A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Bet ]    [ Beul ]    [ Bias ]    [ Biblioteca de ]    [ Biblioteca N ]    [ Bic ]

La paraula, un cop llançada, no torna enrera. (Horaci)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaBétera  (Camp de Túria Municipi: 75,67 km2, 125 m alt, 21.846 hab (2014). Estès per un terreny pràcticament pla, a la vora del barranc de Carraixet, al nord-oest de València. Les principals fonts de riquesa del municipi són l'agricultura, dedicada especialment al regadiu, gràcies als regatges derivats del Carraixet, s'hi cultiven productes d'horta (taronges i hortalisses); de secà s'hi conreen garrofers, cereals, olivera i vinya. La indústria és dedica a materials de la construcció (teules, rajoles) i a les activitats derivades de l'agricultura. La població ha experimentat un notable ascens durant tot el s XX. La vila és d'origen islàmic; hi destaca l'església parroquial de la Puríssima Concepció. Dins el terme hi ha el despoblat de Bufilla, els caserius de les Mallades i diversos masos. També comprèn el nou poblat de Sant Antoni de Benaixeve, en part dins el terme veí de Paterna i format després del 1950 pels habitants de Benaixeve arribats a causa de la inundació de les seves terres pel pantà del mateix nom. Des de la conquesta cristiana (1237) pertangué a l'orde de Calatrava, la qual hi creà la comanda de Bètera. Àrea comercial de València. Ajuntament - Ateneu - Ràdio

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaBétera, baronia de  (Bétera, Camp de Túria)  Jurisdicció feudal, que comprenia el lloc de Bétera, vinculat el 1329 per Ramon de Rocafull de Boïl. Passà als marquesos de Dosaigües.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bétera, vescomtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1878 a Pasqual Dasí i Puigmoltó.

4 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Betesa  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble (1.188 m alt) i antic municipi: 28,45 km2, annexat a l'actual el 1966. Situat en un turó, té l'església parroquial dedicada a sant Joan Evangelista. Procedent de Betesa, es conserva al Museu d'Art de Catalunya un frontal d'altar de fusta del s XIII, atribuït al mateix Joan pintor del de Gia (vall de Benasc). Dins l'antic terme hi ha els pobles d'Ovís, Santa Eulàlia i els Molins, la quadra de Sant Vicenç del Sas i l'església i despoblat de Belarta.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Betí i Bonfill, Manuel  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25/mar/1864 – 17/mar/1926)  Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d'aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià. Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura"; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l'Arxiu de l'arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBeties  (Novelda, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, situat al vessant meridional de la serra de Beties (709 m alt), que s'estèn a la dreta del Vinalopó i limita els termes de Monòver i Novelda.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Betlan  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km2, agregat a l'actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatosa. La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana. L'església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica. Dins l'antic terme hi ha els pobles d'Aubert, Montcorbau i Mont.

8 CATALUNYA - EMPRESA

Betlem  (Barcelona, 1544 - 1767)  Col·legi d'ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles. Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia. Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l'ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d'aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis. L'església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l'únic que se'n conserva; la sumptuosa decoració de l'interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Betlem de Marina  (Artà, Mallorca Oriental)  Possessió, prop de la costa. Prop seu hi ha l'ermita de Betlem, construïda per un grup d'ermitans al començament del s XIX. El temple és neoclàssic (1818-24). Hi ha el noviciat de la congregació d'ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Betrén  (Viella, Vall d'Aran Poble (1.006 m alt) de l'antic mun. d'Escunyau, a l'esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella. L'església parroquial de Sant Esteve, del s XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d'un estil gòticInici página primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l'església romànica de Sant Sadurní. Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt). L'increment de població és degut a la proximitat de l'estació d'esports de neu d'Era Tuca.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Betriu i Cabeceran, Francesc  (Organyà, Alt Urgell, 18/gen/1940 - )  Realitzador cinematogràfic. Autor d'alguns curt-metratges -Gente de mesón (1969), Bolero de amor-. Es va iniciar en el llargmetratge a Madrid el 1972 amb Corazón solitario. Ja a Barcelona, ha realitzat Furia española (1974), La viuda andaluza (1976) i Los fieles sirvientes (1980), i posteriorment, en un estil més acadèmic, La plaça del diamant (1981), segons la novel·la de Mercè Rodoreda, Réquiem por un campesino español (1985). També ha adaptat per a la televisió la novel·la de Josep M. de Sagarra Vida privada (1986). Ha estat guardonat amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya pel seu film Sinatra (1988).

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bètulo  (Badalona, Barcelonès)  Nom d'una ciutat romana (llat: Baetulo), que correspon a l'actual ciutat.

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaBetxí  (Plana Baixa Municipi: 21,4 km2, 102 m alt, 5.770 hab (2014). Situat al peu de la serra d'Espadà, prop del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló. Al sud i a l'oest, el relleu és accidentat per diversos turons (serra de Betxí). La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, en expansió, gràcies als regatges per mitjà de pous, i dedicat principalment a tarongers; al secà, garrofers i ametllers. També hi ha una petita indústria de terrissaires, activitat tradicional al municipi (ceràmica de Betxí). Durant els dos últims segles la població ha experimentat un augment lent però constant, accentuar els últims anys. La vila, d'origen islàmic, és situada a la falda dels primers turons; conserva part de l'antic palau senyorial, amb un claustre renaixentista. Dins el terme hi ha, a més de l'ermita de Sant Antoni, importants jaciments ibèrics i restes de construccions romanes. El baixador de Betxí delInici página ferrocarril, ha donat lloc a un veïnat dins el terme d'Onda. Àrea comercial de Castelló. Ajuntament

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaBeuda  (Garrotxa Municipi: 35,74 km2, 338 m alt, 200 hab (2014). Estès des del vessant sud del massís del Mont fins a la conca del Fluvià, que limita el terme pel sud, en una petita vall, al nord-est d'Olot. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i pasturatges. L'agricultura, bàsicament de secà (gra, vinya, oliveres i fruiters), la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l'explotació d'algunes pedreres de qualitat són les bases de l'economia local. També hi ha una fàbrica de paper, vora el riu. Amb tot, la població ha minvat notablement a partir de finals del s XIX. El poble és situat al peu dels contraforts del massís del Mont; destaca l'església parroquial de Sant Feliu, romànica, del s XII, amb una remarcable pila baptismal; l'antic castell de Beuda està actualment en ruïnes. Dins el terme es troben els pobles de Lligordà, Segueró i Palera, també amb esglésies romàniques, l'antic veïnat de Bóixols, l'antic monestir del Sant Sepulcre de Palera, la masia i caseria de Falgars i les masies de Noguer de Segueró i de Coma-de-roure. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beuda, Jaume  (Catalunya, s XIV – Girona, s XIV)  Filàntrop. Era mercader a la ciutat de Girona. Hi establí, a despeses seves, un col·legi de pàrvuls amb nombroses places dedicades a infants sense mitjans.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beulaigua  (Sant Martí d'Albars, Osona)  Caseriu (o el Carrer de Beulaigua), al llarg del camí de Santa Creu de Joglars a Lluçà.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beulas i Recasens, Josep  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1921 - )  Pintor. Resideix a Madrid d'ençà del 1947. Es formà a l'Academia de San Fernando (1948-53) i a l'Academia Española de Roma (1955-60). Segueix una línia pròxima a la de l'escola de paisatgistes castellans, amb unes visions rurals i urbanes de to expressionista i amb l'ús de tonalitats predominantment ocres.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBeüt i Belenguer, Emili  (València, 1902 - 14/ago/1993)  Escriptor. Introductor de l'escoltisme a València, va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966).

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beuter, Pere Antoni  (València, 1490/95 – 1554)  Historiador i exegeta. Beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l'arquebisbe Erhard de la Marche, dedicà a aquest el tractat Caerimoniae ad Missam (1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (1532). L'any 1540 anà a Roma, on Pau III el nomenà protonotari i predicador apostòlic. De tornada a València regí la càtedra de Sagrada Escriptura i Antic Testament. El 1538 publicà la primera part de la seva obra assencial Primera part de la història de València..., que fou traduïda per ell mateix al castellà el 1546 amb el títol de Crónica general de toda España y especialmente del reino de Valencia, la segona part de la qual, redactada en castellà, va publicar-se el 1550; la tercera, inèdita, no ha estat trobada. La crònica de Beuter, que fou traduïda a l'italià el 1556 i reeditada a València el 1604, és basa en un ampli recull bibliogràfic i inclou diverses inscripcions, però no es sostreu a la influència fabulosa d'Annio de Viterbo.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Beuter, Pere Lluís  (València, 1538 - Évora, Alentejo, Portugal, 1603)  Jesuïta i teòleg. Fill natural de l'historiador Pere Antoni Beuter. Format a València i a Coïmbra (Beira), regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina (1587), seguint les posicions teològiques d'aquest. Ensenyà també a Coïmbra. Els seus comentaris sobre Tomàs d'Aquino, De angelis i De incarnatione, restaren inèdits.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bevià  (Madremanya, Gironès)  Veïnat.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biada i Bunyol, Miquel  (Mataró, Maresme, 1789 – 1848)  Armador i empresari. S'establí a Veneçuela (1810), on lluità en els rengles reialistes durant la guerra de la independència americana, i després a Cuba,Inici página on fèu una gran fortuna i tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils. Novament a Catalunya, fundà una fàbrica de filats impulsada per vapor. També constituí i dirigí una societat, amb tècnics anglesos, que es proposava construir un ferrocarril de Barcelona a Mataró. L'any 1843 fou obtinguda la concessió de l'obra, que començà el 1845 i el 1848 fou acabada la línia, primer trajecte ferroviari construït a la Península i el desè establert a món.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biadriu i Cuadrench, Ramon  (Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)  Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l'escola de documentalistes de l'etapa republicana. Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Bialet i MasséBialet i Massé, Joan  (Mataró, Maresme, 19/des/1846 – Buenos Aires, Argentina, 22/abr/1907)  Metge, advocat, agrònom i enginyer. Metge de l'armada, hagué d'exiliar-se per motius polítics i s'establí a l'Argentina el 1873. Fou catedràtic de medicina legal a la universitat de Córdoba, és autor d'unes Lecciones de medicina legal (1885). Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret. També es graduà d'enginyer per tal de dur a terme el projecte d'una resclosa a Sant Roque, sobre el Río Primero. Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la universitat de Córdoba i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà. A l'Argentina, una població porta el seu nom.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bianya, Ramon de  Veure> Ramon de Bianya (escultor del s XII-XIII).

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bianya, vall de  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Vall, entre la serra de Capsacosta i la serra de puig Estela a la vall del Fluvià, aigua avall d'Olot. La serra del Malforat, al nord, la separa de la Vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura. La vall és formada per dos brancs importants queInici página s'ajunten a Hostalnou de Bianya. La riera de Bianya, que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals, i desemboca al Fluvià, per la dreta, a Sant Joan les Fonts.

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóBiar  (Alt Vinalopó Municipi: 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014). Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d'Alacant. Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s'ha desenvolupat i s'ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d'Onil. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar. La vila, d'origen islàmic, s'estén al voltant d'un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l'església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l'interior, i renaixentistes, a l'exterior. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l'Arguenya i Sanxet. Àrea comercial de Villena. Ajuntament

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Biar, vall de  (Alt Vinalopó Vall de la comarca, que comprèn la conca alta del Vinalopó, des de Banyeres de Mariola, a l'est, fins a l'altiplà de Villena, a l'oest, i entre les serres d'Ontinyent i de Beneixama, al nord, i les serres de Biar i de Fenossossa, al sud. Ocupa 224 km2 d'extensió. Comprèn els mun. de Banyeres de Mariola, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada de Biar, a més del de Biar. Des de l'altiplà de Villena cap a l'est, les serres de Sant Cristòfol i de Sant Bartomeu divideixen la part occidental de la vall fins prop de Beneixama.

30 EUROPA - BIOGRAFIA

Biarn  (Occitània)  Veure> Bearn, vescomtes de.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBiarra, cap de  (Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s'obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim. Més a l'interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l'aviació.

32 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Biars  (Fraga, Baix Cinca)  Antic hostal i santuari, dit també venta del Rei. Situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell. Era una població islàmica.

33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Biasques  (Beranui, Ribagorça)  Poble (900 m alt) (o Biesques d'Ovarra), situat sota el tossal del Cis, a l'esquerra de l'Isàvena. Citat el 907.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bibiloni, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1802 - illes Balears, s XIX)  Escriptor franciscà. Catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca (1826) i professor d'humanitats castellanes a l'Institut Balear (1835). Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca. És autor de l'opuscle Cristiano-socialistas (1848), d'Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialista al Ilm. Don Rafael Manco, obispo entonces de la diócesis de Mallorca... (1855) i de diversos sermons i discursos.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bibiloni, Lleonard  (Palma de Mallorca, 1679 – 1757)  Jurista. Ocupà alts càrrecs a l'administració de justícia de l'illa i publicà diverses al·legacions de mèrit.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBibiloni i Corró, Miquel  (Palma de Mallorca, 1838 – 1891)  Escriptor romàntic. De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració. Fou director o col·laborador en diversos periòdics. És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver (1860) i Una corda d'un cordó (1866), i de les novel·les Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto (1863) i Los explotadores (1879). És autor també de la Reseña histórica descriptiva dels Castillo de Bellver (1867).

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bibils  (Bonansa, Alta Ribagorça)  Despoblat (1.204 m alt), situat prop del cim d'un turó a la dreta de la Valira de Castanesa. L'església de Sant Genís era annexa de la parròquia de Casterner de Noals.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bibioj  (Vilafermosa, Alt Millars)  Caseriu, al vessant occidental de Penyagolosa.

39 CATALUNYA - LITERATURA

Bibliofília  (Catalunya, 1911 – 1920)  Recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas. Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920. Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc. Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials.

40 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Bibliografía de la lengua valenciana  (País Valencià, 1872 – 1951)  Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín. Aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià. El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del s XV; el segon (1929) correspon a edicions i a autors del s XVI, i el tercer (1943) inclou la producció dels s XVII i XVIII. És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments deInici página texts antics o introbables que publica. El 1978 fou publicat el quart volum sobre el s XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el s XX.

41 CATALUNYA - LITERATURA

Bibliografia Medical de Catalunya  (Barcelona, 1918)  Inventari d'obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l'exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917). Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l'estudi de la medicina catalana dels s XIII al XIX. El volum porta una extensa introducció d'Eudald Canivell.

42 CATALUNYA - LITERATURA

Bibliografia Nacional de Catalunya  (Catalunya, 1979)  Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981. L'Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s'encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC. Els fascicles publicats en suport paper per l'Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994. D'aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n'ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l'Institut Català de Bibliografia.

43 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca A tot vent  (Barcelona, 1928 - )  Col·lecció de novel·la en català d'Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l'etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64). El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d'Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s'hi publicaren. L'any 1982, en haver-se constituïtInici página novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s'inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l'any, sota la direcció d'un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala.

44 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Biblioteca ArúsBiblioteca Arús  (Barcelona, 1895 - )  Biblioteca pública. Creada per Valentí Almirall acomplint l'encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu i cedida a la ciutat l'any 1891. Dels 25.000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general. Fou clausurada l'any 1939 i no tornà a obrir-se al públic fins al 1967, en integrar-se al conjunt de Biblioteques Populars de la Diputació Provincial de Barcelona. Especialitzada en literatura, teatre, sociologia, dret i, sobretot, història del segle XIX, consta de més de 62.000 volums. Des del 1975 és considerada com a biblioteca d'investigació, especialitzada en la cultura del s XIX, i en història del moviments obrers i de l'anarquisme, gràcies a diversos donatius. Hi ha catàlegs d'autors i de matèries (sistemàtic i alfabètic), i un Catàleg de revistes, imprès. L'administració correspon, estatuàriament, a un patronat. Biblioteca Pública Arús

45 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca Balmes  (Barcelona, 1923 - )  Biblioteca pública de ciències eclesiàstiques. Fundada per I. Casanovas. Administrada per la fundació Balmesiana i especialitzada en religió i filosofia, conté més de 35.000 volums. Entre les obres del seu fons cal fer esment de la biblioteca particular de Jaume Balmes. Publica l'"Analecta Sacra Tarraconensia" i la "Bibliografia hispánica de ciencias histórico-eclesiásticas".

46 ILLES BALEARS - CULTURA

Biblioteca Bartomeu March  (Palma de Mallorca, 1970 - )  Biblioteca pública. Propietat de Bartomeu March, radicada al palau March. Posseeix 30.000 volums, 200 manuscrits i 12 incunables. És especialitzada en temes de les Balears i, en general, dels Països Catalans. El fons més important procedeix de les donacions de Lluís Plandiura i de Pere Sampol i Ripoll. Entre les seves obres, algunes de gran valor, hi ha el Llibre delInici página Consolat dels mercaders catalans a Bruges, del s XV, el Llibre dels Costums de Tortosa, incunables lul·lians, llibres rars, etc.

47 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Biblioteca BorjaBiblioteca Borja  (Tortosa, Baix Ebre, 1864 - )  Biblioteca pública. Propietat de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús. Iniciada al col·legi màxim de Tortosa, fou traslladada successivament a Sarrià (1915) i a Sant Cugat del Vallès (1950). Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris. Té 340.000 volums, 46 incunables, 524 manuscrits i 210 pergamins (s XII-XVII). S'enriquí notablement amb els fons de diferents biblioteques de monestirs, convents i cases religioses, així com també d'historiadors i humanistes. Biblioteca Borja

48 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Catalana  (Barcelona, s XX – 1923)  Col·lecció d'obres de creació literària. Especialitzada en autors catalans, editada per l'Editorial Catalana. L'any 1923 fou fusionada amb la Biblioteca Literària.

49 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Biblioteca de CatalunyaBiblioteca de Catalunya  (Barcelona, 28/mai/1914 - )  Biblioteca pública. Creada per a la consulta i la recerca per l'Institut d'Estudis Catalans (1907) com a Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat. Oberta al públic des de 1924 amb el nom actual, passà a les dependències de l'antic Hospital de la Santa Creu. Dins un importantíssim fons bibliogràfic amb seccions especialitzades, conserva un gran nombre de manuscrits i incunables. Sota els règims de Primo de Rivera i en l'etapa franquista prengué el nom de Biblioteca Central de Catalunya i fou regida per la Diputació Provincial de Barcelona. Amb el reestabliment de la Generalitat i pels acords entre les institucions, passà a dependre d'un consorci. Biblioteca de Catalunya

50 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt  Veure> Bibilioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

51 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaBiblioteca de escritores baleares  (Illes Balears)  Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts a les illes Balears fins a mitjan s XIX. Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1942), i fou editat pòstumament. Conté prop de mil quatre-cents articles, on consten tant els manuscrits com les obres impreses. Malgrat errors de mètode i d'informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts -molts del quals inèdits- que publica. Bernat Fàbregues l'extractà i el completà parcialment a Biblioteca de escritores menorquines (1878).

52 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Biblioteca de MontserratBiblioteca de l'Abadia de Montserrat  (Montserrat, Bages, mitjan s XIX - )  Biblioteca essencialment eclesiàstica. Radicada a les dependències del monestir. Els orígens de la biblioteca coincideixen amb els del monestir. A la darreria del s XVIII hi havia uns 8.500 volums, 158 incunables i 322 manuscrits. Destruïda durant la guerra del Francès, les obres de reconstrucció foren lentes. Durant l'abadiat d'Antoni-Maria Marcet (1913-46) es feren diverses obres d'ampliació (les del 1917, dirigides per Puig i Cadafalch, les de 1920-30 i les del 1941). Conté uns 270.000 volums, més de 2.000 manuscrits i 400 incunables. Biblioteca de Montserrat

53 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Filmoteca de CatalunyaBiblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 1982 - )  Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l'any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l'any 1939 l'obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat. Per altra banda, l'any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d'aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d'Espanya a Barcelona; el 1983, s'hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L'any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni perInici página a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt. Els fons d'ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d'origen extern i cinc mil vídeos. Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya

54 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca de la Rosa dels Vents  (Barcelona, 1936 – 1938)  Col·lecció d'obres de creació literària. Publicada per les Edicions de la Rosa dels Vents.

55 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca de la Universitat de BarcelonaBiblioteca de la Universitat de Barcelona  (Barcelona, 1835 - )  Biblioteca pública, radicada a l'edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera, el registre de la propietat intel·lectual, la delegació del dipòsit legal, la fonoteca i la videoteca. Té el seu origen en el procés de desamortització de convents i en les disposicions (1835) per instituir biblioteques provincials amb els fons respectius. Instal·lada al començament al monestir de Sant Joan de Jerusalem, el 1847 passà a ser administrada de forma definitiva per la Universitat. Marià Aguiló, director de la biblioteca des del 1861, n'organitzà el trasllat (1880) al nou edifici de la universitat. La biblioteca té un fons de més d'un milió de volums, amb uns 2.045 manuscrits i 910 incunables, i i notables col·leccions d'impresos lul·lians, impresos barcelonins dels s XV al XVIII, obres de mística i teologia dels...  Segueix... 

56 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Biblioteca de la Universitat de ValènciaBiblioteca de la Universitat de València  (València, 1785 - )  Biblioteca pública, radicada a l'edifici universitari. Fou fundada per l'hebraista Francesc Pérez i Baier, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789. El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de laInici página desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat. Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l'exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499)...  Segueix... 

57 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra  (Catalunya, 1990 - )  Biblioteca al servei de la Universitat Pompeu Fabra, entesa com a biblioteca única en tots els aspectes organitzatius i funcionals malgrat tenir els seus fons i serveis dispersos en seus diferents. Els seus recursos informatius són: 200.000 volums de monografies i 5.000 títols de publicacions en sèrie, més d'un centenar de les quals són bases de dades en CD-ROM; l'Arxiu INPUT o recull dels millors programes de televisió del món fet per la International Public Television des del 1977, i les còpies dels programes més significatius produïts per TV3 i Canal 33. Els seus nombrosos recursos informàtics són les eines bàsiques per a aconseguir millores en el funcionament intern i en la provisió de serveis en qualsevol de les seves seus. Participa en diferents projectes de cooperació interbibliotecària. Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

58 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Filològica  (Barcelona, 1913 – 1932)  Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (16 volums). Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.

59 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Gentil  (Catalunya, 1924 – 1928)  Col·lecció de novel·la rosa. De peridiocitat mensual, creada per Josep M. Folch i Torres, de la qual fou l'únic autor durant els quatre anys. Obtingué un èxit extraordinari de públic, especialment femení. Una segona època, els primers anys del decenni dels trenta, i amb diversos autors, no fou tan popular.

60 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaBiblioteca Les Illes d'Or  Veure> Illes d'Or, Biblioteca Les.

61 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Literària  (Barcelona, s XX)  Col·lecció d'obres literàries, estrangeres els primers anys. Editada per Editorial Catalana.

62 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Biblioteca Municipal de València  (València, s XV - )  Biblioteca pública. Depèn de l'ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al s XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d'Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del s XX. Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep-Enric Serrano i Morales (la més important), s'aconseguiren col·leccions especialitzades. Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins. Biblioteca Pública de València

63 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Biblioteca Museu Víctor BalaguerBiblioteca-Museu Víctor Balaguer  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1900 - )  Biblioteca pública i museu. Fundada arran de la donació de Víctor Balaguer de la seva biblioteca particular (uns 22.000 volums) i la seva col·lecció artística, féu construir un edifici per allotjar-les i les llegà a la vila el 1900. Especialitzada en fons sobre la corona de Catalunya-Aragó, la biblioteca té també altres interessants incunables (dels quals hi ha catàleg imprès), manuscrits, fullets sobre la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. També hi són importants les col·leccions d'arqueologia, de belles arts i de numismàtica. El 1952 l'ajuntament cedí el castell de la Geltrú per a instal·lar-hi les col·leccions de ceràmica i d'arqueologia; el 1956 Lluís Plandiura li féu un llegat de pintura catalana dels s XIX i XX. Actualment conté 50.000 volums. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

64 ANDORRA-  CULTURA

Inici páginaBiblioteca Nacional d'Andorra  (Andorra la Vella, 1930 - )  Centre que acull i preserva la producció bibliogràfica andorrana i la relativa a Andorra, independent del lloc de producció. La creació de la biblioteca fou iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona. La primera Biblioteca Nacional s'inaugurà a la Casa de la Vall. Els fons bibliogràfics arribaren de diferents entitats i de particulars. El 1974 s'inaugurà la nova biblioteca amb el fons de la de la Casa de la Vall, augmentat per diverses adquisicions, donacions d'editorials i les obres de l'exposició del llibre català. A partir del 1980 també rebé les obres lliurades al Servei de Dipòsit Legal -que té la seu a la mateixa biblioteca- i la biblioteca

65 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Biblioteca Nacional Valenciana (o Biblioteca Valenciana)  (València, 8/gen/1985 - )  Biblioteca creada per decret del Consell de la Generalitat Valenciana. Té com a missió reunir, conservar i difondre el patrimoni bibliogràfic valencià, i també tota la producció impresa, sonora i visual, de i sobre la Comunitat Valenciana. El fons, fundat inicialment amb el material de la Biblioteca Nicolau Primitiu, és format principalment per diverses i importants donacions. Esta ubicada al monestir de Sant Miquel dels Reis (s XVI), en el qual, a partir del 1980, s'inicià la remodelació per a adaptar-lo a biblioteca. Biblioteca Valenciana

66 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Perenne  (Barcelona, s XX)  Col·lecció literària publicada per Editorial Selecta.

67 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Popular de l'Avenç  (Barcelona, s XX)  Col·lecció literària. Editada per l'establiment tipogràfic i editorial L'Avenç.

68 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaBiblioteca Pública Arús  Veure> Biblioteca Arús.

69 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca Pública de Girona  (Girona, 1847 - )  Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols. Fou oberta al públic l'any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l'inici del s XX. Biblioteca Pública de Girona

70 ILLES BALEARS - CULTURA

Biblioteca Pública de Palma de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1835 - )  Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d'Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s'hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs. Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l'ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.

71 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteca Pública de Tarragona  (Tarragona, Tarragonès, 1836 - )  Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers. El seu fons és format per gairebé 200.000 llibres, 30.000 microformes, 10.000 audiovisuals, 2.700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM. Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels s X al XVIII, 230 incunables, 35.000 obres dels s XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pere Antoni d'Aragó. Biblioteca Pública de Tarragona

72 ILLES BALEARS - LITERATURA

Inici páginaBiblioteca Raixa  Veure> Raixa, Biblioteca.

73 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Selecta  (Barcelona, s XX)  Col·lecció miscel·lània publicada per Editorial Selecta.

74 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Univers  (Barcelona, 1928 – 1936)  Col·lecció d'obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums. Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels s. XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d'obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors.

75 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Biblioteca Valenciana  (València, 1827 – 1830)  Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just-Pastor Fuster i Taronger. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno. Inicialment volia ésser un complement d'Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodríguez. L'aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d'aspectes és encara un text insuperat. Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part.

76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Biblioteca Valentina  (València, 1695 - 1747)  Repertori bibliogràfic d'escriptors valencians. Redactat pel trinitari Josep Rodrigues. L'any 1695 en foren publicats els primers plecs, per distribuir-los com a propaganda, i a la mort de l'autor (1703) la impressió era ja pràcticament acabada (només calia afegir-hi el pròleg, uns apèndics i els indexs). Bloquejada l'edició per un superior de l'orde, no fou posada a la venda fins el 1747, quan ja hom anunciava una obra similar, Escritores del Reino de Valencia de Vicent Ximeno. LaInici página Biblioteca Valentina aparegué amb un complement d'Ignasi Savalls. Inclou més de set-cents autors i és la primera aportació erudita del seu gènere als Països Catalans.

77 CATALUNYA - LITERATURA

Biblioteca Verdagueriana  (Barcelona, 1953 - )  Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l'editorial Barcino. Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d'investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians.

78 CATALUNYA - CULTURA

Biblioteques Populars  (Catalunya, 1915 - )  Xarxa de biblioteques. Creades per iniciativa de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, i que daten, les més antigues, de l'any 1918 (Valls). En dissoldre's la Mancomunitat (1925), la seva tasca fou continuada per la Diputació Provincial de Barcelona fins que, el 1931, la Generalitat de Catalunya elaborà un pla per a la creació de biblioteques a totes les poblacions de Catalunya de més de 6.000 habitants (amb biblioteques filials i lots circulants), i als barris de Barcelona, una a cada districte, que no es pogué complir per culpa de la guerra (el 1932 n'hi havia només 26). El 1940, el servei tornà a dependre de la Diputació Provincial. El Servicio Nacional de Lectura, en conveni amb les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, mantenia unes 90 biblioteques, traspassades a la Generalitat l'any 1979. Des del 1982 la central de Biblioteques Populars, que depenia de la Biblioteca de Catalunya, constitueix un servei autònom. D'altra banda, hi ha diverses caixes d'estalvis que han creat biblioteques populars.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biciberri, el  (Alta Ribagorça / Vall d'Aran Forma incorrecta del nom del massís de Besiberri.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Biclara  (Vallclara?. Conca de Barberà Forma falsa, però freqüent del nom de Bíclarum.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBiclarense, el  Altre nom amb que també és conegut Joan de Bíclarum.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bíclarum  (Vallclara?, Conca de Barberà)  Antic monestir. Fundat pel prevere lusità Joan, després bisbe de Gerona (Joan de Bíclarum), que hom ignora on era situat exactament. La falsa forma Biclara, no testificada, féu que hom el localitzés a Vallclara, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premostratencs. Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja (Alentejo) o amb Béjar (Lleó).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bíclarum, Joan de  Veure> Joan de Bíclarum.

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésBicorb  (Canal de Navarrés Municipi: 136,5 km2, 292 m alt, 532 hab (2014), (cast: Bicorp). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant est del massís de Caroig, on hi ha la mola de Bicorb, amb petits corrents d'aigua que formen el riu d'Escalona. La major part del territori és improductiu i cobert de garrigues i algunes pinedes. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre la de regadiu (hortalisses), que aprofita les aigües derivades de l'Escalona. El bestiar cabrú ha desaparegut i l'oví s'ha reduït. La població, en conseqüència, ha minvat sensiblement durant les darreres dècades. El poble, antiga alqueria islàmica, situat sobre un turó, a l'esquerra del riu d'Escalona, conserva l'antic castell senyorial; l'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. A pocs quilòmetres del poble, al torrent d'Hargares, hi ha les coves de La Araña, amb les interessants pintures rupestres de Bicorb, descobertes el 1920. Dins el terme, al sud del poble, es troba el despoblat de Benedrís. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaBicorb, baronia de  (Bicorb, Canal de NavarrésJurisdicció senyorial, que comprenia el lloc de Bicorb, vinculada el 1392, prèvia facultat reial, per Lluís de Castellar de Vilanova i per la seva muller Francesca Joana de Carròs, senyora de Quesa i Castellar. Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala.

85 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Bien Público, El  (Maó, Menorca, 1873 – 1936)  Diari conservador. El 1904 es decantà cap al maurisme. Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA. Per l'ago/1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista "Justicia Social" i desaparegué. Del 1927 al 1936 publicà "Pàgina menorquina", bilingüe.

86 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Bienes, coma les  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça Coma de la vall de Boí, a l'antic terme de Barruera, drenada pel barranc de coma les Bienes, afluent, per l'esquerra de la Noguera de Tor, aigua avall de l'estany de Cavallers. La seva capçalera (dominada pel pic de coma les Bienes, de 2.997 m alt) és un circ lacustre (estanys de coma les Bienes).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biert  (Canet d'Adri, Gironès)  Poble (397 m alt), a la dreta del Revardit, al peu de la serra de Rocacorba. L'església parroquial, romànica, fou consagrada el 1116.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Biert, Dalmau de  (Rosselló ?, s XIV – s XV)  Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí l'Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya. Escriví unes Memòries o Llibre ordenat... de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I. Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBiga, la  (Barcelona Nom donat el s XV a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular. Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l'organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I. Cada cop es restringia més l'entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d'ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d'enllaços matrimonials o per l'adquisició de terres senyorials. Davant la crisi de mitjan s XV s'oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l'entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II) que havia intentat de sotmetre'ls.

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bigaranes, Sant Andreu de  (Santa Maria de la Mar, Rosselló Veure> Sant Andreu de Bigaranes.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bigards, Sant Pere dels  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà Veure> Sant Pere dels Bigats.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bigas i Luna, Josep Joan  (Barcelona, 19/mar/1946 - la Riera de Gaià, Tarragonès, 5/abr/2013)  Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d'altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985). Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l'erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

93 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraBigastre  (Baix Segura Municipi: 4,08 km2, 24 m alt, 6.762 hab (2014), (cast: Bigastro). Estès a la dreta del Segura, a la zona de parla castellana del País Valencià. La vegetació natural ocupa un terç del terreny. La vida econòmica local és dominada per l'agricultura, amb predomini del regadiu (cítrics i productes d'horta) alimentat amb aigua del riu per les sèquies d'Alquibla i del Camp. El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers. Ramaderia ovina i porcina. El municipi manté un creixement demogràfic progressiu pràcticament des de la seva constitució al final del s XVII. El poble, queInici página agrupa tota la població del terme, es formà a partir del nucli de Llocnou dels Canonges, amb l'augment de població el poble rebé el nom de l'antiga ciutat de Bigastrum, a la qual hom atribuí erròniament el mateix emplaçament. També comprèn un enclavament a la zona est separat del territori pel municipi d'Oriola. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Betlem. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament (en castellà)

99 EUROPA - BIOGRAFIA

Bigó I de Tolosa  (França, s VIII - 816)  Noble franc. Comte de Tolosa (806-14) i de París (814-16). Gendre de Carlemany i conseller de l'emperador Lluís el Piadós, participà en la conquesta de Barcelona (801), i en portà la nova a Carlemany. Cal atribuir-li la reconquesta del Pallars i de Ribagorça. Fou el restaurador del monestir d'Alaó a Ribagorça.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bigorra i Rius, Rafael  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor. Ha publicat els reculls de contes La jungla del seny (1964) i Operació gat per llebre (1966).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bigues, Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Almirall. Durant el regnat de Martí l'Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalBigues i Riells  (Vallès Oriental Municipi: 28,67 km2, 307 m alt, 8.854 hab (2014), (o Sant Pere de Bigues). Situat a la vall de la riera de Tenes. El terreny és molt muntanyós, sobretot al sector nord-oriental, dominat pels espadats de Bertí i de Gallifa, hi abunden boscos de pins i pastures. El 1994, un any marcat per les catastròfes naturals al Principat, el municipi va ser un dels més afectats pels incendis de l'estiu i els aiguats de la tardor. La vida econòmica local es reparteix entre l'agricultura (conreus de secà: avellaners, vinya, cereals i oliveres), la ramaderia i la indústria tèxtil iInici página alimentària. També és un important centre d'estiueig, actualment poblat d'urbanitzacions. El cap del municipi és el poble de Bigues; l'antiga església és esmentada ja el 1059, i l'actual és dedicada a sant Pere (1737). A més de Riells, on hi ha l'antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, el terme comprèn també el poble de Sant Mateu de Montbui, on es conserven restes del castell de Montbui, i els veïnats de la Vallblanca i la Vallroja, i l'antiga parròquia de Sant Bartomeu de Mont-ras. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Hoquei Patí - Club Esportiu de Futbol - Escola El Turó

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bijauca  (Tàrbena, Marina Baixa)  Caseriu, a la capçalera del riu de Bolulla, sota el coll de Bijauca, que comunica les valls de Callosa i de Pop.

Anar a:   [ Bet ]    [ Beul ]    [ Bias ]    [ Biblioteca de ]    [ Biblioteca N ]    [ Bic ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -