A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Barcelona ]   [ Barcelona, co ]   [ Barcelona, p ]   [ Barcelones ]   [ Barci ]   [ Bardaixi, M ]

Riu i el món riurà amb tu; plora i ploraràs sol. (Ella W. Wilcox)

1 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BarcelonèsBarcelona  (Barcelonès Municipi i capital de la comarca i de Catalunya: 101,4 km2, 13 m alt, 1.602.386 hab (2014). Situat a la costa mediterrània en una plana d'uns 5 km d'amplària limitada pel mar, la Serralada Litoral (o de Marina) i els deltes del Llobregat i del Besòs. Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km2, però només uns 60 km2 corresponen al municipi de Barcelona. El terme municipal inclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l'antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d'Olorda. Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central (el Llobregat i la línia Besòs, Congost-Ter) convergeixen al pla de Barcelona. La ciutat es beneficia dels dos passos que aquests eixos han forçat a través de la Serralada Litoral (el congost de Martorell i el coll de Finestrelles, sota el turó de Montcada) per tal com la posen en un contacte fàcil...  Segueix... 

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBarcelona  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Possessió.

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

nou terminal de l'aeroport de BarcelonaBarcelona, aeroport de  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)  Aeroport (o del Prat). És el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat, entre els estanys de l'Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona. L'any 1913 s'hi havia iniciat l'aeròdrom de la Volateria i el 1915 s'hi havia establert l'Aeroclub de Catalunya. El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l'aeroport. Ampliat el 1929, l'aeròdrom acollí el 1931 la primera línia aèria catalana, l'anomenada d'Andorra, que moria a la Seu d'Urgell. El 1933, any que era constituïda la Companyia Aero-taxi Mallorca, la Generalitat intentava de transformar l'aeròdrom en aeroport internacional de Barcelona, respectant les instal·lacions esportives i les militars que ja funcionaven. A partir del 1939 hom l'anomenà aeroport Muntadas...  Segueix... 

117 CATALUNYA - ART

Barcelona, Ajuntament de  Veure> Casa de la Ciutat de Barcelona.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Antoni de  (Catalunya ?, s XII – Montserrat, Bages, s XII)  Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat. Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Antoni de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber. Escriví un Cerimonial de l'orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarcelona, Antoni Maria de  Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí Josep Maria Galdàcano i Melià.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, àrea metropolitana de  (CatalunyaDelimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d'actuació definit en el Pla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia. És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.

8 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona, àrees olímpiques de  (Barcelona, 1992)  Conjunt d'obres per a instal·lacions esportives i d'allotjament construïdes en quatre zones de la ciutat amb vista las jocs de la XXV Olimpiada. Les quatre àrees inclouen l'Anell Olímpica de Montjuïc, que comprèn l'estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell; la Vila Olímpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes; la zona de la Diagonal, entorn de les instal·lacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Club de Polo; i finalment la Vall d'Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d'Horta.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, arquebisbat de  (Catalunya, s IV - )  Demarcació de l'església catòlica. Amb seu episcopal a Barcelona, elevada el 1964 a arxidiòcesi (arquebisbat) sense sufragànies, amb subjecció directa a la Seu Apostòlica. Bé que els primers indicis del cristianisme a la Barcino romana són del final del s. III i començament del IV (ho constaten el martiri de sant Cugat -v 304- i altres, segons la tradició local -santa Eulàlia, sant Sever, sant Medir, etc-), els primers bisbes barcelonins coneguts documentalment són Pretextat (v 343) i l'il·lustre escriptor sant Pacià (360-390). Entorn del 450, Nundinari, bisbe de Barcelona, creà una nova seu episcopal a Egara (Terrassa), que subsistí fins a la invasió àrab. Al s XII es produí una forta organització diocesana, en part promoguda pel bisbe sant Oleguer. Els límits diocesans...  Segueix... 

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, arxidiòcesi de  (Catalunya Veure> Barcelona, arquebisbat de.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarcelona, Atanasi de  (Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)  Frare caputxí. És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Bonaventura Gran de  (Riudoms, Baix Camp, 1620 - Roma ?, Itàlia, 1684)  Frare franciscà. Ingressà al convent d'Escornalbou. Passà després a Roma, on fundà el convent de Sant Miquel Arcàngel i altres establiments de l'orde. Fou molt estimat per les seves virtuts i els seus coneixements teològics. Fou beatificat el 1906. La seva diada és l'11 de setembre.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Casal de  (Catalunya, 878 - 1410)  Llinatge dels comtes de Barcelona i després reis de Catalunya i d'Aragó. Regí durant més de cinc-cents anys la vida de la Corona catalano-aragonesa. Iniciat per Guifré I el Pelós, nét de Bel·ló, comte de Carcassona, que el 878 fou investit comte de Barcelona-Girona-Besalú per Lluís el Tartamut. Més tard, el 985, el comte Borrell II decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capell i proclamà l'autonomia del comtat de Barcelona -fet que la història moderna considera el primer pas de la nacionalitat catalana i que el 1985 donà peu a la celebració del mil·lenari de Catalunya-. Ramon Berenguer IV, per matrimoni amb Peronella, hereva de Ramir II, uní el govern dels seus comtats al regne d'Aragó. El seu fill Alfons I esdevingué comte de Barcelona a la mort del seu pare (1162) i rei d'Aragó per renúncia de la seva mare (1163). El llinatge s'extingí, per línia masculina directa, el 1410 amb la mort de Martí I de Catalunya i Aragó, dit l'Humà.

15 CATALUNYA - ART

catedral de BarcelonaBarcelona, catedral de  (Barcelona)  Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia, des del 1867 té el títol de basílica menor. La primera catedral de Barcelona fou una basílica paleocristiana del s IV, excavada a partir del 1945 i que es conserva en part al subsòl a tocar de la catedral. Malmesa per les incursions musulmanes, el 1045 Ramon Berenguer I i Almodis iniciaren la construcció d'una nova catedral, romànica, que fou consagrada el 1058 per l'arquebisbe Guifred de Narbona. L'actual edifici gòtic fou començat a construir el 1298 per les dues portes laterals, amb escultures arcaiques de factura italiana. És deInici página planta de tres naus d'igual altura i un sol absis, amb deambulatori i capelles radials, continuades a les col·laterals, amb galeria superior en disposició que aparenta altres dues naus i que dóna al temple una amplitud i una il·luminació característiques. En són coneguts els noms dels...  Segueix... 

16 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona, Club de Futbol  Veure> Barcelona, Futbol Club.

17 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona, Club de Natació  Veure> Club de Natació Barcelona.

116 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona, Club de Polo  Veure> Club de Polo Barcelona.

18 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona, Club de Tennis  Veure> Club de Tennis Barcelona.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, comanda de  (Catalunya, 1150/60 – 1796)  Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, comtat de  (Catalunya, 985 - 1714)  Territori històric que arribà a aglutinar quasi tota Catalunya, així com d'altres jurisdiccions senyorials del vessant mediterrani. Regit per un comte i després també marquès, a causa de la condició fronterera d'aquest espai. El comtat de Barcelona incloïa així les terres del Vallès, el Maresme i el Penedès. Amb el temps, els comtes de Barcelona s'anaren annexant els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya, Urgell, Rosselló, Empúries, Pallars i part de la Ribagorça, i també foren, en determinats períodes, comtes de la Provença i senyors del Bearn, la Bigorra i altres territoris del Llenguadoc.Inici página A mitjan s. XII, sota el regnat de Ramon Berenguer IV, amb la repoblació de Tarragona i la conquesta de Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149), Miravet (1152) i Prades i Siurana...  Segueix...

21 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA

Barcelona, comte de  (Espanya, 1941 - )  Títol amb el qual, des de la mort d'Alfons XIII d'Espanya, ha volgut ésser denominat oficialment el seu fill i hereu Joan de Borbó i de Battenberg.

22 CATALUNYA - POLÍTICA

Barcelona, conferència de  (Barcelona, 1921)  Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.

23 CATALUNYA - POLÍTICA

Barcelona, Corporació Metropolitana de (CMB)  Veure> Corporació Metropolitana de Barcelona.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, corregiment de  (Catalunya, 1716 – 1810)  Demarcació administrativa. Creada pel decret de Nova Planta. Comprenia el territori de l'antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sots-vegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona. Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal. El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar (1718), governador militar de la ciutat; el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d'Ametller i Pescio (1718), i el primer de la civil, Josep Francesc d'Alòs i de Rius (1718).

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, corregiment de  (Catalunya, 6/mar/1810 – 1812)  Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general francès Augereau. El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833. Perdurà fins a l'anexió de Catalunya a l'imperi francès (1812).

26 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaBarcelona, Escola d'Arqueologia de  (Barcelona, d 1915 - )  Grup de preshistoriador i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera. L'accès d'aquest als càrrecs de director del Servei d'Escavacions de l'Institut d'Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l'origen de l'escola. Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Ll. Pericot, J. Colominas i J. De C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de J. Maluquer de Motes, M. Tarradell i A. Arribas.

27 CATALUNYA - CULTURA

Barcelona, escola de cinema de  (Barcelona, 1966 – 1969)  Grup de realitzadors cinematogràfics catalans o establerts a Barcelona: Jacint Esteva, Joaquim Jordà, Carles Duran, Vicenç Aranda, Ricard Bofill i, posteriorment, Jordi Grau i José Maria Nunes. Fou propugnada pel crític i cap de producció Ricard Muñoz i Suay, enfront de la generació madrilenya denominada Nuevo Cine Español. A part la intenció propagandística del terme, el nexe, no gaire coherent, entre les seves obres era, juntament amb l'abaratiment de la producció, una ambició renovadora actualitzant i en certs casos contestatària. La temporada 1968-69 el grup desaparegué de fet.

28 CATALUNYA - CULTURA

Barcelona, escola filosòfica de  (Barcelona, s XIX – 1939)  Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del s XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d'una escola filosòfica. Des dels seus primers representants, seguidors de l'escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d'afinitats bàsiques i una comunitat d'estil i d'actitud, com: l'allunyament de tot dogmatisme, l'intent d'integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica. En els anys d'entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n'impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d'aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarcelona, Feliu de  (Barcelona, 1624 – 1662)  Frare caputxí. Destacà pel seu saber. Introduí a la província catalana de l'orde l'estudi de les doctrines de sant Bonaventura. És autor d'una Instrucció de predicadors que seria publicada bastants anys després, el 1679, i traduïda al castellà. El seu cognom era Sembesart, i pertanyia a una família barcelonina força coneguda al seu temps.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Feliu de  (Barcelona, 1691 – 1771)  Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.

31 CATALUNYA - ESPORT

escut del Futbol Club BarcelonaBarcelona, Futbol Club  (Barcelona, 1899 - )  Entitat esportiva. Fundada pel suís afincat a Barcelona, Joan Gamper. Fou un dels primers club de futbol creats a Catalunya, gràcies a enginyers i altres tècnics estrangers que van fer conèixer la pràctica d’aquest esport al nostre país. Durant els primers anys la condició de soci, jugador i directiu eren gairebé una sola cosa, sobretot quan les competicions regulars no estaven gaire implantades, i els jugadors -tots ells amateurs- havien de buscar equips per poder competir alhora que havien d’afrontar totes les despeses que la pràctica de l’esport els ocasionava. L’evolució històrica del club es pot associar als terrenys de joc on ha desenvolupat la seva activitat. En el camp del carrer de la Indústria (1909) el “Barça” començà a convertir-se en una entitat important, tant pel nombre de socis com pels espectadors que convocava en cada partit. Fou en aquella etapa que es va abandonar l’amateurisme i començaren a sorgir jugadors...  Segueix... 

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Jordi de  Nom de religió de l'escriptor i religiós caputxí Jordi Llimona i Barret.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Josep de  (Barcelona, 1528 – 1584)  Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII. Escriví algunes obres ascètiques. Fundà laInici página institució de les "Quaranta hores".

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Josep Maria de  (Barcelona, 1670 – s XVIII)  Frare caputxí. És autor d'unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712). Fou orador sagrat molt remarcable.

35 CATALUNYA - CULTURA

Barcelona, missa de  (Barcelona, s XIV)  Conjunt de peces polifòniques sobre l'Ordinari de la missa. Procedent del repertori de la capella pontificia d'Avinyó, i vinculada a la capella musical catalanoaragonesa, la tècnica d'aquesta missa deriva de la d'Ars Nova francesa. Hi ha peces tropades, un ritme idèntic al llarg de determinats fragments que alterna amb l'hoquetus, procediment rítmic característic d'aquell art musical.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Oleguer de  (Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)  Frare caputxí. En produir-se l'exclaustració de 1835 passà a Itàlia. Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, pau de  (Barcelona, 29/jun/1529)  Tractat de reconciliació entre Carles V i el papa Climent VII, signat a la catedral de Barcelona. Les claúsules del conveni foren redactades a Barcelona pel nunci  papal Girolamo Bencucci, conjuntament amb Mercurino Gattinara, De Praet i el cardenal Granvelle, en representació de Carles V; l'emperador es comprometia a restituir Ravenna, Cervio, Mòdica, Reggio i Rubiera al papa, i aquest reconeixia a Carles V la investidura del regne de Nàpols, li prometia de coronar-lo emperador del Sacre Imperi i el comprometia a convocar un concili ecumènic per tal de posar fi al cisme; ambdós signataris es comprometien a una aliança militar contra els turcs i els luterans. Restava pendent la qüestió de Milà. La pau de Barcelona inaugurà un període de col·laboració entre Carles V i Climent VII, que havia de traduir-se en la solemne coronació de Carles V a Bolonya, aspiració del cercle erasmista del gran canceller imperial Mercurino Gattinara, del qual Miquel Mai formava part.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBarcelona, pla de  (Barcelonés Nom amb el qual també és coneguda la comarca.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barcelona, port de  Veure> Port de Barcelona.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, prefectura de  (Catalunya, 17/abr/1810 - s XIX)  Demarcació prevista per la divisió administrativa d'Espanya decretada per Josep I, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració. Comprenia el territori del Barcelonès, del Vallès, del Maresme, de Garraf, de l'Alt Penedès, d'Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l'Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

escut de la província de BarcelonaBarcelona, província de  (Catalunya, 1833 - )  Demarcació administrativa estatal: 7.733 km2. Una de les quatre del Principat. Paral·lel a la costa: serralada Pre-litoral (Montseny) i Serralada Litoral (Montnegre). La vall del Llobregat uneix aquest sistema a la depressió Central i a la regió pre-pirinenca (Cadí, 2.647 m, Pedraforca, 2.497 m). Economia i contribució al PIB espanyol (14,78%), segon lloc. Sector primari: 2% de la població activa. Regadius al Maresme i les valls i els deltes del Llobregat i el Besòs; vinya. A la depressió Pre-litoral, cereals i hortalisses (Vallès) i vinya (Penedès). A la depressió Central, blat al Lluçanès, el Berguedà i la Plana de Vic; al nord, en terres de secà, cereals i farratge; a la zona pirinenca, explotació forestal. Sals potàssiques i lignits; centrals tèrmiques. Els serveis són el sector de més població activa (56%); la indústria hi continua essent fonamental (42%): alumini, coure, indústria de l'automòbil i material ferroviari, accessoris automobilístics...  Segueix... 

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barcelona, regió de  (Catalunya Regió que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès, Garraf, el Baix Penedès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Comprèn, a grans trets, el territori de l'antic comtat de Barcelona, tal com era el s. XI (i que esInici página mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina), i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, setge de  (Barcelona, 1713 - 1714)  Nom amb el qual és conegut, en la historiografia internacional especialment, el setge que patí la ciutat per les tropes de Felip V i que culminà l'Onze de Setembre.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barcelona, Silvestre de  (Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)  Frare caputxí. És autor d'escrits filosòfics en llatí i d'una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816. El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d'Arenys de Mar el 1889.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, territori de  (Catalunya Territori, sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona. Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o comtat de Barcelona, ja a partir del s X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura. Al s XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria dels Sants, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar, Sant Genís dels Agudells i Santa Eulàlia de Provençana. En aquest territori...  Segueix... 

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, tractat de (1493)  (Barcelona, 19/gen/1493)  Tractat d'aliança entre Ferran II de Catalunya-Aragó, Isabel I de Castella i Carles VIII de França (que el signà a Tours el 18/gen/1493). Segons el qual el rei francès tornà a Ferran el Catòlic el Rosselló i la Cerdanya, sense que li pagués les 200.000Inici página dobles que li devia la corona d'Aragó des de temps de Joan II. A canvi d'aixó s'assegurava la seva neutralitat davant les operacions que preparava a Itàlia, llevat del cas que el papa fos atacat. Aquesta darrera clàusula permeté posteriorment la intervenció espanyola.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, tractat de (1529)  Veure> Barcelona, pau de.

47 CATALUNYA - CULTURA

Barcelona, Trio de  (Barcelona, 1981 - )  Formació instrumental. Constituïda pel pianista Albert Giménez i Atenelle, el violinista Gerard Claret i el violoncel·lista Lluís Claret. El seu repertori inclou les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc.

48 CATALUNYA - CULTURA

Barcelona, Universitat de  Veure> Universitat de Barcelona.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, vegueria de  (Catalunya, s XII - 1716)  Demarcació administrativa: 56.655 h (1718), que comprenia el pla de Barcelona, el Maresme fins al límit entre Caldetes i Arenys de Mar i el Baix Llobregat. En depenia la sots-vegueria del Vallès, amb la qual sumava 81.658 h el 1718 i formava una sola demarcació anomenada ja al s. XIV vegueria de Barcelona i del Vallès. A causa d'haver esdevingut carrers de Barcelona llurs capitals, també passaren a dependre les sots-vegueries de Moià i d'Igualada. El 1716 la vegueria de Barcelona, sense la sots-vegueria del Vallès ni la zona del Maresme, formà el corregiment de Barcelona.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcelona, vescomtat de  (Catalunya, s IX - s XIII)  Jurisdicció senyorial de l'antic comtat de Barcelona. Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (858), Ermenard (v 918) i Otger (v 966). Amb Guitard (m v 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal. El seu fill, Udalard I (m v 1014), que hagué deInici página suportar l'atac d'al-Mansur contra Barcelona (985), fou empresonat a Còrdova. Guislabert I (m 1062), bisbe de Barcelona, exercí el càrrec durant la minoria d'Udalard II (m v 1077). Durant aquest perìode es manifestà una oberta rivalitat amb el comte Ramon Berenguer I. Al contrari, Guislabert II (1076-1126) fou un dels principals col·laboradors dels descendents de Ramon Berenguer I. Reverter (m 1142) i Berenguer Reverter es passaren al servei dels almoràvits. Amb la mort del darrer (1208) sense descendència, s'extingí la casa vescomtal de Barcelona.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barcelona, Vila Olímpica de  (Barcelona, 1992)  Barri residencial, construït al Poblenou en ocasió de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Destinada, en un principi, a allotjar els participants dels Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar. El projecte urbanístic general anà a càrrec de diversos arquitectes, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD. Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I, el port Olímpic, per a competicions esportives, els dos gratacels que caracteritzen el conjunt del barri i la font monumental de la cruílla del passeig de Carles I amb l'avinguda del Litoral. Dels edificis d'equipaments cal esmentar el centre meteorològic, el centre de convencions, el pavelló poliesportiu, la caserna de bombers, el centre ecumènic i el centre d'assistència primària.

52 CATALUNYA - ESPORT

Barcelona Atlètic  (Barcelona, 1964 - )  Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Anomenat de primer Espanya Industrial, i després, successivament, Condal, Atlètic de Catalunya i Atlètic de Barcelona, forma part de la segona divisió A des del 1982, any en què deixà de jugar al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats i passà a fer-ho al miniestadi, construït al costat del Nou Camp. De les seves files es nodreix bona part del Futbol Club Barcelona.

53 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaBarcelona Centre de Disseny (BCD)  (Barcelona, 1974 - )  Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l'aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la fira de Barcelona. Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d'especialistes. Pertany a l'International Council of Societies of Industrial Design i a l'International Council of Graphic Design Association. Barcelona Centre de Disseny

54 CATALUNYA - LITERATURA

Barcelona Divulgación Histórica  (Barcelona, 1945 – 1951)  Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l'Institut Municipal d'Història i publicats a càrrec de l'editorial Aymà. De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà. Paral·lelament, l'Institut Municipal d'Història publicà cinc quaderns de "Sumario de Emisiones" (1944-49), amb resums i algun treball original. Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de "Divulgación Histórica de Barcelona", aparegueren quatre volums més, publicats per l'ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general.

55 CATALUNYA - ESPORT

logo dels Barcelona DragonsBarcelona Dragons  (Barcelona, 1991 - )  Equip de futbol americà. Es creà per participar en la primera edició de la Lliga Mundial, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units (NFL) amb equips d'Europa i dels mateixos EUA. Després de dues edicions (1991 i 1992) i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys. El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus. El 1996 els Barcelona Dragons guanyaven la World Bowl, el títol de la competició. La seu dels Barcelona Dragons és l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Barcelona Dragons

57 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaBarcelona Televisió (BTV)  (Barcelona, 3/nov/1994 - )  Emissora de televisió local. La gestió és a càrrec de l'empresa municipal Informació i Comunicació de Barcelona. Barcelona Televisió

56 CATALUNYA - EMPRESA

Acció de Barcelona TractionBarcelona Traction, Light and Power Company, Limited  (Toronto, Canadà, 1911 - Barcelona, 1952) 

58 CATALUNYA - ESPORT

Barcelonès, Club Muntanyenc  Veure> Club Muntanyenc Barcelonès.

59 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del BarcelonèsBarcelonès, el  (Catalunya Comarca: 145,8 km2, 2.227.238 hab (2014), cap: Barcelona. Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona. Limita al nord amb el Maresme i el Vallès Oriental, a l'oest amb el Vallès Occidental, al sud-oest amb el Baix Llobregat i a l'est amb la Mediterrània. - GEOGRAFIA FÍSICA: Comprèn el territori del pla de Barcelona, entre la serra de Collserola, el tram de la serralada litoral entre el Llobregat i el Besòs, i la mar. Al peu del Tibidabo (512 m) s'estèn un pla tabular obert a mar, ondulat per uns serrats baixos paral·lels a Collserola, que van del turó de Monterols fins al turó de la Peira, amb les altures màximes del turó de la Rovira (261 m) i el CarmelInici página (267 m). Aquest pla s'acaba en un territori baix format per les aportacions dels torrents que baixen d'aquestes muntanyes i s'ajunten amb els deltes dels dos rius. D'un delta a l'altre s'allargassa la platja, interrompuda per l'elevació de Montjuïc i antigament pel mont Tàber. El clima del...  Segueix... 

60 ALGUER - HISTÒRIA

Barceloneta  (l'Alguer, Sardenya)  Nom donat tradicionalment a la ciutat després de la conquesta catalana (1354).

61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Barceloneta  (Sardenya, Itàlia)  Nom donat a una població de l'illa l’any 1326. Fundada per l'infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d'aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona. Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327. Es conserven restes de l'església parroquial prop del santuari del Bonaire.

62 CATALUNYA - ESPORT

Barceloneta, Club de Natació  Veure> Club Natació Barceloneta.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Barcelona Barri, entre el port, la platja i l'estació de França. Fou creat a conseqüència de l'enderrocament de part del barri de la Ribera, amb motiu del setge per les tropes de Felip V (1715), i bastir-hi la Ciutadella. Fou projectat l'any 1719 per P. Von Verboom sobre els terrenys anomenats de Marbella, i en començá la construcció el 1753, sota la direcció de Francesc de Paredes. Es caracteritza per la urbanització de tipus engraellat i per les cases baixes. Antic barri de pescadors i gent de mar té una considerable activitat comercial. La remodelació urbanística de 1992 enderrocà els característics restaurants d'especialitats marineres, a més d'ampliar el passeig marítim i soterrar el ferrocarril.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBarceloneta, la  (Gualba, Vallès Oriental)  Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Begues, Baix Llobregat)  Barri, situat a més d'un quilòmetre a l'oest del poble.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (la Pobla de Lillet, Berguedà Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell)  Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Palafrugell, Baix Empordà)  Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d'Empordà.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Vallcebre, Berguedà)  Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Sils, Selva)  Veïnat.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Fornells de la Selva, Gironès)  Veïnat.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Vacarisses, Vallès Occidental)  Barri, al sud del poble.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barceloneta, la  (Montblanc, Conca de Barberà Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBàrcino  (Barcelona Ciutat romana (Colonia Iulia Faventia Paterna Barcino) que fou la capital de la Laietània i correspon a l'actual ciutat de Barcelona.

75 CATALUNYA - EMPRESA

logo d'Editorial BarcinoBarcino, Editorial  (Barcelona, 1924 - )  Empresa editorial. Fundada pel filòleg i erudit Josep Maria de Casacuberta. Inicià les publicacions amb la col·lecció "Els nostres clàssics" (més de 100 volums publicats), a la qual seguiren "Enciclopèdia de Catalunya" i la "Col·lecció Popular Barcino" (més de 200 volums). Altres col·leccions d'aquesta editorial: "Publicacions de la Revista", "Biblioteca Verdagueriana", "Biblioteca Renaixença", "Biblioteca Folklòrica Barcino", "Tramuntana" i "Biblioteca Algueresa". Anteriors al 1936 i no represes després de la guerra civil són les col·leccions "Els clàssics del món", "Col·lecció Sant Jordi" i "Antologia". Des del 1972, la Fundació Jaume I va fer-se càrrec dels projectes de l'editorial. Editorial Barcino

76 CATALUNYA - EMPRESA

Barcinógrafo  (Barcelona, 1913 – 1919)  Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d'Adrià Gual. En una línia semblant a la del film d'art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor. En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L'amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barcinona  (Barcelona (ort.ant: Barchinona) Nom llatí de la ciutat, posterior a Bàrcino Utilitzat també en texts oficials catalans fins a mitjan s XVI.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Barçola i Cardona, Miquel  (Alaior, Menorca, s XVI – 9/jul/1644)  Batlle d'Alaior. Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors. Reeixí a repelir-los, però morí després de la contesa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBardagí i Moras, Bartomeu  (Barcelona, 1915 - )  Tenor. Ha interpretat òpera i concerts. S'ha dedicat amb preferència als darrers. Han estat notables les seves intervencions a les Passions de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, la Novena Simfonia de Beethoven, que ha cantat divuit vegades, Joana d'Arc, d'Honegger i El retablo de Maese Pedro, de Falla, amb el qual s'ha presentat diverses vegades en festivals i a l'estranger. Interpreta sovint òperes al Liceu. Té gravats alguns discs. El 1966 estrenà al Teatre Fortuny de Reus l'Oratori de la Misericòrdia, del canonge Tàpies. També fou corrector de català.

80 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí  (Catalunya, s XIV - s XVIII)  Família de cavallers establerts a les valls de Bardaixí i de Benasc, que s'incorporaren des de mitjan s. XIV a la política i a l'administració de Ribagorça i d'Aragó. El més antic és Arnau de Bardaixí. Diversos membres d'aquesta família tingueren una actuació destacada durant l'interregne dels anys 1410-12. La seva adhesió a la causa de Ferran d'Antequera determinà l'ascensió fulgurant dels Bardaixí i l'ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d'Urgell. Un gran nombre de línies foren originades aleshores.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardaixí, Abraham ben  (Catalunya ?, s XIII)  Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu. Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardaixí, Anton de  (Barcelona, s XV - Catalunya, s XV)  Prohom. Fou atacat per la inquisició castellana ja abans que aquesta arribés a establir-se al Principat. Bardaixí recorregué al papa per prevenir-se'n, però de res no li valgué la protecció sol·licitada. El 1487, poc abans d'entrar a Barcelona el primer inquisidor, Antonio Espina, Bardaixí hagué de fugir de la capital, amb la seva família, per salvar-se d'una mort certa tan bon punt s'obrissin els primers processos. El seu cas resultà sorollós i serví de bandera a la voluntat general de no admetre la inquisició.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBardaixí, Antoni de  (Ribagorça, s XIV - Catalunya, d 1434)  Fill de Bernat. Iniciador de la línia dels senyors d'Albesa (Noguera). Algutzir i conseller reial, i defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d'Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d'Urgell. La seva successió passá als Torquemada.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardaixí, Antoni de  (Lleida, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV)  Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486). Doctor en drets civil i canònic, Bardixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l'inquisidor (1487). Tanmateix, preferí d'escapar-se cap a França. Posteriorment s'establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardaixí, Antoni de  (Catalunya, s XVI – 1609)  Procurador general de Ribagorça (1587-90) i se significà en el partit dels comtes de Ribagorça durant la revolta dels ribagorçans contra llurs senyors. Fou el pare de Cristòfor de Bardaixí i Servet.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Arnau de  (Aragó, s XIV)  Comanador de l'orde de l'Hospital a Saragossa (1364). Defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella.

87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Arnau de  (Aragó, ?, s XIV – s XV)  Noble. Participà al Parlament aragonès d'Alcanyís, durant l'interregne. Pel febrer de 1412, era un dels representants que, reunits amb els de Catalunya, fixaren les condicions d'elecció del nou monarca que calia designar.

88 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí, Balasc de  (Ribagorça, s XIV)  Segurament oncle de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Ramastué, Benavent i Calladrons.

89 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaBardaixí, Berenguer de  (Benasc, Ribagorça, v 1365 – Barcelona, 1432)  Cavaller, jurista i funcionari reial d'origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts. Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran d'Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume d'Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa. Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d'Aragó.

90 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí, Bernat de  (Ribagorça, s XIV)  Oncle probablement de Berenguer, el jurista. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Bellestar. Descendent seu fou el jurista Joan de Bardaixí i Almenara.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Francesc Joan  (València, s XVI)  Catedràtic de gramàtica a la universitat de València. Autor de De conscribendis epistolis (1564) i de Syntaxis latina (1566).

92 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí, Galeot de  (Ribagorça, s XV - Nàpols ?, Itàlia, s XV)  Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d'armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S'establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna. El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II.

93 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí, Joan de  (Ribagorça, s XIV - d 1451)  Militar. Fill del jurista Berenguer de Bardaixí. Senyor d'El Grado, Saidí, Osso, Pertusa, Antillón, Bespén, Castellflorit, La Almolda i Letux. Fou camarlenc dels reis Martí, Ferran I i Alfons IV. El 1409 participà en l'expedició a Sardenya amb les tropes de Benet XIII. Durant l'interregne lluità contra el bàndol urgellista aragonès. Es distingí (1413) en la campanya contra el comte d'Urgell i rebé, com a recompensa, el lloc d'El Grado.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBardaixí, Joan de  (Catalunya, s XIV - Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)  Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d'Antoni de Bardaixí. Camarlenc d'Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat. Serví a la flota de l'infant Pere fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.

95 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí, Joan de  (Ribagorça, s XVI – v 1588)  Descendent de Balasc de Bardaixí. Fou un dels capitosts del partit del comtes de Ribagorça en la revolta del comtat des del 1580.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Jordi de  (Aragó ?, s XV)  Prelat. Fill de Berenguer de Bardaixí i germà de Joan. Fou bisbe de Tarassona. El 1450 figurava també amb el càrrec de canceller d'Alfons IV el Magnànim en terres aragoneses i president del Consell d'Aragó. Fou un dels tractadors de les Corts aragoneses de 1452. Tres anys més tard actuà d'ambaixador prop del nou papa Calixt III. La seva activitat política resultà notable. Figurava també entre els apoderats de les corts de Fraga de 1460.

97 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Maria de  (Aragó, s XV)  Dama. Germana de Jordi de Bardaixí i filla, per tant, de Berenguer de Bardaixí i d'Isabel Ram. Es casà amb el noble aragonès Pere Ximénez d'Urrea.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí, Pere de  (Aragó, s XV)  Noble. Fou un dels tractadors o apoderats de les Corts de Fraga de 1460.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBardaixí i Almenara, Joan de  (Ribagorça, s XVI – Saragossa, Aragó, 1586)  Jurista. Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa. És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón.

100 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí i d'Alagó-Espés, Berenguer de  (Saragossa, Aragó, 1546 – 1615)  Bisbe d'Osca (1608-15). Era rebesnét de Berenguer de Bardaixí i de Pinós.

101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí i d'Arpaion, Pere Cristòfor de  (Ribagorça, s XVII - 1727)  Nebot de Pere de Bardaixí i d'Ascon. Lluità per la causa borbònica durant la guerra de Successió.

102 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí i d'Ascon, Pere de  (Benasc, Alta Ribagorça, 1611 - Ribagorça, d 1677)  Escriptor i jurista. Fou membre del consell reial i procurador general del comtat de Ribagorça. Escriví Descripción geográfica del condado de Ribagorza, Noticias de la familia de Bardaixí i Noticias de Ribagorza, no publicades fins al 1884.

103 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí i de Pinós, Berenguer de  (Ribagorça, s XV - País Valencià, s XV)  Fill petit de Joan de Bardaixí i Ram. Iniciador de la línia dels marquesos de Navarrés (País Valencià).

104 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bardaixí i Ram, Berenguer de  (Aragó ?, s XIV – s XV)  Fill petit de Berenguer. Fou l'iniciador de la línia dels senyors d'Oliete, Alcaine i Moneva (Aragó). El 1441 assistí a les Corts aragoneses començades a Alcanyis i continuades a Saragossa. En 1452 fou membre de la comissió executiva de les noves Corts d'Aragó. Actuà encara com a apoderat, en 1460, de les celebrades a Fraga.

105 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBardaixí i Ram, Joan de  (Ribagorça, s XIV - Aragó, s XV)  Fill gran de Berenguer de Bardaixí. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de La Almolda, Pertusa i Antillón (Aragó), la qual s'estingí aviat.

106 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bardaixí i Servet, Cristòfor de  (Ribagorça, s XVII)  Fill d'Antoni de Bardaixí. Justícia general de Ribagorça el 1638 i capitanejà la resistència del comtat contra les tropes franceses (1641-43) durant la guerra dels Segadors. Fou pare de Pere de Bardaixí i d'Ascon.

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bardají i Balanzat, Pere  (Eivissa, v 1810 – Madrid, 1853)  Militar i polític. Fou sots-tinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils. A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l'any 1840, per la qual cosa fou destituït. El nou govern moderat (1843) el nomenà alcalde-corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d'altres ciutats. Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears (1844, 1845 i 1846).

108 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bardamina, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça Coma de la vall de Benasc, que davalla del pic de Bardamina (3.079 m alt), al nord-est del pic de Pocets; al centre hi ha l'estany de Bardamina (2.354 m), l'emissari del qual, el torrent de Bardamina, desguassa al riu d'Estós per la dreta.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardem i Faust, Conxita  (Barcelona, 1918 - )  Actriu. Inicià la seva carrera professional després de la guerra civil, principalment a Madrid. Ha participat en diverses pel·lícules entre les quals es destaquen: Las largas vacaciones del 36 (1976) de J. Camino i Bearn (1983) de J. Chavarri. Darrerament ha format part de la companyia de Josep M. Flotats en diversos muntatges, com Per un sí o per un nou o Les tres germanes, el 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó de Joan Brossa i ha actuat a la Televisió de Catalunya en sèries dramàtiques.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBardés i Abellà, Ramon  (Esparreguera, Baix Llobregat, 3/oct/1910 – Sabadell, Vallès Occidental, 1999)  Escriptor. Professor de català. Promotor d'activitats culturals a Sabadell. És autor de les novel·les Sense esperança (1958) i La darrera primavera (1963), en què reflecteix el terror provocat per un règim totalitari i el desencís d'un activista polític, respectivament. També ha escrit algunes comèdies (Mercè, Les flors del demà i Final i preludi) i llibres de memòries (Un de nosaltres, 1985; Solament el record, 1990).

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardés i Huguet, Josep Maria  (Barcelona, 1914 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1996)  Eclesiàstic i publicista. Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia. Ha estat viceconsiliari diocesà dels joves d'Acció Catòlica (1950-60) i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, entitat en la qual ha promogut intenses activitats. Fundador i consiliari (des del 1961) del Centre d'Estudis Francesc Aiximenis. Del 1962 al 1965 dirigí la revista "Concili Avui", de la qual aparegueren quinze números, i que constituí una informació excel·lent sobre la marxa i l'abast del Concili Vaticà II. Col·laborà a "Qüestions de Vida Cristiana". Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, ha fet cursos i conferències sobre temes d'espiritualitat, de doctrina social i d'història eclesiàstica recent de Catalunya.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Bardina i CastaràBardina i Castarà, Joan  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 27/mai/1877 – Valparaíso, Xile, 10/jul/1950)  Pedagog i escriptor. De jove milità en el carlisme. Des del seminari col·laborà amb articles polèmits a "Lo Mestre Tites", entre 1897-1900, i publicà Catalunya i els carlins (1900) i Orígenes históricos del carlismo (1900). Estudià magisteri a l'escola normal, i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Participà en el Congrés Universitari Català del 1903 i en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Col·laborà amb Enric Prat de la Riba i fundà l'Escola de Mestres (1906-10, considerada com la primera experiència renovadora catalana en el camp de la formació dels mestres) i la Institució Spencer (1911). Fou professor de pedagogia dels Estudis Universitaris Catalans (1907), publicà una Gramàtica pedagògica de la llengua catalana (1970) i les Memòries de l'Escola dels Mestres (dels cursos 1906-07 i 1907-08). El 1909 dirigí la "Revista Catalana d'Educació". L'any 1917 se n'anàInici página a Bolívia i el 1918 s'establí definitivament a Xile, on exercí alguns càrrecs oficials. Fou professor de dret del treball a la Universidad de Santiago i a l'escola de dret de Valparaíso.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardolet, Antònia  (Vic, Osona, 1879 - 1956)  Escriptora. Publicà un recull de narracions titulat Siluetes femenines, a més d'articles diversos. Realitzà estudis astronòmics meritoris.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardolet i Pujol, Sebastià  (Torelló, Osona, 1934 - )  Abat de Montserrat. Ordenat sacerdot el 1957, estudià tres anys al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l'escolania durant nou anys. Posteriorment va ser secretari particular de l'abat Cassià Just (1977), que el nomenà prior del monestir (1978), càrrec que exercí fins el 1989, en que, per resignació de l'abat Just a l'abadiat, fou elegit pels monjos abat del monestir.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bardoll, Guillem  (Castellserà, Urgell, s XIII)  Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir a l'Urgell els drets de l'hereva legítima del comtat, Aurembiaix. Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.

Anar a:  Barcelona ]   [ Barcelona, co ]   [ Barcelona, p ]   [ Barcelones ]   [ Barci ]   [ Bardaixi, M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -