A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bare ]    [ Barn ]    [ Baro ]    [ Baron ]    [ Barrad ]    [ Barraquer i C ]

Qui mira massa lluny, lo de prop se li esmuny. (Antoni Pi)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barella i Miró, Albert  (Barcelona, 1918 - )  Enginyer tèxtil. Llicenciat a l'Escola d'Enginyers de Terrassa el 1943, esdevingué cap del departament téxtil del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1955, i el 1974 acadèmic numerari. El 1972 rebé la medalla del Textile Institute i fou elegit membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Membre de l'editorial board del "Journal of the Textile Institute" (1979), ha rebut les medalles de l'Institut Textile de France (1978) i la Warner Memorial 79 (1979). Ha publicat centenars de treballs dedicats a la recerca tèxtil.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barenys  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Despoblat, situat a la costa, prop de Salou. El terme fou donat a poblar per l'arquebisbe Bernat Tor el 1115; el 1550 l'església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut. Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBargalló i Ardèvol, Modest  (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Mèxic, s XX)  Pedagog i historiador. Ensenyà a l'Escola Normal de Gudalajara fins a l'exili del 1939 i després a l'Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metal·lúrgia colonial americana: La minería y la metalurgía en la América española durante la época colonial (1955), La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial (1969), etc. També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgía mexicana y de Hispanoamérica colonial (1973).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bargés i Pombo, Enric  (Barcelona, 1842 – Madrid, 1906)  Militar. Participà en les guerres d'Àfrica i en les carlines, el 1887 ascendí a tinent general. Fou capità general de Granada (1891) i de Catalunya (1901-02), on repirimí la vaga general del febrer de 1902.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bargués, Arnau  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1413)  Mestre d'obres i enginyer. El seu estil es pot caracteritzar com de flamíger català. Les seves obres més importants són: el Palauet reial de Poblet (1397) per encàrrec del rei Martí; la construcció de la façana gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1398-1402); l'antiga sala capitular de la catedral de Barcelona (1405-07), avui capella de Sant Oleguer i del Crist de Lepant.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barguja  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Llogaret (1.360 m alt) de l'antic mun. de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l'esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí). Ha pertangut a la parròquia de Querforadat i a l'antic municipi de Bar.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baridà  (Cabó / Fígols i Alinyà / Noves de Segre, Alt Urgell)  Antic terme situat entre els tres municipis, dependent de la parròquia de Gramós, situat al vessant septentrional de la serra d'Ares. Formà un enclavament (5,64 km2) del municipi de la Ribera d'Urgellet (fins el 1968, de la Parròquia d'Hortó).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBaridà, el  (Baixa Cerdanya / Alt Urgell)  Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver i l'Urgellet. És situada entre la línia de crestes que forma la frontera d'Andorra i la gran cinglera calcària del Cadí, que correspon a un escarpament de falla que ha orientat el curs del Segre d'est a oest i ha format un llarg congost. El nom prové del de l'antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i part del de Cava (el Quer Foradat). És situat al límit septentrional de l'alzina i de l'olivera, i hi penetra la roureda amb boix. Els nuclis de població són als costers assolellats, aprofitant replans enlairats. Els principals recursos econòmics són l'explotació forestal i la ramaderia. Hi ha hagut un fort despoblament. Antic lloc de pas de la Strata Ceretana romana, el Baridà és travessat per la carretera de Lleida a Puigcerdà (sots-vegueria de Baridà).

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baridà, sots-vegueria de  (Catalunya, 1225 – fi s XIV)  Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya. Comprenia la part més occidental, entre l'estret d'Isòvol i els banys de Sant Vicenç. Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló (nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia), en el qual el comte Nunyó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya (1225), que esdevingué centre del territori. Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà que es mantenia amb aquest nom encara a la fi del s XIV, tot i que la sots-vegueria de Baridà perdé la seva individualitat; el seu nom designa actualment la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells (el Baridà).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baridana, canal  (Cava, Alt Urgell Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí. Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana. A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m).

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaBàrig  (Safor)  Grafia antiga de Barx.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bariols, Hug de  (Catalunya, s XIII)  Religiós. Torres Amat li atribueix una versió catalana del Salm LXX de la Bíblia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barjau i Pons, Francesc  (Manresa, Bages, 1852 – Barcelona, 1938)  Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona. Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22). És autor, entre d'altres, d'un estudi sobre el rabí Yede'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrès, l'any 1916, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barjau i Riu, Josep Maria  (Barcelona, 1928 – 1960)  Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista "El Ciervo". Col·laborà a d'altres publicacions. Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barlès, J.  (Barcelona, 1865 – 1888)  Pintor. Deixeble de Simó Gómez. Estudià també a París, on residí i treballà durant anys. La seva mort prematura sembla haver frustrat un artista estimable. Algunes obres seves foren adquirides pel Museu de Pintures de Perpinyà.

16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Barletta, desafiament de  (Barletta, Pulla, Itàlia, 13/set/1503)  Fet d'armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó per la possessió de la Capitanata. El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarnabeu, Antoni  (Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)  Polític. Era doctor en teologia. Fou diputat en dues ocasions. Atacà la Inquisició i publicà una obra sobre béns eclesiàstics per la qual fou perseguit.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnadas, Carme  (Barcelona, 1905 - )  Pintora. Destaca com a paisatgista i com a pintora de temes florals.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnadas i Fàbrega, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1909 – Vic, Osona, 1981)  Pintor. Deixeble d'Iu Pascual a l'Escola de Belles Arts d'Olot i, posteriorment, professor de l'escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres (1935-36). Seguidor de la tradició de l'Escola d'Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnadas i Mestres, Josep Maria  (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939)  Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d'un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnades, Miquel  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVIII – Madrid, 1771)  Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial. Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida. També és autor de l'estudi Historia de las aves más raras que se encuentran enInici página España.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sergi BarnilsBarnils, Sergi  (Bata, Guinea Equatorial, 1954 - )  Pintor. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i assistí també a classes de ceràmica a l'Escola del Treball. S'encarregà del departament de ceràmica artística a la indústria familiar, alhora que desenvolupava la seva vocació de pintor, relacionat amb l'ambient artístic al voltant del taller que compartien X. Figueras, P. Minuesa i P. Codó. El 1990 realitzà un viatge a Mallorca on conegué el mecenes alemany Klaus Drobig, que el donà a conèixer en el mercat artístic alemany i europeu. L'obra de Barnils mostra un predomini del color i un estil personal i lliure, que li permet unir elements de l'art de cultures primitives a l'afany estructuralista de l'art europeu. Des de 1990 ha participat en nombroses exposicions, col·lectives i individuals; destacà la seva presència a la mostra XV de XX (Barcelona 1992), i les exposicions individuals a Berlín (1993), Milà o Viena (1997 i 1999), que l'han fet mereixedor del reconeixement internacional. Després d'una estada a Milà (1998), el Liceu Artístic de Florència li encarregà la realització de 16 grans vitralls per l'anomenat Temple de la Pau. Ha realitzat també una nombrosa obra gràfica en el taller de gravat de Giorgio Upiglio, a Milà.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Barnils i FolgueraBarnils i Folguera, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 13/oct/1940 - Reus, Baix Camp, 14/mar/2001)  Periodista. Ha exercit de professor a l'Escola de Periodisme de l'Església, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Escola Eina de disseny, als Estudis de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona i a l'Aula de Lletres. En premsa, ha treballat per a diversos setmanaris, diaris i revistes, així com a les agències d'informació Europa Press i Efe. En ràdio, ha treballat a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. Ha conreat la traducció i també ha col·laborat en els llibres La torna de la torna, Salvador Puig Antich i el MIL, Les entrevistes del lloro iInici página Com guanyar amics.

Catalunya té dues tares: una llei dictatorial, repressiva, ara en diuen Constitució;

i uns polítics mediocres i connivents i mamellons. (Ramon Barnils i Folguera)

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Barnils i GiolBarnils i Giol, Pere  (Centelles, Osona, 20/nov/1882 – Barcelona, 30/gen/1933)  Filòleg i foneticista. Pensionat per la diputació de Barcelona, estudià filologia romànica a la universitat de Halle, on seguí els cursos de Schäell i Suchier, i a París, on s'especialitzà en fonètica experimental. Dedicat a la investigació del català i als estudis de dialectologia, publicà la seva tesi doctoral El dialecte d'Alacant (1913). Durant sis anys s'encarregà d'aplegar materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana. Fou director del laboratori de fonètica de Barcelona, on va aplicar per primera vegada els mètodes de Rousselot, sota la direcció del qual publicà un volum d'"Estudis Fonètics", que constituí un dels números del "Butlletí de Dialectologia Catalana". Col·laborà en la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i fou director tècnic de l'Escola Municipal de Sordmuts. Dirigí les revistes "Estudis Fonètics", "La Paraula" i "El Parlar" i publicà nombrosos estudis de fonètica i de dialectologia, l'obra Els defectes del parlar (1930) i el recull de poemes Les creus de Centelles (1913).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnola i Escrivà de Romaní, Joaquim Maria de  (Barcelona, 1870 – 1925)  Botànic. Jesuïta. Fill d'una família de la noblesa catalana, excel·lí en l'estudi de la botànica; recorregué el territori català i en catalogà la flora; descobrí exemplars únics. Col·laborà activament en la Institució Catalana d'Història Natural i fou un dels defensors de l'Escola d'Estiu. Publicà Contribució a l'estudi de les falgueres a Catalunya (1915), Resum de botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnosell, Felip Josep  (Girona ?, s XVIII)  Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarnosell i Saló, Pere  (Peratallada, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 1949)  Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l'instrument. Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnoya, Antoni  (Girona, s XVII)  Fuster artístic.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnoya, Francesc  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Era tinent quan esclatà la guerra de Successió. El 1705 es passà al camp austròfil tan bon punt es produí l'arribada dels aliats a Catalunya. En unió dels germans Desvalls, i al front de forces improvisades, ocupà a finals d'oct/1705 Tamarit de Llitera, Montsó i Fraga, tot i que les tropes borbòniques hi feren dura oposició. El 1708 fou nomenat tinent coronel del regiment de cavalleria de Clariana, constituït aleshores. Tot seguit féu la campanya per reduir Sardenya a l'obediència de Carles d'Àustria. Lluità després al Principat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnoya, Josep  (Girona, s XVIII)  Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d'altres temples.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barnoya, Josep  (Girona, s XVIII – s XIX)  Escultor. Fill de l'homònim. Fou deixeble de Lluís Bonifàs i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baro  (Soriguera, Pallars Sobirà Llogaret (640 m alt) (o les Cases de Baro) de l'antic mun. d’Estac, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora la carretera de Balaguer a la Vall d'Aran, al nord de l'estret d'Arboló. L'església depenia de la parròquia d'Arcalís.

32 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBaró  (Perpinyà, s XIV – s XV)  Família d'artistes. Els més coneguts són Joan i Pere.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Baró, Bartomeu  (País Valencià, s XV - València ?, s XV)  Pintor. Anteriorment conegut com a mestre Bartomeu. Documentat a València del 1468 al 1479. L'única obra que se'n conserva amb certitud és la taula de La mare de Déu i l'infant amb donants (v 1470, Museu de Bilbao), malmesa i posteriorment restaurada, on sintetitza els corrents de la pintura flamenca i italiana.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró, Benet  (Catalunya ?, s XVI – Tarragona, s XVII)  Escultor. El 1615, per mort d'Agustí Benasser, continuà l'ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l'arquebisbe Terés, a la seu tarragonina. També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617).

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baró, Domènec  (Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)  Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d'ençà del 1815) i el de Ceret (d'ençà del 1829). És considerat el precursor de la renaixença literària de la Catalunya del Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró, Joan  (Catalunya, s XV)  Lul·lista. Deixeble de Jaume Gener. A París publicà el Liber in primum Sententiarum (1484), curs de lliçons universitàries, i a Barcelona els Proverbis de Llull (1493), data en que regia en aquesta ciutat l'escola lul·liana.

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baró, Joan  (Perpinyà, s XIV - s XV)  Artista. Fill de Pere el Vell. Treballà en la decoració de fustes i vidrieres del palau de Perpinyà.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBaró, Joan  (Perpinyà, s XV – 1458)  Artista. Fill segon de Pere. Es dedicà a la pintura de vidirieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d'Elna (1448).

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baró, mas del  (Bétera, Camp de Túria Altre nom del mas d'en Conill.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baró, Pere (dit el Vell)  (Perpinyà, s XIV – 1399)  Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d'Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l'església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou pare de Pere i Joan.

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Baró, Pere  (Perpinyà, s XIV – 1400)  Artista. Fill de Pere el Vell. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró, Ramon  (Lleida, s XV – 1464)  Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates. Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l'exèrcit de Joan II. Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra. Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baró, torre del  (Barcelona Antiga casa dels barons de Pinós. Situada a la quadra de Vallbona, dins el terme de Sant Andreu de Palomar. Construïda el s XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i modificada el 1797. Ha donat nom a un barri de Barcelona (la Torre del Baró).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró i Blanxart, Josep  (Canet de Mar, Maresme, 1798 - l'Havana, Cuba, 1878)  Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers. Construí a Canet de Mar l'ermita de la Misericòrdia. Fou regidor de Matanzas (1845) iInici página comanador de l'orde de Carles III (1861). El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró i Escalante, Carles Maria  (Barcelona, 1894 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista. Ha obtingut diversos premis de mèrit.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró i Güell, Josep  (Cervià de Ter, Gironès, 1891 – Girona, 1980)  Músic. Professor de coble i mestre director. Instrumentista de tenora, debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius. Després figurà en agrupacions simfòniques; a l'Orquestra Pau Casals tocà la tenora solista. Fundà i dirigí l'orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d'aquella ciutat, creà el Museu de la Sardana de Girona. Compongué diverses sardanes.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró i Sanz, Emília  (Barcelona, 1882 – 1964)  Actriu. S'inicià molt jove en les sessions del Teatre Íntim d'Adrià Gual i després va formar part de la companyia d'Enric Borràs. Va destacar com a primera actriu de l'escena catalana durant una llarga i fructífera carrera. De les seves nombroses creacions destaquen la Maria de La santa espina d'Àngel Guimerà, el 1907, la Nausica de l'obra del mateix nom de Joan Maragall, el 1912, i la Tomasseta de L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, el 1916.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baró i Sureda, Teodor  (Figueres, Alt Empordà, 1842 - Malgrat, Maresme, 1916)  Polític, periodista i escriptor. Fou diputat liberal per Barcelona (1881, 1882, 1884). La seva adhesió a un projecte de Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la "Crónica de Cataluña" que ell dirigia, però li valgué d'ésser nomenat governador civil de Màlaga, Sevilla i la Corunya. Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d'ensenyament primari. Redactor del "Diario de Barcelona", continuà des del 1906 l'obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador. Publicà en castellà diversos manualsInici página destinats a l'ensenyament, novel·les de costums i alguna pecça teatral, i, en català, poesies, narracions i bon nombre de comèdies, drames i peces còmiques: El joc dels disbarats (1864), Lo general No Importa (1896), L'apotecari de Malgrat, Lo gec d'en Migranya i L'estació de la granota (1897).

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barona, la  (la Vall d'Alba, Plana Alta)  Llogaret, situat a l'esquerra de la rambla de la Viuda. És travessat per la carretera de la Pobla Tornesa a Albocàsser.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baronia, la  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Raval, situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Baronia, la  (Planes de la BaroniaComtat)  Altre nom de la vall de Planes.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Baronia, la  (Conflent Petita zona, al voltant de Jóc, que ha rebut el nom de l'antiga baronia de Jóc.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baronia de Lavansa, la  (Vilanova de Meià, Noguera Antic terme municipal, situat a la conca de Meià i drenat pels rius Boix i Seguers. Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera. Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa. Fou agregat abans del 1930 al municipi.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Baronia de Montbui, la  (Vallès Oriental Antic municipi, creat a l'inici del s XIX sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada el 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines). Era format pels pobles de l'Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà de Munt, Palaudàries, RiellsInici página del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars. Fou dissolt vers el 1846.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baronia de Montmagastre, la  (Artesa de Segre, Noguera Altre nom de l'antic municipi d'Anya.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraBaronia de Rialb, la  (Noguera Municipi: 145,1 km2, 388 m alt, 235 hab (2014). Situat a la part baixa de la conca del Rialb, a la dreta del Segre, i estès cap al nord fins a la serra de Sant Quiri, al límit amb el Pallars Jussà. El terreny és força accidentat, amb abundància de boscos. Els escassos recursos econòmics del municipi, limitats a l'agricultura de secà i, en part, a l'apicultura, com també la dificultat de les comunicacions, han provocat un progressiu descens de la població des de mitjan s XIX. D'altra banda, el poblament és molt dispers i repartit en un conjunt de grans masies i petites caseries disperses, i comprén els pobles i llogarets del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols de Rialb, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell de Sant Cristòfol i Gualter (que és el nucli habitat més important i on hi ha el monestir benedictí del mateix nom), a més de les caseries de les Olives i la Guàrdia, l'antic castell i monestir de Salinoves, i la casa de Confós. La casa de la vila és a la masia Torre de Rialb. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Baronies, les  (Ribera Alta Altre nom de la baronia d'Alberic. Comprenia la vila d'Alberic i els pobles d'Alàsquer, Alcosser i Gavarda.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barqueres, les  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental Veïnat.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Barqueres, ses  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu, a l'antiga companyia de Biniparrell, emplaçat a 800 m al nord-oest del poble, vora el camí de Llucmaçanes.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarquet i Olivella, Nicolau  (les Cabanyes, Alt Penedès, s XIX - Catalunya, s XIX)  Escriptor. Ha publicat en castellà diverses obres de divulgació sobre temes històrics i musicals.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barra, Francesc  (Barcelona, s XVII)  Artiller. Mestre de l'escola militar establerta llavors a Barcelona. Escriví un dels primers tractats d'artilleria impresos a la Península Ibèrica: Breu tractat d'artilleria recopilat de diversos autors, impressa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barra, punta de la  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l'Estartit, davant les illes Medes.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barra de Ferro, la  (Santa Maria de Corcó, Osona Engorjat de la riera de les Gorgues, situat entre dues cingleres d'un centenar de metres. Damunt la paret meridional hi ha l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues. A la paret septentrional es precipita l'aigua de la riera de la Bertrana des d'una altura de 80 m.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barra i Ramoneda, Aureli  (Barcelona, 1899 – 1920)  Pintor. Destacà com a paisatgista.

104 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

barraca  (País Valencià)  Un dels símbols tradicionals de l'horta. És una habitació de terra, de planta quadrangular i coberta de canyes i palla, pròpia del minifundi de l'horta. Se'n troba la més gran concentració a l'interior d'una àrea encerclada entre el Grau de Castelló al nord i Daimús, prop de Gandia, al sud. Generalment, la barraca valenciana constitueix un tipus d'habitacle format per dues barraques contigües, la més gran de les quals serveix d'habitació i dormitori, i la més petita d'estable i cuina, tot i que sol tenir una altra cuina a l'aire lliure, la més comunament usada.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBarraca, coll de la  (Font-rubí, Alt Penedès Veure> el Coll de la Barraca.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Barraca d'Aigüesvives, la  (Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)  Llogaret, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d'Alzira a Tavernes de Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant. Fou fundat el 1784 pels augustinians del vei convent d'Aigüesvives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d'Aigüesvives. L'església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Barracar, es  (Manacor, Mallorca Oriental)  Barri, raval agrícola situat al nord i nord-est, format entre els s XVII i XIX.

68 CATALUNYA - CULTURA

Barraceta, els  (Catalunya, 1920 ? – 1940)  Atracció de circ, formada pel pallasso Isidor Barraceta, nascut a Falçà (Gironès), i els seus oncles Tomàs i Manuel. Assoliren anomenada mundial els anys vint i trenta amb un número còmic i musical.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barrachina i Sabater, Pere  (Cinctorres, Ports, s XVIII - País Valencià, s XVIII)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765. Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d'Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra (1772).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barradas, Rafael  (Montevideo, Uruguai, 1890 – 1919)  Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme. Amic de Torres García, col·laborà en revistes catalanes com "Un enemic del poble".

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBarraix  (Estivella, Camp de Morvedre)  Centre turístic, format per nombrosos xalets d'estiueig i un hostal, a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, al límit amb el terme de Serra de Portaceli (Camp de Túria), al voltant de la font de Barraix, d'aigües minero-medicinals.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barral, Sunifred  (Catalunya ?, s X – s XI)  Noble. Destacà a la cort de Ramon Borrell de Barcelona.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Barral i AgestaBarral i Agesta, Carles  (Barcelona, 1/gen/1928 – 12/des/1989)  Poeta en castellà i editor. Membre de la generació dita del 50, fou director literari de l'Editorial Seix Barral i de Barral Editores. Reuní la seva obra poètica en el volum Usuras y figuraciones (1973) i publicà diversos llibres de memòries (Años de penitencia, 1975; Años sin excusa (1975); Penúltimos castigos (1983). Com a editor, creà diversos premis literaris i fou un dels artífexs més importants de l'anomenat boom de la literatura latinoamericana al principi dels anys seixanta. El 1982 publicà el primer llibre en català, Catalunya des del mar, amb fotografies de X. Miserachs. Aquest mateix any abandonà l'activitat empresarial, ja que fou elegit senador pel PSC-PSOE per la circumscripció de Tarragona, càrrec per al qual no fou reelegit a les eleccions de 1989. Fou eurodiputat (1985-86) i un dels defensors més aferrissats, i també ponent, de la Llei de la Propietat Intel·lectual, aprovada el 1987.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barral i Altet, Xavier  (Barcelona, 1947 - )  Historiador de l'art. Professor de la Sorbona i de la universitat de Rennes. Entre les seves obres sobresurten les dedicades als mosaics -Els mosaics de paviment medievals a França (1978), Les mosaiques romaines et médiévales de la région Laietana (1978), Els mosaics de paviments medievals a Catalunya (1979)- i a l'arquitectura i la pintura -La catedral romànica de Vic (1979), L'art preromànic a Catalunya (1981), Tresors artístics catalans (1995)-. Codirector dels "Quaderns d'estudis medievals".

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarral i Pastor, Joan  (Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)  Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d'ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d'Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud "autonomista" respecte al partit radical lerrouxista. Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d'administració de la companyia Transmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d'Agricultors Arrossers.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barranc, el  (Xixona, Alacantí)  Districte rural, vora la rambla de la Torre, entre els districtes d'Almarx, Segorb i Feliu.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Barranc Blanc, cova del  (Ròtova, Safor)  Cova amb jaciments prehistòrics del paleolític superior, on es succeeixen estrats corresponents als períodes gravetià (de primer encara amb tradició mosteriana, i després, ja sense), solutrià i epigravetià, amb possibles influències magdalenianes. Els materials, encara no publicats detalladament, són conservats al Museu de Prehistòria de València.

78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Barrancs, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d'Aran, drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d'Aneto) i de la d'Aneto; aquest riu, després de formar l'estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita la forat dels Aigualluts. Entre la vall de Barrancs i la valleta de l'Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barranquet, el  (Carcaixent, Ribera Alta)  Caseriu, situat 2 km al sud de la ciutat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarraquer  (Barcelona, s XIX - s XX)  Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer, Carles  (Girona, 1833 – Madrid, 1902)  General d'enginyers. Des 1863 al 1865 prengué part activa en les lluites a Cuba, i lluità en la Tercera Guerra Carlina el 1873-75. El 1895 dirigí la ràpida fortificació de l'Havana. Tornà a la península el 1897 i als seus darrers anys dirigí a Madrid l'Instituto Geográfico y Estadístico.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer, Joaquim  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 1835 – 1906)  Militar i geodesista. Col·laborà en l'aixecament de la xarxa geodèsica d'Espanya i del mapa topogràfic corresponent. Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l'Associació Geodèsica Internacional.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Barraquer, Ignasi  (Barcelona, 1884 – 1965)  Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni i personalitat indiscutible en la seva especialitat. Professor d'oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l'obra del seu pare. Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d'operar les cataractes (facoèrisi), amb l'ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment. Va construir la Clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l'Institut Barraquer, dedicat a l'estudi, l'ensenyament i la investigació oftalmològica.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Bordas, Lluís  (Barcelona, 1923 - )  Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona. Director de neurologia de l'hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra. És autor d'un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l'espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarraquer i Cerezo, Tomàs  (Catalunya, s XIX – s XX)  Metge especialitzat en oftalmologia. Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per trametre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i de Llauder, Joaquim  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1795 – Barcelona, 1870)  Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870. Publicà algunes obres de física i de matemàtiques, el més important de les quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas (1847), publicat al Memorial de Ingenieros.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i de Puig, Joaquim  (Girona, 1845 - 1909)  Enginyer militar, Participà a les campanyes contra els carlins. El 1884 fou traslladat a les Filipines, on intervingué a la realització d'importants obres públiques. En tornà l'any 1892. Ascendí a general.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Ferré, Lluís  (Barcelona, 1887 – 1959)  Neuròleg. Continuà els treballs del seu pare, Lluís Barraquer i Roviralta, a l'escola de neurologia de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Entre les seves obres cal esmentar: Tratado de enfermedades nerviosas, Neurología clínica i Fisiopatología de los lóbulos frontales. Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Neurología.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Moner, Joaquim  (Barcelona, 1927 - )  Oftalmòleg. Fill d'Ignasi Barraquer. Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l'Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d'Ulls d'Espanya i d'Europa continental (1962). El 1958 va descobrir una tècnica d'extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica). Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l'implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarraquer i Moner, Josep-Ignasi  (Barcelona, 1916 - Bogotà, Colòmbia, 1998)  Oftalmòleg. Fill d'Ignasi Barraquer. Va fundar l'Institut Barraquer de Bogotà, l'any 1968; les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la corvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia. Se'l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Roviralta, Gaietà  (Barcelona, 1839 – 1922)  Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona, va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Roviralta, Josep Antoni  (Barcelona, 1852 – 1924)  Metge. A vint anys fou un dels fundadors d'"El Laboratori", que al cap de sis anys es fusionà amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d'oftalmologia de l'hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910. Catedràtic d'oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Roviralta, Josep Oriol  (Barcelona, 1848 – 1924)  Militar. Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra carlina, en la primera guerra cubana i en la de Filipines. Fou capità general de Catalunya (1917-18).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barraquer i Roviralta, Lluís  (Barcelona, 1855 - Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 1928)  Metge neuròleg. De família de metges, va cursar la carrera de medicina a Barcelona. Fou un dels fundadors de la moderna escola de neurologia de l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. Va descriure, per primera vegada, la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (malaltia de Barraquer-Simons), el reflex de prensió plantar, etc.Inici página Per les seves recerques en el camp de la neurologia és considerat un dels capdavanters en l'avenç d'aquesta branca mèdica al nostre país.

95 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaBarraques  (Alt Palància Municipi: 42,15 km2, 981 m alt, 194 hab (2014). (cast: Barracas) Situat a l'extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l'Alt Millars, on hi ha l'altiplà de Barraques. El territori no conreat és dedicat especialment a pasturatges d'estiu i, en part, és també cobert d'alzines i savines. La base de l'economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l'agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d'alzines i pasturatges d'estiu. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement. El poble és situat prop de la carretera de Sagunt a Saragossa. Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barraques de la Gola, les  (Tortosa, Baix Ebre)  Llogaret, situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l'Ebre davant l'illa de Buda. L'agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barraquet, el  (Carcaixent, Ribera Alta Veure> el Barranquet.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barraqueta, la  (Perafort, Tarragonès)  Enclavament, situat a la dreta del riu Glorieta, entre els termes de Vilalloga del Camp i del Rourell i del Milà (Alt Camp).

99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Barrat, mall  (Benasc, Ribagorça)  Cim (2.979 m alt) de la zona axial dels Pirineus, a la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Lis (Comenge), a l'est del pic del Bom.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarrau i Buñol, Laureà  (Barcelona, 1864 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1957)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble d'A. Caba, amplià estudis a París amb Geróme. Inicialment cultivà la pintura d'història (Rendició de Girona, 1887). Més tard, s'interessà pel paisatge de la Costa Brava i d'Eivissa, que va pintar amb gran luminisme, semblant al de Sorolla. Va publicar Pour comprendre les musiques d'aujour d'hui (1969). El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom a Santa Eulàlia del Riu, en record de les llargues estades que féu a l'illa.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrau i Cortès, Jacint  (Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 1884)  Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l'una damunt de l'altra. Provà l'invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l'explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa "Lister & Co" de Bradford.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrau i Esplugues, Joan  (Barcelona, 1820 - Catalunya, s XIX)  Mestre de música. Fou professor de cant al Conservatori del Liceu. El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s'establí a l'Havana, on ensenyà i fou director d'un teatre. Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l'ensenyament i fundà la Societat Lírico-dramàtica del Cercle del Liceu. És autor d'algunes fantasies i d'un mètode de cant.

103 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

vall de Barravés (Alta Ribagorça)Barravés, vall de  (Alta Ribagorça Alta conca de la Noguera Ribagorçana, fins al Pont de Suert, on s'ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí. És d'origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, amb unes condicions que han facilitat l'establiment humà i els conreus. Hi ha també restes d'antics llacs. Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc (pins negres, avets i roures a la part baixa) que forneixen fusta a les explotacions mineres de la comarca. Les bones planes al·luvials del fons de la vall han estat aprofitades per als conreus (cereals, moresc, patates) i sobretot pels prats de regadiu que nodreixen el bestiar oví i boví. Després del 1964, inici de l'aprofitament hidroelèctric de la vall, s'han revitalitzat totes les formes d'economia, amb gran impuls del turisme i de la indústria hotelera (Vilaller). La propietat de la terra és molt repartida. La població ha disminuït per l'emigració cap al Pont de Suert o als...  Segueix... 

Anar a:   Bare ]    [ Barn ]    [ Baro ]    [ Baron ]    [ Barrad ]    [ Barraquer i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -