A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Care ]    [ Carle ]    [ Carli ]    [ Carmi ]    [ Caro ]    [ Carras ]

Gaudeix al màxim de la vida, per què quant s'acabi estiguis content d'haver-la viscuda. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caregue  (Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)  Poble (1.154 m alt), fins al 1969 de l'antic mun. de Surp. És en un coster, a la dreta del riu de Caregue (que neix al Montanyó i s'uneix, prop d'Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni). De l'església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya. Depengué del vescomtat de Castellbó (quarter de Rialb).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carelles, Agustí  (Barcelona, s XVIII)  Matemàtic i astrònom. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Succeí l'eminent cosmògraf Sinibald de Mas a l'Escola de Nàutica de Barcelona.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Carerac  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental)  Antic terme, actualment masia, al nord-est de la vila, esmentat ja el 993.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarerac i de Solà, Josep de  (Osona, s XVII - la Gleva, les Masies de Voltregà, Osona, 1714)  Cavaller. Fou un dels autors de la rebel·lió de la plana de Vic a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (1705). El 1714, atacat per la tropa del marquès de Montemar, es refugià amb 120 homes al santuari de la Gleva, on degué morir en la defensa.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Caresmar i AlemanyCaresmar i Alemany, Jaume  (Igualada, Anoia, 10/oct/1717 – Barcelona, 1/set/1791)  Eclesiàstic i erudit. Doctor en filosofia i teologia. Ingressa el 1742 i fou abat del convent de Bellpuig de les Avellanes (1754-57, 1766-69) i en classificà i ordenà l'arxiu. Treballà també en els arxius de diversos monestirs del país, i en el de la catedral de Barcelona. Es va dedicat a la investigació històrica, bé que molts dels seus grans projectes no van poder ésser realitzats. Entre els seus treballs, destaca la Disertación histórica sobre la antigua población de Cataluña en la Edad Media, anomenada generalment Carta al barón de la Linde. Aquesta obra, escrita el 1780 i publicada el 1821, és una descripció historicogeogràfica del Principat en la qual analitza els factors econòmics i demogràfics de la decadència de Catalunya a partir del s. XV. Una altra obra del mateix estil que l'anterior és l'anomenada Agricultura, comercio e indústria y consistencia y estado en que se halla cada partido de...  Segueix... 

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Careta i VidalCareta i Vidal, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1924)  Escriptor. Pertanyent al moviment de la Renaixença, col·laborà a "La Bandera Catalana", "L'Escut de Catalunya", "La Renaixensa" i "L'Ilustració Catalana". Fou director de "Lo Gay Saber" (1878-80). La seva obra descriu el quadre de costums, centrant-se principalment en l'ambient menestral de la Barcelona de mitjan s. XIX. Les seves novel·les més conegudes són: Les conseqüències (1888), L'ull acusador (editada el 1935) i les publicades a la "Lectura Popular" i aplegades en un volum (Els tres tombs, L'ambaixada de la mort i El noi gran). De les seves narracions, cal remarcar Brosta (1878), Dibuixos a la ploma (1885), Rajolins (1893) i Narracions estranyes (1905). Atret pel teatre, posà en escena unes quantes peces curtes que són descripcions de quadres de costums. És autor també de Barbarismes i vulgarismes que malmeten la llengua catalana (1886) i Diccionari de barbarismes (1901).

7 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCariati, principat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1505 per Ferran II de Catalunya-Aragó, a Carlo Spinelli, comte de Cariati. El cinquè príncep, Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli (mort el 1725), fou lloctinent del regne de València.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carig  (Badalona, Barcelonès)  Sector de la ciutat, situat entre la carretera de Barcelona a França, la riera de Sant Joan, el camí del Fondo de Santa Coloma i el barri de la Salut. Enclou el barri de Sistrells i el puig Fred (ple de desmunts originats per l'aprofitament de l'argila per a materials de construcció). És previst de transformar-lo parcialment en zona verda.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Carini, principat de  (Sicília, Itàlia)  Títol amb jurisdicció senyorial, concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco, sobre la seva baronia de Carini, infeudada per Roger I de Sicília als Bonelli, passà als Abate (1283), als Montcada, comtes d'Agosta (1392), i a Humbert la Grua (1397).

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carinyena  (Vila-real, Plana Baixa)  Partida de regadiu, al límit amb el terme de Borriana.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caritat, tossal de la  (Bages Cim (1.008 m alt) a la serralada que separa les rieres de Malrubí i d'Oló, a l'extrem septentrional del Moianès; al seu vessant meridional s'assenta el poble de l'Estany.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cariteo, Il  Nom amb que era conegut el poeta Benet Garret.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carivenys, la Pobla de  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Veure> Pobla de Carivenys, la.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarlares, vall de  (Baix Ebre / Montsià Vall dels ports de Beseit, capçalera del riu d'Ulldemó (anomenat, fins al congost de les Gúbies, el Regatxol), que té per límits, al sud, la serra de Serrissoles i, a l'oest, el Caro.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carlat, vall de  (Setcases, Ripollès Nom de la capçalera de la vall del Ter, aigua avall de l'estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l'Orri, fins al poble de Setcases. Els seus vessants rosts són coberts de boscs (baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l'esquerra).

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Carles  (Alfara de Carles, Baix Ebre)  Despoblat, al sud-oest de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l'església de Sant Julià són al cim d'un turó. Es despoblà a la fi del s XV a causa d'una epidèmia. La baronia de Carles i Alfama pertanyia al s XVI a la ciutat de Tortosa.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles, Lluís  (Tortosa, Baix Ebre, 1899 - Barcelona ?, s XX)  Jesuïta. És autor de diversos escrits pietosos i ascètics. Fou rector del col·legi de la Companyia de Jesús a Barcelona.

19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles V  Veure> Carles I de Catalunya-Aragó.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles VI  Veure> Carles III de Catalunya-Aragó.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarles II de Castella  Veure> Carles II de Catalunya-Aragó.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles I de Catalunya-AragóCarles I de Catalunya-Aragó  (Gant, Flandes, Bèlgica, 24/feb/1500 – Yuste, Castella, 21/set/1558)  Rei de Catalunya-Aragó (1516(19)-56) i emperador d'Alemanya (Carles V) (1516-56). Fill de l'arxiduc Felip d'Àustria i de Joana la Boja. A la mort de Ferran II heretà el govern efectiu de les corones de Catalunya-Aragó i de Castella, nomenà Alfons d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, regent de la corona catalano-aragonesa, i confirmà per als alts càrrecs d'Itàlia Ramon de Cardona i Hug de Montcada. A Barcelona, on reuní les corts del Principat (1519-20), després de superar diverses qüestions de procediment, hagué de jurar com a comte de Barcelona i presidí a la catedral una reunió del capítol del Toisó d'Or, en què foren nomenats sis nous membres, dos dels quals de la corona catalano-aragonesa. A la mort del seu avi, l'emperador Maximilià I, inicià les gestions com a candidat a l'Imperi. La notícia de la seva elecció el trobà a Barcelona, que esdevingué, així, uns...  Segueix... 

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles II de Catalunya-AragóCarles II de Catalunya-Aragó  (Madrid, 6/nov/1661 – 1/nov/1700)  Rei de Catalunya-Aragó i de Castella (1665-1700). Fill de Felip IV i de Marianna d'Àustria. Era de constitució feble i malaltissa i de poca capacitat mental. El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, encara que la corona catalano-aragonesa es trobava, però, en un procés de recuperació palesat en una política que aspirava a actualitzar l'ordre constitucional de la monarquia; les classes dirigents catalanes sostingueren a fons l'aixecament de Joan Josep d'Àustria, fill natural de Felip IV, el qual no sabé, però, treure partit de les circumstàncies (fou nomenat vicari general de la corona catalano-aragonesa). Mentre que per a la historiografia castellana és el símbol de l'ocàs, segons alguns cronistes catalans, com Narcís Feliu de la Penya, fou el millor rei que ha tingut Espanya. Al País Valencià, onInici página la Segona Germania (1693) revelà el desvetllament del camp i reivindicà els Furs de...  Segueix... 

106 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles III de Catalunya-Aragó "Carles d'Àustria"Carles III de Catalunya-Aragó "Carles d'Àustria"  (Viena, Àustria, 1/oct/1685 – 20/oct/1740)  Rei de Catalunya-Aragó (1705-17 i 1725) i emperador germànic (Carles VI) (1711-40). Fill segon de Leopold I. A la mort de Carles II, va ésser reconegut rei d'Espanya pels aliats, segons s'havia convingut en el tractat de partició del 1699, enfrontant-se a la candidatura de Felip V, sostinguda per França (guerra de Successió). El 1705 va participar amb l'esquadra anglesa en el setge de Barcelona. La ciutat, favorable a la seva causa, li obrí les portes al cap d'un mes de setge i resistí aleshores l'assalt de Felip V. Després de celebrar-hi Corts (des/1705-mar/1706), en les quals garantí els privilegis catalans, Carles marxà a Madrid, on es féu proclamar rei d'Espanya, però el decidit ajut castellà a la causa de Felip V el va obligar a abandonar la capital. En endavant residí a Barcelona en companyia de la seva esposa Cristina de Brunsvic, sense aconseguir, malgrat el suport...  Segueix... 

24 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carles IIICarles III "el Polític (Madrid, 20/gen/1716 – 14/des/1788)  Rei d'Espanya (1759-88). Fill de Felip V i d'Isabel de Parma. Al morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà el tron d'Espanya. Féu costat a França contra Anglaterra en la guerra de la independència nord-americana, per tal de guanyar Gibraltar (sense èxit) i Menorca, que fou conquerida pel francès Crillon i passà a mans de Carles III pel tractat de Versalles (1783). Durant el seu regnat és crearen les Societats d'Amics del País i les Juntes de Comerç i es liberalitzà definitivament el comerç amb Amèrica (1778), permetent la relació directa de diversos ports catalans amb les colònies. Els Països Catalans, bé que no recuperaren llurs institucions tradicionals com havien sol·licitat en iniciar-se el regnat, pogueren participar, especialment al Principat, de la prosperitat relativament important que produïren les mesures de govern,Inici página prosperitat que malmeteren les guerres dels darrers anys.

25 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carles IVCarles IV "el Caçador (Portici, Nàpols, Itàlia, 11/nov/1748 – Roma, Itàlia, 19/gen/1819)  Rei d'Espanya (1788-1808). Fill de Carles III i de Maria Amàlia de Saxònia. El seu regnat coincidí amb l'esclat i les conseqüències de la Revolució Francesa; el comte de Floridablanca, vell ministre de Carles III, intentà d'evitar la introducció d'idees revolucionàries a la península Ibèrica i establí un cordó policíac a la frontera dels Pirineus. En ésser executat Lluís XVI de França (gen/1793), Carles IV declarà la guerra a la República Francesa, que acabà amb una invasió francesa de l'Empordà (Guerra Gran). Les guerres continuades contra Anglaterra arruïnaren el comerç i malmeteren greument el crèdit de la monarquia. Catalunya en resultà especialment perjudicada: l'estament mercantil barceloní intentà, en va, durant la visita dels reis a la ciutat (1802), d'apartar Carles de la política francòfila de Godoy.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles I de Nàpols (o Carles d'Anjou(Nàpols, Itàlia, 1226 – Foggia, Itàlia, 1285)  Rei de Sicília (1266-82) i de Nàpols (1266-85). Fill de Lluís VIII de França. Proposat pels papes a fi d'oposar-lo als descendents de Frederic II de Sicília, rebé a Roma (1265) la investidura del regne. Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs; fou decisiva la batalla de Benevent (1266), en que morí el rei Manfred de Sicília. Anihilà la reacció a favor del nét de Frederic II, Conradí, el qual ell executà després de derrotar-lo a Tagliacozzo (1268). La insurrecció de Sicília fou motivada per les seves exaccions, la intromissió abusiva de francesos en el govern i l'administració i el trasllat de la cort de Palerm a Nàpols. El 30/mar/1282 s'inicià a Palerm les Vespres Sicilianes, la revolta que donà la corona de Sicília a Pere II de Catalunya-ARagó, a l'arribada del qual Carles abandonà el setge de Messina. Després del fracassat desafiament de Bordeus, deixà Sicília confiada al seu primogènit, Carles de Salern, el qual sofrí una sèrie de derrotes navals. Aconseguí d'oposar Carles I de Valois a Pere II, però morí abans de començar la Croada contra Catalunya.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarles II de Nàpols el Coix (o Carles de Salern)  (Sicília, Itàlia, 1248 – Casanova, Nàpols, Itàlia, 5/mai/1309)  Rei de Nàpols (1285-1309). Fill de Carles I de Nàpols. Lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284. Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare (1285) fou traslladat a Catalunya; recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc (1288), pel qual renuncià a Sicília. Però en fou coronat rei (1289) i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta (1289) i acabà amb el tractat d'Anagni (1295); Jaume II de Catalunya-Aragó renunciava a Sicília i contrauria matrimoni amb Blanca, filla de Carles II, que l'acompanyà a Catalunya. Sicília, però, elegí rei Frederic II (1296), contra el qual lluitaren units Carles II i Jaume II, que, després de la victòria de cap Orlando (1299), es retirà de la guerra, a la qual posà fi la pau de Caltabellotta (1302); Frederic II era reconegut rei vitalici de Sicília i es casaria amb Elionor, filla de Carles II. Casat amb Maria, germana de Ladislau IV d'Hongria, aconseguí l'acceptació com a rei del seu nét, Carles Robert.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles I de Sicília  Veure> Carles I de Nàpols.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles d'Aragó  Veure> Viana, Carles de.

28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carles d'Àustria  (Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)  Príncep d'Astúries i de Girona. Fill de Felip II i de Maria de Portugal. Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare, el qual el féu empresonar a l'alcàsser de Madrid (fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalano-aragonesos trameteren ambaixadors al rei), on morí pocs mesos després.

107 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carles de Viana  Veure> Viana, Carles de.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarles i Alonso, Pasqual  (València, 1832 – 1900)  Polític. Formà el Partit Republicà Federal. Participà a la revolució del 1868. Durant la Primera República era diputat a corts (1873). Prengué part a la revolució cantonal. Abandonà la política en imposar-se la Restauració.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles i Gabarró, Francesc  (Igualada, Anoia, s XIX – Barcelona, 1874)  Advocat i periodista. Dirigí els periòdics "El Fomento" (1849) i "El Conseller" (1852). Fou un dels fundadors de la "Biblioteca del Abogado" (1839-46). El 1858 dirigí la publicació d'una Historia de los templos de España.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles i Gordó, Ricard Maria  (València, 24/set/1926 - )  Cardenal. Ordenat el 1951, exercí a la diócesi de València fins que el 1969 fou consagrat bisbe de Tortosa, i el 1990 arquebisbe de Barcelona, on ha impulsat un pla pastoral i reorganitzat l'arxidiòcesi. El 1994 rebé la dignitat de cardenal i membre de la comissió assessora del Vaticà en matèria econòmica. Des del 1990 es membre del comitè executiu permanent de la Conferència Episcopal Espanyola, de la qual esdevingué vicepresident el 1999. Ha publicat Fe i cultura (1990).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles i Rosich, Domènec  (Barcelona, 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)  Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d'Automne (París, 1912). La seva pintura, tècnicament plana i d'empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d'harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors. Hi ha obres seves al Museu d'Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid. Escriví articles d'art, des de París, per a "La Veu de Catalunya". És autor de Memorias de un pintor (1944). Es casà amb l'escultora Maria Llimona.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarles i Tolrà, Emília  (Cabrils, Maresme, 1848 – 1914)  Primera marquesa de Sant Esteve de Castellar. Títol que li fou concedit el 1896 per consideració a diverses obres de caràcter benèfic fetes pel seu marit difunt, Josep Tolrà i Avellà, fundador de la indústrial tèxtil coneguda amb el nom de Vídua de Josep Tolrà SA, que fou continuada pel seu nebot Emili Carles-Tolrà i Amat.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaCarlet  (Ribera Alta Municipi: 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014). Situat al sud-oest de València, a l'extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l'est hi ha boscos de pins. Les bases de l'economia local són l'agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granjes avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l'alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. La ciutat, d'origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l'església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l'escola de Bergara (s XVIII). Dins el terme es troben el caseriu de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i de Massalet. Àrea comercial de València. El 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet. Ajuntament - Fundació Caixa Carlet - Club Atletisme - Agrupació Musical L'Artística

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carlet  (Amposta, Montsià)  Partida de regadiu, a la dreta de l'Ebre, al límit amb el terme de Tortosa.

36 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Carlet, comtat de  (País ValenciàTítol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l'aixecament dels moriscs. El títol ha passat als Armet.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carlí, mestre  Sobrenom amb què és identificat el mestre d'obres Carles Galters.

38 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Inici páginaCarlina, Primera Guerra (o Guerra dels Set Anys (Estat espanyol, 1833 – 6/jul/1840)  Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals. La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abr/1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners. A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d'unificar les seves tropes sota la direcció d'una sèrie...  Segueix... 

39 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Carlina, Segona Guerra (o Guerra dels Matiners (Espanya, set/1846 – mai/1849)  Guerra civil. Es limità pràcticament a Catalunya i, malgrat els esforços realitzats per Cabrera des del 1848, no pasà d'una lluita de guerrilles d'escassa transcendència. En acabar-se aquesta, el carlisme entrà en una fase letàrgica, interrompuda només pel fracassat pronunciament de Sant Carles de la Ràpita (abr/1860). A la mort de Carles VI (gen/1861), sense deixar fills, la seva herència passà al seu germà Joan, el futur Carles VII. La resurrecció del partit carlí s'esdevingue a partir de la Revolució del 1868, la qual destronà Isabel II i empenyé als seus rengles una gran part de les dretes espanyoles. Després de l'assemblea de Vevey (1870), el carlisme fou dominat pels elements catòlics intransigents, els quals n'apartaren el vell Cabrera, únic cap militar de prestigi amb què comptava la causa.

40 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA

Carlina, Tercera Guerra  (Espanya, 1872 – 1876)  Guerra civil. Tingué els seus escenaris principals en terres basconavarreses i a Catalunya, sota la direcció, respectivament, de Carles VII i del seu germà Alfons Carles. A Catalunya, els caps de partides rebutjaren de nou el comandament suprem de don Alfons, i aquesta falta d'unitat impedí que el carlisme consolidés les seves posicions. La restauració dels Borbons en la persona d'Alfons XII significà un ràpid afebliment del carlisme, car els adherits a darrera hora tornaren a la causa alfonsina, i la guerra va decaure lentament, fins que s'acabà a la primeria del 1876, quan Carles VII traspassàInici página la frontera després de pronunciar el seu famós '"¡Volveré!"'.

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Carlit, el  (Capcir / Alta Cerdanya Massís dels Pirineus orientals, entre les dues comarques. El cim del Carlit té una altitud de 2.921 m i és el punt culminant del Pirineu oriental. Constitueix un bloc cristalí que forma part de la zona axial pirinenca, i que, juntament amb els massissos de Pimorent i Campquerdós, tanca la Cerdanya per la part septentrional. És també nus hidrogràfic on neixen les conques dels rius Aude, Tet i Segre. L'àrea més oriental és una zona de llacs d'origen glacial. La primera ascenció al Carlit registrada fou la del comte Henry Russell el 1865, i la primera d'hivern, la de Josep Puntes, Joan Navarro i Lluís Estasen el 1923.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carlotta, Ricard  (Illes Balears, s XIX)  Pintor. Destacà com a retratista. La seva obra reflecteix una formació més popular que no pas acadèmica.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carlston  Pseudònim de l'il·lusionista Carles Bucheli i Sabater.

44 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCarme  (Anoia Municipi: 11,72 km2, 351 m alt, 817 hab (2014). És drenat per la riera de Carme o de Miralles, afluent de l'Anoia, al sud d'Igualada, entre les serres d'Orpinell i de Collbàs. El sector muntanyós del terme és cobert de boscos de pi roig, alzines i roures. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinyes), i la tradicional indústria paperera, aprofitant l'aigua de la riera, i tèxtil. El poble es troba al voltant de l'antiga església de Sant Martí (esmentada el 1025); l'actual parroquia és de construcció moderna. Dins el terme hi ha les coves de les Roquetes o de la Guineu, amb importants restes prehistòriques, el santuari de Collbàs, el caseriu de les Esplugues de Carme i una font d'aigües sulfuroses. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarme, colònia del  (Cercs, Berguedà)  Colònia minera, a la dreta del Llobregat, davant Sant Salvador de la Vedella.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carme, colònia del  (Santa Margalida, Mallorca Septentrional Altre nom de Son Serra de Marina.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carme, el  (València, Horta)  Barri de la ciutat, dins l'antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de Valldigna). És centrat per l'antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l'Acadèmia de Sant Carles després de l'exclaustració del 1835. Les places del Carme, de la Santa Creu, de l'Àngel de l'Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix on hi ha les Escaletes (decorades amb ceràmica) en són els indrets més característics. Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons, viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos; ha estat tradicionalment un nucli republicà. Hom hi ha mantingut la construcció d'altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent. L'ampliació de l'avinguda de l'oest comportà la desaparició d'una gran part del barri. En aquest indret hi havia hagut l'antiga moreria i el barri anomenat de les Dones Pecadrius.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carme, el  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Parròquia (la Mare de Déu del Carme), més coneguda amb el nom d'es Cubells.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carme de Periques, el  (Puig-reig, Berguedà)  Església romànica, tocant a la masia de Periques, a l'esquerra del Llobregat, aigua amunt del poble.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCarme d'Onda, el  (Onda, Plana Baixa)  Convent carmelità i santuari (Mare de Déu de l'Esperança), a l'esquerra del riu de Sonella, entre Artesa d'Onda i la vila. Sobre l'antic convent, abandonat el 1835 a causa de l'exclaustració, hom bastí (1891-1903) l'actual edifici neogòtic.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carmel, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, a l'antic terme d'Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d'en Móra (267 m alt), punt culminant de l'alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l'eixample d'Horta. Els anys vint era format principalment per torres d'estiueig; a partir del 1950 s'hi inicià la construcció a gran escala i d'una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda. El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del s XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d'origen andalús. El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).

52 CATALUNYA - CULTURA

Carmen Campidoctoris  (Ripoll, Ripollès, s XIII)  Cançó sobre el personatge del Cid. Escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit de Ripoll de la primer meitat del s XIII. És el més antic dels texts dedicats a l'heroi castellà. Escrits en versos sàfics i adònics, n'ha arribat trenta-dues estrofes. Després d'un exordi i d'episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d'Almenar (Segrià) (1082). Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d'autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau d'Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure'l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà com a data de redacció entre el jun/1093 i el jun/1094. Sembla millor, però, d'atribuir-lo a un monjo de Ripoll, i datar-la a la fi del 1098 o al començament del 1099.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarmençó, castell de  (Vilajuïga, Alt Empordà)  Antic castell (ort ant: Quermançó), actualment enrunat. És aturonat (104 m alt), prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes. És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d'Empúries. Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó. Fou destruït per la invasió francesa del 1288. Restà vinculat fins al s XIX al comtat d'Empúries. El 1808 fou restaurat i fortificat per les forces napoleòniques.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carmeniu  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Llogaret (1.135 m alt), en un coster, a l'obaga de la vall de Castellbó, al camí de la vila de Pallerols. L'església és esmentada ja el 839.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carmig, Francesc  (Barcelona, 1641 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1677)  Escriptor i religiós agustí. Entre els seus escrits de caràcter religiós, en publicà dos contra les teories del filòsof espanyol Miguel de Molinos. És autor d'un Tractatus quisnam sit actus mysticus et perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carmona i Ristol, Àngel  (Lleida, 10/oct/1924 - Barcelona, 1997)  Escriptor. A tres anys es traslladà a Madrid amb la seva família. Durant la guerra civil visqué a Barcelona. Ha fet teatre a tavernes i suburbis. És autor del llibre Dues Catalunyes (1966) i d'una Antologia de la poesia social catalana (1970). Col·laborà a "La Vanguardia".

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carnalets, riera de  (Ripollès Curs d'aigua (o de Vilardell). Neix a la serra de Matamala i aflueix per l'esquerra a la riera de les Llosses.

58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Carner, Sant Jordi del  (Ceret, Vallespir Veure> Sant Jordi del Carner.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarner i Borràs, Antoni  (Igualada, Anoia, 1904 – 1978)  Cronista oficial d'Igualada des del 1952. Ha publicat biografies d'artistes i personalitats igualadines i treballs històrics, com Història i llegenda de les Batalles del Bruc (1968). Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer (1971) i l'obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada (1980). Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Carner i Puig-OriolCarner i Puig-Oriol, Josep  (Barcelona, 9/feb/1884 - Brussel·les, Bèlgica, 4/jun/1970)  Escriptor. Figura clau del noucentisme i de les lletres catalanes del s XX i mestre de diverses generacions de poetes. Llicenciat en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904), integrà en el catalanisme de Prat de la Riba, que el nomenà membre de l'IEC, i aportà a l'obra normativa de Pompeu Fabra prop de dos mil neologismes. Des de "La Veu de Catalunya" destacà com a temible periodista polític, sobretot contra la Dictadura de Primo de Ribera: Tres estels i un ròssec (1927). Separat de la Lliga a la mort de Prat de la Riba defensà posicions més socialistes. Ingressà a la carrera consular (1921) i exercí càrrecs a diverses ciutats d'Europa i Amèrica. Fidel a la República, el 1938 abandonà la carrera diplomàtica i es traslladà a Mèxic (1939-45), on professà a la universitat i desplegà una intensa activitat cultural i de suport als joves escriptors catalans exiliats, i posteriorment a Brussel·les (1945-70), on fou professor de la Universitat...  Segueix... 

Déu nos do ser catalans, / gent de bella anomenada, / la millor cosa del món: / vella rel i fresca saba. (Josep Carner i Puig-Oriol)

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Carner i RibaltaCarner i Ribalta, Josep  (Balaguer, Noguera, 14/abr/1898 – Simi Valley, Califòrnia, USA, 12/mar/1988)  Polític i escriptor. El 1920 fundà el setmanari "Flama" de Balaguer. Exiliat durant la Dictadura, fou redactor en cap del butlletí "Estat Català" (1924-25), de París. Afiliat a Estat Català, el 1925 acompanyà Macià a Moscou i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló (1926), pel quals fou processat a París. Assistí a l'assamblea independentista de l'Havana (1928). Durant la República fou cap de premsa del Parlament (1932-36) i comissari d'Espectacles de la Generalitat. Exiliat novament als Estats Units (1939), on es dedicà al món del cinema i col·laborà a "Lletres" i "El Poble Català",Inici página de Mèxic, en 1942-43 fou director de "Free Catalònia". Escriví poesies: Acoraments i gaudis (1925), Càntic d'amor (1934), Les gràcies terrenals (1958), L'alegre vianant (1969), etc. Són importants les versions Poetes rusos de la Revolució (1937), també publicà novel·les: L'etern adolescent (1925) i Sota...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Carner i RomeuCarner i Romeu, Jaume  (el Vendrell, Baix Penedès, 22/feb/1867 – Barcelona, 26/set/1934)  Advocat i polític. Doctor en dret, exercí d'advocat a Barcelona. Destacat nacionalista, fou vice-president del Centre Nacional Català (1899), elegit regidor per Barcelona (1901), fou un dels dirigents de la Lliga Regionalista, representant de l'ala republicana i més esquerrana; se'n separà el 1904, degut a l'actitud dretana que prenia, i fou un dels fundadors del setmanari "El Poble Català" i del nou partit, que també dirigí, el Centre Nacionalista Republicà (CNR) (1906-09), que agrupà fonamentalment la petita burgesia, substituït (1910) per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Regidor i diputat pel Vendrell (1907-15) dins la coalició de Solidaritat Catalana. El fracàs de la UNFR (1916) el féu retirar de la política i dedicar-se a l'advocacia i la indústria. El 1914 participà, encara, en el pacte de Sant Gervasi i en el Congrés de la Democràcia Catalana. Tornà a la vida política (1931)...  Segueix... 

63 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carnicer, Manuel  (Alcanyís, Aragó, 1790 - Miranda de Ebro, Burgos, Castella, 1835)  Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-39) formà, amb les forces de Cabrera i les de Quilez, el principal nucli carlí del Baix Aragó i el Maestrat, del qual assolí el comandament com a oficial de major graduació (coronel). Fou derrotat, però, a l'acció de Maials (10/abr/1834) i, en traslladar-se a Navarra, fou detingut i afusellat pels liberals.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carnicer i Batlle, Miquel  (Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)  Guitarrista. DeixebleInici página d'Aguado. Germà de Ramon. S'establí a Sevilla i féu composicions i arranjaments per a guitarra.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Carnicer i BatlleCarnicer i Batlle, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 24/oct/1789 – Madrid, 17/mar/1855)  Compositor. Deixeble de l'organista Carles Bagué. Durant la Guerra del Francès visqué a Maó, on fou organista. Després d'una estada a Itàlia dirigí orquestres i masses corals a Barcelona, reorganitzà la vida operística de la ciutat, hi introduí Rossini i impulsà l'òpera italiana al teatre de la Santa Creu, on el 1816 contractà una companyia de música italiana i a partir del 1918 dirigí el teatre esmentat, on estrenà àries, duets i tercets que hom intercalava a les òperes de Rossini. Escriví una obertura per a Il barbiere di Siviglia. Autor de la música de l'himne nacional de Xile i de nombroses òperes: Adele di Lusignano (1819), Elena e Constantino (1822), Don Giovanni Tenorio (1822). El 1827 s'encarregà de la direcció dels teatres de Madrid, on estrenà amb èxit Elena e Malvina (1829), Cristoforo Colombo (1831), Eufemio di Messina (1832) i Ismalia (1838). Ensenyà composició al Conservatori de Música de Madrid (1830-54).

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carnicer i Rossell, Lleó  (Sabiñán, Aragó, 1826 - Palma de Mallorca, 1915)  Periodista. Catedràtic de llatí a l'Institut Balear. Col·laborà a la "Revista Balear", "Museo Balear", als almanacs del "Diario de Palma" i "El Isleño" i a diversos periòdics integristes i carlins. Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carnisser, Jaume  (Catalunya, s XVI - Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)  Darrer abat perpetu de Santes Creus (1608-19). S'oposà a la decisió reial d'imposar la Congregació del Císter als monestirs catalans. Per la seva actitud fou empresonat. Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la Congregació i obtingué del capítol general de l'orde de poder pladejar amb Roma. El resultat fou negatiu. Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCaro, el  (Roquetes, Baix Ebre)  Cim culminant (1.447 m alt) dels ports de Beseit (o el Montcaro), a l'extrem meridional del massís. A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l'Ebre. Per aquest aspre vessant s'enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l'erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya. Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1.339 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat. Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana. El poblement d'estén part davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres. La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caro, Joan  (València, s XV – 1524)  Dirigent agermanat. Sucrer d'ofici, fou un dels iniciadors de la revolta de les Germanies a València (1519-22). Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l'hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí el reconeixement de les Germanies (nov/1519). Pel mai/1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València; pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, refugiat a Dénia, per tal d'aconseguir -infructuosament- que retornés a València. Elegit pel consell general de València capità general (19/jun/1521) de la host ciutadana per a lluitar contra l'exèrcit del lloctinent. Comandà la host fins a Alzira; no pogué impedir un intent de saqueig del castell de Corbera, propietat del duc de Gandia...  Segueix... 

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caro i Maça de Liçana, Bonaventura  (València, 1742 – 1809)  Militar. Participà en l'expedició a Alger de l'any 1775. Ascendit a coronel, sobresortí en el setge i la conquesta de Maó (1781); fou nomenat governador de Menorca i ascendit a general. Intervingué en el setge infructuós de Gibraltar contra les tropes angleses (1782). Nomenat tinent general (1790), dirigí l'exèrcit del Nord en la Guerra Gran contra la República francesa (1793-95); penetrà a França i obtingué algunes victòries, com la destrucció del port d'Hendaia (1793). L'augment de les forces enemigues, però, l'obligà a retirar-se. Nomenat capità general de València,Inici página rebutjà les forces del general francès Moncey (1808) en iniciar-se la guerra del Francès.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caro i Maça de Liçana, Pere  (Novelda, Vinalopó Mitjà, s XVIII – Alger, Algèria, 1775)  Marí i militar. Ingressà a la marina el 1733 i féu la campanya d'Itàlia amb l'infant Felip (1743-45), per la qual cosa fou ascendit a capità de fragata. Posteriorment passà a l'exèrcit de terra, on assolí els graus de brigadier (1761) i de mariscal de camp (1770). Morí durant l'expedició contra Alger. És autor d'un Plano topográfico de la plaza y puerto de Mahón (1772).

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caro i Sureda, Joan  (Palma de Mallorca, 1775 - Alcalá de Henares, Madrid, 1829)  Militar. Ingressà a l'exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d'Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya. Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general. Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caro i Sureda, Josep  (Palma de Mallorca, 1764 – 1813)  Marí i militar. Germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l'alçament antinapoleònic i rebé l'encàrrec de dirigir una divisió destinada a l'auxili de Madrid. Per l'abr/1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d'aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (ago/1810).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caro i Sureda, Maria  (Palma de Mallorca, 1768 – 1827)  Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l'Acadèmia de Sant Carles de València.Inici página Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pere Caro i SuredaCaro i Sureda, Pere  (Palma de Mallorca, 2/oct/1761 - Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23/gen/1811)  Militar. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779. Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l'exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d'haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l'arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya. El 1807 rebé el comandament d'un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d'Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l'illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies. Allí succeí a Blacke en la direcció de les tropes de Galícia i obtingué alguns èxits, però els seus desencerts polítics l'enemistaren amb els liberals i l'obligaren a retirar-se del comandament. Un altra vegada en actiu, el 1810, fou ascendit a capità general, però morí quan es disposava a entrevistar-se amb Wellington a Portugal. Deixà una important biblioteca.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carod-Rovira, Josep Lluís  (Cambrils, Baix Camp, 17/mai/1952 - )  Polític. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987. Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup parlamentari des del 1988, el nov/1996 va ser elegit secretari general del partit, després de l'escissió protagonitzada per Àngel Colom. Ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004. El 2011 es va donar de baixa d'ERC.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCaroig, el  (País Valencià Massís de la serralada ibèrica (el Caroch), s'estén de nord a sud, des de la vall del Xúquer, aigües amunt de Millars, fins a la vall de Montesa, i d'oest a est, des de la vall de Cofrents fins a la canal de Navarrés. Està format per roques calcàries cretàcies hortizontals, plegades (tret de la perifèria, en la qual estan fallades). El massís, que s'eleva de 800 a 900 m a l'oest i de 400 a 500 m a l'est, culmina a la mola de Caroig (1.128 m). El clima és de caràcter continental, les precipitacions són de l'ordre dels 500 mm. Territori desforestat, llevat d'alguns rodals de pins i arbres de ribera. La població, escassa, s'estableix només a les valls perifèriques.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carol, Josep  (Barcelona, 1928 - )  Compositor. És autor de Panoràmiques, La llum humil i d'altres obres.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carol i Foix, Agustí  (Barcelona, 1923 – 24/nov/1996)  Veterinari i polític. Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s'especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc (1955), branca en què posteriorment ha desenvolupat un intents mestratge professional. Fou elegit president de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries (1977) i del Col·legi de Veterinaris de Barcelona (1980). Fou nomenat conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat al primer govern de Jordi Pujol (1980). De la conselleria estant promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí, diverses agrupacions de defensa sanitària, diferents àrees de racionalització de la inseminació artifical i impulsà decididament el cooperativisme agrari. Ha publicat nombrosos treballs sobre patologia bovina, inseminació artificial i esterilitat bovines. Fou elegit (1985) primer president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carolines, les  (Alacant, Alacantí)  Barri, al nord de la ciutat, separat de la costa pel Benacantil. Nucli de residència obrera, té un ràpid expandiment; al sector més allunyat (Carolines Altes) fou erigida el 1947 la parròquia de Sant Josep de les Carolines, i posteriorment hi ha estat creat un centre oficial d'ensenyamentInici página mitjà.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carpesa  (València, Horta)  Poble, situat en plena horta, al nord de la ciutat, prop del barranc de Carraixet. Antiga alqueria islàmica, el 1242 passà a poder de l'orde del Temple, que hi establí la comanda de Carpesa i, a la seva dissolució (1312), al de Montesa fins al s XIX. La carta de població és del 1252. Formà part de la batllia de Montcada. Fou annexat a València el 1898. L'església de Sant Pere ha tingut diverses ampliacions.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carr, Tom  (Tarragona, 1956 - )  Artista plàstic d'origen nord-americà. Estudià als EUA i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El més representatiu de la seva obra són les ambientacions, en les quals juga amb els valors espacials i amb efectes de llum i de perspectiva.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carraixet  (Xàtiva, Costera)  Caseriu, al nord de la ciutat, a l'esquerra del riu d'Albaida, prop de la seva confluència amb el Cànyoles, on hi ha el turó de Carraixet, envoltat d'horta.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Carraixet  (Alboraia, Horta)  Despoblat, a la bora del barranc de Carraixet. El 1370 esdevingué lloc de contribució de València, i el 1400 hom hi establí els cementiris dels penjats i dels pobres, a càrrec de la confraria de la Mare de Déu dels Sants Innocents, que el 1447 construí l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que es conserva molt modificada.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carraixet, barranc de  (Camp de Túria / Horta Curs d'aigua del sector central del país, estès entre l'alineació de crestes del coll de l'Àliga (878 m), dins el terme de Gàtova, i la mar, on desemboca dins el d'Alboraia. El seu curs, intermitent i torrencial, pren la direcció nord-sud als termes de Marines, Olocau de Carraixet i Bétera, on canvia en direcció sud-est, i rep, per l'esquerra, i provinents de la serra de la Calderona,Inici página els barrancs de l'Olla i de Pedralbilla als dos primers i de Portaceli i de Nàquera al darrer; passà pels termes de Montcada, Alfara del Patriarca, ja dins l'Horta, limita el de València per l'est i entra al d'Alboraia.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrànima (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Santuari de la Mare de Déu de Carrànima, a 1.624 m alt, al cim de la serra de Carrànima, alineació muntanyosa de direcció est-oest, limitada pels forats d'Abella i de Bóixols, al sud de la serra de Carreu, que separa la vall d'Abella de la conca de Tremp.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrasca, la  (Nàquera, Camp de Túria)  Caseriu i nucli residencial d'estiueig (uns 300 xalets).

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrasca, la  (Alpont, Serrans)  Llogaret, al sud-oest de la vila.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrascal, el  (Traiguera, Baix Maestrat)  Llogaret gairebé despoblat, a 1 km de la vila. Hi ha una antiga torre fortificada.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrascal, el  (el Mas de Barberans, Montsià)  Despoblat recent i antic terme (o el Vilar de Carrascal), al límit entre el pla de la Galera i els contraforts meridionals dels ports de Beseit. Havia pertangut al bisbe de Tortosa.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrascar d'Alcoi, serra del  (Alcoi, Alcoià)  Serra de la regió muntanyosa del municipi (1.352 m alt), divisòria d'aigües entre els rius d'Alcoi i de Montnegre. El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop. A l'est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats (la Serrella) que limiten la foia d'Alcoi. El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla (vall d'Ibi). El barranc dels Molins la separa, a l'oest, de la serra de Biscoi.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCarrascar de la Font-Roja, parc natural del  (Alcoià Espai natural protegit de la comarca, declarat parc natural el 1987. S'estén entre els termes municipals d'Alcoi i Ibi. Comprèn la serra del Menejador, a la qual dóna nom aquest cim de 1.352 m alt que pertany al sistema bètic, amb roques calcàries de l'era terciària. Entre la vegetació cal destacar els pinars baixos i els boscs de carrasques, aurons i freixes, com també espècies endèmiques com ara la pebrella. Entre la fauna, cal esmentar el pit-roig, la mostela, el teixó i el gat salvatge. En destaquen els típics masos, construccions lligades a l'antiga explotació agropecuària de la zona. El comerç de la neu també hi fou important a partir del s XVIII, i originà l'actual indústria dels torrons a Xixona.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrascar de Parcent, serra del  (Alcoi, Alcoià)  Serra (994 m alt) de la regió muntanyosa del terme, a l'est del coll de Rates. La seva forma arquejada correspon a l'estructura pre-bètica, amb encavalcaments cap al nord i falles verticals al sud. Separa la vall de Pop (Marina Alta) de la de Tàrbena (Marina Baixa), capçalera del riu d'Algar. És coberta, en part, de pinedes.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrasclet, el  Sobrenom amb què fou conegut el guerriller Pere Joan Barceló i Anguera.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrasco, Joaquim  (Barcelona, 1881 - França, s XX)  Actor cinematogràfic. Amb una llarga carrera, començada el 1905 i continuada fins al 1932, data després de la qual es dedicà al maquillatge. L'èxit extraordinari aconseguit amb l'obra Els Misteris de Barcelona, d'Albert Marro (1915-16), motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrasco i Formiguera, Lluís  (Barcelona, 1888 - Catalunya, s XX)  Metge. Germà de Manuel. Es llicencià en 1911. Fou deixeble de Ramon Turró. Del 1918 al 1922 treballà a l'Argentina. Destacà com a radiòleg.Inici página Col·laborà amb Vicenç Carulla. Publicà nombrosos treballs professionals.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Carrasco i FormigueraCarrasco i Formiguera, Manuel  (Barcelona, 3/abr/1890 – Burgos, Castella, 9/abr/1938)  Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Catalunya. Des de jove milità en les files catalanistes. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat a Burgos i desterrat a Tamarit de la Llitera. El 1930 representà Acció Catalana al Pacte de Sant Sebastià. Formà part dels primers governs del president Macià. Diputat a Corts per Girona, defensà fermament la integritat de l'Estatut votat pel poble, i també els drets dels religiosos. Abandonà l'Acció Catalana Republicana per discrepàncies en la qüestió religiosa, i participà en la fundació i direcció d'Unió Democràtica de Catalunya (oct/1932), de caire democristià. En la revolta franquista, amb els seus companys de partit, es mantingué fidel al govern legítim i ajudà a salvar vides i a evitar altres desastres. Amenaçat, però, per elements incontrolats, la Generalitat l'envià a Euskadi per...  Segueix... 

"El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor, vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya Lliure!". (Manuel Carrasco i Formiguera al ser afusellat)

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossend Carrasco i FormigueraCarrasco i Formiguera, Rossend  (Barcelona, 25/jul/1892 – 17/ago/1990)  Metge. Germà de Manuel. Estudià a Barcelona i a Harvard. Col·laborà a les "Monografies Mèdiques" i amb August Pi i Sunyer a l'Institut de Fisiologia i en la Societat de Biologia de Barcelona. Es dedicà a l'endocrinologia, especialment a la diabetologia, i, juntament amb Pere Gonzàlez, fou l'introductor de l'ús de la insulina a Europa. Durant el curs 1934-35 fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1935 s'exilià i es dedicà a l'ensenyament, primer a Mèxic i després a Veneçuela, on va ser catedràtic de fisiologia de la Universitat Central i on ha cooperat a nombroses iniciatives a favor de la culturaInici página catalana. Fundació Rossend Carrasco i Formiguera

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marta Carrasco i LlovetCarrasco i Llovet, Marta  (Barcelona, 1963 - )  Dansarina, coreògrafa i creadora escènica. S'inicià al món de la dansa amb diverses companyies. L'any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Oller, amb la qual realitza varis espectacles. Col·laborà amb Pep Bou en l'espectacle Sabó, sabó (1994) i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent (1955) i Blanc d'ombra (1998), muntatges en el que conflueixen el llenguatge escènic, el musical i el coreogràfic. Com a coreògrafa dirigí Pesombra (1996) i Mira'm (2000). Dissenya coreografies per a espectacles d'altres directors. Participà com a actriu i ballarina en el film Viaje a la Luna, de Frederic Amat. Obtingué el premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97.

100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Carrasquero  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Llogaret, al nord del poble.

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrasqueta, serra de la  (Alacantí / Alcoià Serra, que correspon a la serralada Pre-bètica valenciana que es prolonga fins al cap de la Nau, i és una de les més altes de l'Alacantí (1.239 m alt). Constituïda per materials calcaris, presenta una morfologia càrstica en alguns sectors. Predomina el bosc de pins i alzines carrasques, i en els llocs més secs, la garriga. El coll de la Carrasqueta comunica les dues comarques.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carratalà  (Aitona, Segrià)  Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l'esquerra del Segre. La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Serós.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarratalà, Francesc Xavier  (Alacant, 1830 – Madrid, 1871)  Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps. Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari "La Iberia". Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d'Amadeu I.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carratalà, Josep  (Alacant, 1781 – Madrid, 1854)  Militar i polític. En començar la guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina. Es destaca durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel. El 1815 es traslladà a Amèrica per tal de lluitar contra els partidaris de la independència, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d'Ayacucho (1824). Va retornar a Espanya i es distingí en la primera guerra carlina. Ascendit a general, fou capità general d'Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova, i el 1837 va ésser nomenat ministre de la Guerra del govern presidit per Ofalia.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carratala i Figueres, Domènec  (Alacant, 1915 - )  Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres, i es dedicà a l'ensenyament. Practicà intensament el periodisme a la premsa alacantina. Ès autor de les obres titulades El Movimiento y la acción formativa y educativa del pueblo (1954), Situación social y económica de Alicante desde el año 1800 hasta Fernando VII (1954) i La Festa de Santa Maria d'Agost en Elche (1954).

Anar a:    Care ]    [ Carle ]    [ Carli ]    [ Carmi ]    [ Caro ]    [ Carras ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -