|
|
|
Anar a: [ Cama ] [ Camare ] [ Cambre ] [ Camins ] [ Camp de ] [ Campa ] La tinta més pobra de color val més que la millor memòria. (Proverbi xinès) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cama, puig d'en (Baix Camp) Contrafort meridional (717 m alt) de la serra de la Mussara (a la qual s'uneix pel coll de la Batalla) entre les valls de les rieres d'Almoster i de la Selva. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cama i Cirés, Joan (Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938) Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català. Col·laborà a "El Semanario" de Palamós, a "El Eco Bisbalense", i a "La Lucha" de Girona. Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cama i Prats, Martí (Palafrugell, Baix Empordà, 1864 - Reims, Xampanya, França, 1914) Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d'indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers. Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya a París. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camacho i Ariño, Lluís (Saragossa, Aragó, 1918 - ) Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higènico-sanitari de l'escorxador de Barcelona i cap de la unitat d'higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980). Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Associació Veterinària d'Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camallera (Saus, Alt Empordà) Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha. Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu. Antigament donà nom al municipi de Saus. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaña i Burcet, Josep Zacaries (València, s XIX – 1877) Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d'estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure. També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l'Asil del 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaña i Laymon, Josep (València, 1850 – 1926) Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret. Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neogoticisme imperant a Madrid (l'asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l'escala d'honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València). Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i de Conca. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camanyes, Eloi (País Valencià, s XVI – s XVII) Mestre argenter. Actiu entre els anys 1596 i 1646. És autor (1596) del reliquiari de Sant Jordi, d'argent daurat al foc, conservat a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de València. Juntament amb el seu gendre Agustí Roda realitzà, del 1626 al 1638, la Custòdia del Corpus per a la seu de Tortosa, obra interessnt, en argent daurat, ornada d'esmalts blaus. 10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camanyes, Francesc (Vilafranca de Conflent, Conflent, s XVI – València, s XVII) Metge. Es destacà a València, on s'establí. El 1625 hi publicà el tractat In libros duos artis curativae Galeni ad Glauconem Commentaria. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camanyes, Pere (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, s XVI - s XVII) Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València. Publicà In duos libros artiis curativar Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cámara, Pere (Aiora, Vall de Cofrents, 1936 - ) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i l'any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l'estat espanyol. La seva obra s'ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d'Art Contemporani d'Eivissa, al Popular d'Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València. 14 CATALUNYA - MUNICIPI
15 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa, marca de (Noguera) Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar. Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d'Àger, Arnau Mir de Tost, la qual consevaren els seus successors, els Cabrera. Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa, marquesat de (Catalunya) Jurisdicció territorial (que comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada) concedida el 1330 per Alfons III al seu fill Ferran, a la mort del qual (1363) revertí a la corona; el 1368 fou concedida per Pere III al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, la cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual la vengué a la ciutat de Lleida el 1396; el marquesat tornà a la corona el 1414. Adquirida la senyoria per Francesc d'Avinyó, secretari d'Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la meitat de Calaceit. El 1458 fou venuda a Lluís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla. La grandesa d'Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur nét i sisè titular Deigo Sarmiento de los Cobos Luna y Gusmán. Fou setè marquès el seu neboder Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, lloctinent de València i de Sardenya. El fill d'aquest i vuitè marquès, Baltasar Gómez Manrique de Mendoza de los Cobos y Luna, fou general de les galeres de Nàpols i lloctinent d'Aragó. Ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camarasa, pantà de (Camarasa, Noguera) Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s'estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l'aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa. Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable. Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Camarasa i Fontllonga (Àger, Noguera) Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l'edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d'anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari. Les restes mandibulars d'un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d'Amèrica i Asia del Cretaci inferior. 20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Camarata (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camarena i Mahiques, Josep (Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 1921 - ) Historiador. Catedràtic d'institut a Gandia, s'especialitzà en història medieval valenciana. Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996). Ha col·laborat en l'obra col·lectiva Història del País Valencià. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA
23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camarón de la Isla "José Mongé Cruz" (Isla de León, Cadis, Andalusia, 5/des/1950 – Badalona, Barcelonès, 2/jul/1992) Cantant de flamenc. Enregistrà el seu primer disc al 18 anys amb l'acompanyament de Paco de Lucía, i es convertí aviat en un dels intèrprets universals del cante jondo, gènera que va revolucionar i modernitzar. Entre els seus discos destaquen: Camarón de la Isla (1973), Como el agua (1981), Soy gitano (1990), l'antologia Autorretrato 1970-1990 (1990) i Potro de rabia y miel (1992). 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Bonanat, Josep (Sogorb, Alt Palància, 1731 – València, 1803) Pintor. Establert a València, fou cofundador de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l'Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l'art valencià. La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures. Se'n conserven obres en esglésies, 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Melià, Josep Joan (Sogorb, Alt Palència, 1760 – Madrid, 1819) Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma. En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812). Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Camaron i Melià, Manuel (Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806) Pintor. Germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Féu amables escenes de pescadors i de l'Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s'ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l'església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc-Xavier Aspiroz. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cambouliu, Francesc (Palaldà, Vallespir, 1820 – Montpeller, França, 1869) Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d'Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69). Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l'histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l'origen, entre el català i l'occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d'etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès. Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l'Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l'enaltiment de les llengües occitana i catalana. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cambra, Joan (País Valencià, s XVI – s XVII) Arquitecte. Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1601) i construí (1599-1614) la parròquia de Pego (Marina Alta). Hom li ha atribuït l'església arxiprestal d'Albaida (1592-1621). És potser germà seu Domènec Cambra (documentat entre el 1620 i el 1637), també arquitecte, que treballà a Cocentaina. 31 CATALUNYA NORD - EMPRESA Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals (Perpinyà, 1881 - ) Corporació patronal. És concessionària de les instal·lacions comercials i d'acolliment de l'aeroport de Perpinyà-la Llavanera, de l'equipament comercial del port de Portvendres, i, des del 1969, també del port de turisme i del port de pesca de la mateixa vila. Administra el port de turisme del Barcarès. Ha fomentat la creació de l'important Centre d'Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970. Creà, el 1960, un centre de preparació a les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües (inclou el català des del 1971). El 1970 fou creada una Comissió Permanent d'Industrialització entre les cambres de comerç de Barcelona i de Perpinyà. 114 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - EMPRESA
33 ILLES BALEARS - EMPRESA
34 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
35 CATALUNYA - EMPRESA Cambra Oficial del Llibre (Barcelona, 1918 – 1939) Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials, constituïda pels principals editors catalans. Tingué una intensa activitat professional i cultural fins al 1936. Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans. Incorporada el 1939, en acabar la guerra civil, a l'Instituto Nacional del Libro Español, hi mantingué una certa autonomia com a delegació de Catalunya. 36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cambradase, el (Alta Cerdanya) Cim (2.750 m alt) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d'Elna, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d'Eina) i de la Tet (pla de la Perxa). 37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambrerol (Massanes, Selva) Veïnat, a la dreta de la riera de Santa Coloma. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambres, serra de les (Ripollès / Garrotxa) Alineació muntanyosa (957 m alt) de la Serralada Transversal, a l'est del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), i de Sant Ponç d'Aulina, del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa). 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cambriel, Francesc (la Tor de França, Rosselló, 1764 - París, França, 1850) Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc). Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d'alchimie... (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L'obre suscità una sèrie d'articles al "Journal des Savants" (1851). 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cambrils (Odèn, Solsonès) Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l'extrem oriental de la serra d'Odén, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp. Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada, 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cambrils, Ignasi de (Cambrils de Mar, Baix Camp, 1805 - Ceret, Vallespir, 1877) Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor. Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc. És autor de diversos llibres docents i d'un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Cambrils, setge de (Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15/des/1640) Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l'exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila. Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d'Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15. Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d'un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs. El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana. 46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Camí, El (València, 1932 – 1934) Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d'ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d'aquell moment. Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, quadra del (Anoia) Veure> Vilanova del Camí. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, Santa Maria del (la Garriga, Vallès Oriental) Veure> Santa Maria del Camí. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, Santa Maria del (Veciana, Anoia) Veure> Santa Maria del Camí. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, santuari del (Cambrils, Baix Camp) Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el s XIV. L'actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camí, santuari del (Granyena de Segarra, Segarra) Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble. Hom hi celebra, el dijous següent del 8/set, l'anomenada festa del Capítol. Pertanyia a l'orde de l'Hospital. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caminals i Oliveres, Josep (Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979) Pianista. Deixeble d'Enric Granados. Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys. Fundà a Barcelona l'Acadèmia Caminals. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels (Barcelona, 1860 – 1875) Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers. El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera. El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. 56 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels (Barcelona, 1844 – 1860) Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep M. Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses. La línia, inaugurada el 28/oct/1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57). El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres). 57 CATALUNYA - EMPRESA
58 CATALUNYA - EMPRESA Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels (Barcelona, 1850 – 1860) Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva. Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camisó (Catalunya, s XVI) Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l'almirall turc Alí-paixà. 115 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Cammarata, comtat de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, concedida el 1364 a Mateu d'Aragó i Palici, baró de Militello. El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d'Aitona; passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camó, Enric (Tortosa, Baix Ebre, 1842 – Pamplona, Navarra, 1903) Compositor. Fundà el 1860 l'orfeó La Joventut Dertosense. És autor de nombroses sarsueles, d'obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral. 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Camó, Pere (Ceret, Vallespir, 1877 - 1973) Poeta, magistrat i crític d'art. Féu estudis de dret a Tolosa de Lenguadoc i es doctorà a París (1899), on s'havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La 62 CATALUNYA - MUNICIPI
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós, Joan (Catalunya, s XV) Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l'anomenat "Paso Honroso", famós pas d'armes cavalleresc establert al pont de l'Orbigo (Lleó), on també combateren d'altres catalans. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós, Narcís (Girona, s XVII - Barcelona ?, s XVII) Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona. Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camós de les Gavarres (Cruïlles, Baix Empordà) Altre nom de Sant Cebrià dels Alls. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós i Cabruja, Lluís (Palamós, Baix Empordà, 17/abr/1892 – Barcelona, 22/nov/1952) Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados. El 1922 fou nomenat conservador de l'Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a "Barcelona Divulgación Histórica", es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934). 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camós i de Requesens, Marc Antoni de (Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606) Escriptor. D'estament noble, fou capità d'Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l'illa i de les seves possibilitats de defensa (1572). El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l'any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya. Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d'ésser consagrat. És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Camp, monestir del (Paçà, Rosselló) Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d'Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110. El 1592 fou securlaritzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà. Se'n conserva l'antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el s XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp, Sant Pau del (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Pau del Camp. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp, Santa Eulàlia del (Barcelona, Barcelonès) Veure> Santa Eulàlia del Camp. 72 CATALUNYA - EMPRESA Camp, Societat Anònima (Granollers, Vallès Oriental, 1962 - ) Empresa química. Fundada per produir detergents, sabons i altres productes de neteja. Assolí el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora. Sota el control de la família Camp Puigdomènech i posseeix instal·lacions a Granollers i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Les seves vendes el 1983 foren de 24.433 milions de pessetes i donava treball a 897 empleats. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp de la Creu, el (Barcelona) Antic districte de les Corts de Sarrià. Un dels quatre en què fou dividit l'antic terme municipal. Al final del s XIX s'inicià el procés d'expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp de l'Arpa, el (Barcelona, Barcelonès) Barri de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat a la part alta del terme, al límit amb l'àrea d'urbanització prevista pel pla Cerdà. En aquesta zona, antigament anomenada camp de l'Arca, sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya. El 1860, en iniciar-se la urbanització, es produí el canvi de nom. Al seu extrem hom hi construí (1902-12) l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA
77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Camp de Mar, es (Andratx, Mallorca Occidental) Badia (ant: port Andritxol), entre els caps Andritxol i des Llamp. Al fons, al voltant de l'antiga possessió del mateix nom, hi ha el caseriu des Camp de Mar, centre turístic (885 places hoteleres). 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
79 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Camp de sa Mar, es (Sóller, Mallorca Occidental) Veïnat d'es Port de Sóller. Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp de Tarragona, el (Catalunya) Regió natural i històrica, dividida actualment en les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp. Comprèn una extensa plana, al límit sud de la Depressió Pre-litoral, encerclada per la Serralada Pre-litoral (serres de l'Argentera i de Llaberia, muntanyes de Prades i serra de Miramar, el Montagut i el Montmell) i banyada per la Mediterrània. L'origen es remunta al s XII, quan el territori, colonitzat per gent del comtat de Barcelona, fou posat sota domini directe de l'arquebisbat de Tarragona. Al s XIV, i per defensar-se de les exigències de l'arquebisbe, es formà la Comuna del Camp de Tarragona, reunió dels síndics dels pobles, que amb el temps, anà adquirint més poder i representativitat; fou abolida amb el Decret de Nova Planta. 82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp dels Moros (el Pinell de Solsonès, Solsonès) Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d'un turó elevat de caràcter estratègic, des d'on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l'Urgell fins als Prepirineus. Això explica la continuïtat de l'ocupació des d'època ibèrica (s V-III aC), passant per l'època romana (s II aC-s III dC), fins a l'establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors. L'assentament medieval, datat entre els s X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d'un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp d'En Galvany, el (Barcelona, Barcelonès) Antic barri de Sant Gervasi de Cassoles, al sud-oest de l'antic municipi. Urbanitzat a partir del 1866 per Josep Castelló i Galvany, aviat es convertí en barri residencial de Barcelona. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Camp d'En Grassot, el (Barcelona, Barcelonès) Antic barri obrer de Gràcia, al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l'expandiment industrial d'aquella vila a la segona meitat del s XIX. Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Camp d'En Tuset, el (Barcelona, Barcelonès) Zona d'expandiment urbà de l'antiga vila de Gràcia. Format a la segona meitat del s XIX a l'esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de Tuset 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Camp d'Or, el (Banyeres de Mariola, Alcoià) Caseriu, a l'oest de la vila, a la dreta del Vinalopó. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Camp i Llopis, Frederic (Barcelona, 1877 – 1951) Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema. Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l'estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941). 89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Camp i Mercadal, Francesc (Menorca, s XIX – s XX) Escriptor. És autor dels llibres Llum nova (1912) i Folklore menorquí (1918). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campa, Francesc (Catalunya, s XVIII) Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona. Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d'uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campà i Porta, Francesc de Paula (Vic, Osona, 1838 – Barcelona, 1893) Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862). Fou catedràtic d'obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a Barcelona. Col·laborà a "El Compilador Médico" (1865) i fundà i dirigí "La Crónica Médica". Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campabadal i Calvet, Josep (Balaguer, Noguera, 1849 - Costa Rica, 1906) Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago. Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campamar (Begues, Baix Llobregat) Raval, a l'oest del poble. 97 CATALUNYA - EMPRESA Campana, Edicions la (Barcelona, 1985 - ) Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S'ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació. Edita les col·leccions "100 pàgines triadis per mi", "Humor i sàtira" i "Testimonis/Societat" i d'altres que posteriorment ha creat. 98 CATALUNYA - POLÍTICA Campana, La (Catalunya, 1842) Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní "El Republicano"; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé. Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent). Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d'ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campana, puig (Finestrat, Marina Baixa) Veure> Puigcampana, el. 100 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Campana, roc de la (Alt Empordà / Vallespir) Pic (1.398 m alt) del massís del roc de Frausa, al sud-est del 101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campañà i Bandranas, Antoni (Arbúcies, Selva, 15/mar/1906 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28/jun/1989) Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic. La seva primera obra s'inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l'interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles. Després de la guerra civil s'especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista "Luz". És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya. 103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campanar (València, Horta) Barri, situat a l'oest de la ciutat, 1 km a l'esquerra del Túria, al mig de la plana regada. En època islàmica la població era formada per un conjunt d'alqueries. El 1242 era senyoria de Gaspar 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner, Jaume (Palma de Mallorca, 1697 – 1765) Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner, Joan Ramon (Illes Balears, s XIX – Barcelona, 1876) Metge. Establert a Barcelona. És autor d'algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l'Acadèmia de Medicina. Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general. 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner i Fuertes, Àlvar (Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 - Palma de Mallorca, 1894) Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista "Memorial Numismático Español" (1866-80). És autor de Numismática balear (1879) i d'Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857). Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86). 107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau (Palma de Mallorca, 1742 – 1831) Advocat. Fill de Jaume Campaner i Crespí, també advocat. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S'establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l'Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d'Oriola 108 ILLES BALEARS - MUNICIPI
109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Campaneta, la (Oriola, Baix Segura) Poble (21 m alt), situat a la zona d'horta de l'esquerra del riu, al llarg de la sèquia d'Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d'Almisdrà i de Sant Salvador d'Oriola. L'actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952. 110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Campanitx, cap de (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cap de la costa oriental de l'illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d'en Valls, format per un promontori de 135 m d'alt. 111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Campanyà (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí. L'antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquia 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campanyà i Mas, Camil (Barcelona, 1892 - Belloy-en-Santerre, Picardia, França, 1916) Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics "La Tralla" i "La Nació". Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d'exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic "Fora Grillons". Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Muncial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d'enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats. A la fi del 1915, després de les accions de l'Artois i de la ampanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s'enrolà com a voluntari. Al front, on morí, fundà el periòdic "La Trinxera Catalana". 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Campanyes, Bernat de (Catalunya, s XII) Comanador de Miravet de l'orde del Temple. Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l'expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l'illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.
Anar a: [ Cama ] [ Camare ] [ Cambre ] [ Camins ] [ Camp de ] [ Campa ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cambó i Batlle, Francesc
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Camp i Oliveras, Manuel
Campalans i Puig, Rafael
Campanet