A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Bert ]    [ Bertran, L ]    [ Bertran i M ]    [ Bes ]    [ Besco ]    [ Besora, J ]

Qualsevol bona causa té milions de defensors al món, però Catalunya només ens té a nosaltres. (Lluís Companys)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berta  (Gisclareny, Berguedà)  Veïnat, situat vora l'església parroquial, a l'esquerra del torrent de Coll de la Bena.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bertí  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental)  Llogaret (o Sant Pere de Bertí), situat damunt els cingles de Bertí, prop de Montmany de Puiggraciós, a la capçalera del torrent de Bertí, afluent de la riera de Tenes per l'esquerra. L'església parroquial de Sant Pere és actualment abandonada. Dins el terme hi ha l'antic mas Clascar, transformat modernament en castell aprofitant elements d'altres indrets.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bertí, cingles de  (Vallès Oriental / Osona Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l'angle NE de la serralada Prelitoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la planaInici página de Vic; s'estenen al llarg de 9 km des del Figueró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes. La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m). Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d'ambdós materials ha provocat l'aparició d'un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertini, Enric  (Tarragona, s XIX - Madrid ?, s XIX)  Compositor. Residí molts anys a Madrid, on foren estrenades gairebé totes les seves obres.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertini, Giovanni Maria  (Barcelona, 1900 - )  Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d'Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot. A Torí (1946) fundà l'Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l'America Latina (ARCSAL), amb la revista "Quaderni ibero-americani", on la cultura catalana ha trobat franca acollença. Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n'ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980). Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans (1966).

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bertran  (Juneda, Garrigues)  Antic terme, inclòs actualment al municipi. En 1365-70 tenia 6 focs.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran  (Provença ?, França, s XI - Barcelona, 1095)  Bisbe de Barcelona (1086-95). Fou abat del monestir agustí de Sant Ruf, a Provença. Més tard fou nomenat bisbe de Barcelona, on succeí Umbert. En 1093 convertí en monestir dels agustins l'església de Sant Adrià de Besòs, que pertanyia a la canonja de Barcelona. El primer prior del nou establiment fou Oleguer, futur prelat i sant. Consta que Bertran es deixà arrossegar per les pràctiques simoníaques pròpies de l'època. Vengué l'ardiaconat de Barcelona a Berenguer de Montcada. Fou succeït a la diòcesi per Folc de Cardona.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran, Andreu  (València, s XIV – Barcelona, 1433)  Bisbe de Barcelona (1416-20 i 1431-33) i de Girona (1420-31). D'origen jueu, convertit al cristianisme per Vicent Ferrer, prengué part a la disputa de Tortosa del 1414. Almoiner i penitencier de Benet XIII, aquest el féu canonge de València. L'acompanyà a Peníscola (1416) i dirigí al resistència al decret de sostracció d'obediència a Benet XIII, publicat el 1416 per Ferran I. Després de l'elecció de Martí V (1417) aconsellà a Benet XIII la renúncia i rebé el legat del nou papa; aquest el nomenà bisbe de Girona. El 1431 fou de nou bisbe de Barcelona a la mort del bisbe Francesc Climent. Hom el considera autor d'un ofici en vers sobre la pasió de Jesús.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran, Andreu  (País Valencià, s XVIII – Madrid, 1772)  Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l'Academia de San Fernando.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Antoni i Agustí  (Barcelona, s XVI)  Argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Berenguer  (Martorell, Baix Llobregat, s XIV - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1437)  Pintor i escultor. Està documentat des del 1404, en ocasió de ser-li concedit el títol de ciutadà de Barcelona. Treballà en nombroses obres de caràcter religiós, sobretot a Manresa.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Berenguer  (Barcelona, s XIV)  Banquer. Posseïa una de les més grans fortunes de la ciutat. El 1364, durant la guerra contra Castella, empresa al regnat de Pere III, féu a la Generalitat de Catalunya el prèstec, quantiosíssim per a l'època, de 325.000 lliures. Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclussiu del fogatge. El 1367 avançà també el tribut de Sardenya, féu de l'Església. Aquell mateix any comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona i deixà la banca.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran, Felip  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta, 1704 – Madrid, 1783)  Inquisidor general (1774-83). Format a València dins el corrent escolàstic, el protegí el marquès de Dosaigües. Doctor en dret, fou catedràtic de filosofia a València. Rector de Bétera i de Massamagrell i, posteriorment, canonge lectoral de València. Nomenat bisbe de Salamanca (1763), fou favorable a l'expulsió dels jesuïtes, i a partir del 1770 dirigí la reforma dels col·legis majors universitaris. El 1774 fou nomenat inquisidor general, càrrec en el qual portà a terme una política de relativa tolerància. És autor, entre d'altres escrits, de les Constitucions del Reial Seminari de Sant Carles de Salamanca. Fou un orador de fama.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Francesc  (Barcelona, s XIV – s XV)  Cavaller. Senyor de la baronia de Gèlida, fill de Berenguer Bertran. Pere III li concedí privilegi de cavaller el 1371. Fou algutzir de Joan I i falconer major seu i de Martí l'Humà. Posseí una fortuna quantiosa i féu prèstecs a aquests reis i a Pere III, el qual li empenyorà la lleuda i altres rendes de Puigcerdà i les rendes de Querol per 9.000 lliures. Joan I empenyorà al seu germà Pere diverses rendes reials a Sardenya, Rosselló i Cerdanya.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Isidre  (Girona, s XVII – Gènova, Itàlia, 1719)  Arquebisbe de Tarragona (1711-19). Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Cales III, l'arxiduc d'Àustria, i nomenat per Climent XI, però no es pogué fer present a Tarragona fins l'abr/1713. Per discrepar amb Felip V, aquest el desterrà a França. Es refugià després a Mallorca, en territori austròfil. Ocupada l'illa pels borbònics en 1715, hagué de passar a Liorna. Ja no es reintegrà a la seva seu.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran, Jaume  (Xàtiva ?, Costera, d 1460 - País Valencià, s XVI)  Poeta. És autor d'obres d'inspiració religiosa, com Estramps de la Verge de la Soledat, Lahors al nom de Jesús i unes Obres contemplatives, escrites aquestes en col·laboració amb Vicent Ferrandis per al certamen poètic de València en llaor de Jesús, celebrat en 1515. Era un autor de versificació fàcil, dins la tradició dels tòpics a què obligava la temàticaInici página religiosa de l'època.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bertran, Jaume  (Illes Balears ?, s XV)  Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l'illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Joan  (Barcelona, s XV – Girona, s XV)  Ciutadà de Barcelona. Era casat amb Constança Margarit i de Santfeliu. Contràriament al seu sogre i als familiars d'aquest, entre ells el famós bisbe de Girona, prengué partit contra Joan II. Vivia a Girona a causa del seu matrimoni. Se sumà a les tropes del comte de Pallars que assetjaven la Força gironina en començar la guerra (1462).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi BertranBertran, Jordi  (Barcelona, 1952 - )  Músic i titellaire. El 1977 entrà al Grupo Taller de Marionetas de Pepe Otal i el 1978 passà al Col·lectiu d'Animació de Barcelona dirigit per Carles Cañellas. El 1979 confundà amb Teia Moner el grup Els Farsants, que deixà el 1987 per formar companyia pròpia i adreçar-se principalment al públic adult. Hi han col·laborat distingits titellaires, ha actuat per Europa, Asia i Amèrica, ha fet titelles per televisió, ha participat en importants festivals d'arts escèniques d'arreu del món i ha intervingut en dues pel·lícules (Scene Through a Bubble, Països Baixos, 1988; i El sueño de la lagartija, España, 1996). De la seva producció destaquen Antologia (1987), Poemes visuals (1994), Supermonstres (1997) i L'avar (2000). Ha obtingut, entre atres premis, el Sebastià Gasch (FAD, 1987), el de la Crítica Serra d'Or (1988), el premi especial del XII Festival Performance d'Acteur (Cannes, 1991) i el premi del jurat del Poppenspelfestival Meppel (Països Baixos, 1998). Companyia Jordi Bertran

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran, Lluís  Veure> Bertran i Eixarc, Lluís (sant).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran, Marc Jesús  (Barcelona, 1877 – 1934)  Musicòleg, crític musical i escriptor. Exercí durant quinze anys la crítica musical de "La Vanguardia" i més tard la d'"El Día Gráfico". Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador. És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran, Pere  (País Valencià, s XIV)  Jurista. Compromissari a Casp. Havia estat al servei de Benet XIII (1397). Fou elegit pels compromissaris de Casp (1412) com a substitut de Gener Rabassa, representant de València. No votà cap dels candidats al·legant que no havia tingut temps d'estudiar llurs drets.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Militar. Lluità a Sardenya a les ordres de Martí el Jove i de Pere Torrelles. Es distingí especialment a la marxa a Oristany, en 1410, dirigida per Jordi de Caramany.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran, Pere  (Barcelona, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Arquitecte. Construí el nou convent barceloní dels agustins començat el 1728.

25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bertran de Balanda, Enric  (Perpinyà, 1887 - Sant Joan de Pladecorts, Vallespir, 1936)  Compositor. Autor del ballet Le voile des fées (1914), del poema coral sobre text de Ferdinand Lot amb el títol de La nymphe (1923), i, més tard, de Les bruixes del Cadí, peça per a violí i piano. Deixà inèdita una gran part de la seva obra.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran de Lis  (Xàtiva, Costera, s XVIII – València, s XVIII)  Família de comerciants i polítics, establerts a València. A la darreria del s XVIII crearen una xarxa comercial que s'escampà per Europa. Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el Païs Valencià. Coneguts, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran de Lis, Fèlix  (València, s XVIII - 1819)  Fill de Vicent Bertran de Lis. Estigué complicat en la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, i fou afusellat.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran de Lis, Manuel  (Xàtiva, Costera, s XVIII – Madrid, s XIX)  Comerciant i polític. Junt amb el seu germà Vicent, lluità a la Guerra del Francès. A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne de València i obtingueren càrrecs municipals després de l'expulsió dels francesos. Durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista. Tots dos s'exiliaren el 1824 i posteriorment ocuparen càrrecs polític, Manuel a Madrid. A les corts de 1836-37, fou diputat i tingué una actuació molt important en el debat sobre senyories. Posteriorment formà part de la comissió que redactà la constitució del 1845. Fou ministre de marina (1847), d'estat (1851) i de governació (1851).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran de Lis, Vicent  (Xàtiva, Costera, s XVIII – València, s XIX)  Comerciant i polític. Junt amb el seu germà Manuel, lluità a la Guerra del Francès i durant el Trienni Liberal encapçalaren una milícia popular per reprimir una revolta absolutista (1822). Tots dos s'exiliaren el 1824, Vicent residí a Brussel·les i a París, on mantingué contactes amb grups de liberals i també amb els apostòlics. El 1843 fou vicepresident de la Junta de Salvació de la Província de València. Fou el pare de Fèlix Bertran de Lis.

29 EUROPA - BIOGRAFIA

Bertran de Sant Geli  (França ?, s XI – Trípoli, Líbia, 1112)  Comte de Tolosa de Llenguadoc (1096-1105). Fill de Ramon IV, el qual, quan anà a la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat (1096). L'hagué de defensar, ajudat pel seu cosí Guillem Jordà de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers. A la mort del seu pareInici página (1105), el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa, i ell se n'anà al Líban per reclamar el comtat que havia creat el seu pare, que retenia Guillem Jordà, des del 1101. Els dos cosins pactaren el repartiment del comtat, acord que els permeté de conquerir Trípoli el 1109. En una baralla entre llurs soldats Guillem Jordà fou mort, sembla, per instigació de Bertran, el qual es quedà amb Trípoli i fou succeït el 1112 per Alfons Jordà. Així s'extingí el primer i efímer domini català al Pròxim Orient.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran i Aís, Joan  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén, 1530 - País Valencià, 1601)  Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant. En 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Bros, Pau  (Collbató, Baix Llobregat, 1853 - Esparreguera, Baix Llobregat, 1891)  Folklorista i poeta. Dedicat a la poesia popular, compongué el recull de poesies De flor a flor (1877). Els seus estudis folklòrics, en especial sobre les rondalles iniciat a "La Il·lustració Catalana", no se cenyiren a l'àrea catalana, sinó també a d'altres països. Són obres seves La filosofia de la filosa (1884), Cançons i follies (inèdites) recollides al peu de Montserrat (1885), La poesia popular búlgara (1887), Rondallística, estudi de literatura popular amb mostres catalanes inèdites (1888) i El Rondallari català (1903).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Capella, Aleix  (Barcelona, 1908 – Tarragona, 1987)  Metge. Ha estat un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya. Autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i per tal·li; ha estat vice-president de l'Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i d'Amat, Felip  (Barcelona, 3/des/1835 – 1911)  Jurisconsult i historiador. Fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1870-71), de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1902-03) i de l'Acadèmia de Bones Lletres (des del 1907). Diputat a les corts el 1863, sota la restauracióInici página milità en el partit liberal conservador de Cànovas i el 1902 ingressà en el senat. Entre els seus treballs jurídics cal esmentar Memorias sobre expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1889), Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893), i d'altres escrits dirigits a la conservació i defensa del dret català.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Duran, Joan Baptista  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1911 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1985)  Poeta en castellà i, esporàdicament, en català. Membre de la Companyia de Jesús, ensenyà literatura castellana a Gènova des del 1938 fins al 1940; tradui Paul Claudel, Leopardi i López-Picó, entre d'altres. El 1946 publicà a València la seva primera obra, Arca de fe, a la que seguiren Del ángel y el ciprés (1950), Me canta el mar (1956), Me acercaré al fuego (1966), Ciudad, afán y cántico (1970) i Més enllà dels ulls (1984). 

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bertran i Eixarc, Lluís  (València, 1526 – 1581)  Religiós dominicà i sant. Era fill d'un notari. Ingressà a l'orde dominicà (1544), i fou mestre de novicis al convent de Llombai. Es relacionà amb diverses personalitats de la reforma posttridentina. El 1562 se n'anà de missioner a Amèrica, al regne de Nova Granada, on durant més de set anys acomplí una intensa labor evangelitzadora. S'oposà al tracte inhumà que els encomendados donaven als indis i, en relació amb una seriosa advertència de fra Bartolomé de Las Casas, tornà a València el 1569, on des d'aleshores fou amic i conseller de l'arquebisbe Juan de Ribera. Se'n conserva un informe al lloctinent de València sobre el problema de l'evangelització dels moriscs (1579) i una carta -en català- a la seva mare. Teresa d'Àvila el consultà en els projectes de reforma carmelitans. Beatificat per Pau V (1608), fou canonitzat per Climent X el 1671. Alexandre VIII el proposà com a patró del regne de Nova Granada (1609). La seva festa és celebrada, el 9/oct; a València és commemorat, però, el 20/oct.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran i Güell, Felip  (Barcelona, 1901 – 1965)  Industrial. Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes. Prengué part en l'alçament militar del 1936 i, després de la guerra, presidí, entre d'altres societats, les companyies Asland i Maquitrans. Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir. Autor d'Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya (1936), Preparación y desarrollo del Alzamiento Nacional (1938), Rutas de la Victoria (1939) i Poblet, deber de nuestra generación (1946).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Bertran i MusituBertran i Musitu, Josep  (Montpeller, França, 2/feb/1875 – Barcelona, 11/mar/1957)  Advocat i polític. Fill de Felip Bertran i d'Amat, es llicencià en dret (1898) a Barcelona. S'incorporà al Centre Escolar Catalanista i exercí com a advocat d'empreses importants. Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, secundà les activitats de Francesc Cambó i esdevingué un dels seus col·laboradors més fidels. Fou diputat a les corts des del 1901 fins al 1923. Fou un dels promotors de la Solidaritat Catalana i, pel mar/1922, ministre de Gràcia i Justícia en el govern de Sánchez Guerra, càrrec del qual dimití al cap de tres setmanes. A l'adveniment de la Dictadura es retirà temporalment de la política i d'una manera definitiva durant la Segona República. El 1936 emigrà a França, on muntà un servei d'espionatge per informar a les forces del general Franco. Acabada la guerra, tornà a Barcelona, on presidí algunes empreses importants de la vida econòmica catalana. És autor d'El derecho especial del valle de Aran (1892), La suspensión de pagos del Banco de Barcelona (sd) i Experiencias de los Servicios de Información del Nordeste de España (SINFE) durante la guerra (1940).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Oriola, Manuel  (Cardona, Bages, 1901 – Barcelona, 1976)  Poeta. Ha conreat la poesia religiosa en diàlegs i meditacions que denoten una influència de Ramon Llull, Joan de la Creu i la patrística: Jesucrist amb mi (Viola dels Jocs Florals del 1934), Comunió (1945), Cantata de Nadal (1947), Quaresma (1949) i Ciutat de Déu (1957, premi Ciutat de Barcelona 1955).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran i Pastor, Marc  (Tarragona, 1804 – Barcelona, 1863)  Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828. Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l'any 1833 obtingué la càtedra d'Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d'Obstetrícia de la Universitat de València. Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Pijoan, Lluís  (la Canonja, Tarragona, 1892 – Barcelona, 1959)  Poeta i bibliògraf. Començà els estudis eclesiàstics a la Universitat Pontificia de Tarragona i els prosseguí a Roma. Sense acabar-los, tornà a Catalunya i s'establí a Barcelona; fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director d'"El Borinot". Entre les seves obres: En el llindar de l'art (poesies), Franciscàlies (prosa) i l'assaig Premsa de Catalunya (1931). Fou secretari general de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Després de la guerra civil, col·laborà a "Solidaridad Nacional".

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Quera, Miquel Maria  (Catalunya, 1924 - )  Pedagog i jesuïta. Doctor en pedagogia. Són notables els seus escrits sobre aquesta especialitat. En destaca, entre altres, el llibre Pares, pensament per a educar, aparegut en 1963.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Quintana, Jordi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1928 - )  Eclesiàstic. Consiliari de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) per a Catalunya i Balears (1960-67). Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera (1968; premi Carles Cardó 1967).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran i Ros, Felip  (Barcelona, 1788 – 1857)  Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837). És autor d'una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Ros, Josep  (Barcelona, 1795 – 1855)  Magistrat. Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní. Participà a la guerra del Francès. Presidí l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona (1841). Com a alcalde de Barcelona (1843) gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero. President de l'Audiència (1844) i, des del 1853, rector de la Universitat de Barcelona. Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d'un banc hipotecari (1854).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Rubio, Eduard  (Saragossa, Aragó, 1838 – Barcelona, 1909)  Metge. Fill de Marc Bertran i Pastor. Fou president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1896). Publicà diversos treballs en publicacions científiques i literàries, especialment sobre neurologia i electroteràpia i hipnòsi. És autor d'una biografia del doctor Robert (1903).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertran i Soler, Tomàs  (Barcelona, s XIX)  Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839. Soci fundador de la Societat d'Amics de l'Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant. Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858), etc.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertran i Tintoré, Pau Maria  (Barcelona, 1868 – 1909)  Pintor. Conreà els temes religiosos dins d'un academicisme molt rigorós.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bertrana, la  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Masia, a la dreta de la riera de la Bertrana, aigua avall del poble. En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prudenci Bertrana i ComteBertrana i Comte, Prudenci  (Tordera, Maresme, 17/gen/1867 – Barcelona, 21/nov/1941)  Escriptor. El 1885 es matriculà a Llotja i després, a Girona, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, ex-vots, rètols, etc. Es va decidir per l'escriptura ja ultrapassada la treintena. Li fou encomanada la direcció del periòdic republicà "Ciudadanía", fins que fou empressonat i processat per un article que hi publicà. Arran d'aquest procés es traslladà a Barcelona (1911), on visqué fins a la mort, fent de periodista, escriptor i professor de pintura a l'Escola del Bosc de Montjuïc. Sembla que el seu primer escrit fou L'oreneta -anterior al conte Tard! (1903)-. De la seva producció, inserida completament en l'estètica modernista i plena d'amor a la natura, són les novel·les Josafat (1906), Nàufrags (1907), Crisàlides (1907), L'ós benemèrit i altres bèsties (1932), Jo! Memòries d'un metge filòsof (1925), Tieta Claudina (1929), la trilogia autobiogràfica Entre la terra i els...  Segueix... 

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertrana i Salazar, Aurora  (Girona, 29/oct/1899 – Berga, Berguedà, 1974)  Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L'illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965). La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l'afecte als animals en els contes d'Ovidi (1965); l'interès per l'infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d'argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967). Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a CatalunyaInici página (1975).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertrand i Mata, Manuel  (Barcelona, 1905 – 1963)  Industrial. Fill d'Eusebi Bertrand i Serra. Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil (1946-63) i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera (1959) i de SECEA. Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eusebi Bertrand i SerraBertrand i Serra, Eusebi  (Barcelona, 22/des/1877 – 4/jun/1945)  Industrial tèxtil cotoner i polític. Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales (1848-1911) i de la seva mare Flora Serra i Casanovas, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei, que modernitzà i amplià fins a comprendre tot el procés productiu del cotó. L'empresa Bertrand i Serra, arribà a ser una de les primeres del món en el seu ram. Membre fundador de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a corts per Puigcerdà (1907-23), càrrec des del qual aconseguí notables millores per a la comarca, com el camp de golf i l'Hotel del Golf, la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment del Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner i una de les personalitats dirigents de la Lliga Catalana. Durant la guerra civil col·laborà en la reconstrucció de les fàbriques afectades, i un cop acabada adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el...  Segueix...

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bertrans, els  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, situat a l'esquerra de la rambla de Tarafa i al vessant meridional de la serra dels Bertrans (574 m alt).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertrans, Jacint  (Sant Boi de Lluçanès, Osona, s XVIII - Catalunya, 1827)  Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari. El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBertrellans  (Barcelona, s XIV)  Ciutadà de Barcelona. El 1343 fou enviat a Mallorca pel rei Pere III el Cerimoniós en missió d'espionatge. Havia de recollir dades sobre les defenses que hi havia disposat Jaume III de Mallorca. Navegà al voltant de l'illa i obtingué les informacions convenients sense ser descobert. Pere III s'entrevistà personalment amb ell abans d'embarcar-se amb l'expedició que, tenint en compte la relació de Bertrellans, ocuparia fàcilment Mallorca. Pocs anys abans, un Mateu de Bertrellans tenia el càrrec de saliner a Càller.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bertrolà, Carles  (Catalunya, s XVII - Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Militar. Era sergent major de les forces que s'oposaren a l'exèrcit de Felip IV de Castella en el setge i presa de Cambrils. Mancant a la paraula donada, el marquès de Los Vélez el féu executar juntament amb les autoritats locals, fet que tingué un gran ressó al Principat.

57 EUROPA - BIOGRAFIA

Berwick, duc de (James FitzJames Stuart)  (Molins, França, 1670 – Philippsburg, Alemanya, 1734)  Mariscal francès. Fill bastard de Jaume II d'Anglaterra, per a qui el rei creà el títol. Establert a França (1691) i naturalitzat francès, Lluís XIV l'envià a la península ibèrica per ajudar Felip V en la Guerra de Successió. Recuperà Madrid, obtingué la victòria d'Almansa i conquerí el País Valencià (1707); en agraïment, Felip V l'anomenà duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d'Espanya. Marxà a França per continuar les empreses militars de Lluís XIV, però el 1714 tornà de nou a la Península per posar-se al capdavant de les tropes que assetjaren i conqueriren Barcelona l'onze de setembre.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bes, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran. Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3/jun/1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBes i Labet, Pere  (Girona, s XVIII)  Escriptor. Publicà versions al castellà de l'Art Poètica d'Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaBesalú  (Garrotxa Municipi: 4,91 km2, 151 m alt, 2.400 hab (2014). Situat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars. Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s'han imposat a l'agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal. La vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el...  Segueix... 

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besalú, Bernat Vidal de  (Catalunya, s XIII)  Jurista. El 1263 fou membre de la comissió de límits entre Aragó i Castella.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Besalú, bisbat de  (Catalunya, s XI)  Efímera jurisdicció eclesiàstica, amb seu a la vila de Besalú. Creada per motius polítics a iniciativa del comte Bernat I Tallaferro (988-1020), que volia un bisbat que agrupés els seus dominis dispersos entre els de Vic, de Girona i d'Elna. El papa Benet VIII li ho concedí el 1017. Malgrat les propostes per a Sant Joan de les Abadesses i per a Sant Pau de Fenollet, Besalú prevalgué com a seu. Fou designat primer bisbe Guifré (fill de Bernat Tallaferro), que ja era abat de la nova comunitat canonical establerta a Sant Joan de les Abadesses. A la mort de Tallaferro (1020), els bisbes de Vic i de Girona reclamaren i obtingueren llurs territoris desmembrats. El bisbe Guifré, sense protecció política, es retirà a Sant Joan de les Abadesses.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBesalú, comtat de  (Catalunya, 988 - 1111)  Demarcació senyorial format sobre l'antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l'Alt Empordà i el Gironès. Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré el Pelós, se'n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf. Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d'Oliba Cabreta que s'inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020). El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Besalú (Garrotxa)Besalú, monestir de  (Besalú, Garrotxa)  Abadia benedictina (Sant Pere de Besalú), fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la posà sota el patrocini de la Santa Seu. El comte Bernat Tallaferro féu renovar l'església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies dels sants Prim i Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal. Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella. El 1086 recuperà la dignitat abadial. Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria del Collell. El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont (o de Sous). S'extinguí amb l'exclaustració del 1835. Entre el 1908 i el 1914 serví d'estatge als mongos francesos d'Encalcat, expulsats de França per la llei de Combes (1904). L'església abacial, renovada vers el 1160, és ara l'església parroquial de Besalú. Té tres naus i tres absis, el central amb un deambulatori, els capitells del qual demostren la mà d'un artista del nord d'Itàlia. La resta del treball esculpit s'assembla al treball de les escoles rosselloneses. El massís campanar que li fa costat és obra del 1697.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besalú, Pere de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBesalú, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Jurista. Amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol formà la comissió que, en 1277, féu la redacció definitiva del Llibres deis Costums de Tortosa. Ramon de Besaú substituí a l'esmentada comissió l'abat de Sant Feliu de Girona, Josep de Bonal, que no pogué exercir les seves funcions. Era ardiaca del capítol de Lleida. A més de la seva aportació abans esmentada, redactà, ell tot sol, les explicacions d'aquella obra i també les de la Carta de la Paeria. Realitzà serveis diplomàtics per compte d'Alfons II. El 1288, acompanyant Gilabert de Cruïlles, aconseguí a Provença la confirmació d'una treva. Durant el regnat de Jaume II actuà també com a ambaixador. Ho fou, a Narbona, el 1303.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besalú, Ramon Vidal de  Veure> Vidal de Besalú, Ramon.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Besalú, sots-vegueria de  (Catalunya Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l'Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès. El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Besalú, vescomtat de  (Catalunya, s XI - 1126)  Demarcació de l'antic comtat de Besalú. El primer vescomte conegut és Udalard Bernat (1079). El 1126 el vescomtat prengué el títol de vescomtat de Bas.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBesan  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Despoblat (1.160 m alt), a l'antic terme d'Ainet de Besan, vora el barranc de Besan, afluent per la dreta de la Noguera de Vallferrera, que baixa dels vessants de la muntanyeta de Besan (2.160 m alt). Hi han estat identificades restes d'una església pre-romànica.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsBescanó  (Gironès Municipi: 36,1 km2, 102 m alt, 4.874 hab (2014). Situat a la zona de contacte del pla de Girona amb les Guilleries, a la ribera dreta del Ter, a l'oest de Girona. La part muntanyosa del terme és ocupada per pastures i per boscos de pins i d'alzines sureres. La sèquia de Bescanó, d'antiga tradició, que prové del Ter, rega el terme i fa possible l'agricultura de regadiu: blat de moro, farratgesi hortalisses, sibé el secà (avellanes, cereals, olivera i vinya) ocupa més extensió. Hi ha ramaderia ovina i explotació forestal. També hi ha algunes indústries, amb predomini del sector tèxtil, i també alimentària i de la fusta. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, del s VIII. Dins el terme es troben el santuari de Santa Margarida de Bescanó, el veïnat de Can Ribes i els pobles de Montfullà, Estanyol, on hi ha restes d'un poblat ibèric, i Vilanna, amb l'església de Sant Mateu. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Patinatge - Escola Dr. Sobrequés

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bescaran  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d'Anserall, Ars, Arcavell i Cívis, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre. És esmentat ja l'any 839. De l'antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d'Urgell. Dins el terme, prop del límit amb el d'Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l'edat del bronze.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bescaran, monestir de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran) De fundació desconeguda, situat al lloc de Bescaran. El 914, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBescòs, Antoni  (Barcelona, 1905 - )  Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1926. S'ha destacat també a la decoració. Sobresurt com a paisatgista, especialment de temes urbans.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bescòs, Arnau  (Catalunya, s XV – s XVI)  Filòsof lul·lià. Fou deixeble del famós Pere Daguí.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Beseda  (Garrotxa Antiga ciutat del nord de Catalunya, citada per Ptelomeu. Sembla que pertanyia als castel·lans i hom la localitza a la Garrotxa.

78 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de MatarranyaBeseit  (Matarranya Municipi: 96,78 km2, 579 m alt, 583 hab (2014), (cast: Beceite). Situat a la vall alta del Matarranya, afluent de l'Ebre, que drena el territori amb els seus afluents el riu d'Ulldemó i el riu de la Pena, al vessant nord-occidental dels ports de Beseit, al sud-est de Vall-de-roures. A la zona muntanyosa del terme abunden els pasturatges i els boscos de pins i d'alzines. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya) sobre el regadiu (cereals i hortalisses). És important la ramaderia, principalment ovina. Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d'argila refractària. La tradicional indústria paperera ha perdut gran part de la seva importància, un fet que ha estat la causa principal de la davallada de població, iniciada al començament del s XX. La vila, situada a la banda dreta del Matarranya, és d'origen islàmic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBeseit, ports de  (Baix Ebre / Baix Maestrat / Montsià / Matarranya Conjunt orogràfic de la Serralada Pre-litoral Catalana (o ports de Tortosa). Format per la serra de l'Espina (1.162 m), el Montcaro (1.447 m), la serra d'Encanader (1.396 m) i el pic de Cervera (1.347 m), que s'eleven de forma brusca sobre la depressió de l'Ebre, entre la depressió d'Ulldecona i la vall de Tortosa. La constitució calcària en determina l'aridesa de la regió. Els nuclis de poblacio, tradicionalment agrícoles, se situen en els vessants de les muntanyes. Al tossal del Rei s'uneixen les terres de Catalunya, el País Valencià i Aragó.

80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Beselga  (Estivella, Camp de Morvedre)  Despoblat (221 m alt) de mitjan s XIX, a l'oest del poble, al vessant meridional del turó on hi ha l'església (s. XVIII) i les ruïnes del castell de Beselga (s XV-XVI). Antic lloc de moriscs, era habitat per 35 famílies el 1609; fou repoblat després de l'expulsió. Actualment hi han estat construïdes cases d'estiueig.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beser, Sergi  (Morella, Ports, 1934 - )  Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d'una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l'estudi Clarín y la Regenta (1995).

82 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Besiberri, el  (Alta Ribagorça / Vall d'Aran Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, amb un dels pics més alts del Pirineu (pic de Comaloformo, 3.030 m), situat al sector nord-oest de la vall de Boí, al límit amb la Vall d'Aran. La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri, comprèn els cims del Besiberri Nord (3.014 m), el Besiberri del Mig (3.008 m) i el Besiberri Sud (3.030 m). Els vessants orientals cauen violentament damunt la vall de Besiberri, drenada pel riu de Besiberri, afluent per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana; a la capçalera hi ha l'estanyet de Besiberri (2.180 m) i a mig curs l'estany de

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBesombes-Singla, Pere de  (Tolosa de Llenguadoc, França, 1933 - )  Notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Autor d'una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l'historie de la gabelle en Roussillon (1958).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Besora  (Navès, Solsonès)  Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l'aigua d'Ora. És esmentat ja el 839. L'església de Sant Sadurni és del 1655. Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d'un turó pròxim; és esmentat ja al s X.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Besora  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora  (Santa Maria de Besora, Osona, s XIII - s XIV)  Família de vicaris o veguers dels comtes de Besalú al castell de Besora. El primer conegut és Ermemir de Besora. El llinatge s'extingí el s XIV, i l'herència recaigué en els Descatllar, que foren creats marquesos de Besora.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Besora, castell de  (Santa Maria de Besora, Osona)  Antic castell (1.092 m alt), molt enrunat, aturonat a ponent del poble. De l'església, romànica (segona meitat del s XI), resta una bona part del campanar (quadrangular, de tres plantes) i de la façana, i un porxo, del s XII. El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Inicialment del comtat d'Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell (992-1018). Restaurada el 1580, l'església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora fins el 1752.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Emma-Ingilberga de  (Catalunya, s X - s XI)  Muller de Guifré II de Balsareny. Filla d'Ermemir de Besora i Ingilberga. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe Guillem de Balsareny.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBesora, Ermemir de  (Catalunya, s X)  Vicari o veguer, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família. Casat amb Ingilberga, hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de les Abadesses, filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l'esposa d'Ermemir de Besora. Fou el pare de Gombau, Emma-Ingilberga i Oliba.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Gilabert de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí l'Humà i de la reina Maria de Luna.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Gombau I de  (Catalunya, 992 - d 1050)  Noble. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època. Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya. Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla, l'hereva, es casà (v1032) amb Mir Geribert d'Olèrdola; Ermengarda, amb Albert; i Ermessenda. Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau de Besora.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Gombau II de  (Catalunya, s X - 1050)  Fill de Mir Geribert d'Olèrdola i de la seva segona muller Guisla de Besora, filla de Gombau I.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Guisla de  (Catalunya, s XI)  Dama. Filla de Gombau de Besora. Fou la segona muller del famós i rebel Mir Geribert. Hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Jaume de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d'Anjou.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBesora, Jaume de  (Catalunya, s XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial. L'any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l'illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni Olzina.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Josep Jeroni  (Barcelona, s XVII – 1665)  Humanista i bibliòfil. Doctor en teologia i canonge de la seu de Lleida. Residí a Roma i a Barcelona. Fou diputat del seu capítol al Parlament general convocat a Barcelona (1653), però posteriorment li foren revocats els poders. Fou president de la Generalitat (1656), i protestà per la separació del Rosselló i la Cerdanya arran del Tractat dels Pirineus (1659). Va deixar en testament 5.577 volums a la biblioteca dels Carmelites de Barcelona amb la condició que fos pública (1654). Fou amic de Pèire de la Marca i de Gaspar Roig i Jalpí i mantingué correspondència amb molts erudits de l'època. És autor de Cosas memorables, d'un episcopologi lleidatà i algunes peces oratòries en llatí.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Besora, marquesat de  (Catalunya Títol concedit l'any 1698 a Narcís Descatllar i de Sarriera, senyor de Besora i de Catllar i de Rocabruna (Ripollès), mort el 1707. Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Oliba de  (Catalunya ?, s X - s XI)  Bisbe d'Elna. Fill d'Ermemir de Besora i Ingilberga. Documentat entre 1009 i 1013.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l'Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar amb Cecília de Foix.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBesora, Ramon Galceran de  (Catalunya, s XV)  Noble. Residí a Sardenya. El 1470 fou un dels senyors catalans que secundaren la primera rebel·lió del sard Lleonard d'Alagó, però després s'adherí a la concòrdia de 1472 que resolgué de moment el conflicte, i tornà a Catalunya. El 1473 formava part de les forces amb què Joan II entrà a Perpinyà. Hi patí el setge francès que s'aixecà amb l'arribada de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora, Roger de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fou veguer d'Urgellet i preocurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l'hereu Mateu. Basora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besora Oda  (Catalunya, s XI - 1034)  Muller de Guisad I de Lluçà.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Besòs, barri del  (Sant Adrià del Besós, Barcelonès Barri de la ciutat, situat a l'extrem est, entre el Poblenou i el que havia d'ésser el gran parc del Besòs segons el pla Cerdà. El travessa l'autopista de Barcelona a Mataró. La seva edificació fou duta a terme en el decenni del 1960. Es caracteritza per l'homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el converteixen en barri-dormitori.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Besòs, el  (CatalunyaRiu del vessant mediterrani, que recull les aigües de bona part del Vallès i d'un sector d'Osona a través d'un ventall d'afluents. És forma prop de Montmeló per l'aiguabarreig del Congost i del Mogent. Encapçala la seva conca la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny. Corre al llarg de 17 km, primer en direcció sud-oest per la depressió tectònica del Vallès, després tomba cap al sud-est, travessa la serralada Litoral i entra en el pla de Barcelona;Inici página desemboca a la Mediterrània, al nord-est de Barcelona, a la vora de Sant Adrià de Besós, formant un petit

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Besses, les  (Cervià de les Garrigues, Garrigues)  Despoblat, vora el riu Set, entre Cervià i l'Albagés. Els s XVIII i XIX figurava agregat al terme de Juneda.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Besses i Bonet, Antoni  (Barcelona, 5/mar/1945 - )  Pianista i compositor. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i amplià estudis a París i a Anvers (Bèlgica). Amb un repertori molt extens (des del barroc fins als autors contemporanis), ha actuat per tot Europa, sovint amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncel·lista Radu Aldulescu. Com a compositor cal assenyalar Seguit (1972), Música 17 (1974), Joc de cadires (1980) i Concert per a piano i orquestra. Ha exercit també com a director d'orquestra i rebé el primer premi de direcció a Anvers (1979). Professor del Conservatori de Barcelona (des del 1981).

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bessières, Georges  (Rosselló ?, 1780 - Molina de Aragón, Aragó, 1825)  Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d'espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès. El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista. Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó). Morí afusellat pel comte d'Espanya.

113 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bessinelles, pic de  (Alta Cerdanya)  Cim (2.503 m alt) de la línia de crestes que separa el sector de la vall de Querol, damunt l'estany de Lanós, de la vall de l'Arieja, al País de Foix.

107 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBessons, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda de la parròquia i municipi.

108 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bestard, Guillem  (Pollença, Mallorca, 1881 – Londres, Anglaterra, 1969)  Artista, fotògraf i pintor. Membre de l'anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes. La seva pintura amb predomini d'ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l'argentí Cittadini.

109 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bestard, Joan  (Illes Balears, s XVII)  Pintor. Un dels millors de la seva època a Mallorca. És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa, probablement acabat el 1629.

110 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bestard i Mesquida, Joan Bonaventura  (Palma de Mallorca, 1763 - 1831)  Missioner franciscà. S'embarcà cap a Nova Espanya (1786), on fou ordenat sacerdot. Fundà (1804) un col·legi a Orizaba, com els que havia fundat el mallorquí Antoni Llinars. Retornat a Mallorca (1815), fou nomenat comissari general d'Índies (1816-20, 1823-30). Escriví contra les teories mil·lenaristes de Manuel de Lacunza.

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bestracà  (Camprodon, Ripollès)  Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l'espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d'Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l'antic castell de Bestracà. L'església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d'Oix a Beget.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bestracà, baronia de  (Camprodon, Ripollès)  Jurisdicció feudal, centrada en el lloc de Bestracà, concedida el 1365 per Pere III al seu conseller Pere Blai, senyor d'Oltrera. Passà als Barutell, senyors d'Oix, als Dusai, marquesos de Monistrol d'Anoia, i als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell.

Anar a:   [ Bert ]    [ Bertran, L ]    [ Bertran i M ]    [ Bes ]    [ Besco ]    [ Besora, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -