A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Camps ]    [ Camps i G ]    [ Can C ]    [ Can F ]    [ Can M ]    [ Can Q ]

El més sorprenen dels humans és acceptar la seva situació sense fer cap tipus de revolta. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camps  (Fonollosa, Bages)  Llogaret, situat al nord del terme, a la vall del Puig. A l'església (Santa Maria) hi fou venerat fins al 1936 el Sant Crist de Camps, talla gòtica de fusta.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps, Bartomeu  (Empordà ?, s XVI – Barcelona, 1565)  Bandoler anomenat l'Empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d'Anglès (Selva). Gràcies a l'oferiment de dues-centes lliures, fet pel lloctinent de Catalunya, Diego Hurtado de Mendoza, a qui el delatés, va ésser ferit i capturat juntament amb el seu germà Miquel pel mai/1565. Fou processat i executat.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps, Narcís  (Girona, s XVII - Catalunya, s XVII)  Jurista. Fou conseller del reial patrimoni a Sardenya. Escriví comentaris sobre dret romà: Rationalia in quatuor priores titulos libri vigesimi Pandectarum i Sardonichi regni aureus clipeus, inèdits.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCamps, Pere Pau  (Torelló, Osona, s XVI – s XVII)  Pintor. El 1607 li fou encarregat un retaule de la Mare de Déu per a l'església de Granollers de la Plana.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camps Elisis, els  (Lleida, Segrià)  Jardí públic de la ciutat, a la vora esquerra del Segre, a l'indret de l'antiga Pobla del Cap-pont. Fou inaugurat per l'alcalde Manuel Fuster el 1864. Fins al 1936 hi hagué un teatre municipal, centre de la vida cultural lleidetana, i també un templet de música. Hom hi celebra anualment la fira de Sant Miquel.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Camps Elisis, els  (Barcelona, Barcelonès)  Jardins d'esbargiment de la ciutat, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d'Aragó, projectats i construïts (1853) per Josep Oriol Mestres. L'entrada era de pagament; aplegaven un parc d'atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc. Hi havia un estany i una pista per a espectacles gismnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom. El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861. Josep Anselm Clavé en fou l'empresari (1862-67) i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses (1862, 1864) i estrenà òpera còmica francesa. Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits (1873); en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà (1881) en el Teatre Líric-Sala Beethoven.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim de Camps i ArboixCamps i Arboix, Joaquim de  (Girona, 1894 – Barcelona, 1975)  Jurista, historiador i polític. Membre d'Acció Catalana Republicana, fou regidor (1919, 1930 i 1934), diputat al Parlament de Catalunya (1931) i alcalde de Girona (1936). En acabar la guerra civil, s'exilià a França, i posteriorment a Argentina, d'on tornà el 1948. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965). Especialitzat en estudis de dret català, és autor de Modernitat del Dret català (1953) i Historia delInici página derecho catalán moderno (1958). Altres obres: Verntallat, cabdill dels remences (1956), La masia catalana (1959), La Mancomunitat de Catalunya (1968), El Parlament de Catalunya (1976) i les biografies Duran i Bas (1961) i Josep M. Pi i Sunyer (1963).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Armet, Carles  (Figueres, Alt Empordà, 1857 - Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1939)  Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Publicà un Diccionario Industrial. Artes y oficios de Europa y América (1888), de ciències aplicades, en sis volums.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Arnau, Josep Maria  (Sarrià, Barcelona, 1879 – Barcelona, 1968)  Escultor imatger. Estudià a l'Escola de Llotja sota el mestratge d'Agapit Vallmitjana, i treballà a l'estudi de Pere Carbonell i Huguet. És autor del monument al Cardenal Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1950), projectat per J. M. Pericàs, i de Ruth, a la font de la plaça de la Virreina (Barcelona, 1949).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Camps, Josep  (Barcelona, 1795 – Madrid, 1877)  Doctor en farmàcia. Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid (1835), diputat a corts el 1833 i conseller d'instrucció pública. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1833), publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas (1871) i col·laborà a la "Farmacopea Española".

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Castellví, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1772 – Barcelona, 1842)  Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué algunes obres de música d'església i l'obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto... (1831), en la qual parla del cant pla reformat.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCamps i de Mates, Pelagi de  (Figueres, Alt Empordà, 1828 – Barcelona, 1889)  Hisendat i polític. Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1872-75 i 1882-89). D'idees regionalistes, milità al partit conservador i fou diputat per Barcelona (1856) i per Girona (1876, 1879), i també senador. L'any 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles de Camps i d'OlzinellesCamps i d'Olzinelles, Carles de  (Salt, Gironès, 15/set/1860 - Sant Sebastià, País Basc, 1939)  Enginyer forestal i polític. Era marquès de Camps. Defensà les seves idees regionalistes en una vocació política que el dugué a ocupar la presidència de la diputació de Girona, a representar repetidament al districte d'Olot com a diputat a les corts i a ser senador per l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Presidí també l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El 1898 formà part de la comissió especial traslladada a Madrid per presentar reivindicacions de caràcter regionalista. També signà els manifests de Solidaritat Catalana (1906) i Per Catalunya i l'Espanya Gran (1916). El 1924, a l'adveniment de la Dictadura, es retirà de la política. El 1936 s'exilià de Catalunya i morí abans d'acabar la guerra civil. Publicà En el reino animal no existen individuos (1895), Influencia de la cuenca del Llobregat en el desarrollo de la agricultura e industria catalanas (1897), Política agraria (1915) i uns volums de narracions en català: Del meu sarró (1912), Cortal marí (1912), Toia virolada (1915) i Floren (1923).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Camps i FabrésCamps i Fabrés, Antoni  (Manresa, Bages, 14/set/1822 – Barcelona, 28/oct/1882)  Industrial i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona. Propietari de fàbriques tèxtils, s'interessà molt per les qüestions socials, que enfocà des d'una òptica catòlica i moderada. Formà part de diverses entitats, com la Societat d'Amics de la Instrucció, la qual presidí. Aquesta actitud es reflecteix en el llibre Economía política cristiana (1894). Fou diputat provincial per Manresa el 1871. Participà en els Jocs Florals des del 1859, en els quals guanyà un premi especial amb la poesia Lo vot del trobadorInici página (1859). En 1861 obtingué la flor natural per la seva poesia Los tres suspirs de l'arpa, centrada en la trilogia romàntica Fe, Pàtria, Amor, que constituí el nucli temàtic de la seva obra, d'una notable qualitat literària, la qual fou recollida a Poesies (1894). Conreà també la poesia en llengua castellana, publicada a "Revista Popular".

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Feliu, Francesc  (Girona, 1824 – Guanabacoa, Cuba, 1898)  Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-77). A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir: es mostrà partidari de la independència de Cuba. Escriví els poemes La defensa de Holguín (1882) i Españoles e insurrectos (1890).

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Camps i Gallego, Pasqual  (València, 1907 - )  Violinista. Féu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest (on estudià amb Jenó Hubay), per tal d'ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova. Fou membre de l'Orquestra Municipal de València d'ençà de la seva fundació (1943) fins l'any 1958, any en què incorporà a l'orquestra simfònica de Madrid com a concertino.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Junyent, Gaspar  (Igualada, Anoia, 1874 – Barcelona, 1942)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Ateneu Igualadì de la Classe Obrera i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Caba. Fou pensionat a París on visqué amb Salvador Alarma (1892-95). Com a il·lustrador (revista "Album Salón", 1898-1904) es féu ressó de l'estil modernista d'A. Mucha. Establert novament a París i també a Tolosa de Llenguadoc, es dedicà al cartellisme, gènere en el qual excel·lí. Com a pintor conreà un realisme anecdòtic que sovint cau en el pompiérisme.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCamps i Mercadal, Francesc  (es Migjorn Gran, Menorca, 1852 – 3/mai/1929)  Metge, erudit i folklorista. Fill d'una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona (1878) i s'establí as Migjorn Gran. Dedicat als estudis d'arqueologia, etnografia i folklore, publicà importants treballs, principalment a la "Revista de Menorca". Utilitzà el pseudònim Francesc d'Albranca, que arribà a fer-se popular a Menorca. Milità en el periodisme catòlic i tradicionalista, dins i fora de l'illa; publicà el recull d'articles titulat Derecho a la ignorancia (1894). La seva obra més important es Folk-lore menorquí (De la pagesia) (1918-21), premi de l'Ateneu de Maó (1912).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Camps i MundóCamps i Mundó, Carles  (Cervelló, Baix Llobregat, 1948 - )  Poeta. Iniciat en el camp de l'experimentació poètica, el 1972 mostra la seva obra en una exposició de poesia visual, pintura i escultura a la Sala Gaspar de Barcelona. Durant la dècada del 1970 participà en diverses col·lectives, i publicà les proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals, el poema collage Habitar un paisatge i dues suites de poemes visuals La nuu i Contes de l'horitzó (1974). El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà, en el camp de la poesia discursiva, Sis poemes. El 1992 col·laborà en la publicació del llibre sobre llengua i literatura El barco fantasma. Després, plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat L'Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996) i Dies de nit (1999). En el 1998-99 participà en l'exposició antològica itinerant Poesia Visual Catalana, organitzada pel Centre d'Art Santa Mònica.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Camps i RabadàCamps i Rabadà, Jaume  (Vic, Osona, 11/mar/1930 - )  Veterinari. S'inicià professionalment en patologia clínica i en l'estudi de la nutrició i la producció animal. A partir del 1970 s'especialitzà en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament; ha estat professor d'aquesta matèria a l'escola d'Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona; a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis de temàtica cunícula. Ha estat elegit president de l'Associació Espanyola de Cuniculicultura (ASESCU, 1976), de l'associació científica mundial deInici página Cuniculicultura (WRSA, 1980), i ha estat nomenat soci d'honor de la Società Italianà per il Progresso della Zootecnia (1981).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Reverter, Guiu  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1915 - Montserrat, Bages, 15/mai/2001)  Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona. Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l'Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l'edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69). És l'encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l'edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camps i Ribera, Francesc  (Barcelona, 1895 – 28/ago/1991)  Pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Fou el capdavanter del grup Nou Ambient, creat el 1919 seguint el model del grup dels evolucionistes, amb els quals exposà a Madrid el 1932. Havia fet la primera exposició individual a les Galeries Dalmau (1925). La seva pintura (paisatge, natura morta, figura), realista, és de traç nonellià amb derivacions vers el surrealisme i l'expressionisme. Els collages de caràcter matèric també són molt representatius d'una determinada etapa de la seva producció. Exiliat, residí a Mèxic des del 1939 fins al 1980. Integrat plenament a la vida artística mexicana, exercí la docència, practicà l'escultura i s'interessà per la història de l'art mexicà, entorn de la qual escriví diversos treballs.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Camp-Sangles, Josep  (Roda de Ter, Osona, 1857 – 1879)  Poeta. Membre de l'Esbart de Vic. Les seves poesies -entre les quals destaca Lo plant d'en Bac de Roda (1878)- foren publicades pòstumament: Poesies (1881), amb pròleg de Jaume Collell.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Campsentelles, Sant Fost de  (Vallès Oriental Veure> Sant Fost de Campsentelles.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCampus Iuncarius  (Alt Empordà A l'època romana, zona baixa pantanosa, a la costa, entre Roses i Empúries. El nom del poble de la Jonquera hi és relacionat.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Camus de Beaulier, Germain  (França, s XVII)  Militar. Nomenat intendent del Rosselló el 1676. Fou encarregat de vendre els béns confiscats als conspiradors de Vilafranca de Conflent. Durant el seu comandament, l'enginyer Sébastien de Vauban planejà les fortificacions de defensa de la nova frontera de Montlluís al mar. El 1681 fou nomenat comissari general de l'artilleria de França.

27 CATALUNYA - ESPORT

CAN  Sigla del Club Alpí Núria.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Bargalló  (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)  Veïnat, a l'esquerra de l'Anoia.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Batista  (Subirats, Alt Penedès)  Caseriu (o les Cases del Batista), a l'esquerra de la riera de Lavernó.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Can Batlló  (Barcelona, Barcelonès)  Un dels quatre districte en que fou dividit l'antic municipi de les Corts de Sarrià, creat l'any 1858. Anys després rebé el nom de la fàbrica tèxtil fundada el 1867 per Fèlix Batlló i Barrera i els seus germans, la qual esdevingué l'Escola Industrial. Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Boada  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri, a la zona montanyosa del nord-est de la ciutat, de la qual el separa la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida. Fou un dels primers barris de barraques sorgit després del 1939. És una zona mixta d'habitatges (la majoria d'una o dues plantes) i d'indústria.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Bou  (Orpí, Anoia)  Barri del poble, a l'esquerra de la riera de Carme. Hi ha fàbriques de paper.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Bou  (Piera, Anoia)  Caseriu (o les Casetes d'En Borrell), al sud-est de la vila.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Branques  (Orís, Osona)  Veïnat i centre administratiu del municipi, vora la carretera de Barcelona a Puigcerdà, al voltant de l'antic hostal de Can Branques.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Bros  (Martorell, Baix Llobregat)  Colònia industrial tèxtil, situada al nord de la vila, a la vora dreta del Llobregat. Té parròquia dedicada a santa Maria.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Calet  (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)  Barri, situat a prop de Martorelles de Baix.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Canals de Mas Bover  (Piera, Anoia)  Caseriu.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Capes  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat, vora la carretera a Inca.

39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Capiscol  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat, al nord de la ciutat, entre la carretera de Valldemossa i la d'Esporles.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Caralleu  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l'antiga masia i font de can Caralleu. Al costat de les primeres torres foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d'urbanització. El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Carreres  (Martorell, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, a l'esquerra de l'Anoia, on hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Ha absorbit l'antic raval del Pontarró i s'ha desenvolupat molt a partir del 1960.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Cartró  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, al límit amb els termes d'Avinyonet del Penedès i de Santa Fe del Penedès.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Catassús  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)  Caseriu, a l'esquerra de l'Anoia.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Cerdà  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)  Caseriu, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l'antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, el s XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura, en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Cingala  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Urbanització, a la costa, al nord del Port de Pollença.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Clos  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, situat al vessant sud-oest de Montjuïc, entre la carretera del port i el mar, creat pel Patronat Municipal de l'Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952. És format per blocs de dos i de quatre o cinc pisos.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Colomer  (Font-rubí, Alt Penedès Veure> Grabuac.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Creixell  (Piera, Anoia Caseriu (o les Cases de Creixell), al sud-est de la vila.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Crusat de la Carrera  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, al llarg de la carretera de Pontons, al límit amb el terme de Torrelles de Foix.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Fatjó  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, al límit amb Sant Joan Despí. La població, que augmentà els anys 1960 amb immigrants, s'estacionà en uns 1.000 habitants, bona part dels quals treballen a Sant Joan Despí.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Feixes  (Cabrera d'Igualada, Anoia)  Caseriu (o Can Feixes de la Pineda), al límit amb Sant Joan de Mediona, format al voltant de l'antic mas de la Pineda.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Ferrer  (el Montmell, Baix Penedès)  Caseriu, al vessant occidental del Montmell, prop del límit amb el terme de Vila-rodona.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Ferrers  (Arbúcies, Selva)  Veïnat, al voltant de la masia de can Ferrers de Sant Pere; antigament era la parròquia de Sant Pere Desplà.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Figuerola  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de Sant Genís dels Agudells, format per blocs aïllats, estava previst per a uns 1.200 habitatges.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Font  (Santa Pau, Garrotxa)  Veïnat (o Font), al vessant septentrional de la serra de Finestres.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Formiga  (Cabrera d'Igualada, Anoia)  Caseriu, al límit amb el terme de Sant Pere de Riudebitlles.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Gelabert  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Santa Agnés de Corona.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Gras  (Hostalets de Pierola, Anoia)  Veïnat, a la dreta de la riera de Pierola.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Guineueta  (Barcelona, Barcelonès Altre nom del barri de la Guineueta.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Jombo  (Mediona, Alt Penedès)  Caseriu, a la dreta de la riera de Mediona.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Llàtzer  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Llaudís  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines; hi ha estat construït l'aeroport d'Eivissa.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Can Llobateres  (Sabadell, Vallès Occidental)  Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d'anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont. Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l'esquelet d'un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals. És així mateix l'estratotip de l'estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l'equivalent continental del Tortonià.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Mandana  (Campos, Mallorca Oriental)  Urbanització de la costa meridional, a l'oest de sa Ràpita.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Marcet  (Hostalets de Pierola, Anoia)  Caseriu, a l'esquerra de la riera de Claret, prop de la seva confluència amb la de Masquefa.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Margarit  (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)  Veïnat, a l'esquerra de l'Anoia.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Merlès  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental)  Veïnat, a l'esquerra de la riera de Tenes.

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Miquel Cires  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Montllor  (Terrassa, Vallès Occidental Barri perifèric, sorgit el 1960 a l'est de la ciutat, de la qual el separa la riera de les Arenes. És una zona mixta d'habitatges (el 89,7% dels quals eren barraques) i d'indústria.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Montmany  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Barri residencial de la ciutat, a l'oest de les urbanitzacions de Valldoreix, al vessant oriental del puig Madrona, prop de can Montmany.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Mussota  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat)  Barri perifèric, entre el nucli urbà i l'autopista de Barcelona a Molins de Rei, format principalment per cases petites construïdes pels propis habitants. És conegut també pel Vallespir.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Paixano  (Mediona, Alt Penedès)  Veïnat, al límit amb el terme de la Torre de Claramunt (Anoia).

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Palet  (Terrassa, Vallès Occidental)  Barri, al sud-oest de la ciutat, separat del nucli urbà per la carretera de Montcada; sorgí a partir del 1930. Zona mixta d'habitatges (principalment d'una o dues plantes) i industrial, té a la perifèria un nucli de barraques.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Parellada  (Montornès del Vallès, Vallès Oriental)  Veïnat, entre el Congost i la riera de Mogent.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Parra  (Formentera, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de Formentera.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Pastilla  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri (o Sant Antoni de la Platja), situat a la costa, a l'est del nucli urbà. Té origen en la urbanització (1920-25) de la possessió de sa Torre Redona. L'església parroquial de Sant Antoni fou començada el 1927. Ha esdevingut un centre turístic important (64 establiments hotelers).

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Paulet  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri, al vessant septentrional de la muntanya de Sant Ramon, format a partir del 1950 amb petites cases aïllades.

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Pere Botja  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Pi  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri de la ciutat (o Barri Carbonell), prop de la Zona Franca. Sorgí el 1929 en traslladar-s'hi el nucli d'escombriaires que havitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d'Espanya (el nou barri, molt marginat, és conegut també per Barri dels Escombriaires). La majoria dels habitants són catalans, i la majoria de les cases són d'una sola planta, i els serveis, insuficients.

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Picafort  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional)  Poble, al centre de la badia d'Alcúdia. A partir del darrer terç del s XIX hi foren construïdes cases d'estiueig, origen de la població, que ha esdevingut un centre turístic important (28 establiments hotelers amb 2.770 places). L'església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1958. A l'est del poble hi ha la important necròpolis de son Real.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Pis  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Prats  (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)  Veïnat, al sud-est del poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Pubill  (Cava, Alt Urgell Veïnat (1.440 m alt), al vessant del tossal de Can Pubill (1.816 m alt), on hi ha les ruïnes del castell de Quer.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Puigganer  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri perifèric, al nord-est de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l'antiga masia de can Puiggener (esmentada el s XV amb el nom de mas de Canals). El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient. Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d'habitatges del pla de Can Puigganer, mancat de tota mena de serveis.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Quana  (Canovelles, Vallès Oriental)  Veïnat, al nord-est del poble.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Quirze  (Ripoll, Ripollès Raval, al pla de l'esquerra del Ter, vora l'estació del ferrocarril.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Ràfols dels Caus  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Veïnat, a l'est de les Cabòries.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Revella  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, vora Sant Esteve d'Ordal.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Can Roqueta  (Sabadell, Vallès Occidental)  Assentament i necròpoli de l'edat del bronze i primera edat del ferro. Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l'existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l'edat del bronze inicial i la primera edat del ferro. Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d'un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia iInici página l'agricultura d'artiga. Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s'hi documentà una necròpoli d'incineració de l'època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Rossell  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, prop de l'antiga quadra de Savall.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Rull  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri perifèric, sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa. La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l'antic nucli, de població principalment catalana.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Sant Joan  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Barri (o Montcada Bifurcació), entre el Besós, a l'est, i la línia de ferrocarril, a l'oest. Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment Asland. Posteriorment s'hi establiren indústries químiques. La població és formada en un 60-70% per immigrats no catalans, especialment procedents d'Andalusia. La majoria de cases són d'una sola planta. Des del 1964 té parròquia independent de Montcada.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Serra  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri, entre la carretera d'Esplugues i el ferrocarril a Vilafranca del Penedès, a l'única zona verda projectada en el pla del 1953; les modificacions del pla han convertit el barri en un polígon d'habitatges amb una estreta franja de jardins al costat de la via fèrria. El nombre d'habitatges l'any 1970 era de 4.375.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Tries  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)  Barri.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCan Trona  (la Vall d'en Bas, Garrotxa)  Veïnat de l'antic mun. de Joanetes, a la dreta de la riera de Joanetes, prop de la seva confluència amb el Fluvià; una part del veïnat pertanyia a l'antic mun. de Sant Esteve d'En Bas.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Tunis  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Cantunis.

95 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Can Tunis  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Altre nom del barri i parròquia de Son Ferriol.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Valero  (Barcelona, Barcelonès)  Nucli de barraques, a Montjuïc, entre l'estadi i els dipòsits municipals d'escombraries, el més nombrós de la zona durant el decenni 1950-60. Anà desapareixent a causa de les continuades denúncies de diverses institucions ciutadanes (el 1968, però, encara hi havia unes 1.000 barraques). Amb la desaparició, s'hi instal·laren dels nous estudis de Televisión Española.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Vallhonrat  (Rubí, Vallès Occidental Barri, A 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei. Sorgí el 1960 per iniciativa privada; malgrat el projecte de formar una ciutat-jardí, la manca de serveis urbans mínims l'ha convertit en suburbi.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Can Vidalet  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, al límit amb el terme de l'Hospitalet de Llobregat (la Pubilla Cases).

Anar a:    Camps ]    [ Camps i G ]    [ Can C ]    [ Can F ]    [ Can M ]    [ Can Q ]Inici página