A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Boix ]    [ Boix i ]    [ Boixadors ]    [ Boixadors, G ]    [ Boixadors, T ]    [ Boixar ]

Millor dormir amb un caníbal serè que amb un cristià begut. (Herman Melville)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boix  (Ivars de Noguera, Noguera)  Poble (397 m alt), situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana. Una part de les seves terres han estat inundades pel pantà de Santa Anna. Havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Poblet. Fins el 1964 pertanyia al mun. de Tragó de Noguera.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Boix, cala de  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cala amb platja de la costa oriental, abrigada pel cap de Campanitx.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boix, castell del  (Taradell, Osona)  Antic castell enrunat (820 m alt), damunt al serra d'Aguaitallops.

4 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBoix, coll del  (Albanyà, Alt Empordà / la Menera, Vallespir)  Coll (1.168 m alt) de la serra que separa els dos municipis, a la capçalera de la riera de Sant Aniol.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Boix, Emili  (Illa, Rosselló, 1862 – 1922)  Poeta. Fundà a París el grup català Canigó. Col·laborà, entre d'altres revistes, a "Revue Catalane", on publicà (1915) L'àliga blanca, poema al·legòric contra l'imperi alemany.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix, Esteve  (Barcelona ?, v 1780 - Madrid ?, s XIX)  Gravador. Probablement fill de Francesc Boix. Estudià a Madrid amb Manuel Salvador Carmona, sota la direcció del qual gravà pintures de Murillo, com el Diví Pastor (1800) i la Verge amb l'infant Jesús (1806).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix, Francesc  (Barcelona ?, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Gravador de l'escola barcelonina. Treballà amb els germans Tremulles. Conjuminà l'estil barroc amb l'acadèmic. Autor de Sant Francesc de Paula (1757), Santa Tecla (1766), Sant Miquel dels Sants (1779).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boix, hostal del  (Llobera, Solsonès)  Hostal, a l'entroncament de la carretera de Solsona a Torà amb la del Miracle, al pla del Boix.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix, Miquel  (Catalunya, s XVIII)  Militar. Comandà el regiment de fusellers format el 1735 a Barcelona. El 1762, arran de la guerra d'Espanya contra Portugal i Anglaterra, proposà la creació d'un regiment de 1.200 miquelets catalans a càrrec seu. Aquesta unitat fou efectivament autoritzada sota la denominació de regiment d'infanteria lleugera.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBoix, riu  (Noguera Riu, afluent dretà del Segre. Neix al Montsec, a 1.080 m alt, i, després de travessar el muntanyam per la gorja del pas de les Escales o del pas Nou, corre en direcció nord-sud al llarg de 23 km, drenant la conca de Meià, els antics termes de la Baronia de Lavansa i de Baldomar; desemboca aigua avall de l'estret de Salgar. El seu principal afluent, per la dreta, és el barranc de la Clua. De cabal escàs, presenta un règim fluvial mediterrani amb forta secada estiuenca.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boix, riu de  (Anoia / Conca de Barberà Curs d'aigua, afluent esquerrà del Gaià, aigua amunt de Pontils. Neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boix, serra del  (Baix Ebre Serra de la comarca que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Pre-litoral Catalana. Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s'estén en direcció nord-sud i forma els accidents d'una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa. Es constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries. Té poca altitud (767 m al puig de Marimanya). La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Boix, tossal de  (Alta Ribagorça Cim (2.733 m alt) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc, contrafort del massís de Bagüenyola.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xesco Boix (Francesc Boix i Masramon)Boix, Xesco (Francesc Boix i Masramon)  (Barcelona, 3/feb/1946 - Malgrat, Maresme, 21/jul/1984)  Músic, cantant i animador d'espectacles infantils. Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l'ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d'espectacles per als més petits. La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres. El des/1985 se li oferí un granInici página homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Boix de Berard i de Solà, Jeroni de  Nom amb què també era conegut el militar i erudit Jeroni Berard i Solà.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boix i Álvarez, Manuel  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1942 - )  Pintor. Estudià belles arts a l'Acadèmia de Sant Carles de València (1961-66). Clarament influït pel pop-art, el 1964 presentà Trilogia monoteista. Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle (1970). El 1971 exposà a Barcelona la sèrie Falconeria. Després ha presentat Trama i ordit (1978), Deu imatges de les Germanies (1978). Com a il·lustrador ha col·laborat en nombroses revistes i més tard s'ha orientat cap al llibre infantil i juvenil: Sóc el foc (1980), El pardalet sabut i el rei descregut (1982), Tirant lo Blanc (1989), etc, gènere en el qual ha estat guardonat amb diversos premis.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Merino, Fèlix  (Barcelona, 1858 – Madrid, 1932)  Enginyer i bibliòfil. Fou director de Caminos de Hierro del Norte de España i gran impulsor de la construcció de ferrocarrils a l'estat espanyol. Reuní importants col·leccions de ceràmica, de dibuixos i de llibres. Incorporat a la vida madrilenya, cedí les seves col·leccions als museus de Madrid.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boix i Moliner, Miquel Marcel·lí  (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1636 – Madrid, 1722)  Metge cirurgià. Catedràtic de medicina a la Universitat d'Alcalà, fundador de l'Acadèmia de Sevilla i metge honorari de cambra del rei Felip V. Contrari a l'ús de les sagnies i de l'abús de certs medicaments, donà una nova orientació a la cirurgia que no va ser gaire ben rebuda pels seus col·legues. Publicà les obres Hippocrates defendido (1711) i Hippocrates aclarado (1716), on exposava i defensava la seva teoria.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoix i Pons, Esther  (Llers, Alt Empordà, 1927 - )  Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l'abstracció. Professora d'arts plàstiques. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l'abstracció. El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l'escola de tècniques d'expressió L'Arc. Col·laborà en l'orientació pedagògica d'educadors.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Boix i RaspallBoix i Raspall, Josep Maria  (Barcelona, 1887 – 1973)  Jurista. Catedràtic de dret mercantil (1920) a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936. El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954. Col·laborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment (1940-52), de la seva càtedra. La Caixa acordà, l'anya 1979, després de la seva mort, la seva total i plena rehabilitació. La intensa labor feta en el camp universitari i de l'estalvi popular al Principat és completada per una continuada preocupació social mantinguda des de la seva joventut. Ha estat secretari de la comissió organitzadora de la Setmana Social celebrada el 1910, secretari de l'Acció Social Popular el 1916 i director de "Revista Social". Publicà Régimen legal de las asociaciones en España (1915), Ahorro social (1947), Derecho Mercantil (1950), Cajas de Ahorro (1951) i Moción para la reforma del Derecho Marítimo positivo español (1957).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Boix i RicarteBoix i Ricarte, Vicent  (Xàtiva, Costera, 27/abr/1813 – València, 7/mar/1880)  Historiador i literat romàntic. Estudià a l'Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l'any 1827; l'amistat amb Joan Arolas l'inicià en la literatura. Abandonà el convent l'any 1837. Fou catedràtic d'història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l'institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat. Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní "La Corona de Aragón". Nomenat membre de la junta cantonalInici página l'any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l'absolgué. Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l'any 1877.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Rissech, Josep Maria  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 23/mar/1908 – Girona, 2/jul/1980)  Músic. Instrumentista de la cobla L'Art Gironí, fou un dels fundadors de la cobla Girona (1925), de la qual assumí la direcció l'any 1933 i a la qual afegí un nou instrument, el fiscorn baix de quatre pistons. Entre les moltes sardanes que va compondre (més de 400) cal ressaltar Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor Selvatana, Novembre, Maria Mercè, Clemència, Joaquima i Marta.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Selva, Emili Maria  (Barcelona, 1917 - 12/abr/1999)  Sociòleg. Fill de Josep Maria Boix i Raspall. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona. Ha estat secretari del Comitè de Dret Marítim de Barcelona (1954) i de la càtedra Consolat de Mar de la Universitat de Barcelona i director del departament de sociologia de la facultat de ciències d'aquesta Universitat. Fou promotor de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, del qual fou el primer secretari general (1950-64). Ha publicat, entre altres obres, Defensa de la persona frente a su alienación por las estructuras (1964), Consideracions sobre l'objecte de la sociologia (1965), Estudios sobre la realidad social catalana (1966), Proceso de unificación del Derecho Marítimo (1966), L'àrea metropolitana de Barcelona, base humana, econòmica i social de Catalunya (1977), Conflictivitat i ruptura en el matrimoni (1979) i Procés a "La Caixa" (1984).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Selva, Josep Maria  (Barcelona, 1914 – Girona, 20/gen/1996)  Poeta i traductor. Fill de Josep Maria Boix i Raspall. Influït per López-Picó i l'escola noucentista, va publicar: Angle (1935), Soledat abrupta (1937), Felicitat (1944), Capaltes i mirinyacs (1946), El suplicant, la deu i l'esma (1972, premi Carles RibaInici página del 1971) i Presoner en la boira (1978). Col·laborà a la secció literària del diari "El Matí". La seva traducció en vers de l'El paradís perdut (1950) de Milton és modèlica.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Selva, Maur Maria  (Barcelona, 7/mai/1919 – Montserrat, Bages, 10/set/2000)  Escriptor benedictí. Nom de religió de Josep Maria Boix i Selva. Fill de Josep Maria Boix i Raspall. Llicenciat en filosofia i lletres. Ingressà al monestir de Montserrat el 1943. Estudià filologia romànica a la Universitat de Friburg el curs 1950-51. Fou secretari de l'abat Escarré (1953-64), prior del monestir (1967-78) i visitador de la congregació benedictina Sublacense. Director de la revista "Serra d'Or" (1962), on col·laborà regularment sobre qüestions de religió, filosofia i literatura; també escriví a "Quaderns de Vida Cristiana". Ha publicat l'antologia Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1950), l'opuscle Què és Montserrat (1957), que ha estat traduït ha diverses llengües, i el recull de breus homilies Convidats a crema (1977).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boix i Soler, Tomàs  (Solsona, Solsonès, 1886 - 1951)  Pintor. Obtingué diversos premis. De formació autodidacta, fou tanmateix influït per una temporada de treball al costat de Joaquim Mir, el 1931.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixader, Lluís  (Berga, Berguedà, 1900 - França ?, s XX)  Dibuixant. Féu treballs d'aplicació industrial per a la indústria tèxtil i col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Emigrà a França, on ha obtingut bons èxits.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixader i Roura, Àngel  (Vic, Osona, 1889 - Buenos Aires, Argentina, 1935)  Periodista i promotor cultural. Col·laborador del "Patufet" i "Escena Catalana", a 20 anys se n'anà a l'Argentina, on escriví en nombroses revistes catalanes. Fou president del Casal Català i propulsà els Jocs Florals de Buenos Aires. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i presidí la delegació de l'AssociacióInici página Protectora de l'Ensenyança Catalana.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Boixaderas i TrullàsBoixaderas i Trullàs, Jordi  (Sabadell, Vallès Occidental, 12/jul/1959 - )  Actor. Iniciat en el teatre independent dels anys setanta, ha esdevingut un dels intèrprets de major autoritat escènica dels darrers temps del teatre català, reconegut amb el premi de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya del 1992 per El Temps i els Conway, i el de la Crítica de Barcelona del 1998 per Paraules encadenades. Dels seus nombrosos treballs destaca la participació en muntatges com Romeu i Julieta (1984), La Ronda (1986), La bona persona de Sezuan (1988), El visitant (1996), Testament (1997), La sang (1999) o A little night music (Grec'00). Es féu remarcar especialment, però, en el paper de Iago en l'Otel·lo (1994).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors  (Boixadors, Anoia, s XII - s XVIII)  Família noble de l'estament militar de Catalunya. Probablement originària del castell de Boixadors. Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem i Guillem de Boixadors.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boixadors  (Sant Pere Sallavinera, Anoia)  Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa. Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l'antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del s XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boixadors, Alamanda de  (País Valencià, s XIV)  Filla de Ramon i germana de Teresa (dita també Alamanda Carrós). Hereva de la seva avia materna Teresa Eiximenis de Borriol, es casà amb Berenguer de Vilaragut. La cura dels béns d'Alamanda, dement, serví de pretext per a les bandositats valencianes i per al desafiament del tutor, Berenguer Arnau de Cervelló, amb Pere de Montagut (1402-03).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Andreu  (Catalunya, s XV)  Poeta. Només se n'ha conservat una obra d'intenció satírica, bastant grollera.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Beatriu de  (Catalunya, s XIV)  Filla de Berenguer de Boixadors. Iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors (1368). Es casà en primeres núpcies amb Joan Boïl, senyor de la baronia de Borriol, i en segones amb Bernat d'Olzinelles; del primer tingué un fill, Berenguer, que morí jove. Deixà hereu dels seus béns un dels seus néts, Berenguer, amb la condició que adoptés el cognom de Boixadors.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Beatriu de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Muller d'Arnau de Foixà. Germana de Ramon Berenguer i de Berenguer. La descendència del seu matrimoni es digué de Foixà-Boixadors.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Germà de Ramon de Boixadors. Un dels membres documentats més antics de la família. Participà en la conquesta de Lleida (1149) i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà (1180).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Berenguer de  (Catalunya, s XIII - a 1311)  Senyor de Boixadors i de Sant Mateu de Bages. El 1297 fou nomenat veguer de Cervera i Tàrrega, càrrec que ostentà també el seu fill i hereu Guillem.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boixadors, Berenguer de  (País Valencià, s XIV - a 1397)  Fill de Ramon de Boixadors. Fou desposseït de la baronia de Rebollet en benefici del fisc reial com a càstig per haver matat Roderic Llançol, segurament en un dels episodis de les bandositats valencianes. Pare de Joan.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Germà de l'almirall Bernat de Boixadors. Pare de Beatriu, iniciadora de la branca dels Boïl de Boixadors.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Fill de l'almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Savallà. Es casà amb Francesca de Timor, senyora de Savallà, Guialmons, les Piles (Conca de Barberà), Rubió (Anoia) i Montlleó (Segarra), la qual s'uní en segones núpcies amb Gombau d'Anglesola. Pare de Bernat.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Berenguer de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Germà de Ramon Berenguer de Boixadors. Comprà Solivella (Conca de Barberà) a Ramon d'Abella (1394), però hagué de revendre-la a la corona el 1424; participà en l'expedició a Sardenya del 1409. En morir ambdós germans sense successió, la senyoria de Boixadors passà a llur germana Beatriu.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Catalunya, s XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)  Governador de Sardenya. Possiblement fill de Berenguer de Boixadors (mort el 1311) i de Blanca. Fou alcaid de Bunyol, majordom de l'infant Alfons, que acompanyà a la conquesta i pacificació de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna (1324). Fou enviat com a ambaixador al jutge d'Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre els dos estats, i a la cort pontifícia per pagar el cens del regne de Sardenya. Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller i obtingué diverses possessions a la ciutat i a l'illa. Després sufocà la revolta de Sàsser (1328), on fou acusat de tolerància i complicitat en el saqueig dels oficials reials en aquesta ciutat, fou substituït per Ramon de Cardona i tornà a la cort (1330), on guanyà...  Segueix... 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Catalunya, s XIV - 1343)  Fill o potser germà de Guillem de Boixadors. Adquirí la castellania i feu dels Prats de Rei (Anoia) i del castell de la Manresana (Segarra), i morí, sembla, sense successió. La seva herència passà a la branca de l'almirall Bernat de Boixadors.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Bernat de  (Catalunya, s XIV – 1348)  Fill gran de l'almirall Bernat de Boixadors. Morí en retornar de Sardenya. Pare de Bernat.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Fill de Bernat i nét de Bernat de Boixadors. Posseí diversos feus a Sardenya, concedits al seu avi i al seu pare, i heretà les terres de la branca primera dels Boixadors: Boixadors, Sant Pere Sallavinera, Sant Mateu de Bages. Participà en la guerra contra Castella en el front d'Aragó. El succeí el seu germà Ramon.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Fill de Berenguer de Boixadors i de Francesca de Timor. Comprà a Pere III la jurisdicció dels llocs heretats dels seus pares i prengué part en les bandositats entre els Oluja i els Sacirera a Cervera, dins el bándol dels primers. Pare de Joan.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Lleida, s XIV - s XV)  Botiguer i ciutadà de Lleida. Fou paer per la mà mitjana (1386), comprà a la ciutat el castell i lloc d'Alfarràs (1400) i originà el llinatge dels Boixadors senyors d'Alfarràs, Ivars de Noguera, Andaní (Segrià) i Pinyana (Llitera), que s'extingí el 1697, i l'herència passà als Ribes, després marquesos d'Alfarràs.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat de  (Catalunya, s XVII)  Comte de Savallà. El 1640 la Generalitat el nomenà primer comandant suprem a la frontera de Tortosa. Intentà frenar la marxa de l'exèrcit del marquès de los Vélez, que sortia de Tortosa. Instal·là el seu quarter general a l'Hospitalet de l'Infant, d'on hagué de retirar-se, davant l'avanç enemic i després d'un combat, l'11/des/1640. Aplicà un pla d'establiment de petites guarnicions de contenció, que obligà l'enemic a disputar alguns encontres importants i a allargar bastant el temps esmerçat per arribar a Barcelona. Així fou possible que a la capital i als seus voltants hom fes una mobilització que permetria de disputar victoriosament la batalla de Montjuïc, el dis 26/gen/1641. Aleshores ja havia pres elInici página comandament superior el diputat militar Tamarit. La gestió de Bernat fou en tot cas, sota una aparença potser poc brillant a causa de la situació crítica i de la manca de forces, però del màxim rendiment possible dins les circumstàncies.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Bernat Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boixadors, els  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, entre la ciutat i Vilanova d'Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Senyor del castell de Boixadors (1124). Un dels membres documentats més antics de la família. Rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida (1149).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrès i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Nebot del Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Guillem de  (Catalunya, s XIII - Sardenya, Itàlia, 1323)  Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l'almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Guillem de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Pare o germà de Bernat.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boixadors, Joan de  (País Valencià, s XIV - s XV)  Fill de Berenguer de Boixadors. Fou posat sota la tutoria de Bernat de Boixadors, senyor de Savallà. Reclamà almenys la devolució dels béns de la seva mare Margarida, als castells de Montoliu i de Virgili (Tarragonès) i la casa Despuig, al Penedès.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Joan de  (Catalunya, s XV)  Fill de Bernat de Boixadors. Tingué un combat a Ceuta amb Francí Desvalls el 1429. Mantingué després un llarg plet amb Santes Creus (1438-54) per qüestions jurisdiccionals, aixó com amb la comunitat de preveres de Santa Coloma de Queralt. Pare de Bernat-Guerau de Boixadors i d'Urries.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Joan de  (Catalunya, s XVI)  Noble. El 1531 destacà a Hongria, en lluita contra els turcs. El 1544, amb el vescomte de Rocabertí i altres prohoms i eclesiàstics, sufragà les despeses de l'església de Betlem de Barcelona. Aquest personatge pot ésser l'homònim que, des del 1569, es distingí entre els protestataris contra l'import dit de l'"excusado", del qual aconseguiria salvar-se el Principat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Miquel de  (Lleida, s XV - Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Onofre de  (Catalunya, s XVI - d 1586)  Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d'Urries. Iniciador de la branca de Pontons.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Boixadors. Germà de Berenguer. Ramon Berenguer IV li encomanà Tarrés per repoblar i defensar la zona de les Garrigues (1149), i Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat, li donà terres a Riu de Pruners i a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el terme de Fulleda (Garrigues); es féu monjo de Poblet el 1182 i fou succeït pel seu fill Ramon.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Fill i successor de Ramon de Boixadors. Prengué part en una expedició contra València comandada per Ermengol VII d'Urgell (1184).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon de  (Catalunya, v 1346 – v 1420)  Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà. El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon de  (País Valencià, s XIV)  Fill de l'almirall Bernat de Boixadors. Iniciador de la línia valenciana dels Boixadors. Casat amb Joana Carrós, senyora de la baronia de Rebollet (Safor). Lluità el 1347 contra la Unió valenciana i caigué presoner dels unionistes a la batalla de Bétera (1347); acompanyà Pere el Cerimoniós en la seva expedició a Sardenya el 1354. Pare de Berenguer.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon Berenguer de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Fill i hereu de Ramon de Boixadors. Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Berenguer.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors, Ramon Guillem de  (Catalunya, s XII)  Un dels membres documentats més antics de la família.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors, Teresa de  (País Valencià, s XIV)  Filla de Ramon de Boixadors. Muller de Berenguer Arnau de Cervelló, baró de la Llacuna (Anoia). Germana d'Alamanda.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors-Desvalls, Joan de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d'Urries. Germà de Lluís, junt amb qui obtingué el títol de noblesa el 1537.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors-Desvalls, Lluís de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d'Urries. Germà de Joan, junt amb qui obtingué el títol de noblesa el 1537.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i Casademunt, Josep de  (Catalunya, s XVIII)  Fill de Lluís de Boixadors i Llull. Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i de Cotonet, Joana de  (Catalunya, s XIX - 1862)  Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d'Anglesola i vescomtessa de Rocabertí. Al morir, passà l'herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i de Pinós, Joan Antoni de  (Badalona, Barcelonès, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, Itàlia, 1745)  Militar i músic. Comte de Savallà i Peralada, marquès d'Anglesola i vescomte de Rocabertí. Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí. Era conegut també per Joan Antoni de Pacs. Estudià música a Montserrat i compongué algunes peces musicals. Austriacista, com a capità de la Coronela defensà Barcelona durant els setges de 1697 i 1706. Fou nomenat governador de Mallorca (1706) i foragità els borbònics de l'illa. Abandonà el càrrec el 1709, i, de nou a Barcelona, fou director de la capella musical de l'arxiduc Carles III aInici página Barcelona, al qual acompanyà a Viena (1711) i des d'allà portà a terme gestions diplomàtiques per evitar l'evacuació de les tropes imperials de Catalunya. Fou nomenat cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21) i posteriorment president i porta-segells del Suprem de Flandes. A la mort de l'emperador (1740) anà a Itàlia, on morí. L'any 1700 participà en la fundació de l'Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i d'Erill, Bernat de  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Militar. Fill de Joan Lluís de Boixadors i de Requesens i germà de Dimes. Fou creat comte de Savallà el 1599. L'any 1640 la Generalitat de Catalunya li encarregà de fer cara a l'avançada que es proposava l'exèrcit reial del marquès de Los Vélez des de Tortosa. Aquarterà les tropes a l'Hospitalet de l'Infant, però hagué de retirar-se el mes de desembre. Amb la mobilització dels seus homes en petites guarnicions aconseguí de retardar l'arribada del marquès a Barcelona i donà temps a la ciutat, en tractes amb els francesos, d'organitzar, amb èxit, la seva defensa (1641). Es casà amb la pubilla dels Pacs i Burguès, mallorquina, matrimoni que li aportà les baronies de Vallmoll (Alt Camp) i de Bunyolí (Mallorca), i per aixó durant algunes generacions els caps de la família es cognominaren Pacs.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i d'Erill, Dimes de  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, el 1572, contra la flota turca. L'homònim que es destacà a la defensa del Rosselló el 1543 és possiblement un altre personatge. Era germà de Bernat.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i d'Urries, Bernat-Guerau de  (Catalunya, s XV)  Fill de Joan de Boixadors. Iniciador de la branca dels senyors de Pontons. Pare de Joan i de Lluís de Boixadors-Desvalls.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixadors i Llull, Aleix de  (Barcelona, s XVIII)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i Llull, Lluís de  (Catalunya, s XVII)  Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Bernat Antoni de  (Barcelona, 1702 – Lisboa, Portugal, 1755)  Militar i erudit. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí. Fou vice-president (1731-33) i un dels fundadors de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà en les lluites d'Itàlia (1733-37) i fou ràpidament ascendit. Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrémol de Lisboa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de  (Barcelona, 1703 – Roma, Itàlia, 1780)  Eclesiàstic i escriptor. General de l'orde dominicà (1756-77) i cardenal. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1729). Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d'Àustria. Després de servir un quant temps a l'armada austríaca, l'any 1734 entrà a l'orde dels predicadors, on fou provincial (1746) i mestre general (1756), i Pius VI l'elevà al cardenalat (1775). Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendendadoctrina sancti Thomae (1757) tingué una gran repercussió en els estudis dominicans. Com a poeta en català és autor d'un Soliloqui, de tècniques barroques i d'influència calderoniana.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBoixar, el  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)  Poble, havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. Molt afectat per l'èxode rural, fou municipi fins a l'any 1977.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixareu i Vilaplana, Mercè  (Barcelona, 1943 - )  Assagista. Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona es traslladà a Ginebra, on es llicencià en literatura francesa. Ha publicat assaigs sobre Baudelaire, Mallarmé i la poesia catalana: Vida i obra de Màrius Torres (1968), El jo poètic de Carles Riba i Paul Valéry (1978), Lectures de Carles Riba i Màrius Torres (1993), entre d'altres.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Boixavila, bosc de  (Fenollet / Rebollet / Virà, Fenolleda)  Gran superfície forestal, entre els tres municipis. En part a la vall de Santa Creu, administrativament llenguadociana. La riera de Boixavila, que neix al vessant oriental del roc de Boixavila (1.248 m alt), constitueix la capçalera del riu de la Matassa.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boixeda, coll de la  (Camprodon / Molló, Ripollès)  Coll (1.100 m alt) de la serra que separa les aigües del Ter de les del Fluvià, al camí de Camprodon a Rocabruna i Beget, el qual segueix el Ritort i el seu afluent, per l'esquerra, el torrent de la Boixeda.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Boixeda, Gabriel  (Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)  Poeta. Rector d'Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d'elles publicades al diari "Le Roussillon" i recollides en un volum l'any 1937.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Boixeda, Jaume  (Prats de Molló, Vallespir, 1837 – Perpinyà, 1898)  Poeta. Nebot de Gabriel Boixeda. Capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge. És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d'alguns cognoms catalans. Traduí el Llibre de Job i himnes eclesiàstics.Inici página Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l'estudi Mots catalans d'etimologia grega a la "Revista Catalana".

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boixedo, barranc de  (CatalunyaRiu de la vall Ferrera, afluent esquerrà del riu de Tor, aigua amunt de Norís; neix al circ de Finestres, al vessant septentrional del pic de Salòria.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boixerons, riera del  (Catalunya Curs d'aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès; desemboca a Ciutadilla (Urgell).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixés i Sabatés, Joaquim  (Manlleu, Osona, 1926 - )  Escriptor. Residí a Ripoll. És autor d'obres teatrals i de bon nombre de poesies. Ha obtingut quatre vegades la Viola d'Or al Jocs Florals de la Llengua Catalana. El 1964 publicà la monografia comarcal El petit país del Ripollès.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Boixet  (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)  Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat per 20 famílies el 1602. La seva parròquia (Santa Àgata) fou erigida el 1574.

96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Boixet, baronia de  (Païs Valencià)  Títol confirmat el 1884 a Matilde de Frígola i Palavicino, filla dels barons de Cortes de Pallars, als quals havia estat originàriament lligada. Ha passat als Feliu i als Ortenbach.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoixet i Castells, Ezequiel  (Lleida, 1849 – Barcelona, 1914)  Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari "La Vanguardia", on durant més de 25 anys popularitzà la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l'esmentat diari. Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d'Emili Vilanova.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boixó, Bernat de  (Lleida, s XIV)  Ciutadà de Lleida. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per decidir la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores dels seus territoris.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Boixó, Manuel  (Millars, Rosselló, s XVII – Perpinyà, 1674)  Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d'enllaç amb el Principat. En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s'hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bóixols  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Poble (1.145 m alt), a la dreta del riu de Rialb, al límit amb l'Alt Urgell. De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats (Coll de Nargó, Alt Urgell) i de la Rua.

Anar a:   [ Boix ]    [ Boix i ]    [ Boixadors ]    [ Boixadors, G ]    [ Boixadors, T ]    [ Boixar ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -