A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Cardona, F ] [ Cardona, Gui. ] [ Cardona, I ] [ Cardona, Joan ] [ Cardona, L ] [ Cardona, P ]

No procuro sapiguer les respostes, procuro comprendre les preguntes. (Confuci)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Feliu  Veure> Cardona i Puig, Feliu.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ferran de  Veure> Cardona i Enríquez, Ferran de.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Folc de  (Catalunya, s XII)  Cavaller del Temple. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a mestre del seu orde.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Folc I de  (Catalunya, s XI – 1040)  Fill segon de Ramon, el primer vescomte d'Osona que canvià aquest nom pel de la vila patrimonial de Cardona, i d'Engúncia. A la mort del seu germà gran Bremond I (1029), el succeí. Compartí les seves funcions vescomtals amb el seu altre germà Eribau, que des del 1036 seria també bisbe d'Urgell. Es casà amb Guisla, filla del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda, fillaInici página aquesta del comte barceloní Borrell II. D'aquesta unió nasqueren Ramon Folc i Folc, que serien vescomtes successivament. Morí assassinat.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Folc II de  (Catalunya, s XI - 1098/99)  Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona. El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L'hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d'assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu. Havia seguit l'estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d'Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu. Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d'edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d'Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc. El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Francesc de  (Catalunya, s XIII)  Personatge. No és segur que fos membre de la família noble dels Cardona. Comerciava amb Tunis l'any 1274.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Personatge. Apareix documentat el 1402 en relació amb la branca cardonina de Bellpuig. Cobrava de la família una pensió de 50 lliures anuals.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Francesc de  (Catalunya, s XVI – 1572)  Duc de Cardona. Fill d'Alfons d'Empúries o d'Aragó, del casal de Trastàmara, i de Joana de Cardona, pubilla del casal d'aquest nom. Heretà dels seus pares els títols de duc de Cardona i de Sogorb, marquès de Pallars, comte d'Empúries i de Prades i vescomte de Vilamur.Inici página Morí sense successió. Els títols passaren a la seva germana gran Joana Folc, muller de Diego Fernández de Còrdova. Entre els successors d'aquella prevalgué sobre els altres el cognom de Cardona, a vegades sota la variant de Folc de

9 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Frederic de  (Sicília, Itàlia, s XIII - s XIV)  Fill de Ramon de Cardona i d'Empúries. Adquirí la baronia de Mazzarone. Fou l'avi de Frederic.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Frederic de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Nét de Frederic i germà de Jaume. Es rebel·là contra el rei Martí i perdé la baronia de Mazzarone.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Gabriel  (Catalunya, s XV)  Militar. Probablement no pertanyia a la família noble dels Cardona. Era cavaller. Participà a favor de la Generalitat a la guerra contra Joan II. Era capità de la guarnició de Vilafranca. Quan els joanistes entraren a la vila, fou escapçat.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cardona, Gabriel  (Maó, Menorca, 1938 - )  Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica. Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d'història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l'exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola. Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Galceran de  (Catalunya, s XVI – 1612)  Noble. Fill segon de Jaume, baró de Sant Mori, i de Rafaela Sunyer. El 1607 morí solter el seu nebot Joan, baró de Sant Mori. L'heretà. Galceran morí sense successió directa. La baronia anà al seu cosí llunyà Miquel de Cardona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Gilberga de  (Catalunya, s XI)  Dama. Filla del vescomte Ramon de Cardona i d'Engúncia. No n'hi ha altre esment que el que en fa el genealogista Llobet.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guerau de  (Catalunya, s XII)  Personatge. Figurà entre els signants de la solemne presa de possessió del vescomte Guillem de Cardona, el 1185.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XI – s XII)  Personatge. Apareix com a principal hereu del seu germà Bernat, que testà el 1102. Havia de succeir-li al castell de Clariana.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Era germà d'un Ramon amb el qual testà el 1151. Ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de morir sense fills. Guillem morí abans del 1156, data d'un segon testament del seu germà, el qual hi feia deixes pels sufragis religiosos de Guillem.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. És esmentat com a fill del vescomte Ramon Folc de Cardona i de Guillema de Melgar, i també com a participant a l'expedició a Almeria realitzada el 1148 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Un dels fills de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d'Almodis. Es casà amb Teresa d'Urgell, filla d'Ermengol V i de Maria Ansúrez. Fill seu fou Pere, que morí jove. Aquest Guillem de Cardona és segurament l'homònim que fou marmessor de Ramon Berenguer III (1131).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem I de  (Catalunya, s XII - 1225)  Vescomte de Cardona (1177-1225). Segurament fill de Ramon Folc (II), regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer (I). Aquest mateix any era també procurador del comtat d'Urgell. Lluità a Muret (1213) i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta. Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d'Urgell. Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per En Guillem lo ric.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Personatge. Era un dels fills de l'Arnau que testà el 1214. Germans seus eren Berenguer i Bernat.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1265 figura com a porter del rei Jaume I. Aquest i Alfons X de Castella li atorgaren aleshores unes cases al carrer major de la ciutat de Múrcia.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Personatge. Era pare d'una Berenguera, a la qual vengué les possessions de Maldà i Maldanell el 1266.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Guillem de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Personatge. Serra i Vilaró l'esmenta com a fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de la seva segona muller, Sibil·la d'Empúries. Diu que anà a guerrejar al Marroc.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XIII - a 1330)  Fill del vescomte Ramon VI de Cardona i de la seva segona muller, Maria Álvarez d'Haro. El 1318 féu costat al seu pare al conflicte amb l'infant Alfons. Morí sense successió.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XIV – 1338)  Fill de Ramon de Cardona, senyor de Torà, i de Beatriu, filla natural del rei Pere II el Gran. Morí solter. Per aquesta causa la senyoria de Torà privada de descendència directa masculina, tornà a la branca principal dels Cardona.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola, i germà d'Hug Folc II de Cardona.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillem de  (Catalunya, s XV – v 1462)  Fill segon de Ramon de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Caterina de Centelles. El 1462, amb el seu germà Hug (II de Bellpuig), prengué les armes a favor de la Generalitat en la guerra contra Joan II. Caigué presoner, amb Hug, a la batalla de Rubinat. Vuit mesos després, seguint també la mateixa sort que el seu germà, fou escanyat sense formació de procés.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XV)  Personatge. És documentat el 1447 com a donzell i senyor del castell de Solerbernat, a la zona de Torà, havent adquirit tres cuirasses de les quals es considera deutor. No és coneguda la seva posició genealògica.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guillema de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guillem de Cardona i de Gueraua de Jorba. Es casà amb Hug de Mataplana, el qual morí el 1229. En tingué un fill anomenat també Hug, hereu de la baronia de Mataplana.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Guisla de  (Catalunya, s XI)  Dama. El genealogista Llobet la cita com la menor de les filles del comte Ramon i d'Engúncia.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hipòlita de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agostín.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hug I de  Veure> Hug VI d’Empúries  (vescomte de Cardona i de Bas i comte d'Empúries).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hug de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Eclesiàstic. Era fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d'Empúries. Fou ardiaca de Barcelona. El 1281, amb la seva mare, hagué de figurar com a garantidor del seu germà el vescomte Ramon Folc VI perquè aquest obtingués el perdó reial després d'un llarg període de rebel·lió. El 1307 figurà entre els testimonis dels acords de demarcació del comtat d'Urgell.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Hug II de  (Catalunya, 15/oct/1320 – Cardona, Bages, 2/ago/1400)  Vescomte de Cardona (1334-75), primer comte de Cardona (1375-1400). Fill i successor d'Hug de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. Acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó a Morvedre (1342), defensà la Cerdanya contra Jaume III de Mallorca (1347) i participà en l'expedició de Sardenya del 1354 i, més tard, en la defensa de les fronteres d'Aragó contra la invasió castellana. Fou molt amic de l'infant Ferran, marquès de Tortosa, i enemic declarat del privat reial Bernat de Cabrera, a la caiguda del qual contribuí. El 1375 Pere III l'elevà a la categoria de comte. Engrandí el seu patrimoni, gràcies al seu oncle matern Ramon d'Anglesola, amb el vescomtat de Vilamur (1381) i les baronies de Bellpuig (1386) i de Juneda. Els darrers anys del regnat de Pere III en fou un dels consellers predilectes, i conservà aquesta privadesa durant el regnat de Joan I, malgrat la seva amistat amb la reina Sibil·la de Fortià. El 1364 fou investit amb l'almirallat de la corona catalano-aragonesa, títol que restà vinculat a la família. Havia estat estretament emparentat amb la família reial pels seus successius matrimonis amb Blanca d'Empúries, filla de l'infant Ramon Berenguer, i amb Beatriu de Luna i de Xèrica. A l'època de la seva màxima esplendor, entre el 1393 i el 1400, Andreu Febrer compongué el panegíric de les dames de la seva casa.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hug de  (Catalunya, s XV)  Noble. Senyor de Sant Climent. És documentat el 1420. Ha de ser distingit de l'homònom contemporani senyor de Bellpuig.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Hug de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Noble. Era fill tercer d'Anton de Cardona, pertanyent a la segona branca siciliana d'aquest casal.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hug de  (Catalunya, s XV - Itàlia ?, s XVI)  Noble. Lluità a Itàlia. El 1504 conquerí el castell de Castelvetro.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Hug Folc I de  Veure> Hug VI d’Empúries  (vescomte de Cardona i de Bas i comte d'Empúries).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Hug Folc II de  Veure> Cardona, Hug II de.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Isabel de  (Catalunya, s XV)  Dama. Filla legítima o natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Era monja del monestir de Vallbona. Apareix documentada el 1468.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Isabel de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva segona muller, Isabel Agustín.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Isabel de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Dama. Filla d'Anton de Cardona, senyor de Bellpuig, i de Castellana de Requesens. Es casà amb Bernat de Vilamarí, el segon dels almiralls d'aquest nom. Restà vídua el 1516.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Isobard de  (Catalunya, s XI - la Molsosa, Solsonès, 1021)  Magnat. Era un dels fills de Ramon, vescomte de Cardona, i d'Engúncia. Els seus germans Bremond, Eribau i Folc foren successivament comtes de Cardona. Morí durant el vescomtat del primer.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Germà de Frederic de Cardona i i nét d'un altre Frederic. Adquirí per enllaç la baronia de Ramione. Fou l'avi de Margarida.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Jaume de  (Catalunya, s XV)  Religiós. Era fill natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Fou prior de Sant Miquel del Fai i del monestir de Santa Maria, a Sant Llorenç de Morunys.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. Iniciador de la línia il·legítima dels barons de Sant Mori. Fill bastard del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i d'Urgell. Contragué matrimoni amb Caterina de Rocabertí, la qual li aportà les baronies de Sant Mori, Vilaür, Bellcaire d'Empordà i la Tallada d'Empordà. Per aquest fet els descendents es cognominaren de Cardona i de Rocabertí. Verges, Bellcaire i la Tallada retornaren a la corona el 1587. Fou l'avi de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Catalunya, s XVI)  Personatge. Era fill del Jaume de Cardona que fou baró consort de Sant Mori i pare d'un altre Jaume.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Fou un dels més destacats en l'oposició catalana a l'imposició de l'impost dit de l'excusado al Principat. Passà un temps de presó per aquest motiu. El 1570 es distingí a la defensa del Rosselló contra els francesos.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Personatge. Fill de l'homònim i pare d'un Miquel que heretaria Sant Mori.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jaume de  (Catalunya, s XVII)  Personatge. Era fill de Miquel de Cardona i d'Elisabet de Sentmenat. El 1652 heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. El 1647 s'havia casat amb Jacinta de Guimerà. A la seva mort, fou heretat pel seu fill Maurici. També era filla seva Elisabet, que succeiria al seu germà.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Jeroni de  (Catalunya, s XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. Morí infant.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Jerònia de  (Catalunya, s XIII)  Abadessa de Vallbona. Exercí dues vegades l'abadiat, als períodes 1267-70 i 1273-82.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan  (Catalunya, s XV)  Escriptor. És citat per Torres Amat com a autor d'una novel·la titulada Tratado notable de amor.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardona, Joan  (País Valencià, s XVI)  Pintor. El 1523 fou nomenat pintor de la ciutat de València. El seu fill Bartomeu li feia d'ajudant. Treballà almenys fins al 1546.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardona, Joan Baptista de  (València, 1511 – 1589)  Eclesiàstic i humanista. Bisbe de Vic (1581-87) i de Tortosa (1587-89). Graduat en teologia i en sagrada escriptura (1562) a València, fou canonge magistral d'Oriola, comissari de les galeres d'Espanya i canonge de València. Treballà a Roma (1575) en la correcció del decret de Gràcia i altres texts. Estigué molt vinculat als humanistes catalans més rellevants, com l'arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Dedicà a Felip II un Memorial, en castellà, publicat en llatí a Tarragona el 1587 juntament amb altres obres seves, amb el títol De regia S. Laurentii Bibliotheca, projecte molt detallat de la formació, l'organització i la conservació d'una biblioteca a El Escorial, on donà una relació minuciosa de les millors biblioteques particulars hispàniques de l'època i propugnà, com a novetat, la confecció d'un manual de paleografia grega i llatina.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Joan de  (Catalunya, s XV - d 1488)  Cavaller. Fill bastard del comte Joan Ramon Folc (I) de Cardona. Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II (fou conegut com el Bastard de Cardona). El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79.

60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Sardenya, Itàlia, s XV)  Bisbe de Ploague, a Sardenya (1495). Potser pertanyia a la branca dels barons de Ploague i Montesanto.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Catalunya, s XV)  Noble. Fill natural del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Fou comanador santjoanista de Barcelona.

63 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Sicília, Itàlia, s XV – Ricoccia, Itàlia, 1522)  Noble. Era comte de Colossa (Sicília). Morí lluitant contra els francesos.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Catalunya, s XVI - torre Pallaresa, Badalona, Barcelonès, 1546)  Bisbe de Barcelona (1531-46). Fill il·legítim del duc Joan Ramon Folc (IV) de Cardona. Abat comendatari de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes i canceller reial, fou elegit bisbe de Barcelona per Carles V. L'escut del seu llinatge encapçala el cens heràldic dels canonges dibuixat el 1536 per Francesc Tarafa. No fou, tanmateix, consagrat fins al 1545, per pressió del lloctinent de Catalunya, Francesc de Borja, que havia informat Carles V de la seva mala conducta. Tingué com a vicari general Vicenç Navarra, l'antic bibliotecari erasmista de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona. Residí, com aquest, a la torre Pallaresa, que engrandí. El 1545 nomenà, com a procurador seu a Trento, el bisbe d'Osca Pere Agustí. S'havia casat vers el 1513 amb Lluïsa de Blanes i de Sentmenat. Llurs fills, Helena, que es casà amb Guillem de Josa, senyor de Madrona, heretà la torre Pallaresa. Deixà també una filla natural, Lluïsa, que es casà amb el baró de Rocafort, Joan d'Armengol. El 1520 fou feritInici página a punyalades per Francesc de Blanes, a Barcelona.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Sardenya ?, Itàlia, s XVI - Hongria ?, s XVI)  Noble. Fou virrei de Sardenya durant setze anys, fins al 1549. Aquest personatge pot ser el que destacà a les guerres d'Hongria contra els turcs, en temps de l'emperador Ferran.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan de  (Catalunya, s XVI - 1607)  Noble. Fill de Lluís de Cardona i de Pràxedes d'Ança. El 1593 heretà del pare la baronia de Sant Mori. Fou heretat per l'oncle Galceran, germà de Lluís.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan Ramon de  (Catalunya, s XV - a 1481)  Personatge. Tingué una filla anomenada Joana, haguda d'una Tomic que era filla de l'historiador Pere.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan Ramon Folc I de  (Catalunya, 3/gen/1375 – Cardona, Bages, 11/abr/1441)  Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d'Aragó. Fill d'Hug (II) i de Beatriu de Luna. Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt. Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial. El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l'investí ben aviat de l'almirallat patern. El 1400 heretà el comtat de Cardona. Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri (1409). Durant l'interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista. El 1412 protestaren per la manera com havien estat elegits els compromissaris de Casp, però, un cop pronunciada la sentència, el comte s'adherí fervorosament a la nova dinastia i es negà a col·laborar en la revolta del Dissortat (1413). Amb motiu del casament del seu fill Joan Ramon Folc (II) amb Joana de Prades, li escriví una bella lletra de consells i instruccions. El 1418 fou ambaixador d'Alfons IV al Concili deInici página Constança, i el 1423 manà l'estol que portà a Nàpols l'infant Pere amb forces que permeteren al rei de prendre de nou la ciutat. De retorn, l'estol saquejà Marsella. Després del 1436 es retirà a Cardona.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan Ramon Folc II de  (Catalunya, 1400 – Cardona, Bages, 1471)  Tercer comte de Cardona (1442-71) i comte consort de Prades. Dit també Celdoni Ermenter. Fill de Joan Ramon Folc (I) i de Joana de Gandia. El 1404 el seu pare li cedí el vescomtat de Vilamur. El 1418, fallit el seu projecte de casament amb Cecília d'Urgell, germana de Jaume el Dissortat, es casà amb Joana de Prades, germana de la reina Margarida. La seva muller heretà el comtat de Prades i la baronia d'Entença, per sentència reial del 1425. D'aquesta manera adquirí una categoria nobiliària superior a la de Cardona. Com a comte de Prades intervingué activament en la vida parlamentària del seu temps, sempre al costat del seu pare. A la mort d'aquest (1442) renuncià al vescomtat de Vilamur i el comtat de Prades a favor del seu fill, el futur Joan Ramon Folc (III), el 1445, i es retirà a Cardona. Malgrat la seva actitud abstencionista, en esclatar la guerra civil del 1462 el comtat de Cardona fou un dels reductes de Joan II, raó per la qual les autoritats catalanes declararen el comte enemic del Principat (1462).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joan Ramon Folc III de  (Catalunya, 9/gen/1418 – 18/jun/1486)  Quart comte de Cardona (1471-86), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d'Entença, almirall d'Aragó i capità general de Catalunya. Fill de Joan Ramon Folc II i de Joana de Prades. El 1445 es casà amb Joana d'Urgell, filla de Jaume el Dissortat. Participà activament en les corts del 1449 al 1455. Al servei, a Itàlia, d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa. A l'inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l'apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei (mai/1462)...  Segueix... 

135 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Joan Ramon Folc IV de  Veure> Cardona i d'Urgell, Joan Ramon Folc IV de.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. Filla del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Es casà amb el noble Bernat Gilabert de Centelles.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana de  (Catalunya, s XV)  Dama. Era filla de Joan Ramon de Cardona i néta, per part de mare, del cavaller i historiador Pere Tomic. Es casà, abans del 1481, amb Galceran d'Òdena, cavaller que vivia encara el 1499.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana de  (Catalunya, s XV)  Dama. Neboda de l'homònima, filla de Joan Ramon Folc II, comte de Cardona i de Prades, i de Joana de Prades. El 1428 es casà amb Arnau Roger IV, comte de Pallars. Fills seus foren el famós Hug Roger III de Pallars i Elionor, que seria comtessa d'Abranches.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Era filla natural del duc Ferran de Cardona. No ha de ser confosa amb la Joana que era filla ligítima i hereva del mateix duc.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana de  (Catalunya, s XVI)  Filla d'Hug de Cardona, membre desposseït de la branca dels Cardona de Bellpuig, i d'una filla del comte de Pallars. Es casà amb Pere Joan d'Erill, descendent del Joan Roger d'Eriil assassinat, en 1463. Essent Joana filla única, s'extingiria amb ella aquesta línia del cognom Cardona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Joana de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Dama. Era filla de Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Córdoba. Es casà amb el seu parent llunyà Anton de Cardona, duc de Sessa, pertanyent a la branca cardonina de Bellpuig.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Joana Folc de  (Catalunya, s XVI)  Filla d'Alfons d'Empúries i de Joana de Cardona. Per mort del seu germà Francesc, ella heretà el considerable patrimoni d'Alfons i, també, el vast conjunt de títols i possessions que corresponien a la seva mare. Per aquesta causa fou sempre anomenada Joana Folc de Cardona, usant, amb valor de composició al cognom, un segon nom amb molts precedents a la família. Per aquest temps, els seus altres parents també s'anomenen Folc de Cardona, creant una deformació del cognom familiar, que esdevindrà definitiva. Es casà amb Diego Fernández de Córdoba, definint ja un procés de descatalanització del seu llinatge.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cardona, Josep de  (València, s XVII – 1702)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu i rector de la universitat de València. Publicà sermons i d'altres escrits.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Llàtzer  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. Publicà en llatí una obra sobre la Concepció de Maria, impresa a Venècia el 1584.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Personatge. Apareix documentat com un dels cònsols a Cardona del comte Joan Ramon Folc I, arran d'un privilegi atorgat per aquest a la vila.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Lluità contra els francesos al Rosselló, el 1542. En caigué presoner. Fou alliberat amb un rescat de mil florins d'or.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Lluís de  (Catalunya, s XVI – 1593)  Baró de Sant Mori. Era fill de Jaume de Cardona i de Rafaela Sunyer. El 1587 vengué a la corona, Verges, Bellcaire i la Tallada. Era casat amb Pràxedes d'Ança. Fill seu era Joan, que l'heretà.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís de  (Lucena, Andalusia, s XVI - Catalunya, 1596)  Fill gran de la duquesa Joana Folc de Cardona i de Diego Fernández de Còrdoba. Morí abans que els seus pares i els títols de Cardona passaren en tot cas al seu germà Enric. Sembla que visquè poc a Catalunya.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís de  (Catalunya, s XVI - 1574)  Noble. Era fill de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. A la mort del pare, en 1571, n'heretà el patrimoni, ja que els germans més grans eren morts de feia anys. Ell mateix morí no gaire després, sense deixar fills. Per aquesta raó seria succeït pel germà Anton, duc de Sessa.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís de  (Catalunya, s XVII)  Noble. Fou mestre de camp a la campanya del Rosselló del 1674.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Lluís Ramon de  (Catalunya, 1640 – 1670)  Duc. Fill i successor d'Enric. Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerina o el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Macià  (Valls, Alt Camp, 1698 - El Escorial, Madrid, 1755)  Compositor. Estudià música al monestir de Montserrat. En 1721 professà com a frare jerònim a El Escorial, on fou mestre de capella. És autor de música religiosa.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Magdalena de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Dama. Era filla d'Hug de Cardona (I de la branca de Bellpuig) i de Francesca de Pinós. Es casà amb el noble ribagorçà Felip Galceran de Castro, senyor de Castro, Peralta i Tramacet, que era en realitat un Pinós, ja que el cognom de Castro era el de l'avia materna, adoptat per raons d'heretatge.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Manuel  Veure> Cardona i Castro, Manuel (físic).

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Margarida de  (Sicília, Itàlia, s XV)  Néta de Jaume de Cardona. Darrera representant de la línia siciliana dels barons de Mazzarone.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Maria de  (Catalunya, s XIV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d'heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cardona, Maria de  (Itàlia ?, s XV - Sicília ?, Itàlia, s XV)  Filla de Joan de Cardona, comte d'Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Maria de  (Catalunya, s XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Gilabert de Centelles, comte d'Oliva.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Marquesa de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Filla del vescomte Hug Folc II i de la seva tercera muller, Isabel d'Urgell. Es casà amb el noble Galceran de Santapau.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Marsats de  (Catalunya, s XII)  Dama. Era filla del vescomte Bernat Amat de Cardona i d'Almodis. És una figura gairebé desconeguda.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Mateu de  (Cardona, Bages, s XVI – Manresa, Bages, 1620)  Frare carmelità. Visqué al convent manresà de l'orde. Tingué gran fama per les seves virtuts.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Maurici de  (Catalunya, s XVII - 1672/74)  Fill de Jaume de Cardona i de Jacinta de Guimerà. Heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. Morí sense successió directa. Fou heretat per la germana Elisabet, muller de Ramon de Sentmenat.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Miquel de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Noble. Fill d'Esperandéu Cardona. Heretà la vall de Conat i fou senyor de Molig, Campome i Paracolls.

133 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Miquel de  (Catalunya, s XVI)  Noble i militar. Serví Felip II. Fou mestre de camp a les campanyes de Flandes.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Miquel de  (Catalunya, s XVII - 1652)  Noble. Heretà la baronia de Sant Morí del seu cosí llunyàInici página Galceran. Era fill de Jaume. Es casà amb Elisabet de Sentmenat. Fill seu era Jaume, hereu de la baronia.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de CardonaCardona, monestir de  (Cardona, Bages)  Antiga abadia canonical (Sant Vicenç de Cardona), situada dins el clos del castell de Cardona. Les primeres notícies de l'església són del 980; aleshores ja hi vivien diversos clergues comunitàriament. Les intromissions dels vescomtes d'Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1018 pel vescomte Bremond I, aconsellat per l'abat Oliba. Bremond inicià la construcció de la gran basílica, consagrada el 1040. La comunitat canonical hi vivia ja el 1029, i prosperà notablement els segles següents amb les donacions fetes pel mateix Bremond i els seus successors. Vers el 1090 hi fou introduïda la reforma augustiniana. La comunitat era composta d'un abat i de dotze canonges i diversos sacerdots beneficiats i porcioners; en depenia el priorat de Sant Jaume de Calaf. Fou secularitzada el 1592, que restà convertida en col·legiata secular regida per un abat. La comunitat de Sant...  Segueix... 

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XII - a 1175)  Noble. És esmentat entre els fills dels vescomte Ramon Folc de Cardona i d'Elisabet d'Urgell. Morí abans que el seu pare, aquest trapassat el 1175.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya ?, s XIII)  Personatge pràcticament desconegut, fora del fet de ser pare d'un Berenguer de Llobera, documentat el 1218. És citat per Serra i Vilaró, el qual suposa que Pere devia ser un bastard del vescomte Guillem. Raons cronològiques semblen indicar, per contra, que podia ser fill d'algun Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Serra i Vilaró, tot assenyalant-lo entre els presents a les Corts de Barcelona el 1254, el considera un dels fills del vescomte Ramon Folc V i de la seva segona muller, Sibil·la

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Eclesiàstic. Era un dels fills legitimats del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i de la concubina d'aquest Flor de Pontiac. El 1319 era canonge de la seu de Barcelona. Administrà el 1317-22 la pabordia vacant de Solsona, que era pretesa pel seu germà Berenguer. Tenia dominis a la Figuerosa. Sostingué litigis amb el bisbe de Vic, fet que li atragué, arran del concili de Tarragona (1330), una excomunió que no li seria alçada sinó quatre anys després.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran el vescomte Hug II i d'un altre germà, Berenguer, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XV)  Personatge. Documentat el 1431, essent marmessor d'Eulàlia, vídua de Joan Vidal, cambrer del comte de Cardona. El 1435 era morta la seva muller Joana. Tenia el títol aristocràtic de donzell. Una filla seva, anomenada Beatriu, apareix documentada el 1450. Un Pere de Cardona, possiblement el mateix, figura citat com a noble el 1441.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XV)  Fill del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou frare de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCardona, Pere de  (Catalunya, s XV - Alcover, Alt Camp, 11/abr/1530)  Bisbe d'Urgell (1472-1515) i arquebisbe de Tarragona (1515-30). Era fill del comte Joan Ramon Folc III de Cardona. Ingressà a l'orde benedictí. Hi exercí càrrecs diversos, com el d'abat de la Portella i el de prior de Gualter. En 1472 fou nomenat bisbe d'Urgell. En 1497 col·laborà activament a la defensa contra els francesos de les fronteres de la seva diòcesi. Ferran II el féu conseller seu i governador del Principat. En 1515 obtingué l'arquebisbat de Tarragona. En 1517 hi convocà un concili

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XVI – 1593)  Governador del Principat. Ocupava el càrrec l'any de la seva mort.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Fill de Pere de Cardona i nét de Joan Ramon Folc IV. Fou nomenat governador de Catalunya (1543-93), com el seu pare. Tot seguit hagué de col·laborar amb el duc d'Alba a la defensa del Rosselló. Era nebot del duc Ferran de Cardona i cosí de la duquesa Joana. El 1564, a la fi del virregnat de Garcia de Toledo, s'encarregà de la persecució dels bandolers fins a l'arribada del nou virrei Diego Hurtado de Mendoza, príncep de Mèlito. El 1570 tingué un paper destacat a la defensa del Rosselló contra els francesos. Devers el 1579 es trobava en forta discòrida amb els consellers de Barcelona.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Pere Folc de  Veure> Cardona, Pere de (eclesiàstic).

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s X – 1015)  Vescomte de Cardona. Fill de Guadald, vescomte d'Osona, i d'Ermetruit. Germans seus foren Ermemir, que heretà el vescomtat d'Osona, i Arnulf, bisbe de Vic. MortInici página Ermemir devers el 1009, sense successió, el succeí Ramon. Aquest fou el primer a vincular el títol vescomtal al nom de Cardona. Es casà amb Engúncia. Fills seus foren Bremond I i Folc I, que serien successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d'Urgell i també vescomte.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s X – s XI)  Noble. Un dels fills del vescomte d'Osona o Cardona Ramon mort el 1015, i de la dama Engúncia. N'hi ha poques notícies. És probable que morís jove.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Personatge. De situació genealògica desconeguda però de consaguinitat manifestada amb el vescomte Ramon Folc III. El 1151 féu un testament amb el seu germà Guillem, en el qual ambdós es declaraven recíprocament hereus en cas de mort sense fills legítims. Testà altra vegada el 1156. Pel segon testament sabem que era casat amb una Elisenda i que tenia una germana anomenada Dolça. Posseïa els castells de Falcs, Calonge, Castelltallat i la Molsosa. És conjecturable que podria tractar-se d'un Ramon Folc, documentat ja el 1097, fill d'Ermessenda de Cardona i de Deudonat Bernat de Claramunt. Deixava hereu principal el vescomte Ramon Folc II.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d'Esparreguera el 1264.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Personatge. Apareix documentat el 1275, anomenant-se Ramonet i declarant-se fill del difunt Guillem. Serra i Vilaró considera que aquest Guillem era el famós templer.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, v 1290 – v 1340)  Almirall. Senyor de Torà, fill de Ramon Amat de Cardona i de Pinós i d'una portuguesa. Casat amb Beatriu d'Aragó, filla natural de Pere el Gran, era cunyat del rei Jaume II. Representà aquest darrer en l'arbitratge de l'Algarve entre els reis de Castella i Portugal (1312). Més tard, renyit amb l'infant Alfons, passà al servei del rei de Nàpols Robert d'Anjou (1319). En fou almirallInici página (1320) al cap d'una flota angevino-pontificia que participà al blocatge de Gènova. Fou derrotat per l'almirall genovès Corrado Doria. Continuà després com a capità general del papa en les lluites contra els gibel·lins al nord d'Itàlia. Fracassà al setge que posà a la ciutat de Milà (1323) i, més tard, fou fet presoner (1324). Alliberat i reconciliat amb el rei Alfons el Benigne, nebot seu, fou nomenat governador de Sardenya (1329), on lluità coratjosament contra els atacs dels genovesos. Fou rellevat vers el 1336.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon Folc VI de Cardona i de l'amant d'aquest, Flor de Pontiac. El 1328 assistí a la coronació d'Alfons III el Benigne, a Saragossa. Durant les festes que seguiren, el propi rei armà cavaller el seu germanastre Ramon Folc VII, ja vescomte, i aquest feu cavaller Ramon a la mateixa cerimònia.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Fill del vescomte Hug Folc I de Cardona i de Beatriu d'Anglesola.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Poeta i prevere. Del llinatge comtal dels Cordona. El 1450 fou jutge en una tençó entre Francí Joan Pocurull i Joan Fogassot. Se n'han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal "cors magnífics".

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon I de  (Catalunya, s XV)  Noble. És esmentat com a fill de Ramon de Cardona (I de Bellpuig), i de Caterina de Centelles.

134 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon II de  (Catalunya, s XV - 1522)  Virrei de Nàpols i comte d'Oliveto. Fill de Ramon i d'Isabel Enríquez de Requesens. El 1516 fou confirmat al títol i al càrrec expressats, així com a la dignitat de conseller reial i a la capitania de la gent d'armadura pesada que havia manat Gonzalo Fernández de Córdoba, el GranInici página Capitán. Li era atorgada també la capitania de quatre tri-rems. El 1519 fou nomenat almirall de Sicília. Tot seguit rebria l'almirallat de totes les forces navals de l'emperador Carles V. Dos anys més tard obtingué permís de vendre el comtat d'Oliveto. Fou tutor de la seva parenta Maria de Cardona, filla de Joan, comte d'Avellino. Renuncià a la tutoria en assumir els càrrecs que li foren concedits el 1519.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon de  (Catalunya, s XVI)  Un dels fills de Ferran de Cardona, duc de Somma, i de Beatriu. Morí infant.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc de  (Catalunya, s XII – 1150)  Fill de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona i d'Almodis. Morí possiblement abans que el seu pare, encara que aquest període dels Cardona presenta aspectes bastant dubtosos. Si el seu pare morí el 1155, heretà el vescomtat de Cardona un fill de Ramon Folc, dit Ramon Folc II.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc I de  (Catalunya, 1040 - Maldà, Urgell, 1086)  Vescomte de Cardona. Fill de Folc I i de Guisla. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II. Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l'oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d'aquest darrer

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc II de  (Catalunya, 1110 – 1150)  Noble. Fill de Bernat Amat de Claramunt (1155). Es casà amb Guillema de Melgar i foren pares de Ramon Folc (III) de Cardona, el qual heretà el vescomtat deInici página Cardona directament del seu avi.

131 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc III de  (Catalunya, 1130 – Colltort, Garrotxa, 3/mar/1176)  Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc II i nét de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona. Per haver mort el seu pare (1150), ell heretà directament del seu avi, finit v 1155. Aleshores ja havia tingut algunes intervencions polítiques. Dos anys abans d'heretar el vescomtat, per exemple, ja participava a les negociacions de compra del terç genovès de Tortosa fetes pel comte Ramon Berenguer IV. El 1157 fou un dels assistents al judici celebrat a Lleida per dirimir un sonat litigi entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i el noble Pere de Puigverd. El 1162 figurava entre els signants de l'acta de convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV. Devers el 1171 era un dels negociadors dels acords tributaris entre Alfons I el Cast i els sarraïns de Múrcia. Es casà amb Elisabet d'Urgell, filla del comte Ermengol VI. Intervingué a la política del comtat urgellenc, i de retop, a la del de Barcelona. Morí assassinat pel noble Guillem de Berguedà, gran senyor feudal i també agressiu poeta. Fou succeït pel seu fill Berenguer (I) de Cardona.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc IV de  (Catalunya, 1180 – 23/ago/1241)  Vescomte de Cardona (1227-41). Fill i successor del vescomte Guillem I. Lluità a Las Navas de Tolosa (1212) i acompanyà el seu pare a Muret (1213). El 1224 fou el cap d'una de les dues grans faccions nobiliàries que es disputaven la privadesa del jove Jaume I. Un cop vescomte, no trigà a enemistar-se amb el rei i, per això, no l'acompanyà a la conquesta de Mallorca (1229). Residí principalment al castell d'Arbeca, amb la seva muller Agnés de Torroja, que li aportà les senyories de Solsona, Arbeca i Tarroja. Li ha estat atribuïda una intervenció decisiva en el prodigiós naixement de sant Ramon Nonat.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc V de  (Catalunya, 1220 – Mallol, la Vall d'En Bas, Garrotxa, 5/jun/1276)  Vescomte de Cardona (1241-76). Fill de Ramon Folc IV de Cardona. Conegut simplement amb el nom de Ramon, fou home d'una talla extraordinària i de gran corpulència. El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella. A partirInici página d'aquesta data la seva vida fou una rebel·lió constant contra el sobirà. Protegí el comte Àlvar d'Urgell contra el rei i els Montcada. El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca, fou la causa inicial d'una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal. Morí en el transcurs del conflicte. Era casat en segones núpcies amb Sibil·la d'Empúries, filla del comte Ponç IV. Fills seus foren Ramon Folc VI, l'hereu, i Sibil·la, que es casà amb Àlvar d'Àger, vescomte d'Àger. La seva mort fou emotivament planguda pel poeta Cerverí de Girona, del qual havia estat protector.

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc VI de (dit “el Prohom Vinculador”)  (Catalunya, 26/mai/1259 – 31/oct/1320)  Vescomte de Cardona (1276-1320). Fill de Ramon Folc V i de Sibil·la d'Empúries. D'antuvi continuà la mateixa línia de rebel·lió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat. Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament. Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel col·laborador de Pere II el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285. Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona. Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II. Frederic II de Sicília intentà en va de portar-lo als seus rengles. El 1297 fou un dels tres jutges al plet successori del Pallars. El 1302, mort...  Segueix... 

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Ramon Folc de  (Catalunya, s XV – 1519)  Frare mercenari. Era fill del duc Joan Ramon Folc IV. Fou elegit bisbe de Conca el 1504, però renuncià a aquesta dignitat. Excel·lí per les seves virtuts.

132 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cardona, Romeu de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Personatge. Jaume II li encomanava, a ell i als descendents, la castellania del castell-palau de Terrassa el 1313. Així i tot sembla que més tard la tingué Berenguer de Cardona pel vescomte Ramon Folc. El rei li encomanà novament la castellania el 1337.

Anar a: Cardona, F ] [ Cardona, Gui. ] [ Cardona, I ] [ Cardona, Joan ] [ Cardona, L ] [ Cardona, P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -