A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Carc ]  [ Cardedeu ]  [ Cardona ]  [ Cardona, B ]  [ Cardona, Bernat ]  [ Cardona, D ]

El salvatge és inferior a l'home civilitzat. Ara cal decidir qui és el salvatge i qui el civilitzat. (Abel Cutillas)

1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaCarcaixent  (Ribera Alta Municipi: 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014). Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes. La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l'aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l'origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l'exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. La ciutat, d'origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, dels s XVI-XVII, renovada el XVIII després d'un incendi. Dins el terme hi ha els barris i caseries de Santa Bàrbara i la Cogullada i el llogaret de la Barraca d'Aigüesvives, en part dins el d'Alzira. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament - Turisme - Consell de la Joventut - Gent de Carcaixent - Muixeranga

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarcassó i Font, Josep  (Barcelona, 1851 - s XIX)  Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872. Esculpí l'al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l'estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d'Art Modern de Barcelona). Morí en la indigència.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carcassó i Font, Julià  (Barcelona, 1856 - 1916)  Comediògraf. Germà de Josep. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carcassona, Arnau de  (Catalunya ?, s XII – s XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l'hàbit de la Mercè en ser constituït aquest orde.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carcassona i Garreta, Bartomeu  (Barcelona, 1830 – 1888)  Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala. Relacionat amb Josep-Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d'estil satíric, romàntic o costumista, L'incendi d'Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Mora, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878). També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i Valenciano).

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carcassonne, Maurici Mateu  (Perpinyà, 1796 – 1847)  Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà. Descobrí l'aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassone.

6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCarcell, Miquel Ferran  (Illes Balears, s XVI – Palma de Mallorca, 1594)  Poeta popular. Era teixidor d'ofici. És autor d'un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada. És un poema en dos-centes vint-i-cinc quinteres, reimprès algunes vegades.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carcellé i Tosca, Antoni  (Barcelona, 31/mai/1904 – 24/oct/1983)  Compositor. Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l'orquestra de jazz "Catalònia", que dirigí fins a l'esclat de la guerra civil de 1936-39. Després es dedicà professionalment a la composició (sardanes, cançons, ballables, etc) i a l'edició musical. Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de S. Obiol. Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva (la primera, 1945), La més bonica, Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta, que esdevingué quasi un himne de catalanitat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carceller, Vicent Miguel  Veure> Miguel i Carceller, Vicent.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carceller i Núñez, Andreu  (València, 1894 - Barcelona ?, s XX)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. S'establí a Barcelona. Conreà sobretot el paisatge i les natures mortes.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaCàrcer  (Ribera Alta Municipi: 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014). Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xùquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, al límit amb la Costera. La base econòmica del municipi és l'agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l'aigua del Xúquer a través de les sèquies d'Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. El poble, d'origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l'església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou elInici página centre de la baronia de Càrcer. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

11 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Càrcer  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Despoblat, a l'esquerra del Palància, davant Torres Torres. Desaparegué arran de l'expulsió dels moriscs el 1609.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Càrcer  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d'Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l'Estartit. És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar. Al començament del s XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos.

13 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Càrcer, baronia de  (Càrcer, Ribera Alta)  Jurisdicció que comprenia el lloc de Càrcer, vinculada, prèvia facultat reial, el 1437, per Joana Beneta d'Eslava, muller de Pere Carròs (dit després Galceran d'Eslava). Passà als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Càrcer, Miquel Ferrando de la  Veure> Ferrando de la Càrcer, Miquel.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Càrcer, port de  (la Llosa de Ranes, Costera)  Coll (175 m alt), a la carretera de València al port d'Almansa, damunt l'alineació muntanyosa que separa la Ribera Alta (vall Farta o de Càrcer) de la Costera.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Carcerenya, torre  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès Antic nom de la torre Pallaresa.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCàrceres  (País Valencià ?, s XVI)  Compositor. Probablement de nom Bartomeu. Actuà a la cort del ducs de Calàbria i a la de Gandia. Compongué La Trulla, ensalada a quatre veus, d'uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà. Sobre l'adoració dels pastors a Betlem. L'obra fou inclosa en l'edició de Las ensaladas de Flecha (Praga 1581). És autor també del refrany polifònic del cant de la Sibil·la, d'un Credo, de motets i nadales, conservats a la col·legiata de Gandia. És un dels autors del Cançoner del duc de Calàbria.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carcolze  (el Pont de Bar, Alt Urgell)  Veïnat de l'antic mun. d'Aristot, a l'esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze. La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d'Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.

19 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cardassar, es  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental)  Territori on fou establerta la vila.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalCardedeu  (Vallès Oriental Municipi: 12,09 km2, 193 m alt, 17.698 hab (2014). Situat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures. L'agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d'animals de granja fan de complement a la indústria, base de l'economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d'estiueig. La població ha augmentat notablement al llarg del s XX. La vila és a l'esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l'església parroquial de Santa Maria (dels s XVI-XVII, refeta després de l'incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons. Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l'antiga església de Sant Salvador dels Prats, queInici página actualment ha desaparegut. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu arxiu - Diables - Biblioteca - Club d'Handbol

21 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Cardell  (Fraga, Baix Cinca)  Despoblat (255 m alt), al centre dels plans de Cardell, al sud de la carretera de Barcelona a Saragossa, que formen, juntament amb els de Buriat, la zona més oriental de l'altiplà dels Monegres. Es conserva l'església romànica i restes d'època paleocristiana i visigòtica.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardellà i Crusells, Joan  (València, 1900 - Barcelona ?, s XX)  Escultor. S'establí a Barcelona, on començà a exhibir les seves obres a l'Exposició de Belles Arts de 1923.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardellach, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII – Montserrat, Bages, 1819)  Monjo benedictí. Entre les seus escrits hi ha composicions de música sacra. Era violoncel·lista.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardellach i Alivés, Fèlix  (Barcelona, 1875 – 1919)  Enginyer industrial i arquitecte. Professor fundador de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat (1915). Catedràtic, a l'Escola d'Enginyers de Barcelona, on creà la càtedra d'arquitectura industrial. S'especialitzà en la construcció d'ascensors. És autor de Filosofía de las estructuras (1911), Las formas artísticas en la arquitectura técnica (1912), Leyes iconográficas de la línea y de la luz (1913).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardellach i Busquets, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, 1814 – Barcelona, 1879)  Jurista. Notari a Terrassa i a Barcelona. És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España (1862) i de CompendioInici página de substanciación de juicios (1846). Deixà inèdita una gramàtica catalana (1840).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardells i Aleman, Joan  (València, 1948 - )  Pintor i escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Els seus primer treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials. Des de l'any 1966 fins al 1977, juntament amb Jordi Ballester Bonilla, passà a integrar l'Equip Realitat. També és autor d'escultures de fibrociment en les quals crea temes típicament urbans.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador Cardenal i FernándezCardenal i Fernández, Salvador  (València, 1/set/1852 – Barcelona, 23/abr/1928)  Metge i cirurgià. Es llicencià a Barcelona (1875) i es doctorà a Madrid (1877). Fou metge de la Casa de la Caritat (1877), director de l'hospital del Sagrat Cor de Barcelona (1879-1928), fundador (1872) i, després, director (1893-95) de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, catedràtic honorari de la Facultat de Medicina de Barcelona i president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1901-10). Creà la moderna escola de cirurgia catalana i aplicà, per primera vegada a la Península, el mètode antisèptic en el tractament de ferides. Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía antiséptica (1880), que tingué una gran difusió i que li valgué el títol de membre del Royal College of Surgeons of England. Fou el pare de Lleó Cardenal i Pujals.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardenal i Pujals, Lleó  (Barcelona, 1878 - Madrid, 1960)  Metge. Fill de Salvador Cardenal i Fernàndez. Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Suïssa. Nomenat catedràtic de patologia i clínica quirúrgica (1907) i de cirurgia (1912) a la universitat de Madrid, de la qual fou rector. Inicià la seva tasca de col·laboració amb el Laboratori d'Investigacions Biològiques de Santiago Ramón y Cajal. Participà en experiments de rejoveniment i col·laborà en la realització d'empelts glandulars. Publicà diverses obres, entre les quals el Diccionario terminològico de ciencias médicas (1916).

28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaCárdenas y de Portugal, Bernardino de  (Castella ?, s XVI - Palerm, Sicília, Itàlia, 1601)  Lloctinent de Catalunya (1592-96). Marquès d'Elx i senyor de Crevillent. Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d'hugonots i la revolta de Joan Cadell (1592). Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions. Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d'Aragó, fou nomenat virrei de Sicília.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cardener, el  (CatalunyaRiu (89 km) del Pre-pirineu, és el principal afluent del Llobregat, amb una conca aproximada de 1.500 km2. Neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt), al peu de la serra de Port de Comte, entre les serres del Verd i Tossa Pelada, de la unió de diversos rierols, i que corre de nord a sud pel Solsonès i el Bages a través de la depressió Central. En el seu curs alt travessa una zona de roques dures que origina un vertader congost entre Lladurs i Sant Llorenç de Morunys, i després de regar el Solsonès entra al Bages i desguassa (un cop travessada Manresa) al Llobregat, tocant a Sant Vicenç de Castellet. De règim nivopluvial; l'embassament de Sant Ponç, entre Olius i Clariana de Cardener, està destinat a regular el seu cabal i el del Llobregat. Principalment en el seu curs més baix, és aprofitat per diverses indústries tèxtils, originàriament llaneres i després de cotó.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cardener, el  (Solsonès Nom amb què també ha estat coneguda la comarca, inclosa generalment, però, Cardona i la seva rodalia, territori que coincideix aproximadament amb el de l'antic vescomtat de Cardona.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cardener, puig  (Manresa, Bages)  Turó, damunt el qual s'assenta el nucli antic de la ciutat, amb la seu de Santa Maria.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCàrdenes, Joan de  (Catalunya, s XVI)  Franciscà. Dugué a terme una notable acció social a Lleida (vers 1558-60), a Perpinyà i a d'altres poblacions catalanes amb la fundació i la reorganització de cases d'orfes.

33 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cardet  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Poble (1.193 m alt) de l'antic mun. de Barruera, a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de l'estret de les Cabanasses. La seva església parroquial, romànica (s XI), és dedicada a la Mare de Déu de les Cabanasses, imatge procedent de l'hostal de les Cabanasses. La jurisdicció pertanyia al monestir de Lavaix.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cardigassos, serra d'Es  (Salardú, Vall d'Aran)  Alineació muntanyosa de l'antic mun. de Bagergue (pic d'Es Cardigassos, 2.640 m alt), contrafort oriental del pic de Parros, al nord del pla de Beret.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cardina  (Saldes, Berguedà)  Veïnat, a l'oest del poble.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

balneari de Cardó (Baix Ebre)Cardó  (Benifallet, Baix Ebre)  Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d'aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del s XVII per una comunitat de frares carmelitans. L'antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s'hi establí el 1617; consta d'un convent voltat d'un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L'edifici central és obra dels s XVII i XVIII. Fou suprimit amb l'exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l'exèrcit republicà.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardó, Jaume  (Vic, Osona, s XV - Catalunya, s XV)  Jurista. Féu addicions a l'obra de Jaume Callís De pau i treva, i escriví diversos comentaris als Usatges.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

serra de Cardó (Baix Ebre)Cardó, serra de  (Baix Ebre Massís de la Serralada Pre-litoral, encaixa al nord i a l'est la cubeta de Mòra, i tanca la serra de Tivissa; a l'oest davalla fins a l'Ebre, i al sud i al sud-est és continuada per les serres de la Capcida i del Boix, i al sud del coll de l'Alba, per la serra de Collredó, amb les quals constitueix l'anomenat bloc de Cardó. L'abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent, per l'esquerra, de l'Ebre, poc abans de Benifallet. El clima és mediterrani (14ºC de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual), les quals són subterràniament dirigides i originen un nivell de fonts medicinals que desguassen per l'abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari de Cardó. La carena, que culmina a la Creu de Santos (941 m alt) i és travessada per antics camins, fa alhora de partió d'aigües entre l'Ebre i la mar, i entre la vegetació de l'obaga (alzines, pinasses, alguns roures, moixeres i teixos), fuetejada pel mestral, i la vegetació arbustiva degradada de la solana, al voltant de pins blancs i alzines. Els antics nuclis medievals de població han desaparegut del tot.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Cardó i SanjuanCardó i Sanjuan, Carles  (Valls, Alt Camp, 5/mai/1884 – Barcelona, 24/mar/1958)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908. Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l'Acadèmia de Sant Tomàs. Fou canonge de la seu barcelonina el 1918. Representant remarcable del periodisme catòlic català, fundà la revista "La Paraula Cristiana" (1925), plataforma de la intel·lectualitat catalana, i "El Bon Pastor" (1925), i col·laborà al diari "El Matí" (1929) i a "La Veu de Catalunya" (1932-36). Formà part de la Fundació Bíblica Catalana i fou traductor de la Fundació Bernat Metge (tota l'obra de Sèneca). L'any 1936 fouInici página salvat per la Generalitat i, fidel a l'actitud no bel·ligerant del cardenal Vidal i Barraquer, passà a Itàlia i després a Suïssa, on va romandre fins que el 1954 va tornar a Barcelona. Obres seves són: Doctrina estètica del Dr. Torras i Bages (1919), Perennitat i actualitat del problema social (1921), El diàleg...  Segueix... 

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCardona  (Bages Municipi: 66,68 km2, 506 m alt, 4.921 hab (2014). Situat al peu de la serra de les Garrigues, a l'extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l'anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d'època preromana. A principis del s XX s'inicià l'explotació de les sals potàssiques que generen prop d'un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l'empresa responsable decidí tancar, amb la consgüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc. A part de l'explotació de les sals, altres recursos del municipi són l'agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. La vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d'un turó...  Segueix... 

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona  (Catalunya, 1062 - s XVIII)  Llinatge vescomtal, un dels més antics i poderosos de la noblesa catalana. Té l'origen en els vescomtes d'Osona, posseïdors de l'antic castell de Cardona, que a partir de Ramon Folc (mort el 1086) s'anomenaren vescomtes de Cardona. L'explotació de les salines i els extensos dominis, incrementats al llarg dels anys, els convertiren en una de les primeres famílies del país, almiralls d'Aragó des del s XIV. El 1375 el vescomtat fou convertit en comtat i en ducat el 1491. Al s XVII l'heretatge passà als ducs de Medinaceli, que mentenen el títol i l'arxiu. De la línia principal sortiren: els senyors de Torà, els barons de Mazzarone, els barons de Bellpuig, després ducs de Soma i Sessa i comtes de Palamós, els comtes de Collesano, els de Chiusa, els marquesos de Guadalest i els de Castellnou i els barons de Sant Mori.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Acard de  (Catalunya, s XV)  Fill segon d'Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d'Elfa de Perellós. A la mort del seu pare (1463), desposseïda la seva branca familiar pel rei Joan II, el conestable de Portugal, elegit rei pels catalans, el nomenà patge seu, en unió del seu germà gran Hug. Degué morir molt jove.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Adelaida de  (Catalunya, s XI - 1078)  Dama. Era filla del vescomte Ramon de Cardona i d'Engúncia, i germana dels successius vescomtes Bremond, Eribau i Folc. Es casà dues vegades, amb personatges prou coneguts anomenats Guerau i Guillem, ambdós propietaris de possessions d'importància. Deixà filles del primer matrimoni i fills mascles del segon. Testà el 1078.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Agnès de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Joan de Montcada, comte d'Aitona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Aldonça de  (Catalunya, s XV)  Dama. Era una de les filles del comte Hug II de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d'Urgell. Es casà amb el noble Guerau Alemany de Cervelló, que fou governador de Catalunya i gran figura de l'Interregne precedent al comrpomís de Casp.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Aldonça de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Lluís de Benavent, comte de Lerín.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Alfons de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. Era un dels fills del duc Joan Ramon Folc IV i d'Aldonça Enríquez. Es casà amb Aldonça Ferrer. Apareix documentada la seva participació en un torneig, lluitant sis contra sis, celebrat a Barcelona el 12/jun/1514.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Amaltrud de  (Catalunya, s XI - 1090)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d'Engúncia. Es casà amb Bofill, del qual fou vídua molts anys. Morí a edat avançada, vivint amb el seu fill Arnau, senyor de la Clua.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Anglesa de  (Catalunya, s XII – 1209)  Filla de Ramon Folc II de Cardona i d'Elisabet d'Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n'hagué un fill, Guillem. Mort Ramon en 1177, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d'un matrimoni anterior del comte. Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Anna de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Filla d'Anton, virrei de Sardenya. Es casà amb Blasco d'Alagó i d'Arbòrea, segon comte de Villasol. El seu germà Joan, marí famós, traspassà sense fills i la deixà hereva de la baronia de Sant Boi (de Llobregat).

51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Anton de  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d'Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Anton de  (Catalunya, s XV - 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d'Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s'equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Anton de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Anton de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s'hi estatjà l'emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Anton de  (Sicília, s XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (v1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Anton de  (Itàlia ?, s XVI – Hongria ?, s XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d'Hongria.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardona, Arnau  (País Valencià, s XIV – s XV)  Marí. Era patró i propietari d'una galiota. A la primeria de 1410 capturà, després d'alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats. La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Arnau de  (Catalunya, s XI – s XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d'Ermengarda.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Arnau de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d'un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Arnau de  (Catalunya, s XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l'homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Artau de  Veure> Cardona i de Gonzaga, Artau de.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardona, Bartomeu  (País Valencià, s XVI - València, d 1560)  Pintor. Fill de Joan. Col·laborà amb aquest a l'exercici del càrrec de pintor de la ciutat de València. Treballà almenys fins al 1560.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Beatriu de  (Catalunya, s XIV - Aragó ?, s XIV)  Dama. Filla de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural de Pere II el Gran. Havia estat promesa a Marià d'Arbòrea, gran noble sard. Desfet aquest compromís, es casà amb el noble aragonès Pero Cornel, senyor d'Alfajarín. D'aquesta unió naixeria Luís Cornel, darrer senyor d'aquell domini.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Beatriu de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Filla d'Hug Folc I, vescomte de Cardona, i de Beatriu d'Anglesola. Era germana, per tant, d'Hug Folc II, el primer comte de Cardona. Beatriu es casà amb Ponç de Cabrera, hereu de Bernat II de Cabrera, almirall i gran privat de Pere III el Cerimoniós. Per renúncia en vida del seu sogre, el seu marit fou vescomte de Cabrera el 1342, però morí el 1349, sense que el matrimoni hagués tingut fills.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Beatriu de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Neboda de l'homònima. Fou l'única filla que tingué el comte Hug II de Cardona amb la primera muller, Blanca d'Empúries. Es casà el 1363 amb el comte Pere II d'Urgell. No li donà successió. A la seva mort, prematura, el seu marit tornaria a casar-se amb Margarida de Montferrato. Beatriu tingué una germanastra del seu mateix nom.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Beatriu de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. Germanastra de l'homònima, i segurament nada després de la mort d'aquella. Era filla del primer comte de Cardona, Hug II, i de la seva segona muller, Beatriu de Luna. Es casà amb el comte Roger Bernat de Pallars. Fou mare del comte pallarès Arnau Roger IV.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Beatriu de  (Catalunya ?, s XV)  Dama. De filiació incerta. Es casà amb Pere Ramon de Montcada, de la branca valenciana d'aquest llinatge i hereu sortós de la baronia d'Aitona-Serós. Fills seus foren Joan, primer comte d'Aitona, i Hug, gran almirall.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Beatriu de  (Catalunya, s XV)  Personatge. Era filla i hereva de Pere i de Joana, com consta en un document del 1450. No ha estat precisada la seva posició genealògica. Era casada amb Hug de Serrallonga, notari d'Igualada.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Beatriu de  (Catalunya, s XV)  Dama. És esmentada com a filla del comte de Cardona Joan Ramon Folc I i de la seva segona muller, Beatriu de Pallars.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l'homònim que figura com a canonge d'Urgell el 1131.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer I de  (Catalunya, s XII)  Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III i d'Elisabet d'Urgell. Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1175). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem. Fou enterrat al monestir de Poblet.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Personatge. Era fill d'Arnau de Cardona que testà el 1214. N'era l'hereu principal. En data anterior s'havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l'heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIII - d 1296)  Mestre del Temple a Catalunya-Aragó. Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc (V) de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d'ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I (1274); el mateix any signà els pactes d'Àger contra l'autoritat reial. Fou un dels ostatges per a garantir l'entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d'Anjou (1290). Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d'Alagó (1293). El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis. Renuncià en nom del Temple als drets de l'orde sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares, les Coves de Vinromà i altresInici página heretatges (1294).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d'Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d'Esparreguera el 1274.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l'homònim que figura com a porter de Jaume II el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Eclesiàstic. Un dels fills legitimats del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amistançada Flor de Pontiac. El 1317, essent només sots-diaca, ja tenia la dignitat de canonge de Tarragona. Tot i això, emparat per la mare i els germans, pretengué aleshores la pabordia de Solsona, que un dels germans, Pere, administraria durant cinc anys. Sense persistir gaire en l'intent se n'anà a Itàlia, devers el 1319, a fer la guerra als enemics del papa secundant el seu parent Ramon de Cardona. Visqué uns deu anys en terres italianes, i fins s'hi casà. Tornat el 1329, renuncià voluntàriament al canonicat que tenia a Tarragona.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Fill d'Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II, i d'un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien anvaït Aragó.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Berenguera de  (Catalunya, s XII – Vallbona de les Monges, Urgell, 1211)  Religiosa. Fou monja del monestir cistercenc de Vallbona. Probablement era filla del vescomte Ramon Folc II i germana d'Anglesa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Berenguera de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla de Guillem. Li comprà Maldà i Maldanell el 1266.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bernat Amat de  Veure> Claramunt, Bernat Amat de (mort el 1155).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bernat de  (Catalunya, s XI - a 1086)  Noble. Fill del vescomte Ramon Folc de Cardona, el qual, al testament fet el 1083, li deixava els castells de Rupit i Tagamanent. No pogué gaudir-se'n, ja que quan morí el seu pare, el 1086, ell ja havia mort.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bernat de  (Catalunya, s XI – 1102)  Cavaller. Fill d'un Bremond i germà d'un Guillem. Deixà aquest com a hereu principal en un testament del 1102. L'heretava amb el castell de Clariana. També beneficiava una germana dita Ermengarda, i el fill d'aquesta, Pere. Era marmessor seu un altre germà anomenat Arnau. És dubtós que aquest Bernat sigui l'homònim del qual hi ha un altre testament datat el 1143.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bernat de (o Bernat Folc(Catalunya, s XII - s XIII)  Noble. Fill del vescomte Guillem de Cardona i de la seva segona muller, Anna o Agnès d'Oló. No és gaire segur que sigui ell qui tenia una quarta part del castell de Calonge rebuda dels pares i que el donava, el 1220, a una neboda anomenada Beatriu, filla d'un Pere de Puiggener.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Bernat de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Personatge. Era un dels fills d'Arnau de Cardona que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Guillem.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. El 1411 fou delegat per a apaivagar l'antagonisme entre Ramon Sagarriga i Joan de Vilamarí a propòsit del castell de Palau Saverdera.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Blanca de  (Catalunya, s XIV - 1322)  Dama. No n'és conegut altre esment que la referència de la seva mort.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bremond de  (Catalunya, s XI)  Personatge. No n'és conegut sinó l'esment de filiació formulat pel fill Bernat en un testament de 1102. Altres fills seus, citats al mateix testament, són Arnau, Guillem i Ermengarda.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bremond de  (Catalunya, s XII)  Frare hospitaler. Apareix documentat pels anys 1132-36.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Bremond I de  (Catalunya, s X – 1029)  Vescomte de Cardona. Fill de Ramon i d'Engúncia. A la mort del seu pare (1015) el succeí. Fundà l'abadia de Cardona. Morí sense successió, i aleshores heretà el vescomtat el seu germà Folc I, que compartiria les funcions de govern amb un tercer germà, Eribau, el futur bisbe d'Urgell.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Bremond II de  (Catalunya, s XI - d 1086)  Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc I i d'Ermessenda. De fet no exercí el vescomtat, ja que mort el seu pare al castell de Maldà (1086), en lluita contra els sarraïns, ell caigué presoner a la mateixa acció, i morí poc després, en captiveri. El seu oncle Folc II assumí les funcions vescomtals, que amb el temps passarien a Bernat Amat de Claramunt, fill d'Ermessenda, germana de Bremond II.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Brunissenda de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Filla del vescomte Ramon Folc IV de Cardona i d'Agnès de Torroja. Es casà amb el comte Roger IV de Foix, primer dels membres d'aquell casal que també fou vescomte de Castellbó. Fills d'aquest enllaç foren Roger Bernat III, futur comte de Foix i vescomte de Castellbó, Esclaramonda, futura muller del rei Jaume II de Mallorca, i les altres tres filles, Agnès, Sibil·la i Felipa, que es maridarien respectivament amb el comte de Bigorra, el vescomte de Narbona i Arnau d'Espanya, fill del comte de Comenge.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Brunissenda de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. Neboda de l'homònima, filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva primera muller, Esclaramunda de Foix. Germanastre seu fou el famosíssim Ramon Folc V. Es casà amb el noble Guerau de Cervelló.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Brunissenda de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Nebona de l'homònima (filla de Ramon Folc IV). Era filla del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amant francesa d'aquest, Flor de Pontiac, que durant molts anys visqué a tot honor a la cort vescomtal. Es casà amb el noble Guillem de Fluvià.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCardona, capitulació de  (Cardona, Bages, 18/set/1714)  Pacte signat al final de la guerra de Successió, entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, cap de les forces borbòniques assetjants. El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI. En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s'hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l'emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars. Les condicions pactades foren incomplertes més tard per les autoritats borbòniques d'ocupació amb el pretext que ignoraven si Felip V havia reconegut la capitulació.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Catalana de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Dama. És esmentada com una de les filles del vescomte Ramon Folc de Cardona i d'Elisabet d'Urgell.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Caterina Antònia  (Catalunya, s XVII)  Duquesa de Cardona. Era filla de Lluís Ramon de Cardona. A la mort del seu pare (1670), el succeí com a pubilla. Per haver-se casat amb el duc de Medinaceli, els títols i les propietats dels Cardona passaren amb caràcter secundari a la gran família castellana. En aquesta ocasió, el cognom de Cardona, que s'havia mantingut en primer lloc malgrat els diversos casos anteriors de successió per línia femenina, perdé definitivament la seva preferència i restà incorporat en lloc poc vistent als usats pels Medinaceli.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Caterina de  (Catalunya, s XV)  Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc III de Cardona i de la seva primera muller, Joana d'Urgell. Morí soltera.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCardona, comtat de  (Catalunya Títol concedit l'any 1375 a Hug II de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat. Durant el seu llarg govern (1334-1400), el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació (1381) del vescomtat de Vilamur, de la rica i extensa baronia de Bellpuig (1386) i de la de Juneda. L'adhesió del comte Joan Ramon Folc (I) de Cardona, fill i successor d'Hug (II), a la nova dinastia després de la sentència de Casp (1412) fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc (II), del plet sobre l'herència del comtat de Prades (1425) com a marit de la pubilla d'aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la baronia d'Entença. Joan Ramon Folc (II) renuncià aquell comtat en el seu fill Joan Ramon Folc (III), el qual fou sens...  Segueix... 

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Constança de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. Era filla de Bernat Amat de Cardona, senyor de Torà, i de Constança de Pinós. Es casà amb el noble Gilabert de Cruïlles.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Constança de  (Catalunya, s XIV - 1325)  Dama. Una de les filles legitimades del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de l'amistançada Flor de Pontiac.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Dolça de  (Catalunya, s XII)  Dama. És esmentada al testament, datat el 1156, del seu germà Ramon de Cardona.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elfa de  (Catalunya, s XIV)  Filla del comte Hug Folc I de Cardona i de la seva tercera muller, Isabel d'Urgell. Es casà amb el comte Joan II d'Empúries. El seu marit no fou mai reconegut com a comte pel rei Martí l'Humà, a causa de la rebel·lió del seu antecessor contra la Corona. El matrimoni no tingué fills.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Elicsèn de  (Catalunya, s XIV - Coimbra ?, Portugal, s XIV)  Dama. Era la filla petita de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Entrà en religió. Fou abadessa de Coïmbra.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elionor de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Germana d'Elicsèn. Filla de Ramon de Cardona i de Beatriu. Es casà amb el noble Hug de Cervelló.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elionor de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. És esmentada entre les filles menors del primer comte de Cardona Hug Folc II.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elionor de  (Catalunya, s XV)  Dama. Sembla que era filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de la segona muller d'aquest, Beatriu de Pallars. En 1451 embarcà cap a Sardenya per casar-se amb Antonio Cubello, marquès d'Oristany. No en tingué fills, Restà vídua en 1455. Els poetes Lleonard de Sors, Francí Guerau i Joan Berenguer de Masdovelles li dedicaren composicions.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elisabet de  (Catalunya, s XVII)  Dama. Era casada amb Ramon de Sentmenat. Heretà del germà Maurici la baronia de Sant Morí.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Elisenda de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraua de Jorba, i germana, per tant, del també vescomte Ramon Folc III. Havia estat promesa, el 1203, amb el vescomte Arnau de Castellbó.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Enric de  (Catalunya, s XV – Roma, Itàlia, 1530)  Eclesiàstic. El primer dels ressenyats.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Enric de  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Noble. Fill de Pere. El 1570 col·laborà amb el seu pare a la defensa del Rosselló contra els francesos. Participà a la batalla de Lepant (1572), on fou desfeta l'esquadra turca. Fou nomenat governador de Catalunya (1593-1602), càrrec que ja havien ocupat el seu pare i el seu avi. El 1581, durant el virregnat del duc de Terranova, s'encarregà de padificar les dures bandositats de Tortosa.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Enric de  Veure> Cardona i de Córdoba, Enric d'Aragó Folc de.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Eribau de  (Catalunya, s XI - Terra Santa, 1040/42)  Prelat i vescomte de Cardona. Era fill de Ramon de Cardona i d'Engúncia. Mort sense fills el seu germà Bremond I (1029), n'heretà el vescomtat el seu altre germà Folc I, per bé que compartint les seves funcions amb ell. Eribau fou nomenat bisbe d'Urgell el 1036, ocupant la seu vacant per la mort de sant Ermengol. El nou càrrec no impedí que continuessin les seves activitats vescomtals. L'any 1038 assistí a la consagració de l'església de Girona. El 1040, assassinat el seu germà Folc I, Eribau exercí tot sol el vescomtat durant uns mesos. Morí mentre feia un viatge a Terra Santa. Fou succeït al vescomtat pel seu nebot Ramon Folc I, fill de Folc, i al bisbat per Guillem de Cerdanya, germà de l'arquebisbe Guifré de Narbona, dels bisbes Oliba de Vic i Berenguer d'Elna, i del comte Ramon Guifré de Cerdanya.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ermengarda de  (Catalunya, s XI – s XII)  Dama. Filla d'un Bremond i germana d'Arnau, Guillem i Bernat. Aquest darrer li feia una deixa en testament datat del 1102.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Ermessenda de  (Catalunya, s XI – s XII)  Dama. Era filla de Ramon Folc I, vescomte de Cardona, i d'Ermessenda. Es casà amb Deudonat Bernat de Claramunt. Per haver mort amb poc temps de diferència el seu pare i el seu germà Bremond II, el vescomtat correspongué, després d'una regència del seu oncle Folc II, al fill d'Ermessenda, Bernat Amat de Claramunt, dit després, com els seus successors, de Cardona.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ermessenda de  (Catalunya, s XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. Es casà amb Guillem Ramon IV de Montcada, el Gran Senescal, al qual degué donar la major part dels fills coneguts d'aquell personatge. Quan morí el 1180 el vescomte Ramon Folc, germà d'Ermessenda, fou intentat a favor dels fills d'aquesta l'heretatge de part dels béns del difunt. En aquest intent actuà de negociador el seu cunyat Ot de Montcada.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ermessenda de  (Catalunya, s XIII)  Dama. És esmentada com a filla del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar. Probablement ha de ser distingida d'una homònima, que podia ser tia seva, casada amb Guillem Ramon IV de Montcada.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Esperandéu  (Barcelona, s XIV - s XV)  Jurista i vice-canceller de Catalunya (1389-96 i 1404-09). Fou casat, en primeres noces, amb Suau, i en segones amb Constança, filla de Francesc Bertran, cavaller. Fou inclós al procés contra el Consell de Joan I, però fou absolt el 1398. Continuà al servei de la reina vídua Violant, que li vengué la vall de Conat al Conflent, i passà després al de Martí l'Humà com a vice-canceller (1404). Dugué a terme nombroses ambaixades a França (1389-90), al concili de Pisa (1409) i al de Constança (1416), on tingué una actuació brillant. El 1412 defensà, com a advocat de Frederic de Luna, els drets d'aquest a la corona catalano-aragonesa. Fou un dels comentadors famosos dels Usatges.

Anar a:  Carc ]  [ Cardedeu ]  [ Cardona ]  [ Cardona, B ]  [ Cardona, Bernat ]  [ Cardona, D ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -