A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bosc ]    [ Bosca i ]    [ Bosch i C ]    [ Bosch i T ]    [ Boss ]    [ Boter ]

Viure és la cosa més rara del món. La majoria de gent no fa més que existir. (Oscar Wilde)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosc, Andreu  (Terrassa, Vallès Occidental, s XV - Catalunya, s XV)  Capitost remença. Participà en el darrer alçament remença (1483-84) i fou nomenat síndic remençà a la sentència arbitral de Guadalupe (1486). Ferran II de Catalunya-Aragó va absoldre'l després d'haver estat condemnat a mort.

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bosc, Andreu  (Perpinyà, s XVI – s XVII)  Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya i cònsol de Perpinyà (1629 i 1639). Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d'un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l'església dels frares menors de Perpinyà (1623). Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l'estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosc, Damià (dit "el Ferrer")  (Vilafant, Alt Empordà, s XVIII - Llorà, Gironès, 1810) Cap d'una partida de brivalles que actuà a la Garrotxa durant la Guerra del Francès i morí en un combat contra els "almogàvers" empordanesos comandats per Narcís Gai.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bosc, illa des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Illa de ponent, la més pròxima a la costa (a 425 m), entre aquesta i l'illa de sa Conillera. Té 67 m d'altitud i 625 m de longitud.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosc, Jaume del  (País Valencià, s XV)  Poeta. Conegut també com a fra Bosc. Pertangué a l'orde de Montesa i fou comanador d'Onda. Participà al certamen poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L'obra major que Déus etern ha fet.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosc, Joan del  (Xàtiva, Costera, s XV)  Poeta. Autor d'una Resposta... en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bosc, Josep  (Perpinyà, 1680 – 1752)  Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie... du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.

8 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bosc d'Ares, marquesat de  (País ValenciàTítol senyorial concedit el 1688 a Francesc Martínez de Vera i Bosc, senyor de Busot. Passà als Bosc (1770), als Baillo de Llano, als Canicia i als Rojas. La grandesa d'Espanya fou conferida el 1897 a Josep de Rojas i Galiano, diputat i senador.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosc de Centelles i Cardona, Baltasar  (Centelles, Osona, 1650 – Madrid, 1714)  Escriptor. Religiós camil·lià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers (Flandes). És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir (Anvers 1701 i Càller 1710), a més de Triunfo de los santos (1694).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosc de Valls, el  (Valls, Alt Camp)  Veïnat de cases d'estiueig, a la carretera de Montblanc, al vessant meridional del coll de Lilla.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosc i Ballester, Rafael  (Catalunya, s XVIII – Tarragona, 1827)  Capitost absolutista. Després d'intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró. Fou afusellat pels governamentals.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosc i Cardellac, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 12/gen/1758 – 25/gen/1829)  Metge i historiador. Va traslladar-se a València per cursar la carrera de medicina i posteriorment va completar els estudis a la Universitat de Cervera, on va llicenciar-se. Exercí a Bràfim i després a Sabadell (1787), d'on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal. Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa. Els seus treballs sobre les patologies relacionades amb l'envelliment el converteixen en un pioner de la recerca mèdica geriàtrica al nostre país. Entre les seves obres de tema mèdic destaca molt especialment la Topografía médica de Sabadell, així com Razones médicas para eximir a los sexagenarios de la observación del ayuno eclesiástico (1816). Com a...  Segueix... 

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosc i de Verí, Jordi  (Palma de Mallorca, 1743 – Madrid, 1810)  Orguener. Construí l'orgue de la seu, el dels franciscans i el dels dominicans de Palma de Mallorca. Més tard fabricà el de la capella reial de Madrid,Inici página d'on fou nomenat orguener titular (1778), el de la catedral de Sevilla, aleshores un dels més grans del món, amb més de cinc mil tubs, i el de la catedral de Múrcia. Deixà inèdit el treball Reglas para la construcción de los órganos. També construí altres aparells, entre els quals dues màquines per a recuperar bastiments submergits.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boscà, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Marí. Amb Joan Llombard assessorà a Bernat de Cabrera a fer ler ordinacions de la marina mercant catalana (1340).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boscà, Joan  (Barcelona, s XV)  Poeta. De la mateixa família de Joan Boscà i Almogàver. Hom en coneix una Dansa d'amor i una tençó amb Joan Berenguer de Masdovelles.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boscà, Joan Francesc  (Barcelona, s XV - València ?, 1480)  Cronista i poeta. Avi de Joan Boscà i Almogàver. Racional de la Diputació. Fou partidari del rei Joan II de Catalunya-Aragó, per la qual cosa fou expulsat de Barcelona i es refugià a València. Escriví un Memorial d'interès per a l'estudi del govern de Barcelona dels anys 1249-1480, que sembla haver estat el model per a la redacció dels Annals consulars, iniciats de forma semblant i que s'allarguen fins al s XVIII.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boscà, Joan Valentí  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, quan aquest lluitava per reduir Castella a l'obediència de la reina Isabel. El 1475 manava una de les quatre galeres que hostilitzaven la costa portuguesa. Poc després participà a la batalla de Toro. Ferran l'armà cavaller en aquella jornada.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Boscà, turó d'en  (Badalona, Barcelonès)  Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d'alt. Des dels anys 1930 s'hi han realitzat diferents treballs d'excavació i des del 1979 el Museu Municipal deInici página Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n'ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S'hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla. Ocupat des de mitjan s IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del s II aC. Ha estat declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boscà i Almogàver, Joan  (Barcelona, 1487/92 – 1542)  Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V i fou preceptor del duc d'Alba, Fernando. Seguint un suggeriment d'Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega. El 1532 prengué part en l'expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l'escriptor valencià Joan Ferrandis d'Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort. La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l'obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets). En català, l'escassa obra que en queda mostra una gran influència d'Ausiàs Marc.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boscà i Casanovas, Eduard  (València, 1843 – 1928)  Metge i naturalista. Tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. Hi fou també catedràtic d'història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43.000 peces i publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia (1873). També fou, pràcticament, l'iniciador a la península ibèrica dels estudis d'herpetologia, especialitat sobre la qual publicà Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des iles Baléares (1878, publicat en castellà el 1879 i corregit i ampliat el 1881).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoscà i Pasqual, Manuel  (Catalunya, s XVII – Rosselló, s XVIII)  Militar. El 1705 era capità d'infanteria. Fou un dels pocs militars professionals amb que comptà la insurrecció antiborbònica de Vic d'aquell any, que precedí al desembarcament de Carles d'Àustria al Pla de Barcelona. El mateix any fou nomenat alferes amb grau de sergent major del nou regiment de Guàrdies catalanes. Féu amb aquesta unitat la guerra de Successió. S'hi distingí especialment a la presa de Borja (1706). El 1713 havia assolit el grau de tinent coronel. No consta com a combatent al setge de Barcelona en 1713-14. Potser li ho impedí alguna incapacitat física, ja que restà a la ciutat i s'hi manifestà com a declarat partidari de la resistència, com ho demostra el fet que els borbònics li confisquessin els béns i ell s'exiliés com a militar.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boscal, el  (Cava, Alt Urgell)  Santuari de la Mare de Déu del Boscal (1.469 m alt), situat al coll del Boscal, que dóna pas al camí d'Ansovell a Lletó pel cim de la serra del Boscal, contrafort del Cadí que es desprèn de la Torre del Cadí.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Boscana, Jeroni  (Llucmajor, Mallorca, 1775 - San Gabriel, Califòrnia, EUA, 1831)  Missioner franciscà. Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción (1806), San Luis Rey (1811), San Juan Capistrano (1814) i San Gabriel (1826), on morí de mort violenta. Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès (Nova York, 1846).

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boscdetosca  (les Preses, Garrotxa)  Veïnat (o Boratosca, o Malatosquera), situat a l'oest del poble, en una zona volcànica amb caràcter de malpaís d'uns 5 km de longitud per 2 d'amplitud, on hi ha més de 60 petits cons d'explosió, el substrat de la qual és constituït per un corrent de lava porosa.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch, Bernat  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l'estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport. Era patró de la barca armada Sant Sebastià.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosch, Ildefons  (Catalunya, s XIX – s XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l'Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosch, Jaume del  (País Valencià, s XV)  Escriptor i frare de Montesa. Signava senzillament com a fra Bosch. Fou comanador de l'orde a Onda. Consta la seva participació al certamen poètic de València celebrat el 1486 en honor de la Concepció. Joan Roís de Corella li dedicà el seu Cartoixà.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosch, Joan  (Palma de Mallorca, s XVIII - 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch, Pau  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch, Rafael  (Barcelona, s XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l'orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d'Horta.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch, Ramon  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch, Sigfrid  (Barcelona, 1916 – 1940)  Historiador de la literatura. Publicà articles sobre els desafiaments del s. XVI i sobre tractats de cavalleria. Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc, del qual ha estat publicat el fragment Les fonts orientals del "Tirant lo Blanc" (1951).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosch, Xavier  (Torà de Riubregós, Segarra, 1882 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic i escriptor. Es féu conèixer amb una Ramell de flors toraneses, recull de proses de costums. Col·laborà a diverses revistes. Fou notable la seva activitat dins el camp dels estudis folklòrics, especialment pel que fa a la replega de cançons i de balls.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carles Bosch de la TrinxeriaBosch de la Trinxeria, Carles  (Prats de Molló, Vallespir, 1831 - la Jonquera, Alt Empordà, 1897)  Escriptor. Fill de rics propietaris rurals, estudià arts i lletres a Tolosa de Llenguadoc i ciències a Barcelona. Afeccionat a la caça, a la pesca, etc, visqué a les seves propietats del Pirineu i féu freqüents viatges, sobretot al Llenguadoc. Ja gran, publicà quadres descriptius i impressions de la vida a muntanya, amb especial atenció al lèxic: Records d'un excursionista (1887), Pla i muntanya (1888), De ma collita (1890), Tardanies (1892), etc. Les seves novel·les L'hereu Norandell (1889), Montalba (1891), L'hereu Subirà (1893) i Lena (1894) intentaven de superar el costumisme folklòric. Publicà treballs d'erudició, botànica, agricultura i folklore. Com a col·laborador de "La Renaixença" contribuí a difondre l'interès pel muntanyisme.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Alsina, Ròmul  (Calella, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923)  Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d'obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d'ampliació i modernització. Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d'aquesta ciutat (1905). Reuní una important col·lecció numismàtica.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosch i Aymerich, Josep Maria  (Girona, 1917 - )  Arquitecte i enginyer. Construí l'edifici de Hoechst Ibèrica i el de l'Institut d'Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l'hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid. Hom li atorgà el gran premi d'arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d'Art (1956).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Barrett, Manuel  (Barcelona, 1895 - s XX)  Advocat i escriptor. Fou membre del tribunal internacional de les Noves Hébrides (1936-39). Ha publicat Doña Isabel Barreto, adelantada de las Islas Salomón (1943), i Tres años en las Nuevas Hébridas (1945).

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosch i Cabot, Sebastià  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1823)  Metge. El seu pare, Joan, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals. En un d'ells, publicat el 1779, combatia l'ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Cardellach, Antoni  Veure> Bosc i Cardellac, Antoni.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Espín, Crisant  (Barcelona, 1907 – 1981)  Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934. Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Fustagueras, Albert  (Tortosa, Baix, Ebre, 1848 – Madrid, 1900)  Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d'establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda. ElInici página nomenament ministerial ocasionà una manifestació d'uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió. Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Gimpera, Pere  (Barcelona, 1891 – Mèxic, 1974)  Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular. Creador i director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'IEC, començà un seguit d'excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d'Empúries. Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39). Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s'interessà també per la prehistòria americana. Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Humet, Eusebi  (Barcelona, 1860 – 1947)  Compositor i director. Dirigí l'escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l'Escola de Sordmuts de Barcelona. Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Jover, Miquel  (Calders, Bages, 1900 – 1960)  Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Julià, Miquel  (Martorell, Baix Llobregat, 1818 - Catalunya, 1870)  Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d'agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosch i Labrús, Lluís  (Barcelona, 1870 – s XX)  Enginyer. Fill de Miquel Bosch i Julià, del qual fou seguidor del seu ideari. Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929). El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Labrús, Pere  (Besalú, Garrotxa, 1827 – Barcelona, 1894)  Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional (FPN), organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Figuerola (1870). Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Mata, Carles  (Barcelona, 1769 – 1823)  Erudit i advocat. Exercí alguns càrrecs oficials. Publicà un poema i algunes obres de divulgació cultural.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosch i Morata, Francesc  (València, 1902 – 1950)  Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l'Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d'Esquerra. Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d'on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l'Institut d'Estudis Valencians (fundat el 9/feb/1937).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Pagès, Lluïsa  (Altstätten, Suïssa, v 1880 – Barcelona, 1961)  Arpista i compositora. Estudià a Ginebra, París i Barcelona i fou professora d'arpa del Conservatori de Ginebra. Escriví peces per a arpa iInici página publicà el Méthode d'exercices pour la harpe, que ha estat molt difosa.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Bosch i PalaciosBosch i Palacios, Jordi  (Mataró, Maresme, 18/des/1956 - )  Actor. Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d'un ciclista (1981). Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en nombrosos muntatges dirigits per Lluís Pasqual, F. Puigserver o Lluís Homar. D'aquest darrer fou el muntatge que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells de Pirandello (1994), pel qual fou distingit amb el Premio Nacional de Teatro i el premi de la Crítica d'aquella temporada. Altres premis els guanyà per obres com Restauració (1990) i Lo desengany (1992). També ha treballat en televisió i cinema, on cal destacar els papers realitzats a El perquè de tot plegat (1994), La buena vida (1996) o Silencio roto (2000).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Pasqual, Alfred  (Barcelona, 17/abr/1961 - )  Historiador i escriptor. Professor d'història contemporània d'Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d'Estudis Africans. És autor d'assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Pla, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1918 - )  Pintor. Ha obtingut diversos premis. Destacà com a paisatgista.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Planas, Andreu  (Barcelona, 1943 - )  Arquitecte. Fins el 1984 treballà amb J.M. Botey i Ll. Cuspinera, i amb aquest darrer feren l'edifici (1985) del Museu de Granollers i l'acondicionament del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD). Ha col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i ha intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l'arranjament d'exposicions i museus (Museu d'Art de Catalunya).

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBosch i Pons, Joan Francesc  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1876 – Barcelona, 1959)  Periodista i crític d'art. Amb el pseudònim de Pedro Nimio col·laborà a "La Nación" (1919), "El Diluvio" (1926), etc. Fou autor de Zapirón y Tejoleta (1923), llibre d'aventures per a joves. Crític d'art a Ràdio Espanya, publicà 14 volums (1940-54) sota el títol general d'El año artístico. Les seves crítiques, bé que estèticament reaccionàries, són molt útils com a testimoniatge de les manifestacions artístiques de la Barcelona de postguerra.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Puig, Francesc  (Girona, s XIX – 1865)  Erudit. Fou l'encarregat de formar el cens de la província de Girona, tasca reflectida en una memòria impresa el 1857. Féu una traducció de l'italià a l'espanyol.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Pujol, Andreu  (Barcelona, 1931 - )  Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l'equip de l'Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla. Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l'any 1952.

121 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosch i Quevedo, Joan  Veure> Micharmut (dibuixant i autor d'historietes).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Renard, Jaume  (Barcelona, 1826 - París, França, 1895)  Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l'òpera Roger de Flor.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Roger, Emili  (Barcelona, 1894 – 1980)  Pintor autodidacte. Impulsor de l'avantguardisme, practicà l'estil fauve. Fou un dels fundadors de l'Agrupació d'Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes. Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. ElInici página 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l'any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l'obra Hivern.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Tolsà, Josep Maria  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 7/oct/1843)  Advocat i polític. Fou vicepresident de la Junta Suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància. El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista, pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort: "ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana". Morí durant l'assalt frustrat a la Ciutadella barcelonina.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bosch i Tortajada, Ferran  (Vila-real, Plana Baixa, 1908 - )  Dibuixant i pintor. Més conegut per Bosc. Nacionalitzat nord-americà (1960). De formació autodidàctica, fou il·lustrador de l'editorial Molino de Barcelona. El 1936 anà a París, on treballà com a dissenyador de modes a la revista "Vogue". Des del 1946 s'establí als EUA, on col·laborà a "Harpers's Bazar" i es dedicà a la pintura. Es caracteritza per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosch i Tubau, Florenci  (Barcelona, 1899 - 1951)  Pintor. De jove treballà com a tipògraf. Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosch i Vilalta, Andreu  (Palma de Mallorca, 1926 - )  Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d'advocat. Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBosch-Labrús, vescomtat de  (CatalunyaTítol concedit l'any 1926 a Pere Bosch-Labrús i Blat, industrial, fill de Pere Bosch i Labrús.

65 EUROPA - BIOGRAFIA

Boscolo, Alberto  (Càller, Sardenya, Itàlia, 1920 - )  Historiador. Catedràtic d'història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els s. XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d'Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d'Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere "el Cerimoniós" (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).

66 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosia, riu de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà Altre nom del riu de Bellera.

67 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Bosque i Peñarroya, Tomàs  (la Codonyera, Matarranya, 1948 - )  Autor i intèrpret de cançons en català i en castellà. Pagès de professió, i de formació autodidàctica, actuà des del 1968 dins el moviment conegut com la Canción Popular Aragonesa. Les seves composicions, profundament líriques, descriuen els greus problemes del camp a l'Aragó i la difícil situació del català a la frontera de la llengua.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosquerons, Sant Martí de  (Sant Cugat del Valles, Vallès Occidental Veure> Sant Martí de Bosquerons.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosquerós  (Capmany, Alt Empordà)  Veïnat, prop del cim de la serra de Bosquerós (215 m alt), que separa les aigües del Llobregat d'Empordà de les del Ricardell. L'any 1842 hi havia tres cases que esInici página dedicaven a la fabricació de taps de suro.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosquerós  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veïnat.

120 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosques, les  (Sant Andreu Salou, Gironès)  Veïnat.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bosquet, cap des  (Banyalbufar, Mallorca Occidental)  Coll de la serra de Tramuntana, on es bifurquen les carreteres de Palma de Mallorca a Banyalbufar, i de Banyalbufar a Valldemossa.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bosquet, el  (Mont-ral, Alt Camp)  Despoblat, a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosquet, Pere  (Catalunya, s XIV) Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85). El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà (1358) una recopilació de les constitucions de la congregació nova (enllestides el 1361). Féu construir l'arxiu del monestir.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosquets, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVI – 1615)  Lul·lista i franciscà (1595). A les universitats d'Alcalà, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lul·liana, i també a Madrid (1610), prop de la inquisició. Els jurats de Mallorca l'enviaren a Roma (1611) per tal de defensar la causa lul·liana. Va escriure Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem (1612) i, sobretot, el Memoriale coliationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F. Noicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum (1614), la més sòlida protesta contra Eimeric. De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de Felip III, a qui dirigí un memorial en defensa de Ramon Llull (1614).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosquets, Joan Ramon de  (Vallcanera, Selva, s XV - Catalunya, s XV)  Dirigent remença. Juntament amb Andreu Bosc va participar en el darrer alçament remença (1483-84), per la qual cosa fou condemnat a mort pel rei Ferran II de Catalunya-Aragó, malgrat haver estat elegit síndic remença a la sentència arbitral de Guadalupe (1486). Fou alliberat després del clima de descontentament que s'havia produït per l'anunci de la seva condemna.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosquets i Mitjans, Francesc  (Valldoreix, Vallès Occidental, s XVII - Itàlia ?, s XVIII)  Cap militar austriacista. De família pagesa, era síndic de Terrassa, Durant la guerra de Successió s'uní a les forces austriacistes i lluità, amb el grau de de coronel, contra les forces borbòniques sota les ordres d'Antoni Desvalls (1713-14). Per l'ago/1714 intentà, sense èxit, d'introduir-se a Barcelona amb un miler d'homes. Hagué d'exiliar-se a Mallorca (1714-15) i, més tard, a Itàlia.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bossa, platja d'en  (Eivissa, Eivissa)  Platja, la més extensa de l'illa, situada al sud de la Vila d'Eivissa i, en una petita part, dins el terme de Sant Josep de sa Talaia. Hi ha urbanitzacions i alguns hotels de gran capacitat.

78 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bossac, torrent de  (Vallespir Altre nom del riu Ample. Prop seu hi havia la cel·la benedictina de sant Joan de Bossac, dependència, el s XI, de l'abadia d'Arles.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bosser, Gabriel Antoni  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona i autor de diversos escrits professionals.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bossost  (Vall d'Aran Terçó i batllia de la comarca, que al s XIII comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç. Fou subdividit en els terçons (oInici página sesterçons) de Lairissa i de Bossost (dit també de Quatre-llocs).

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la Vall d'AranBossòst  (Vall d'Aran Municipi: 28,2 km2, 710 m alt, 1.140 hab (2014), (aranès: Bossòst). Situat a la vall de la Garona, a l'esquerra del riu, al peu del portilló de Bossost. El relleu és molt accidentat i cobert de boscos de pi negre, com també d'avets i

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bossost, portilló de  (Vall d'Aran Port del Pirineu (1.320 m alt), situat a la frontera francoespanyola; comunica la vall de Luixon amb la Vall d'Aran. Hi passa la carretera de Bossost a Banyeres de Luixon.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bossul, Mateu  (País Valencià ?, s XVI - València, s XVI)  Retòric. Format a París, deixeble de Denis Lambin. Catedràtic de la Universitat de València, contribuí a l'apogeu filològic d'aquest centre al s XVI. Coincidí en les càtedres de llatinitat amb humanistes com Joan Baptista Pineda i Joan Llorenç Palmireno, i tingué com a deixeble Gaspar Guerau de Montmajor. Escriví una refutació a la retòrica de Pierre de la Ramée i publicà unes Institutiones oratoriae (1566).

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bosta, Antoni  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Arquitecte. Treballà al castell de Bellver i al palau de l'Amudaina, i en fou oficialment titular, segons una disposició de Martí l'Humà atorgada l'any 1402.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBosta, Antoni  (Illes Balears, s XV)  Arquitecte. Fill de l'homònim. El rei Joan II li féu extensiu el càrrec d'arquitecte titular del castell de Bellver i del palau de l'Almudiana, que ja havia tingut el seu pare per concessió reial.

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaBot  (Terra Alta Municipi: 34,9 km2, 286 m alt, 630 hab (2014). Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Gandesa i de Tarragona, a l'esquerra del riu de la Canaleta. El terreny, molt accidentat pels vessants orientals de la serra de Pàndols i els occidentals de la serra de Pesells, és drenat per una sèrie de petits barrancs afluents del riu de la Canaleta, que travessa el

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bota i Totxo, Miquel  (Pollença, Mallorca, 7/jun/1920 - )  Poeta i autor teatral. Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d'hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l'altura; comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986).

88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBotafoc, es  (Eivissa, Eivissa)  Illot, a la sortida del port, damunt el qual hi ha un far. Un dic l'uneix a l'illa Grossa.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampBotarell  (Baix Camp Municipi: 12,0 km2, 196 m alt, 1.100 hab (2014). Situat a l'oest de Reus, al centre de la comarca i al sector occidental del Camp de Tarragona, drenat per les rieres d'Alforja, la de les Voltes i la de Riudecols. Els recursos econòmics del municipi són més aviat escassos i basats en l'agricultura de secà (sobretot avellaners, ametllers, oliveres, vinyes i cereals); el regadiu, que aprofita l'aigua del subsól i que és en expansió produeix arbres fruiters i productes d'horta. Predomina el règim d'explotació directa de les terres conreades. L'avicultura s'ha desenvolupat a causa de la proximitat de Reus. Al poble hi havia el castell de Botarell, en el qual treballà Pere Blai. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç (1617-22), té una colla de gàrgoles pintoresques. Dins el terme es troba l'antiga quadra de Tascals, així com uns quants masos importants: d'en Duran, d'en Vernis, d'en Giol i d'en Perdiu. Àrea comercial de Reus. Havia format part de la Comuna del Camp de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botel, Enric  (Einbeck, Baixa Saxònia, Alemanya, s XV - Lleida ?, s XV)  Impressor. Segurament com a cap d'un grup d'impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d'exercit la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479). Hom suposa, a partir d'un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Botella, Francesc  (Elx, Baix Vinalopó, 1832 – Madrid, 1903)  Escriptor, periodista i polític. Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. A partir del 1859 deixà de banda la literatura i es dedicà al periodisme polític a "El Contemporáneo". Dirigí a Madrid diverses publicacions. Vinculat a L. González Bravo, va ésser diputat aInici página corts (1863) i governador civil de Sevilla. Amb la Restauració esdevingué director general de duanes i senador per València i, després, per Alacant, i ministre del Tribunal de Comptes. Publicà les obres polítiques El rey ha muerto, viva el rey, El primer español i La restauración. Per al teatre escriví més de cinquanta drames i comèdies en llengua castellana, alguns de les quals aconseguiren força èxit, com: La paz de Vergara, Los agiotistas, Todo por mi padre, El fuego y la estopa, Para dos perdices dos, Un pie y un zapato, A la luna de Valencia....

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Botella i Andrés, Josep  (Elx, Baix Vinalopó, 1837 – València, 1889)  Polític. Membre del partit conservador. Fou diputat a corts en diverses legislatures, senador per València i governador civil d'aquesta mateixa província en dues ocasions durant la Restauració.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Botella i Asensi, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1894 - s XX)  Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista. Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Botella i d'Hornos, Frederic de  (Alacant, 1822 – Madrid, 1899)  Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l'École de Mines de París, on fou deixeble d'Elie de Beaumont. Membre del cos d'Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l'any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador. Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBotella i Pastor, Virgili  (Alcoi, Alcoià, 1906 - )  Escriptor. Llicenciat en dret. S'exilià el 1939. Ha publicat les novel·les Por qué callaron las campanas (Mèxic, 1953), Así cayeron los dados (París, 1959) i Encrucijada (París, 1962).

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Botellas, Jaume  (Illes Balears, s XVII – s XVIII)  Erudit i poeta dramàtic. Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boteller, Antoni  (Tortosa ?, Baix Ebre, s XV - Catalunya, s XV)  Escriptor i metge. Autor de l'obra ascètica L'escala del Paradís (1495), avui perduda.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boter, Joan  (Catalunya, s XVI)  Diputat del Braç Popular de la Generalitat. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l'impost extraordinari de l'"excusado", consistent en els delmes d'una casa i heretat de totes les parròquies. El dret havia estat concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l'únic territori on sorgí el refús. La Inquisició, d'acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l'heretgia. Boter i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19/jul/1569.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boter, Ramon  (Catalunya, s XV)  Escriptor. No n'han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós. S'hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d'Ausiàs March.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boter i de Dalmases, Francesc  (Catalunya, 1850 – s XIX) Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoter i Maurí, Ferran  (Barcelona, 1891 – 1960)  Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid. Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d'organització d'empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat. Elegit l'any 1934 conseller de l'ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals. Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botet, Guillem  (Lleida, s XII – 1231)  Jurista. Cònsol de Lleida (1207), fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botet i Carreras, Domènec  (Begur, Baix Empordà, 1853 - Catalunya, s XIX)  Farmacèutic. Pertanyia al cos de Sanitat Militar. Publicà algunes obres de farmàcia i física i col·laborà intensament a diverses publicacions especialitzades.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botet i de Vehí, Carles  (Barcelona, 1898 – 1987)  Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d'artilleria, a Barcelona, en produir-se l'alçament militar del jul/1936, i es mantingué fidel a la República. El 24/jul sortí cap al front d'Aragó, on organitzà l'artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat. Pel jul/1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d'artilleria, i l'any següent, comandant general d'artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l'Ebre, i en la retirada de Catalunya. Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l'abr/1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBotet i Jonullà, Ramon  (Palamós, Baix Empordà, 1828 – 1900)  Químic. Pare de Domènec Botet i Carreras. Ingressà al cos de sanitat militar. Ensenyà matemàtiques a Lleida i a Figueres, i química general a Manila, on fundà en 1871 l'Escola de Farmàcia depenent de la universitat. Fou nomenat farmacèutic de la casa reial. Publicà obres originals i traduccions de química.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botet i Sisó, Joaquim  (Girona, 1846 – Barcelona, 1917)  Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i "Lo Geronès" i el diari "La Renaixensa" de Barcelona. President de l'Associació Literària de Girona, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botey i Badia, Antoni  (Badalona, Barcelonès, 1896 – 1939)  Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d'Enric Morera. Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L'ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals. Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l'Orfeó Badaloní.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBotey i Ducoing, Ricard  (Barcelona, 1855 – 1927)  Metge. Un dels iniciadors de l'otorinolaringologia a Catalunya. Fundador i director dels "Archivos Internacionales de Laringología, Otología, Rinología y de las enfermedades de las primeras vias respiratorias y digestivas" (1890) i autor, entre altres obres, de Higiene, desarrollo y conservación de la voz (1885, tercera edició, 1915) i del Tratado de Otorrinolaringología para médicos y estudiantes (1902).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botey i Gómez, Josep Maria  (Granollers, Vallès Oriental, 1943 - )  Arquitecte i urbanista. Format a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, fins al 1984 formà equip amb A. Bosch i Ll. Cuspinera. Junts feren l'edifici del Museu de Granollers (1971), l'institut de batxillerat de la Garriga (1982) i l'acondicionament del pavelló Ave Maria de la Casa de Maternitat de Barcelona, seu del Departament de Sanitat de la Generalitat (1981). Individualment és autor del projecte d'un teatre-auditori per a l'ajuntament de Granollers i de la seu de l'Institut Català del Sòl. També ha realitzat treballs de restauració per al Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona, muntatges d'exposicions i escenografies.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Botey i Vallès, Francesc  (Poblenou, Barcelona, 1931 - Maconi, Querétaro, Mèxic, 1996)  Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bóta. Col·laborador, entre altres, de "Serra d'Or", ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970).

119 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

botifler -ra  (Paísos Catalans, s XVIII)  Nom donat durant la guerra de Successió als partidaris de Felip V. Per extensió, aplicat als qui eren adversaris de la independència de Catalunya; actualment, dit del qui és més sensible a la política centralista i anticatalana que no pas a la més pròpia del catalanisme.

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBotifoc  Sobrenom de l'agermanat mallorquí Pere Oliver.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Botigues, les  (Castelldefels, Baix Llobregat)  Raval i antic barri marítim, al sud-oest del poble.

113 CATALUNYA - HISTÒRIA

Botigues del Mar, les  (Creixell de Mar, Tarragonès)  Antic barri de pescadors, d'habitació temporal, a la platja.

114 CATALUNYA - HISTÒRIA

Botigues del Mar, les  (Altafulla, Tarragonès)  Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d'habitació temporal. Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Botja, serra de  (Terra Alta Alineació muntanyosa que separa les aigües dels rius d'Algars, de la vall Major i Canaleta; és termenal dels municipis de Gandesa, de Batea, de Bot i de Caseres.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Botjosa, la  (Sallent de Llobregat, Bages)  Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat. Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l'any.

117 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBotonac, Pere Arnau de  (Rosselló, s XIII - d 1283)  Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac. Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d'aquests, efectuada al castell de Lleida (1281). Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).

118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Botonac i de Castellnou, Jaspert de  (Rosselló, s XIII – València, 1288)  Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac. Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions. Conseller del rei Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d'evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.

Anar a:   Bosc ]    [ Bosca i ]    [ Bosch i C ]    [ Bosch i T ]    [ Boss ]    [ Boter ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -