|
Algunes persones són amables només perquè no s'atreveixen a ser d'una altra manera. (William Faulkner) Robert GERHARD i OTTENWAELDER(Valls, Alt Camp, 25 setembre 1896 - Cambridge, Anglaterra, 5 gener 1970) Músic Deixeble de Pedrell i de Granados (a Barcelona) i de Schönberg (a Viena i a Berlín), d'aquest aprengué la tècnica atonal dodecafònica, de la qual fou l'introductor i principal representant a Espanya. Interessat en la música hispànica antiga, bé que allunyat del nacionalisme musical, a partir del 1931 fou nomenat professor de música de l'escola normal de la Generalitat catalana. El 1939 s'exilià a Gran Bretanya, on col·laborà en la secció de música del King's College. De la seva producció inicial destaca L'infantament meravellós de Scheherezade (1918), per a veu i piano, i el ballet Ariel (1936), que comptà amb la col·laboració de J.V. Foix i Joan Miró. A la postguerra passà per una etapa d'orientació hispànica, sense renunciar a les novetats tècniques (Don Quijote, 1940; Sinfonía homenaje a Pedrell, 1941; Alegrías, 1942; Seis tonadillas, 1943) i, més tard, es dedicà plenament a la tècnica serial: Concert per a violí i orquestra (1950), Simfonia (1953), Nonet (1957), Hymnody (1963), Gemini (1966), Libra (1968) i Leo (1970). Composà també l'òpera The Duenna (1949) sobre la comèdia de Sheridan i, en el camp experimental, Collage (1961), obra per a orquestra i cinta magnetofònica, així com també una cantata, La peste (1964), sobre la novel·la d'A. Camus, i música per a adaptacions radiofòniques de peces teatrals. Fou també important la seva activitat com a musicòleg (transcriptor i editor). |
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|