A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Barre ]     [ Barri ]     [ Barru ]     [ Bartra ]     [ Barx ]     [ Bas, R ]

És quan s'ha treballat tota la vida que és difícil de reposar. (Josep Pla i Casadevall)

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barre, Jordi  (Argelers, Rosselló, 7/abr/1920 - 16/feb/2011)  Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat. Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc 'Jordi Barre canta Perpinyà', al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, J.F. Cerdà, Joan Cairol, etc). De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa. El 1982 li fou lliurat el Disc d'Or, el 1992 la Creu de Sant Jordi, a més d'altres importants distincions.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barreira, Jaume J.  (València, 1888 – 1957)  Pintor. Sobresortí com a retratista.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarrellas, Esteve  (Catalunya, s XVI)  Frare franciscà. Autor de la curiosa obra titulada Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Barcelona. El llibre fou imprès a Barcelona el 1600 i reimprès a la darreria del s XVIII, en cinc volums, sota el títol de Blasón de Cataluña. El caràcter dels fets descrits a l'obra popularitzaren el mot barrellada com a sinònim de ficció inversemblant.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrera, Joan Antoni  (País Valencià, s XVIII)  Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alcalatén), explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barrera, Josep Francesc  (Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)  Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà, és autor d'una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d'un Magnifícat i d'un Libera me de la missa de difunts. A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d'aquest monestir.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrera i Barnils, Joan  (Teià, Maresme, s XVIII - 1752)  Jurista i eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Vic. És autor d'alguns escrits de dret civil i canònic, a més de tres volums d'anotacions diverses de caràcter erudit.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barrera i Bordes, Pere de  (Prada, Conflent, 1736 - 1812)  Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa. És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera. Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarrera i Cambra, Vicent  (València, 1908 – 1956)  Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l'alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas. Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942. Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l'hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Heribert Barrera i CostaBarrera i Costa, Heribert  (Barcelona, 6/jul/1917 - 27/ago/2011)  Científic i polític. Fill de Martí Barrera. Llicenciat en química i en matemàtica i enginyer químic per la universitat de Montpeller; doctor en ciències físiques per la Sorbona (1948). Fou professor d'electroquímica a la universitat de Montpeller (1948-51) i investigà per al Centre Nacional de la Recherche Scientifique, de França. Els anys 1959-60 reprengué les investigacions a la universitat de New Hampshire (EUA). A més del seu treball com a especialista de química orgànica i de la seva col·laboració en llibres de redacció col·lectiva, és autor de nombrosos treballs d'investigació en revistes especialitzades franceses i nord-americanes. El 1962 promogué la integració dels organismes especialitzats en l'ensenyament superior de Barcelona a la secció mediterrània de la Société de Chimie Physique, de la qual formen part les universitats de Montpeller, Marsella, Barcelona, Gènova i Torí. El 1949 rebé el premi Prat de...  Segueix... 

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrera i Escudero, Jaume  (Barcelona, 1879 – 1942)  Publicista i historiador de la literatura. Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la "Biblioteca Clàssica Catalana" (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13). Dirigí (1912-42) la pàgina literària d'"El CorreoInici página Catalán" (amb llargues temporades de col·laboracions en català).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí Barrera i MaresmaBarrera i Maresma, Martí  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 29/mai/1889 – Barcelona, 26/abr/1972)  Sindicalista i polític. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president de les joventuts a Arenys de Mar, on treballava en una fàbrica. Establert a Barcelona, milità activament en els moviments obrers; fou membre del comitè sindicalista de l'Assemblea de València (1916) i, sense ésser anarquista, dirigent del Comitè Regional de la CNT a Espanya. A proposta de Salvador Seguí, fou administrador de "Solidaridad Obrera", i fins n'assumí un quant temps la direcció. Juntament amb Lluís Companys, Seguí i d'altres dirigents sindicalistes, fou tancat al castell de la Mola, de Maó (1920). Durant la Dictadura treballava d'impressor i, tot i ja no estar integrat dins el sindicalisme, actuà d'enllaç entre la CNT i l'Estat Català. Membre de l'ERC, fou diputat al Parlament català el 1932 i a les Corts espanyoles el 1936. Fou conseller de Treball de la Generalitat (1933...  Segueix... 

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barrera i Volar, Pere  (Perpinyà, v 1690 – 1755)  Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l'hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753). És autor, entre altres obres, d'Essai sur l'histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l'íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d'Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845). Fou conegut pels metges de l'època per les seves Obsérvations anatomiques... propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBarreres, les  (Xàtiva, Costera)  Barri, un dels quatre en què es divideix tradicionalment la ciutat.

14 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

barres catalanesbarres catalanes  (Països CatalansSenyal heràldic dels territoris de parla catalana. Basat en el distintiu de la casa comtal de Barcelona, constituït per quatre pals o faixes (segons es tracti de l'escut o la bandera) de gules (color vermell) sobre fons d'or. Com a senyal distintiu, ha estat i és comunament usat en tots els territoris vinculats per la història al casal de Barcelona i al Principat de Catalunya. A part la llegenda -llargament divulgada i tractada per la literatura popular i culta-, que atribueix l'origen de l'escut català a l'acció de Lluís el Piadós o de Carles el Calb, mullant quatre dits en la sang de Guifré el Pelós i reproduint-los damunt l'escut daurat del comte, els primers indicis segurs de les barres i l'escut remunten a un segell de Ramon Berenguer IV de Barcelona estampat en un document de 1150, tot i que els historiadors en troben de més antics en vestigis i monuments del mateix casal de Barcelona. A partir d'aquest moment, l'ús d'aquest signe sovinteja gradualment i esdevé...  Segueix... 

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barret i Druet, Francesc  (Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)  Advocat i economista. Destacà a l'exercici de l'advocacia. Contribuí a l'establiment de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d'Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l'Ateneu Català (1868). Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l'ajuntament de Barcelona i diputat provincial.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barret i Moner, Josep Albert  (Barcelona, 1865 - 7/gen/1918)  Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l'obtenció d'acer i exercí l'ensenyament de matemàtiques i d'enginyeria durant més de trenta anys a l'Escola d'Arts i Oficis, a l'Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor. PresidíInici página l'Associació d'Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l'Associació

108 CATALUNYA - CULTURA

barretinabarretina  (Catalunya, s XIV)  Cofadura allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. També anomenada gorra en zones septentrionals i de la qual hi ha diferents variants, tant pel color com per la forma o la manera de cofar-se (vermella, musca, de mariner, llarga, de niu, de capellà, etc), ha estat històricament un dels signes distintius de la indumentària catalana, si bé exclusiu de l'home, i també un símbol patriòtic, especialment a partir de la segona meitat del s. XIX i des de l'inici de la Renaixença (cal recordar que ja Verdaguer va recollir cofat amb la barretina els primers premis obtinguts als Jocs Florals). Des del començament del s. XX, amb una desaparició progressiva en els usos tradicionals, la barretina ha esdevingut un signe identificador del folklore català. Estesa en diferents formes i també amb noms diversos per tota la conca mediterrània (des de Catalunya fins a la Dalmàcia) i no restringida al camp, sinó també habitual entre mariners, és difícil d'establir-ne l'origen...  Segueix... 

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Barretines, commoció de les  (CatalunyaVeure> Gorretes, commoció dels.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barretó, el  (Ripoll, Ripollès Veure> Sant Jaume del Barretó.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barri Gòtic, el  (Barcelona Nom del nucli medieval de la ciutat, bastit dins les muralles romanes al voltant de la catedral i de les antigues residències canonicals. S'hi troba un gran nombre d'edificis d'importància història i artística, tals com, a més de la catedral, el Palau Reial, amb la capella de Santa Àgata, l'Ajuntament, el palau de la Generalitat, el palau del lloctinent, l'Arxiu Municipal, el palau del Bisbe, el Centre ExcursionistaInici página de Catalunya (que conserva tres de les columnes de l'antic temple romà), i les esglésies de Sant Sever i de Sant Felip Neri (barroques) i de Sant Just (gòtica). Modernament el barri ha pres un destacat valor cultural a causa del nombre d'institucions que hi tenen la seu.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barri Nou, el  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Colònia tèxtil, situada a l'esquerra del Llobregat, aigua avall del poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barri Xinès, el  (Barcelona Nom d'un sector de la ciutat (o Barri Xino), comprès entre la Rambla i el Paral·lel, des de l'Arc del Teatre fins al carrer de Sant Pau, que correspon a la part de marina del Districte Cinquè. Socialment i urbanísticament molt degradat, ha mantingut fins fa poc el caràcter propi (clubs, prostíbuls, cabarets, etc.) que alguns literats estrangers van magnificar. La reforma urbanística i la recuperació d'edificis antics per a serveis van canviant a poc a poc la seva fesomia. Sembla que el nom fou llançat pel periodista Francesc Madrid en el seu llibre Sangre en Atarazanas.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barriada Nova, la  (Canovelles, Vallès Oriental)  Poble, hom l'anomena també Can Xarlet. Aglutina la gran quantitat d'immigrants arribats des de la dècada de 1960.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrientos, Maria  (Barcelona, 1884 - Ziburu, Lapurdi, França, 1946)  Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps. Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l'any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.). Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d'enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska. Fundà, a l'Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l'estranger. Es va retirar l'any 1924 i anà a viureInici página a l'Argentina. 

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barrientos Robles, Pedro  (Madrid, 1818 - País Valencià ?, 1891)  Polític. Professor d'arts plàstiques a l'Acadèmia de Sant Carles de València. El 1868 s'allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s'enfrontà a l'exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Barril, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa septentrional, prop de l'illa de ses Bledes. Hi ha una urbanització.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Barril i CuixartBarril i Cuixart, Joan  (Barcelona, 20/gen/1952 - 13/des/2014)  Periodista i escriptor. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Ràdio 4; "El País", "La Vanguardia", "El Periódico" i COM-Ràdio. Ha estat també director del setmanari "El Món" i cap d'opinió del "Diari de Barcelona". Guanyador del Premi Ciutat de Barcelona en dues ocasions, per la sèrie "Crònica Sentimental de Catalunya" (1984) i pel recull d'articles Àlbum de cromos (1987), entre la seva bibliografia de novel·la i assaig destaca Un submarí a les estovalles (1988, premi Pere Quart de Sàtira i posteriorment adaptada al cinema), Aquell estiu del 92 (1994, escrita conjuntament amb Paco Ontañón), Condició de pare (1997), Parada obligatòria (1998, premi Ramon Llull) i Tots els ports es diuen Helena (1998, premi Ramon Muntaner).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrillón i Paradell, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1898 - Barcelona, 1972)  Folklorista, ceramista i dibuixant. S'interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia. Dirigí el butlletí "Mai enrera", que publicava aquesta entitat, i fou l'editor de "Crònica de Gràcia" (1947-49).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBarrillón i Polina, Lluís  (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1931)  Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell. Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants. Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bàrrio, Joan de  (País Valencià, s XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)  Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d'enfrontar-se Pere III el Cerminiós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials. Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l'esmentada ciutat.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Barrio y Fernández, Mariano  (Jaca, Osca, Aragó, 1805 – València, 1876)  Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76). Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s'oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l'episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes. Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barriobero y Herrán, Eduardo  (Torrecilla de Cameros, Logronyo, Rioja, 1880 – Barcelona, 1939)  Polític i escriptor, llicenciat en dret. Durant la guerra civil dirigí a Barcelona durant uns mesos (1936) l'Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari. Fou afusellat després del gen/1939. Publicà Un tribunal revolucionario. Cuenta rendida por el que fue su presidente (1937).

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBarrios i Estelrich, Francesc "el Turia"  (València, 1936 - )  Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d'haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barris, Tomàs  (Barcelona, 1930 - )  Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona. La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla. El seu temps en els 1.500 m (3'41"7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barroca, la  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Poble (390 m alt) (o Sobreroca), situat al cim de la serra que separa les valls de Llémena i d'Hostoles. Formà part de la baronia de Santa Pau. De l'església parroquial de Sant Andreu (s XVII), depèn el santuari d'Elena.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Barruera  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Poble (1.096 m alt) i antic municipi (219,5 km2). Agricultura de secà: farratge, patates i cereals. Activitats típiques d'alta muntanya. Turisme, atret pels balnearis de Caldes de Boí i el paisatge del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici. Centrals hidroelèctriques. El poble és a la vall de Boí, a la riba dreta de la Noguera de Tor; l'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Feliu. L'antic terme comprenia, també, els pobles de Boí, Taüll, Cardet, Cóll i Erill-la-vall, el santuari i balneari de Caldes de Boí i l'antic hostal de les Cabanasses.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrufat, Joan  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. L'any 1487 acabà les obres de l'església de Cervera.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBarrufemes, pas de  (Benifallet, Baix Ebre)  Congost de l’Ebre, límit entre la comarca i la petita conca de Móra, a la Ribera d'Ebre. És obert en l'erecció de calcàries mesozoiques que oposa a l'Ebre el braç de la Serralada Pre-litoral més pròxim a la costa (els contraforts dels ports de Beseit, a la dreta, i la serra de Cardó, a l'esquerra). És anomenat també congost de Benifallet.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barrufet, Marià  (Blancafort, Conca de Barberà, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V. Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, en 1726.

39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Barrufet, Pere  (Perpinyà ?, s XVI – s XVII)  Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del s XVI. Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria la Reial (1617). Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barsa, Tomàs  (Catalunya, s XVI)  Arquitecte i escultor. És autor d'algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona. Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bartau, Esteve  (Perpinyà, s XVII)  Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659. Fou succeït pel seu fill Joan, que, alguns anys després de l'anexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBarter, Felip de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartolí i Guiu, Joaquim  (Barcelona, 1908 - 1978)  Pintor. S'ha dedicat a l'escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà Josep.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartolí i Guiu, Josep  (Barcelona, 1911 - 1995)  Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics. Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n'esdevingué dirigent el 1936. Exiliat a Mèxic l'any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977. Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica i il·lustrà diverses obres. La seva producció final acusa un to vitalista. 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael BartolozziBartolozzi, Rafael Lozano  (Pamplona, Navarra, 1943 - Tarragona, 22/mar/2009)  Pintor. Establert a Catalunya. Cursà estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès. La seva obra, de tendència abstracta, conté elements figuratius eròtics, els quals tendeix a polemitzar cada vegada més. Ha treballat conjuntament amb E. Arranz i Bravo, amb el qual féu les decoracions murals de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès (1971) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com també nombroses escultures, com Alfa & Omega, situada al mar davant la platja de Torredembarra. A la dècada de 1980 va participar a la Bienal de Venècia. Instal·lat a Vespella de Gaià (Tarragonès), d'on fou alcalde durant dotze anys, plasmà en una sèrie de teles exposades poc després els devastadors efectes de l'incendi que arrasà el terme l'estiu de 1994. El 2003 va constituir la Fundació Bartolozzi dedicada a la conservació de la seva obra i a la investigació plàstica.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBartomeu  (Catalunya, s XIII)  Escultor. Començà treballant als claustres de la catedral de Girona, on la seva obra és encara d'estil romànic. En el grup del Calvari, avui a Sant Pere de Galligants, es manifesta ja la concepció gòtica. Treballà també a Tarragona, on va executar les figures de la nova façana de la seu i també la rosassa. Construí el sepulcre de Pere II el Gran, instal·lat a Santes Creus. Totes aquestes obres marquen el moment de transició cap al gòtic.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu  (Catalunya, s XIV)  Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d'argent que és a l'altar major de la catedral de Girona (1320-25).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bartomeu  (País Valencià, s XV)  Pintor. Encara molt poc documentat. La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l'època.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu, Jaume  (Tarragona, s XVI)  Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d'Urgell. Traduí al castellà les obres d'Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu, Joan  (Catalunya ?, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Marí. Comandava una de les galeres trameses a Sardenya el 1409, a l'expedició que manava Pere Torrelles. La seva nau, duent a bord el diplomàtic Jaume Roure, fou enviada a Barcelona per notificar al rei Martí l'Humà la gran victòria de Sanluri, cosa que féu el 14/jul/1409. Tornà a Sardenyà, on seguí en campanya. El 1411, a la mort de Pere Torrelles, fou tramès novament a Barcelona, amb Andreu de Biure, per tal d'exposar al parlament català la transferència de poders a Joan de Corbera per Torrelles poc abans de traspassar. Bartomeu tornà tot seguit a Sardenya. HiInici página capitanejà la guarnició de l'Alguer, la qual disposava de molt poca gent d'armes, quan fou atacat pel vescomte de Narbona (1411), cap dels rebels, amb forces molt superiors. Una resistència heroïca dirigida per Bartomeu aconseguí que la plaça se sostingués i que l'enemic fos rebutjat.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu i Granell, Josep  (Barcelona, 1888 – 1980)  Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní. Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartomeu de Sant Llorenç del Munt  Nom amb què era conegut l'ermità Andreu Joan Rico.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bartra, la  (Montblanc, Conca de Barberà)  Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l'antic terme de Rojals.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí Bartra i LleonartBartra i Lleonart, Agustí  (Barcelona, 8/nov/1908 – Terrassa, Vallès Occidental, 8/jul/1982)  Poeta i prosista. Visqué en la seva infantesa a diverses barriades obreres de Barcelona i a Sabadell. El 1934 guanyà un concurs de contes socials; col·laborà a les revistes "Amic" i "Meridià". Exiliat el 1939, ingressà en diversos camps de refugiats. Després de viatges i atzars diversos acabà establint-se a Mèxic fins al 1970. Pertanyent a la generació del 1936 i de trajectòria poètica diferent de la resta de poetes, és un cas d'aïllament dins el corrent de la poesia catalana de la postguerra. Els seus primers llibres de poemes són L'oasi perdut (1937) i Cant corporal (1938). A Mèxic publicà L'arbre de foc (1946), recull de poemes de guerra on retorna a les formes clàssiques, i Màrsias i Adila (1948), important per la seva valoració històrica i literària i pel seu to d'epopeia. Altres obres posteriors són: Rèquiem (1948), OdaInici página atlàntica (1951), Poemes d'Anna (1955), L'evangeli del vent (1956), Els himnes (1973...  Segueix... 

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bartre, Llúcia  (Illa, Rosselló, 1881 – 1977)  Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc. També ha publicat dues obres en francès.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartrina i Costa, Xavier  (Olot, Garrotxa, 1875 – Madrid, 1930)  Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm. Introduí a l'estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d'invàlids. El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d'Anvers.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartrina i d'Aixemús, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1846 – Barcelona, 1917)  Poeta. Germà de Joaquim Maria. Començà publicant poesies a diverses revistes de Reus i de Barcelona. Conegut pel seu llibre de poesies Íntimes i quadrets (1886), d'inspiració senzilla i popular. És autor també de Los cants del laletà (1860), La tardor (1861), Sospir de l'arpa (1862) i El ramet de ginesta (1867), entre d'altres. Cultivà una poesia amarada de religiositat, i va ser diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartrina i d'Aixemús, Joaquim Maria  (Reus, Baix Camp, 1850 – Barcelona, 1880)  Poeta i prosista. La seva obra, en català i en castellà, es debat entre un romanticisme tardà i el naturalisme, entre l'intimisme i l'anàlisi crítica. Tot i morir jove, les seves inquietuts el van portar aviat a destacar en la vida cultural de la seva ciutat i també de Barcelona, on col·laborà en les més importants publicacions de l'època. Va ser premiat als Jocs Florals de 1876, i va traduir Catul, Heine i Darwin. El Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, construït el 1920, porta el seu nom en memòria d'un dels socis més destacats.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBartrina i Thomàs, Josep  (Barcelona, 1877 – 1950)  Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901). Practicà a l'hospital Necker de París i ingressà a l'Acadèmia Francesa d'Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica i quirúrgica (1954).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartrolí i Mas, Jaume  (Barcelona, 1918 - )  Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d'ésser campió d'Espanya. Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bartual i Vicens, Rafael  (València, 1908 - 1974)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s'especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972). Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bartumeus, Ramon  (Barcelona, 1832 – 1918)  Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l'Empordà, Barcino, La Caritat, etc.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barutell, Andreu de  (Catalunya ?, s XIV – s XV)  Noble. Era d'una família emparentada amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniòs, i pertanyent al veritable partit que es formà al seu voltant. El seu consegüent parentiu amb la infanta Isabel, muller del comte Jaume d'Urgell, el mogué a abraçar laInici página causa d'aquest al conflicte successori plantejat per la mort de Martí l'Humà. El seu paper en aquest cas li causa dificultats. Fou inclòs a la temptativa de procés endegada per Francesc d'Erill quan la rebel·lió armada del comte urgellenc semblava ja molt probable. Així i tot no fou objecte de sancions quan Jaume resultà vençut. Barutell conspirà encara amb la mare del comte, Margarida de Montferrat, procurant vanament un triomf tardà de la seva causa.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barutell, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Era cosí de Sibil·la de Fortià, la quarta muller de Pere III. Assistí a la coronació de la seva cosina a Saragossa, el 30/gen/1381. Durant les festes que seguiren, el rei l'armà cavaller i el nomenà agutzil seu. Fou un dels suports del partit dels Fortià, derrotat a la mort del rei (1387) per l'hostilitat dels infants Joan (futur Joan I) i Martí (futur Martí I l'Humà). Fou processat per Joan I.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barutell, Berenguer de  (Catalunya ?, s XV)  Noble. Baró de Bestracà. Al castell de Bestracà mantingué pres un pagès de remença. En represàlia, el 27/abr/1462, vint-i-cinc o trenta remences armats, seguidors de Verntallat, s'apoderaren per sorpresa de la fortalesa, la saquejaren i feren objecte de mofes Berenguer i els seus familiars. Encara que els culpables foren denunciats, la Generalitat es limità a procurar la devolució dels objectes robats, en un darrer esforç per contemporitzar amb les violències dels remences, setmanes abans d'esclatar la guerra contra Joan II.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barutell, Guillem de  (Catalunya ?, s XIV – 1432)  Eclesiàstic. Per nomenament del rei Alfons IV el Magnànim, fou tutor d'Isabel i d'Elionor d'Urgell, filles de l'empresonat comte Jaume i de la seva parenta la infanta Isabel. Era canonge de la seu de Lleida. Acollí a casa seva les pupil·les. Negocià el matrimoni d'Isabel amb el duc de Coïmbra (1428). Elionor, continuà amb ell fins que Barutell fou assassinat.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBarutell, Miquel Berenguer de  (Rosselló, s XV – s XVI)  Editor. Cosí i gran admirador de l'escriptor Francesc Moner. En féu editar les obres el 1529, encapçalades amb un pròleg seu que ha permès de conèixer algunes dades biogràfiques sobre Moner.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Barutell, puig  (Peralada, Alt Empordà Veure> Puig Barutell, el.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barutell i Puigmarí, Llorenç de  (Catalunya, s XVII)  Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya. President de l'Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d'assessor polític als francesos del Rosselló.

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforBarx  (Safor Municipi: 16,1 km2, 325 m alt, 1.317 hab (2014), (ant: Barig). Situat al nord-est de la comarca, en una vall voltada de muntanyes, com les de Mondúver, les quals tenen un gran nombre de coves naturals i corrents subterranis d'aigua, en algunes de les quals s'han trobat restes prehistòriques importants (cova de les Malladetes), al nord-oest de Gandia. L'àrea no conreada és ocupada per pinedes i pasturatges permanents. El municipi basa la seva economia en l'agricultura, amb predomini del secà, on s'hi conreen oliveres, vinya i ametllers. El regadiu aprofita les aigües del subsòl: cítrics, cereals i llegums. Cria de bestiar de llana (oví). Hi ha algunes activitats industrials. El poble es troba enclavat sota el pic de Penyalba. Dins el terme hi ha també el llogaret de la Drova i la colònia de la Puigmola. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barxell, el  (Alcoi, Alcoià)  Llogaret, a 6 km de la ciutat, a l'oest, al centre d'una petita depressió anomenada pla del Barxell, travessada per la carretera d'Alcoi a Banyeres de Mariola. Prop de la petita església hi ha les restes del castell del Barxell, antiga alqueria esmentada ja el 1249 i adquirida pel municipi d'Alcoi el 1647.Inici página El barranc del Barxell, que neix al vessant meridional de la serra de Mariola, dins el terme de Banyeres, després de drenar el pla de Barxell, s'engorja i, ja dins Alcoi, s'uneix amb el barranc del Molinar i forma el riu d'Alcoi.

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Stuació de la comarca de la CosteraBarxeta  (Costera Municipi: 28,62 km2, 93 m alt, 1.606 hab (2014). Situat en una plana lleugerament ondulada, a l'esquerra del riu de Barxeta, afluent de l'Albaida, a l'est de la comarca, al límit amb la Safor, al nord-est de Xàtiva. Les terres no conreades són aprofitades com a pasturatges d'hivern. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (garrofers, ametllers i oliveres), i també del regadiu (tarongers, sobretot, i hortalisses), complementada per la ramaderia, l'avicultura i algunes indústries derivades de l'agricultura, com molins d'oli. El poble, una antiga alqueria del terme de Xàtiva, es troba al pla de Barxeta; hi destaca l'església parroquial, del s XVIII. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Barxeta, riu de  (Costera / Vall d'Albaida Riu, afluent dretà del riu d'Albaida. Neix a la serra del Buixcarró, dins el terme de Quatretonda, i després de passar per Barxeta i per Llocnou d'En Fenollet, desemboca al riu d'Albaida aigua avall de la Torre d'en Lloris. La seva aigua contribueix a alimentar la sèquia comuna de l'Énova.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barzelai, Jafuda  (Barcelona, s XIII)  Escriptor. Fill de Levi. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Escriví una traducció catalana de màximes i sentències de filòsofs orientals.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Barzelai, Leví  (Barcelona, s XIII)  Savi hebreu. Pare de Jafuda. De la comunitat hebrea de Barcelona. En fou una de les figures més prestigioses pel seu talent i la seva cultura.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Altre nom de Sant Esteve d’En Bas.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas  (Catalunya, 1126 - 1336)  Casal vescomtal, fundat per Pere Udalard. Venut el 1280 al rei Pere II el Gran, i, després de diverses donacions, el domini fou vinculat a la corona el 1336 per Pere III el Cerimoniós i adjudicat definitivament a Bernat IV de Cabrera el 1381.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Agalbursa de  (Catalunya ?, s XII – Sardenya, Itàlia, d 1185)  Dama. Filla de Ponç de Bas o de Cervera i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Es casà amb Barison, jutge d'Arbòrea. No hi hagué descendència, cosa que comprometia greument les seves ambicions d'instal·lar a l'illa el casal de Bas, per l'oposició que li feia el seu fillastre Pere, fill d'un primer matrimoni del seu marit amb una dama sarda. El seu germà gran, el vescomte Hug de Bas, anà en el seu ajut i s'instal·la a l'illa el 1177, on hi morí el 1185. Poc temps després, Agalbursa restà vídua i demanà als Arbòrea la seva donacio nupcial, que encara no havia rebut. Com a indemnització, s'apropia de tres riques comarques del principat d'Arbòrea. Pere es revoltà contra ella, però Agalbursa havia sabut guanyar-se bastants partidaris i es veia emparada pel seu cunyat, Ramon de Torroja, marit de la seva germana Gaia, el qual prengué el comandament dels afers del partit dels Bas amb gran energia, i Agelbursa demanà també ajut al seu cosí, el rei Alfons I, que trameté un cos armat de socors. Al cap de poc morí, però nomena hereu dels seus dominis el seu nebot Hug Ponç, del qual era tutor Ramon de Torroja.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Beatriu de  (Catalunya, v 1070 – s XII)  Vescomtessa de Bas. Filla del vescomte Udalard I de Besalú i d'Ermessenda. Casada ver el 1100 amb Ponç Hug de Cervera, senyor de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara. El 1127 heretà Bas del seu besnebot, Pere Udalard, mort sense fills. Fou mare dels vescomtes Pere II i Ponç I, el primer dels quals compartia ja el vescomtat amb ella el 1137.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBas, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Noble. Fill de Ponç de Bas o de Cervera, vescomte de Bas, i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Segurament morí jove.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bas, Cristòfor  (Xàtiva, Costera, s XVII – Orà, Algèria, 1691)  Escriptor i poeta. De l'orde de la Mercè, fou comanador d'Oriola i d'Orà. Escriví, entre d'altres, Despertador espiritual (1670), Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad (1683) i Afectos de un corazón contrito (1743).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Gaia de  (Catalunya, s XII - Sardenya, Itàlia, s XII)  Dama. Germana d'Hug i de Berenguer. Es casà amb Ramon de Torroja. El matrimoni passà a Sardenya el 1181, per defensar els interessos de la seva germana Agalbursa. Tingueren un fill, Hug de Torroja, que fou lloctinent del vescomtat de Bas per absència dels titulars, els quals ja no tornarien de Sardenya. A la mort d'Hug, heretà la lloctinència la seva germana Eldiardis.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze primers que vestiren l'hàbit de l'orde de la Mercè en ser fundat, l'any 1218, per sant Pere Nolasc i el rei Jaume I, d'acord amb la versió que resta d'aquell fet.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Hug de  (Catalunya, s XII – Sardenya, Itàlia, 1185)  Tercer vescomte de Bas. Fill primogènit de Ponç de Bas i d'Almodis, germana de Ramon Berenguer IV. Amb el seu germà Ramon ajudà el seu pare a la presa de Miravet (1148). Ambdós germans reberen del seu oncle la missió de fer una nova acció de conquesta (1151) partint de l'Espluga de Francolí, i un unió del seu germà més petit Ponç, prengueren Rojals, Baixaren després a la vall alta del Brugent i conqueriren Farena, Capafonts i la Febró. Arribaren al llogaret d'Albarca. Aquesta campanya deixà els serraïns arraconats a la serra de Prades. A la mort del seu pare (1154) heretà el vescomtat. El 1175 s'oferí al seu cosí germà Alfons I, per acompanyar-lo a una expedició projectada contra elInici página regne de València, i féu testament a favor del seu germà Ponç. El 1177 anà a Sardenya, cridat per la seva germana Agalbursa, per tal d'instal·lar els Bas en aquella illa. Deixà de regent del vescomtat el seu germà Ponç. Es casà tot seguit amb una dama sarda i n'hagué ben aviat un fill, Hug Ponç. A la seva mort, deixà el seu fill hereu del vescomtat, i a la seva germana Agalbursa, en situació compromesa.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bas, Hug Ponç de  (Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)  Vescomte de Bas. Fill d'Hug i d'una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d'Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç. El 1192, pel conveni d'Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d'Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d'Arbòrea. Visqué sempre a l'illa, titulant-se príncep d'Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu. A la mort d'Hug Ponç deixà hereu el seu fill Pere, que visqué sempre a Sardenya.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Pere de  (Catalunya, s XII – 1140)  Primer vescomte de Bas, de la casa de Cervera. Fill gran de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera. Heretà de la seva mare el títol vescomtal. Morí fadrí i fou succeït pel seu germà Ponç.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bas, Pere de  (Sardenya, Itàlia, s XII - s XIII)  Vescomte nominal de Bas. Fill d'Hug Ponç de Bas i de Preciosa de Lacon. A la mort del seu pare (1221), n'heretà les possessió d'Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n'era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, elsInici página descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Pere Udalard de  (Catalunya, s XII – 1127)  Primer vescomte titular de Bas. Fill d'Udalard II, segon vescomte de Besalú, i d'una Montcada. A la mort del seu pare (1123) era menor, i heretà el vescomtat de Besalú sota la tutela del seu oncle matern, Guillem Ramon IV de Montcada, dit el Gran Senescal. Canvià el nom de Besalú pel de Bas el 1126. Morí encara impúber, i el títol vescomtal, dit ara de Bas, passa a la seva tia àvia Beatriu, casada amb Ponç Hug de Cervera, fet que produïria la vinculacio del vescomtat al casal de Cervera.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bas, plana d'en  (Garrotxa Plana de la comarca, al sud d'Olot, travessada pel Fluvià i semiencerclada, menys pel nord, que limita amb el pla d'Olot, pel Puigsacalm, la serra de Sant Miquel i la del Corb. D'una amplada mitjana d'1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m. És intensament conreada i produeix principalment moresc i farratge. Hi ha també una petita indústria subsidiària de la tèxtil d'Olot. El clima fresc a l'estiu ha permès el desenvolupament d'una petita indústria hotelera. Nucli central de l'antic vescomtat de Bas, actualment comprèn els pobles de les Preses, Sant Esteve d'en Bas, Hostalets d'en Bas, Sant Privat d'en Bas i Joanetes.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Ponç de  (Catalunya, s XII – 1154)  Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera. El 1131 o 1132 fou protagonista d'un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l'aprovació d'ella, i s'hi casà tot seguit, se l'endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat. El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n'heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit. Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de laInici página campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149). A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d'Almodis foren Ramon, Ponç, Berenguer, Agalbursa i Gaia.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Ponç de  (Catalunya, s XII – 1195)  Noble. Tercer fill de Ponç. Ajudà als seus germans Hug i Ramon a prendre als sarraïns Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca (1151). Dos anys després, amb Ramon, dirigí el setge de Siurana, el darrer bastió sarraí al Principat. A la mort del seu pare (1154), el seu germà gran Hug heretà el vescomtat de Bas, i el 1175 el nomenà hereu del vescomtat en cas de morir sense fills. Devers el 1177 restà de lloctinent al vescomtat, per la marxa d'Hug a Sardenya per protegir-hi la germana d'ambdós Agalbursa. Ponç perdé la seva condició d'hereu al casar-se Hug a l'illa i tenir-hi un fill, Hug Ponç, el qual heretà el títol vescomtal però mai sortí de l'illa. Ponç seguí regint el vescomtat, ara en nom del seu nebot. Serví fidelment Alfons I el Cast i morí sense successió. Aleshores fou nomenat lloctinent del vescomtat de Bas Hug de Torroja, fill de la seva germana petita Gaia.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas, Ramon de  (Catalunya, s XII - d 1153)  Noble. Fill segon de Ponç de Bas i d'Almodis. Amb el seu pare i el seu germà Hug combaté contra els sarraïns a la campanya de Miravet (1148). Amb els seus germans Hug i Ponç prengué Rojals, Farena, Capafonts, la Febró i Albarca. El 1153 participà al setge de Siurana, que dirigí amb el seu germà Ponç. Degué morir poc després, encara ben jove.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bas, Sant Martí del  (Osona Veure> Sant Martí d'Albars.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bas, vescomtat de  (CatalunyaJurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa. Era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú, que prengueren aquest títol després de l'extinció del comtat de Besalú (1111). El primer vescomte fou Pere Udalard de Bas. Pere de BasInici página reconegué, o vengué, el vescomtat a Simó de Palau, i el 1280, la seva filla Sibil·la el vengué al rei Pere II, però el 1285 aquest en féu donació a Ponç V d'Empúries. El 1300 el rei Jaume II la confiscà a Huguet IV, comte de Squillace, per la seva adhesió a Frederic II de Sicília, el 1315 el sobirà donà el vescomtat a Malgaulí d'Empúries, i quan aquest morí (1322), retornà a la corona. Jaume II el lliurà a Ramon d'Empúries, en penyora d'una hipoteca, la qual fou liquidada el 1331, llavors Alfons III el vengué a Huguet d'Empúries, el seu antic propietari que el canvià per altres feus al seu parent Bernat de Cabrera (1335), el qual el lliurà tot seguit al rei Pere III, el qual el retornà el 1352 al mateix Bernat de Cabrera, que li fou confiscat el 1364. El 1381 el rei retornà el vescomtat a Bernat IV de Cabrera, i des d'aquesta data el títol restà vinculat a la casa de Cabrera i a la descendència posterior.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas i Blasi, Martí  (Barcelona, 1910 – París, França, 1966)  Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”. Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants. S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L'éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas i Ferrer, Lluís  (Badalona, Barcelonès, 1907 - )  Pintor. Ha obtingut diversos premis importants. Destacà també com a dibuixant i caricaturista.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bas i Galceran, Nicolau  (Alzira, Ribera Alta, s XVII - País Valencià, 1719)  Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBas i Gelabert, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 - )  Escultor. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas i Peired, Carles  (Barcelona, 1922 - )  Biòleg. Director de l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona d'ençà del 1983, membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d'Història Natural. Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb M. Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l'explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974), La pesca a Catalunya (1981), etc.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bas i Vich, Pere  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1897 - Igualada, Anoia, s XX)  Estamper. Establert a Igualada, dels seus obradors han eixit nombroses publicacions, caracteritzades per una realització artística i acurada, entre les quals destaquen diverses obres sobre numismàtica, de bibliòfil, goigs, un volum d'homenatge a Junceda, i la major part d'edicions del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada.

100 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Basa, Francesca Verònica  (Palma de Mallorca, 1660 – 1709)  Religiosa agustina. La veu popular li atribuïa dons profètics, i per aquesta raó fruí de gran fama.

101 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Basa, Josep  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l'administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.

102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBasa, Josep  (Palma de Mallorca, 1657 – 1732)  Jurista. Segurament fill de l'homònim. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Basan de Flamenville, Jean-Hervieuse de  (Normandia, França, s XVII – Perpinyà, 1721)  Bisbe d'Elna (1696-1721). Publicà el Cateéchisme diocésain (1698) per substituir el manual d'instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots. Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà (1707).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basauri Paguagua, Pedro  (Eibar, País Basc, 1893 - Barcelona, 1973)  Torero (dit Pedrucho). Prengué l'alternativa a Sant Sebastià el 2/set/1923. Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou un figura popular. Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l'hora de matar.

105 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàBàscara  (Alt Empordà Municipi: 17,28 km2, 66 m alt, 949 hab (2014). Situat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d'alzines sureres. L'agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), domina l'activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l'avicultura i l'explotació del bosc i d'algunes pedreres. La població, que s'ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar. La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conservaInici página restes de la torre de la Presó, de l'antic castell episcopal de Bàscara; l'església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria. El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d'Orriols (on hi ha l'església de Sant Genís) i l'antic lloc romà de Cinyana. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - El Pessebre - La Resclosa

106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Basco, pic de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Cim (2.520 m alt) de l'antic mun. de Barruera, situat a la serralada que separa la vall de Boí de la vall de Barravés, al nord-oest del poble d'Erill-la-vall. El barranc de Basco neix a la collada de Basco (o coll d'Erill-la-vall) que s'obre entre el pic d'Erill (2.508 m alt) i Punta Lofaro (2.061 m alt), i desguassa, per la dreta, a la Noguera de Tor.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bascones i Ayneto, Josep  (Barcelona, 1927 - )  Pintor. Estudià dret i també estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Durant els anys cinquanta treballà assíduament a l'Amèrica del Sud. És conegut internacionalment com a retratista.

Anar a:   Barre ]     [ Barri ]     [ Barru ]     [ Bartra ]     [ Barx ]     [ Bas, R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -