A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Bern ]    [ Bernado ]    [ Bernat, A ]    [ Bernat d ]    [ Bernat P ]    [ Berne ]

La unitat i la pau d'Europa haurien de ser una cosa tan natural com respirar. (Stefan Zweig)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berna, la  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Masia i veïnat, situat a la dreta del riu de Foix, prop del límit amb el terme de Sant Martí Sarroca.

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bernabé, castellet de  (Llíria, Camp de Túria)  Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d'un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons. S'hi han documentat les restes d'una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia. El conjunt s'ha interpretat com a residència i el centre d'explotació del territori d'un propietari agrícola ibèric del s III aC.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernabeu, Antoni  (Alacant, s XVIII – Londres, Anglaterra, 1825)  Eclesiàstic. Fou beneficiat a Alacant i més tard ardiaca de Morvedre, a la seu de València. D'idees liberals, el 1820 fou elegit diputat i es distingí per laInici página lluita que menà contra els absolutistes i especialment la Inquisició, que el processà per l'escrit Juicio histórico, canónico y político de los derechos de las naciones sobre los bienes eclesiásticos (1812). Exiliat a Londres (1823) protestà públicament per la instauració a València dels tribunals de la fe.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernabeu, Miquel  (Barcelona, s XX – París, França, 1946)  Pintor. Residí habitualment a París. Excel·lí com a aquarel·lista. Obtingué grans èxits internacionals. Exposà a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina, Uruguai i Brasil. Té a Poblet un quadre que representa les ruïnes del monestir abans de la reconstrucció. En 1947 fou celebrada a Barcelona una exposició d'obres seves, en homenatge pòstum.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernabeu i Auban, Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1954 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1986, hi exercí la docència des del 1984, a partir del 1997 com a catedràtic de prehistòria. Ha centrat la seva investigació en l'estudi del procés de neolitització de la península Ibèrica. Entre les seves publicacions cal destacar El vaso campaniforme en el País Valenciano (1984), La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la península ibérica (1989), Al oeste del edén: las primeras sociedades agrícolas en la Europa mediterránea (1993), Los recursos abióticos en la prehistoria: caracterización, aprovisionamento e intercambio (amb T. Orozco i X. Terradas) i l'edició (amb T. Orozco) de les actes del II Congrés del Neolític a la Península Ibèrica (1999).

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernàcer i Tormo, Germà  (Alacant, 1883 – 1965)  Economista. Germà de Julí. Fou catedràtic a Madrid. Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBernàcer i Tormo, Juli  (Alacant, 1887 - Las Navas del Marqués, Castella, 1936)  Escriptor. Germà de Germà. És autor de Canciones de la soledad y otras poesías (1908), El espejo de las horas (1923), Alquimia espiritual (1925), La novela innovelable (1926), El último deseo de Atilio Garcés (1927), Infantilia (1929), Tres comedias (1929), Mediterráneo (1933), Cazador de sombras (1933) i Cantos a bordo (1936).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernad, Silveri  (Morella, Ports, 1576 - Sardenya ?, Itàlia, s XVII)  Jurista. Fou general i advocat, des del 1600, de l'orde de Montesa, per a la qual guanyà un famós plet. Fou regent de la Reial Audiència de Sardenya. Escriví en llatí uns comentaris als privilegis dels reis de la Corona d'Aragó.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernad i Margarit, Antoni  (Barcelona, 1944 - )  Fotògraf. Estudià belles arts i conreà el dibuix. Dedicat plenament a la fotografia des del 1966, la seva activitat se centra preferentment en el camp de la moda i la publicitat. Ha publicat treballs en revistes com ara "Elle", "Vogue", "Jardín des Modes", etc. També ha realitzat sèries de retrats que ha aplegat al llibre Catalans (1984).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernades i Claris, Miquel  (Catalunya, s XVIII – Madrid, 1801)  Botànic. Fill de Miquel Bernades i Mainader. Succeí Palau i Verdera com a segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid. Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia. Continuà el Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernades i Mainader, Miquel  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVIII – Madrid, 1771)  Metge i botànic. Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid. Publicà Principios de Botánica (1767). Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia. Preparà un Specimen Florae Hispanicae, que deixà inacabat i que continuà el seu fill Miquel Bernades i Claris, amb la descripció de dos milers de plantes. El 1775, pòstumament, li fou publicat un estudi sobre les morts aparents, Instrucción sobre lo arriesgado que es enInici página ciertos casos enterrar a las personas sin constatar su muerte por otras señales más que las vulgares.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernades i Pont, Jaume  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1910 - )  Pintor. Estudià a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Ha efectuat nombroses exposicions individuals.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernades i Viusà, Vicenç  (Barcelona, 1896 – 1976)  Periodista i polític. Cronista esportiu d'"El Poble Català" (1912), fou redactor de "La Publicitat" (1922) i de "La Humanitat" (1932). Fou fundador de "Catalunya Esportiva" (1918) i codirector de "L'Esport Català" (1925-27). Fou redactor de les agències d'informació Havas i Fabra i regidor de Barcelona per l'Esquerra Republicana (1934-36). Ha publicat Macià no ha traït (1931), Perspectives econòmiques (1935), Estampres de l'"Uruguai", la presó flotant (1935) i Les finances municipals en 18 mesos de guerra (1938). El 1939 s'exilià a Cuba i tornà a Barcelona el 1957. Col·laborà, amb pseudònim, a la premsa barcelonina. Deixà inèdits una biografia de Ramon Pintó, català, heroi nacional de la independència cubana.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bernadí, Francesc  (Cotlliure, Rosselló, 1922 - )  Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s'instal·là a Tolosa. Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L'oeil de mer (1962).

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bernadí de Mallorca  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1777)  Escriptor i caputxí. Fou el primer titular d'una càtedra creada a Palma de Mallorca per a l'ensenyament de les doctrines lul·lianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría (1759), editat posteriorment. Escriví obres de devoció i poesies.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernadí de Manlleu  (Manlleu, Osona, 1586 – Girona, 1644)  Religiós caputxí, de cognom Valls. Fou custodi dels convents del Rosselló (1630 i 1641). Pel mai/1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat. Després del Corpus de Sang, el comte d'Olivares li prometé un arranjament pacífic. Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions. Exposà les gestions fetes en un opuscle d'autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernadó, Joaquim  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès, 1936 - )  Torero. Debutà a Castelló de la Plana (1956). Un dels més elegants de l'època, tant amb la capa com amb la muleta, faltava sovint a l'hora de matar. Es retirà l'any 1983.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernadó i Calcató, Amadeu  (Barcelona, 1899 - Clichy, París, França, 1974)  Polític i periodista. Militant d'Estat Català del 1924 al 1926, el 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català i en dirigí el seu òrgan ("Treball"). En fusionar-se aquest per formar el Bloc Obrer i Camperol (1930), se n'allunyà, i el 1932 ingressà a la Unió Socialista de Catalunya. Col·laborà en els periòdics "L'Opinió", "Justícia Social" i "Treball", òrgan del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual esdevingué cap de redacció. El 1939 s'exilià a França i participà en la resistència antinazi. Historià el moviment obrer català, restant adscrit a la facció comorerista del PSUC.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernages, Josep  (Catalunya, s XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)  Escultor. Fou deixeble i ajudant de Bonifàs. Quan el taller d'aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernal i Garcia, Fèlix  (Madrid, 1920 - Barcelona, 6/des/2010)  Veterinari. Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona (1946), fou un científic pioner en el primer Centre d'Inseminació Artificial de Catalunya (1948), membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona (1951) i president de l'Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales -AVEPA- (1961). Ha destacat en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca realitzada al Mercat Central del Peix de Barcelona (1951-78). Ha estat cap de secció a l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1960-73). El 1978 fou nomenat director adjunt de la Unitat Operativa d'Higiene dels Aliments i Zoonosis de l'Ajuntament de Barcelona.

21 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Bernaldo de Quirós Mariño, Francisco  (Astúries, 1760 - Espanya ?, 1835)  Militar. Marquès de Campo Sagrado. Fou tres cops capità general de Catalunya (1814, 1824, 1826-27), protegí els liberals barcelonins de la repressió absolutista i dirigí l'exèrcit que combaté l'alçament dels Malcontents. Féu portar les aigües de Montcada a Barcelona, fet que commemora el monument que li fou dedicat al pla de Palau (1856).

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bernareggi y González Calderón, Francisco  (Gualeguay, Argentina, 1878 - Palma de Mallorca, 1959)  Pintor. Passà la joventut a Barcelona i el 1902 anà a viure a Mallorca. Una bona part de la seva producció, de caire postimpressionista, és al Museo de Bellas Artes de l'Argentina.

24 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bernat  (Conflent, s X – s XI)  Vescomte de Conflent. Succeí al seu pare Isarn en aquest càrrec. Era germà de Sala, bisbe d'Urgell, i pare de sant Ermengol, que ocupà després de Sala aquella seu.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat  (Catalunya, s XI - Móra d'Ebre, Ribera d’Ebre, 1060)  Noble. Fill de Mir Geribert i de Guisla. Fou hereu del castell de Port. Ajudà el seu pare vers la fi de la seva rebel·lió contra Ramon Berenguer I. Fetes les paus (1059), Mir Geribert aparellà una nau contra el castell de Móra d'Ebre, i Bernat l'acompanyà. L'expedició fou desfeta pels sarraïns, i pare i fill hi moriren.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat  (Tolosa ?, França, s XIII – Tarragona, 1256)  Mestre d'obres i religiós. Fou, fins a la seva mort, director de les obres de la seu tarragonina; pertany a la seva època una bona part de la construcció de les naus laterals i dels claustre. Les obres continuarien avançant durant uns anys d'acord amb els seus projectes. Procedia de Tolosa o, almenys, fou influït per l'escola tolosana.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat  (Manresa, Bages, s XIV - Catalunya, s XIV)  Mestre d'imatges de pedra, de fusta i de pinzell, anomenat Pintor. L'any 1378 formà societat, a Cervera, amb l'escultor Jordi de Déu per tal de partir-se els guanys dels encàrrecs que rebrien durant cinc anys. Possible autor del sepulcre amb imatges de Berenguer de Castelltort de l'església de Santa Maria de Cervera.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escultor. Féu unes imatges per encàrrec del rei Ferran I d'Antequera, el 1413.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernat, Antoni  (Morella, Ports, 1543 - País Valencià, 1612)  Eclesiàstic. Ocupà càrrecs diversos i excel·lí com a orador sagrat.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bernat, coll  (Fontpedrosa, Conflent)  Pas (2.696 m alt), en el serrat que separa la coma del Racó de la coma de Tremps, a la capçalera de la vall de Balaguer.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat, Ermengol  (Barcelona, 1330 – 1387)  Teòleg dominicà. Fou lector de teologia a Calataiud (1352), a Xàtiva (1353) i a París (1355), on rebé el grau de mestre (1358). Fou inquisidor d'Aragó (1360) i provincial de Catalunya (1369). Deixà escrits Quatuor libros super Sententias.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBernat, gola de  (Camp de Morvedre Gola de drenatge de la sèquia escorredora que segueix la costa de la comarca, entre Canet de Berenguer i l'estany de Puçol.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bernat, Pere Antoni  (Illes Balears, s XVII)  Dramaturg. Publicà a Palma una Comèdia de la general conquista de Mallorca (1683). Aquesta constitueix una de les mostres no gaire nombroses de teatre profà català durant el període decadent; és represntà sovint i fou imitada per Miquel Bover i Ramonell.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bernat, puig  (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès Cim (605 m alt) del massís d'Ordal, a la divisòria d'aigües de les rieres de Vallirana, de Rafamans i d'Olesa. Domina la carretera de Barcelona a València des del Lladoner a la creu d'Ordal.

35 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bernat I de Besalú dit "Tallaferro"  (Catalunya Nord, v 970 – Provença, França, 26/set/1020)  Comte privatiu de Besalú (994-1020). Primogènit d'Oliba Cabreta i Ermengarda. Inicialment governà, en condomini amb els seus germans Guifré i Oliba, els comtats heretats del seu pare: Cerdanya, Besalú, Conflent, Vallespir i Berga. Vers el 993, però, impugnà l'indiviso i es reservà els territoris de Besalú-Vallespir, que d'ençà d'aleshores constituiren un comtat independent. Es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d'Urraca de Pamplona. Fundà el monestir de Sant Pau de Fenollet (1000). Comandà la defensa de la frontera sud-oriental contra un atac d'Abd-al-Malik (1003). Acompanyà Ramon Borrell en l'expedició de Còrdova (1010) i prestà suport a Gausfred II del Rosselló contra Hug I d'Empúries. Féu diversos viatges a Roma amb els seus germans, el primer potser ja el 998, després el 1011 i l'hivern de 1016-17, on obtingué la creació de l'efímer bisbat a Besalú. Gaudí d'una preeminència moral damunt els altres comtes catalans. Morí negat al Roine durant el viatge que féu a Provença per tal de gestionar el matrimoni del seu fill Guillem I amb Abelarda. Fou enterrat a Ripoll.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat II de Besalú  (Catalunya, s XI – 1097)  Comte de Besalú (1052-97). Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II 'Trunnus', amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà. Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III. No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà. Es féu feudatari de la Santa Seu el 1077; acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya. Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a grans abadies d'enllà del Pirineu, com és ara els de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Besalú i Banyoles a la de Sant Víctor de Marsella, política no sempre afortunada. El succeí el seu nebot Bernat III.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat III de Besalú  (Catalunya, v 1065 – 1111)  Darrer comte de Besalú (1085-1111). Fill de Guillem II Trunnus i d'Estefania. Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II. Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol. El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i néta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d'heretatge mutu en el cas de no tenir fills. En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d'Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III.

40 EUROPA - BIOGRAFIA

Bernat I de Carcassona  (França, v 980 – 1038)  Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans. Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d'Ermessenda, comtessa de Barcelona.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat I de Cerdanya (o Bernat Guillem)  (Cerdanya, s XI – 1117)  Darrer comte de Cerdanya (1109-17). Fill del comte Guillem I. En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa (1102), assumí el govern del comtat i l'heretà quan aquell morí (1109). El 1111 intentà d'apoderar-se del comtat deInici página Besalú, veí del seu; però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona, amb el qual participà en els preparatius de l'expedició a Mallorca i contingué, durant l'absència d'aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona. En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat I de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XI – 1049)  Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-1049). Fill de Guillem II i d'Estefania. Fou succeït pel seu germà Artau I Miró.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat II de Pallars Sobirà  (Catalunya, s XII – 1199)  Comte de Pallars Sobirà (v 1182-1199). Era fill d'Artau IV i de Guillema. Deixà només una filla, Guillema, sota la tutela de la seva àvia.

41 EUROPA - BIOGRAFIA

Bernat Ató IV de Besiers  (França, s XI – 1129)  Vescomte de Besiers (1101-29). Vers el 1083 ocupà Carcassona, sufocà els avalots posteriors a la mort de Ramon Berenguer II "Cap d'estopes", i aconseguí de Mafalda, el lliurament del comtat juntament amb la tutoria de Ramon Berenguer III. Des del 1085, però, es titulà vescomte de Carcassona. En reclamar aquest la devolució del comtat (1096), Bernat Ató s'hi negà i fèu fracassar un setge de la ciutat el 1097. Se n'anà a la croada (1101-05) i, en tornar, hagué de reprimir una revolta dels habitants de Carcassona (1107). El 1112 arribà a un acord amb Ramon Berenguer III, pel qual era reconeguda la sobirania nominal del comte sobre Carcassona, que fou cedida en féu a Bernat Ató. Una altra revolta (1120) l'obligà a abandonar la ciutat, però la recuperà el 1124.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Berenguer  (Catalunya, d 1032 - s XI)  Noble. Fill de Berenguer Ramon I el Corbat i de Guisla de Balsareny. El testament del seu pare (1032) no el cita, segurament perquè encara no era nat. Fou un dels hereus de la seva àvia, la comtessa Ermessenda (1058). La seva vida és molt poc coneguda.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat Calbó  Veure> Calbó, Bernat.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Bernat d'Albí  (Saverdun, País de Foix, França, s XIV - França, 1350)  Cardenal. Era d'ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III. El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d'evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernat d'Alzira  (Carlet, Ribera Alta, s XII – 21/ago/1180)  Màrtir cristià. Fill del senyor de Carlet, Almansor. Segons la tradició, anant de camí a Barcelona com a ambaixador prop de Ramon Berenguer IV es perdé i arribà a Poblet, on es convertí i professà. De tornada fou martiritzat, juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat. Jaume I en conquerir Alzira, els dedicà una capella al lloc on eren enterrats. El 1871 la seva festa fou estesa a tot l'orde cistercenc i se celebrà l'1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2/set.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat de Berga  (Catalunya, s XII)  Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III. Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bernat de Berga  (Catalunya, s XIII)  Bisbe d'Elna (1230-58). El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix. Assistí a l'assemblea de Tarragona (1234), convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó. Fou el primer dels bisbes d'Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà. El 1245 consagrà l'església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló.

48 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat de Gòtia  (França, s IX – Catalunya, v 880)  Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i després comte de Girona, i darrer marquès franc a Catalunya. Fill i nét dels comtes de Poitiers. El 872 el rei Carles el Calb el nomenà membre del consell que havia de governar Aquitània durant la minoritat del seu fill Lluís. El 876 rebé els comtats de Bourges i Autun, però l'any següent inicià una revolta (877-878) contra Carles i Lluís. Fou destituït pel concili de Troyes (878) i, passaren Barcelona-Girona al comte de Cerdanya, Guifré el Pelós; Rosselló, al germà d'aquest, Miró de Conflent, i Narbona, al comte de Tolosa i Alvèrnia, Bernat Plantapilosa.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat de Jesús Maria  (Barcelona, v 1559 – Tortosa, Baix Ebre, 1637)  Carmelità descalç. Nom de religió de Bernat Vilana. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa. Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum... (1622).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat de Palaol  (Illes Balears, s XIV)  Trobador, anomenat també Bernat de Mallorques o lo Mercader Mallorquí. Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor. L'única cançó conservada és Cercats d'ara ençà, ja ne siatz béla e bona, alhora comiat i maldit d'una dama.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat de Puigcercós  (Catalunya ?, s XIII – s XIV)  Teòleg i predicador dominicà. Ensenyà teologia a València i a Girona. En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova.

52 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bernat de Ribagorça  Sobrenom amb què també és conegut el comte Unifred I de Ribagorça, personatge que ha donat origen a la llegenda de Bernardo del Carpio i a la Cançó del Pros Bernat de Manuel Milà i Fontanals.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat de Septimània  (França ?, 804 – 844)  Comte de Tolosa, Narbona i Barcelona (826-832 i 835-844). Fill de Guillem de Tolosa i amic i tresorer de Lluís el Piadós. Nomenat comte de Barcelona, va haver de sufocar la revolta antifranca del got Aissó i Guillemó, fill de Berà. Participà en les lluites internes de Lluís el Piadós i els seus fills i, havent-se posat al costat de Pipi II d'Aquitània contra Carles el Calb, fou empresonat, jutjat i executat, i els seus honors foren lliurats a Sunifred, pare de Guifré el Pelós.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat de So  (Rosselló, v 1315 – 1385)  Poeta. Fou senyor de Millars i estigué complicat en les lluites entre Pere el Cerimoniós i Jaume II de Mallorca, del qual era súbdit. Participà en el setge de l'Alguer (1354), en les guerres contra Castella (1363) i en l'expedició contra Jaume III de Mallorca, i li foren confiades missions diplomàtiques. D'ell només resta Vesió (v1382), poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, en el qual descriu l'Europa del seu temps, on catorze sobirans lluiten entre ells, els prínceps de l'Església es lliuren a la sensualitat, i els mercaders s'aprofiten de la situació. Tot i l'abús d'al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l'actitud política de l'autor i per la interpretació que fa del moment històric.

55 EUROPA - BIOGRAFIA

Bernat de Tolosa (dit el Vedell)  (França ?, s IX – 872)  Noble. Comte de Tolosa, Pallars i Ribagorça (864-872). El 870 Carles el Calb convocà la Dieta d'Attigny, per decidir sobre la successió als comtats d'Urgell-Cerdanya, Bernat acudí a la Dieta per defensar els drets del seu pare, Ramon I de Tolosa, sobre Carcassona-Rasès, Però Oliba II fou confirmat en la possessió de Carcassona-Rasès. Més tard el comtat li fou atorgat a ell, la qual cosa provocà la rebel·lió dels partidaris d'Oliba II i la seva mort a mans d'aquells.

56 EUROPA - BIOGRAFIA

Bernat Deliciós  (Montpeller, França, s XIII – Avinyó, França, 1320)  Predicador franciscà. L'any 1304 dirigí un complot contra el rei de França, i oferí la ciutat de Carcassona a l'infant Ferran, fill de Jaume II de Mallorca. L'infant acceptà, però el seu pare refusà el compromís i avisà el rei de França. Fou empresonat en un convent, bé que aviat aconseguí d'ésser perdonat. Es relacionà amb Arnau de Vilanova i amb Ramon Llull.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat Guillem  (Catalunya, s XI - Urgell ?, 1092)  Prelat. Fou bisbe d'Urgell del 1075 al 1092, succeïnt al bisbe Guillem, que havia obtingut el càrrec per simonia. Fou fidel seguidor dels principis del papa Gregori VIII de cara a la persecució als múltiples abusos existents en la provisió de càrrecs eclesiàstics. Instaurà la col·legiata d'Organyà (1090). Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Guillem de Cerdanya  Veure> Bernat I de Cerdanya.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernat i Baldoví, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1809 – València, 1864)  Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca. Va escriure en castellà El sueco (recull d'articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes ("El Sueco", "La Donsayna" i "El Tabalet"), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal. Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l'iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L'agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l'escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació. Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del s. XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l'època.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat i Colomina, Josep Maria  (Barcelona, 1925 - 1992)  Compositor de sardanes, director de cobla i tractadista. Guardonat en diversos certàmens, entre les seves sardanes cal esmentar: Un racó de claustre, Amor entre runes, Dedicatòria, Vallarnau, Os de Balaguer, Maria Teresa, Scala Dei, La balada dels cingles, etc. També escriví una Suite i una Simfonia, per a dues cobles i timbales.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat i Ferrer, Lluís  (València, s XIX – s XX)  Escriptor. Amic i deixeble de Constantí Llombart. Fundà el setmanari "La Tronà" (1894), de tendència republicanà, que aparegué irregularment durant divuit anys. Escriví algunes obres teatrals (Moros en l'Horta, 1893) i diverses novel·les curtes, una de les quals, Caciquisme roig (1904), prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l'època. El 1908 promogué i dirigí una altra publicació setmanal "El Cuento del Dumenche", que es proposava de fomentar el conreu i la lectura de prosa narrativa en la llengua pròpia. Des de les pàgines d'aquesta revista polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d'emprar un idioma arcaic i artificiós. El 1915 encara donà al públic una narració (Nit de nóvios).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Isarn  (Conflent, s XI - Catalunya, s XI)  Noble. Fill d'Arnau Isarn, vescomte del Conflent. Era senyor del castell de Milany. Fill seu fou Udalard Bernat, nascut vers el 1058, primer vescomte de Besalú. Bernat Isarn és, doncs, el segon dels antecessors coneguts de la casa vescomtal de Bas.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Pelegrí  (Catalunya, s XIII – Barcelona, 1300)  Prelat. Fou consagrat bisbe de Barcelona el 1288, com a successor de Guerau de Gualba. Hi hagué oposicions no reeixides a la seva elecció. El 1298 foren començades les obres de la nova seu de Barcelona. El succeí Ponç de Gualba, nebot del seu antecessor.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Ramon I de Pallars Jussà  (Catalunya, s XI - Corbins, Segrià, 1124)  Comte de Pallars Jussà (1112-24). Fill de Ramon V, succeí el seu germà Pere Ramon I. Col·laborà en les campanyes de Ramon Berenguer III contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l'any 1124. El succeí el seu nebot Arnau Mir I.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Roger  (Catalunya, s XII - 1166)  Prelat. Fou elegit bisbe d'Urgell el 1163, succeint a Bernat Sanç. El seu govern fou breu però encertat. Fou succeït a la dòcesi per Arnau de Preixens.

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBernat Salvatge, pic de  (Mosset, Conflent)  Pic (2.427 m alt) de la serra de Madres, situat al nord del roc de Madres, a la frontera catalano-occitana.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Sanç  (Catalunya, s XII)  Prelat. Fou elegit bisbe d'Urgell el 1142, com a successor de Pere Berenguer. El comte Ermengol VI d'Urgell no acceptà el seu nomenament i el féu empresonar amb els canonges electors. El cas produí la intervenció del papa Innocent II, el qual excomunicà el comte i aquest cedí en la seva actitud. El 1145 ja governava la diòcesi en llibertat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, on obtingué donacions per al bisbat. Poc després hagué de defensar-se de l'acusació d'haver estat afegit amb simonia, fet que cal relacionar segurament amb l'oposició inicial del comte urgellenc. A la seva mort fou succeït per Bernat Roger.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Sendred  (Catalunya, s XI – v 1054)  Magnat. Fill de Sendred, senyor de Gurb i de Queralt, a qui succeí vers el 1022. Repoblador i defensor de la frontera de l'alt Gaià i l'alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d'Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Travesser  Veure> Travesser, Bernat.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Udalard  (Catalunya, s X – s XI)  Vescomte de Barcelona. Era fill del vescomte Udalard I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona. Succeí el seu pare en morir aquest (1014). Morí jove, deixant hereu el seu fill Udalard II, de molt poca edat. Durant la minoritat d'aquest governà el vescomtat un germà de Bernat Udalard, Guislabert, que no trigaria a ser també bisbe de Barcelona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernat Umbert  (Catalunya, s XI – Girona, 1111)  Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d'Umbert de Sesagudes. Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l'abat de Ripoll i Berenguer, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernat Unifred de Ribagorça  Veure> Unifred I de Ribagorça.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bernats, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernaus i Serra, Agustí  (Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)  Bisbe missioner caputxí. Exercí l'apostolat a l'Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906. Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages. En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berneç, Pere  (Anglaterra ?, s XIV - València, s XIV)  Argenter. Actiu a València, Catalunya i Mallorca entre el 1345 i el 1399. Treballà per a Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l'espasa de la coronació. El 1357-58 realitzà l'excel·lent predel·la d'orfebreria afegida al retaule de l'altar major de la catedral de Girona, única de les seves obres conservades. Se sap que treballà també per la seu de València i la de Mallorca i esglésies d'altres viles.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berneri, Camillo  (Lodi, Llombardia, Itàlia, 1897 – Barcelona, 1937)  Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s'uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig. És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernes, Pere  (Catalunya, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Administrador reial de Sardenya, nomenat el 1409, mentre lluitava a l'illa l'expedició comanda per Martí el Jove. Sortí de Barcelona el 15/jul per prendre possessió de l'esmentat càrrec. Pocs dies després moria Martí. Bernes hagué de vèncer fortes dificultats per la penúria econòmica que passaren els expedicionaris, sobretot el 1410. Arribà a utilitzar el recurs d'oferir algunes joies del difunt Martí, de les quals ell era dipositari, com a garantia per a obtenir alguns prèstecs d'urgència.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernet, Joan  (Catalunya, s XVII – Europa ?, s XVIII)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cuirassers de Sant Miquel, que defensà Barcelona durant el setge final. Es distingí especialment a la càrrega que donaren davant el convent de Caputxins, el 17/set/1713, i a les maniobres per instal·lar i guardar la bateria avançada a la posició exterior de la Creu de Sant Francesc, per l'abr/1714. Després de la capitulació, les autoritats borbòniques el volgueren empresonat, però eludí l'ordre de captura que hi havia contra ell amagant-se i fugint finalment a l'estranger.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berni, Joan de  (Barcelona, s XV)  Argenter. Se'n conserva un projecte de collar al Llibre de Passanties del gremi.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berni i Català, Joan Baptista  (València, 1705 – 1738)  Filòsof. Sacerdot i notari de la Inquisició. Alumne del pare Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia. És autor de tres llibres hagiogràfics, d'escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al s XVIII.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBerni i Català, Josep  (València, 1712 – 1784)  Jurista. Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d'advocat a València i a Madrid. Treballà en l'estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714. Fundador del Col·legi d'Advocats de València, en fou secretari el 1762-63. Publicà obres de deontologia i de pràctica forense (El abogado instruido, 1738; Manual de testar, 1739; Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764) i diversos llibres sobre la legislació castellana, com les dues edicions comentades de les Partidas (1758-67). Féu la traducció castellana de les Trobes de mossèn Febrer, amb notes de caràcter erudit, que no es publicà.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bèrnia  (Xaló, Marina Alta)  Masia i caseriu, situats al vessant septentrional de la serra de Bèrnia.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bèrnia, castell de  (Callossa d'En Sarrià, Marina Baixa)  (ant: de Bèrdia) Antiga fortificació, situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, al límit amb el terme d'Altea. Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II de Castella (fort de Bèrnia) per tal d'impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bèrnia, serra de  (Marina Alta / Marina Baixa Alineació subbètica, amb orientació oest-est. Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d'Algar (7 km des del coll de Bèrnia, depressió de 827 m alt) i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat. És constituïda essencialment per calcàries juràssiques, que configuren espadats de fins prop de 300 m, com la gorja espectacular del Mascarat. Culmina al puig de Bérnia (1.128 m alt). Focus de la rebel·lió dels moriscos del País Valencià (1526). Felip II féu reconstruir (1570) l'antiga fortificació de Bèrnia per tal d'aïllar-los.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBernic, Francesc  (Collbató, Baix Llobregat, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Coronel. Capitost dels miquelets del Rosselló. El 1718 es posà al costat dels francesos en la guerra contra Felip V; organitzà i comandà al Rosselló uns 10.000 homes, i amb uns 5.000 (anomenats miquelets de França o dragons) envaí la Garrotxa i el Bages. En les seves incursions va apoderar-se també de Sant Boi de Llobregat i de Vilafranca del Penedès. Va ésser fet presoner pels borbònics prop de la Llacuna (Anoia) i empresonat i confinat a la ciutadella de Barcelona, mentre que el seu lloctinent Bartomeu Pollina es reunia amb el Carrasclet.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bernil, Pere  (País Valencià, ? )  Pintor. Realitzà diverses pintures per a la catedral de València, segons consta al Llibre d'obres d'aquella seu.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bernis, Albert  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1850 – Barcelona, 1911)  Empresari teatral. Als divuit anys era ja empresari del teatre Novetats, de Barcelona, i després del Principal, en el qual utilitzà l'electricitat ja l'any 1874, i on formà una companyia dramàtica amb Teodora Lamadrid, Elisa Boldum, Rafael Calvo i Emili Mario. De resultes d'haver-se incendiat el teatre Principal (1876), se n'anà a l'Havana i a Mèxic. En retornar a Barcelona (1882) es féu càrrec de l'empresa del Liceu i amb breus interrupcions la regí fins a la mort. Hi donà a conèixer òperes d'Isaac Albéniz i d'Enric Morera; introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen (1910).

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bernui  (Sort, Pallars Sobirà)  Poble (1.211 m alt) de l'antic mun. d'Altron, a la vall d'Àssua, situat a l'esquerra del riu de Pamano. A la seva antiga església parroquial romànica, és venerada la Mare de Déu de Bernui, imatge romànica de fusta.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berot, Pere  (Catalunya, s XIX)  Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica. Actuà sobretot a la Vall d'Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerrio i Serrano, Jordi  (Barcelona, 1935 - )  Escriptor. Cursà lliurement la carrera de filosofia i lletres. S'ha format també al Centre d'Estudis Universitaris Catalans els anys 1961-64. És autor de dos llibres remarcables, Ideari de Marià Cubí (1965) i El pensament filosòfic català (1966).

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berrós Jussà  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó. L'església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà. La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l'antic municipi de Jou.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berrós Sobirà  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Despoblat (1.270 m alt) de l'antic mun. de Jou, situat a la dreta del torrent de Berrós, aigua amunt de Berrós Jussà, de la parròquia del qual és annexa l'església de Sant Quirze.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berruga, la  (Campelles / Gombrèn, Ripollès)  Cim (1.785 m alt) de la serra del Mogrony, entre els dos municipis.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berrús  (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre)  Despoblat, a l'extrem occidental del terme. L'antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l'Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja.

Anar a:   [ Bern ]    [ Bernado ]    [ Bernat, A ]    [ Bernat d ]    [ Bernat P ]    [ Berne ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -