A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Campb ]    [ Campen ]    [ Campm ]    [ Campoa ]    [ Campos ]    [ Campro ]

Catalunya ha de construir un Estat propi o el procés d'espanyolització serà, finalment, irreversible. (Heribert Barrera)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campbell, Colin  (Anglaterra, s XVII - s XVIII)  Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca), autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor. A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campcerver, Ignasi  (Manresa, Bages, 1722 - Ferrara, Emília, Itàlia, 1798)  Humanista, cosmògraf i matemàtic. Jesuïta, va ensenyar retòrica i filosofia a Girona, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres. S'establí a Ferrara, arran de l'expulsió dels jesuïtes, i hi publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo (Ferrara, 1785) i el primer volum d'una Bibliotheca mathematica (Ferrara, 1789), de la qual ja en tenia escrits cinc més. També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña (1791).

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCampdàsens  (Sitges, Garraf)  Llogaret i antiga quadra (230 m alt), situat damunt una antiga superfície d'erosió, en els terrenys cretacis del massís de Garraf.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campdeparets  (la Quar, Berguedà)  Gran masia, situada en un coll de l'acinglerada serra de Campdeparets (1.075 m alt), que separa les valls de Portella i d'Olvan.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campderà i Camins, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1793 – 1865)  Botànic i metge. Pensionat per la ciutat de Girona, estudià medicina a Montpeller, on dirigí el Jardí de Plantes (1818) i publicà Propositions de semétologie générale, tesi doctoral (1819). El seu estudi Monographie des Rumes, précédée de quelques vues générales sur la famille des Poligonnées (1819), elaborat sota la direcció de Félix Dunal, és una de les primeres monografies de gèneres realitzades segons els principis del mètode natural d'Augustin Pyrame de Candolle. Posteriorment, s'establí a Lloret de Mar, on fundà (1844) la Torre Llunàtica (coneguda posteriorment per Torre Campderà), un dels primers centres de salut mental de la Península. Altres obres seves són Indagación estadística acerca de la reproducción y mortandad en la ciudad de Gerona y en la villa de Lloret de Mar en el siglo último y en los siete primeros años del actual (1849) i diversos estudis sobre l'ensenyament als orbs.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campderrós, Josep de  (Barcelona, s XVIII - Xile ?, s XIX)  Organista i compositor. S'instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817). Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d'instruments de cordes,Inici página motets, etc.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsCampdevànol  (Ripollès Municipi: 32,83 km2, 738 m alt, 3.395 hab (2014), (ant: Sant Cristòfol de Campdevànol). Situat al nord de la vila de Ripoll, a la dreta del Freser, poc abans de la confluència amb el Ter. El relleu és accidentat pel Mogrony i les serres de Sant Marc d'Estiula i Sant Amanç, amb abundància de boscos. El municipi basa la seva economia en l'agricultura de secà (cereals, patates, llegums, moresc i farratges), la ramaderia (bestiar boví, porcí i de llana) i la indústria, especialment tèxtil i metal·lúrgica, i també la del paper i les pedreres per a ciment. El poble és a la riba dreta del Freser; als afores hi ha l'antiga església parroquial, romànica; l'actual és dedicada a sant Cristòfor. El municipi comprèn a més els antics pobles de Sant Pere d'Auira, Sant Martí d'Armàncies, Puig-rodon i de Sant Llorenç de Campdevànol, els veïnats de la Creu de Campdevànol i l'Herand, l'antiga quadra de Grats i el santuari de Sant Marc d'Estiula. És típica del municipi la gala de Campdevànol, dansa que es balla el tercer diumenge de setembre. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Grup Excursionista - Unió Esportiva - Unió Ciclista

8 CATALUNYA - CULTURA

Campdevànol, dansa de  (Campdevànol, Ripollès)  Dansa típica que és balla a la població, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d'origen senyorial, ballada per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català. Dirigeix la dansa el capdanser, vestit de festa amb barret de copa i proveït d'una almorratxa amb aigua d'olor amb la qual ruixa les balladores; inicia el ball galejant la batllessa (passeig a la plaça i ball puntejat), després les quatre pabordesses (encarregades de l'altar del Roser) i les balladores restants; és retira i les parelles prossegeuixen soles la dansa fins a la corranda final. Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa, propietària del camp on es feia la festa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCampdevànol, Ildefons de  (Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)  Frare caputxí. Fou provincial de l'orde (1798-1801). És autor de la Crónica de la santa provincia de capuchinos de la Madre de Dios de Cataluña, 1578-1633. L'obra fou inclosa en gran part a la Biografía hispano capuchina publicada pel cardenal Vives i Tutó el 1891.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campdorà  (Girona, Gironès)  Poble (abans del mun. de Celrà), situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter, al nord-est de Girona. A la plana al·luvial de vora el riu (pla de Campdorà, hi ha una part important de poblament. L'església parroquial (Sant Jaume) és en part romànica (s XII). Fou agregat a Girona el 1974.

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campedroni, Antoni  (Illes Balears ?, s XIV – Palma de Mallorca ?, s XIV)  Escultor. Fill i deixeble de Francesc. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n'és atribuït l'antic retaule major.

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Campedroni, Francesc  (Perpinyà, s XIII – Illes Balears ?, s XIII)  Escultor. Pare d'Antoni. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l'illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campell  (la Vall de Laguar, Marina Alta)  Poble (o poble de Baix), situat en un serrat a 1 km a l'est de Fleix. Hi ha l'església parroquial del municipi (Santa Anna). Antic lloc de moriscs (33 focs el 1602), pertanyia a laInici página parròquia de Murla, de la qual s'independitzà el 1534. Formava part del ducat de Gandia.

14 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraCampell, el  (Llitera Municipi: 57,81 km2, 499 m alt, 697 hab (2015), (cast: Alcampell). Estès al nord de la serra de la Gessa per una plana que comunica, cap al sud, amb el pla de la Quadra, al límit amb la Noguera, al nord-est de Binèfar. La base de l'economia local és l'agricultura; el regadiu (cereals, alfals, arbres fruiters) és alimentat amb aigua del canal d'Aragó i Catalunya; de secà, s'hi conreen oliveres, vinya i ametllers. La ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) fa d'activitat complementària. La vila, separada de Tamarit de Llitera per la serra de la Gessa, depengué fins al 1831 d'aquest municipi; l'església parroquial de la vila (1664) és dedicada a santa Margarida; gran casal de Bellet. El municipi comprèn també els pobles de Pelegrinyó (separat del sector principal per l'antic terme de Rocafort de Llitera) i de Miporquet i els despoblats de la Montanera i de Vivers. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament

15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Campelles  (Vilafranca de Conflent, Conflent)  Antic nom de la població.

16 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsCampelles  (Ripollès Municipi: 18,6 km2, 1.303 m alt, 132 hab (2014). Enfilat per la vall del Freser, al sud-oest de Ribes i al nord-oest de Ripoll. El terreny, molt accidentat per la serra de Mogrony (coma Ermada, puig de la Cubil), és abundant en bosc i pastures. La vida econòmica es reparteix entre la ramaderia, sobretot bovina, l'agricultura de secà (sègol i patates, i prats per a aprofitament del bestiar) i el turisme estival, després d'haver desaparegut la indústria tèxtil situada fora del nucli. La població, amb tot, tendeix a disminuir. El poble és en un replà; l'església parroquial és dedicada a sant Martí; prop del poble hi ha les ruïnes d'un antic castell. El municipi comprèn, a més, la zona de les famoses i llegendàries coves de Ribes, on hi ha el balneari de Montagut (també conegut com a banys o aigües de Ribes), vuitcentista, amb baixador propi de ferrocarril; el llogaret del Baell i l'antiga masiaInici página d'Angelats. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlacantíCampello, el  (Alacantí Municipi: 55,27 km2, 26 m alt, 27.081 hab (2014). Sobre un planell litoral, accidentat per les serres de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten. La meitat nord del terme té un litoral rocallós i espadat. Al sud, on hi ha el riu de Montnegre la costa forma el delta i una extensa platja sorrenca. Més de la meitat del terme no és conreable, i és cobert pels erms, les pastures i l'espartar. Agricultura secà, amb la rotació tradicional de cereals i lleguminoses, garrofers i ametllers; el regadiu aprofita el sistema d'irrigació (hortalisses i tomàquets). La pesca, activitat tradicional, ha estat desplaçada pel turisme, que compta amb una important indústria hotelera instal·lada a la platja de Sant Joan, el Carrer de la Mar, el barri marítim i les colònies de la Coveta Fumada, Mutxavista, Cases del Marco, etc. El poble és situat a 1 km de la costa. El terme fou segregat el 1901 del d'Alacant. La illeta del Campello o de Banyets conserva una torre o talaia dels s XVI; hom hi ha trobat nombroses restes d'una factoria romana o potser més antiga. El municipi comprèn, a més, el llogaret de Fabraquer ! i els caserius de la Ballestera i Aigües Baixes. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament (en castellà)

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campello, el  (Castalla, Alcoià)  Caseriu, al sud-est de la vila, a la dreta del riu Verd.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Damià Campeny i EstranyCampeny i Estrany, Damià  (Mataró, Maresme, 18/abr/1771 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 7/jul/1855)  Escultor. Treballà dins la concepció neoclàssica desenvolupada per Canova, de qui fou amic, a Itàlia. Residí a Roma del 1797 al 1815 pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona. Tornat a aquesta ciutat, fou nomenat professor d'escultura i director de la secció d'escultura (1819) de l'Escola de Llotja, on el 1840 li fou oferta la direcció que no acceptà. Després d'una breu estada a Madrid, s'establí definitivament a Barcelona i inicià un període de gran producció. Bon tallista, sobretot de marbre, féu conèixer als seus deixebles barcelonins el cànon de Policret. Féu també talles d'imatgeria per aInici página algunes esglésies. Qualificat com un dels grans escultors neoclàssics d'Europa, d'entre la seva obra destacà sobretot una Lucrècia moribunda, i també Diana, Cleopatra, Marc Antoni i Cleopatra, Fe conjugal, La primavera, etc.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campeny i Santamaria, Josep  (Igualada, Anoia, 1858 – Barcelona, 1922)  Escultor. Format a Llotja i a París. Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d'Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú).

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campespín  (Canejan, Vall d'Aran)  Caseria (1.200 m alt), situat a la dreta del riu de Toran.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campet de Mirra, el  (el Camp de Mirra, Alcoià)  Altre nom de la població.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campet, el  (Perafort, Tarragonès)  Enclavament (11,5 ha), dins el terme de la Pobla de Mafumet.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Campillo, tractat de  (Campillo, Aragó, 1281)  Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d'Agreda. Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campillo i Mateu, Antoni  (Barcelona, 1698 – 1779)  Notari i erudit. Es doctorà en filosofia a Tolosa de Llenguadoc. Fou catedràtic del seminari de Barcelona i notari major de la cúria barcelonina. Era expert en paleografia i numismàtica. Escriví una Disquisitio methodi consignandi, annos aerae christianae (1766) i unInici página Speculum dels títols eclesiàstic de la diòcesi.

26 CATALUNYA - ESPORT

Càmping Club de Catalunya  (Barcelona, 1924 - 1936)  Entitat esportiva. Primera entitat esportiva de la península ibèrica dedicada a l'acampada. Vinculada al Centre Excursionista de Catalunya. Promogué intensament les activitats d'acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935.

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalCampins  (Vallès Oriental Municipi: 7,38 km2, 321 m alt, 521 hab (2014). Situat al vessant meridional del Montseny i drenat per al riera de Campins o de Pertegàs, al nord de Sant Celoni i al nord-est de Granollers. Hi abunden els boscos d'alzines, alzines sureres, pins i castanyers. Les activitats agrícoles de secà (cereals, patates, alfals), de regadiu (farratges, cereals, patates i llegums) i remaderes (bestiar boví) tradicionals fan de complement a l'estiueig i al turisme, principals fonts d'ingressos del municipi. La població es troba molt repartida pels nombrosos caserius del terme, com el de Can Pitarra. El poble ja és esmentat el 984; l'església parroquial (romànica del s XII, molt modificada en el decurs dels segles), on hi ha les restes d'una antiga fàbrica de ciment, és dedicada a sant Joan Baptista; al sud del poble hi ha l'ermita de Sant Guillem. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campins i Ballester, Llorenç  (Palma de Mallorca, 1732 – Caracas, Veneçuela, 1785)  Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d'on passà a Veneçuela (1762). Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela. El 1971 li fouInici página retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pere Joan Campins i BarcelóCampins i Barceló, Pere Joan  (Palma de Mallorca, 14/gen/1859 – 24/feb/1915)  Bisbe de Mallorca (1898-1915). Ordenat el 1882, estudià després a Toledo, on es llicencià en teologia i en dret canònic (1885-86), i tornà a Mallorca. Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion. Fou canonge magistral de la seu de Mallorca (1893-98), catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera (1897). Nomenat bisbe (1898) a instàncies del clergat de la diòcesi, promogué una gran activitat (erecció de noves parròquies, reforma dels corrents litúrgics i del pla d'estudis, creació de l'arxiu històric (1899) i el museu arqueològic diocesà i reforma del presbiteri de la seu (1904), que encarregà a Antoni Gaudí). Amb Antoni M. Alcover com a vicari general, fomentà l'obra del seu Diccionari', defensà la llengua en la línia dels bisbes de la Renaixença i creà al seminari una càtedra de llengua i literatura mallorquines (1898). Publicà un catecisme en català, de gran difusió així com diverses pastorals.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campirme, serra de  (Pallars Sobirà Alineació muntanyosa (2.633 m alt), que separa la vall d'Unarre (vall d'Àneu) del Vallat d'Estaon (vall de Cardós); al sud, el coll de Campirme (2.024 m alt) la separa del Montcalb.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campllonch i Parés, Eugeni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1950)  Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l'altar major (1902) de l'església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila. A l'Arboç féu l'Hospital de Sant Antoni (1912). En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCampllong  (Castellar del Riu, Berguedà)  Masia i antic terme, situat a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s'estén dos km d'est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d'aigües entre el riu Demetge i l'aigua d'Ora. Al centre del pla hi ha les soques de l'històric Pi de les Tres Branques.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsCampllong  (Gironès Municipi: 8,65 km2, 112 m alt, 515 hab (2014). Situat a la conca mitjana de l'Onyar, que el limita per l'oest. És drenat, a més, per la riera de Campllong (que travessa el terme d'est a oest i aflueix, per l'esquerra, a la riera de la Verneda) i, al sud-oest, per les rieres de la Verneda i de Gotarra. La riera de Burgantó en forma el límit septentrional. Hi ha rodals de pins i d'alzines sureres. El regadiu es localitza al sector sud-occidental i produeix principalment hortalisses, farratges i llegums.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Campllong, Sant Vicenç de  (Vernet, Conflent Veure> Sant Vicenç de Campllong.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campllong i Guarro, Fèlix  (Mataró, Maresme, s XVIII – s XIX)  Escriptor. És autor d'una relació de l'atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l'any 1808.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campmajor  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Llogaret (1.132 m alt) de l'antic mun. d'Aravell, situat al vessant meridional del roc de la Guàrdia, unit, a la primera meitat del s XIX, al terme i a la parròquia de Bellestar.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCampmajor, riera de  (Pla de l'Estany Riu que neix al vessant septentrional de la serra de Rocacorba i aflueix, per la dreta, al riu Tort, aigua amunt de Sant Miquel de Campmajor.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Campmany, marquesat de  (Alt Empordà)  Títol, creat el 1798 a favor de Marià Ignasi de Sabater Meca i de Vilanova, sobre la baronia de Campmany, pertanyent als Satorra fins que passà als Vilanova, senyors d'Esparreguera, vers 1518, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan s XVIII.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campmany i Ayné, Ramon  (Catalunya, s XIX - Barcelona ?, s XX)  Escriptor. Col·laborà a "La Tralla" i d'altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari "La Tribuna" de Barcelona. És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912. Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campmany i Cortès, Maria  (Catalunya, s XIX - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Professora. Germana de Montserrat. Passà la seva joventut a l'Argentina. Es doctorà en filosofia i lletres. Després d'estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, fou bibliotecària del Servei Meteorològic de Catalunya. Publicà una Bibliografia de la meteorologia a Catalunya (1937). Des del 1939 residí novament a Buenos Aires.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campmany i Cortés, Montserrat  (Barcelona, 1901 - Buenos Aires, Argentina, 1995)  Compositora. Resident a Buenos Aires des de la infància, on s'hi formà musicalment. Tornà a Barcelona i hi realitzà una notable labor pedagògica del 1929 al 1939, a les escoles del Mar i Blanquerna. De la seva producció destaquen Raïms i espigues (1919), Poemas de Cuyo (1925), Dansa india (1929) i la Suite incaica (1939).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCampmany i Pahissa, Narcís  (Barcelona, 1837 – 1886)  Comediògraf. Autodidacte. Escriví llibrets per a sarsueles, sainets, com Pensa mal i no erraràs (1865), Si m'embrutes t'emmascaro (1866), A pèl i repèl (1868), A la lluna de València (1868), La lluna en un cove (1871), El metge dels gegants (1874), Dorm! (1876).

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Campo, Miguel del  (Aiora, Vall de Cofrents, s XVIII - País Valencià ?, 1819)  Agrònom. Agustí calçat, adquirí coneixements agromàtics al convent d'Aiguaviva, des del qual passà al d'Alzira. És autor d'una dissertació publicada per la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià, titulada Modo de propagar rápidamente el cultivo de los olivos (1800).

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campo de Abajo  (Alpont, Serrans)  Llogaret, a 4 km al sud de la vila.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campo de Arcís, El  (Requena, Plana d'Utiel)  Poble, situat a 8 km al sud-oest de la ciutat, al centre d'una gran plana vinatera. La sèquia d'El Campo de Arcís pren l'aigua del riu Magre.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campo de Arriba  (Alpont, Serrans)  Llogaret, situat a 4 km damunt la vila, a mig camí de Titaigües. La seva església de Santa Bàrbara, del s XIV, fou reconstruïda el 1703.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campo de Benacacira  (Xelva, Serrans)  Enclavament, situat entre els termes de Titaigües i Toixa. L'antic lloc de Benacacira és actualment deshabitat.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCampo i Pérez, Andreu  (València, 1822 – 1879)  Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista. Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Campo i Pérez, Josep  (València, 1817 – Madrid, 1889)  Polític, navilier i financer. Enquadrat en el partit moderat, fou alcalde de València (1845-50). Fundà la Sociedad Valenciana de Crédito y Fomento i fou concessionari i constructor dels ferrocarrils valencians, així com del proveïment d'aigües a València (1850) i de l'ampliació de les instal·lacions del port. El 1860 fundà a Madrid la Sociedad Central Española de Crédito, dedicada al préstec, subministració de tabac, etc. Fou elegit diputat i senador en nombroses ocasions. El 1875 li fou atorgat el títol de marquès de Campo. Els últims anys de la seva vida formà una companyia naviliera que organitzà les primeres línies de vapor directes a les Filipines, Puerto Rico i Cuba. Escriví, entre altres obres, uns Apuntes sobre un plan de Hacienda (1876).

50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Campo Sagrado, marquès de  Veure> Bernaldo de Quiros Mariño

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campoamor  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri, situat a 3 km del centre de la ciutat, limitat pel ferrocarril, la carretera de Barcelona i el barri de la Creu de Barberà. Sorgit el 1950, amb la majoria d'immigrants andalusos. És una zona mixta d'habitatges i d'indústria (tèxtil i metal·lúrgica). L'equipament sociourbanístic és deficient. Hi predominen els blocs de 4 a 5 pisos. Hi ha dues escoles d'ensenyament primari, on s'agrupen les societats recreatives existents.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campoamor, devesa de  (Torrevella, Baix Segura)  Devesa (2.000 ha de bosc), situada al sud de la vila, a la costa, a la vall baixa del riu Nacimiento. Havia pertangut al poeta Ramon de Campoamor, que la rebé d'Isabel II. Entre el cap Roig i la punta de la Foradada, ha estat construïda una important urbanització sobre la platja.

53 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaCampoamor y Campossorio, Ramón de  (Navia, Astúries, 1817 – Madrid, 1901)  Poeta postromàntic. Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d'Alacant (1848) i governador de València (1851).

54 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Campofranco, marquesat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1717 a Antoni Pueyo i Dameto, regidor de Palma de Mallorca, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca). La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan. Passà als Gual i als Rotten. El seu nét i tercer marquès fou l'escriptor Josep Pueyo i Pueyo.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campolivar  (Godella, Horta)  Barri residencial i d'estiueig, al límit amb el terme de Rocafort de Campolivar.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Campolivar, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial, concedit el 1778 a Bartomeu Mussoles i Pastor, oïdor de l'audiència de València.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Campomar, Domènec  (Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)  Palèograf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca. Escriví un Método para... leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.

58 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentCampome  (Conflent Municipi: 5,26 km2, 550 m alt, 113 hab (2012). Estès per la vall de la Castellana, a la dreta d'aquest riu i al nord-oest de Prada. El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent. La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a una agricultura (arbres fruiters, hortalisses i vinya) i una ramaderia no gaire desenvolupada, circumstància que ha provocat una lenta però constant devallada de la població des de mitjanInici página s XIX. El poble es troba a la riba dreta del riu de la Castellana i agrupa tota la població del municipi. Dins el terme hi ha l'antic poble de Croells, el lloc de Fórnols i l'antic castell de Paracolls de Conflent. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

59 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camporan, serra de  (Alta Ribagorça / Pallars JussaSector (1.701 m alt) de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el sud i constitueix la divisòria d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

60 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraCamporrells  (Llitera Municipi: 26,7 km2, 665 m alt, 148 hab (2014). Al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures. Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana, a través del congost de Camporrells. Al secà hi predomina l'olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d'aigües medicinals i el balneari de Camporrells que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d'estiueig. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camporrells  (Albesa, Noguera Llogaret, situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de la vila.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camporrells, Gertrudis  (Catalunya, s XIX)  Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós. Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental. Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-centsInici página trenta-dos diamants.

63 FRANJA PONENT / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camporrells, Gombau de  (Camporrells, Llitera, s XII – Lleida, 22/abr/1205)  Bisbe de Lleida (1192-1205). D'un llinatge d'homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S'educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere. Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190. Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d'Osca. L'any 1193 encomanà a Pere de Coma l'obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.

64 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Camporrells, pic de  (Capcir Cim (2.750 m alt) de la carena que separa la comarca de la vall de l'Arieja, al nord del massís del Carlit. Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells (on hi ha el refugi de Camporrells), capçalera de la vall de Lladura.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielCamporrobles  (Plana d'Utiel Municipi: 89,5 km2, 908 m alt, 1.319 hab (2014). A la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella. És situat en un altiplà d'uns 900 m, amb alguns turons aïllats que passen de 1.000 m, i drenat pel riu Madre, afluent del Magre. Una tercera part del terme són matolls. El principal recurs és l'agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat i ordi) i vinya (amb una cooperativa vinícola). La ramaderia és important (bestiar oví, cabrum i porcí). Quasi tota la terra és explotada directament pels seus propietaris. Forta emigració des del 1950. La vila està situada al costat d'una llacuna,Inici página pertangué a Castella fins al 1851 i depengué de Requena fins al 1782. El terme comprèn, a més, el llogaret de La Loberuela. Àrea comercial d'Utiel. Ajuntament (en castellà)

66 ILLES BALEARS -MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaCampos  (Mallorca Oriental Municipi: 149,69 km2, 32 m alt, 9.765 hab (2014). A la plana al·luvial situada entre les marines de Llucmajor i Santanyí, al sud-est de Palma de Mallorca. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, arbres fruiters, ametllers); una part de regadiu (farratges), que aprofita les aigües freàtiques, i la ramaderia (bestiar boví, porcí i aviram), força desenvolupades, complementades per la indústria agropecuària i un turisme en expansió. La vila és situada al fons de la plana, conserva cinc torres de defensa del s XVI; l'església parroquial de Sant Julià, també del s XVI, va ser reformada al XIX. Al sud de la vila hi ha l'antiga parròquia i el santuari de Sant Blai, d'estil gòtic. Dins el terme hi ha, a més, les caseries de sa Ràpita, de ses Covetes, des Palmer (on es troba el balneari dels Banys de Sant Joan, d'aigües clorurosòdiques) i de sa Sorda, i la urbanització de Can Mandana, així com nombroses possessions. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament - Club Esportiu - Club Bàsquet

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Campos, Vicent  (València, 1702 – s XVIII)  Violinista. Fou considerat un dels millors del seu temps.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Campos d'Arenós  (Montanejos, Alt Millars Poble (548 m alt) i antic municipi: 14,05 km2. Està emplaçat a la dreta del riu, pertangué al ducat de Vilafermosa, dins el terme de la Pobla d'Arenós, del qual s'independitzà el 1842. L'església de Sant Pere, creada el 1631, fou annexa de la de la Pobla fins al 1841; l'edifici actual fou bastit en 1785-1811.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCampos i Carreras, Antoni  (Alacant, 1840 – 1870)  Escriptor. Fundà i dirigí "El Samanario Católico". Publicà el recull poètic titulat Fábulas (1864).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Campos i Vassallo, Rafael  (Alacant, 1849 – 1902)  Escriptor. Dirigí l'Escola de Comerç d'Alacant. Publicà el recull poètic Mi álbum (1870), el poema Ante la tumba de Quijano (1874), alguns assaigs en col·laboració i diverses memòries sobre les activitats de l'Escola de Comerç.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camposat, Bernat  (Manlleu, Osona, s IX)  Religiós. Fou prior del monestir de la seva vila natal. Gaudí de bon prestigi pel seu saber.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camposines, les  (la Fatarella, Terra Alta)  Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l'important hostal de les Camposines i, a menys d'un km, al nord, l'antiga església de Sant Bartomeu, romànica. El terme pertanyia als hospitalers. Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l'hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l'Ebre (des de l'agost fins a l'oct/1938).

73 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaCampossí  (Fenolleda Municipi: 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012), (o Camporsí, fr: Campoussy). Situat a la dreta de l'Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. El poble és situat en un planell; l'església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els s XIV-XVII, sobre les restes d'un antic castell. Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l'antic lloc deInici página Palmes. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

74 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Campquerdós, serra de  (Alta Cerdanya Serra dels Pirineus axials (o puig Pedrós), al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campquerdós (2.914 m alt). S'uneix al pic d'Envalira a través de la portella Blanca d'Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campquerdós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp-real  (Massoteres, Segarra)  Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, de la parròquia de Talteüll, al costat del qual hi ha la casa consistorial del municipi.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campreciós  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri, situat a l'oest del nucli urbà. Hi ha nombroses hortes (hortalisses i, sobretot, pomeres) regades pel canal de la Infanta, i es conserven algunes antigues masies. La indústria més important és la fàbrica tèxtil dita La Llana de Nubiola i Vilumara. La població ha augmentat notablement a causa de la immigració, en gran part procedent del País Valencià.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campreciós i Bosch, Pere  Escriptor i filòsof, més conegut pel seu nom de religió, Miquel d’Esplugues.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camp-redó  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble, situat a la plana regada de l'esquerra de l'Ebre. L'antiga torre de Camp-redó (s XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l'altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l'Ebre. El 1972 s'incià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCampredon  (Perpinyà, s XIII - s XIV)  Família d'artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou Bartomeu Campredon.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Campredon, Antoni  (Perpinyà, s XIII – Illes Balears ?, s XIV)  Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d'àngel d'estil gòtic, que corona l'Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l'absis de la capella de l'Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Campredon, Arnau  (Perpinyà, s XIV - Illes Balears ?, s XIV)  Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l'escultor francès Pierre de Guines.

99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Campredon, Bartomeu  (Perpinyà, s XIII - s XIV)  Escultor. Fou el primer documentat de la família. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d'Elna.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Campredon, Guillem  (Perpinyà, s XIV)  Artista que treballà a la catedral de Mallorca ajudant al seu oncle Antoni Campredon.

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsCamprodon  (Ripollès Municipi: 103,4 km2, 947 m alt, 2.299 hab (2015). Situat al centre de la vall de Camprodon, on conflueixen el Ter i el Ritort. Boscos de pins, roures i faigs. Amb l'agregació el 1965 de l'antic terme de Freixenet i el 1969 del de Beget, el municipi, fins aleshores reduït pràcticament a la vila, ha incrementat notablement la seva extensió i ha incorporat a la seva economia les activitats agrícoles (cultius de patates, cereals i llegums) i ramaderes (bestiar boví, porcí i aviram) pròpies dels termes agregats. El principal recurs econòmic del municipi, però, és encara laInici página indústria (tèxtil, alimentària, de la fusta, etc), complementada per l'estiueig i el turisme. A la vila, que té l'origen en el monestir de Camprodon (romànic, s XII), monument històrico-artístic, destaquen també l'església parroquial de Santa Maria, edifici gòtic del s XIV; el Pont Nou sobre el Ter; el monestir de Sant Nicolau de Camprodon; la casa de la vila, amb façana renaixentista. El 1196 Pere I autoritzà la construcció del castell de Camprodon, cap de la vegueria de Camprodon. A Freixenet i a Beget hi ha, a més, esglésies i santuaris també de gran interès històrico-artístic. Àrea comercial de Ripoll. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camprodon, comtat de  (CatalunyaTítol, concedit el 1707 pel rei-arxiduc Carles III a Josep Oliver de Boteller i de Jordà Curto (1653-1714).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camprodon, monestir de  (Camprodon, Ripollès)  Abadia benedictina (Sant Pere de Camprodon). Fundada el 950 pel comte Guifré de Besalú, en obtenir del bisbe de Girona el domini de l'església, ja existent al principi del s X. Gràcies a les nombroses donacions dels germans de Guifré, el patrimoni superà àmpliament la vall de Camprodon. El 1078 el monestir fou unit al de Moissac, amb la qual cosa passà a dependre de Cluny (fins al 1461). Sotmès a diversos saqueigs per part dels francesos durant el s XVII, fou destruït durant la guerra Gran (1793), encara que després subsistí fins a l'exclaustració del 1835. De l'edifici monàstic, només en resta l'església romànica de planta de creu llatina (s XII); la resta de dependències foren demolides el 1936.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camprodon, vall de  (Ripollès Vall del Pirineu oriental, que coincideix amb la vall alta del Ter, formada per dues valls importants, la de Setcases i la de Molló (la primera formada pel Ter i la segona pel Ritort), orientades de nord a sud, entre les quals s'alcen formacions muntanyoses paleozoiques que arriben fins als 2.881 m d'altitud al puig de Bastiments; altres cims destacats són el de la Dona (2.704 m) i el roca Colom (2.502 m). Aquesta capçalera axial contrasta amb l'alineació del Prepirineu, calcària i un miler de metres mésInici página baixa, que estreny el pas del Ter a la sortida de la vall, a Sant Pau de Segúries. El clima és humit, amb precipitacions abundants i temperatures sempre molt baixes. Vall de Camprodon - Senderisme

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Camprodon, vegueria de  (Catalunya Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall de Camprodon, la plana d'Olot i el Ripollès estricte i una zona de l'alt Lluçanès. A l'edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú; d'altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral. El 1716 la vegueria fou incorporada al corregiment de Vic, dins el qual formà l'alcaldia major de Camprodon.

88 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Camprodon i d'Armengol, Teresa de  (Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)  Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d'haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos. El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprodon i Lafont, Francesc  (Vic, Osona, 1816 - l'Havana, Cuba, 1870)  Autor dramàtic. D'idees liberals, va escriure drames romàntics, sarsueles i poemes en castellà, però la seva obra més apreciada avui són els quadres de costums escrits més tard en català La teta gallinaire (1865) i La tornada d'en Titó (1867).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprodon i Rovira, Jaume  (Torelló, Osona, 1926 - )  Eclesiàstic. Estudià a Vic i a París. Ordenat sacerdot el 1949, ocupà càrrecs pastorals i d'ensenyament a diversos indrets del bisbat de Vic, fins que el 1973 fou nomenat bisbe de Girona. Especialitzat en ciències catequètiques, ha exercit d'una manera constant el ministeri de la paraula, tant oralment com a través de nombroses escrits. Dins la conferència episcopal catalana fou el responsable de les qüestions que afecten la catequesi i l'ensenyament.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCamprubí, Francesc  (Catalunya, s XVI – Barcelona, 1637)  Cronista. Dominicà, ingressà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1584). Escriví la crònica en tres volums Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona, recull informatiu de qualsevol gènere d'esdeveniment ciutadà oficial i privat entre els anys 1219 i 1634. Inèdita, és conservada a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí, Joan  (Reus, Baix Camp, 1825 – Barcelona, s XIX)  Ballarí i coreògraf. Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees. Després d'una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia. Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña (1847), amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí. El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí, Marià  (Catalunya, s XIX)  Ballarí. Destacà com a intèrpret de dansa espanyola de gran estil. El 1834 obtingué un gran èxit a l'Òpera de París. Fou el pare de Joan Camprubí.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camprubí, riera de  (BerguedàVeure> riera de Vilada.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí i Alemany, Joan  Actor, més conegut per Joan Capri, el seu nom artístic.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí i Alemany, Ramon  (Barcelona, s XX – 1956)  Artista. Germà de "Joan Capri". Morí quant es trobava en ple èxit. Usava el pseudònim de Cartex. Fou un prestidigitador i il·lusionista extraordinari. Obtingué triomfs ben merescuts a les seves nombroses actuacions.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí i Aymar, Zenòbia  (Malgrat, Maresme, 1887 - San Juan de Puerto Rico, 1956)  Escriptora. El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i col·laboradora. Traduí de l'anglès al castellà l'obra literària de Rabindranath Tagore.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCamprubí i Puigneró, Martí  (Manresa, Bages, 10/mai/1910 - )  Escriptor. Estrenà i publicà tres obres de teatre: Dos tipus de pronòstic (1954), Dama Hortensia té un secret (1956) i De teixidor a sant (estampes claretianes) (1957).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camprubí i Sala, Raimon  (Vilarnadal, Masarac, Alt Empordà, 1938 - )  Fotògraf. Deixeble de F. Català i Roca, treballà sobretot en els camps publicitari i industrial. També intervingué en la il·lustració de llibres, i s'ha especialitzat en fotografies de paisatges. Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la col·lecció "Imatge de Catalunya" de l'editorial Destino.

Anar a:    Campb ]    [ Campen ]    [ Campm ]    [ Campoa ]    [ Campos ]    [ Campro ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -