A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cao ]    [ Capcir ]    [ Capdevila i C ]    [ Capellada ]    [ Capo ]    [ Caps ]

Qui ofereix a la lleugera, se li buida la cartera. (Antoni Pi)

1 ALGUER - BIOGRAFIA

Cao, Ànguel  (l'Alguer, Sardenya, 1914 - 1983)  Poeta. Germà d'Antoni. Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l'Alguer (1961) amb el poema Les oracions. Col·laborà, en català i en italià, a "La Nova Sardegna", de Sàsser. És autor, entre d'altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969).

2 ALGUER - BIOGRAFIA

Cao, Antoni  (l'Alguer, Sardenya, 1919 - 2004)  Músic i poeta. Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l'Alguer (Barcelona 1963), algunes d'elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l'Associació Catalana d'Itàlia, del qual ha estat director.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caorcis, Arnau  (Catalunya ?, s XIII – Sevilla, Andalusia, 1270)  Marí. Fou contractat pel rei Alfons X per tal de col·laborar a l'organització de la naixent marina castellana.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCap  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de regadiu, al nord de la ciutat.

5 CATALUNYA - POLÍTICA

CAP  Sigla del Centre d’Assistència Primària.

6 CATALUNYA - LITERATURA

Cap al tard  (Catalunya, 1909)  Llibre de poemes de Joan Alcover (publicats anteriorment en diaris i revistes del Principat i de Mallorca), el primer que publicà en català i que el consagrà com a poeta. Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre parts: Juvenils, poesies d'adolescència; Cançons de la Serra, basades en cançons populars mallorquines (sobretot La Balanguera i La Serra); Elegies, peces majors d'un to intimista molt reeixit; i Endreces, poemes, la majoria dels quals són dirigits a d'altres escriptors. El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap d'Aran  (Tredòs, Vall d'Aran)  Llogaret (1.348 m alt), en un coster a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble. La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d'Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs. És un edifici romànica, del s XII, d'una nau i tres absis, amb decoració escultòrica.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap d'Aran (o Alt Aran)  (Salardú, Vall d'Aran)  Nom oficial del municipi format el 1968, per la fusió d'aquest darrer municipi amb els de Bagergue, Tredòs, Gessa i Arties.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cap de Barbaria, es  (Formentera, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Francesc Xavier, al cap de Barbaria, al sud-oest de l'illa.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCap de França, el  (València, Horta)  Barri marítim de la ciutat, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb el Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou del Mar. Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap de la Costa  (Cercs, Berguedà)  Raval del Pont de Rabentí, cap del municipi, al nord-est del poble.

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cap de la Nau, el  (País Valencià Departament, creat el 1810, amb capital a Alacant i que comprenia la part entre el Xúquer i el Segura i, per interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d'Alacant. Tenia les sots-prefectures de Xàtiva i de Dénia.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap de la Riba, el  (la Riba, Alt Camp)  Raval, a la part més alta i rosta del poble.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap de la Vall  (Cabó, Alt Urgell Capçalera de la vall de Cabó, al massís del Boumort. Hi ha un grup de bordes a uns 1.500 m d'altitud.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cap del Riu, torre de  (Barcelona, Barcelonès)  Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l'esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577. Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards. El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cap d'Estopes  Sobrenom amb el qual és coneix el comte Ramon Berenguer II de Barcelona.

17 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaCapa, alt de la  (Andorra Cim (2.529 m alt) dels Pirineus, a la zona axial pirinenca, unit pel coll de coma Llempla a l'alineació muntanyosa que el separa del Pallars Sobirà.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampCapafonts  (Baix Camp Municipi: 13,28 km2, 751 m alt, 114 hab (2014). Situat a l'alta conca del Brugent, al nord de la comarca, al límit amb la de l'Alt Camp, al nord-oest de Reus. El relleu és accidentat pel vessant meridional de les muntanyes de Prades, amb alzinars i pinedes, el sector sud-est del terme és ocupat pels Motllats, territori pedregós i erm. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (ametllers, cereals i avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar oví). El poble és aturonat al mig d'un amfiteatre de muntanyes; església parroquial de Santa Maria, d'estil barroc (s XVIII). Dins el terme hi ha el santuari de Barulles, del s XII; restaurat de poc, acull colònies infantils d'estiueig. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Capaimona  (Tollos, Comtat)  Antic llogaret i masia (751 m alt), al límit amb el terme de la Vall d'Alcalà. Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Capblanc  (Altea, Marina Baixa)  Caseriu, situat a la costa, al sud de la vila.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratCapçanes  (Priorat Municipi: 22,51 km2, 223 m alt, 411 hab (2014). Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, en una vall encerclada per les serres de l'Espasa, al nord, les de Montalt i la Picotxa, al sud i a l'oest, i la de Llaberia, a l'est. El terme és drenat pel riera de Capçanes (que neix a la serra de Llaberia i aflueix, per l'esquerra, al riu de Siurana) i la riera de Marçà, al sud-oest de Falset. Més de la meitat del terme és ocupada per pinedes, pasturatges i garrigues. L'agricultura, principalment de secà, es dedica la conreu de la vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Al poble, que agrupa gairebé tota laInici página població del municipi, destaca l'església parroquial de Sant Abdó, construïda el 1791. Dins el terme hi ha el poblat ibèric de l'Espasa (segles I-III aC), a la serra del mateix nom. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Celler - Cursa de Muntanya

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capcida, serra de la  (Baix Ebre Serra del massís de Cardó, al sud de la Creu de Santos, amb la qual s'uneix a través de la roca Foradada. El barranc de la Capcida, que hi neix, desguassa a l'Ebre, per l'esquerra, prop de Tivenys.

23 CATALUNYA NORD - COMARCA

Situació de la comarca del CapcirCapcir, el  (Catalunya Nord Comarca: 177,1 km2, 1.827 hab (2006), cap: Formiguera. Correspon a la capçalera de l'Aude. - GEOGRAFIA FÍSICA: Ocupa una antigua superfície d'erosió, entre el Roc de Madres (2.471 m alt), a llevant, i el massís del Carlit (2.921 m), a ponent. La clotada, coberta de sediments morrènics terminals de les llengües glacials que baixaren del massís del Carlit, s'alça entre els 1.500 i els 1.700 m d'altitud, i està lleugerament basculada cap a llevant, on topa amb els falls del Roc de Madres. El clima, molt dur a causa de l'altitud, presenta una pluviositat escassa, però, en canvi, les precipitacions es produeixen regularment al llarg de tot l'any. Les temperatures mitjanes són baixes i, en general, hi ha glaçada durant vuit mesos a l'any. La comarca és un bon receptacle d'aigües, les quals són aprofitades per a la producció d'energia hidroelèctrica. Al Capcir es troben els embassaments de Matamala i Puigbalador, a l'Aude, però les centrals corresponents estàn situades fora de...  Segueix... 

25 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Capcir, sots-vegueria de  (Catalunya Nord, s XIII - 1659)  Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del s XIII al castell de Puigbaladó i que comprenia tota la vall del Capcir. Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l'annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals.

26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCapdebós, Pere  (Perpinyà, 1797 – París, França, 1836)  Pintor i filantrop. Es dedicà a la pintura de retrats, i el 1832, en col·laboració amb el municipi, fundà el Museu de Belles Arts de Perpinyà, que dirigí fins a la mort. Llegà al museu les seves col·leccions artístiques, que foren el nucli inicial de la institució.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capdebou i Capó, Miquel Ferran  (Palma de Mallorca, s XIX - 1864)  Erudit. Reuní a casa seva una notable biblioteca balear -que comprenia també monedes, gravats i conquilles- oberta al públic i de la qual confeccionà un catàleg. Entre els llibres figurava el Libro de artes de las comadres, imprès a Mallorca el 1541, una còpia incompleta de la Història de Mallorca de Joan Binimelis i manuscrits del metge maonès Mateu Orfila. Part de la biblioteca (uns dos mil llibres) fou adquirida per Pascual Gayangos i passà el 1870 a la Biblioteca Nacional de Madrid.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capdecarreu  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Grup de bordes (1.390 m alt) (o les Cases de Capdecarreu) A la capçalera del riu de Carreu.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Capdella  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Grafia antiga del poble de Cabdella.

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Capdellà, es  (Calvià, Mallorca Occidental)  Poble (115 m alt), al vessant meridional del coll de sa Grua. Sorgí el s XVIII; l'església del Carme, iniciada el 1765, fou erigida vicaria in capite el 1801.

31 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaCapdepera  (Mallorca Oriental Municipi: 54,92 km2, 111 m alt, 11.385 hab (2014). Situat a la part més oriental de l'illa, al vessant d'un turó, al nord-est de Manacor. L'interior és accidentat per les serres des Racó i de son Cervera; la costa és una successió de cales i espadats, com la punta de Capdepera, a l'extrem est de l'illa i on hi ha un far. Les activitats agrícoles de secà (cereals, ametllers, oliveres i figueres), de regadiu (hortalisses), pesqueres (hi ha un port pesquer a Cala Rajada) i ramaderes (bestiar oví i porcí) del municipi, s'han vist avui àmpliament superades pel turisme, queInici página ha esdevingut la principal font de recursos i la causa d'un important creixement demogràfic a partir de la dècada de 1960. Indústria alimentària i confecció amb palmes de margalló. La vila, prop de la costa, conserva el nucli emmurallat (s XIV), conegut com a castell de Capdepera, del s XIV. L'església parroquial de Sant Bartomeu és del s XIX. Dins el terme hi ha el nucli turístic de Cala Rajada i, al cap Vermell, les coves naturals d'Artà. Àrea comercial de Manacor. Ajuntament

32 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Capdepera, tractat de  Veure> Pera, tractat del cap de.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capdepont y Martínez, Tomás  (Almoradí, Baix Segura, 1820 – Múrcia, 1877)  Polític. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics "El Correo" i "La Península". Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d'Isabel II i s'hagué d'exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances. Publicà Hacienda de la nación (1872).

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap-de-rec  (Guixers, Solsonès)  Casa i antic terme, al nord-est de Sant Llorenç de Morunys.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap-de-rec, refugi de  (Lles, Baixa Cerdanya)  Refugi de muntanya lliure (1.980 m alt), al pla del cap de Rec, a cura del Comitè Català de Refugis. Fou inaugurat el 1955.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capdevila  (Navès, Solsonès)  Casa i església (Sant Iscle i Santa Victòria), a la parròquia de les Cases de Posada, al peu de la serra de Busa.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila, Arnau de  (Barcelona, s XIV – 1437)  Tractadista de monedes. Autor d'un Tractat o compendi fet de les monedes per lo qual pot ésser robat o gastat per art de billoneria, e aixís mateix com ne pot ésserInici página preservat si diligentment és advertit o entés (1437), en el qual adverteix de les maniobres amb què els florentins extreien de Catalunya la moneda de millor llei. L'obra tingué una considerable difusió, i fou recollida per Jaume Marquilles en els seus comentaris als Usatges (1448). No fou editada, però, fins el 1818, per Josep Salat, en la seva obra Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila, Isidor  (Sabadell, Vallès Occidental, 1731 - Montserrat ?, Bages, 1802)  Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs. Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila, Josep Anton  (Catalunya, s XVIII - Buenos Aires, Argentina, s XIX)  Polític. Emigrà a l'Argentina. Fou regidor de Buenos Aires. Durant les invasions angleses a l'Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l'expulsió dels atacants.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila, Mateu  (Catalunya, s XV - s XVI)  Mestre d'obres. Actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509. Treballà en l'obra del monestir de Sant Cugat del Vallès (1498) amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla (1504) i a l'Hospital de la Santa Creu (1505). Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta (1505).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Alvia, Josep Antoni  (Barcelona, v 1760 – Madrid, 1846)  Metge. Estudià a Cervera i fou catedràtic a València i a Madrid, i sotsdirector del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Membre de l'Akademie der Wissenschaften de Göttingen i de l'Academia Naturae Curiosorum. Publicà Teoremas y problemas para examinar y saber usar cualesquiera aguas minerales (1775), Manual para el modo de tratar las heridas hechas por mordeduras de animales rabiosos (1787), i deixà inèdits treballs sobre botànica, matemàtiques iInici página medicina.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Capdevila i BalanzóCapdevila i Balanzó, Josep Maria  (Olot, Garrotxa, 1892 – Banyoles, Pla de l’Estany, 3/gen/1972)  Crític i assagista. Llicenciat en dret, passà pels Estudis Universitaris Catalans. Deixeble d'Eugeni d'Ors, fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia, dirigí (1925) "La Paraula Cristiana" i fou fundador (1929) i director del diari catòlic "El Matí" i cofundador del Taller-Escola d'Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la universitat de Popayán (Colòmbia) i després al Liceo Benalcázar de Calí. Retornà a Catalunya el 1965 i s'instal·là a Banyoles. Influït per Llull i els escolàstics, fou un crític en la línia de De Sanctis. Publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d'Ors. Etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965) i Del retorn a casa (1971), i d'altres obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D'un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana. Pare de Francesc Capdevila i Montaner.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Colomer, Jaume  (Amposta, Montsià, 1852 – Barcelona, 1911)  Actor còmic. Antoni Tutau el contractà per a papers còmics (1882), substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona (1890) com a cap de companyia. Actuà a l'Argentina (1908), i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911. Escriví A sants i a minyons (1886) i A mig camí (1886), entre d'altres obres.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i de Vilardaga, Josep Manuel  (Barcelona, 1780 – 1854)  Metge. Fou cirurgià militar i prengué part a la Guerra del Francès. Publicà Tratado sobre la política médica (sd), Discurso médico-histórico haciendo ver la nobleza de la Medicina (1811), Oración inaugural para la instrucción de los practicantes delInici página ejército de Cataluña (1812) i Elogio póstumo de D. Juan Francisco de Bahí (1842).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç Capdevila i FelipCapdevila i Felip, Sanç  (Maldà, Urgell, 11/des/1883 – 19/set/1932)  Eclesiàstic i historiador. Ordenat sacerdot el 1908, exercí a Sant Martí de Riucorb, Guimerà i Forès. L'any 1921 fou encarregat pel cardenal Vidal i Barraquer de la creació i ordenació de l'Arxiu Històric arxidiocesà de Tarragona (considerada modèlica); fou canonge i arxiver de la catedral (1931). Es dedicà a l'arqueologia i a l'estudi documental de la seva regió nativa. Entre les seves nombroses obres cal remarcar: Un concili provincial de Tarragona desconegut (1926), Epítome histórico de la Tarragona monumental (1926), Els franciscans i l'arquebisbe de Tarragona Benet de Rocabertí (1928), La catedral de Tarragona i el retaule de l'altar major (1929), Les antigues institucions escolars de la Tarragona restaurada (1929), Tarragona, Guía histórico-arqueológica (1931) i La Seu de Tarragona (1935), publicació pòstuma on fou recollit un gran nombre de notes documentals que havia anat extraient. Publicà d'altres treballs a "La Cruz", de Tarragona; "Estudis Universitaris Catalans", "Criterion", "Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans", "Analecta Sacra Tarraconensia", "Vida Cristiana" i "Franciscàlia".

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Gaya, Joaquim Maria  (Barcelona, 1944 - )  Joier. Estudià belles arts a l'Escola Massana de Barcelona i s'inicià en l'orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana i completà la seva formació al taller Lacambra de París. Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d'investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD. El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.

135 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCapdevila i Gisbert, Francesc  Veure> Max (nom del dibuixant i guionista d'historietes).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Capdevila i MassanaCapdevila i Massana, Manuel  (Barcelona, 28/des/1910 - 18/abr/2006)  Pintor i orfebre. Inicià els estudis (1924) amb Francesc d'Assís Galí i entrà (1925) al taller patern de la joieria. Féu estades de formació a París (1926 i 1934) fins al 1943, en que s'instal·là a Barcelona. El 1950 fou seleccionat per a l'Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh, el 1966 rebé la medalla d'or de l'estat de Baviera i el 1967 li fou concedit el primer premi a l'Exposició Internacional d'Art en l'Esport. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim. Si amb la pintura donà vida a un lirisme personalíssim, l'orfebreria i la joieria són el vessant un condueix la seva creativitat abstracta, amb una reconeguda categoria internacional. És autor dels paraments d'orfebreria del monestir de Montserrat. Ha estat professor de l'especialitat a l'Escola Massana. Pare de Joaquim Maria Capdevila i Gaya.

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capdevila i Massana, Ramon  (Palma de Mallorca, 1790 – Madrid, 1846)  Metge militar. El 1819 s'establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l'Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar. Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Miñano, Frederic  (Catalunya, s XIX - Santiago de Cuba, 1898)  Militar. Destinat a Cuba, ascendí a capità d'infanteria. Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d'activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l'Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència. El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba. Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l'Havana en memòria d'aquells patriotes.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCapdevila i Muntaner, Francesc  (Catalunya, 1922 – Barcelona, 1944)  Escriptor. Fill de Josep Maria Capdevila i Balanzó. Publicà la novel·la Alló que la història d'Abbot Farm no explica (1951), d'estil directe i irònic.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Puig, Andreu  (Cardedeu, Vallès Oriental, 1894 - França ?, s XX)  Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Durant la guerra civil fou conseller d'Economia (abr-mai/1937) i president del Consell d'Economia de la Generalitat. S'exilià a Perpinyà el 1939. Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com "Le Combat" de París i "L'Espoir" de Tolosa de Llenguadoc.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Pujol, Marià  (Barcelona, s XIX)  Enginyer industrial. Llicenciat en ciències. Es dedicà a l'agronomia i a l'enologia. La diputació provincial de Barcelona el pensionà per a estudiar a l'estranger i l'envià al Congrés Vitícola de Montpeller (1883). Publicà opuscles com Caracteres de la enfermedad causada por la filoxera... (1891).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Recasens, Carles  (Barcelona, 1879 – 1937)  Escriptor i actor. Casat amb l'actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats. Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de "La Publicitat". Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938). El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capdevila i Rovira, Manuel  (Barcelona, 1901 – 1983)  Escriptor. Autor de Una història i quatre contes (1924) i De la sardana (1925). Fou redactor en cap de la revista setmanal "La Sardana" (1921-28), i director de "Fulls Musicals", portaveu de l'Associació de Música de Cambra de Barcelona. És autor de l'obra EduardInici página Toldrà, músic (premi de biografia Aedos 1964).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roser Capdevila i VallsCapdevila i Valls, Roser  (Barcelona, 23/gen/1939 - )  Il·lustradora. Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i exercí durant alguns anys com a mestra. Des del 1980 s'ha especialitzat en llibres infantils i juvenils que apleguen en total més de 300 títols, molts dels quals han estat editats a França, Alemanya, Àustria i el Japó, entre d'altres països. Entre els títols més representatius hi ha les col·leccions Mirem (1982-84), Les tres bessones (1982-90) i La girafa Palmira i també obres com Viatge poètic per Catalunya (1980), etc. Les seves obres, de les quals destaca l'humor amable amb que tracta les situacions quotidianes i l'interès pel detall, han estat seleccionades en diferents fires i exposicions del món (Japó, Bolònia, Bratislava). Els anys 1984 i 1985 obtingué el premi Serra d'Or d'il·lustració i el 1986 el premi d'il·lustració de la Generalitat de Catalunya.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Capdevila i VilallongaCapdevila i Vilallonga, Lluís  (Barcelona, 1895 - Andorra la Vella, 17/mar/1980)  Escriptor, dramaturg i periodista. De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista "Los Miserables" i fou empresonat. Dirigí posteriorment "L'Esquella de la Torratxa", "La Campana de Gràcia" i "La Humanitat". Fou una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Milità a l'Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s'exilià a França, on fou professor a la facultat de lletres de la universitat de Poitiers i el 1968 inicià la publicació d'Història de la meva vida i els meus fantasmes. Retornat de l'exili, residí a Andorra des del 1973 on publicà un volum de memòries: De la Rambla a la presó (1975). És autor de novel·les: El pas de l'amor (1924), Al cor de la muntanya (1924), Venus i els bàrbars (1927), La bella i el monstre (1932) i Home d'amor i d'aventura (1935); de biografia: Beethoven en edicions francesa, alemanya i italiana; i de teatre El seu millor amor (1918), El rei per força (1928), La falç (1931), Adrianna i l'amor (1935), Crim de mitjanit (1937), Tres estampes de Nadal (1939).

57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCapeille, Joan  (Vernet, Conflent, 1872 - la Tor de França, Rosselló, 1935)  Historiador. Fou sacerdot. Lliurat a la investigació, col·laborà a les revistes "La Semaine Religieuse", "Revue Catalane", "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon", "Revue Historique et Littéraire du Diocèse de Perpignan", etc. És autor de monografies històriques com Étude historique sur Millas... Depuis les origines jusqu'a la Révolution (1900) i Histoire de la maison des chevaliersde Banyuls, barons de Nyer, marquis de Montferré (1132-1922) (1923). La seva obra principal és el Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises (1914).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capell, Joan  (Mataró, Maresme, 1849 - Catalunya, s XIX)  Jesuïta. Essent provincial, féu construir diversos col·legis de l'orde, com els de Barcelona, València, Tortosa i Gandia. Introduí millores i ampliacions als estudis de noviciat. Atengué l'acabament de l'observatori de Manila i féu iniciar la construcció del de l'Ebre. Impulsà la publicació de gran nombre d'obres de jesuïtes pertanyents a l'antiga província d'Aragó.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Capell i HernándezCapell i Hernández, Josep  (Almacelles, Segrià, 3/nov/1914 – Barcelona, 15/ago/1994)  Pianista i compositor. Inicià els estudis de música als sis anys. Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona. Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l'àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor. S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director. Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen sengles primers premis en el concurs "Joaquim Serra" de RNE (1982 i 1984), per les seves sardanes Amor meu i Impetuosa. També assolí una gran popularitat entre els sardanistes amb títols com ara La meva saltirona o Sardanes a Mollerussa.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCapella, Andreu  (València, 1529 - Sanaüja, Segarra, 22/set/1609)  Bisbe d'Urgell (1588-1609). Entrat a la Companyia de Jesús (1545), es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del col·legi de València. El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma. El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa de Scala Dei. Fou successivament prior de Portaceli (1574), d'Escaladei (1575 i 1584-86), on introduí una impremta, d'El Paular (1576), de la cartoixa de Nàpols (1579) i de la de Milà (1571-84). Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina (1587) i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-Aragó. En recompensa Felip II el proposà per a bisbe d'Urgell a la primeria de 1587, però no prengué possessió fins al des/1588 per...  Segueix... 

61 ILLES BALEARS - CULTURA

Capella Davídica de la Catedral de Menorca  (Maó, Menorca, 1944 - )  Capella de música. Iniciada pel bisbe Bartomeu Pascual Marroig. N'han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull. Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l'estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company. En el si de la Capella s'han format veus com la del baríton Joan Pons.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capella i Feliu, Jacint Maria  (Barcelona, 1880 – Madrid, 1935)  Escriptor i periodista. Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903). Escriví sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d'ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari "La Renaixença". També escriví teatre en castellà, a Madrid.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capellà i Fornés, Llorenç  (Montuïri, Mallorca Oriental, 21/abr/1946 - )  Narrador. Fill de Pere Capellà i Roca. Conreà la narració: No hi ha vent a la teulada (1971) i Una cinta de dol al capell (1985), premi Víctor Català; i les novel·les: Un dia de maig (1972), El pallasso espanyat (1973), premi les Illes d'Or 1972,Inici página Romanç (1973), Jack Pistoles (1981) i Ailòviu (1984). Periodista al diari "La Última Hora", ha publicat diverses entrevistes: Quinze empresaris mallorquins: Economia, Societat, Cultura (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), que formen una trilogia sobre la realitat social mallorquina de la darrera etapa del franquisme.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capellà i Roca, Pere  (Algaida, Mallorca, 1907 - Palma de Mallorca, 1954)  Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies "regionals" han estat molt representades a Mallorca. Cal remarcar-ne L'amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capella i Sabadell, Francesc de Paula  (Barcelona, 1823 – 1901)  Escriptor. Publicà, en català i en castellà, novel·les de costums i històriques, com Catalina (La Envidia) (1892), d'ambient mallorquí, apareguda el mateix any a Palma de Mallorca en versió catalana de Pere d'Alcàntara Peña, Cartes que no lliguen (1895) i Lo gorg de les ànimes (1898). Col·laborà a "El Correo Catalán" i a "La Renaixença".

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capellada, riera de  (Garrotxa Curs d'aigua, afluent per l'esquerra del Fluvià; neix a la muntanya de la Mare de Déu del Mont i desemboca al seu col·lector vora Besalú, on hi ha l'antiga església parroquial de Sant Martí de Capellada.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCapellades  (Anoia Municipi: 2,9 km2, 317 m alt, 5.284 hab (2014). Situat al congost de Capellades, on l'Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d'Igualada. L'agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n'hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d'estiueig. A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu delInici página Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del s XVIII (època en que s'hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de Font de la Reina. Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l'estació paleolítica de l'abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d'altres estacions prehistòriques. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club de Futbol - Ràdio - Gegants

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capellades, Josep  (Martorell, Baix Llobregat, s XVII – Montserrat, Bages, 1688)  Escriptor i monjo de Montserrat. Escriví, entre altres llibres, tres volums d'addicions a l'obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n'ha conservat, però, l'Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capellades, Pere  (Catalunya, s XIV - Tortosa, Baix Ebre, s XIV)  Argenter. Establert a Tortosa, on realitzà treballs remarcables.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caperó i Agramunt, Andreu  (Castelló de la Plana, 1645 – València, 1719)  Prelat. Ingressà al convent carmelità de Valdemoro (Castella). Fou professor de filosofia i teologia, prior d'Onda i de València, provincial dels convents de València, Aragó i Navarra (1686), assistent general de les províncies hispàniques i procurador i vicari general de l'orde. Fou elegit representant del Regne de València per a demanar a Carles II la restitució del càrrec de vice-canceller. Nomenat bisbe de Lugo per Felip V (1714-17) i, posteriorment, de Terol, encara que no arribà a prendre'n possessió. N'han estat publicats alguns sermons.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capestany  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Veure> Cabestany.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCapicorb  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Caseriu, a la dreta de la desembocadura del riu Segarra, vora l'antiga torre de Capicorb, de defensa, i de l'antic estany de Capicorb, gairebé dessecat.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capifonts, serra de  (Pallars Sobirà)  Alineació muntanyosa del Pirineu central, a la vall Farrera, de direcció sud-est - nord-oest, entre les valls de Botxedo i de la Rabassa, afluents per l'esquerra del riu de Tor.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Capifort  (Maó, Menorca)  Possessió, a l'extrem nord-est de l'illa, prop del cap de Favàritx (dit també cap de Capifort). Hi ha un jaciment de galena que fou explotat el s XVII per a la fabricació de vernís de gerrers.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capilla, Vicent  (València, 1767 – s XIX)  Gravador. L'any 1812 fou nomenat director d'estudis de l'Acadèmia de Sant Carles. Deixà obres notables.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capilla i Beltran, Josep  (Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)  Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal. És autor de l'estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).

132 CATALUNYA - POLÍTICA

Capítols de Corts  (Catalunya, s XII - 1714)  Disposicions legislatives de les Corts Catalanes, degudes a la iniciativa de tots tres braços, o d'un de sol amb el consentiment dels altres, acceptades pel rei amb la fòrmula "Plau al senyor rei". Juntament amb les Constitucions i actes de Cort, tingueren primacia en el sistema jurídic català sobre el sistema consuetudinari i sobre el dret comú durant l'edat mitjana i la moderna, fins a Felip V.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capllonch i Rotger, Miquel  (Pollença, Mallorca, 1861 – 1935)  Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d'alumne Arthur Rubinstein. Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions. Residí a Madrid, a Barcelona i a PalmaInici página de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capmagre, Pere  (Catalunya, s XIV - Girona ?, s XIV)  Arquitecte. Mestre d'obres de la catedral de Girona almenys en 1357-59. li ha estat atribuït el projecte de cobrir-ne la nau amb una sola volta. En 1357-60 dirigí la construcció del claustre de Sant Feliu de Girona, enderrocat el 1374.

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàCapmany  (Alt Empordà Municipi: 26,38 km2, 107 m alt, 612 hab (2014) (o Campmany). Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l'Albera, a la conca del Llobregat d'Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l'antic castell de Capmany (s XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (s XII-XIII). Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l'antic balneari de la Mercè. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Associació Capmanyenca

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni de Capmany de Montpalau i SurísCapmany de Montpalau i de Surís, Antoni de  (Barcelona, 24/nov/1742 – Cadis, Andalusia, 14/nov/1813)  Historiador, filòleg i polític. Prengué part a la campanya contra Portugal (1762) i més tard col·laborà amb Olavide en la colonització de Sierra Morena al front d'un grup de catalans (1770). Instal·lat a Madrid, hi ocupà diversos càrrecs, especialment el de secretari de l'Academia de Historia (1790). Diputat per l'ajuntament de Barcelona a Madrid, durant la invasió napoleònica tingué un paper destacat a les corts de Cadis, ciutat on morí víctima de la pesta, allí defensà la supressió de la Inquisició, però desaprovà la desaparició de les senyories. Exaltà l'esplendor de la Catalunya medieval, tot i que considerant el català una llengua "morta per a la república de les lletres", produí enInici página castellà tota la seva obra. Tractà qüestions de filologia i política, però es destacà sobretot com a historiador. La seva primera obra de caire econòmic fou Discurso económico-político en...  Segueix... 

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capmany i Casamitjana, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Madrid, 1995)  Eclesiàstic. Bisbe auxilliar de Barcelona (1968). Fou professor de teologia del seminari de Barcelona. És autor de "Miles Christi" en la espiritualidad de san Cipriano (1956), tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà (1962).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capmany i de Montaner, Ramon de  (Canet de Mar, Maresme, 1899 – Barcelona, 20/gen/1992)  Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella. Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d'Or de Barcelona (1931). Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Aurèlia Capmany i FarnésCapmany i Farnés, Maria Aurèlia  (Barcelona, 3/ago/1918 – 2/oct/1991)  Escriptora. Filla d'Aureli Capmany i Farrés. Conreà la novel·la psicològica amb influències de la novel·lística anglesa. Es donà a conèixer amb El cel no és transparent, que guanyà el premi Joanot Martorell (1948); seguiren L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), El gust de la pols (1962), La pluja als vidres (1963), Un lloc entre els morts (1968, premi Sant Jordi), Feliçment, ja sóc una dona (1970), Lo color més blau (1982), entre d'altres novel·les. Autora també d'obres teatrals: Tu i l'hipòcrita (1960), Vent de garbí i una mica de por (1965), L'ombra de l'escorpì (1971) i Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971), en col·laboració amb X. Romeu. Són degutsInici página també a ella els assaigs sobre feminisme: La dona a Catalunya (1966), El feminisme a Catalunya (1973), El comportamiento amoroso de la mujer (1974), Dona, doneta, donota (1975) i...  Segueix... 

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Aureli Capmany i FarrésCapmany i Farrés, Aureli  (Barcelona, 26/feb/1868 – 9/oct/1954)  Folklorista i escriptor. De formació autodidacta, s'interessà en l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars. Va treballar durant molts anys a l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona i va ser un dels fundadors de l'Esbart de Dansaires (1907) i de l'Orfeó Català (1891), i dirigí l'Esbart Català (1909). També va fundar i va dirigir "En Patufet" (1904) i col·laborà en altres publicacions infantils, com "La Rondalla del Dijous" (1909), "La Mainada" (1921-23) i "Plançons" (1933), i també a les revistes "D'Ací i d'Allà" i "Esplai". Entre altres títols, va publicar Cançoner popular (1901-13), Rondalles per a nois (1904), Cançons i jocs cantats per la infantesa (1923), Com es bella la sardana (1924), De marionetes i titelles (1928), La sardana a Catalunya (1948), El ball i la dansa popular a Catalunya (1948), La dansa a Catalunya (1935-53), i estudis sobre costums populars: Baladrers de Barcelona (1947) i Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes (1951).

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Capnegret  (Altea, Marina Baixa)  Caseriu, a la costa, al voltant del cap Negret, al nord de la vila.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó  (Maó, Menorca, 1852 - )  Família de pastors protestants. Fundada per Joan Capó i Pons, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Alfred  (Illes Balears, s XX – Montevideo, Uruguai, s XX)  Pastor protestant. Fill de Josep Capó i cosí d'Humbert Capó i d'Enric Capó i Puig. Fou pastor a Montevideo, on morí a l'edat de 33 anys. Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis. La Fundació Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudisInici página evangèlics a l'Uruguai.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Humbert  (Illes Balears, s XX - )  Pastor protestant. Fill de Samuel Capó i cosí d'Alfred Capó i d'Enric Capó i Puig. Després d'haver laborat en l'obra evangèlica a Mallorca, passà a residir a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l'església evangèlica espanyola.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Jaume  (Illes Balears, s XVIII)  Corsari. Arribà a Barcelona a la darreria de 1713, en un comboi de socors durant el setge de la plaça per les tropes borbòniques. Fins al set/1714 fou un dels més ardits capitans de la petita flota catalana, en lluita desigual amb el bloqueig enemic. Manava la fragata Santa Madrona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capó, Joan  (Catalunya, s XVII - 1689)  Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons.

133 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Joan  (Illes Balears, s XIX - s XX)  Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel. Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Josep  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928). Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCapó, Miquel  (Illes Balears, s XVII – 1718)  Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l'esforç de reivindicació de l'ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713). D'entre el gran nombre d'obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Alagón, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer. A la mort del seu fill i successor Miquel Capó (1769) la impremta passà a Salvador Savall.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Pere Antoni  (Illes Balears, s XVIII – Palma de Mallorca, 1760)  Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d'Agustí Alemany.

94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó, Samuel  (Illes Balears, s XIX - Catalunya, s XX)  Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons, germà de Joan i de Josep i pare d'Humbert. Ha actuat a Maó i a Barcelona, on féu de pastor.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó i Ferrer, Samuel  (Pollença, Mallorca, 1894 – Barcelona, 1995)  Pastor evangèlic. Fill de Joan Capó i Pons. Exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s'encarregà de l'església del carrer dels Tallers. Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en que aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans. L'any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capó i Garcia, Bernat  (Benissa, Marina Alta, 27/feb/1928 - )  Periodista i escriptor. Col·laborador habitual en la premsa valenciana, és un actiu divulgador cultural. Membre de diverses organitzacionsInici página culturals, és soci fundador d'Acció Cultural del País Valencià i fundador de l'Associació Hispano-Àrab Alacantina, que també presidí. És autor de moltes obres centrades en el paisatge i en la gent de la seva comarca. És també autor d'un Costumari valencià en dos volums (1192 i 1994) i té a més obra en castellà.

97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó i Pons, Joan  (Maó, Menorca, 1852 – 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel.

98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Capó i Puig, Enric  (Maó, Menorca, 1930 - Barcelona, 9/mar/2012)  Pastor evangèlic. Estudià al Seminario Teológico Unido, de Madrid, i al Handswprth de Birmingham, Anglaterra. Ha estat professor de Nou Testament i de llengua grega al Centre Evangèlic d'Estudis Teològics. És director del departament de traducció de la Fundació Bíblica Evangèlica catalana, director de la revista "Carta Circular", òrgan de l'església evangèlica espanyola, i col·laborador del llibre La nostra vocació (1967). Pastor de l'església evangèlica de Betlem (el Clot, Barcelona).

99 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Capocorb  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Antiga possessió, al sud del terme, prop del cap Blanc. A l'edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia. Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell. Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma de Mallorca.

100 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Capocorb Vell  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l'antiga possessió de Capacorb. Fou excavat parcialment per l'Institut d'Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep ColominasInici página (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria). Els materials són al Museu d'Arqueologia de Barcelona. El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7.000 m2, que corresponen a la part sud del poblat. Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d'habitacions, així com altres talaiots solts. Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als s IV-III aC. Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàCapolat  (Berguedà Municipi: 34,09 km2, 1.279 m alt, 88 hab (2014). Situat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges. La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l'explotació forestal com a activitat complementària. El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l'església parroquial de Sant Martí. Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l'església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l'Aiguadora. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capolat, el  (Navès, Solsonès)  Cim (1.361 m alt), acinglerat, a l'extrem nord-est de la serra de Busa. Un tall vertical i profund el separa, a l'oest, del Capolatell.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capolatell, el  (Navès, Solsonès)  Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt), a l'extrem nord-est de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l'uneix al planell de Busa, fet aprofitat durant les guerres del s XIX per a concentrar-hi presoners de guerra. Hi té l'entrada l'avenc del Capolatell, de 115 mInici página de profunditat.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Capona, alt de la  (Comtat Cim culminant (686 m alt) de la serra de Carraita.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Caporrutxo, el  (la Font de la Figuera, Costera)  Turó (901 m alt), situat a la capçalera de la vall de Montesa. El cim domina, a llevant, la vila i, a ponent, el límit entre el País Valencià i Castella.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cappont, el  (Lleida, Segrià)  Antic raval de la ciutat (ant: la Pobla de Cappont), format a partir de la conquesta, a la segona meitat del s XII, al marge esquerra del Segre; l'antic areny major del riu l'envoltava. Comunicava amb Lleida pel pont Major, i amb la Vilanoveta pel pont de Sant Agustí. Era habitat per pagesos, moriscs i menestrals; hi havia l'hospital de Sant Marçal i els convents dels agustins (antic santuari de Santa Maria de l'Horta) i dels trinitaris. Era emmurallat. Durant la Guerra dels Segadors, i per tal de fortificar Lleida, fou totalment enderrocat (1643) per les tropes franceses. Al primer terç del s XVIII hi fou bastit un revellí o mitjalluna. Malgrat la prohibició d'edificar-hi, des de la fi d'aquell segle hi sorgiren petites indústries (filadors, sargaires, cistellers) i, al llarg del s XIX, serradores. Els Camps Elisis (1864) foren construïts sobre el Cap-pont. A partir del 1869, que la ciutat obtingué el permís de repoblar el lloc, fou urbanitzat ràpidament.

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Caprala  (Petrer, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, al vessant meridional de la serra de l'Arguenya.

108 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Capraria  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Nom donat pels romans a l'illa de Cabrera.

136 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCaprena, senyoria de la  (GrèciaVeure> Kapraina, senyoria de la.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Capri (Joan Camprubí i Alemany)Capri, Joan (Joan Camprubí i Alemany)  (Barcelona, 10/jul/1917 - 4/feb/2000)  Actor. Inicià la seva carrera (1955) amb Camarada Cupido, de Xavier Regàs, i s'especialitzà en papers còmics i monòlegs, en els quals tendeix a parodiar formes d'expressió populars, que ha treballat amb un humor molt personal i amb els quals ha aconseguit una gran popularitat. Ha estrenat adaptacions de Josep M. de Segarra: El senyor Perramon (1960, de L'Avare, de Moliére) i El fiscal Requesens (1963, d'El Matrimoni, de Gógol), be que solia representar comèdies d'escassa identitat literària. Ha actuat també en algunes pel·lícules, com En Baldiri de la costa (1968) i L'advocat, el batlle i el notari (1969) de Josep M. Font i Espina, i, ja retirat dels escenaris, en les sèries televisives Doctor Caparrós, medicina general (1979-80) i Doctor Caparrós, metge de poble (1981-82).

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap-roig  (Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà)  Possessió de la Costa Brava, al voltant del cap Roig, al límit dels dos termes. Són notables els jardins construïts pel seu antic propietari, l'arquitecte i ex-oficial rus Woevowsky. És anomenat popularment cal Rus.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cap-roig  (Torrevella, Baix Segura)  Urbanització turística (ant: Cabo Roig), al sud de la vila, damunt el promontori del cap Roig.

112 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capsacosta, serra de  (Ripollès / Garrotxa Alineació muntanyosa que forma part de la serralada que separa la vall del Ter de la vall de Bianya i que culmina al puig Sacreu (1.111 m alt). Pel coll de Capsacosta (984 m alt) passa l'antic camí de Camprodon a Olot.

113 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCap-sa-roca, Sant Miquel de  (Olot, Garrotxa Veure> Sant Miquel de Capsarroca.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cap-sa-sal  (Begur, Baix Empordà Veure> Sal, cap sa.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Capsec  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble (448 m alt) (o Sant Martí de Capsec; ant: Cuïlsec). Donà nom al municipi fins al començament del s XX. És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l'esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya, per l'esquerra, prop de l'antic hostal de Capsec. L'església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capsigrany, Lluc  (Catalunya, s XVIII)  Pseudònim d'un escriptor no identificat (Lluc Capcigrañ). Publicà unes dècimes en català, al "Diario de Barcelona" el 1796, acompanyades d'una carta en la qual es lamentava de la manca d'una ortografia catalana, que suscità una encesa polèmica al "Diario" -la primera feta sobre el tema-, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabulari aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia en català.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Capsir i Vidal, Mercè  (Barcelona, 1899 - Suzzara, Llombardia, Itàlia, 1969)  Soprano. Debutà al teatre del Liceu de Barcelona, amb Rigoletto (1914), i el 1934 hi cantà, en versió catalana, El cavaller de la Rosa, de Strauss. Actuà amb gran èxit als millors teatres europeus i americans, especialment al Teatro alla Scala, de Milà. Fou professora de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i compongué algunes melodies, entre les quals sobresurt Transcripció per a cant d'unes variacions, sobre un tema de Mozart.

118 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCaptivadors, els  (l'Alfàs / la Nucia, Marina Baixa)  Llogaret entre els dos municipis. Té una església dedicada a sant Vicent Ferrer. Sembla que en aquest indret, el s XVII, hom recollia els captius moriscs i els duia cap a Alger.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuç  (Gènova, Itàlia, s XVII - País Valencià, s XVIII)  Família d'escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del s XVII, iniciada per Juli Capuç "el Vell". En conjunt, l'obra de la família, segueix l'estil barroc genovès.

120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuç, Juli  (Ontinyent ?, Vall d'Albaida, 1630 - País Valencià, s XVII)  Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu pare Juli "el Vell" i els seus fills Lleonard Juli, Francesc i Ramon Capuç i Calbet.

121 EUROPA - BIOGRAFIA

Capuç, Juli el Vell  (Gènova, Itàlia, s XVII - País Valencià, s XVII)  Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu fill Juli i els seus néts Lleonard Juli, Francesc i Ramon Capuç i Calbet.

122 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuç i Calbet, Francesc  (València, 1665 – 1727)  Escultor d'imatgeria religiosa i frare dominicà. Fill de Juli i germà de Lleonard Juli i de Ramon. S'especialitzà en petites escultures de vori.

123 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuç i Calbet, Lleonard Juli  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1660 ? – 1731)  Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu pare Juli i els seus germans Francesc i Ramon. Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb). Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l'església del Salvador de València i un bust de Felip V (Museu de Belles Arts de València).

124 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCapuç i Calbet, Ramon  (València, 1666 – 1743)  Escultor d'imatgeria religiosa, com el seu pare Juli i els seus germans Francesc i Lleonard Juli. Escultor de la cort, treballà per a Felip V i Lluís I. Esculpí per a la façana de Sant Miquel dels Reis (València).

125 CATALUNYA - POLÍTICA

Caputxinada, la  (Barcelona, 9/mar/1966 - 11/mar/1966)  Nom que prengué l'assemblea que tingué lloc per constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), per haver-se celebrat al convent del caputxins de Sarrià de Barcelona, amb l'assistència de 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals. En assabentar-se'n la policia, assetjà el convent i, el dia 11, l'assaltà i practicà gran nombre de detencions. Aixó provocà un ampli moviment unitari de solidaritat, que fou l'aglutinant de les forces polítiques i cíviques oposades al franquisme, que constituiren la Taula Rodona Democràtica.

126 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caputxins, fort de  (Girona, Gironès)  Fort, un dels que defensava la ciutat, el més meridional. Fou construït el s XVIII a l'extrem meridional de la muntanya de les Pedreres, damunt la riba dreta de l'Onyar, davant el Montlliví, a l'antic convent caputxí; en aquest indret hom ja havia establert una defensa avançada dels forts de la reina Anna i del Constable el s XVII. Fou fet volar el 1814 en abandonar els francesos la plaça.

127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuz  Veure> Capuç (família d'escultors).

128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuz, Jacint  (València, 1857 - País Valencià, 1896)  Pintor. Residí un temps a Amèrica. Obtingué premis importants.

129 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCapuz i Alonso, Tomàs  (València, 1834 – Madrid, 1899)  Gravador. Treballà especialment al boix. Guanyà premis d'importància. Es dedicà molt a la il·lustració de llibres.

134 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuz i Gil, Antoni  (Godella, Horta, 1846 - País Valencià, s XIX)  Escultor d'imatgeria religiosa. Seguí la tradició familiar dels Capuç dels s XVII i XVIII. Fou el pare de Josep i de Pasqual Capuz i Mamano.

130 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Capuz i MamanoCapuz i Mamano, Josep  (València, 29/ago/1884 – Madrid, 9/mar/1964)  Escultor. Aprengué la tècnica en el taller d'imatgeria religiosa del seu pare, Antoni Capuz i Gil. Pensionat per l'estat a Roma (1909) i a París, posteriorment s'instal·là a Madrid. Amb la realització del grup Paolo i Francesca de Rimini -primera medalla de l'Esposición Nacional de Bellas Artes (1912)-, trencà la tradició classicista i creà una obra escultòrica religiosa, monumental i i una sèrie de retrats i figures de notable expressió psicològica. És autor de la majoria de les imatges de la processó del divendres sant de Cartagena, de les estàtues del palau de l'Equitativa i del fris del Círculo de Bellas Artes (Madrid). Té obres al Museo de Arte Moderno de Madrid i al Museu Nacional de Ceràmica de València. Fou membre de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando i de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.

131 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Capuz i Mamano, Pasqual  (València, 1882 – Barcelona, 1959)  Dibuixant i pintor. Germà de Josep. Residí a Barcelona des de l'any 1907 i fou catedràtic de l'Escola de Llotja i de la d'Arts i Oficis d'aquesta ciutat. Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle. Col·laborà amb dibuixos d'una gran originalitat a les revistes del seu temps ("Papitu", "L'Esquella de la Torratxa", "El Gall", "La Novel·la d'Ara"). Obtingué una primera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes (1924) i la medalla d'or de París el 1925. Part de la seva obra, especialment la feta al gauche, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València.

Anar a:    Cao ]    [ Capcir ]    [ Capdevila i C ]    [ Capellada ]    [ Capo ]    [ Caps ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -