Anar a:    Burgo ]    [ Burgues i ]    [ Burr ]    [ Busq ]    [ Busquets i O ]    [ Butll ]

Una llengua només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen. (Manuel Sanchis Guarner)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgo  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.240 m alt), a la vall d'Àneu, situat en una vall lateral, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, que devalla del coll de Camprime. L'església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d'Àneu. Formà part de l'antic terme

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Burgos, Joan Baptista  (València, s XVI – 1579)  Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l'orde a la corona catalano-aragonesa (1548). Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l'advent del 1562. El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBurgos, Pedro de  (Burgos, Castella, 1460 - Esparreguera, Baix Llobregat, 1563)  Abat de Montserrat (1512-36). Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz (1510-12), fou succeït per ell en el càrrec abacial. Engrandí l'església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi instal·là una impremta (1518-26). És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat (1536-37), i probablement del

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burgos, Pere Alfons de  (Holanda, s XVI – Montserrat, Bages, 1572)  Escriptor. Estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533. El 1545 es retirà en una ermita. Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia (1562), on recomana la pràctica de la comunió freqüent.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguera, Miquel  (Santanyí, Mallorca, s XVII – 1725)  Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí. Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s'ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprés diverses vegades fins el 1829.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguera, Romeu  (Palma de Mallorca, 1280 – Pamplona, Navarra, 1313)  Poeta i frare franciscà. Mestre de teologia a la universitat de París i provincial de l'orde dominicà a la corona catalanoaragonesa a partir del 1312. Aquell mateix any establí una acadèmia de llengua aràbiga a Xàtiva. Entre els diversos escrits de tema religiós, cal fer esment de la versió en vers de la Bíblia.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaBurguera, sequiol de  (Oliva, Safor)  Canal de drenatge de les marjals del sector septentrional del terme.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Burguera i Escrivà, Francesc de Paula  (Sueca, Ribera Baixa, 1928 - )  Escriptor i polític. Ha escrit poesia (Ara que sóc ací, 1949), teatre (L'home de l'aigua, 1958) i ha col·laborat en diverses publicacions. Com a polític, fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i fou elegit candidat en les eleccions del 1977 per UCD, que aviat abandonà per incorporar-se al grup mixt. Promotor del Partit Nacionalista del País Valencià, en fou secretari general fins al 1982.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burgueroles  (Mieres, Garrotxa)  Veïnat, a 2 km del poble.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès, Antoni  (Girona, s XVIII – Montserrat, Bages, s XVIII)  Frare benedictí. Fou abat del monestir de Montserrat el 1764, després d'haver ocupat altres càrrecs importants.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès, Francesc  (Barcelona, s XIV – s XV)  Ciutadà i síndic de Barcelona. Fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans. Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l'interregne. La seva actuació des del 1410 afavorí objectivament la causa de Ferran d'Antequera, a la coronació del qual (1414) assistí com a representant de la ciutat, junt amb Ferrer de Gualbes. Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès, Gregori  (Barcelona, s XIV – s XV)  Polític. Ciutadà de Barcelona. Es distingí com a gran afavoridor de la candidatura de Ferran d'Antequera durant l'interregne (1410-12). Aconseguí figurar a les ambaixades de representació del Principat durant les gestions que precediren el compromís de Casp. El 1413 fou un dels assistents als consells convocats per Ferran I de cara a decidir l'actitud a prendre davant la revolta de JaumeInici página d'Urgell.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès, Gregori  (Barcelona, s XV)  Ciutadà, fill de Francesc. Fou gran partidari de Joan II. Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Burguès, Jeroni Joan  (València, s XVI)  Humanista. Es formà a Bolonya. És autor d'un repertori del vocabulari llatí utilitzat per Pere Joan Nunyes: Alphabetum proprietatis nominum latini sermonis (1596).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès, Josep  (Catalunya, s XIX)  Orfebre. El 1867 féu una notable custòdia d'or per a la seu de Valladolid.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès de Santcliment i de Casa-saja, Galceran  (Barcelona, s XV)  Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l'armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II malgrat l'oposició de la ciutat i de la Generalitat. Fidel a la reina Joana Enríquez, s'oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès i de Corominas, Martí  (Girona, s XVIII – 1809)  Polític i cavaller. Serví com a tinent a l'exèrcit. Fou regidor de l'ajuntament de Girona. A la seva mort, deixà els seus béns a l'hospital gironí de Santa Caterina.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBurguès i Santcliment, Gaspar  (Barcelona, s XV - 28/jul/1523)  Cavaller. El 1520 penetrà amb gent armada a la torre que posseïa a Sarrià el conseller Joan de Gualbes i en segrestà una filla d'aquest, de setze anys. El Consell de Barcelona oferí cent florins per la captura de Burguès. Aquest fou detingut finalment i condemnat a mort. El botxí l'escapçà, a la plaça del Rei de la ciutat.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès i Serra, Marià  (Sabadell, Vallès Occidental, 1851 – 1935)  Ceramista. Es formà a Sabadell, Mataró, Coïmbra, Muel, Manises i la Bisbal. Fundador del "Faianç Català" (1891) a Barcelona, s'establí definitivament a Sabadell, on instal·là un important obrador de ceràmica industrial i artística. Publicà les obres Estudis de terrissa catalana (1925) i Sabadell del meu record (1930).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguès i Sestrada, Francesc  (Barcelona, s XV)  Polític. Fill de Galceran Burguès de Santcliment i pare de Gregori. Lluità a favor de Joan II. El 1466 era procurador general de Mallorca i capità de les galeres reials de l'illa. Anà aleshores a assetjar Maó, addicta a la causa de la Generalitat catalana, i obligà la plaça a capitular. Després anà amb set naus a reforçar el llarg setge del castell d'Amposta, on participà en el seu assalt, el 21/jun/1466.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguès-Safortesa, Lleonard  (Illes Balears, s XVI - s XVII)  Cavaller d'Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de Tomàs Burguès-Safortesa i d'Olesa.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguès-Safortesa i Borràs, Lluís  (Illes Balears, s XIX)  Diputat de Mallorca (1848). Fill de Joan Burgués-Safortesa i Sureda.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguès-Safortesa i de Berga, Tomàs  (Illes Balears, s XVIII – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Nét de Tomàs Burguès-Safortesa i d'Olesa. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i deInici página Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguès-Safortesa i d'Olesa, Tomàs  (Illes Balears, s XVII – 1713)  Nét de Lleonard Burguès-Safortesa. Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Burguès-Safortesa i Sureda, Joan  (Illes Balears, s XIX – 1858)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda. A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella. Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-. Fou pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burguesa, quadra  (Viladecans, Baix Llobregat)  Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat. Comprenia l'antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al s XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.

27 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Burguesa, serra de na  (Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca Alineació muntanyosa, de direcció sud-oest - nord-est, entre els dos termes. Culmina al puig Gros de Bendinat (485 m alt). Hi foren lliurades les primeres batalles entre Jaume I i els musulmans de l'illa.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burguet  (Alcover, Alt Camp Altre nom de l'antic terme de Bomburguet.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBurguet  (Senterada, Pallars Jussà)  Llogaret (1.078 m alt), a la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamicell. Al s XIX formava municipi amb Cérvoles.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Burguete y Lana, Ricardo  (Saragossa, Aragó, 1871 – València, 1937)  Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguets, Arnau  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Frare dominicà. Assolí un considerable prestigi. Fou provincial de l'orde.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burguny, Jaume  (Catalunya, s XVII – Gibraltar, 11/oct/1704)  Capità de voluntaris. Comandà la primera unitat combatent específicament catalana que lluità a favor de Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Aquesta unitat era a bord de la flota de l'almirall Rooke que atacà i prengué Gibraltar, a la primeria d'agost de 1704. Més tard, la companyia es distingí a la defensa de la plaça durant el llarg setge que patí. A la matinada de l'11/oct s'adonaren de que els atacants havien situat 500 homes dalt del penyal de Gibraltar, i els miquelets de Borguny foren els encarregats de desallotjar-los en una operació difícil i cruenta, que tanmateix reeixí i en la qual Borguny morí, al lloc dit el Salto del Lobo.

33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Buriat  (Fraga, Baix Cinca)  Partida i grup de masos, als plans de Buriat, la zona més oriental de l'altiplà dels Monegros.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burjassénia  (Tortosa, Baix Ebre)  Casa i antic terme, proper a l'Aldea. Al seu costat s'aixeca la torre de Burjassènia (14 m alt) documentada des del 1188. De base circular i molt esvelta, ha estat restauradaInici página recentment.

35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaBurjassot  (Horta del Nord Municipi: 3,48 km2, 59 m alt, 37.641 hab (2014). Situat entre el riu Túria i el barranc de Carraixet, al nord-oest de la ciutat de València. Les sèquies derivades del Túria fan possible l'agricultura de regadiu: blat, farratges, tarongers i patates; però malgrat la riquesa natural de les terres i el regadiu, la població agrària no representa més de l'1 % de la població activa, a conseqüència de l'increment industrial, molt diversificat: al costat de la tèxtil tradicional, hi ha les de ciment, ceràmica, vidre, materials per a la construcció, metal·lúrgiques, mobles i joguines. Explotació de jaciments d'argila. La població s'ha multiplicat gairebé per deu des del començament del s XX, a causa d'un fort corrent immigratori i de la proximitat de València, ciutat de la qual el municipi ha esdevingut de fet un barri. El poble, dalt d'un turó, és d'origen islàmic; la seva expansió vers el nord ha fet que hagí format gairebé un sol nucli urbà amb Godella; hi destaquen l'església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (iniciada el 1737), i l'antic palau senyorial. Dins el terme hi ha les antigues Sitges de Burjassot (excavades a la roca), amb la capella de Sant Roc, i algunes de les alqueries més notables de la comarca, com la del Pi i la del Moro. Àrea comercial de València. Ajuntament

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burriac, castell de  (Cabrera de Mar, Maresme)  Antic castell (o de Sant Vicenç de Burriac), situat al cim del turó de Burriac (401 m alt), a l'extrem d'un contrafort de la Serralada Litoral. Conserva restes de les fortificacions medievals (torre circular i part de la capella de Sant Vicenç). El castell és esmentat ja el 1017, però hi ha vestigis d'una torre de defensa anterior. Als s XII i XIII foren construïdes la torre de l'homenatge, les sitges i la capella. El militar i escriptor Pere Joan Ferrer obtingué (1471) de Joan II la senyoria del Maresme, amb centre al castell de Burriac, el qual reconstruí i amplià (1473). Fou definitivament abandonat al s XVIII. Al vessant de migdia del turó hi ha importants

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBurriel i Garcia Polavieja, Facund  (València, 1876 – 1934)  Polític. Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat. Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Burriel i Guillem, Facund  (Calles, Serrans, 1843 – València, 1911)  Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València. Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.

39 ALGUER - BIOGRAFIA

Burruni, Salvador  (l'Alguer, Sardenya, 1933 - )  Boxador. Campió mundial dels pesos mosca després de vèncer per punts Pone Kingpetch (1965).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Burset, Ramon  (Catalunya, s XVIII - Santes Creus ?, Alt Camp, s XVIII)  Abat de Santes Creus (1756-60 i 1768-72). Durant el seu primer abadiat anà dues vegades a Madrid per aconseguir del rei Carles III que renunciés als impostos que pensava decretar sobre els establiments religiosos. Hi reeixí, no sols per al seu monestir, sinó també a benefici dels altres. Fou reelegit per a un segon abadiat.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Burts  (Viella, Vall d'Aran)  Coma de l'antic mun. de Betlan, és drenada pel riu Burts, afluent del riu Salient per la dreta.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Busa  (Navès, Solsonès)  Llogaret, que formà fins a mitjan s XIX, amb l'antic terme del castell de Castelló, el mun. de Castelló i Busa. L'església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1.360 m alt és al centreInici página presoners francesos (el Capolatell). Hom ha afirmat que el 1812 la guarnició hi proclamà la constitució immediatament després que a Cadis. Durant la Primera Guerra Carlina esdevingué quarter general carlí.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busa, Gabriel  (Barcelona ?, s XV – s XVI)  Frare augustinià. L'any 1507 va publicar, a Barcelona, l'adaptació catalana del vocabulari castellà-llatí de Nebrija, sota el títol de Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis. El pròleg de l'obra va seguit d'una composició poètica en honor de Nebrija feta per Martí Ivarra.

44 CATALUNYA - POLÍTICA

Busca, la  (Barcelona, v 1450 - 1462)  Partit contra l'oligarquia urbana, enfrontat a la Biga, partit de l'alta burgesia. Davant la crisi de mitjan s XV i contrària a les opinions i als interessos de la Biga, propugnava la devaluació de la moneda, el proteccionisme i la reforma i sanejament del govern municipal. Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals. Cercà i trobà el suport reial, gràcies al governador Galceran de Requesens, aconseguiren l'accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures. Aconseguí la primera victòria amb l'aprovació oficial, per part de la reina Maria (1452), del Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, en el qual la Busca tingué un paper predominant. Amb el nomenament de Requesens com a lloctinent reial a Catalunya en lloc de la reina, aquest donà el poder a la Busca el 30/nov/1453, i començà un curt període de redreç de la crisi i suscitaren l'entusiasme popular. Les divisions internes de la Busca entre moderats i radicals i la popularitat de la Biga, que capitalitzà la defensa del príncep Carles de Viana i l'oposició a Joan II, tornà el poder a la Biga, la qual desféu el sindicat (1462) i executà els principals dirigents de la Busca moderada, i començà una llarga guerra contra Joan II (1462-72), que acabà, però, sense aconseguir l'objectiu d'afermar-se en el poder.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buscarons i Pastells, Lluís  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 28/feb/1913 – Girona, 30/ago/1999)  Flabiolaire, compositor, director i pedagog. Nét de Pere Pastells (l'avi Rau), el qual l'inicià en el conreu de la música. Ha estat flabiolaire de diverses cobles, entre d'altres, la de Girona i la d'Els Montgrins, i un dels creadors de la cobla Ciutat de Girona (1975). Autor de bon nombre de sardanes (unes setanta) i de LlegendaInici página del bruel (1975), suite per a cobla.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buscarons i Úbeda, Francesc  (Saragossa, Aragó, 7/feb/1906 – Barcelona, 6/gen/1989)  Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57). Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Buscastell  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buscató i Durlan, Francesc  (Pineda de Mar, Maresme, 21/abr/1940 - )  Jugador de basquetbol. Ha jugat amb el UDB Pineda, el FC Barcelona, el CB Aismalíbar i el CB Joventut de Badalona. Fou 222 vegades internacional i 3 a la selecció europea. El 1969 guanyà el premi Fair-Play atorgat per la UNESCO. Es retirà el 1974.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buscón, Juan  Pseudònim amb que l'escriptor Ezequiel Boixet i Castells signava la secció Busca buscando de "La Vanguardia".

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Buseo, pantà de  (Xera, Plana d'Utiel)  Pantà del riu de Xera, al sud del poble, destinat al regatge. La presa fou construïda entre el 1903 i el 1913.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Buseu  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Antic poble (1.339 m alt), fins al 1969 pertanyia al mun. de Baén, al vessant meridional de la serra de Cuberes. Juntament amb Sant Sebastià de Buseu, Sarroca i Cuberes formà un mun. fins a mitjan s XIX. L'església parroquial de Sant Bernat pertanyia al monestir de Gerri.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBusom i Grau, Simó  (Barcelona, 1927 - )  Pintor. Deixeble de l'Acadèmia Baixas, s'acredità inicialment com a aquarel·lista (1947-48). Després es decantà cap a la pintura a l'oli, en la qual ha aconseguit de destacar com a paisatgista. Pertanyia al grup de la Sala Parés. L'any 1981 li fou atorgat el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

53 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíBusot  (Alacantí Municipi: 33,84 km2, 324 m alt, 3.138 hab (2014). Situat als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó i accidentat a més per la serra de Bonalba. És drenat, entre altres cursos d'aigua, per la rambla de Busot, límit occidental; al nord-est d'Alacant. El terme és molt muntanyós i en gran part ocupat per vegetació natural, formada per brolla. Actualment la vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (ametllers, garrofers i oliveres). Ramaderia (bestiar oví i cabrum). El poble va pertànyer fins a mitjan s XIII al terme d'Alacant; hi destaca l'església parroquial de Sant Llorenç, construïda abans del 1596, ha estat restaurada diverses vegades. Prop del poble, dalt d'un turó, hi ha les ruïnes d'un antic castell. Dins el terme es troba la important cova natural dels Canelobres, amb estalactites i estalagmites. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Busot, banys de  (Aigües de Busot, Alacantí)  Antic balneari d'aigües sulfatades magnèsiques, a 390 m alt, al vessant sud-oriental del Cabeçó, a 1 km del poble, al nord, al costat del santuari de la Mare de Déu de la Salut. Durant la guerra civil de 1936-39 el govern republicà hi traslladà el Preventorio Infantil Antituberculosos de Guadarrama, i el 1939 l'antic balneari fou destinat definitivament a la nova funció com a Preventori Infantil Antituberculós de la Mare de Déu de la Salut, a càrrec, des del 1942, de mercedaris.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Busot, rambla de  (Alacantí Curs d'aigua, que neix al vessant occidental del Cabeçó, la capçalera del qual és la vall d'Abió. És afluent del riu de Montnegre, per l'esquerra, i en el curs més baix pren el nom de barranc de Vergeret.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBusquets, Antoni  Veure> Bosquets, Antoni.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets, Joan  (Catalunya, s XVII)  Genealogista i notari. És autor d'una Genealogia dels ducs de Cardona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets, Joan  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1895 – París, França, 1962)  Pintor. Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naif.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets, Pere  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XV - Catalunya, s XV)  Escriptor. Per encàrrec de la reina Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim, traduí al català les obres Spechio della Croce i Medicina del cuore.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets, Pere  (Catalunya, s XV)  Marí de la segona meitat del segle. Fou un dels caps destacats de les galeres catalanes que cooperaren a la campanya final per conquerir el reialme sarraí de Granada. Hi operava des del 1483.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1772 – Cocabambilla, Perú, 1846)  Missioner del col·legi d'Ocopa. Participà amb Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición. Morí quan acompanyava l'expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Juli Busquets i BragulatBusquets i Bragulat, Juli  (Barcelona, 16/mai/1932 - 21/jul/2001)  Militar i polític. Ingressà a l'exèrcit el 1949, hi mantingué actituds crítiques que li valgueren diverses sancions. Essent comandant d'enginyers i diplomat d'estat major, fou un dels fundadors (1974) de la Unión Militar Demócrata (UMD), de la qual fou primer secretari; el 1975 passà mig any a la presó d'El Hacho, a Ceuta, i després d'abandonar l'exèrcit (1977), fou diputat del PSC-PSOE (1977-89). Professor de la Universitat de Barcelona (1961-69) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1969). És autor delsInici página llibres El militar de carrera en España. Estudio de sociología militar (1967), Introducción a la sociología de las nacionalidades (1971) i de Pronunciamientos y golpes de Estado en España (1982).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Conill, Eusebi  (Barcelona, 1875 – 1962)  Tallista i dibuixant de mobiliari. Treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet. Cap al 1962 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí "Arts i Bells Oficis" (1927-31), de la mateixa entitat.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Cornet, Joan  (Barcelona, 1845 – 1915)  Tapisser decorador. Succeí el seu germà Josep en la direcció de l'obrador barceloní d'ebenisteria, que, fundat el 1840, assolí un prestigi elevat el darrer quart de segle. Fundador del Foment de les Arts Decoratives, n'exercí el càrrec de vice-president del 1903 al 1907.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Dalmau, Joan  (Girona, 1934 - )  Sacerdot i historiador. Féu estudis d'història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l'Església al s XVII. A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l'Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona. Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Grabulosa, Lluís  (Olot, Garrotxa, 18/mar/1947 - )  Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats. També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d'un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a "ElInici página Correo Catalán" (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixach, i Plomes catalanes d'avui, 1982).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Jané, Joan  (Barcelona, 1874 – 1949)  Moblista i decorador. Aprengué a Llotja amb Guitart i Lostaló. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general. Organitzador de l'Exposició del Moble l'any 1929, fou president del Col·legi d'Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Matoses, Jacint  (Catalunya, s XIX - s XX)  Historiador i doctor en teologia. Autor d'episcopologia i d'una obra de generalogia i història titulada Grandeses de la casa de Rocabertí.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Mensa, Pere  (Barcelona, 21/feb/1938 - 11/jul/2001)  Violoncel·lista. Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i J. Ricart i Matas. Seguí cursos de perfeccionament a Laussanne i a Düsseldorf. Fins el 1985 fou violoncel solista de l'OCB i després passà a ésser-ho de l'orquestra del Liceu de Barcelona. Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona. Ha estat membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Mitjans, Francesc  Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Molas, Esteve  (Roda de Ter, Osona, 1908 – Barcelona, 16/des/1991)  Periodista i escriptor. Col·laborà a diverses publicacions i fou director del diari tarragoní "Catalònia" (1935-36). Després de la guerra civil dirigí "Tú", òrgan dels obrers catòlics, a Madrid. Va publicar, entre altres obres: Oasi (1931), L'anticrist a les escoles (1934), Calaixera de romanços reusencs (1966-67), tres monografies locals: EntreInici página vinyes i telers (La vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969) i Montgrony (1969), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971) i un estudi sobre la devoció popular Oracions, eixarms i sortilegis (1985). La seva secció diària Bon dia a "El Correo Catalán", va ser una de les primeres a publicar textos en català.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Mollera, Jaume  (Girona, 1904 - Barcelona, 1968)  Pintor. Dirigí l'Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals. Posteriorment s'ha dedicat també al gravat i a l'escultura, amb realitzacions de notable encert.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Busquets i Mulet, Jaume  (Palma de Mallorca, 1898 – 1971)  Arabista. Fou catedràtic d'àrab vulgar a l'Estudi General Lul·lià i a l'Escola de Comerç, de Palma de Mallorca. Ha publicat Curs pràctic d'ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit. Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrabo-castellà.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Busquets i ÒdenaBusquets i Ódena, Josep  (Fontscaldes, Valls, Alt Camp, jun/1914 - Barcelona, 11/gen/1998)  Escultor. Estudià a l'escola de pintura i escultura de Tarragona sota la direcció de Joan Rebull i exposà per primera vegada l'any 1943. No obstant aixó, la major part de la seva obra la realitzà per encàrrec. D'entre la producció religiosa sobresurt la imatgeria per a diverses esglésies vallenques. És igualment l'autor de monuments, com ara el dedicat als Xiquets de Valls (1969). El seu estil personal, influït per l'obra de Manolo Hugué, arrenca del noucentisme tardà bé que ha tendit vers una suau estilització. Ha estat un dels principals impulsors del Museu de la Ciutat de Valls i darrerament conreà laInici página temàtica femenina en escultures de petit format.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Busquets i PunsetBusquets i Punset, Antoni  (Sant Hilari Sacalm, Selva, 20/oct/1876 - Calders, Bages, 19/ago/1934)  Escriptor i mestre. Seguint la poesia de l'escola creada per Jacint Verdaguer, va escriure els reculls Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897) i Ventijols de Guiller (1901). És autor de l'antologia Aplec (1932), models en prosa i en vers de la nostra renaixença literària elaborada per a les escoles, de les novel·les de costums Dos amors (1907) i Plantalamor (1908), i del recull de contes Del meu viure rural (1929; 2a edició, 1998). També són importants les narracions Del Montseny (1903) i l'ordenació de les poesies de Verdaguer amb el títol La mellor corona (1902). Dirigí la "Revista Il·lustrada Jorba" i col·laborà en diverses publicacions.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Busquets i Servera, Sebastià  (Palma de Mallorca, 1915 - 2000)  Llibreter i pintor, conegut pel pseudònim de Busser. En la seva pintura es barreja la influència d'alguns pintors mallorquins actuals i d'alguns d'estrangers. A les seves galeries té un bon arxiu biobibliogràfic de pintors mallorquins.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Sindreu, Xavier  (Barcelona, 1917 - 15/ago/1990)  Arquitecte. La seva obra pincipal és l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears (1958-62), a Barcelona, d'estil internacional, on incorporà esgrafiats dissenyats per Picasso; quinze arquitectes més participaren en l'agençament interior de l'edifici.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Soler, Salvador  (Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – 1901)  Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer). En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l'asil infantil obrer que duu el seu nom.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBusquets i Torroja, Marçal  (Reus, Baix Camp, 1832 – Barcelona, 1872)  Comediògraf. Començà a escriure en castellà (La humana sabiduría, 1857), però aconseguí la popularitat en passar al català, amb obres com Un poll ressuscitat (1865) en que satiritzava la burgesia, Un pa com unes hòsties (1866), Reus, París i Londres (1866) i Qui al cel escup (1866). Traduí al castellà novel·les de Juli Verne i Alexandre Dumas, entre altres autors.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Busquets i Torroja, Modest  (Reus, Baix Camp, 1831 – Barcelona, 1880)  Comediògraf i periodista. Germà de Marçal. Dirigí diverses publicacions, entre les quals "La Gorra de Cop", i escriví peces teatrals, com les comèdies Sistema Raspall (1866) i La qúestió són quartos (1867), i el drama Amor i gratitud (1868).

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bussac, Sant Julià de  (Reiners, Vallespir Veure> Sant Julià de Bussac.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bussanya, Ramon  (Moià, Bages, s XIX - Catalunya, s XIX)  Polític i escriptor. Diputat liberal per Catalunya a la legislatura del 1822-23. S'exilià a Londres el 1823, i intervingué en la traducció al català del Nou Testament que inicià Josep Melcior Prat el 1831, amb la col·laboració d'Antoni Puig i Blanc. Tornà a Catalunya el 1833, i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835).

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bussols, Sant Joan de  (Albanyà, Alt Empordà Veure> Sant Joan de Bossols (o de Bassols).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bussons, Josep (Jep dels Estanys)  (Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)  Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità. Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de GovernInici página del Principat, que havia estat constituïda a Manresa. Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Carratalà a Berga i per Manso a Castellar de N'Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França. Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bussot, Francí  (Barcelona, s XV)  Poeta. El seu veritable nom era Francí de Sitges. Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei (1458). Era amic de Joan Fogassot i de Lleonard de Sors. Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II. En una ocasió oferí una joia al poeta que cantés més bé la pena d'amor que ell sofria.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bustins  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)  Masia i església (Sant Miquel) (o Agustins), al vessant de la serra de Finestres, a l'esquerra del torrent Mat.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Butinyà i Hospital, Francesc Xavier  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1834 – Tarragona, 1898)  Eclesiàstic i escriptor. Fundador jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l'Havana. Tornà a Catalunya, i fundà a Calella (1875) la congregació de les Serves de Sant Josep, conegudes popularment per butinyanes o josefines. Escriví obres religioses -Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)- i un drama, La venjança del Martre (1871).

88 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí de Dialectologia Catalana (BDC)  (Barcelona, 1913 – 1936)  Revista especialitzada en dialectologia, toponímia, etimologia. Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l'Institut d'Estudis Catalans, amb l'objecte d'informar els col·lectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials. Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època (1913-30). La segona època (1931-36) fou preparada per Joan Coromines iInici página aparegué amb el subtítol de "Revista Catalana de Lingüística".

89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona  (Barcelona, 1901 - )  Publicació de l'institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi. Aparegué inicialment amb el títol de "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans. Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal. Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d'investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d'ells fonamentals.

111 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí de la Generalitat de Catalunya  Veure> Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya.

90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural  (Barcelona, gen/1901 – 1936)  Publicació de l'Institució Catalana d'Història Natural. El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l'entitat. A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.

91 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana  Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya  (Barcelona, jun/1891 – 1938)  Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l'any de la fusió de les dues entitats predecessores. Des del 1970 té una continuïtat en la revista "Muntanya", després d'haver publicat en castellà un volum d'Annals (1939-45) i elInici página trimestral "Boletín de la Sección de Montaña y CADE" (1948-51), que s'havia convertit en la revista bimensual "Montaña" (1952-69). Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l'entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.

93 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí dels Mestres  (Barcelona, 1922 – 1938)  Suplement pedagògic de la revista "Quaderns d'Estudi", creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938. Tractà de qüestions d'ordre tècnic de l'escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.

94 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona  (Barcelona, jun/1931 – des/1938)  Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres. Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes. Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'"Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona", en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques. Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 3/mai/1931 - gen/1939)  Òrgan oficial del govern català, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments. Sortí irregularment; en una primera etapa (3/mai/1931 - 25/gen/1933) portà el títol de "Butlletí de la Generalitat de Catalunya"; en una segona (19/des/1933 - ago/1936), el de "Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya" i tingué una periodicitat diària; en la 26/ago/1936 a gen/1939, prengué el nom de "Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya" i, segons l'Estatut del 1978, el de "Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya".

96 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaButoni, ronda del  Cos policiac de la ciutat de València (Horta), organitzat pel general Elío després de la Guerra del Francès per tal de combatre els roders o bandolers.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Butsems i Marià, Carles  (Barcelona, 1846 – 1902)  Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats. Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d'aquestes matèries.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Butsènit  (Lleida, Segrià)  Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) (o Butsènit de Lleida), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana). Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari. El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d'Araceli, fins aleshores establerta a l'antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat. Una barca travessa el Segre en aquest indret.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Butsènit d'Urgell  (Montgai, Noguera)  Poble (306 m alt), aturonat a la dreta del Sió. El 1415 la senyoria fou adquirida pel monestir de Poblet. L'església de Santa Maria (1758) depèn de la parròquia de Montgai.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxadé i Ribot, Carles  (Barcelona, 1942 - )  Arquitecte. Format a l'Escola de Barcelona, on ocupà la càtedra d'estructures (1970), treballà associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta és la cúpul·la metàl·lica del mercat de Vitòria, per la qual han rebut diversos premis (1977). Així mateix són coautors del projecte de l'estadi i de l'anell olímpic de Montjuïc (juntament amb d'altres arquitectes).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxareu i de Síria, Pere  (Barcelona, 1872 - a 1925)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari "La Barretina". També treballà com a periodista, escrivint al diari "La Veu de Catalunya". Morí en un accident ferroviari.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBuxarrais i Ventura, Ramon  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 12/des/1929 - )  Eclesiàstic. Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d'Agermanament, fou enviat a l'arxidiòcesi d'Antofagasta (Xile), on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d'Antofagasta. Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga. Aquí ha promogut iniciatives culturals (Museu Deiocesà, Centre Diocesà de Teologia). Acostuma a tractar els temes actuals de pastoral a través d'uns escrits titulats Cartas a Valerio, que tenen molta acceptació popular.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxeres i Abat, Josep Antoni  (Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)  Jurista i escriptor. Fill d'Antoni Buxeres i Rosés. Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s'especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l'Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a "El Paladín" (1875), "La Veu de Montserrat" i al "Diario de Barcelona"). Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876). Publicà Exposició que adressa a les Corts... en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al "Fomento de la Población Rural" por Fermín Caballero (1871).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxeres i Rosés, Antoni  (Barcelona, 1780 – 1872)  Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Manso, de qui més tard fou secretari. Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d'Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres barcelonina. Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxó i Bes, Esteve  (Barcelona, s XIX - París, França, s XIX)  Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l'acer. Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials. Devers el 1880 s'establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBuxó i Bes, Manuel  (Barcelona, s XIX)  Gravador. Germà d'Esteve. Hi col·laborà en notables treballs per a llibres.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Buxó i Montesinos, Joaquim  (València, 1932 - )  Escriptor. A deu anys es traslladà a Barcelona, on es llicencià en dret. És autor dels llibres de poesia De la luz y de las sombras (1958), Las islas nos llamaban (premi Boscán 1963) i Mi voz sobre los párpados (premi Ciutat de Barcelona 1968); dels reculls narratius La sangre y la tierra i Foresta vacía de gracias y desgracias; i de les obres teatrals Cinco ante el silencio (1950), Casandra (1954) i Los lises tras el fuego (1969).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buxó i Pujadas, Tomàs  (Barcelona, 1882 – 1962)  Pianista i compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director. Actuà en nombrosos concerts al país i a l'estranger. Dirigí per uns anys l'orquestra de l'Associació Musical. És autor d'obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buyé i Muntané, Francesc  (Barcelona, 1885 - s XX)  Pintor. Treballà alguns anys amb els escenògrafs Moragas i Alarma. Es dedicà a l'escenografia, per bé que no treballà gaire pel seu compte, malgrat la bona qualitat de les seves realitzacions. És autor d'obres remarcables com a aquarel·lista.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Buyreu i Marí, Josep  (Barcelona, 1914 - 2007)  Pintor i periodista. Deixeble de Joan Vila i de Joaquim Mir. Com a pintor s'ha dedicat especialment a la figura en moviment i a temes de teatre i de ballet.


Anar a:    Burgo ]    [ Burgues i ]    [ Burr ]    [ Busq ]    [ Busquets i O ]    [ Butll ]Inici página