A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cama ]    [ Camare ]    [ Cambre ]    [ Camins ]    [ Camp de ]    [ Campa ]

La tinta més pobra de color val més que la millor memòria. (Proverbi xinès)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cama, puig d'en  (Baix Camp)  Contrafort meridional (717 m alt) de la serra de la Mussara (a la qual s'uneix pel coll de la Batalla) entre les valls de les rieres d'Almoster i de la Selva.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cama i Cirés, Joan  (Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)  Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català. Col·laborà a "El Semanario" de Palamós, a "El Eco Bisbalense", i a "La Lucha" de Girona. Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cama i Prats, Martí  (Palafrugell, Baix Empordà, 1864 - Reims, Xampanya, França, 1914)  Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d'indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers. Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d'Espanya a París.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCamacho, Miguel Antonio  ( ? , s XVIII – València, 1843)  Polític. Cap polític de València (1842-43). Durant el seu govern intentà de pacificar les disputes entre progressistes i demòcrates. En produir-se l'alçament contra Espartero intentà de sufocar-lo, però fou mort en un avalot popular.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camacho i Ariño, Lluís  (Saragossa, Aragó, 1918 - )  Veterinari. El 1946 es traslladà a Barcelona on ha realitzat tota la seva tasca professional. Fou el responsable del control higènico-sanitari de l'escorxador de Barcelona i cap de la unitat d'higiene dels aliments i zoonosis transmissibles (1980). Ha col·laborat activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Associació Veterinària d'Especialistes de Petits Animals (AVEPA, 1963) i de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Ha publicat destacats treballs sobre antropozoonosi, encologia i higiene.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camallera  (Saus, Alt Empordà)  Poble i cap del municipi, situat a la zona de petits turons entre el Fluvià i el Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme, la riera de Cotet o de Saus, que davalla de la serra de Valldevià, al límit oriental del terme. El bosc de pins i alzines ocupa unes 200 ha. Agricultura de cereals, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina. Avicultura. Indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Destaquen les grans cases pairals de Can Ferrer, Pagès i Can Feliu. Antigament donà nom al municipi de Saus.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camaña i Burcet, Josep Zacaries  (València, s XIX – 1877)  Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d'estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure. També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l'Asil delInici página Marqués de Campo, a València.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camaña i Laymon, Josep  (València, 1850 – 1926)  Arquitecte i polític. Fill de Josep Zacaries Camaña i Burcet. Llicenciat en ciències i en dret. Fou arquitecte diocesà i construí esglésies i convents segons el neogoticisme imperant a Madrid (l'asil del Marqués de Campo, 1882-84, el convent de les Saleses i l'escala d'honor del palau arquebisbal, 1885, tots tres a València). Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil a Lleida i de Conca.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camanyes, Eloi  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Mestre argenter. Actiu entre els anys 1596 i 1646. És autor (1596) del reliquiari de Sant Jordi, d'argent daurat al foc, conservat a l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de València. Juntament amb el seu gendre Agustí Roda realitzà, del 1626 al 1638, la Custòdia del Corpus per a la seu de Tortosa, obra interessnt, en argent daurat, ornada d'esmalts blaus.

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Camanyes, Francesc  (Vilafranca de Conflent, Conflent, s XVI – València, s XVII)  Metge. Es destacà a València, on s'establí. El 1625 hi publicà el tractat In libros duos artis curativae Galeni ad Glauconem Commentaria.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camanyes, Pere  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, s XVI - s XVII)  Metge. Estudià medicina a Perpinyà, on es doctorà el 1586. Fou catedràtic de la Universitat de València. Publicà In duos libros artiis curativar Galeni ad Glauconem commentaria (1625) sobre les febres segons les teories galèniques, obra que dedicà al bisbe de Tortosa, Agustí Spínola.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCámara  (Elda, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, al vessant septentrional de la serra de Càmara (838 m alt), que s'estén a la dreta del Vinalopó.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cámara, Pere  (Aiora, Vall de Cofrents, 1936 - )  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i l'any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l'estat espanyol. La seva obra s'ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d'Art Contemporani d'Eivissa, al Popular d'Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraCamarasa  (Noguera Municipi: 157,1 km2, 321 m alt, 911 hab (2014). Situat a la falda de la serra Carbonera, ocupa un territori molt extens, a la vall on conflueixen la Noguera Pallaresa i el Segre, el qual penetra al terme a través del congost de Camarasa, al nord-est de Balaguer. El terme inclou els pantans de Camarasa i de Sant Llorenç de Montgai, per aprofitament elèctric. El territori, accidentat al nord per la serra de Montsec, és abundant en boscos i pastures. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà (blat, ordi, farratges, olivera, vinya, ametllers), de regadiu (hortalisses, patates i cereals), gràcies als regatges derivats del Segre; la ramaderia (ovina, de conills, bovina) i la indústria agropecuària (molins d'oli, pinsos compostos). Hi ha una cooperativa agrícola i dues centrals hidroelèctriques. La vila és a l'esquerra del Segre, al peu d'un turó presidit pel castell de Camarasa, d'origen islàmic, i l'església romànica; l'església parroquial de Sant Miquel és del s XVIII...  Segueix... 

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camarasa, marca de  (Noguera Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar. Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d'Àger, Arnau Mir de Tost, la qual consevaren els seus successors, els Cabrera. Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batlliaInici página reial, nucli de la vegueria de Camarasa. El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d'Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d'Urgell, però retornà pocs anys després a la corona.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camarasa, marquesat de  (Catalunya Jurisdicció territorial (que comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada) concedida el 1330 per Alfons III al seu fill Ferran, a la mort del qual (1363) revertí a la corona; el 1368 fou concedida per Pere III al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, la cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual la vengué a la ciutat de Lleida el 1396; el marquesat tornà a la corona el 1414. Adquirida la senyoria per Francesc d'Avinyó, secretari d'Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la meitat de Calaceit. El 1458 fou venuda a Lluís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla. La grandesa d'Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur nét i sisè titular Deigo Sarmiento de los Cobos Luna y Gusmán. Fou setè marquès el seu neboder Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, lloctinent de València i de Sardenya. El fill d'aquest i vuitè marquès, Baltasar Gómez Manrique de Mendoza de los Cobos y Luna, fou general de les galeres de Nàpols i lloctinent d'Aragó. Ha donat nom a la regió de la Noguera anomenada el Marquesat.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camarasa, pantà de  (Camarasa, Noguera)  Embassament (113 milions de m3) de la Noguera Pallaresa que s'estén al llarg de 20 km des del Montsec fins prop de l'aiguabarreig amb el Segre, on hi ha la resclosa (92 m alt) i la central elèctrica de Camarasa. Fou construït el 1920 per la Canadenca (actualment pertany a la FECSA); a causa de les filtracions amb les calcàries calgué construir una gran pantalla de ciment impermeable. Té una potència instal·lada de 56.000 kW i una producció mitjana anual de 208 milions de kWh.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCamarasa, vegueria de  (Catalunya Antiga demarcació administrativa, creada el 1247 (dita també vegueria de Camarasa, Cubells i Montgai i, al s XIV, del Marquesat) al voltant de la marca de Camarasa. Fou creada després de la creació de la batllia reial el 1247, i ampliada vers el 1279. En adquirir la ciutat de Lleida el marquesat de Camarasa el 1396, la vegueria passà sota la jurisdicció del veguer de Lleida com a sots-vegueria, la qual, però, no persistí i fou repartida, al s XVII, entre les vegueries de Lleida i d'Agramunt.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camarasa i Fontllonga  (Àger, Noguera)  Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l'edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d'anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari. Les restes mandibulars d'un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d'Amèrica i Asia del Cretaci inferior.

20 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Camarata  (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Un dels tres barris en què era dividida tradicionalment la vila.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camarena i Mahiques, Josep  (Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 1921 - )  Historiador. Catedràtic d'institut a Gandia, s'especialitzà en història medieval valenciana. Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996). Ha col·laborat en l'obra col·lectiva Història del País Valencià.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCamareria  (la Pobla de Mafumet, Tarragonès)  Antiga quadra, la qual, juntament amb Reus, era, el 1392, del patrimoni i de la jurisdicció del cambrer de la seu de Tarragona.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EbreCamarles  (Baix Ebre Municipi: 25,2 km2, 13 m alt, 3.514 hab (2014). Situat entre la serra del Boix i l'angle nord-oest del delta de l'Ebre, del qual ocupa una petita part. Es va separar del terme de Tortosa el 1978. El canal de Camarles hi permet els conreus d'arròs i, en segon terme, d'hortalisses i cítrics. Més extens és el secà, dedicat al conreu d'oliveres, ametllers i garrofers. L'avicultura i el turisme son activitats complementàries. El poble, d'origen islàmic, és troba allargat seguint la línia del ferrocarril, a llevant del terme, i dominat per l'església parroquial de Sant Jaume; conserva l'antiga torre del castell, de pedra i circular. Prop del nucli urbà han estat excavades les restes d'un poblat ibèric. Dins el terme hi ha la masia de la Granadella i les caseries del Lligallo del Gànguil i el Lligalló del Roig. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola Sant Àngel - Motoclub - Penya ciclista Sant Marc

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camarón de la Isla "José Mongé Cruz"  (Isla de León, Cadis, Andalusia, 5/des/1950 – Badalona, Barcelonès, 2/jul/1992)  Cantant de flamenc. Enregistrà el seu primer disc al 18 anys amb l'acompanyament de Paco de Lucía, i es convertí aviat en un dels intèrprets universals del cante jondo, gènera que va revolucionar i modernitzar. Entre els seus discos destaquen: Camarón de la Isla (1973), Como el agua (1981), Soy gitano (1990), l'antologia Autorretrato 1970-1990 (1990) i Potro de rabia y miel (1992).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camaron i Bonanat, Josep  (Sogorb, Alt Palància, 1731 – València, 1803)  Pintor. Establert a València, fou cofundador de l'Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l'Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l'art valencià. La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures. Se'n conserven obres en esglésies,Inici página museus i col·leccions privades del País Valencià, Madrid, Barcelona, etc.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camaron i Melià, Josep Joan  (Sogorb, Alt Palència, 1760 – Madrid, 1819)  Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma. En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812). Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camaron i Melià, Manuel  (Sogorb, Alt Palància, 1763 – 1806)  Pintor. Germà de Josep Joan. Conreà preferentment la pintura religiosa i el retrat. Fou membre de l'Acadèmia de Sant Carles de València. Féu amables escenes de pescadors i de l'Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s'ha perdut. També cal fer esment de les pintures de la mitja taronja del presbiteri i dels medallons de la volta de la catedral de Sogorb, de l'església de Sant Miquel de Llíria i del retrat de Don Francesc-Xavier Aspiroz.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Cambó i BatlleCambó i Batlle, Francesc  (Verges, Baix Empordà, 2/set/1876 - Buenos Aires, Argentina, 30/abr/1947)  Polític, advocat i economista. Es llicencià en filosofia i lletres (1896) i en dret (1897) a la Universitat de Barcelona. Afiliat al Centre Escolar Catalanista (1893), on féu amistat amb Prat de la Riba, i en fou president. Fou regidor regionalista a l'ajuntament de Barcelona (1901) i milità a la Lliga Regionalista des de la seva fundació. A Madrid, malgrat que no era diputat, dirigí l'acció dels parlamentaris regionalistes que miraven d'impedir l'aprovació de la llei de Jurisdiccions. Un cop aprovada, participà activament en la constitució de Solidaritat Catalana i quan es dirigia a un acte de propaganda amb Nicolás Salmerón, fou víctima d'un atemptat a Hostafrancs (18/mai/1907), atribuït alsInici página lerrouxistes. Les eleccions a diputats foren un triomf complert de Solidaritat Catalana i de Cambó, que obtingué la primera acta de diputat. Durant quinze anys, visqué alternativament a...  Segueix... 

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cambouliu, Francesc  (Palaldà, Vallespir, 1820 – Montpeller, França, 1869)  Historiador de la literatura. Fou professor a les universitats d'Estrasburg (1859-62) i de Montpeller (1862-69). Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l'histoire de la littérature catalane (1857), on mostrà la diferència, des de l'origen, entre el català i l'occità. Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d'etimologia catalana. Escriví tres novel·les en francès. Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l'Etude des Langues Romanes (1869), destinada a l'enaltiment de les llengües occitana i catalana.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cambra, Joan  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Arquitecte. Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1601) i construí (1599-1614) la parròquia de Pego (Marina Alta). Hom li ha atribuït l'església arxiprestal d'Albaida (1592-1621). És potser germà seu Domènec Cambra (documentat entre el 1620 i el 1637), també arquitecte, que treballà a Cocentaina.

31 CATALUNYA NORD - EMPRESA

Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals  (Perpinyà, 1881 - )  Corporació patronal. És concessionària de les instal·lacions comercials i d'acolliment de l'aeroport de Perpinyà-la Llavanera, de l'equipament comercial del port de Portvendres, i, des del 1969, també del port de turisme i del port de pesca de la mateixa vila. Administra el port de turisme del Barcarès. Ha fomentat la creació de l'important Centre d'Importació de Sant Carles, del qual és propietària des del 1970. Creà, el 1960, un centre de preparació a les Escoles Superiors de Comerç, i el 1969, un laboratori de llengües (inclou el català des del 1971). El 1970 fou creada una Comissió Permanent d'Industrialització entre les cambres de comerç de Barcelona i de Perpinyà.

114 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCambra de la Sumària  (Nàpols, Itàlia, s XV - 1807)  Tribunal instituït pel rei Alfons IV de Catalunya-Arago i presidit pel lloctinent del gran canceller. La seva competència s'estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals. Fou reformat per Felip II i per Felip IV, i fou abolit el 1807.

32 CATALUNYA - EMPRESA

logo de la Cambra de Comerç de BarcelonaCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  (Barcelona, 1967 - )  Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912. A més de les funcions d'organisme consultiu de l'administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l'arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l'estudi de l'economia catalana com són el "Boletín de Estadística y Coyuntura", amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la "Memòria econòmica de Catalunya" (anual) i el butlletí "Catalunya exporta". La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya. Cambra de Comerç de Barcelona

33 ILLES BALEARS - EMPRESA

logo de la Cambra de Comerç de MallorcaCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1886 - )  Corporació patronal, Amb jurisdicció en aquesta illa i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924. Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat. Cal esmentar la seva participació en la creació de l'Escola de Comerç (1900-07), del Foment del Turisme (1905), l'organització de l'Exposició de productes de les Balears (1910), la creació de l'Escola de Nàutica (1920), i la participació activa en l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de les IllesInici página (1932). El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial pel coneixement de les Illes. Entre les seves publicacions cal destacar la memòria comercial i de treballs que és editada anualment des del 1918, i que fins a temps recents ha estat l'única publicació de tipus econòmic de les Illes; la tesi doctoral Mallorca, el Sur y el Sureste (1964), de V.M. Rosselló i Verger; La història de la Cambra (1961), de B. Barceló i Pons i el llibre de Ll. Ripoll sobre la vida de la corporació editat amb motiu del centenari el 1986. Cambra de Comerç de Mallorca (en castellà)

34 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

logo de la Cámara de ValènciaCambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València  (València, 1887 - )  Corporació patronal. Fundada amb la pecualiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d'una secció d'agricultura, que desaparegué el 1891. En fou el primer president E. Garcia Monfort. Ha col·laborat en manifestacions com l'Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana el 1952. Des del 1902 publica un butlletí informatiu que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià, i, des del 1912, la "Memoria Comercial", que és una anuari estadístic provincial. Ha publicat treballs a favor de les zones franques (1916, 1934 i 1951) i algunes visions de l'economia de tot el País, com La futura economía valenciana, de J. Bellver (1933). Cámara de València

35 CATALUNYA - EMPRESA

Cambra Oficial del Llibre  (Barcelona, 1918 – 1939)  Corporació oficial per a la defensa del llibre i dels interessos editorials, constituïda pels principals editors catalans. Tingué una intensa activitat professional i cultural fins al 1936. Instituí la Festa del Llibre i publicà els primers catàlegs bibliogràfics catalans. Incorporada el 1939, en acabar la guerra civil, a l'Instituto Nacional del Libro Español, hi mantingué una certa autonomia com a delegació de Catalunya.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cambradase, el  (Alta Cerdanya Cim (2.750 m alt) del massís del Puigmal, al nord de la Torre d'Elna, a la línia de crestes que separa les valls del Segre (riu d'Eina) i de la Tet (pla de la Perxa).

37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCambrai, lliga de  (Cambrai, França, 1508)  Aliança formada per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l'emperador Maximilià I contra Venècia. Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gal·lípoli, Trani i Polignano, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d'hipotecar a Venècia. Ho assolí (1509) gràcies a l'acció de l'almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l'exèrcit catalano-aragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s'adheria (la Santa Lliga).

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cambrerol  (Massanes, Selva)  Veïnat, a la dreta de la riera de Santa Coloma.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cambres, serra de les  (Ripollès / Garrotxa)  Alineació muntanyosa (957 m alt) de la Serralada Transversal, a l'est del turó de Castelltallat, entre les valls de Santa Llúcia de Puigmal, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), i de Sant Ponç d'Aulina, del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cambriel, Francesc  (la Tor de França, Rosselló, 1764 - París, França, 1850)  Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc). Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d'alchimie... (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L'obre suscità una sèrie d'articles al "Journal des Savants" (1851).

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cambrils  (Odèn, Solsonès)  Poble (1.135 m alt) i agrupament més important del municipi, al sud-oest de la tossa de Cambrils (1.813 m alt), a l'extrem oriental de la serra d'Odén, que el coll de Cambrils (1.260 m alt) uneix a la serra de Turp. Sota el coll, prop del caseriu de Llinars, a la font Salada, neix la ribera Salada,Inici página que deixa a la dreta l'església parroquial de Sant Martí (consagrada el 1051), passa pel molí de Cambrils (on hi ha un salt d'aigua) i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils), on preparaven la sal recollida per evaporació al llarg del riu. La sal de Cambrils ha estat molt utilitzada per al bestiar. El lloc ja és esmentat el 839; la senyoria pertangué als vescomtes de Cardona.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampCambrils  (Baix Camp Municipi: 35,2 km2, 24 m alt, 33.301 hab (2014), o Cambrils de Mar. Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l'antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils). L'economia es reparteix entre l'agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l'aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l'avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Pel maig hi té lloc la Fira de l'Ascensió. La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d'Alforja; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, del s XVII. Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d'En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d'origen medieval, el santuari del Camí i el parc de Samà, amb grans jardins i un palau del s XIX. Àrea comercial de Reus. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Informació - Diari Digital - Cooperativa

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cambrils, Ignasi de  (Cambrils de Mar, Baix Camp, 1805 - Ceret, Vallespir, 1877)  Frare caputxí. El 1858 anà a Guatemala per establir-hi un noviciat del seu orde. Hi féu de professor. Quan els caputxins foren expulsats de Guatemala (1872) passà a ensenyar a Nord-amèrica i a Tolosa de Llenguadoc. És autor de diversos llibres docents i d'un Cronicón de la misión de los padres capuchinos en Centro-América (1844-1872), que el cardenal Vives i Tutó féu publicar el 1888.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCambrils, Santa Magdalena de  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Veure> Santa Magdalena de Cambrils.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cambrils, setge de  (Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15/des/1640)  Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l'exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila. Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d'Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15. Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d'un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d'Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs. El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

46 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCameles  (Rosselló Municipi: 12,72 km2, 350 m alt, 417 hab (2012), (fr: Camélas). Situat en un terreny accidentat, entre la zona muntanyosa del nord dels Aspres i al límit amb la plana del Rosselló, drenat per les rieres de Castellnou i de les Illes, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí, on hi ha l'ermita de Sant Martí de Cameles. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura, de regadiu i de secà (el cultiu predominant és la vinya), complementada per la ramaderia. La població s'ha reduït a la meitat des del 1856 (607 h). El poble es concentra al voltant de l'antic castell de Cameles (esmentat al s XI); l'església parroquial de Sant Fruitós, d'origen pre-romànic i refeta al s XIV, conserva un portal romànic (s XII) i pintures murals i dos retaules gòtics. Dins el terme hi ha els llogarets de Polig i Vallicrosa. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

47 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Camí, El  (València, 1932 – 1934)  Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d'ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d'aquell moment. Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins,Inici página Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l'època. Desplegà una campanya permanent a favor de l'autonomia del Païs Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d'acostament polític al Principat. El setmanari arribà al número 133, i deixà d'aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d'Octubre.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camí, quadra del  (Anoia Veure> Vilanova del Camí.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camí, Santa Maria del  (la Garriga, Vallès Oriental Veure> Santa Maria del Camí.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camí, Santa Maria del  (Veciana, Anoia Veure> Santa Maria del Camí.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camí, santuari del  (Cambrils, Baix Camp)  Santuari (Mare de Déu del Camí), esmentat ja el s XIV. L'actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camí, santuari del  (Granyena de Segarra, Segarra)  Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble. Hom hi celebra, el dijous següent del 8/set, l'anomenada festa del Capítol. Pertanyia a l'orde de l'Hospital.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caminals i Oliveres, Josep  (Roda de Ter, Osona, 1900 – Barcelona, 1979)  Pianista. Deixeble d'Enric Granados. Actuà com a solista i com a acompanyant, durant uns deu anys. Fundà a Barcelona l'Acadèmia Caminals.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCamino i Vega de la Iglesia, Jaume  (Barcelona, 11/jun/1936 - )  Realitzador cinematogràfic. Produí i dirigí Los felices 60 (1963), el 1969 realitzà Mañana será otro día, visió crítica del món del cinema i la publicitat, i el 1967 España otra vez. Jurtzenka, un invierno en Mallorca, film de maduresa, d'un plàstica sumptuosa i preciocista. Destaquen els films sobre la darrera guerra civil: Las largas vacaciones del 36 (1976) i El llarg hivern (1991), Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor pel·lícula. Participà en la fundació de l'Institut del Cinema Català.

55 CATALUNYA - EMPRESA

Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, Companyia dels  (Barcelona, 1860 – 1875)  Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona, formada per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers. El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera franco-espanyola, entre Portbou i Cervera. El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell (1875) amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Camins de Ferro de Barcelona a Mataró, Companyia dels  (Barcelona, 1844 – 1860)  Societat creada amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península, entre Barcelona i Mataró. La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern (1843) a Josep M. Roca, el qual assolí aportacions de capital angleses. La línia, inaugurada el 28/oct/1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar (1852-57). El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers (abans, Companyia del Ferrocarril del Nord de Catalunya): en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona (després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres).

57 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCamins de Ferro del Centre de Catalunya, Companyia dels  (Barcelona, 1854 – 1861)  Societat creada per a l'explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell. Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.

58 CATALUNYA - EMPRESA

Camins de Ferro del Nord de Barcelona, Companyia dels  (Barcelona, 1850 – 1860)  Societat creada per a construir la línia de ferrocarrils de Barcelona a Granollers (28,5 km), que entrà en servei el 1854, i que fou prolongada el 1860 fins a prop de Maçanet de la Selva. Aviat canvià el nom pel de Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers, que el 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i donà lloc a la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camisó  (Catalunya, s XVI)  Mariner. Participà a la batalla de Lepant (1572). Hi capturà el pavelló de combat de l'almirall turc Alí-paixà.

115 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cammarata, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, concedida el 1364 a Mateu d'Aragó i Palici, baró de Militello. El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d'Aitona; passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camó, Enric  (Tortosa, Baix Ebre, 1842 – Pamplona, Navarra, 1903)  Compositor. Fundà el 1860 l'orfeó La Joventut Dertosense. És autor de nombroses sarsueles, d'obres simfòniques, de música de cambra, de música religiosa i coral.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Camó, Pere  (Ceret, Vallespir, 1877 - 1973)  Poeta, magistrat i crític d'art. Féu estudis de dret a Tolosa de Lenguadoc i es doctorà a París (1899), on s'havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de LaInici página Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual "18º de Latitude Sud". És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l'Académie Française. La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l'assaig Aristide Maillol (1926).

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyCamós  (Pla de l'Estany Municipi: 15,7 km2, 168 m alt, 686 hab (2014). Situat al sud de la comarca, prop del torrent de Revardit, al peu del Rocacorba, al nord-oest de Girona, entre el pla i la serra de Camós. La zona muntanyosa és ocupada per boscos i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals i farratge), complementada pel regadiu (hortalisses), la ramaderia (bovina i porcina) i la cria d'animals de granja. Explotació forestal. El poblament és dispers. El cap del municipi és el poble de Sant Vicenç de Camós, l'església parroquial del qual conserva un campanar romànic. Dins el terme hi ha també el poble de Santa Maria de Camós i l'església de Santa Magdalena de Noves, d'origen romànic. Àrea comercial de Banyoles, de la qual depèn econòmicament gràcies a la seva proximitat. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camós, Joan  (Catalunya, s XV)  Cavaller errant. Fou un dels qui anaren a lluitar, el 1434, a l'anomenat "Paso Honroso", famós pas d'armes cavalleresc establert al pont de l'Orbigo (Lleó), on també combateren d'altres catalans.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camós, Narcís  (Girona, s XVII - Barcelona ?, s XVII)  Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona. Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbresInici página del venerable Fray Dalmacio Ciurana (1690), reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camós de les Gavarres  (Cruïlles, Baix Empordà Altre nom de Sant Cebrià dels Alls.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camós i Cabruja, Lluís  (Palamós, Baix Empordà, 17/abr/1892 – Barcelona, 22/nov/1952)  Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados. El 1922 fou nomenat conservador de l'Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a "Barcelona Divulgación Histórica", es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l'Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camós i de Requesens, Marc Antoni de  (Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606)  Escriptor. D'estament noble, fou capità d'Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l'illa i de les seves possibilitats de defensa (1572). El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l'any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya. Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d'ésser consagrat. És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCamp, el  (Garriguella, Alt Empordà)  Santuari de la Mare de Déu del Camp (o el Camp de Garriguella), situat prop del poble. Fou un antic priorat benedictí (Santa Maria del Camp) depenent del monestir de Roses; ja és esmentat al començament del s XIII. El 1592 fou unit, juntament amb el de Roses, al monestir d'Amer. Subsistí fins al 1835.

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Camp, monestir del  (Paçà, Rosselló)  Antic priorat canonical (Santa Maria del Camp), fundat el 1090 per Pere Rigau, fundador de Vilabertran. El bisbe d'Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110. El 1592 fou securlaritzat i subsistí amb títol prioral fins al 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà. Se'n conserva l'antiga església (construïda pels Rocabertí en 1067-87), a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, el s XII, i el claustre, gòtic, el 1307. El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp, Sant Pau del  (Barcelona, Barcelonès Veure> Sant Pau del Camp.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp, Santa Eulàlia del  (Barcelona, Barcelonès Veure> Santa Eulàlia del Camp.

72 CATALUNYA - EMPRESA

Camp, Societat Anònima  (Granollers, Vallès Oriental, 1962 - )  Empresa química. Fundada per produir detergents, sabons i altres productes de neteja. Assolí el primer lloc entre les empreses espanyoles del ram, amb una important activitat exportadora. Sota el control de la família Camp Puigdomènech i posseeix instal·lacions a Granollers i al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Les seves vendes el 1983 foren de 24.433 milions de pessetes i donava treball a 897 empleats.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCamp de la Bota, el  (Barcelona / Sant Adrià del Besòs, Barcelonès)  Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929. A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d'immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou. L'any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L'equipament comercial és gairebé nul, i el técnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d'iniciativa particular, una de les quals per a gitanos. El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola. Fou lloc d'execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camp de la Creu, el  (Barcelona Antic districte de les Corts de Sarrià. Un dels quatre en què fou dividit l'antic terme municipal. Al final del s XIX s'inicià el procés d'expandiment i urbanització vers Collblanc, fora ja del pla Cerdà.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp de l'Arpa, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, situat a la part alta del terme, al límit amb l'àrea d'urbanització prevista pel pla Cerdà. En aquesta zona, antigament anomenada camp de l'Arca, sorgí durant la primera meitat del s XIX el barri dit de la Muntanya. El 1860, en iniciar-se la urbanització, es produí el canvi de nom. Al seu extrem hom hi construí (1902-12) l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCamp de les Lloses  (Tona, Osona)  Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC. La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d'un important conjunt de monedes i ceràmiques d'importació d'origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Camp de Mar, es  (Andratx, Mallorca Occidental)  Badia (ant: port Andritxol), entre els caps Andritxol i des Llamp. Al fons, al voltant de l'antiga possessió del mateix nom, hi ha el caseriu des Camp de Mar, centre turístic (885 places hoteleres).

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóCamp de Mirra, el  (Alt Vinalopó Municipi: 21,8 km2, 590 m alt, 437 hab (2014). Estés per la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, que corre pel sud del terme, a la falda de la serra de Beneixama. Bona part del territori és ocupada per pastures. Els conreus, predominantment de secà (oliveres i vinya), ocupen una tercera part de la superfície i són la base de l'economia local; les sèquies derivades del Vinalopó fan possible el regadiu (hortalisses, llegums i farratges). El poble és al peu del tossal de Sant Bartomeu, on hi ha restes de l'antic castell islàmic d'Almirra, on tingué lloc el tractat d'Almirra, i també restes ibèriques. L'església parroquial de Sant Bartomeu, que va donar origen al poble, és del s XVIII. Per Nadal hi tenen lloc les populars Festes dels Folls. Àrea comercial de Villena. Ajuntament (en castellà)

79 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del Camp de MorvedreCamp de Morvedre, el  (País Valencià Comarca: 271,16 km2, 90.178 hab (2012), cap: Sagunt. Situada al sector litoral, entre les comarques de la Plana Baixa, al nord, l'Alt Palància i el Camp de Túria, a l'oest, i l'Horta del Nord, al sud. GEOGRÀFIA FÍSICA: És ocupada pels contraforts més orientals del sistema ibèric, ja de poca altitud. Les serralades estan formades per materials secundaris (triàsics, juràssics i del cretaci superior), mentre els sectors plans són recoberts de materials quaternaris. El relleu està constituït per la vall del Palància, que ha excavat dos serrats paral·lels, perpendiculars a la línia de la costa; les serres d'Almenara i la Calderona, al qual culmina al pic Garbí, de 670Inici página m alt. La resta configura la plana costanera, de litoral rectilini, només afectat pel delta del Palància, que constitueix des del punt de vista agrícola la prolongació de l'Horta. El Palància, que rep la rambla del Segó, és l'únic riu de la comarca, i les poques aigües que duu, de règim mediterrani, són molt...  Segueix... 

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Camp de sa Mar, es  (Sóller, Mallorca Occidental Veïnat d'es Port de Sóller. Situat al fons de la badia de Sóller, sobre una antiga llacuna.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp de Tarragona, el  (Catalunya Regió natural i històrica, dividida actualment en les comarques del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp. Comprèn una extensa plana, al límit sud de la Depressió Pre-litoral, encerclada per la Serralada Pre-litoral (serres de l'Argentera i de Llaberia, muntanyes de Prades i serra de Miramar, el Montagut i el Montmell) i banyada per la Mediterrània. L'origen es remunta al s XII, quan el territori, colonitzat per gent del comtat de Barcelona, fou posat sota domini directe de l'arquebisbat de Tarragona. Al s XIV, i per defensar-se de les exigències de l'arquebisbe, es formà la Comuna del Camp de Tarragona, reunió dels síndics dels pobles, que amb el temps, anà adquirint més poder i representativitat; fou abolida amb el Decret de Nova Planta.

82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del Camp de TúriaCamp de Túria, el  (País Valencià Comarca: 823,04 km2, 145.115 hab (2012), cap: Llíria. Situada entre les comarques de l'Alt Palància, al nord, els Serrans, a l'oest, la Foia de Bunyol i l'Horta de l'Oest, al sud, i el Camp de Morvedre i l'Horta del Nord, a l'est. - GEOGRAFIA FÍSICA: Ocupa els contraforts orientals del sistema Ibèric i part de la plana litoral valenciana. Llevat dels afloraments liàsics dels serrats, els materials predominants en la cobertura de la comarca són els miocènics i els quaternaris recents. El relleu és reduït a les serralades interiors: Portaceli (798 m alt), al nord-est, i les Ombries (881 m), al nord-oest. Hom sol distingir-hi tres sectors: els pobles castells, al sud i aInici página la dreta del Túria, amb drets de regatge eventual; el camp de Llíria, a l'esquerra de la vall del Túria, que inclou les serres del nord-oest, i la serra de Portaceli, al nord-est. El clima és mediterrani, suau i sec. La xarxa hidrogràfica es redueix als cursos, gairebé paral·lels, del barranc de Carraixet i del riu...  Segueix... 

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camp dels Moros  (el Pinell de Solsonès, Solsonès)  Jaciment rural medieval fortificat, situat damunt d'un turó elevat de caràcter estratègic, des d'on és domina visualment bona part de les planes de la Segarra i l'Urgell fins als Prepirineus. Això explica la continuïtat de l'ocupació des d'època ibèrica (s V-III aC), passant per l'època romana (s II aC-s III dC), fins a l'establiment medieval, que és el més ben conservat i que, de fet, esborra gairebé totalment les evidència de les ocupacions anteriors. L'assentament medieval, datat entre els s X i XIV, ocupa una superfície de 0,4 ha i és constituït per una fortificació situada damunt d'un esperó rocós i per una petita vila al peu del turó.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camp d'En Galvany, el  (Barcelona, Barcelonès)  Antic barri de Sant Gervasi de Cassoles, al sud-oest de l'antic municipi. Urbanitzat a partir del 1866 per Josep Castelló i Galvany, aviat es convertí en barri residencial de Barcelona.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camp d'En Grassot, el  (Barcelona, Barcelonès)  Antic barri obrer de Gràcia, al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l'expandiment industrial d'aquella vila a la segona meitat del s XIX. Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp d'En Tuset, el  (Barcelona, Barcelonès)  Zona d'expandiment urbà de l'antiga vila de Gràcia. Format a la segona meitat del s XIX a l'esquerra del passeig de Gràcia, sobretot a partir de la creació del ferrocarril de Sarrià (1882) i del nou tramvia de Sant Gervasi de Cassoles (1887) i que passava pel carrer de TusetInici página (actual nucli comercial). A partir del 1888 s'anà confonent amb el nucli de Barcelona.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Camp d'Or, el  (Banyeres de Mariola, Alcoià)  Caseriu, a l'oest de la vila, a la dreta del Vinalopó.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camp i Llopis, Frederic  (Barcelona, 1877 – 1951)  Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema. Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l'estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941). Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Camp i Mercadal, Francesc  (Menorca, s XIX – s XX)  Escriptor. És autor dels llibres Llum nova (1912) i Folklore menorquí (1918).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Camp i OliverasCamp i Oliveras, Manuel  (Manresa, Bages, 20/abr/1947 - )  Pianista i compositor. Estudià piano al Conservatori dirigir. El 1982 creà el Manel Camp Trio, que més tard esdevingué quartet i posteriorment septet. El 1994 creà l'Acústic Jazz Quintet, amb el trompetista Matthew Simon. Ha compost la banda sonora d'una desena de films i, des del 1984, ha enregistrat onze discs i ha realitzat nombroses actuacions amb el seu grup, en solitari o duet, participant en diversos festivals de jazz. Entre els seus enregistraments cal destacar: Minoria Suite (1975), Escàndols (1988), Viu (1989), Ben a prop (1989), Diàlegs (1992), Ressorgir (1993), Duets (1994) i Coratge (1995).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campa, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Catedràtic de cànons a Cervera. Canonge penitenciari de Girona. Fou deixeble de Ramon Llàtzer de Dou, i és autor d'uns comentaris In Decretum Graciani (8 volums), inèdits.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCampà i Cardona, Climent  (Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 1868)  Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i a la seva comarca. Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campà i Porta, Francesc de Paula  (Vic, Osona, 1838 – Barcelona, 1893)  Ginecòleg. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid (1862). Fou catedràtic d'obstetrícia (1872) i degà (1882) de la facultat de Medicina de la Universitat de València. El 1889 es traslladà a Barcelona. Col·laborà a "El Compilador Médico" (1865) i fundà i dirigí "La Crónica Médica". Publicà diversos tractats i manuals sobre obstetrícia.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campabadal i Calvet, Josep  (Balaguer, Noguera, 1849 - Costa Rica, 1906)  Pianista i compositor. El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago. Impulsà la vida musical de Costa Rica i deixà trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses, trenta-dos motets, un tractat de teoria i de crítica musical, dos mètodes de solfeig, etc.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Campalans i PuigCampalans i Puig, Rafael  (Barcelona, 24/oct/1887 - Torredembarra, Tarragonès, 9/set/1933)  Polític i enginyer industrial (1911). Redactor d'"El Poble Català" des del 1904. Fou cridat per Prat de la Riba per organitzar els serveis d'obres públiques de la Mancomunitat (1914), director de l'Escola del Treball (1917) i secretari d'ensenyament tècnic i professional (1922). El 1923 se separà del PSOE i, juntament amb G. Alomar i M. Serra i Moret, fundà la Unió Socialista de Catalunya, i dirigí el setmanari socialista "Justícia Social" (1923). Amb la República fou nomenat director de les escoles obreres de l'Ateneu Politècnic i reposat com a director de l'Escola del Treball. Després fou conseller d'Instrucció Pública del govern provisional de Catalunya, corredactor de l'Estatut de Núria i diputat per Barcelona. Escriví, entre d'altres, Influència dels escolars en el catalanisme (1903), ElInici página socialisme i el problema de Catalunya (1923), Política vol dir pedagogia (1933), Manual pràctic de socialisme català (1933) i Hacia la España de todos. Palabras castellanas de un diputado por Cataluña (1932), que constitueix un compendi del seu ideari polític.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campamar  (Begues, Baix Llobregat)  Raval, a l'oest del poble.

97 CATALUNYA - EMPRESA

Campana, Edicions la  (Barcelona, 1985 - )  Editorial. Creada per J.M. Espinàs i Massip i I. Martí i Cañellas. S'ha orientat, particularment, cap a la publicació de texts literaris i de divulgació. Edita les col·leccions "100 pàgines triadis per mi", "Humor i sàtira" i "Testimonis/Societat" i d'altres que posteriorment ha creat. Edicions La Campana

98 CATALUNYA - POLÍTICA

Campana, La  (Catalunya, 1842)  Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní "El Republicano"; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé. Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent). Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d'ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campana, puig  (Finestrat, Marina Baixa Veure> Puigcampana, el.

100 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Campana, roc de la  (Alt Empordà / Vallespir Pic (1.398 m alt) del massís del roc de Frausa, al sud-est delInici página cim, al límit entre les dues comarques.

101 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de La Campana de GràciaCampana de Gràcia, La  (Barcelona, 8/mai/1870 – 11/oct/1934)  Setmanari satíric publicat en català, llevat del 26 primers números bilingües. Innocenci López Bernagosi en va ser el primer editor i Josep Roca i Roca el gran animador. Prohibida en diverses ocasions, aparegué amb el nom de "L'Esquella de la Torratxa", publicació que, des del 19/gen/1879, continuà existint amb caràcter independent. En etapes successives, en què va arribar a tirar vint mil exemplars, va ser dirigit per Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, fins a l'any en què va desaparèixer. D'ideari esquerrà i anticlerical, tingué magnífics col·laboradors tant en la seva part literària: Valentí Almirall, Robert Robert, Frederic Soler, J. Puig i Ferreter i Ventura Gassol, com en la gràfica: Apel·les Mestres i Ricard Opisso, com a il·lustradors. Si bé, inicialment fou contrària al catalanisme, a la primera dècada del s. XX rectificà aquesta actitud i, durant la II República, tingué un caire nacionalista i esquerrà, gràcies sobretot a la incorporació de destacats militants de l'Esquerra. Els fets d'oct/1934 posaren fi a la seva existència.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campañà i Bandranas, Antoni  (Arbúcies, Selva, 15/mar/1906 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28/jun/1989)  Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic. La seva primera obra s'inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l'interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles. Després de la guerra civil s'especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista "Luz". És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campanar  (València, Horta)  Barri, situat a l'oest de la ciutat, 1 km a l'esquerra del Túria, al mig de la plana regada. En època islàmica la població era formada per un conjunt d'alqueries. El 1242 era senyoria de GasparInici página Despallargues; passà després a la corona. Formà part sempre del terme de València (des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent). El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l'església actual, reformada durant el s XIX. Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar, d'alabastre, trobada el 1596 durant la construcció. Es conserva d'època medieval l'alqueria de Llopis.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campaner, Jaume  (Palma de Mallorca, 1697 – 1765)  Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campaner, Joan Ramon  (Illes Balears, s XIX – Barcelona, 1876)  Metge. Establert a Barcelona. És autor d'algunes obres professionals remarcables. El 1851 ingresà a l'Acadèmia de Medicina. Estudià les observacions meteorològiques de Barcelona durant uns anys. Publicava el resultat de les seves observacions no sols en memòries especialitzades, sinó també en articles de divulgació a la premsa general.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campaner i Fuertes, Àlvar  (Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 - Palma de Mallorca, 1894)  Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista "Memorial Numismático Español" (1866-80). És autor de Numismática balear (1879) i d'Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857). Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1742 – 1831)  Advocat. Fill de Jaume Campaner i Crespí, també advocat. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S'establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l'Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d'OriolaInici página (1787) i de Tortosa, i oïdor de l'audiència de Mallorca. Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca. Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.

108 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaCampanet  (Mallorca Septentrional Municipi: 34,65 km2, 132 m alt, 2.554 hab (2014). Situat al peu de la serra de Tramuntana, a l'ala sud del puig Tomir, al nord-est de Palma de Mallorca; forma gran part de la conca del torrent de Sant Miquel. Hi ha pinedes, alzinars i garrigues. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, ametllers, garrofers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina i porcina. La vila es troba en un turó, dominada per l'església parroquial (1717-37), que conserva el cos de sant Victorià. Dins el terme hi ha l'església de Sant Miquel de Campanet, el llogaret d'Ullaró i les coves naturals de Campanet, càrstiques, descobertes el 1945, que són un centre d'atracció turística. Àrea comercial d'Inca. Ajuntament - Coves de Campanet - Club Esportiu

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campaneta, la  (Oriola, Baix Segura)  Poble (21 m alt), situat a la zona d'horta de l'esquerra del riu, al llarg de la sèquia d'Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d'Almisdrà i de Sant Salvador d'Oriola. L'actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952.

110 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Campanitx, cap de  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cap de la costa oriental de l'illa, davant la de Tagomago, entre el cap Roig i la punta d'en Valls, format per un promontori de 135 m d'alt.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campanyà  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antic terme i poble, situat al coll de Campanyà, entre Sant Cugat i Rubí. L'antiga església de Santa Maria, esmentada ja el 1047, fou erigida en parròquiaInici página abans del 1176 i fou unida el 1492 a la de Valldoreix. El lloc, esmentat el 991, fou donat al monestir de Sant Cugat del Vallès el 1120. L'edifici, romànic, fou restaurat en 1733-39. Ha estat un centre de devoció a sant Mamet, nom amb el qual ha estat també coneguda l'església.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campanyà i Mas, Camil  (Barcelona, 1892 - Belloy-en-Santerre, Picardia, França, 1916)  Polític. Presidí la Joventut Catalanista de Barcelona, i col·laborà als periòdics "La Tralla" i "La Nació". Perseguit per les seves activitats polítiques, hagué d'exiliar-se i passà a Santiago de Cuba, on col·laborà amb el grup que editava el periòdic "Fora Grillons". Tornat a Catalunya en esclatar la Primera Guerra Muncial es declarà en favor de Sèrvia i dels aliats. Des de la Joventut Catalanista organitzà una oficina d'enrolament de voluntaris catalans als exèrcits aliats. A la fi del 1915, després de les accions de l'Artois i de la ampanya, on moriren nombrosos catalans, ell mateix s'enrolà com a voluntari. Al front, on morí, fundà el periòdic "La Trinxera Catalana".

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campanyes, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Comanador de Miravet de l'orde del Temple. Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l'expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l'illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.

Anar a:    Cama ]    [ Camare ]    [ Cambre ]    [ Camins ]    [ Camp de ]    [ Campa ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -