A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Base ]     [ Bass ]     [ Basseg ]     [ Basset ]     [ Basson ]     [ Basti ]

És infinitament molt més difícil descriure que opinar. Per això, tothom opina. (Josep Pla i Casadevall)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Baseia  (Siurana, Alt Empordà)  (o Basella) Llogaret, a l'est del poble, vora el rec Madral.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baseia, Joan  (Catalunya, s XVII)  Compositor, mestre de capella i organista. De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Baselga  (Estivella, Camp de Morvedre)  Despoblat (261 m alt) (ort ant: Beselga), situat al vessant septentrional del Garbi. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs annex a la parròquia d'Estivella (era habitat per 35 famílies abans de l'expulsió del 1610). Es despoblà definitivament a la fi del s XIX. A prop, aturonades, hi ha les ruines del castell de Baselga.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBasella, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de Lleida (1149) amb les tropes d'Ermengol VI d'Urgell que col·laboraren decisivament amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basella, Riambau de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d'aquest (1131). Fou conseller de Ramon Berenguer IV. El seu nom figura en una desena de documents importants de govern al període 1132-38, com són el pacte entre el comte barceloní i Ponç Hug d'Empúries (1138). Un homònim documentat el 1160 com a avalador del comte de Barcelona en un emprèstit és més probablement un fill seu.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Bases de Manresa  (Manresa, Bages, 27/mar/1892)  Document formulat i aprovat per la Unió Catalanista, d'acord amb una iniciativa d'Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. Es nomenà una comissió encarregada de redactar unes bases on es fixaren els principis polítics, socials i econòmics del nacionalisme català. Comprenien tres parts: la relativa al poder central, al poder regional i la formada per disposicions transitòries. L'esperit de les Bases combinava la solució federalista amb reminiscències de caràcter històric i amb un vot corporatiu. Estipulava el català com a única llengua oficial de Catalunya i que tots els càrrecs polítics havien d'ésser ocupats per catalans. El 1992 s'en celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baset, Pere  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. És autor del claustre gòtic del monestir de Montserrat, obra realitzada en 1476.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Baset i Baví, Josep  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Fou canonge de Tortosa. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual presentà el 1805 un discurs de caràcter històric.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBasil  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Família de pintors i dauradors. Localitzada a les comarques de Vic i de Ripoll, es desconeixen la major part dels seus membres, ja que firmaven les obres només amb el nom de família: los Basil. D'entre els que se'n té notícia destaquen Francesc Basil i Felip Basil.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basil, Felip  (Catalunya, s XVIII)  Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l'agulla (Osona).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basil, Francesc  (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVII)  Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l'any següent. També féu obres per a d'altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basil i Burjó, Ramon  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1938)  Compositor de sardanes. Fou pare de Francesc Basil i Oliveras.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basil i Oliveras, Francesc  (Figueres, Alt Empordà, 1905 – 1975)  Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i pecesInici página per a piano, obres líriques, etc. Fill de Ramon Basil i Burjó.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basili de Rubí (Francesc Malet i Vallhonrat)Basili de Rubí (Francesc Malet i Vallhonrat)  (Rubí, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1986)  Escriptor i frare caputxí. Editor d'"Estudios franciscanos" i de la publicació monogràfica "Critèrion" (1959-69); va fundar l'any 1949 l'entitat Franciscàlia. Entre els seus nombrosos treballs cal esmentar Reformas de Regulares a princios del siglo XIX (1943), Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears (1945), Art pessebrístic (1947), La última hora de la tragedia. Hacia una revisión del caso Verdaguer (1958), El padre Bernardino de Manlleu (1962), Les Corts Generals de Pau Claris (1976), Un segle de vida caputxina a Catalunya (1977) i Els caputxins a la Barcelona del segle XVIII (1984).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basora, Estanislau  (Manresa, Bages, 1926 - )  Futbolista del F.C. Barcelona. Ala dreta de l'equip, 22 vegades internacional. De complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassa, Arnau  (Catalunya, s XIV)  Pintor i miniaturista. Fill de Ferrer, continuà el taller patern. Conegut només per documentació i identificat com a autor dels retaules de Sant Marc de la catedral de Manresa i de Sant Jaume del convent barceloní de Jonqueres (al Museu Diocesà de Barcelona). Cal relacionar amb la seva obra el retaule de la col·legiata de Cardona i el políptic de la Morgan Library, de Nova York. Pel seu delicat italianisme deriva de les aportacions del seu pare, encara que es decanta totalment per les formes de filiació sieneses. Per la qualitat tècnica i la sensibilitat, és un dels millors pintors del s XIV.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bassa, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala de la costa occidental, a l'est de la badia de Sant Antoni. És tancada per ponent pel cal la Bassa.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassa, Ferrer (o Jaume Ferrer Bassa)  (Barcelona, s XIV - Barcelona ?, s XIV)  Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana. Fou l'introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l'any 1333. Treballà per als reis Alfons III i Pere III i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L'any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l'església antiga de Sitges. La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l'oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu. El seu fill Arnau continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bassa, Guillem  (Illes Balears, s XIII - Alaró, Mallorca, 1285)  Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d'Alaró quan Alfons II conquerí l'illa. Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l'illa com a sant.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassa, Maria Gràcia  (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961)  Poetessa. Més coneguda pel psudònim Gràcia B. De Llorens. Mestra rural. Es traslladà a l'Argentina i col·laborà en diversos publicacions, sobretot a "Ressorgiment", de Buenos Aires. Publicà: Esplais de llunyania (1919) i Branca florida (1933), reculls de poesia patriòtica, religiosa i amorosa d'influència verdagueriana.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bassa, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassa i Armengol, Manuel  (Barcelona, 1901 - 1977)  Heraldista i sigil·lògraf. Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l'escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964). Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassa i Girona, Pere Nolasc de  (el Milà, Alt Camp, s XVIII – Barcelona, 6/ago/1835)  Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s'enrolà com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25-26/jul/1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d'un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassa i Ribera, Jaume  (Sabadell, Vallès Occidental, 1900 - )  Pintor i escultor. Ha estudiat a Itàlia i a França. Excel·leix com a paisatgista i en el modelat de figures de terra cuita.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassa i Virgili, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1754 - Santes Creus, Alt Camp, 1825)  Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d'Aragó i Navarra i definidor de l'orde per Catalunya. Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus. És autor de diversos escrits antiliberals.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bassa Nova, la  (Almenar, Segrià)  Caseriu, situat a l'oest de la vila.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBassacs, els  (Gironella, Berguedà)  Veïnat, situat a la dreta del Llobregat, a 1,5 km de la vila, al voltant d'una gran fàbrica tèxtil. Prop de la colònia hi ha l'església de Sant Marc de Bassacs (s X).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassagaña i Bonhome, Pere  (Sant Pau de Segúries, Ripollès, 1815 – Barcelona, 1894)  Farmacèutic i catedràtic. És autor d'una Flora médico-farmacéutica abreviada d'Espanya (1859).

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bassars, els  (Elx / Santa Pola, Baix Vinalopó)  Rodal, situat a ponent de la carretera d'Alacant a Múrcia, entre l'Altet i Santa Pola.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassas i Carrera, Montserrat  (Barcelona, 1913 - )  Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassas i Onieva, Antoni  (Barcelona, 1961 - )  Periodista i guionista de ràdio i televisió. Inicià la seva carrera a Ràdio Joventut de Barcelona, on passà a formar part de l'equip de transmissions de futbol en català de Joaquim Maria Puyal, amb qui col·laborà a Ràdio Barcelona, entre el 1981 i el 1985, i a Catalunya Ràdio, entre el 1985 i el 1995. És autor del llibre A un pam de la glòria, dedicat al període en que el F.C. Barcelona guanyà quatre lligues i la Copa d'Europa a Wembley. Fou presentador del concurs televisiu Tres pics i repicó (TV3) del 1988 al 1991 i del programa de debat Polèmic (TV3) i fou el creador, amb Lloll Bertran, dels personatges televisius Vanessa i Sandra. Al gen/1995 es féu càrrec del programa El matí de Catalunya Ràdio.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassecourt i de Bryas, Joan Procopi de  (Barcelona, 1740 – 1820)  Noble. Comte de Santa Clara i baró de Maials, fill de Procopi Francesc. Governador de la Louisiana i de la Florida, fou també capità general de Cuba (1796-99) i de Catalunya (1802-08). A Cuba construí la bateria anomenada Santa Clara i inicià la colonització de l'illa de Pinos. Era casat amb Maria Teresa de Sentmenat i de Copons.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassecourt i de Bryas, Lluís-Alexandre Procopi de  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Noble. Germa de Joan Procopi. Exercí diversos càrrecs a Cuba i fou capità general de València (1810-11). Tinent general (1815), el 1824 fou corregidor i governador de Barcelona.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de  (Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)  Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara. Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d'erms per al conreu d'oliveres, i la creació de l'Acadèmia d'Agricultura (1763), de poca durada. Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d'una relació estadística sobre l'economia (1763). Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d'urbanització.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi  (Catalunya ?, s XVIII – s XIX)  Militar. Fill de Procopi Francesc de Bassecourt i de Contes, segon marquès de Bassecourt i nebot del primer comte de Santa Clara. Capità general interí de València (1810-11), reorganitzà les forces valencianes després de la desfeta d'Alcalà de Xivert i sofrí una important derrota a Ulldecona (1810) davant les tropes franceses, que els permeté d'ocupar Tortosa. Deixà actuar lliurement la Junta d'Observació i Defensa del Regne de València, que convocà, i formà una Junta-Congrés. El 1815 fou nomenat tinent general, i el 1824 era corregidor i governador militar i polític de Barcelona.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBassede, Lluís  (Elna, Rosselló, 1914 - )  Escriptor i arqueòleg. Llicenciat en lletres. Molt lligat al moviment catalanista del Rosselló. Ha excavat jaciments ibero-romans importants a Elna i a Vilanova de Raó. És autor del recull de poemes en francès Les chants d'Illiberis et tous ceux de mes rêves (1935), així com els seus nombrosos estudis de toponímia i arqueologia, com Toponymie des Pyrénées-Orientales (1964).

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bassegoda  (Albanyà, Alt Empordà)  Poble (840 m alt) i antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 a l'actual, situat al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró, i format per la petita església parroquial, romànica, de Sant Miquel, que depèn de Llorona, i unes quantes masies. A l'antic terme hi havia, a més, els pobles de Corsavell, Ribelles, Pincaró, Sous i Llorona, l'antic terme i església del Principi, l'església de Sant Joan de Bauçols i el santuari dels Corbs.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda  (Bassegoda, Alt Empordà, s XIX - Barcelona, s XX)  Família d'arquitectes i escriptor. Iniciada pels germans Bonaventura, Josep i Pere Bassegoda i Mateu. Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del s XIX, com a paletes.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bassegoda, puig de  (Albanyà, Alt Empordà / Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter. S'uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró. És al límit dels dos termes municipals.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaventura Bassegoda i AmigóBassegoda i Amigó, Bonaventura  (Barcelona, 16/mai/1862 – 29/nov/1940)  Escriptor i arquitecte. Fou un dels fundadors de la "Revista Literària" i de "La Il·lustració Catalana", formà part de l'equip de la revista "L'Avenç", i col·laborà, des del 1905, al "Diario de Barcelona" i, després, a "La Vanguardia". Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on s'inicià com a poeta. L'any 1891 publicà el recull Joventut i posteriorment Poesías varias (1896). Va conrear també la novel·la en Quaranta graus al sol (1886) i La bona gent (1888) i la comèdia en Ensenyar al qui no sap (1883), Viva l'avi!Inici página (1885), Pluja d'estiu (1886), Mero (1887) i Joc de cartes (1887). Com a arquitecte es destacà per un estil proper al Modernisme i participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (passeig de Gràcia- carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el Col·legi Comtal (1909), a Barcelona, el Casino del Masnou i la casa Malagrida d'Olot. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la de Belles Arts. És autor d'una interessant monografia sobre l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona (1925-27) i d'altres assaigs. Pare de Pere-Jordi i Bonaventura Bassegoda i Musté.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Amigó, Joaquim  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1854 – Barcelona, 1938)  Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu. Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889). Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Amigó, Ramon Enric  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1856 – Barcelona, 1920)  Poeta i periodista. Germà de Bonaventura i de Joaquim. Fundà el setmanari "La Llar" (1874); col·laborà a "La Renaixença", "Lo Gai Saber" i "La Revista de Gerona". Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d'amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l'any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Mateu, Bonaventura  (Bassegoda, Alt Emporda, s XIX - Barcelona, s XX)  Paleta. Juntament amb els seus germans Josep i Pere, s'establí a Barcelona. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassegoda i Mateu, Josep  (Bassegoda, Alt Empordà, s XIX - Barcelona, s XX)  Paleta. Juntament amb els seus germans Bonaventura i Pere, s'establí a Barcelona.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Mateu, Pere  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d'obres i contractista. Juntament amb els seus germans Bonaventura i Josep s'establí a Barcelona, on fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Musté, Bonaventura  (Barcelona, 1896 – 1987)  Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó. Premiat als Jocs Florals (1912) i en altres certàmens; la col·lecció "Lectura Popular" publicà un aplec de les seves poesies, d'inspiració modernista, amb traduccions d'autors diversos: Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976). Llicenciat en arquitectura l'any 1924, dirigí l'edificació de l'Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l'Escola d'Arquitectes de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va escriure, entre d'altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985), així com sobre la marina del Masnou (Maresme), d'on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d'En Santacília. Fundador de l'Institut Garcia Fossas d'Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassegoda i Musté, Pere-Jordi  (Barcelona, 1892 – 1988)  Poeta i arquitecte. Germà de Bonaventura. Gran part de la seva obra d'arquitecte ha estat feta al Masnou, on fou, d'ençà de la llicenciatura, arquitecte municipal. Conreador de la poesia de caire modernista, fou premiat, entre altres certàmens, als Jocs Florals de l'any 1912. Va publicar Roses místiques (1974) i Les cançons del meu molí (1976).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassegoda i Nonell, Bonaventura  (Barcelona, 1926 - )  Arquitecte i aparellador. Fill de Bonvantura Bassegoda i Musté. Arquitecte de l'ajuntament de Barcelona i professor de l'Escola d'Arquitectura. Especialitzat en l'obra d'Antoni Gaudí.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Bassegoda i NonellBassegoda i Nonell, Joan  (Barcelona, 9/feb/1930 - 30/jul/2012)  Arquitecte i catedràtic. Fill de Bonventura Bassegoda i Musté. S'ha dedicat especialment a l'estudi i a la difusió de l'obra de Gaudí, ha publicat les obres completes de l'arquitecte (en japonès, 1978 i 1985); i, amb G.R. Collins, The Designs and Drawings of A. Gaudí (1983), i ha estat arquitecte de la catedral de Barcelona. Membre de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1972) i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1977). Llibres més importants: Atlas de Historia del Arte, Guia de Gaudí (1970), Los maestros de obras de Barcelona (1972), El Círculo del Liceo (1973), La catedral de Barcelona (1973), Historia de la Arquitectura (1976 i 1984), Història de la restauració de Poblet (1983), La casa Llotja de Mar (1985). Intervingué en la restauració del monestir de Poblet i del de Pedralbes. Catedràtic d'història de l'arquitectura a l'Escola de Barcelona.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellBassella  (Alt Urgell Municipi: 70,2 km2, 425 m alt, 244 hab (2014), (abans Castellnou de Bassella). Estès a banda i banda del Segre, a la seva confluència amb la ribera Salada, des de la serra d'Oliana fins a la del Pubill, a l'extrem sud de la comarca. A la part muntanyosa hi ha boscos d'alzines i de pins. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, força mecanitzada i amb predomini del secà (blat, ordi i civada) sobre el regadiu (patates i alfals per al bestiar); i la ramaderia (granges de porcs i ovelles). El municipi es troba afectat pel pantà de Rialb, inaugurat l'any 1999 i que ha inundar bona part del terme. La població ha anat minvant des del 1910. Al poble de Bassella, negat pel pantà, destacava l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, dita de la Garrola, i el pont penjant de fusta. A més d'aquest nucli i de Castellnou de Bassella, dins el terme es troben els pobles iInici página llogarets de la Clua d'Aguilar (amb l'església romànica de Sant Sebastià), Aguilar de Bassella, Altés, Guardiola de Segre, Saranyana i Ogern, la caseria de Mirambell, l'antiga església parroquial de la Salsa, la masia i antic terme de la Portella i l'antic hostal del Corb. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

51 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Bassera, pic de la  (Alt Urgell / Andorra / Pallars Sobirà Altre nom del pic dels Llacs.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Basses, coll de  (Sant Celoni, Vallès Oriental)  Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d'en Vives i el turó Gros. Devalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basses, Josep  (Catalunya, s XVIII - Santes Creus ?, Alt Camp, 1804 ?)  Abat quadriennal de Santes Creus (1800-04). Fou vicari general.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Basset, cala en  (Andratx, Mallorca Occidental)  Cala de la costa, Situada entre la punta de sa Galera (davant sa Dragonera) i el morro de sa Rajada.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basset, Francesc  (Barcelona, s XIV – s XV)  Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d'Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19). Amb Narcís de Sant Dionís revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Callís i Bonanat de Pere. Fou conseller de Ferran I juntament amb el seu germà.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBasset, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta. Membre possiblement de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i premiat en certàmens literaris, se'n conserven composicions poètiques inèdites en les quals se succeeixen els temes religiosos de la Dansa de Nostra dona i els amorosos, ajustant-se, els uns i els altres, a les fòrmules de l'amor cortès.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Basset, Pere  (Barcelona, s XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)  Jurista i humanista. Destacat partidari de Ferran d'Antequera en el compromís de Casp (1412). Figurà en el procés contra Jaume d'Urgell. Fou advocat reial, batlle general de Catalunya a partir de 1416 i home de confiança dels reis Ferran I i Alfons IV. La seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d'Alfons IV (1418) fins al 1430, obrant com a tractador dels reis. Aplegà una immensa fortuna. Era, a més, un bon escriptor (les seves lletres són de considerable vàlua literària). De cultura humanista, reuní una notable biblioteca sobre temes jurídics.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Basset i Ramos, Joan Baptista  (València, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII)  Militar. Fill de l'escultor Joan Basset. Sentenciat a mort per homicidi, s'evadí a Itàlia, on seguí la carrera militar. Emigrà a Àustria, on entrà a l'exèrcit imperial i participà en diverses campanyes a Hongria i al Milanesat. Tornà a Espanya el 1705 durant la guerra de Successió comandant un reduït grup de forces aliades que desembarcà a Dénia (17/ago/1705) i que aconseguí captar el coronel Rafael Nebot, el qual es passà al camp austriacista amb d'altres caps borbònics. Això permeté a Basset d'ocupar Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira, i, finalment, d'entrar a València (15/des/1705), on fou rebut per la població com un alliberador. L'arxiduc Carles premià aquesta acció amb l'atorgament del marquesat de Cullera i de la senyoria de...  Segueix... 

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Basseta, la  (Vilafamés, Plana Alta)  Caseriu, entre el coll de la Bassa i la rambla de la Viuda, prop del poble de la Barona.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBassetes, les  (Formiguera, Capcir)  Grup de petits estanys (2.244 m alt), situats a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bassi  (Garrotxa Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la comarca.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bassiero, pics de  (Vall d'Aran Massís muntanyós que forma dos cims (2.903 i 2.901 m alt), dels més alts de Catalunya. Situat a la partió de les valls d'Espot i d'Àneu, al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Pallars Sobirà, entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l'Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bassó, Jaume  Veure> Baçó, Jaume.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassó, Josep  (Catalunya, s XVII - Montserrat ?, Bages, s XVII)  Compositor i monjo benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina. Fou bon organista, destacat predicador i conreà també la poesia.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassó i Birulés, Francesc  (Girona, 1921 - )  Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961). Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassó i Ubach, Frederic  (Barcelona, 1930 - )  Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassols, Bonaventura  (Figueres, Alt Empordà, s XIX - Tortosa ?, Baix Ebre, s XIX)  Compositor. Germà de Narcís. Fou guitarrista notable. Residí un temps a Xile. Tornat a Catalunya, s'establí a Tortosa. Compongué obres per a guitarra i en féu una edició en 1846.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols, Joan  (Garrotxa, v 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)  Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París. Estudià la possibilitat de l'infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d'infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció. Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s'ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316. Ha estat erròniament considerat francè o anglès per alguns autors.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols, Lluís  Nom del religiós caputxí i gramàtic Lluís d'Olot.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, s XIX - Tortosa ?. Baix Ebre, s XIX)  Guitarrista i escriptor. Germà de Bonaventura. Féu llarga estada a París, on oferí diversos concerts. En tornà en 1865. Visqué a Tortosa amb el seu germà. Traduí amb Víctor Balaguer la novel·la Los desposados de la muerte, sobre original del vescomte d'Arlincourt. Escriví en castellà algunes obres teatrals.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols de Climent, Marià  (Figueres, Alt Empordà, 1903 – Barcelona, 1973)  Llatinista. Deixeble de J. Balcells. L'any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s'incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la LenguaInici página Latina (1945-48). Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glosarium Mediae Latinitatis Cataloniae.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols i de Maranyosa, Joaquim de  (Barcelona, 1797 – 1877)  Militar liberal. Prengué part en totes les lluites civils del s. XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra. Tingué una actuació destacada en la tercera guerra carlina i arribà a ésser mariscal de camp. Participà en el pronunciament a favor d'Espartero. Havia estat governador militar de Barcelona i Menorca, capità general de les Balears, d'Aragó i de Castella la Nova i, el 1871, ministre de la Guerra.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols i Parés, Agustí M.  (Barcelona, 1924 - )  Advocat i polític. Actiu promotor de la cultura catalana, s'ha destacat especialment per l'impuls que donà a la modernització del dret civil català quan es féu càrrec de la conselleria de Justícia de la Generalitat (1982 i 1988).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassols i Prim, Agustí  (Olot, Garrotxa, 1853 – Barcelona, 1919)  Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució. Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la "Revista Médica Barcelonesa" i dirigí "Infantia nostra" i "Contra la Tisis" (1903). Escriví sobre qüestions d'higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: 'La tos, sus causas y tratamiento' (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L'art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i d'Higiene de la tuberculosis (1912).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBassols i Rafart, Francesc de  (Catalunya ?, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona on es decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge de 1713-14 fou capità de la Coronela i defensà heroicament el baluard del Portal Nou contra gran quantitat d'assaltants, a l'assat definitiu del 11/set. Després d'una hora i mitja de resistència, hagué de cedir la posició per trobar-se ja encerclat per les tropes enemigues. S'obrí pas a la baioneta i pogué tornar a contactar amb la resta dels defensors de la plaça. Més tard, passà al sector central, engruixint els efectius amb què el coronel Thoar contraatacà molt durament pel convent de Sant Agustí, i en la qual Bassols morí. Després de la capitulació els seus béns foren confiscats.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bassons, Marí  (Barcelona, s XVII - 12/ago/1714)  Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona. En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9/jun/1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s'entrevistà amb l'almirall francès Ducasse. El 12 d'agost següent prengué part a l'heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l'arma blanca. Bassons hi morí.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastanist  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l'antic mun. de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà. Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d'Estana.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bastard, pic del  (Matamala, Capcir / Ralleu de Conflent, Conflent Cim (2.095 m alt) de la serra que separa el Capcir de la vall de Cabrils.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBastardas i Parera, Albert  (Barcelona, 1908 – 1982)  Fotògraf i escriptor. Fill d'Albert Bastardas i Sampere. Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana. És autor de les fotografies sobre llibres d'art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983). És important el seu arxiu fotogràfic, incrmentat l'any 1977 amb el fons de l'arxiu de Gabriel Roig.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastardas i Parera, Joan  (Barcelona, 1919 - )  Llatinista i romanista. Fill d'Albert Bastardas i Sampere. Professor emèrit (1987) de la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en l'estudi del llatí medieval. Dirigeix el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i ha publicat Particulariedades sintàcticas del latín medieval (cartularios españoles de los siglos VIII al XII) (1953); Mots fantasmes en el llatí medieval de Catalunya (1961); Nota sobre la influència dels glossaris en el llatí medieval català (segles X-XI) (1973); La llengua catalana mil anys enrera (1995); Diàleg sobre la meravellosa història dels mots (1996); "Els camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998). Membre de la Acadèmia de Bones Lletres des del 1977; de l'IEC, n'ha estat vice-president (1983-86) i director de les oficines lexicogràfiques (1990-92); membre també del Consell Assessor del TERMCAT. Ha estat condecorat amb la Creu de Sant Jordi (1991).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastardas i Parera, Rafael  (Barcelona, 1912 - )  Pintor. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del cercle Maillol. També s'ha dedicat a la investigació de la història de l'art i s'ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d'Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l'IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastardas i Sampere, Albert  (Barcelona, 1871 – 1944)  Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president. Exiliat el 1926, l'any 1932 fou diputat de l'ADPGC al Parlament català per Granollers.Inici página fou posteriorment secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Promogué les assegurances socials, la prevenció d'accidents i desde la presidència del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears aconseguí l'obligatorietat del retir obrer i de l'assegurança per maternitat. Fou president de la secció de legislació obrera del Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d'Aprenents, de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i de l'Orfeó Català. Fou generalment reconeguda la seva integritat política i administrativa, i la seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Cessà en tots els càrrecs l'any 1939.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastareny, el  (Berguedà Riu de la comarca, afluent dretà a la capçalera del Llobregat. Neix al vessant meridional de la serra de Cadí, a les fonts de l'Adou, també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. La vall, orientada en direcció nord-oest - sud-est, al peu de la serra de Gisclareny, és subseqüent; el riu s'hi obre pas erosionant les margues eocèniques. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra, el seu afluent més important, el riu de Gréixer; passà per Bagà i l'aiguabarreig amb el Llobregat és a Guardiola de Berguedà. El seu cabal és de règim pluvionival amb fortes oscil·lacions estacionals. En són aprofitades les aigües per a la indústria.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastarra, collet de  (Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastero i Lledó, Antoni de  (Barcelona, v 1675 – Girona, 1737)  Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals. És autor de l'obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d'una ortografia comparada delInici página provençal i l'italià; d'una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans. Deixà, a més, uns quarants

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastero i Lledó, Baltasar de  (Barcelona, 1687 – Reus, Baix Camp, d 1750)  Eclesiàstic. Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V. Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona. Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona (1729).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastero i Lledó, Francesc de  (Barcelona, s XVII - d 1752)  Militar. Participà, com a capità de la coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic (1706). El 1714, després d'un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne i, detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l'exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat. L'any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi.

88 EUROPA - BIOGRAFIA

Basterot, Cavaller de  Nom amb que també era conegut l'arquitecte Prosper de La Barrière.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastets, serra dels  (Navès, Solsonès)  Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d'oest a est, al nord de la serra de Busa, entre l'aigua d'Ora i l'aigua de Valls. Pics més alts són el tossal de la Viuda (1.383 m alt) i el tossal Gran (1.208 m alt).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBastida, Arnau  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic. Serví el rei Jaume II. En 1314 fou ambaixador seu a Egipte.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastida, Francesc  (Catalunya, s XIV)  Marí. El 1327 embarcà a la seva nau l'ambaixador Pere de Mitjavila, tramès per Jaume II al soldà Meleken-Nasser d'Egipte. En entrar i sortir del port d'Alexandria, duent a bord Mitjavila i també l'ambaixador de França, que feia viatge amb ells, es produí un famós incident per determinar quina bandera havia d'arborar la nau.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastida, Jordi de la  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 17/ago/1714)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1709, amb el grau de capità, es trobà assetjat durant un mes al castell de Benasc. Tot i la superioritat dels atacants, organitzà sortides que els feren molt de mal, abans que els filipistes es retiressin definitivament. Formant al regiment de la Ciutat de Barcelona, assolí el grau de tinent coronel. El 25/jul/1713, durant el setge de Barcelona, lluità durament entorn de la plaça i al sector de Montjuïc. El 10/ago/1713, seguint ordres, aconseguí evacuar amb pèrdues mínimes i evitant l'encerclament, la posició avançada de Santa Madrona. Durant la darrera fase del setge, Villarroel el nomenà comandant fix del baluard de Santa Clara, el 27/jun/1714. Els borbònics llançaren el primer assalt a Barcelona, el 12/ago pels baluards del Portal Nou i de Santa Clara, en aquest segon l'enemic fou rebutjat heroicament, després d'haver arribat a ocupar-lo parcialment. En aquella lluita resultà malferit i morí uns dies després.

93 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBastida, la  (Rosselló Municipi: 15,62 km2, 787 m alt, 80 hab (2012), (ant: Mollet o Molletell). Situat a la zona muntanyosa del Canigó, al límit amb el Conflent i amb el Vallespir, al peu del puig de l'Estela, i a l'esquerra del riu de les Bules, el qual constitueix el límit oriental del terme. L'activitat econòmica del municipi és escassa i limitada a la ramaderia (oví, boví i cabrum) i a l'explotació forestal; l'agricultura és d'autoconsum, circumstància que ha provocat a partir de mitjan s XIX una progressiva devallada de la població. El poble és esglaonat, situat en un coster esquistós, alInici página voltant de l'antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica (s XII). Hi resten vestigis de l'antic castell de la Bastida. Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot. A l'extrem nord del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa Anna dels Quatre Termes. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastida, la  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Llogaret, a un quilòmetre al nord de Tost, al municipi del qual pertangué fins al 1968.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastida de Bellera, la  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Poble (1.234 m alt), aturonat, dominant la vall del riu de Bellera. Formà part de la baronia de Bellera. L'església parroquial és dedicada a sant Sebastià. A llevant es troba l'antic pont medieval del Diable, prop del qual hi ha l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera.

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bastida de les Alcusses, la  (Moixent, Costera)  Poblat ibèric, un dels més bens coneguts del País Valencià. Fou excavat per primera vegada (1927-28) per Isidre Ballester i Tormo i Lluís Pericot. El període d'esplendor del poblat pot ésser datat vers el segle IV aC i després fou destruït i abandonat. Entre els materials arqueològics que s'hi trobaren cal destacar una inscripció en alfabet ibèric meridional o turdetà, amb 273 signes (plom de la Bastida), utillatge agrícola de ferro, peces de ceràmica i diversos objectes de bronze, tots ells conservats al Museu de Prehistòria de València.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bastida de Sort, la  (Sort, Pallars Sobirà)  Poble, situat a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Rialb de Noguera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBastida d'Hortons, la  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Poble (950 m alt), situat a l'esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí. L'antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d'una antiga batllia del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat. De l'església parroquial de Santa Coloma depèn la del Ges.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastida i Pibernat, Assumpta  (Barcelona, 1902 - )  Modista. Coneguda comercialment per Asunción Bastida, una de les més rellevants representants de l'alta costura a l'estat espanyol. El 1926 inaugurà una botiga d'alta costura i, bé que la tancá el 1970, continuà les seves activitats amb el seu nom comercial fins al 1975.

100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bastideta de Corroncui, la  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla. L'església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana. Ha pertangut fins al 1968 al municipi de Viu de Llevata.

101 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bastiments, puig de  (Ripollès / Conflent Massís muntanyós (2.874 m alt) del Pirineu axial (o pic del Gegant), entre les dues comarques, situat a l'extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès. És de formes relativament suaus, car l'erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastinos i Coll, Joan  (Barcelona, 1816 – 1893)  Llibreter i editor. Establert el 1840 com a relligador i llibreter, amb l'ajut del seu fill Antoni Joan Bastinos i Estivill, va fundar (1842) l'editorial Bastinos, dedicada especialment a la publicació d'obres didàctiques de llengua castellana, d'una gran difusió a la Península Ibèrica i a l'Amèrica Llatina. Afiliat al partit progressista, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBastinos i Estivill, Antoni Joan  (Barcelona, 1838 – 1928)  Editor. Fill de Joan Bastinos i Coll. Va contribuir que la casa Bastinos, fundada pel seu pare, fos una de les primeres editorials d'Espanya en el camp de l'ensenyament. És autor de nombrosos llibres de pedagogia i de tema divers, entre les quals cal fer esment de: Mosaico literario epistolar (1866), Armonia social (1873), Hojas secas (1894-1912) i Estudios y recuerdos (1925). Fundà la revista "El Monitor de Primera Enseñanza" (1859-1900).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastinos i Estivill, Julià  (Barcelona, 1852 - el Caire, Egipte, 1918)  Dibuixant i gravador. Es dedicà a la il·lustració editorial i a la creació de material pedagògic.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastons, Gaufred  (Baix Empordà, s XI)  Cavaller. Posseïa en feu els castells de Púbol i de Cervià. Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca els hi compraren el 1065 per una forta suma. Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers. Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge (1080), ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastos i Ansart, Manuel  (Saragossa, Aragó, 1887 - Barcelona, 1973)  Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial. Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología. Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l'hospital sueco-noruec d'Alcoi i a l'hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona. És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d'unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBasturs  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Poble (642 m alt), a 3 km al sud-est d'Orcau, situat a la conca de Tremp, a la dreta del riu d'Abella, vora el qual hi ha l'antic molí de Basturs. L'església parroquial és dedicada a sant Julià.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bastús i Carrera, Joaquim Vicenç  (Tremp, Pallars Jussà, 1799 – Barcelona, 1873)  Polígraf, filòleg i erudit. Va popularitzar els coneixements i les curiositats de l'arqueologia i de la història. Entre les seves obres: Diccionario Històrico-Enciclopédico (1833), Curso de Arqueología. Tratado de Declamación (1843), Historia de los Templarios (1834), La sabiduria de las naciones (1862-67), Memorándum anual y perpetuo de todos los acontecimientos naturales o extraordinarios, históricos, civiles, etc. (1855-56). Censor reial a Catalunya (1836) i censor de teatres des del 1853, col·laborà a la premsa barcelonina i fou director d'"El Guardia Nacional". Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1835), de l'Arcàdia de Roma (amb el nom d'Irenio Tespiano) i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor (1835).

Anar a:   Base ]     [ Bass ]     [ Basseg ]     [ Basset ]     [ Basson ]     [ Basti ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -