A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Bla ]    [ Blanc d ]    [ Blanca d ]    [ Blanch ]    [ Blane ]    [ Blanes i ]

Les grans persones és mesuren pel mèrit, no per la sort. (Corneli Nepos)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bladé i Desumvila, Artur  (Benissanet, Ribera d'Ebre, 2/mar/1907 – Barcelona, 1995)  Periodista i escriptor. Actiu des de molt jove en la premsa catalanista, fou funcionari de la Generalitat i lluita en la guerra civil. S'exilià a França i Mèxic, on col·laborà a la premsa de l'exili. Tornà a Catalunya el 1958 i s'establí a Tarragona (1961). Autor d'excel·lents biografies i retrats: Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet. (1953), Crònica del país natal (1958), Contribució a la biografia del mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L'exiliada (1976), De l'exili a Mèxic (1993), Pompeu Fabra, biografia essencial, Antoni Rovira i Virigili i el seu temps (1984), etc. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1984.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blai, Pere (Barcelona, s XVI - 1604)  Mestre de cases i de fonts. Membre d'una nissaga de mestres d'obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill homònim i més famós. Treballà en les fortificacions de Barcelona (1552-57), en les obres de l'església dels Sants Just i Pastor (des del 1553) i en la construcció de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres (1561-74).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlai, Pere  (Barcelona, 1553 – 1620)  Arquitecte. Fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar. Actuà al Camp de Tarragona, on, juntament amb Jaume Amigó, introduí el purisme greco-romà a Catalunya. Obra cabdal en aquest estil és l'església de la Selva del Camp, construïda entre 1582 i 1584. Continuà la capella del Santíssim a la seu de Tarragona (1592), i restà com a arquitecte d'aquella seu, en la qual construí la capella de Sant Cosme i Sant Damià i les de Sant Joan i Sant Fructuós. Construí el temple de Sant Llorenç per als carmelitans de Tarragona, i féu obres al palau arquebisbal. Vers el 1599 traçà el projecte de l'església de Cornudella i el del temple de Vallmoll, anterior a l'actual. També elaborà un projecte d'església per a Igualada. A Barcelona, entre el 1580 i el 1620, féu la seva obra més important, que fou la part nova del palau de la Generalitat, amb el Saló de Sant Jordi i la façana que dóna a la plaça de Sant Jaume. El 1609 començà la creu del Portal del Mar, i sembla que també féu la famosa Creu Coberta, als afores de la ciutat, i l'església de Llavaneres.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blai i Fàbregas, Miquel  Veure> Blay i Fàbregas, Miquel.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blajot i Pena, Jordi  (Barcelona, 1921 - )  Escriptor i jesuïta. Residí molts anys a Madrid. És autor d'alguns llibres de poesia en castellà.

5 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Blake, Joaquín  (Màlaga, Andalusia, 1759 – Valladolid, Castella, 1827)  Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya del Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Morvedre, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811). Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814. Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.

6 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlakeney, William  (comtat de Luimneach, Irlanda, 1672 - ? , 1761)  Militar i governador de Menorca (1748). A l'inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l'almirall Byng, que l'havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip (1756). Sotmés a consell de guerra fou absolt. Com a governador deixà un bon record entre els menorquins.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Blan, Pere  (Perpinyà, s XIV - Rosselló ?, s XIV)  Burgès de Perpinyà. Conseller del rei Pere III el Cerimoniós. Per diversos prèstecs fets al rei, obtingué les lleudes de Perpinyà (1368-73), li vengué alguns castells i jurisdiccions i li arrendà les seques dels florins de Perpinyà (1360-74), Saragossa, València i Barcelona (1371-74). Fou procurador de l'infant Joan.

8 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Blan, Pere  (Perpinyà, s XIV – 1444)  Cavaller. Nebot de Pere Blai. Participà en la campanya de Sardenya (1409). Fou el missatger que comunicà a Ferran d'Antequera la seva elecció a Casp (1412) com a rei de Catalunya-Aragó. Participà en les guerres d'Itàlia durant el regnat d'Alfons IV (1425).

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanc, Antoni  (País Valencià, s XVI)  Poeta. És autor d'una composició religiosa que presentà al certamen poètic celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció el 1532.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Blanc, cap  (Llucmajor, Mallorca Oriental Cap de la costa, situat on comença a obrir-se la badia de Palma de Mallorca, al sud-est d'aquesta ciutat. A uns 3 km vers l'interior hi ha la possessió d'es Cap Blanc; on el 1587 fou bastida la torre d'es Cap Blanc, cònica.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Blanc, cap  (Teulada, Marina Baixa)  Cap de la costa, a l'extrem meridional de la rada de Moraira.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanc, Climent  (Perpinyà, 1897 - França, s XX)  Militar de l'exèrcit francès. Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial (1916). El 1941 s'incorporà a l'exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sots-cap d'estat major general. Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Blanc, coll  (Barcelona  / l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Antic coll del pla de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc. Era el límit meridional de l'hort i vinyet de Barcelona.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Blanc, cova del barranc  (Ròtova, Safor Veure> Barranc Blanc, cova del.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanc, Joan  (Occitània, s XIV)  Poeta. Escriví en llengua occitana. Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta (v 1360), cançó de tema amorós, l'única que és conservada de les seves composicions.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanc, Josep  (València, s XVI - 1613)  Filòsof i carmelità descalç. De l'escola neoaristotèlica, fou catedràtic a València i a Valladolid. Entre les seves obres figuren els Commentarii in universam Aristotelis logicam (1612), In VIII libros Physicorum (1614) i In libros de anima, et generatione et corruptione (1615), que tingueren un bon acolliment a les universitats.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanc, Josep  Veure> Blanch, Josep.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanc, Pere  (Catalunya, s XV - Santes Creus ?, Alt Camp, 1479)  Abat de Santes Creus (1466-79). El 1473 passaren al seu monestir les dependències de la dissolta comunitat femenina de Bonrepòs, de la qual havia estat abadessa Margarida de Prades. Les restes d'aquesta foren dutes aleshores a Santes Creus. Suspecte de desafecció al rei, a causa del seu tracte amb Hug Roger III de Pallars, cap suprem de la forces de la Generalitat, l'abat Blanc fou coaccionat perquè fes declaracions d'adhesió a Joan II. Hi cedí.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanc, Ramon  (Sicília, Itàlia, s XIII - 1313)  Cavaller. Serví Frederic II de Sicília. El 1313 era governador de la plaça de Castellamare, la qual lliurà al valencià Berenguer Carroç, almirall dels angevins, a la nova invasió de l'illa per aquests. Quan tornà prop de Frederic II, fou condemnat a mort i escapçat, per haver-se considerat sense justificació possible el lliurament que havia fet.

20 ANDORRA - GEOGRAFIA

Blanc d'Envalira, pic  (Andorra Contrafort (2.650 m alt) septentrional del pic Negre d'Envalira, situat al sud del port d'Envalira.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanc i Benet, Josep  (Barcelona, 1856 - 1923)  Metge. És autor de notables escrits mèdics i de divulgació.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanc i Fontanilles, Josep  (Tarragona, 1620 - 1672)  Poeta barroc. Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina i escriví un Archiepiscopologio de Tarragona, fins el 1654. La seva poesia, aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana i potser en el titulat Pancàrpia poètica, adoptà les formes i els temes molt diversos de l'estètica culterana. Els poemes jocosos i escatològics són probablement influïts per Vicenç Garcia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanc i Mur, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1642 – Reus, Baix Camp, 1718)  Cronista. Religiós carmelità descalç (1661), fou professor de filosofia (1669) al col·legi carmelità de Lleida, del qual també fou rector (1676-79 i 1688-91), provincial de Catalunya (1658-88) i prior del convent de Barcelona. És autor d'Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña (manuscrit), única font d'informació sobre la història de l'orde a Catalunya del 1586 al 1707.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanca  (Catalunya, s XI)  Comtessa de Barcelona. Segona muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, amb qui es casà el mar/1051. Al cap de pocs mesos fou repudiada pel comte -el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis-, sembla que aquest, a la mort d'Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4.000 mancusos. No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca  (Olite, Navarra, 1424 - Lescar, Navarra, 1464)  Filla de Joan II i de Blanca de Navarra, anomenada també sovint com la seva mare. Nasqué poc abans de que els seus pares cenyissin la corona navarresa. El 1436 es casà, a Alfaro, amb Enric de Castella, el futur Enric IV, duent de dot l'immens patrimoni castellà del seu pare. Es posà al costat del seu germà Carles de Viana durant la pugna d'aquest amb el seu pare per la possessió del títol reial de Navarra. El 1455, intransigent Joan II davant el conflicte, desheretà Blanca dels béns navarresos, igual

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBlanca, cala  (Ciutadella, Menorca Cala de la costa. Urbanització i centre turístic de la costa occidental, al sud de Santandria.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanca, Lluís  (Catalunya, s XIX - oceà Atlàntic, 1919)  Actor. Formà part de la companyia de Concepció Llorente. Morí en el naufragi del vaixell Valbanera, quan anava a Amèrica.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanca, portella  (Llimiana, Pallars Jussà)  Pas obert al Montsec de Rúbies (1.404 m alt), per on passa el camí que per l'Hostal Roig es dirigeix vers la conca de Meià (Noguera).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanca, punta  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Cap de la costa, entre la cala Fornells i el cap Gros; és el punt més septentrional de la península del cap de Creus.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Blanca, riera  (Barcelona / l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Antic curs d'aigua del pla de Barcelona, format al vessant de marina de Sant Pere Màrtir. Rep les aigües del torrent d'Escuder i del torrent de Sants, i actualment les de la desviada riera de Magòria. Desembocava a la mar a ponent de Montjuïc. El seu curs baix és el límit entre els dos termes i de l'antic hort i vinyet de Barcelona.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanca, roca  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Cim (2.760 m alt) del massís que separa la capçalera de la vall d'Àneu del pla de Beret, a l'antic mun. de Gil.

31 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanca, tuca  (Alta Ribagorça / Vall d'Aran Cim (2.692 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaBlanca, tuca  (Benasc, Alta Ribagorça)  Cim (2.860 m alt), el més septentrional del massís de la Maladeta, damunt mateix de l'hospital de Benasc; el seu contrafort septentrional és anomenat la tuqueta Blanca (2.728 m alt).

33 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanca d'Andorra, portella  (Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya Depressió (2.519 m alt), entre el pic Negre d'Envalira i la serra de l'Esquella, de la línia de crestes que separa la vall de Querol de la vall de la Llosa. És un dels alts passos de muntanya d'accés a Andorra més freqüentats.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca d'Aragó  (Aragó, v 1302 – Barcelona, 1348)  Religiosa. Filla del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols, prengué l'hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona (1310). Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora (1321). El rei intervingué per mitjà d'ella en el govern del monestir; Blanca es féu notar pel seu afany d'afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa. L'afecte pel seu germà Joan, patriarca d'Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d'aquest a Sixena en circumstàncies novel·lesques, però les restes de l'infant foren retornades a la seu tarragonina. Blanca deixà amb freqüència el seu monestir. Acabà renunciant al priorat i es retirà amb la seva germana Maria a Barcelona, on morí.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca de Castella  (Castella, 1319 - Catalunya ?, s XIV)  Neta de Jaume II de Catalunya-Aragó. Filla pòstuma de l'infant Pere de Castella i de Maria d'Aragó, filla de Jaume II. La seva mare la portà a Calataiud. Fou projectat el seu matrimoni amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei. Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal. Retirada la seva mare, de Blanca hom només sap que tingué poca salut, i ha sospites que fou monja del monestir de Sixena.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanca de Foix-Castellbó  (Catalunya, s XIV – s XV)  Comtessa de Pallars. Germana de Roger Bernat IV, vescomte de Castellbó. Es casà amb Hug Roger II, comte de Pallars, el qual, en morir (1416), li deixà les valls de Cardós, Espot i Berrós, i Llavorsí i Escaló. El 1432 el seu nét, Arnau Roger IV de Pallars, intentà d'apoderar-se de les seves rendes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanca d'Empúries  (Catalunya, s XIV)  Dama. Filla de l'infant Ramon Berenguer, comte d'Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II, i de Blanca de Tarent. Fou la primera muller d'Hug Folc II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu, que anys després es casaria amb el comte Pere II d'Urgell. Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca de Nàpols (o d'Anjou)  (regne de Nàpols, Itàlia, 1283 – Barcelona, 14/oct/1310)  Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310). Filla de Carles II de Nàpols i de Margarida d'Hongria. Fou la segona esposa de Jaume II de Catalunya-Aragó. El matrimoni, concertat en el tractat d'Anagni (1295), tingué lloc a Vilabertran el 29/oct/1295. Formaren una família d'aspecte burgès i d'un gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova. Acompanyà el seu marit en les expedicions contra el seu cunyat Frederic II de Sicília i contra Almeria (1308). Intervingué en l'entrevista de Tarassona (1304). Residí amb preferència a Montblanc, Santes Creus i Tortosa. Tingué cancelleria pròpia. Sufragà l'eixamplament de bona part del monestir de Santes Creus, on fou enterrada. Tingué deu fills, entre els quals el futur rei Alfons III el Benigne.

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca I de Navarra  (Castella, 1385 – Santa Maria de Nieva, Castella, mai/1441)  Reina consort de Sicília i després reina propietària de Navarra i comtessa de Nemours. Filla de Carles III de Navarra i d'Elionor de Castella. Muller de Martí el Jove (1402), hereu de Martí l'Humà i rei de Sicília, del qual tingué un fill (1406), Martí, que morí infant. Governà durant les expedicions del seu marit, en una de les quals aquest morí (Sardenya, 1409). Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial (1409-15). No aconseguí deInici página dominar els barons de l'illa, que es dividiren en dues faccions rivals. La situació es complicà en morir el rei Martí l'Humà; aleshores Blanca fou cobejada pels que pretenien deslliurar Sicília de la corona catalano-aragonesa, mentre que els palermitans pretenien de casar-la amb el baró de...  Segueix... 

40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Blanca de Sicília  (Sicília, Itàlia, v 1330 - Catalunya, 1370)  Infanta. Filla de Pere II de Sicília i d'Elisabet de Caríntia. Fou abadessa del convent de clarisses de Messina; ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant. Alliberada, anà a Catalunya, on es casà amb el comte Joan I d'Empúries (ago/1364), cosí de Pere III el Cerimoniós. Del matrimoni nasqué una filla, Elionor d'Empúries.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanca de Tarent  (Itàlia, s XIV - Catalunya, s XIV)  Dama. Fou la primera muller de l'infant Ramon Berenguer, fill del rei Jaume II. S'hi casà el 1327 i li donà una filla, Blanca. Després de la seva mort, el seu marit tornaria a casar-se (1337) amb Maria Álvarez de Xèrica.

42 CATALUNYA - CULTURA

Blancafort  (Catalunya Personatge femení del cançoner popular català. La cançó de Blancafort és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals. Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa. És una de les peces més originals del folklore musical català.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blancafort  (Os de Balaguer, Noguera)  Despoblat (485 m alt), fins al 1964 pertanyia al mun. de Tragó de Noguera, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort); gairebé deshabitat el 1960, ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles. La parròquia era dedicada a sant Salvador. A la dreta del riu hi ha un sector de l'antic terme, dit la quadra de Blancafort.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBlancafort  (Cercs, Berguedà)  Antic castell, enrunat, i terme (1.176 m alt). Havia pertangut al monestir de Montbenet; al s XIV fou adquirit per la ciutat de Berga.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàBlancafort  (Conca de Barberà Municipi: 14,55 km2, 428 m alt, 413 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la conca del Francolí. El relleu és accidentat pels contraforts de la serra del Tallat. La vegetació natural és ocupada predominantment per la garriga sobre els boscs i les pastures. La base de l'economia local és l'agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres). Predomina el règim d'explotació directa sobre el de parceria. Hi ha un celler cooperatiu fundat el 1896. La població assolí el seu màxim el 1860, i a partir d'aleshores ha experimentat un fort descens a causa de l'emigració, sobretot a partir del 1930. El poble es troba al peu de la serra del Tallat; hi destaca l'església parroquial de Santa Magdalena, del s XVIII, d'estil barroc tardà, amb façana neoclàssica. Prop del poble es troba el despoblat de Blancafortí. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Associació Esportiva - Cooperativa Agrícola

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blancafort  (Reus / Riudoms, Baix Camp)  Antiga quadra, actualment compresa entre els dos municipis.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blancafort, balneari  (la Garriga, Vallès Oriental)  Balneari d'aigües mineromedicinals, a l'extrem meridional de la vila, fundat el 1840. Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló (12.000 litres per hora). L'aigua surt a 60ºC, i és oligometàl·lica i radioactiva.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Blancafort, baronia de  (Os de Balaguer, Noguera)  Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort, comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui. El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull (mort el 1786).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlancafort d'Empúries  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Filla de Ponç Hug V d'Empúries i de Marquesa de Cabrera. A la mort del seu pare, el 1313, n'heretà 20.000 sous.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Blancafort i de RossellóBlancafort i de Rosselló, Manuel  (la Garriga, Vallès Oriental, 12/ago/1897 – Barcelona, 8/gen/1987)  Compositor. Deixeble de Joan Lamote de Grignon. Les seves primeres obres daten del 1915. Influït pels impressionistes, compongué la suite per a piano Parc d'atraccions (1920-24), estrenada a París, per part de Ricard Viñas, amb la qual es donà a conèixer mundialment. Seguiren obres diverses, entre les quals Matí de festa a Puiggraciós, estrenada al Liceu el 1929, i Les ombres perennes, interpretada al XIV Festival de la SIMC (Barcelona, 1936). Després del 1940 abordà, amb igual fortuna, la gran forma simfònica: Concerto omaggio (1944), Concert ibèric (1946), Simfonia en mi (premi Barcelona, 1950), Rapsòdia catalana (1953, premi Ciutat de Barcelona 1966), Evocaciones (1969). És autor d'un gran nombre de cançons amb acompanyament de piano o altres instruments i de dos quartets de corda. Amb la Cantata a la Verge Maria (sis estampes simfònico-vocals, guanyà el primer premi de l'Orfeó Català (1965), que l'estrenà el 1968. Fundació Manuel Blancafort

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blancafort i París, Albert  (la Garriga, Vallès Oriental, 28/abr/1928 - Madrid, 10/des/2004)  Compositor i director d'orquestra. Fill de Manuel Blancafort. Inicià els estudis musicals a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla. Amplià estudis a París amb Sergiu Celibidache. Dins la seva producció mereix especial esment la seva Sonata per a piano (1955), a més de Sextet i diverses cançons. Residí a Madrid, on dirigi el cor de la RNE, més tard cor de la RTVE.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gabriel Blancafort i ParísBlancafort i París, Gabriel  (la Garriga, Vallès Oriental, 10/mai/1929 - Collbató, Baix Llobregat, 24/ago/2001)  Orguener.Inici página (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d'entre els orgues construïts de bell nou, el de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975) i Tibidabo, a Barcelona (1979).

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Blancafortí  (Blancafort, Conca de Barberà)  Despoblat proper al poble. Tenia 30 focs a la fi del s XIV.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanch, Antoni  Veure> Blanc, Antoni.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch, Bartomeu  (Monistrol de Montserrat, Bages, 1816 - Buenos Aires, Argentina, 1891)  Compositor. Fou mestre de l'escolania de Montserrat (1857-65), on ell mateix havia estudiat (1824-32), com a deixeble de Jacint Boada i de Benet Brell. Fou també organista a Cardona, mestre de música a Berga i mestre de capella a Terrassa. El 1864 s'establí a Buenos Aires. La seva producció és abundant i l'arxiu de música de Montserrat guarda obres i manuscrits cedits per ell.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch, Guillem  (Catalunya, s XV)  XXVII Abat perpetu de Santes Creus, elegit el 1436. Fou comissari general del Cister.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch, Joan  Veure> Blanc, Joan.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch, Josep  (Tarragona, 1620 – 1672)  Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d'honor de Felip IV. Va deixar escrita una història eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanch, Marià  (Illes Balears, s XIX – Barcelona, 1891)  Escriptor. Exercí el periodisme a San Francisco (Califòrnia). Establert a Barcelona, publicà algunes obres de vulgarització i traduccions. Exercí la direcció d'algunes produccions editorials d'importància.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Busquets, Esteve  Veure> Evangelista de Montagut.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Adolf Blanch i CortadaBlanch i Cortada, Adolf  (Alacant, 11/gen/1832 – Barcelona, 7/feb/1887)  Poeta, gramàtic, historiador i periodista. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a diverses revistes, com "La Renaixença", de la qual fou redactor de matèries econòmiques. El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos, en el qual inclogué, en català, Cants del Laletà. Des del 1859 participà en els jocs florals (el 1868 fou mestre en gai saber) i en fou president el 1869. Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari del Foment de la Producció. El 1861 entrà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou secretari. El mateix any publicà la novel·la Los pobres o la esclavitud de Europa i els dos volums, força documentats, d'Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluña. El 1867, en col·laboració amb Antoni de Bofarull, publicà Gramàtica catalana, i el 1888 hom li edità, amb pròleg de Joan Sardà, les Poesies, que, influïdes per Manzoni i Espronceda, són fidels al romanticisme conservador de l'època.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Fors, Conrad  (Barcelona, 1950 - )  Alpinista. Cap de l'expedició catalana que assolí l'Everest el 1985 i autor d'Hem fet el cim, el llibre que recull el testimoni d'aquesta experiència. El 1993 fou nomenat president del Centre Excursionista de Catalunya.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanch i Graells, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1775 – 1851)  Prelat. Abat del monestir de Montserrat (1824-28 i 1835-51). Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí. A conseqüència de la supressió dels ordes religiosos el 1835, es traslladà a Salern (Itàlia). L'any 1844 fou cridat pel bisbe de Barcelona i retornà a Montserrat, on succeí Beda Pérez com a abad general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conserva fins a la mort i del qual fou l'últim titular.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Illa, Narcís  (Girona, 1827 – 1874)  Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona. Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc. Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Piera, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1906)  Metge i polític. Defensà l'ideari regionalista. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a "La Renaixença". Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Pla, Xavier  (Barcelona, 1918 - )  Pintor. Format a l'Academia de Belles Arts de Sant Jordi (1939-41). Féu la primera exposició individual el 1942, i els anys seixanta amplià estudis a Roma. La seva pintura, de tons i formes suaus, se centra sobretot en les figures femenines o, d'una manera eventual, en paisatges i natures mortes.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Puig, Manuel  (Mataró, Maresme, 1827 – 1883)  Músic. Mestre de capella de Santa Maria de Mataró, va compondre música religiosa, per a veus i acompanyament instrumental. És autor de dos gradualsInici página per a orquestra (1855-57), d'un Miserere per a veus i orgue (1860), de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus. La seva obra més destacada és la Missa de Glòria, popularitzada amb el nom de Missa de les Santes, per a quatre solistes, cor, orgue i orquestra, revisada i reorquestrada per Cristòfor Taltabull i Josep Soler i Sardà (1966).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Reynalt, Josep  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1888 – 1954)  Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera. Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d'Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40). Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanch i Sisó, Enric  (Catalunya, s XIX – Girona, 1869)  Historiador. Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a Lleida Crònica de la província de Lleida (1868) per a la Història d'Espanya que dirigia Gaietà Rossell.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanchart, Ramon  (Barcelona, 1865 - El Salvador, 1934)  Baríton i cantant d'òpera. Fou deixeble de Joan Goula a Barcelona, on debutà el 1883 amb Faust, de Gounod. Completà la formació a França i a Itàlia i actuà amb èxit als millors teatres d'Europa i d'Amèrica. Al Liceu de Barcelona estrenà L'Attaque du moulin, d'Alfred Bruneau, i Bruniselda, d'Enric Morera. Una de les seves creacions més reeixides fou Falstaff, de Verdi.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blancher i Puig, Francesc  (Artés, Bages, 25/oct/1906 - )  Escriptor. Farmacèutic de professió. De la seva producció poètica destaquen diverses obres. Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990).

71 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginablanc-i-blau –blava  (CatalunyaRelatiu o pertanyent al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanco i Trias, Pere  (Barcelona, 1883 – 1962)  Erudit i jesuïta. Professor d'història a les institucions de l'orde a Saragossa, Palma de Mallorca, València i Barcelona, i a la Universitat Lul·liana. Va publicar els catàlegs de documentació jesuística catalana guardats als arxius de la Corona d'Aragó, del Regne de València i del Histórico Nacional (1943-44), i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya (1931).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanco Pérez, Carles  (València, 1863 – Madrid, 1935)  Militar i polític. Ingressà al cos jurídic militar (1886), arribà a general de divisió. Director general de Seguretat, dimití en implantar-se la Dictadura de Primo de Rivera i ho fou, de nou, en proclamar-se la II República fins que dimití el mai/1931 amb motiu de l'incendi d'edificis religiosos a Madrid. Publicà Los procesos militares durante la Dictadura (1931).

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Blandae  (Blanes, Selva)  Ciutat romana (o Blanda), corresponent a l'actual Blanes. Documentada a les fonts llatines (Plini, Pomponi Mela), i que cal considerar d'origen pre-romà. Sembla que coincidia amb la frontera nord dels laietans.

75 CATALUNYA - LITERATURA

Blandín de Cornualla  (Catalunya ?, s XIII – s XIV)  Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l'origen de l'autor. Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya. La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decantaInici página sovint cap a l'humor i la ironia.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaBlanes  (Selva Municipi: 17,7 km2, 13 m alt, 39.293 hab (2014). Situat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l'ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes. La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l'agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d'estiueig, que ha donat lloc a la creació d'un port esportiu i a la proliferació d'hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s'ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví.  Segueix... 

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Blanes  (Badalona, Barcelonès Altre nom de la quadra de Pomar.

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Blanes, cala en  (Ciutadella, Menorca)  Cala de la costa occidental, a ponent de la ciutat. Constitueix un centre d'estiueig i de turisme als afores de la ciutat.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes, Francesc Berenguer de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d'altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanes, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou cap de la casa de l'infant Joan, el futur Joan I, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes, Joan Baptista  (País Valencià, s XVIII)  Matemàtic. És autor de diversos escrits de la seva especialitat. Es traslladà a Mèxic per dirigir-hi unes explotacions mineres.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes, Ramon de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l'hàbit de la Mercè en ser creat l'orde (1218), segons la relació existent d'aquell fet. Seria el primer màrtir de l'orde.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes, Ramon de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l'Humà, el 15/abr/1410, la designació d'un successor per al cas de morir sense fills.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes, Vidal de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d'introduir reforços a Calataiud.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes, Vidal de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs i Pardo de la Casta, manava un cos de 200 genets que s'incorporà a les forces de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic. L'acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanes i de Castellar, Vidal de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Diplomàtic. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou agutzil reial en temps de Joan I. El 1392 era un dels capitans que el rei havia nomenat per a la projectada expedició a Sardenya, suspesa més tard. Regnant ja Martí l'Humà portà a terme nombroses ambaixades: a l'infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l'empresonament de Ramon Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); a la cort papal d'Avinyó (1402), en companyia de Francesc de Blanes, al concili de Pisa (1409). El mateix any, amb Antoni Torrelles, prengué al seu càrrec la custòdia al castell de Sogorb del jove Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove. El 1412, en nom del papa Benet XIII, instà els urgellistes del regne de València perquè deposessin les armes, la qual cosa significava cedir el camp als partidaris de Ferran d'Antequera. Era cosí germà de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes i de Fenollet, Vidal de  (Girona, s XIV – València, 1369)  Bisbe de València (1356-69). Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d'Aldonça de Fenollet. Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe del capítol valencià i ratificat per Innocenci VI. Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l'altar major de la catedral (1357) i impulsà l'edificació de l'aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354. Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes i de Palau, Francesc de  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1410)  Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10). Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau. Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva (Girona). Fou conseller i canceller del rei Martí l'Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d'Avinyó, el 1403. A l'estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona; continuà les obres de la catedral d'aquesta ciutat.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanes i de Palau, Jofré de  (València, s XIV – Barcelona, 1414)  Eclesiàstic. Germà de Francesc. Dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l'Humà, en l'apaivagament de les lluites entre Martí d'Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic. És autor d'una obra sobre el rosari. És considerat beat per l'Església catòlica.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes i de Palau, Ramon de  (Catalunya, s XIV – v 1410)  Diplomàtic. Germà de Francesc i de Jofré. Serví Pere III el Cerimoniós, sobretot durant el període de la guerra contra Castella. El 1362, tractant de reforçar Calataiud, caigué presoner de les tropes castellanes que assetjaven aquella plaça. Cavaller i majordom del rei Martí l'Humà. El 1396 fou enviat com a ambaixador al rei d'Anglaterra per la reina Maria de Luna, i el 1397 dugué a terme una altra ambaixada a França.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Blanes i de Planque, Esteve de  (Perpinyà, 1679 - 1741)  Cavaller. Senyor de Millars, Pollestres, Fontcoberta, Vulfric, Nefiac, Reglella, Barrià i Volpillera. El 1719 Lluís XV de França el nomenà marquès de Millars.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes i de Vallterra, Joan de  Veure> Vallterra de Blanes, Joan.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanes i d'Esplugues, Vidal de  (País Valencià, s XV – 1478)  Baró de Cotes i governador de Mallorca (1446-78). Fill de Vidal de Blanes i de Castellar. Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l'expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça (1435). El 1436 era governador de València, sota el regnat d'Alfons IV el Magnànim. Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet. El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca.

114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanes i d'Évrad, Joan Esteve de  (Perpinyà, 1702 - 1764)  Segon marquès de Millars. Fill i hereu d'Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59). La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanes i Pérez, Camil  (Barcelona, 1898 - Catalunya, s XX)  Pintor. Ha conreat especialment els temes florals i les natures mortes.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Blanes Viale, Pere  (Mercedes, Uruguai, s XIX – Montevideo, Uruguai, s XX)  Pintor. S'instal·là uns anys a Mallorca, on dugué a terme una tasca fecundíssima. La seva pintura expressionista donà obres molt remarcables.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Blanquer, Jaume  (Sineu, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca, s XVII)  Escultor. Assolí una gran fama. El 1627 fou nomenat gravador de la Seca de Mallorca. Entre les seves obres són dignes d'esment especial el Sant Francesc de l'església d'aquesta advocació, a Palma, i les figures de la capella de Corpus a la seu mallorquina.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Blanquer, Joan  (Illes Balears, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou catedràtic a Palma on excel·lí com a lul·lista. Formà una gran col·lecció d'obres de Llull, considerada com la millor del seu temps, i les estudià del punt de vista crític amb notable fruit.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanquer, Lluís  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Polític filipista. Fou perseguit pels maulets per la seva possició favorable a Felip V. Malgrat això, fou empresonat a Pamplona quan defensà la reintegració dels furs del regne de València com a jurat de València (1707). Escriví una relació de la rendició d'Alacant a Felip V.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanquer, Macià  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa, 1761 – 1828)  Poeta en castellà. Franciscà, fou custodi i biliotecari major del convent de Sant Francesc de València (1815). Publicà diversos himnes i poemes -alguns a la premsa-, i escrits de tema religiós.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanquer, Nicolau  (Barcelona, s XV)  Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Blanquer i Ponsada, Amand  (Alcoi, Alcoià, 1935 - )  Compositor. Estudià a París amb O. Messiaen. Ha estat professor i director del conservatori de València. Les seves obres Sinfonietta, Tres danses valencianes i Simfonia muntanyenca han rebut diversos premis. També és autor d'un Concert per a violí i orquestra, d'una Elegia per a violoncel i piano, de diverses marxes i passosdobles per a banda, i de composicions per a veus.

102 ILLES BALEARS - LITERATURA

Blanquerna (o Llibre d'Evast i Blanquerna)  (Montpeller ?, França, 1282 – 1287)  Obra de Ramon Llull. Nom amb què és coneix el Llibre d'Evast e d'Aloma o de Blanquerna son fill. Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble. És una novel·la enciclopèdica -el mateix Llull l'anomenava romanç- que exposa un pla de reforma del món. L'obra es compon de cinc parts, que tracten de l'ideal de la vida del matrimoni, encarnat en els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, i de les reformes que emprén aquest en el si de l'Església, quan després de renunciar a Natana, amb qui s'havia de casar, abraça la vida religiosa i esdevé bisbe i papa, i fa triomfar les virtuts a tot el món, després renuncià al papat per a fer vida eremítica contemplativa junt amb l'emperador, l'altra de les dues potestats de la terra. S'hi inclouen al final el Llibre d'Ave Maria, el Llibre d'Amic e Amat, i l'Art de contemplació. La data de composició de Blanquerna no és coneguda. La seva contextura fa creure que fou redactat en diverses etapes, probablement a Montpeller. La primera edició aparegué a València l'any 1521; fou traduït al francès al s. XVII, al castellà al s. XVIII, i a l'anglès el 1926.

103 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaBlanquerna  (Barcelona, 1924 - )  Escola creada per la Mútua Escolar Blanquerna.

104 CATALUNYA - LITERATURA

Blanquerna, col·lecció  Veure> Col·lecció Blanquerna.

105 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Blanques, Joan  (Perpinyà ?, s XV)  Cònsol en cap de Perpinyà (1473). Partidari de mantenir la unió del Rosselló amb Catalunya, quan Joan II reeixí a emparar-se de Perpinyà. És dubtosa la veracitat d'alguns autors segons la qual va dirigir la defensa de Perpinyà durant el setge de la ciutat per les tropes del rei Lluís XI de França (1474-75), sacrificant la vida del seu fill, presoner dels francesos. Tanmateix, el seu fill morí a les mans dels assetjants, i l'any 1475 ell ja no era, com hom ha pretès, cònsol de Perpinyà.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanquet, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1877)  Eclesiàstic. Es doctorà en ambdós drets i en teologia. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres i a d'altres corporacions doctes. A l'esmentada llegí algunes memòries sobre història del dret. El 1854 fou nomenat prior de l'Hospital i Casa de Convalescència, càrrec que ocupà fins a la seva mort. Publicà (1869) una història d'aquell establiment assistencial.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanxard i Camps, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1895)  Advocat i escriptor. Publicà en castellà un drama i un recull poètic. Fou secretari de la universitat barcelonina.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blanxart i Pàmies, Eduard  (Terrassa, Vallès Occidental, 1915 - )  Decorador, ebenista i dissenyador. El seu art es caracteritza per una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBlanxart i Pedrals, Daniel  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1884 – Barcelona, 1965)  Enginyer tèxtil i musicòleg. Professor (1912) a l'escola d'Enginyers Tèxtils de Terrassa. Es dedicà a la investigació, fundà i dirigí (1908) el Laboratori del Condicionament Terrassenc i registrà diverses patents (entre elles el dinamòmetre continu). Autor de nombroses obres de l'especialitat: Problemes de tecnologia tèxtil, Tisaje mecánico, Materias téxtiles, etc. Fou, d'altra banda, el fundador de les Joventuts Musicals de Terrassa i publicà Comentarios y poemas musicales (1947) i una Teoría física de la música (1948).

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Blaquiers, Pere  (Barcelona, 1748 - Nueva Segovia, Filipines, 1803)  Religiós augustinià i bisbe de Nueva Segovia (1803). El 1779 passà a les Filipines, on es dedicà a l'evangelització de l'illa d'Ilocos i fou comissari de la inquisició. És autor d'in Índice de las cosas más notables que contienen las pastorales de Benedicto XIV i d'una Epistola ad litterariam Societatem Vulgo Sociedad económica de amigos del País.

Anar a:   [ Bla ]    [ Blanc d ]    [ Blanca d ]    [ Blanch ]    [ Blane ]    [ Blanes i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -