i les restes de l'antigaInici página església dels Banys, del s XII. El terme comprèn els antics municipis de Palaldà i de Montalbà de l'Església. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Banys de Busot, els  (Aigües de Busot, Alacantí Veure> banys de Busot.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banys de Ribes, els  (Campelles, Ripollès Veure> banys de Ribes.

96 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Banys de Sant Joan, es  (Campos, Mallorca Oriental)  Balneari, a mig camí entre la vila i el port de Campos, a la vora oriental del salobrar de Campos. És l'única manifestació de termalisme en tota l'illa. L'aigua surt a 38,7ºC i té una olor sulfhídrica i un gust amarg i salat.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banys de Sant Vicenç, els  (el Pont de Bar, Alt Urgell Veure> banys de Sant Vicenç.

94 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Banys del Tec, els  (els Banys d'Arles, Vallespir)  Nom amb que també ha estat conegut el poble.

98 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Banyuls, coll de  (Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d'Empordà, Alt Empordà Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l'Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l'Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla. El 15/des/1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons. Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l'abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBanyuls, Dalmau de  (Catalunya, v 1272 – Rosselló ?, 1345)  Cavaller. Guerrejà gran part de la seva vida al servei de Robert d'Anjou, rei de Nàpols, de la lliga güelfa toscana, de la Santa Seu (1309-13) o de Venècia (1313). Tornà al Rosselló i ocupà un lloc destacat a la cort del rei Sanç de Mallorca, de la cort del qual fou conseller. Del 1320 al 1322 fou lloctinent reial a Mallorca. A la mort del rei Sanç es guanyà l'enemistat de Felip, regent per la minoritat del successor Jaume III, i se n'hagué d'exiliar, primer a Catalunya i després a la cort papal d'Avinyó. Aconseguí, però, el perdó de Jaume III, que entre el 1338 i el 1340 el nomenà lloctinent reial al Rosselló. El 1378 el seu fill Dalmau de Banyuls adquirí les senyories de Nyer, Porcinyans i la Roca, al Conflent.

100 CATALUNYA NORD - CULTURA

Banyuls, vi de  (Banyuls de la Marenda, Rosselló)  Vi dolç natural, amb denominació d'origen. És obtingut a partir d'un most amb 14º d'alcohol produït per diverses varietats de raïm. Per a la seva elaboració hom deixa fermentar el most, i quan els llevats han produït 5º d'alcohol hom atura la fermentació addicionant-hi alcohol en un 10%; hom aconsegueix així gairebé 110 g de sucre natural per litre. A continuació és sotmés a l'envelliment en bótes de roure que sovint són expossades al sol per a l'obtenció de rancis.

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBanyuls de la Marenda  (Rosselló Municipi: 42,43 km2, 5 m alt, 4.652 hab (2012), (ant: Banyuls del Maresme, fr: Banyuls-sur-Mer). Situat a la zona costanera, al límit amb l'Alt Empordà. El relleu és en part accidentat per la serra de l'Albera. Les principals fonts de riquesa de municipi són el conreu de la vinya, dedicada a la producció de vi dolç, i el turisme, que ha partir del 1950 ha donat un nou impuls a la població. El poble, que ocupa la cala de Banyuls, conserva l'antiga església parroquial, dita de Sant Joan de Munt,Inici página d'estil romànic; l'actual és de construcció moderna. També hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, obra de l'escultor Aristides Maillol, fill de la població. Dins el terme, hi ha els veïnats de Perafita, de la Rectoria i del Puig del Mas, a més d'algunes masies i torres de defensa medievals. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

102 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBanyuls dels Aspres  (Rosselló Municipi: 10.53 km2, 115 m alt, 1.237 hab (2012). Situat a la plana litoral, en contacte amb el baix Vallespir, a l'esquerra del riu Tec, a la contrada dels Aspres. Gairebé només s'hi cultiva la vinya, a causa de la sequedat del terreny, i és la principal font d'ingressos del municipi, degut a la producció de vi de qualitat. Hi ha una societat cooperativa vinícola, centre del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló que produeix vins negres de taula i de la zona de Costes de l'Alt Rosselló que produeix vi dolç natural, i que aplega diverses cooperatives de la zona. El nucli antic del poble o Vila Vella, agrupat al voltant de l'església gòtica de Sant Andreu (del s XV), conserva part de les muralles medievals. El 1873 hi va ser trobada una antiga metròpoli, possiblement ibèrica. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Banyuls i Comte, Carles de  (Rosselló, s XVII - a 1687)  Militar. Senyor de Nyer (Conflent). Perseguit per les autoritats castellanes des del 1635, lluità al costat de la Generalitat el 1640. Posteriorment, i després del tractat de la pau dels Pirineus (1659), s'oposà a la dominació francesa del Rosselló (conspiració del 1674).

104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Banyuls i de Forcada, Antoni de  (Perpinyà, Rosselló, s XVIII – Barcelona, 1795)  Escriptor. del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista. Doctor en teologia, fou canonge d'Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82). Després de la Revolució Francesa s'establí a Barcelona, on testà el 1795.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBanyuls i de Forcada, Joan Baptista de  (Perpinyà, Rosselló, 1735 – 1820)  Noble i militar (dit el Cavaller de Montferrer). Fou delegat per la noblesa del Rosselló com a diputat als Estats Generals francesos el 1789; formà part de l'ala contrarevolucionària de l'Assemblea Constituent. Durant la Legislativa i la Convenció abandonà la vida política i es retirà a la Roca d'Albera. Pel mai/1793 fou empresonat a la ciutadella de Montpeller, acusat de conspirar contra el règim i d'entendre's amb les autoritats espanyoles per posar el Rosselló sota llur sobirania. Posat en llibertat després del 9 Termidor, tornà al Rosselló.

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Banyuls i de Llupià, Tomàs de  (Rosselló, s XVI – 1627)  Militar. Era senyor del castell de Nyer, i de les seves freqüents bandositats nasqué la lluita entre nyerros i cadells que es generalitzà pel Principat. El perfil que representaven les seves forces, compostes per bandolers, i l'agitació constant que produïren, obligà el virrei F. de Toledo a segrestar el castell de Nyer (1579), i el seu soccessor, el comte d'Aitona, a fer el mateix amb el monestir de Cuixà (1580), on Banyuls s'havia instal·lat. El duc de Terranova fracassà en voler capturar-lo, i acabà oferint-li d'anar a lluitar en l'exèrcit reial a Nàpols, la qual cossa acceptà el 1581.

107 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Banyuls i d'Orís, Tomàs de  (Rosselló, s XVII – Barcelona, 1657)  Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià. Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya. Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.

108 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Baó  (Rosselló)  Forma amb la qual també és conegut el nom de Bou.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baquero, Josep Maria  (Catalunya ?, s XIX – Madrid, 1905)  Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques. Fou al seu temps el jugador més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBaqués i Tomàs, Josep  (Montmeló, Vallès Oriental, 1931 - )  Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial. Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures. Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967).

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bar  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l'esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja. Al capdamunt del poble hi ha l'església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d'Aristot, guardava l'entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió. Al final del s XIX, Bar formava encara un municipi. Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l'antic pont de Biar, origen del poble del Pont de Biar. Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barado i Font, Francesc  (Badajoz, Extremadura, 1853 – Tarragona, 1922)  Militar i historiador. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona (1873). Participà en la campanya contra els carlins al Principat i fou ascendit a alferes el 1874. Es retirà el 1913 amb el grau de comandant. Col·laborà amb treballs d'història militar a "La Renaixença" i a "La Il"lustració Catalana", i és autor de César en Cataluña (1881), Museo Militar. Historia del Ejercito Español (3 vols, 1883-87), La Vida militar en España (1887), il·lustrada per Josep Gausachs, Don Antonio Franch y Estalella, héroe del Bruch (1901) i Don Luis de Requesens y la política española en los Países Bajos (1906), que fou el seu discurs de recepció a l'Academia de la Historia de Madrid.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barahona, Josep  (Alacant, 1911 - )  Pintor. Conrea de forma ben destacada la pintura ingenuïsta.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarallat i Falguera, Celestí  (Barcelona, s XIX – 1905)  Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista "La Renaixença". Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Entre les seves obres, a part el gran nombre d'articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l'Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d'Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner. Afiliat al partit conservador, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1875-77).

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barallat i Falguera, Heribert  (Barcelona, 1854 – 1903)  Excursionista i escriptor. Professor mercantil, fou un dels fundadors de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques. Col·laborador de la revista "L'Excursionista", i de l'Album Monumental-Pintoresc de Catalunya (1879). Publicà diverses monografies, com La Seu de Tarragona, Lo castell de Burriach i Lo monestir de Santes Creus.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baralt i Torres, Ignasi  (Arenys de Mar, Maresme, 1748 – Maracaibo, Veneçuela, 1805)  Navegant i comerciant. Membre d'una família de mariners d'Arenys, fou presoner de pirates i, alliberat pel seu germà Josep, fou milicià voluntari a Veracruz. Establert a Veneçuela, el 1780 era síndic procurador municipal de Maracaibo, on concentrà la seva activitat en l'urbanisme municipal i el comerç.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baralt i Torres, Josep  (Arenys de Mar, Maresme, 1740 – 1829)  Navegant i professor de nàutica. Membre d'una família de mariners, navegà en la carrera d'Índies i, mobilitzat per la marina reial espanyola, aconseguí títols honorífics. Obert el comerç de Catalunya amb Amèrica per Carles III i autoritzada la creació d'una escola de nàutica, fou l'impulsor i primer director de l'Estudi dels Pilots d'Arenys de Mar, per tal d'ensenyar científicament l'art de navegar. El 1802 rebé el títol de tinent de navili.

118 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBaranda i Caixigal, Felip de  (Castella ?, 1774 - Palma de Mallorca, 1801)  Militar i poeta en castellà. Fou destinat a Mallorca el 1795. Tingué conflictes amb la inquisició per les lectures de Voltaire i Rousseau i per les seves idees sobre la religió. La seva mort per suicidi fou motiu d'inspiració de moltes poesies i romanços populars anònims.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baranera i Pasqués, Josep Maria  (Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920)  Eclesiàstic. Fou president de l'Associació d'Eclesiàstics de l'Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials. Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris "Aurora Social" i "Revista Social" i prengué part activa en diverses assemblees culturals. És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909).

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barat i Creus, Joan  (Barcelona, 31/gen/1918 - 1996)  Poeta i narrador. Cofundador del grup Estudi i col·laborador a les revistes "Poesia" i "Ariel". Autor dels llibres de poemes: Poemes (1947), Testimoni del silenci (1952) i Seguit del temps (1956), i de les novel·les: La columna trencada (1958) i Diari del captaire (1955), d'ambient parisenc. Posteriorment, es va especialitzar en llibres infantils: Aixó va passar a Gualba (1980) i Història de la terra de tots temps (1983).

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barata, Antoni  (Mataró, Maresme, s XVIII – s XIX)  Advocat i polític. Es distinguí durant la guerra del Francès prenent part activa en la Junta Superior del Principat de Catalunya reunida a Tarragona (1808). Aquest organisme el nomenà intendent de la província, membre de la comissió de finances i d'una comissió judicial que havia de substituir en les seves funcions l'audiència de Barcelona, aleshores sota domini francès. Més tard, durant el trienni constitucional, fou ministre de la junta nacional del crèdit públic i ministre deInici página finances en el segon govern d'aquell període, presidit per Eusebio Bardaxí (1821-22). El 1834, com a sots-delegat de foment, exposà a l'ajuntament de Barcelona un informe sobre la creació de la Societat Econòmica d'Amics del País, la qual fou constituïda poc després.

122 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barata, la  (Matadepera, Vallès Occidental)  Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barata i Montanya, Francesc  (Matadepera, Vallès Occidental, s XVI - Roma ?, Itàlia, s XVI)  Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma. Deixà inèdita l'obra titulada De les dones més famoses de la Història.

124 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Baratech Alfaro, Feliciano  (Osca, Aragó, 1896 - Catalunya, 1977)  Periodista. Establert a Barcelona. El 1924 ingressà a "El Correo Catalán". Fou membre de l'assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera. A Osca dirigí el diari de caràcter agrari "La Tierra" (1933-36). A Barcelona fou director de "Solidaridad Nacional" i fou nomenat sots-director de "La Prensa". El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d'un gran valor documental.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baratta i de Valdivia, Artur  (Barcelona, 1860 – 1947)  Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París. Estrenà l'òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBaratta i Oliver, Faust  (Barcelona, 1881 – 1939)  Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare. Treballà en marbre, bronze, vorí i també conreà la joieria. És autor d'una font del parc de Montjuïc. Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baratta i Rossi, Àngel  (Itàlia, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Escultor. Col·laborà amb el seu germà Faust.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baratta i Rossi, Faust  (Carrara, Itàlia, 1832 – Barcelona, 1904)  Escultor. Germà d'Angel. Fidel seguidor del neoclassicisme. Féu les escultures del monument Al geni català (1856), situat al Pla del Palau, obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. També realitzà alguns panteons del cementiri del Masnou. Pare de Faust Baratta i Oliver.

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baratta i Ruiz, Faust  (Barcelona, 1921 – 1960)  Dramaturg. Fill de Faust Baratta i Oliver. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d'esperança (1957) i A reveure, papà (1958).

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baraut i Obiols, Cebrià  (el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 1917 - )  Historiador i monjo de Montserrat. Ha publicat diversos estudis d'història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l'estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l'obra de Brutails La coutume d'Andorre (1965). És fundador (1976) i director de "Quaderns d'Estudis Andorrans" i d'"Urgellia" (1979).

Anar a:   Balo ]     [ Bana ]     [ Band ]     [ Bany ]     [ Banys ]     [ Bar ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -