A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bil ]    [ Binib ]    [ Binim ]    [ Bir ]    [ Bisbal d ]    [ Bit ]

Una llengua que no és el reflex d'una societat real acaba sent, ella mateixa, irreal. (Albert Pla i Nualart)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bilbeny i Garcia, Norbert  (Barcelona, 8/jun/1953 - )  Filòsof. Professor d'ètica a la Universitat de Barcelona. El seu pensament uneix l'aspecte cognitiu i sensorial de l'ésser humà per tal de fonamentar una ètica vàlida en la nova era de la informació. De les seves obres cal destacar El laberint de la llibertat (1990), El discurs de l'ètica (1990), Humana dignitat (1991), L'idiota moral (1993), Europa després de Sarajevo (1996) i La revolución en la Ética. Hábito y creencias en la sociedad digital (1997).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bilistages  (Catalunya, s II)  Rei o cap dels ilergets. Citat per Tit Livi en relació amb les campanyes de Marc Porci Cató, l'any 195 aC.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBillena de Travadell  (Billeneta, Comtat)  Altre nom de la població.

3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatBilleneta  (Comtat Municipi: 9,79 km2, 634 m alt, 210 hab (2014) (o Millena o Billena de Travadell). Situat a la vall de Travadell, al sud-est d'Alcoi. El relleu és accidentat per les serra de Caraita i pels contraforts de la serra d'Almudaina. La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla. Els recursos econòmics del municipi es basen en l'agricultura, on predomina el secà, amb cultius mediterranis (oliveres, vinya, ametllers, cereals). La terra de conreu és explotada per administració directa. La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí. Amb tot, l'activitat econòmica és més aviat escassa i la població, en conseqüència, tendeix a disminuir. El poble és d'origen islàmic, hi destaca l'església parroquial de Sant Josep, que depengué de la de Gorga. Pertangué al marquès de Guadalest i després al d'Ariza. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Binaflor  (Marina Alta)  Altre nom del poble de Miraflor.

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binamussa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Altre nom de la vénda de Benimussa.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binarràs  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Altre nom de la vénda de Benirràs.

7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bini  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Antiga possessió, a la capçalera de la coma de Bini, petita vall que devalla fins a cala Tuent.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniac  (Alaior, Menorca)  Possessió i estació arqueològica. Hi ha una pedrera antiga, un talaiot, una taula i diverses navetes.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBiniagual  (Binissalem, Mallorca Septentrional)  Caseriu, a la carretera de Sencelles.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniali  (Sencelles, Mallorca Septentrional)  Poble, a l'esquerra del torrent de Solleric (o torrent de Biniali), al sud del pla de Biniali. Antiga alqueria islàmica, pertangué als vescomtes de Bearn. L'església de Sant Cristòfor, construïda el s XVII, esdevingué parroquial el 1934.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniali  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu, al sud-oest del poble.

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniamar  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Poble, situat en una part del terme gairebé enclavada entre els de Mancor i de Lloseta. L'església parroquial de Santa Tecla és del s XVII. Té mines de lignit.

13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniancolla  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu, al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla, amb una urbanització. Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniaraix  (Sóller, Mallorca Occidental)  Poble, situat a l'horta de Biniaraix, situat en un coster, a la dreta del barranc de Biniaraix (que neix sota el puig de l'Ofre i desemboca al torrent Major, a la part baixa de la ciutat de Sóller). La parròquia de Santa Maria fou erigida el 1634.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniarroi  (Mancor, Mallorca Septentrional)  Caseriu (500 m alt), situat al nord-oest del poble.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Biniati  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu, al nord-oest del poble.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBinibassí  (Fornalutx, Mallorca Occidental)  Possessió, al límit amb el terme de Sóller. És una antiga alqueria que esdevingué centre d'un llogaret.

18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Binibeca  (Sant Lluís, Menorca)  Antiga possessió, prop de la costa meridional de l'illa, subdividida en Binibeca Vell i Binibeca Nou; a la zona hi ha la cala de Binibeca Vell, on ha estat construït un poble d'estiueig inspirat en arquitectura popular.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binibona  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Llogaret gairebé despoblat, situat a la dreta del torrent de Sant Miquel. Antigament anomenat Binimala, el cardenal Despuig li canvià el nom per Mirabona el 1785.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binicalaf  (Maó, Menorca)  Caseriu, format al voltant de la possessió de Binicalaf Vell, a la parròquia de Sant Climent. Prop seu hi ha tres talaiots.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binicanella  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Monestir benedictí (Santa Maria de Binicanella). Fundat el 1967 pel monjo de Montserrat Garcias Colombàs.

22 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Binicodrell  (es Mercadal, Menorca)  Antiga possessió, subsividida posteriorment: Binicodrell de Baix, més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell (126 m alt), on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou, on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBinidalfà  (Ferreries, Menorca)  Possessió, al nord del terme. La zona costanera més pròxima (a uns 2,5 km) és anomenada els penyals de Binidalfà.

24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Binidalí  (Maó, Menorca)  Antiga possessió, a l'oest del poble, subdividida en Binidalí Nou i Binidalí de sa Cala (s'hi conserva una naveta), prop de la costa, on hi ha la cala de Binidalí, amb una urbanització.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binifadet  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu i antiga companyia. A l'antiga garriga de Binifadet fou fundada pels francesos la població de Sant Lluís (1781).

26 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Binigaus  (es Mercadal, Menorca)  Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat. És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.

27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Biniguarda  (Alaior, Menorca)  Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d'aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s'Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binillautí  (Maó, Menorca Possessió i antiga cavalleria, al nord de la ciutat, prop de la costa, on hi ha la caleta de Binillautí, amb una petita població de pescadors.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binimaimut  (Maó, Menorca)  Possessió, prop de Sant Climent. Hi ha importants monuments megalítics: una taula amb recinte, un talaiot i una naveta.

30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaBinimala  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional Nom antic de Binibona.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Binimelis i Garcia, Joan  (Pollença, Mallorca, 1538 - Palma de Mallorca, 1616)  Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics. Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l'origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca. Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Binimelis i Puig, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1756 – 1826)  Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén. Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).

33 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Biniparratx  (Sant Lluís, Menorca)  Antiga possessió, subdividida en Biniparratx Gran i Biniparratx Petit, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Biniparratx, urbanitzada.

34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBiniparrell  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu i antiga companyia, a l'oest del poble.

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binissafúller  (Sant Lluís, Menorca)  Caseriu, a l'oest del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Binissafúller, amb una urbanització, així com l'illot de Binissafúller.

36 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaBinissalem  (Mallorca Septentrional Municipi: 29,77 km2, 137 m alt, 7.936 hab (2014), (ant: Rubines). Situat a la zona nord de la plana central, al Raiguer, al límit amb els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana. A la part muntanyosa hi ha un petit sector ocupat per pinedes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (ametllers, cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu (hortalisses) que aprofita l'aigua de pous. Les terres de conreu són força repartides. La ramaderia és de bestiar boví, oví, cabrum, porcí i avicultura. Hi ha explotació d'algunes pedreres. També hi ha algunes petites indústries, dedicades principalment a l'elaboració de vins, a la fabricació de calçat, de conserves de fruites i de vidre. La vila fou fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca; la primitiva església parroquial va ser refeta durant el barroc. Dins el terme, a més de l'antic poble de Rubines, hi ha el caseriu de Biniagual. Pertany a l'àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Vins - C.D. Binissalem - Institut - Club Bàsquet - Biblioteca - Tennis Club

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Binixems  (Alaior, Menorca)  Possessió i antiga cavalleria, prop del puig Menor. Hi ha unes escoles rurals. A la vora hi ha el santuari i antiga parròquia de Sant Llorenç de Binixems.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBinyent  (Benissa, Marina Alta)  Caseriu, vora el terme de Calp (o Albinyent).

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraBiosca  (Segarra Municipi: 66,32 km2, 455 m alt, 197 hab (2014). Situat al nord de la comarca, a la vall del riu Llobregós, que limita el terme pel sud. Travessat de nord a sud per la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra. El relleu és accidentat per les serres del Pubill i del Torà; hi abunden alzinars, rouredes, pinedes i pastures. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà, amb predomini dels cereals, seguits per la vinya i les oliveres, complementada per la ramaderia ovina i porcina. Tanmateix, la població ha minvat progressivament des de l'inici del s XX. El poble, esmentat ja el s XI, és situat a la dreta de la riera de Biosca, al peu d'un turó presidit per les ruines del castell de Biosca, mantè part de l'aspecte medieval. Dins el terme, on s'han trobat restes arqueològiques importants, hi ha el poble de Lloberola, el santuari de la Mare de Déu del Pla, d'origen romànic, la masia i ermita de Xoriguera, la quadra i la parròquia de Masdenforn i la caseria de Sant Pere Sasserra. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biosca, Antoni  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1865)  Mestre de dansa. Publicà Arte de danzar o reglas e instrucciones para los aficionados a bailar las contradanzas francesas o rigodones (1832). Fou un dels primers estudiosos dels balls populars catalans.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Biosca, baronia de  (Biosca, Segarra)  Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca. A mitjan s XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el s XIX, als Iglésies.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biosca, Gustau  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1929 - )  Jugador de futbol. Des del 1948 defensà central del F.C. Barcelona, es distingia com a jugador tècnic, constructiu i alhora dotat d'una gran mobilitat i duresa. Fou 12 cops internacional. Retirat per lesió l'any 1960, es dedicà a la tasca d'entrenador.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBiosca, Joaquim  (Barcelona, 1882 – 1932)  Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell. Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París. Es dedicà principalment als retrats i paisatges.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Birba i Perramon, Llorenç  (Camprodon, Ripollès, 1912 - )  Escriptor. És autor del llibre de divulgació La Vall de Camprodon, aparegut el 1962.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Birolà, Jaume  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Capità de voluntaris a la guerra de Successió. S'incorporà a les forces aliades ja el 1704 i prengué part a la conquesta de Gibraltar, per l'ago/1704, i a la gran defensa subsegüent de la plaça. El 13/ago/1705, com a agent del príncep de Darmstadt, arribà secretament a Vic per lliurar plens poders a Francesc Puig i Sorribes per reclutar forces a la rebel·lió vigatana que precedí el desembarcament dels aliats a Barcelona. Per aquest temps tenia ja el grau de capità. Lluità amb forces de miquelets durant la guerra. El 1708, amb el grau de coronel, manava un dels regiments de voluntaris dits de fusellers de muntanya. Al front de la seva unitat, pel nov/1709, actuà durament a la Garrotxa i castigà molt les forces franceses que hagueren de retirar-se pel Ripollès, després d'una ofensiva frustrada.

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Birotteau, Joan  (Perpinyà, 1758 – Bordeus, França, 1793)  Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d'una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elefit diputat a la Convenció (1792). Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d'escapar, però intentà, vanament, d'aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBirotteau, Josep  (Perpinyà, 1763 – 1832)  Eclesiàstic. Germà de Joan. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari. Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d'exiliar-se. Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana. També és autor d'Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Birulés i Bertran, Anna  (Girona, 28/jun/1954 - )  Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l'esmentada universitat. Els anys vuitanta treballà al departament d'indústria de la Generalitat de Catalunya, on s'encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci per la Promoció Comercial de Catalunya. L'any 1990 s'incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica. El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bisañes, Antoni  (Illes Balears, s XIX)  Dramaturg. Entre el 1860 i el 1864 escrivia peces curtes en vers per a ésser representades al cafè cantant anomenat del Racó de Plaça, de Palma de Mallorca, els manuscrits de les quals es conserven a la Miscel·lània Pascual. Ultra El metge per força (1861), comèdia molieresca en dos actes, és autor de diversos entremesos de tipus tradicional (Los locos lo dissabte de Nadal, 1860; Dos marits de bona pasta, 1862; En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones) i de dues peces dividides en parts: El dimoni coix encantat (primera part 1861; dues segones parts entre el 1861 i el 1864), i l'Entremès del pastor i el be (1860; segona part, titulada Entremès d'en Pere Antoni casat, 1861).

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bisaroques, volcà de les  (Olot, Garrotxa)  Antic volcà (525 m alt), a la regió d'Olot, dins el terme de la ciutat, camí de Batet. El 1835 fou construïda una torre de defensa a la vora del cràter.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBisaura de Ter  (Osona)  Nom adoptat l'any 1937 per al municipi de Sant Quirze de Besora.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bisbal, comtat de la  (Catalunya Títol senyorial, atorgat pel Consell de la Regència (1810), i aprovat per les Corts de Cadis, al general Enrique José O'Donnell y Mareschal per la seva actuació durant la guerra del Francès. Ha passat a la família Balderrábano.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bisbal, Foc de la  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 6/oct/1869)  Enfrontament durant la revolta federalista. Entre les tropes del governador militar de Girona i una forca republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. Aquests, en llur majoria menestrals de la indústria surera, procedien de Sant Feliu de Guíxols, de Palamós, de Palafrugell, de Castell d'Aro, de Llagostera i de la Bisbal mateix, i havien constituït una junta revolucionària, dirigida pel diputat Pere Caimó, la qual havia proclamat dos dies abans la República Democràtica Federal. La lluita, des de les barricades aixecades, cessà aviat en caure presoner Caimó. Davant l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bisbal, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 5/mai/1265 fou nomenat capità de les naus armades per combatre els sarraïns, potser substituint en funcions al joveníssim almirall Pere Ferrandis d'Híxar, bastard del rei Jaume I.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratBisbal de Falset, la  (Priorat Municipi: 14,05 km2, 373 m alt, 216 hab (2014). Situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, drenat pel riu de Montsant, subafluent de l'Ebre, al límit amb la Ribera d'Ebre. El relleu és molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra del Montsant, que ocupen gairebé tot el terme i on abunden les pastures i els boscos de pi blanc. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà (oliveres, ametllers, ambdós en expansió; són recessius els conreus de vinya i cereals), que ocupa menys de la meitatInici página del territori. Predomina el règim d'explotació directa. La manca de riquesa econòmica del municipi ha provocat un descens constant de la població durant tot el segle XX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la ribera dreta del Montsant. La jurisdicció pertangué al bisbat de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsBisbal del Penedès, la  (Baix Penedès Municipi: 32,58 km2, 189 m alt, 3.495 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb l'Alt Camp, entre les serres de Montmell i de Santa Cristina, i drenat per la riera de la Bisbal, procedent de Montagut i que desguassa (després de 19 km) a la platja del Vendrell. Al sud i a l'est hi ha alguns boscos de pins, que han estat delmats per diversos incendis forestals (anys 1976 i 1977). La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l'agricultura, especialment de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) i el minso regadiu (hortes prop de la riera), ha donat lloc a una important cooperativa agrícola. Hi ha granges avícoles i pecuàries, i una fàbrica de pinsos composts. L'economia s'ha vist impulsada els darrers anys per la indústria tèxtil i sobretot pel turisme, que ha donat lloc a algunes urbanitzacions. La vila es troba unida per un pont de pedra al barri de la Riba, a l'altra banda de la riera. Dins el terme, que comprèn el poble d'Ortigós i el santuari de Santa Cristina, es troben les coves de Santa Cristina i de Roca Foradada, on s'han descobert elements del neolític i ceràmica ibèrica i romana. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàBisbal d'Empordà, la  (Baix Empordà Municipi i cap de la comarca: 20,6 km2, 39 m alt, 10.761 hab (2014), (ant: Fontanet). Situat a l'àrea de contacte entre els contraforts de les Gavarres i la plana de l'Empordà. És drenat pel Daró i els seus afluents, la riera del Vilar i el rec del Molí. La part muntanyosa, al sud, és coberta de boscos d'alzines sureres, en explotació. L'activitat econòmica del municipi és molt diversificada i es reparteix entre l'agricultura, bàsicament de secà (gra, farratges, vinya i olivera), una mica de regadiu (hortalisses i patates), que aprofiten aigua de pous, laInici página ramaderia (bestiar boví i porcí estabulat, i petites explotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del s XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. Actualment les indústries més importants són les de ceràmica i la de rajoles -amb importants mestres ceramistes-; hi ha empreses tèxtils i alimentàries. El comerç ha minvat molt...  Segueix... 

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bisbal i Barceló, Llorenç  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1876 - Palma de Mallorca, 1935)  Dirigent obrerista i polític. Sabater d'ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional. Col·laborà activament al setmanari "El Obrero Balear" (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l'abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l'atur forçós.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bisbe, plana del  (Lleida, Segrià)  Partida, situada a l'horta.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bisbe i Latorre, Aureli  (Barcelona, 1923 - )  Argenter. Format a l'obrador del seu pare i a l'Escola Massana. Fou un dels fundadors de l'equip La Cantonada (1960), que el 1963 es féu càrrec d'"Ars Sacra". El 1972 creà l'estudi de disseny A. Bisbe. Obrí botiga a Barcelona, a l'edifici de la Pedrera. Ha exposat a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic. Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l'abat Aureli M. Escarré i les realitzacions per a l'Ajuntament de Barcelona.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBisbe i Vidal, Fructuós  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Poeta i escriptor religiós. Participà en dos certamens poètics barcelonins, en català (1601) i en castellà (1614); escriví dos tractats religiosos en castellà (1621 i 1625) i un Tratado de las comedias en que se declara si són lícitas.

62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Bisbes de Barcelona, baronia dels  (Mallorca Altre nom amb que també era coneguda la baronia d'Andratx.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bisbilan  (la Vall d'Ebo, Marina Alta Antic nom de Villans.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biscarbó  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Poble (1.400 m alt) de l'antic mun. de Castellàs (Pallars Sobirà), situat en una vall a la dreta del riu de Solans. Pertanyia al vescomtat de Castellbó.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biscarri  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)  Poble (934 m alt) de l'antic mun. de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l'extrem oriental de la conca de Tremp. Fou donat el 1079 pel comte d'Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d'Urgell. L'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biscarri i Bossom, Jaume  (Barcelona, 1837 – 1877)  Pianista i compositor. Fundador del setmanari "La España Musical", hi publicà articles crítics. Va compondre música religiosa i profana; la seva melodía Teresa, amb lletra catalana, obtingué un notable èxit. Publicà Colección de estudios para piano (1862), i deixà sense acabar una Historia científica del arte musical.

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaBiscoi  (Ibi, Alcoià)  Despoblat, al límit septentrional de la foia de Castalla, al vessant meridional de la serra de Biscoi (1,164 m alt), termenal dels mun. d'Ibi, Onil i Alcoi, que forma part de l'alineació que, des de la penya de la Blasca a la serra d'Aitana, divideix les conques dels rius d'Alcoi i de Montnegre.

88 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bisgargis  (Morella, Ports)  Població ibèrica dels ilercavons, suposada antecedent de Morella. Fou colònia romana amb el nom de Bisgargis Blandae.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bisquert, Antoni  (València, 1596 – Terol, Aragó, 1646)  Pintor. Establert a Terol des del 1620. Rebé la influència de F. Ribalta i els valencians. Les seves obres més importants són a Terol: el retaule de Santa Úrsula, a la catedral (1628), i de La Pietat a l'església de Sant Jaume. Hom li atribueix una Pietat del Museo del Prado, considerada generalment com de l'escola de Francesc Ribalta.

69 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la RibagorçaBissaürri  (Alta Ribagorça Municipi: 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014). Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l'Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar. La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d'aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades. L'església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor. El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l'antic monestir d'Orema), Arassant, Sant Valeri, Buielgues, Sant Martí d'Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades. Ajuntament (en castellà)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBítem  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble (19 m alt) (ant: el Masos de Bítem), a l'esquerra de l'Ebre, 4 km al nord de la ciutat. Una part de les terres són regades pel canal de l'esquerra de l'Ebre. El 1134 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa. L'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l'Oliva.

89 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Biterna  (Països Catalans)  Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).

71 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bitla  (Castell de Castells, Marina Alta)  Despoblat (actualment masia), al peu de la serra d'Alfaro, al nord de la vila. Antic lloc de moriscs, era habitat per 12 famílies el 1602.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bitlles, riu de  (Mediona, Alt Penedès)  Riu (o riera de Mediona). Té el seu naixement en diversos rierols als congosts de Rofes i de Mediona, per formar la riera de Mediona. Passat Sant Quintí, pren el nom de riu de Bitlles i rega les poblacions de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola del Penedès i Lavit. S'uneix a l'Anoia al terme de Sant Sadurní.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàBiure  (Alt Empordà Municipi: 10 km2, 81 m alt, 245 hab (2014), (o Biure d'Empordà). Situat al peu del Mont-roig, a la confluència de les valls del Llobregat d'Emporda i del seu afluent el Ricardell, subafluent de la Muga, al nord-oest de la ciutat de Figueres. Al terme hi ha pasturatges i boscos de pins i d'alzines sureres (les quals havien estat explotades econòmicament per una petita indústria tapera). Actualment, els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà (olivera, vinya i cereals) i a la ramaderia ovina, que aprofita els pasturatges,Inici página circumstància que ha provocat un notable descens de la població, sobretot durant les últimes dècades. És totalment abandonada l'explotació de guixeres i pedreres de calcària, molt rendible fins al començament del s XX. El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba a la ribera esquerra del riu de Ricardell. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biure, Andreu de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Cavaller i diplomàtic. Després de participar en la guerra de Sardenya tornà al Principat per aconseguir que Joan de Corbera fos reconegut com a lloctinent d'aquella l'illa (1411). Conseller del rei Alfons IV el Magnànim, amb la col·laboració de Bernat de Corbera va intervenir en diverses missions diplomàtiques: Milà (1426), Gènova (1428) i l'Imperi (1433). Fou conseller del rei quan aquest s'establí a Gaeta, i des del 1436 ho fou de la reina Maria, a Barcelona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biure, Arnau Ramon de  (Catalunya, s XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 25/des/1350)  Eclesiàstic. L'any 1348 fou nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. La nit de Nadal fou assassinat, a l'església, per Berenguer de Saltells, el pare del qual havia fet testament a favor del monestir pensant que el fill era mort. El crim fou execrat públicament pel rei Pere III. Una escultura del Museu d'Art de Catalunya, és dubtosament atribuïda al sepulcre de l'abat. Fragments de l'alba i de la capa que duia el dia de la seva mort són conservats en diversos museus de Barcelona i dels EUA.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biure, Bertran de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare del Temple. Fou comanador de Puig-reig. El 1308, decretada la supressió dels templers, el seu lloctinent Galceran de Biure resistí algun temps a Puig-reig l'atac de les forces reials que volien fer-li desempara la fortalesa.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBiure, Galceran de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare del Temple. El 1308, essent lloctinent del comanador de Puig-reig, Bertran de Biure, resistí asprament contra les forces reials quan fou decretada la dissolució dels templers. A la fi hagué de capitular.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biure, Joan Pere de  (Catalunya, s XV – 1489)  Cavaller. Durant la guerra contra Joan II, fou partidari del rei, que també era ajudat pels remences, els quals, després de la llarga lluita, veieren incomplides les promeses rebudes i s'alçaren en armes. Tot i la sentència de Guadalupe (1486), els incidents es perllongaren, un dels quals anà adreçat precisament contra Joan Pere de Biure, que fou mort pels remences en armes.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Biure, Jofre de  (Tarragona, s XIV - Catalunya, 1334)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de la seu tarragonina. Escriví diverses obres de dret eclesiàstic, així com un estudi de les constitucions del seu arquebisbat, promulgades per Joan, patriarca d'Alexandria, al qual dedicà la seva obra.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Biure de Berguedà  (Sagàs, Berguedà)  Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs. L'antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l'actual església, romànica, fou consagrada el 1044.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biure de Gaià  (les Piles de Gaià, Conca de Barberà)  Poble (647 m alt) (ant: Benviure), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l'antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat. La família de Guillem d'Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el s XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera. El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l'orde, que hi establí el priorat de Biure.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBiure i de Margarit, Josep de  Veure> Margarit i de Biure, Josep de.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Biuse  (Llavorsí, Pallars Sobirà)  Santuari de la Mare de Déu de Biuse, situat en un coster, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila. Era un antic castell pertanyent als comtes de Pallars.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bivern, Maria Àngela  (Girona, 1787 - Palol d'Onyar, Quart d'Onyar, Gironès, 1845)  Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant. Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.

85 ANDORRA - GEOGRAFIA

Bixesarri  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Llogaret (1.180 m alt), situat damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d'Aós (o riu de Bixesarri). És esmentat ja el 1176.

86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bixquert  (Xàtiva, Costera)  Despoblat, situat a la vall de Bixquert, que s'esten entre les serres de Vernissa i del Castell, separades pel coll de Bixquert (obert damunt mateix de la ciutat) i alineades en direcció sud-oest - nord-est, i la serra Grossa. Actualment hi ha una nova caseria a la vall i nombrosos xalets d'estiueig als vessants de la muntanya.

Anar a:   Bil ]    [ Binib ]    [ Binim ]    [ Bir ]    [ Bisbal d ]    [ Bit ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -