A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Barb ]     [ Barbas ]     [ Barbera, m ]     [ Barbere ]     [ Barc ]     [ Barcelo i A ]

A mi em sembla que la ironia és oportuna quan és inoportuna. (Manuel de Pedrolo i Molina)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barba, Àlvar Alfons  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà. És molt valuosa per a l'època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N'hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barba, Francesc  (Tarragona, 1820 - Catalunya, s XIX)  Pintor. Conreà els temes religiosos i fou també un hàbil copista. Treballà com a decorador al teatre Real de Madrid.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barba i Barraco, Anselm  (Barcelona, 1848 – 1883)  Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona i de la col·legiata de Santa Anna, on després ocupà el lloc de mestre de capella. Autor d'obres religioses (Missa de Rèquiem) i d'algunes sonates per a piano; difusor de Wagner a Catalunya i mestre d'Isaac Albéniz, d'Alió i de Noguera.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarba i Bendad, Josep  (Barcelona, 1804 – 1881)  Compositor. Mestre de capella de Girona, Valladolid i de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar, on actuà des del 1850 fins que morí. Les seves composicions eclesiàstiques són misses, responsoris, misereres, tedèums, salves i nadales.

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Barba Hernández, Bartolomé  (Castella, 1895 - Madrid, 1967)  Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abr/1947) les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l'abat Aureli Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec. Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barba i Roca, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1752 – 1824)  Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera, ingressà a l'Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l'Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb J.A. Navarro i M. Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata. Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l'Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barba i Rodríguez, Lurdes  (Barcelona, 1949 - )  Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid. Ha participat sota la direcció de Ll. Pasqual, P. Planella i X. Albertí i, entre d'altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de N. Comadira. Ha dirigit La primera de la classe'(1988), de R. Sirera, Final d'estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982. Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarba i Suris, Josep  (Terrassa ?, Vallès Occidental, s XVIII – Poblet, Conca de Barberà, s XIX)  IC Abat de Poblet (1810-13 i 1821-23), XLV dels quadriennals. Ingressà al monestir el 1784. Albergà temporalment els trapencs de Santa Susanna (Maella). L'oct/1822, els monjos de Poblet hagueren d'abandonar el monestir; en tornar-hi, l'ago/1823, Barba renuncià l'abadiat. La seva elecció esdevingué després d'haver estat vacant l'abadiat durant dos anys arran de la mort de l'abat Joaquim Casanovas. El monestir passava llavors una època molt difícil, com a resultat de la invasió francesa. En 1815, després de dos anys més d'abadiat vacant, fou elegit Jaume Pàmies. El 1821 fou destituït l'abat Esteve Torrell. Poblet prengué llavors el títol oficial de "Monasterio suprimido de Poblet i casa de reunión de ex-monjes bernardos". Josep Barba tornà a assumir les funcions, el CII abat, XLVIII dels quadriennals. Diversos monjos de la Trapa es revoltaren pel mai/1822 i anaren a reunir-se amb els sediciosos integristes. Aquest fet féu recaure sobre el monestir la ira de les autoritats i la comunitat fou deportada a Tarragona. El monestir sofrí diverses destruccions i algun pillatge. El 1823, amb els absolutistes, la comunitat tornà al monestir. Fou reposat aleshores a l'abadiat Esteve Torrell.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Barbacana, cala de sa  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Cala de la costa, a Portocolom, a la banda exterior de la punta de sa Bateria (que tanca el port per ponent), a tocar de les noves urbanitzacions.

10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Barbadell, Sant Nazari de  (Bulaternera, Rosselló Veure> Sant Nazari de Barbadell.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbal i Farré, Maria  (Tremp, Pallars Jussà, 17/set/1949 - )  Novel·lista. Professora d'institut, el 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer. Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBarball, barranc de  (Terra Alta Curs d’aigua de la comarca, neix a la creu de Saboga, dins el terme municipal de Gandesa i després de passar pels de Batea i de Vilalba dels Arcs i de limitar, durant un llarg recorregut, aquest darrer terme amb el de la Pobla de Massaluca desemboca a l'Ebre, per la dreta, dins el terme municipal de Riba-roja d'Ebre, vora el despoblat de Berrús.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbany, Rosa  (Granollers, Vallès Oriental, 1928 - )  Soprano. Cursà la seva carrera al Conservatori Municipal de Música amb Concepció Callao. El 1953 guanyà el premi extraordinari de Barcelona. El mateix any obtingué una beca per estudiar a Itàlia. Es diplomà a l'Accademia Nazioanle Santa Cecilia de Roma. Aconseguí durant quatre anys consecutius beca a l'Accademia Chigiana de Siena. El 1956, novament becada, anà a Stuttgart, on s'especialitzà en obres de Mozart. Dedicada amb predilecció al lieder, ha recorregut diversos països fent recitals d'aquesta especialitat i d'oratoris i òperes de cambra, sempre amb bons èxits.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbany i Mingot, Josep  (Guissona, Segarra, 1865 - ?, s XIX)  Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril. Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l'època i a "La Renaixença", fou director de "La Tomasa" i de "L'Avi", i escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l'ama, i nombrosos sainets i monòlegs.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbarà i Gómez, Joan  (Barcelona, 1927 - )  Gravador i pintor. Format a Barcelona, l'any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics. Novament a Barcelona, treballà als obradors de l'editor Gustau Gili i obrí taller propi. Ha intervingut en l'estampació d'obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d'A. Maeght. És també autor d'il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBarbaria, cap de  (Formentera, Eivissa)  Cap de l'illa, situat a l'extrem sud-oest. Els penya-segats del Puig Guillem (105 m) són el punt més meridional de l'arxipèlag. Prop es troba una torre de defensa. Al seu voltant hi ha la vénda d'es Cap de Barbaria.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Barbarissa, vall de  (Saünc, Alta Ribagorça)  Vall, capçalera de la vall de Saünc, drenada pel torrent de Llisat. És limitada a l'est per la cresta que uneix els pics de Bagüenyola amb el tossal de Boix passant pel coll de la Ribereta, i a l'oest per la cresta que uneix els esmentats pics amb el pic de Barbarissa (2.672 m alt) passant pel coll de Barbarissa, que comunica la vall de Benasc amb la vall de Gistau. Al centre d'aquesta vall hi ha l'estany de Barbarissa, un dels més grans de la regió de Pocets, i l'estany petit de Barbarissa.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barba-roja  (Oriola, Baix Segura)  Caseriu, a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà), a l'est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.

108 ÀFRICA - BIOGRAFIA

Barba-rossa  (Mitilene, Lesbos, v 1465 - Constantinoble, Turquia, 1546)  Pirata i almirall turc (àr: Hayr al-Din). Atacà els ports de Dénia i Alacant (1518) i organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes dels regnes de Granada i dels Països Catalans. Abandonà l'illa de Gerba (1520) durant l'escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada. Ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V (1535). En revenja entrà a Maó i assolà Menorca.

19 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Barbastre, bisbat de  (Aragó)  Jurisdicció de l'església catòlica. El 1995 li foren assignades les parròquies de la Ribagorça Occidental, la Ribagorça Oriental i el Cinca Mitjà -pertanyents fins aleshores al bisbat de Lleida- i adoptà la denominació Barbastre-Montsó. Els traspàs de les altres parròquies aragoneses (de la Llitera i el Baix Cinca) es dugué a terme el 1998.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarbastre, Joan de  (Aragó, s XIV)  Traductor, cal·lígraf i miniaturista del rei Pere III el Cerimoniós. La seva trigança a traduir uns llibres francesos que li havia encarregat el sobirà produïren que aquest s'hi indisposés i li negués una escrivania que sol·licitava (1371). Més tard s'hi reconcilià i féu prou mèrits perquè el rei Pere li encomanès el 1380 una còpia, que és de les dues catalanes conservades fins avui, del Llibre dels feyts o Crònica de Jaume I. Treballà per al rei fins al 1386. Encara que aragonès de naixença, pot ser considerat català per les seves activitats literàries.

107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Barbate, comtat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1922 a l'industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d'Espanya. El títol continua a la mateixa família.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbé, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1902)  Religiós i escriptor. Excel·lí com a orador i publicista, en una línia d'apostolat catòlic molt actiu.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barbeguera, rambla de  (Baix Maestrat)  Riu d'aigua intermitent. Neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca al mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellBarbens  (Pla d'Urgell Municipi: 7,3 km2, 283 m alt, 875 hab (2014). Situat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d'Urgell, al límit amb la comarca de l'Urgell. La font principal d'ingressos del municipi prové d'una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l'agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s'alimenta del canal d'Urgell. El poble, vora el nucli de Seana, pertanyent al mun. de Bellpuig d'Urgell, és esmentat ja el 1099; l'església parroquial és dedicada a Santa Maria. El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d'Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pelInici página municipi de Tornabous. El 1166 l'orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbens, Francesc de  (Barbens, Pla d'Urgell, 1874 - Catalunya, 1920)  Frare caputxí. Escriví en castellà bon nombre de treballs vulgaritzadors sobre temes diversos.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barber i Bas, Francesc  (València, 1864 – 1897)  Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l'època, com "La Correspondencia de Valencia", i fundà "La Correspondencia Alicantina". La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València. Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barberà, comanda de  (Barberà de la Conca, Conca de Barberà)  Comanda dels templers, una de les més antigues i importants de l'orde a Catalunya. El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l'orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d'Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143. Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat (1240) s'independitzà de Barberà. Extingits els templers (la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d'extinció de l'orde), la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan, creat el 1319; en aquests temps era, de molt, la casa més rica de l'orde a Catalunya. Els seus religiosos es refongueren amb els de l'Espluga de Francolí al començament del s XV, però restaren alguns religiosos a Barberà; el 1664 s'hi reuní un capítol provincial de l'orde. Fou propietat dels hospitalers fins al començament del s XIX.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barberà, conca de  (CatalunyaVeure> la Conca de Barberà.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarberà, Dalmau de  (Aragó ?, s XIII - Illes Balears ?, s XIII)  Noble. Del seguici del comte Nunyo Sanç. L'acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). La Crònica de Jaume I el cita combatent a la batalla de Portopí.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barberà, Evarist  (València ?, s XVII)  Ciutadà honrat i jurat de València el 1676. És autor d'un opuscle, Razones evidentes y claras que se proponen a los hijos de nuestra ciudad de Valencia para animarlos a que emprendan la fábrica de un muelle en la playa del Grao (1676), que responia a la necessitat de substituir l'antic moll de fusta per un altre de pedra. Fou un dels deu comissaris elegits pel consell general per a dur a terme l'empresa, iniciada el 1686.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Guerau de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L'any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Guillem de  (Reus, Baix Camp, s XIII – Barcelona, 1255)  Bisbe de Lleida (1248-55). Religiós dominicà; fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona (1235), nomenat per Gregori IX. Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel de Fabra i l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Albalat -compromissaris delegats per Innocenci IV-, puix que els caputxins de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l'elecció, no havien arribat a un acord. Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d'Alcanyís (1250). Donà constitucions al capítol catedralici de Lleida i celebrà un sínode diocesà per a la reforma del clericat.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarberà, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella. En 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Jaspert de  (les Corberes, França, s XIII - França ?, s XIII)  Militar i noble. Col·laborador de Nunyó Sanç, comte del Rosselló, l'ajudà en la defensa de Perpinyà contra els Montcada (1223), i l'acompanyà en l'expedició a Mallorca (1229). Professà el catarisme i fou condemnat per la Inquisició. Lloctinent del vescomte Pere de Fenollet, en morir aquest (1243), exercí la sobirania de fet en el vescomtat. Mantingué l'últim reducte càtar contra l'ofensiva francesa, el castell de Querbús, fins que fou empresonat (1255); per tal de recuperar la llibertat, cedí la plaça als francesos.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barberà, Joan de  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, s XVI – Benifassà, Baix Maestrat, 1579)  Abat del monestir cistercenc de Benifassà, el primer dels triennals. En la pràctica fou abat perpetu, ja que resultà reelegit vuit vegades, fins a la seva mort. Fou el primer Diputat Eclesiàstic de la Generalitat valenciana després que aquest càrrec deixà necessàriament de recaure sobre l'arquebisbe de València. Féu moltes millores al seu monestir, sobretot pel que fa al servei d'aigües i a la consolidació de les muralles.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Josep  (Barcelona, 1877 – 1947)  Compositor, professor i musicòleg. Deixeble de Felip Pedrell al conservatori del Liceu de Barcelona, del qual fou professor de composició i, més endavant, director (1931-38). Escriví obres didàctiques, música per a piano, simfònica i obres vocals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Josep de  (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1624)  Primer abat temporal de Santes Creus (1619-24). Introduí la congregació cistercenca de la corona d'Aragó, tant a Santes Creus com a Poblet, i en fou el primer vicari general català. Fou amant de les humanitats i gran amic personal i protector deInici página Vicenç Garcia, rector de Vallfogona; fou també famós predicador. En 1621 formà part de l'ambaixada catalana que requerí Felip IV perquè comparegués a Barcelona i hi jurés les Constitucions de Catalunya.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, marquès de  Veure> Pinós i de Rocabertí, Josep Galceran de.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barberà, marquesat de  (Catalunya)  Altre nom del marquesat de Santa Maria de Barberà.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Mateu  (Catalunya, s XVI - Sant Feliu de Guíxols ?, Baix Empordà, 1566)  Religiós i músic. Fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barberà, Pere Arnau de  (Rosselló, s XIII)  Noble. Era del seguici del comte Nunyo Sanç del Rosselló. L'acompanyà, el 1229, a l'expedició per conquerir Mallorca.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Ramon de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà, Ramon de  (Reus, Baix Camp, s XIII - Catalunya, s XIII)  Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarberà, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca-Rosselló, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàBarberà de la Conca  (Conca de Barberà Municipi: 26,43 km2, 475 m alt, 519 hab (2014). Situat al límit de l'Alt Camp, a l'esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, Anguera, al nord de Tarragona. El territori s'enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga. La base de l'economia local és l'agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalBarberà del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 8,3 km2, 146 m alt, 32.550 hab (2014), (o Santa Maria de Barberà). Estès per la vall del Ripoll, al sud de la ciutat de Sabadell. L'agricultura de secà, base tradicional de l'economia del municipi, ha quedat avui eclipsada per la gran expansió de la indústria, molt diversificada (maquinària, metal·listeria, quiímiques, peces d'automòbils, mobles, plàstics, ceràmica, cartró, filatures i gèneres de punt), que ha provocat a partir del 1960 un espectacular creixement de la població, en gran part immigrada. Al centre històric del municipi es destaca l'església parroquial de Santa Maria, romànica (s XII), amb tres absis i un campanar de planta rectangular, i amb importants pintures murals. També es conserva, si bé modificat en part, l'antic castell de Barberà (esmentat ja el 1005), amb la capella de Santa Coloma. Juntament amb Cerdanyola del Vallès, forma la mancomunitat gestora del nucli de l'actual municipi de Badia del Vallès, que se'n segregà l'any 1994. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut La Romànica - Escola del Bosc

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarberà i Boada, Ramon  (Alcover, Alt Camp, 1847 – Palència, Castella, 1924)  Prelat. Després d'haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d'Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914). Publicà alguns llibres piadosos.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà i Canturri, Josep Maria de  (Reus, Baix Camp, 1833 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1900)  Eclesiàstic i literat. Ensenyà al seminari de Tarragona. Traduí textos sagrats al castellà i al català, com les Odes d'Anacreont. Deixà inèdits diversos poemes com Lo prodigi del sigle (1863) i altres escrits de caràcter religiós, lingüístic i històric. Entre els darrers figura la monografia Los restos de Roger de Lauria, ¿dónde están? (1892).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barberà i Falcó, Josep  (Cocentaina, Comtat, 1843 - Manises, Horta, 1922)  Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d'Amics del País i president del consell d'administració de la Caixa d'Estalvis de València. Presidí en distintes ocasions el Col·legi d'Advocats de València.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà i Farràs, Josep  (Barcelona, 1925 - )  Arqueòleg. Dedicat a l'arqueologia preromana de Catalunya, ha dirigit diverses excavacions de poblats ibèrics i s'ha especialitzat en l'estudi de la ceràmica campaniana. Ha publicat: La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete, del Tossal de les Tenalles de Sidamunt (1965), La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (1970), La Penya del Moro a Sant Just Desvern (1975), aquesta en col·laboració, i Arte griego en España (1987).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà i Humbert, Faustí  (Barcelona, 1876 - s XX)  Compositor. Dirigí el Conservatori del Liceu. Escriví nombroses col·laboracions de premsa i obres pedagògiques. Harmonitzà cançons populars. Entre les seves composicions destaquen Simfonia en la menor, el poema simfònic Alfeu i Aretusa, Fulls d'àlbum, i diverses peces per a orquestra o piano sol, a més de composicions corals.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarberà i Martí, Faustí  (València, 1850 – 1924)  Metge, erudit i polític. Com a metge destacà pels seus estudis sobre otorinolaringologia (La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea, etc). Introduí a Espanya els nous mètodes d'ensenyament per als sordmuts (De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro, 1894). Edità, també, manuscrits mèdics valencians del s. XV. Fou l'organitzador del Congrés Mèdic Regional de València (1891). Vicepresident de la societat Lo Rat Penat, contribuí a fundar l'entitat València Nova (1904), de la qual aviat fou president. Publicà una interessant obra doctrinal, De regionalisme i valentinicultura (1910), que representava l'abandó del provincionalisme romàntic i la formulació d'un programa d'actuació política regionalista a València.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barberà i Nolla, Rita  (València, 1948 - )  Política. Diputada al Parlament valencià pel Partit Popular del 1984 a 1991, any en què fou elegida alcaldessa de València. Fou també presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barberà i Sanchis, Joan  (València, s XVIII – Gandia, Safor, 1824)  Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València. És autor d'un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d'un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d'un de sintaxi (1794).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberà i Suqué, Josep  (Reus, Baix Camp, 1923 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 2000)  Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d'escalada (GAM i CADE). El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72). Difusor de l'excursionisme i l'escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la sevaInici página activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l'excursionisme i l'escalada a Catalunya. Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d'una pedra: dels cinquanta anys d'escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996). El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom. En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barberans, masos de  (Mas de Barberans, Montsià)  Antic caseriu, origen del poble.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barberes, les  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Barri, situat entre la ciutat i el port, al llarg de la carretera de València.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barberí, Mateu Antoni  (Tarragona, s XVIII – Madrid, s XVIII)  Jurista. Publicà una obra titulada Educación de la juventud (Madrid, 1775).

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barberi i Santceloni, Josep  (Palma de Mallorca, 1766 – 1826)  Orador i historiador. Deixà un cert nombre d'escrits de caràcter històric.

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Barbet, puig  (Taurinyà / Vallmanya, Conflent)  Pic del Canigó (2.748 m alt), entre els dos municipis, a l'oest de la pica. Entre aquest cim i el puig Sec s'obre el coll Barbet (uns 2.600 m alt), que comunica Vallmanya i la vall de Cadí.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarbeta  (Itàlia, s XVI – Barcelona, 1616)  Bandoler. Cap de la banda que féu el robatori més gran de moneda del rei, a la Segarra, fugí als Estats pontificis, on va ser capturat i tornat a Barcelona, on fou executat.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbeta i Antonès, Joan  (Barcelona, 1911 - )  Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1940. El 1943 entrà com a professor de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts. Destaca sobretot com a paisatgista.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barbey i Prats, Josep  (Barcelona, 1894 – 1945)  Polític i economista. Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates. Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista (1920), formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d'exposicions d'art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922). Participà en la constitució d'Acció Catalana (1922), contribuí econòmicament a la fundació de "La Publicitat", fou sots-secretari d'economia del primer govern de la República Espanyola i col·laborà en revistes especialitzades d'economia i finances. En morir deixà una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barbier i Rosselló, Josep  (Palma de Mallorca, s XIX – Madrid, s XIX)  Escriptor en castellà. De filiació progressista. És autor del drama Juana de Souvri (publicat i representat a Mallorca el 1843) i Fe y esperanza. Palma de los mártires dedicada a las víctimas de la causa del Pueblo en el glorioso alzamiento que tuvo lugar en Alicante el año 1844 (1854). A partir del 1857 es traslladà a Madrid.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barbuda, tossal de la  (Albocàsser / Catí, Alt Maestrat)  Cim de la serra que separa les conques de la rambla Carbonera i del riu Segarra.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barbuts  (Girona, Gironès Nom d'una moneda encunyada el s XV en aquesta ciutat.

66 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaBarça  (CatalunyaNom popular amb què és designat i cridat el Futbol Club Barcelona.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barca, Aspàreg de la  (Montpeller, França, s XII – Tarragona, 1233)  Arquebisbe de Tarragona (1215). Fou conseller de Jaume I. Dirigí la concòrdia de 1227 que posà fi a la revolta d'Aragó, i prestà suport a l'expedició a Mallorca (1229). L'any 1232, Jaume I li encomanà el seu primogènit, Alfons. Intentà d'introduir la inquisició al regne.

68 ALGUER - GEOGRAFIA

Barca, riu  (l'Alguer, Sardenya)  Riu de l'illa, que drena el terme i desemboca a l'estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l'Alguer. Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra.

69 CATALUNYA - EMPRESA

Barcanova, Editorial  (Catalunya, 1980 - )  Empresa editorial, pertanyent al Grupo Anaya SA. Es dedica, principalment, a l'edició de llibres educatius en llengua catalana i a la literatura infantil i juvenil, amb diferents col·leccions per a cada segment d'edat.

70 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Barcarès, camp del  (el Barcarès, Rosselló, abr/1939 - fi 1942)  Camp de concentració. Organitzat a la platja, pel govern francès. Destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l'estat francès a la fi de la guerra civil del 1936-39 procedents de la zona republicana. En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d'aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló. D'una capacitat de 50.000 persones, n'arribà a contenir, el juny d'aquell any, de 70.000 a 80.000. El camp no fou mai considerat de caràcter repressiu, però als internats no els era permès d'abandonar-lo sense una autorització especial. El setembre de 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d'instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d'aquest camp, i posat sota l'autoritat militar. Després de l'armistici del 1940 fou un punt de constitució de companyies de treballadors estrangers destinades a diverses localitats de la zona lliure de l'estat francès. A la seva dissolució, la resta d'interns fou transferida a d'altres camps.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBarcarès, el  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Cala, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta del Barcarès, a l'oest, i la de l'Emperador, a l'est. Dóna nom a un caseriu proper, el qual es troba al nord mateix d'Alcúdia.

72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBarcarès, el  (Rosselló Municipi: 11,65 km2, 2 m alt, 4.080 hab (2012), (ant: el Port de Sant Llorenç). Situat a la costa, a la Salanca, vora l'estany de Salses, al nord de la desembocadura de l'Aglí. Es el municipi més septentrional de la costa catalana. La vida econòmica del terme, limitada tradicionalment a la pesca, ha experimentat una espectacular transformació durant els últims decennis amb l'arribada del turisme, que no ha parat de crèixer i ha provocat una forta estirada de la població. Port esportiu. El poble es troba situat a la platja de la Salanca. Dins el terme hi ha l'antiga torre de defensa de Sant Àngel. Del 1939 a 1942 albergà el camp del Barcarès, destinat a acollir a refugiats de la guerra civil espanyola. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barcedana, barranc de  (Pallars Jussà Curs d’aigua de la comarca (ort ant: Varsedana), afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Neix al vessant septentrional del Montsec de Rubies (terme de Gavet de la Conca) i desemboca al pantà de Terradets (terme de Llimiana).

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barcella, alt de la  (Banyeres de Mariola / Onil, Alcoià)  Cim (1.210 m alt) de la serra Fenossosa, entre la vall de Biar i la foia de Castalla.

75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Barcella, la  (Xert, Baix Maestrat)  Despoblat, aturonat, a 4 km de la vila, al nord, a la zona muntanyosa que separa les conques del riu de Cervera i del riu Cérvol, on hi ha la roca de la Barcella i la mola del Murar. Només resta l'antiga església de Sant Pere de Barcella, que esdevingué santuari de Sant Marc, amb hostatgeria. El barranc de la Barcella, que neix als vessants orientals del Turmell i passa prop d'aquesta església, desemboca al riu Cérvol per la dreta.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBarceló  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Antiga quadra.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló, Antoni  (Illes Balears, s XVII)  Lul·lista. Exercí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca; és autor d'un assaig manuscrit, d'aplicació sistemàtica de les doctrines lul·lianes a la teologia sacramental, atribuït erròniament a Rafael Barceló i Roig (De sacramentis in genere evisceratio juxta inconcussam venerabilis magistri... Raymundi Lulli, 1668-93).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló, Francesc  (Catalunya, s XVI)  Historiador. Deixà escrits uns Principis de les nobleses de Catalunya i una Història dels comtes de Barcelona.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló, Francesc  (Capçanes, Priorat, s XVII - Móra d'Ebre, Ribera d’Ebre, s XVIII)  Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan >Barceló i Anguera. Era carboner d'ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s'uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità. Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló, Francesc  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar. Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l'esquadra; la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat (3/ag/1808), en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses. D'aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d'aquesta ciutat.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBarceló, Francesc  (Illes Balears, 1927 - )  Pintor. Figura important del món artístic mallorquí. Té obres als museus d'Art Modern de Nova York, San Francisco i París.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, s XV – Sardenya ?, Itàlia, s XVI)  Pintor. Format a València. Treballà a Sardenya, on introduí l'estil gòtic valencià. És autor del retaule de la Visitació (Pinacoteca de Càller).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló, Josep  (Mataró, Maresme, 1820 ? – Barcelona, 6/jun/1855)  Dirigent obrer. Havia estat capità de la Milícia Nacional i figurà com a president de la Societat de Teixidors quan es produïren les accions contra les selfactines, màquines automàtiques de filar, en les quals tingué una actuació directiva, com també en la vaga general (1854-55). Va ser el líder més popular i influent del moviment obrer a Catalunya. Probablement per aixó fou executat, sota el pretext d'una suposada participació en un crim vulgar.

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló, Miquel  (Ciutadella, Menorca, s XVIII - Illes Balears, s XVIII)  Eclesiàstic. Trobant-se la seva illa natal a mans dels anglesos, escriví un opuscle defensant els privilegis locals de l'església.

85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló, Miquel  (Illes Balears, 1940 - )  Escriptor. És autor del recull poètic Així sia, publicat en 1957.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló, Tomàs  (Illes Balears, s XVII – Palma de Mallorca, 1723)  Erudit i polític. Ensenyà retòrica, filosofia, teologia i hebreu a l'Estudi General. Seguí la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria contra Felip V. Deixà nombrosos escrits de diverses matèries, dels quals pocs foren els publicats.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Anguera, Josep  (Capçanes, Priorat, s XVII – Viena, Àustria, s XVIII)  Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d'Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques. Durant laInici página guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà. Amb l'acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d'abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l'emperador.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Anguera, Pere Joan "el Carrasclet"  (Capçanes, Priorat, 1682 - Breisach el Vell, Hongria, 4/set/1741)  Guerriller. De jove fou carboner i llenyataire. L'any 1705 s'incorporà als cossos de voluntaris reclutats per defensar la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria. Lluita durant tota la guerra de Successió contra els borbònics i, un cop retirats els aliats, continuà la lluita. Després de la capitulació de Barcelona (1714) s'acollí a l'indult però a causa d'un petit incident amb un oficial borbònic fou empresonat. Aconseguí de fugir i aixecà una partida amb la qual lluità pel restabliment de les institucions tradicionals de Catalunya, suprimides pel decret de Nova Planta. El 1718 França tractà d'oposar-se a la política expansionista d'Alberoni i es valgué de Carrasclet, el qual s'entrevistà amb el duc de Berwick a Perpinyà. Ajudat...  Segueix... 

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Artigues, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1957 - )  Pintor i escultor. El 1982 va suposar el seu llançament internacional en ser seleccionat per a la Documenta VII de Kassel. Afermà el seu èxit internacional amb els quadres exposats a Arco 84. En la seva pintura es veu un acostament continu a les fonts primitives, producte dels seus freqüents viatges a l'Àfrica. Convertit en un dels pintors més cotitzats de l'Estat espanyol, ha exposat a la Biennal de Säo Paulo i a les galeries més prestigioses d'Alemanya, l'antiga Iugoslàvia, París, Nova York, etc.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBarceló i Caimaris, Francesc  (Ciutadella, Menorca, 1814 – 1858)  Escriptor. Era procurador dels tribunals. Escriví poemes en català i en castellà i dues novel·les, possiblement satíriques. Historiador poc rigorós, publicà una Historia de Menorca (1837), única obra no destruïda per la família i parcialment publicada a "Revista de Menorca" (1911-14). Enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l'autor. A més, dibuixà plans iconogràfics de poblacions menorquines, esdevinguts raríssims.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Combis, Francesc  (Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)  Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d'història natural a l'Institut Balear. Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d'ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears. L'any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Barceló i CullerésBarceló i Cullerés, Joan  (Menàrguens, Noguera, 1/nov/1955 – Barcelona, 28/jul/1980)  Poeta i narrador. Aplegà la seva obra poètica en Diables d'escuma (1980), premi V. Andrés Estellés, però s'havia donat a conèixer principalment en el camp de la literatura juvenil: Viatge enllunat (1979), Ulls de gat mesquer (1979) i Que comenci la festa (1980), premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil; pòstumament es publicaren: Estimada gallina (1981) i El somni ha obert una porta (1981). Temptà també la novel·la amb Pare de rates (edició pòstuma 1981). El 1975 publicà un curiós Volum XXVIIIè d'unes suposades "obres completes" on palesava les preocupacions existencials que caracteritzaren la seva obra.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Faix, Pau  (Barcelona, 1910 - 1997)  Fotògraf. S'inicià fent reportatges, tasca que després de la guerra civil ha compaginat amb una entusiasta dedicació a la fotografia d'espectacles, sobretot de teatre. HaInici página publicat assíduament els seus treballs a "Serra d'Or", entre altres revistes, i ha col·laborat en la il·lustració de diversos llibres, la majoria editats per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El 1986 li va ser concedit el premi de l'antiga Agrupació Dramàtica de Barcelona, entitat amb la qual va estar molt relacionat, el 1991 el premi Jaume I d'Actuació cívica Catalana, i el 1992 la Creu de Sant Jordi.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Fortuny, Francesc de Paula  (Palma de Mallorca, 28/feb/1943 - )  Escriptor. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil, ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l'aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Gayà, Francesc  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 - Palma de Mallorca, 1857)  Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l'ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814). Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Catarina Tomàs, en versos hexàmetres.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joana Barceló i MartíBarceló i Martí, Joana  (Ciutadella, Menorca, 1959 - )  Política. La seva carrera s'inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme. En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca. El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva. Des del 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE. És llicenciada en geografia i inspectora de consum de l'ajuntament de Ciutadella. Des del 1999 presidí el Consell Insular de Menorca i en fou la consellera de turisme.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBarceló i Miquel, Bartomeu  (Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951)  Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d'administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica. Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Perelló, Miquel  (Felanitx, Mallorca Oriental, 1939 - )  Historiador. Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on s'interessà fonamentalment pels llegats araboberbers de l'Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d'investigació. Partí als Estats Units, on residí durant una llarga temporada. De tornada s'establí a Barcelona, on començà a treballar i seguí investigant. Des del 1988 fou catedràtic d'arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l'estudi de l'islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca -de la qual és pioner- i en l'assentament territorial dels grups iskàmics a l'illa. Ha publicat, entre d'altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l'illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i En las afueras del Medievalismo (1988). Ha publicat també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i ha traduït al castellà les memòries de l'artista florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984).

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Pons, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1932 - )  Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca, ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Pont de la Terra, Antoni  (Palma de Mallorca, 1716 – 1797)  Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l'armada reial. Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d'una fama llegendària per l'audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners aInici página Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d'Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l'armada. També comandà l'expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27/feb/1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779).

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Potgi, Onofre  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1806)  Mariner. Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l'armada Antoni Barceló. L'any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs. Prengué part en diverses expedicions a Alger, a Melilla, al

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Roig, Rafael  (Llucmajor, Mallorca, 1648 – Menorca, 1717)  Lul·lista franciscà. Ocupà dins l'orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l'Estudi General de Palma de Mallorca. Fou col·laborador de Salzinger, l'editor alemany de les obres de Llull; d'acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l'obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger al darrer capítol dels Perpicilia lulliana. És autor també d'un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma de Mallorca.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Serrano, Manel  (Barcelona, 1953 - )  Actor. El 1978 s'inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral. El 1979 s'incorporà als Joglars per a l'espectacle L'Odissea. El 1983 estrenà La tigressa i altres històries, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock (2000) ha acabat deInici página consagrar. Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes (1985), Carícies (1992), La guàrdia blanca (1993), o El gos del tinent (1998). És també autor d'espectacles com ara Quatre i repicó (1981) o Cabaret per a la guerra de Bòsnia (1995), ambdós premiats amb l'Aplaudiment Sebastià Gasch. Ha treballat en cinema a La quinta del porro, de F. Bellmunt (1980), i en sèries de televisió com ara Sitges o Laberint d'Ombres, produïdes per Televisió de Catalunya.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Tomàs, Josep  (Palma de Mallorca, 1758 – 1821)  Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787). És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barceló i Torrent, Pere  (Palafrugell, Baix Empordà, 1910 – 1984)  Metge reumatòleg. Es llicencià a Barcelona (1933). Fundà la Societat Española de Reumatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l'ús de l'alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d'algunes malalties reumàtiques. Fou fundador i director de la "Revista Española de Reumatología", president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia. És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos (1941) i Reumatismos vertebrales (1945), i col·laborà en el Tratado de Patología y Clínica Médicas (1951) dirigit per Agustí Pedro i Pons.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barceló i Tortella, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1888 – Terrassa, Vallès Occidental, 1973)  Prevere i poeta. El 1914 es traslladà com a missioner al Perú, i el 1925 fou empresonat com a conseqüència d'un sermó a la catedral de Girona i hagué d'exiliar-se a Perpinyà. El 1935 s'establí a Sant Feliu de Guíxols, i el 1937 tornà a Perpinyà. Es traslladà novament a Mallorca (1943), però recorregué diversos indrets de Catalunya. Dels seus milers de versos se'n publicà una selecció el 1974.

Anar a:   Barb ]     [ Barbas ]     [ Barbera, m ]     [ Barbere ]     [ Barc ]     [ Barcelo i A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -