A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Be ]     [ Bec ]     [ Beg ]     [ Belb ]     [ Bell ]     [ Belle ]

El refrany és la reflexió profunda i condensada d'una veritat dictada per la raó i l'experiència. (Joan Amades i Gelats)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Capçalera d'El Be NegreBe Negre, El  (Barcelona, 23/jun/1931 – ago/1936)  Setmanari satíric. Inspirat en el setmanari francès "Le Canard Enchaîné". Editat per Màrius Gifreda, fou dirigit per Josep Maria Planas i, artísticament, durant un temps, per Valentí Castanys. El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d'àmplies llibertats polítiques. Bé que gairebé totes les col·laboracions eren sense signar, en foren redactors principals, entre d'altres, Rossend Llates, Joan Cortès, Carles Sindreu, Àngel Ferran, Just Cabot, Eugeni Xammar i Josep Maria de Sagarra, que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals. Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o en vers. Els il·lustradors més assidus foren Castanys, Passarell, Soka i Tísner. I entre les víctimes més freqüents cal comptar els radicals, com Alejandro Lerroux i Emiliano Iglesias, els germans Xirau i Palau, els polítics i escriptors de...  Segueix... 

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBea, cala de  (Vandellòs, Baix Camp)  Cala de la costa del Camp de Tarragona, al sud de l'Hospitalet de l'Infant, prop del coll de Balaguer.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bea i Cervera, Manuel  (Barcelona, 1934 - )  Pintor. Influït per l'expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beà i Font, Josep Maria  (Barcelona, 1942 - )  Autor de còmics. Coeditor de la revista "Rambla" (1983-84) i col·laborador de "Makoki" i "1984", les seves històries es mouen entre la ciència ficció i el terror amb una marcat rerefons crític.

5 CATALUNYA - POLÍTICA

BEAN  Sigla del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional.

6 ILLES BALEARS - LITERATURA

Bearn  (Mallorca, 1966)  Novel·la de Llorenç Villalonga. Publicada després d'una versió castellana i diverses de catalanes incompletes. Obra cabdal de l'autor, sòlidament construïda, densa i d'estil acuradíssim, narra amb una mescla d'ironia i melanconia la decadència d'una classe concreta, l'aristocràcia mallorquina, i en general d'un estil de vida en via d'imminent desaparició. Plena de connotacions autobiogràfiques, els protagonistes, Don Toni, fervent admirador de la il·lustració, i la seva muller, Maria Antònia, esdevenen els símbols d'una Mallorca que s'esfondra.

112 EUROPA - BIOGRAFIA

Bearn, Maria de  Veure> Maria I de Bearn.

113 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaBearn, vescomtes de  (Occitània)  Membres de les famílies Montacada i Foix-Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Biarn. Aquest s'associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Beateta  (Illes Balears)  Nom popular de la santa Caterina Tomàs.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beatriu  (Catalunya, s XI - s XII)  Dama. Fou la segona muller de Deudonat de Claramunt, vídu d'Ermessenda de Cardona i pare de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. A la mort de Deudonat, a qui havia donat un fill del mateix nom, Beatriu es casà amb el noble Fortuny. El 1119, vist el fracàs del fillastre Bernat Amat en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a Fortuny i Beatriu, amb la missió de repoblar la zona.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beatriu  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Filla de Pere II el Gran i de l'amistançada Maria. Era germana, per tant, dels bastards Jaume Pere i Joan. Es casà amb Ramon de Cardona, senyor de Torà. Fills d'aquest enllaç foren Guillem, Beatriu, Elionor i Elicsèn.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Beatriu d'Aragó  (Nàpols ?, Itàlia, 1457 – Ischira, Hongria, 1508)  Reina d'Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d'Hongria. A la mort d'aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beatriu de Bas  Veure> Bas, Beatriu de.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBeatriu de Pallars  (Catalunya, a 1288 - s XIV)  Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Irene Làscaris. El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc. Es casà el 1313 amb Guillem de Montcada (I de la branca de Tàrrega-Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa. Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.

12 EUROPA - BIOGRAFIA

Beatriu de Provença  (Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 1267)  Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia. Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d'Anjou, i el germà d'aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d'Egipte. Tingué la protecció papal, però l'oposició armada de Jaume I de Catalunya-Aragó.

13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Beatriu de Savoia  (Savoia, França, s XIII)  Muller de Ramon Berenguer V de Provença. Filla del comte Tomàs de Savoia. Tingueren quatre filles: Margarida (muller del rei Lluís IX de França), Elionor (muller del rei Enric III d'Anglaterra), Sança (muller de Ricard de Cornwall, futur rei anglès) i Beatriu (muller de Carles d'Anjou, germà del rei francès). El seu marit morí el 1245, i deixà hereva de Provença a la seva filla Beatriu, fet que comportà que aquest comtat restés des d'aleshores a mans dels Anjou. Hom coneix una poesia amorosa original de Beatriu de Savoia.

14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Beatriu de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - ?, s XIV)  Dama. Era la filla petita del rei Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Es casà amb el comte alemany Robert II, que tenia les seves possessions al Palatinat.

16 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaBeatus de Girona  (Girona, 975)  Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès. Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l'or i l'argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Euda pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius. Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis. Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del s XI i conservat a la biblioteca de Torí.

17 CATALUNYA - LITERATURA

Beatus de la Seu d'Urgell  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, darreria del s X)  Manuscrit miniat anònim de la catedral d'Urgell. Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid. El tret més característic de les seves miniatures és l'estilització.

18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Bèbrices  (Rosselló Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Beca, punta de la  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa, al nord de la vall d'Ariant.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Becat i Rajaut, Joan  (Perpinyà, 1941 - )  Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d'ençà del 1972 és professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord. Autor de l'Atles de la Catalunya-Nord (1977), d'El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l'Atles d'Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBecero, canal de  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Petita vall tributària per l'esquerra de la del riu de Lladorre, a la capçalera de la vall de Cardós. És drenada pel riu de Selves, emissari de l'estany de Becero, situat sota el pic de Becero (2.591 m alt). La part més baixa és coberta pel bosc de Selves.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Becet, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurista. Revisà i glossà els treballs de Jaume Callís i altres jurisconsults sobre el dret constitucional de Catalunya.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bech i Beltran, Lola  (Barcelona, 1903 - Tossa de Mar, Selva, 1987)  Pintora. Formada a Llotja i a París. Excel·lí en el paisatges i els temes florals, ha decorat el palau dels prínceps de Mònaco. Algunes de les seves obres figuren al Museu d'Art Modern de Barcelona i de Madrid. Amb el seu marit, Rafael Saràbia, fundà el primer concurs de pintura ràpida de Tossa de Mar, vila on residí des dels anys trenta.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bech i Pujol, Antoni  (Girona, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres. És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bech i Sudrià, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1920 - )  Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d'algunes narracions curtes. La seva pintura és d'un figurativisme constructiu i estilitzat.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bech i Taberner, Ramon  (Barcelona, 16/jun/1918 - 6/feb/1995)  Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947). Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).Inici página També escriví i estrenà teatre.

26 EUROPA - BIOGRAFIA

Bechtold, Erwin  (Colònia, Alemanya, 12/abr/1925 - )  Pintor i decorador. L'any 1958 fixà la seva residència a Eivissa. Participà al primer Saló de Maig (1956) i estigué molt relacionat amb els grups "Dau al Set i "El Paso". Exposà regularment a Barcelona des del 1960. Pertangué al grup SYN. L'any 1979 presentà el muntatge àudio-visual Monoserie que obria una nova etapa de la seva obra. També exercí com a grafista i com a interiorista.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bécquer i Domínguez, Carles  (Barcelona, 1889 – 1968)  Dibuixant. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, començà la tasca artística a París (1909-21). Excel·lí en els temes animalístics, que resolia amb traça i simplicitat.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bedenga  (Bellcaire d’Empordà, Baix Empordà)  Nom antic de la població.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bederrida  (Barcelona, Barcelonès Sector de l'antic territori de la ciutat, entre Sarrià i les Corts de Sarrià.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beders  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.085 m alt), a l'extrem oriental de la Batllia. La capella de Santa Cecília de Beders, romànica, dependent de l'antiga parròquia de Coborriu de Bellver, és esmentada en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell (839).

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bedoga d'Adons, la  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Grafia antiga del nom de l'Avedoga d’Adons.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBedós i Arnal, Francesc  (Xerta, Baix Ebre, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1928)  Metge i literat. Exercí de metge en vaixells comercials i de guerra. El 1876 estrenà a Valls la comèdia Qui fa desfà. El 1890 fundà a Sabadell l'agrupació Rapsodes Catalans. Publicà treballs de botànica, de mineralogia i d'etnografia i col·laborà (1894-1908) a la "Revista de Sabadell" amb escrits sobre crítica i història literària. Les seves poesies foren premiades en diversos certàmens poètics.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 - )  Pintora. En 1931 s'establí a Blanes (Selva). Destacà pels seus paisatges i les seves marines.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beget  (Camprodon, Ripollès)  Poble (541 m alt) i antic municipi, incorporat el 1969 a l'actual. Situat a la capçalera del riu de Beget, subafluent del Fluvià, als vessants de la serra de Bestracà, al límit amb el Vallespir. Economia rural i turística. Té l'església romànica (s X-XIII) dedicada a sant Cristòfol, molt interessant, on es conserva la Majestat de Beget de fusta policroma, molt notable, del s XII i una Mare de Déu gòtica d'alabastre. Retaule gòtic també d'alabastre. Dins l'antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beget, riu de  (Ripollès Format sota el castell de Rocabruna per la unió de la riera de Rocabruna, del torrent de les Arçoles (formats al Montfalgars) i del torrent de Rocabertella (que baixa del coll de Malrem). Aigua avall de Beget rep, per la dreta, la riera de Salarsa. Després de passar entre les serres de Bestracà i de Talaixà, s'uneix dins el congost o grau d'Escales al riu d'Oix per formar el Llierca.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaBegís  (Alt Palància Municipi: 42,35 km2, 799 m alt, 406 hab (2014) (cast: Bejís). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià. El territori és molt muntanyós, amb unes 3.000 hectàrees de boscos, i drenat pel Palància i el seu afluent el Canales. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura de secà (principalment cereals -blat i ordi-) i de regadiu (blat de moro i hortalisses), la ramaderia (especialment ovina) i l'explotació forestal, no han impedit tanmateix que la població hagi disminuït notablement durant el s XX. La vila, situada en una petita elevacióInici página entre el Palància i el riu de Canales, és de probable origen romà, conserva les ruïnes d'un aqüeducte i d'un arc d'entrada. Fou el centre de la comanda de Begís. Dins el terme es troben els caserius de Las Arteas, Los Ríos de Abajo, Los Ríos de Arriba i Los Pérez. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Begòs  (les Bordes, Vall d'Aran)  Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona. L'església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del s XVII, policromades, d'estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau. Pertanyia al terçó de Lairissa.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Begudà  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Poble, situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada. Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt; hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s'aixecà el castell de Mont-ros. Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l'actual municipi, al qual donava nom.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beguda, la  (Palol de Revardit, Pla de l'Estany)  Veïnat del poble de Riudellots de la Creu, entre les rieres de Marimanya i de Riudellots.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beguda Alta, la  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès / Masquefa, Anoia / Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat Poble (282 m alt), situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels tres municipis. Dins el terme de Masquefa hi ha l'estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada. L'església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Destaca la masia de Can Bac.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBeguda Baixa, la  (Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès)  Poble, situat al llarg de la carretera de Martorell a Igualada, al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beguda d'Adons, la  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Caseriu, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata. Fins al 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata. A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beguer i Pinyol, Manuel  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – s XX)  Historiador. És autor de valiosos estudis: Compendio de historia de Tortosa (1928) i la monografia històrica que dedicà a la Vall de Cardó (1948). Ha estat un dels impulsors de la revista literària "La Zuda".

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatBegues  (Baix Llobregat Municipi: 50,42 km2, 399 m alt, 6.620 hab (2014). Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts nord-occidentals del massís de Garraf, al sud-oest de Barcelona. Travessen el terme la riera de Begues i la de Jafra. El terreny és accidentat, amb abundància de pinedes i pastures, però sobretot d'urbanitzacions. El municipi, tradicionalment agrícola i ramader, s'ha convertit en un centre d'estiueig i de segones residències, circumstància que a partir del 1960 ha donat un nou impuls a la població i a l'activitat econòmica, centrada actualment en la indústria de la construcció, que explota algunes pedreres, i el sector de serveis. El poble és a banda i banda de la carretera d'Avinyonet a Gavà; destaca el barri de la Rectoria, al voltant de l'església parroquial de Sant Cristòfor, de base romànica. Dins el terme també hi ha els ravals i les caseries de Santa Eulàlia, de Campamar, de la Barceloneta, entre d'altres. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Club Futbol - Club Ciclista - Club Bàsquet - Institut

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàBegur  (Baix Empordà Municipi: 20,6 km2, 200 m alt, 3.994 hab (2014). Situat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats. La principal font d'ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d'habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d'urbanitzacions i d'instal·lacions nàutiques i esportives. La vila, a uns 2 km de la costa, s'esglaona a la falda d'un puig coronatInici página per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l'església parroquial de Sant Pere, d'estil gòtic tardà. Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l'antic convent de mínims, es troben el llogaret d'Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Biblioteca

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Begur, cap de  (Begur, Baix Empordà Cap, als penya-segats del massís de Begur, on la Costa Brava canvia l'orientació nord-sud, per la nord-est - sud-oest. Coronat per un semàfor marítim i una estació meteorològica.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Begur, massís de  (Baix Empordà Massís muntanyós, constitueix el límit sud-est de la plana de l'Empordà i la terminació septentrional de la Serralada Litoral Catalana, situat entre la vall d'Aubi i la mar i entre les platges de Palamós i Pals. Els relleus, granítics principalment, ultrapassen els 300 m alt (Puig de Son Ric, 325 m) i estan tallats per línies tectòniques, com la fossa de Palafrugell. Aquests materials devònics, intensament erosionats (els més característics de la Costa Brava), ofereixen cingleres i cales tant típiques com Sa Tuna, Aiguablava i Llafranc, i caps com el de Sant Sebastià. Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert per boscs espessos d'alzines i de pins. El litoral del massís té un clima particularment privilegiat i gaudeix dels hiverns més suaus de la Costa Brava.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Béixec  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Poble (1.310 m alt), damunt l'engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà. L'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d'origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l'any 839 en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell. Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBel  (Rossell, Baix Maestrat)  Poble i antic municipi, a la Tinença de Benifassà, sobre el vessant drenat pel Cèrvol d'una de les darreres derivacions de les muntanyes de Beseit, entre les quals destaca la pena de Bel (1.005 m alt), al límit entre els Ports i el Maestrat. D'origen islàmic, fou conquerit per Jaume I i estigué sota el domini del monestir de Benifassà.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bel i Sabatés, Tomàs  (Barcelona, 1924 - )  Escultor. És autor d'una considerable sèrie d'obres de tema religiós (cambril de la Mare de Déu, a Núria; església de la Sagrada Família, a la Seu d'Urgell; església del Corpus Christi de Barcelona) que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l'estilització. Posteriorment ha realitzat obres d'un caràcter més experimental. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belando, Nicolau de Jesús  (Alacant, Alacantí, 1699 – 1747)  Escriptor i historiador. Religiós franciscà descalç (1719). És autor d'una Historia civil de España... desde el año 1700 hasta el de 1733 (Madrid, 1740-44), on ataca persones molt pròximes a Felip V.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belart i Albinyana, Bonaventura  (Tarragona, 1828 - Ivry, París, França, 1862)  Cantant. Obtingué èxits notables a diverses capitals europees.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belart i Miquel, Ramon  (Montblanc, Conca de Barberà, 1789 – 1840)  Escultor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l'acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític. Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l'escultor Josep Folch en el panteó del marquès de la Romana. Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc). La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics. 

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaBelarta  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Despoblat, a la serra del Cis; conserva les restes de l'església. Pertanyia a l'antic terme de Betesa.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belau, Manuel  (Catalunya, s XIX)  Orfebre. Autor de treballs molt remarcables, especialment d'objectes d'ús eclesiàstic. Realitzà una custòdia notable per a l'església barcelonina de Santa Anna.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belbel i Coslado, Sergi  (Terrassa, Vallès Occidental, 29/mai/1963 - )  Autor dramàtic i director. S'inicià en l'activitat teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. A partir del 1987 ha estrenat diverses obres dirigides per ell mateix (Tàlem, Carícies, etc), la majoria al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, per al qual també ha dirigit obres del repertori clàssic. Ha col·laborat a Televisió de Catalunya com a guionista de sèries dramàtiques.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Belcaire, el  (Plana Baixa Riu (o el Belcaide, o riu de Sant Josep). Neix al vessant meridional de la serra d'Espadà, prop de Fondeguilla, i desemboca a la mar al sud de Moncofa. Prop de la Vall d'Uixó rep, per la dreta, la rambla de Cerverola, que procedeix dels termes municipals d'Assuèvar i Soneixa (Alt Palància) i d'Algar, Alfara de la Baronia i Sagunt (Camp de Morvedre). Des de l'edat mitjana era anomenat riu d'Uixó, i fou assenyalat com a límit meridional de la governació de Castelló de la Plana, habitualment anomenada dellà el riu d'Uixó o dellà Uixó.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belda, Rafael  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1906 - )  Acròbata. Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure a una petita cadira. El 1927 s'uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBelda i Domínguez, Josep  (Bocairent, Vall d'Albaida, 1890 - Quart de Poblet, Horta, 1969)  Arqueòleg. Essent rector de la Torre de les Maçanes (Alacantí) excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat. Traslladat a Alacant, s'encarregà dels treballs d'excavació de l'Albufereta i del Tossal de Manises. Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d'Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva col·lecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d'Alacant, a la vil·la romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publica notes informatives.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belda i Ibáñez, Joaquim Maria  (València, 1839 - 1887)  Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del s XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l'església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d'aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belda i Vicedo, Vicent  (Alfafara, Comtat, 12/set/1954 - )  Ciclista. Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973. El seu debut com a professional fou l'any 1978. Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest darrer des de la seva fundació a Alacant el 1980. Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l'any 2000.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belenguer, Enric (Blanquet)  (València, s XIX – Sevilla, Andalusia, 1926)  Banderiller. Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps (el Gallo, Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías) i ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ernest Belenguer i CebriàBelenguer i Cebrià, Ernest  (València, 1946 - )  Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors M. Tarradell, E. Giralt i J. Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d'història moderna. Sota la seva direcció, i en l'intent de prosseguir a València els estudis que J. Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV. Participà al Primer Congrés d'Història del PaísInici página Valencià (1971) i al Novè

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Belenguer i Hervàs, Baltasar (Sangxili)  (València, 1911 - 1992)  Boxador. Fou campió d'Espanya (1933), guanyà al campió del món dels pesos mosques Young Pérez i el campió d'Europa Petit-Biquet. El 1935 conquerí a València el campionat del món de pes gall en vèncer Alf Brown de Panamà.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaBèlgida  (Vall d'Albaida Municipi: 17,39 km2, 264 m alt, 694 hab (2014). Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell-Agullent, al nord-est d'Ontinyent. La part muntanyosa, al sud del terme, és ocupada per boscos de pins. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (oliveres, vinya, cereals i arbres fruiters), i algunes activitats industrials (tèxtil i molins d'oli). La població ha minvat de manera constant durant el s XX, però darrerament s'ha estacionat. La vila és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida; destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Espinosa i Orrente, conserva frescos dels s XVI-XVII. Dins el terme municipal, que comprèn també els despoblats del Muntis, de Suagres i de Beniprim, hi ha jaciments prehistòrics d'època eneolítica, on s'han trobat vestigis de ceràmica del tipus del vas campaniforme. Àrea comercial d'Ontinyent. Ajuntament

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellBelianes  (Urgell Municipi: 15,77 km2, 373 m alt, 555 hab (2014). Situat a la plana del riu Corb, al sud-oest de la comarca i al límit amb la de les Garrigues i el Pla d'Urgell. La base de l'economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l'agricultura de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) i de regadiu, aquesta alimentada amb aigua del canal d'Urgell. La indústria, derivada de l'activitat agrícola, i l'avicultura, en expansió, fan de complement. El poble, esmentat ja el 1041, formà part de la baronia d'Anglesola; destaca l'església parroquial de Sant Jaume, d'estil gòtic, aixecada al sInici página XV sobre la primitiva església romànica; la casa del comú, també gòtica (s XV), i el casal renaixentista de Cal Roc. El municipi comprèn també l'antic terme d'Eixaders i el despoblat de Castellsalvà, on han estat trobades restes ibèriques i romanes. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - AEiG Terra Plana

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belidor, Bernat de  Veure> Forest de Belidor, Bernat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Belilla, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII)  Farmacèutic. Veritable descobridor de l'elaboració de la magnèsia abans que l'anglès Black. Publicà en 1750 una memòria sobre el seu descobriment.

70 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Belitres, coll dels  (Vallespir / Alt Empordà Depressió (175 m alt) de la serra que separa les dues comarques, molt propera a la mar, on hi ha el pas fronterer franco-espanyol, a la carretera de Portbou a Cervera de la Marenda.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bell i Lleopard, Francesc  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1808)  Canonge i professor. Membre de la Reial Conferència Física Experimental de Barcelona (1766) i professor de matemàtiques a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la indicada Conferència (1766-1808). És autor de sis memòries presentades a l'Acadèmia sobre la invenció i la construcció de telescopis i microscopis, el micròmetre de Dellon, alguns fenòmens de la vista, i sobre la natura de la llum.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bella, coma  (Bagà, Berguedà)  Vall que s'obre al vessant sud-est de la Tossa d'Alp entre els rasos de coma Bella, al sud, i el puig de l'Alp, al nord; tot i ésser al vessant cerdà, pertany al municipi de Bagà.

73 CATALUNYA NORD - EMPRESA

Inici páginaBella, Manufactura de Nines  (Perpinyà, 1946 - 1984)  Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili). El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situa al capdavant de la indústria d'aquest ram dins l'estat francès.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellafila  Pseudònim emprat en nombrosos articles periodístics per l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol entre el 1910 i el 1936, a "La Veu de Catalunya", i també el recull d'articles Tres estels i un ròssec (1927).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellafila, Josep de  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Cavaller. L'any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat. Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d'Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d'aquest càrrec s'oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV. Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d'Olivares a causa de l'arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l'allotjament de les tropes reials al Principat.

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bellaguarda  (el Pertús, Vallespir)  Fort (420 m alt), entre el coll de Panissars i el del Portús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l'Alt Empordà. Antic castell d'origen medieval, fou concedit a França en el Tractat dels Pirineus (1659). Vauban el fortificà de nou el 1679 i esdevingué una de les places més fortes de l'exércit francès al Pirineu. Disputat per espanyols i francesos a la Guerra Gran (1793), fins que el 17/set/1794 es perdé definitivament a favor de les forces republicanes franceses. Ha estat ocupat fins fa poc per l'exèrcit francès.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBellaguarda  (les Alqueries de la Plana, Plana Baixa)  Caseriu. Una de les antigues alqueries que el 1985 formaren el municipi.

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesBellaguarda  (Garrigues Municipi: 17,1 km2, 640 m alt, 307 hab (2014) (o la Pobla de Bellaguarda, o la Pobla, o Pobleta de la Granadella). Situat al sud de la comarca, a la dreta de la capçalera del riu de la Cana. El terreny, accidentat per la serra de la Llena, és ocupat per pinedes, rouredes i alzinars. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (dedicada principalment a l'olivera, a més d'ametllers, arbres fruiters i cereals), complementada per la indústria agro-pecuària i l'avicultura. Hi ha una cooperativa agrícola i una d'avícola. Tanmateix, la població ha experimentat una forta devallada durant el s XX. El poble es troba entre els barrancs de la vall Major i de Sant Pere, que es dirigeixen vers el Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Antoni Abat. Formà part de la baronia de la Granadella. El nom de Bellaguarda fou adoptat el 1937 per a designar el municipi que antigament s'anomenava la Pobleta de la Granadella. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa Agrícola

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellarbre, Romeu de  (Catalunya, s XIV)  Militar. Fou una figura important de la Grècia catalana. Era capità d'Atenes, no sols de la ciutat sinó també del castell, la famosa Acròpolis. Pertanyia al grup polític que preconitzà i aconseguí la reconeixença de la sobirania de Pere III de Catalunya-Aragó sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria. El monarca li escriví el 1379 perquè es disposés a donar la potestat de la seva

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBellaterra  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Urbanització, al nord del terme, prop del de Sabadell. Iniciat el 1929 com a urbanització i zona d'estiueig. El 1971 hi fou inaugurada la Universitat Autònoma de Barcelona.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellavista  (Nulles, Alt Camp)  Llogaret, situat entre Nulles i Valls. Des del 1669 participà en la Comuna, i passà el 1632 als comtes de Savallà. Conserva la capella de la Santa Creu, que depenia de l'església de Vallmoll.

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bellavista  (Llucmajor, Mallorca Oriental Urbanització, situada a l'extrem oriental de la badia de Palma, entre s'Arenal i cap Enderrocat.

83 CATALUNYA - EMPRESA

Bellcaire, fira de  (Barcelona, Barcelonès Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants. Hi ha roba vella, mobles i tota mena d'utensilis que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana. Després passà a instal·larse a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàBellcaire d'Empordà  (Baix Empordà Municipi: 12,6 km2, 35 m alt, 650 hab (2014). Situat al nord de la comarca, entre el massís del Montgrí, a l'oest, i la serra de Valldevià, al nord de la Bisbal, al nord-est de Girona i prop de la costa. L'activitat econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bestiar boví, porquí i aviram), l'agricultura de secà (gra d'aresta, blat de moro i userda), la de regadiu (alimentat amb aigües procedents del Ter, mitjançant el canal del Molí), el turisme i el comerç. El poble es troba sobre un turó, al peu del Montgrí. Hi destaca el conjunt monumental format pel castell-palau de Bellcaire, del s XIII, i l'església pre-romànica de Sant Joan de Bellcaire (que eraInici página decorada amb pintures del s XII, actualment al Museu d'Art de Girona). El conjunt ha estat declarat d'interès històrico-artístic i està en procés avançat de reconstrucció. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraBellcaire d'Urgell  (Noguera Municipi: 31,4 km2, 267 m alt, 1.296 hab (2015). Situat al sud de la comarca, al límit amb el Pla d'Urgell i a l'esquerra del Segre, en un territori pla, al sud-est de Balaguer. Al nord, el relleu és accidentat pels contraforts de la serra d'Almenara. L'agricultura de regadiu (blat, ordi, blat de moro, alfals i arbres fruiters), molt mecanitzada i alimentada amb aigua del canal d'Urgell, ocupa una de les superfícies de conreu més extenses de la comarca; hi ha també conreus de secà (cereals, oliveres i vinya). També són importants la ramaderia (bestiar boví i porquí) i l'avicultura. Algunes activitats industrials (materials per a la construcció i tèxtil) complementen la vida econòmica del municipi. El poble és a banda i banda de la carretera de Tàrrega a Balaguer; l'església parroquial de Santa Maria fou molt de temps sufragània de Balaguer. Dins el terme es troben la caseria de Pedrís, l'antic terme de Filella, el terme rural del Penal i el despoblat de la Saida. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bellcastell, Francesc de  (Rosselló, s XIV - 1368)  Cavaller. Era fill de Pere de Bellcastell, i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pladecorts. Partidari de Pere III el Cerimoniós, el rei Jaume III de Mallorca-Rosselló el féu empresonar al castell de Bellver de Mallorca. Alliberat (1343) quan Pere el Cerimoniós ocupà Mallorca i deposà Jaume III (1343-45), es convertí en un dels seus consellers i servidors i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella.

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bellcastell, Pau de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Segurament fill de Francesc. Fou empresonat amb ell al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBellcastell, Pere de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller al servei del rei Sanç de Mallorca, el qual li concedí la senyoria de Vilallonga de la Salanca. Durant la minoritat de Jaume III de Mallorca s'oposà a la regència de l'infant Felip. Segurament fill de Francesc, amb qui fou empresonat al castell de Bellver i alliberat per Pere III quan aquest ocupà Mallorca (1343). Posteriorment fou armat cavaller. Al temps del seu empresonament figurava documentat amb el títol de donzell.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellera  (CatalunyaAntic pagus del comtat de Pallars, ssmentat ja el s IX, format per la vall de Bellera. El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Antoni  (Barcelona, s XVII)  Ferrer. Excel·lí al primer terç de la centúria per la realització de treballs artístics, especialment per a baranes de balcons.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Arnau Guillem de  (Pallars, s XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 27/feb/1412)  Noble. L'any 1396 defensà el Pallars contra les tropes del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406). Des del 1409 fou governador general del regne de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Contrari a Ferran d'Antequera, actuà afavorint el bàndol dels Vilaragut en contra dels Centelles. L'any 1412, en l'última acció important contra Ferran d'Antequera, s'enfrontà a un exèrcit castellà a la batalla de Morvedre i fou vençut i mort. Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files. Aquesta derrota facilità la resolució de la qüestió successòria en el compromís de Casp.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Arnau Guillem de  (Catalunya, s XV)  Noble. En 1462 prengué les armes a favor de Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. L'any següent reduí a l'obediència del rei la Seu d'Urgell i les terres del comtat de Pallars.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBellera, baronia de  (CatalunyaJurisdicció feudal pertanyent, ja el s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d'Àssua, Rialb de Noguera i algunes altres localitats de l'alt Pallars. Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna. A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana (vers el 1716), als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Blanca de  (Pallars, s XIII)  Dama. Fou la muller del comte Ramon Roger I de Pallars. No en tingué fills, raó per la qual el comtat seria heretat per la neboda Sibil·la. Hagué de manllevar diners al comte de Foix, tot cedint-li en garantia alguns castells, com el de Tírvia. El cas motivà una intervenció de Jaume II el 1298. El comte hagué de restituir les fortaleses, però el seu ressentiment per la imposició li faria ajudar els de Comenge a les periòdiques invasions que aquests feren contra el Pallars.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble que destacà a la conquesta de Lleida (1149), per les forces combinades dels comtats de Barcelona, Urgell i Pallars.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a les lluites nobiliàries de l'Urgell contra Pere II el Gran. Fou un dels que hagueren de lliurar-se al rei, a Balaguer, el 1280. Obtingué el perdó reial després de passar captiveri a Lleida. Des d'aleshores fou molt addicte al monarca. El 1282 s'embarcà a la gran expedició a Barbaria i a Sicília. Pel desembre del mateix any fou un dels quaranta cavallers que garantiren els pactes de desafiament de Pere II amb Carles d'Anjou.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Guillem de  (Catalunya, s XIV – 1359)  Noble. Senyor de la baronia de Bellera. Fidel col·laborador de Pere III el Cerimoniós, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d'Erill, d'iniciar, a la Cerdanya, la campanya contraInici página Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya. Annexat al Principal el reialme de Mallorca fou nomenat governador del Rosselló i de la Cerdanya (1344) i encarregat de l'enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l'acusació de fals moneder feta contra Jaume III. L'any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els que havien estat partidaris del rei de Mallorca. Nomenat governador de Borriana (1348), va romandre fidel al Cerimoniós durant les lluites contra la Unió, i participà en els preparatius bèl·lics dels senyors del Pallars contra l'infant Ferran (1352).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. El 1396 manava les forces concentrades a Rialb de Noguera per ajudar a contenir la perillosa invasió del comte de Foix.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Joan de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fou figura important a les corts de Montsó de 1383, traslladades a Tamarit i a Fraga a causa de la pesta. Es destacà al partit de l'infant Joan, duc de Girona, llavors oposat a Pere III, fins al punt que el monarca volgué expulsar Bellera de les Corts. Represes aquestes a Montsó el 1388, regnant ja Joan I, fou dels representants destacats del braç militar. El 12/jul/1389 fou un dels signants de l'escrit contra la dama Carroça de Vilaragut. Davant la violenta reacció del rei, abandonà les corts amb els altres signants del document, per reunir gent armada i situar-se a Calassanç, prop de Montsó, fins a l'establiment d'una concòrdia amb el monarca.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellera, monestir de  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís, del mun. de Senterada. Fou fundat al principi del s IX (el 840 el regia l'abat Vulgarà i tenia dotze monjos) i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve. Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l'any 936 el cedí a la seu d'Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal. L'any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a unInici página particular. Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del s XI i fou confiat a Lavaix; Gerri en protestà, però sense èxit. L'any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges. Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà essent-ho fins al s XIX.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellera, Ramon Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. En 1363, després de la caiguda de Carinyena, formà part de les importants forces catalanes trameses a Aragó per contenir-hi l'ofensiva de Pere el Cruel.

102 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellera, riu de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Riu, afluent dretà del Flamicell, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins l'antic terme de Benés. Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca i Bellera, desemboca al Flamicell a Senterada. Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca. La seva vall és anomenada vall de Bellera.

103 CATALUNYA - ART

Bellesguard  (Barcelona Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles. Feta construir (1408) pel rei Martí I l'Humà a l'antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII. Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422). El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada, fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBellestar  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (793 m alt) de l'antic mun. d'Aravell, situat a la dreta de la riera de la Mare de Déu Trobada, en el camí d'Aravell a la Seu d'Urgell. La seva església parroquial és dedicada a sant Pere. Formava part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat. Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bellestar  (Penelles, Noguera)  Llogaret, al bell mig del pla d'Urgell, vora Linyola. El comte Ermengol VI d'Urgell féu donació a Ramon Arnal (1139) del territori per a edificar-hi el castell de Bellestar. L'església, que des del s XII era sufragània de Santa Maria de Balaguer, al s XIX fou atribuïda a la parròquia de Vallverd (Urgell). Fou cap d'un municipi (que comprenia el terme rural d'Almassor) agregat al de Penelles dins el mateix s XIX.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bellestar, la Pobla del  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat Veure> Pobla del Bellestar, la.

107 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaBellestar de la Frontera  (Fenolleda Municipi: 20,51 km2, 380 m alt, 225 hab (2012), (fr: Bélesta). Situat al límit amb el Rosselló, a ponent del coll de la Batalla. El terme, drenat per la riera de Cabrerissa, s'estén al peu del vessant meridional de la serra que separa els rius de la Tet i de l'Aglí. Hi ha restes d'alzinar, brolla i pasturatges. Els recursos econòmics del municipi, dominats pel conreu de la vinya, són però limitats, circumstància que ha provocat una davallada de la població, sobretot a partir del segon terç del s XX.  El poble, vora la carretera d'Illa a Sant Pau de Fenollet, fou inicialment un castell que defensava la frontera meridional del regne de França. Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de Caladroer i el veïnat de Llebrers, és troba l'església pre-romànica de Jonqueroles, que havia donat nom al terme. Àrea comercial de Perpinyà. El català que es parla al territori, com en altres llocs fronterers de la comarca, és de transició cap a l'occità. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBellestar de la Tinença, el  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Poble (713 m alt) i antic municipi: 41,84 km2, a la Tinença de Benifassà, annexat el 1977 a l'actual. El poble està situat sobre un turó al centre d'una vall molt erosionada per les aigües que aflueixen al barranc de la Pobla. Accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseit i els septentrionals de les serres del Maestrat, és drenat pel riu de la Sénia i d'altres cursos d'aigua. Formà part de la tinença del monestir de Benifassà. El 1838, durant la Primera Guerra Carlina, hi foren afusellats 50 liberals.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bellet de Mianes, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit el 1760 a Vicenç de Bellet i Marco, regidor de Tortosa i diputat al jurament al príncep d'Astúries. El títol ha passat a la família mallorquina dels Brondo.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bellet i Renyé, Paulí  (Sidamon, Pla d'Urgell, 1913 – Montserrat, Bages, 1987)  Monjo benedictí de Montserrat. Doctor en teologia, llicenciat en Sagrada Escriptura i professor de llengua copta, des de l'any 1962, a la Universitat Catòlica de Washington (EUA). És autor de treballs d'investigació remarcables sobre qüestions d'història. És també un dels traductors del Nou Testament per a l'anomenada Bíblia de Montserrat. Fou director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat.

Anar a:   Be ]     [ Bec ]     [ Beg ]     [ Belb ]     [ Bell ]     [ Belle ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -