A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Carreg ]  [ Carrer del C ]  [ Carrera i ]  [ Carreras i ]  [ Carreras i G ]  [ Carreres ]

L'home té il·lusions com l'ocell ales. Això és el que el sosté. (Blaise Pascal)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carregador, platja del  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)  Platja, entre el poble d'Alcossebre i la platja de la Romana. És un important centre d'estiueig.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreño i Prieto, Francesc  (Tarragona, 1908 - Saragossa, Aragó, 1994)  Pintor. Gendre del pintor valencià Constantí Gómez. Estigué vinculat a la Sala Blava de València, tan important, des de la darreria dels anys vint, en la promoció de les avantguardes i d'on sorgí el grup Acció d'Art, del qual formà part. La seva principal relació amb les arts gràfiques se centrà, des del 1933, en la revista "Nueva Cultura", labor que continuà durant la guerra civil de 1936-39. Fou catedràtic de dibuix a Palma de Mallorca.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carrer, es  (Deià, Mallorca Occidental Altre nom del poble de Llucalcari.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarrer de Fora, el  (Vandellòs, Baix Camp)  Raval del poble de l'Hospitalet de l'Infant, a l'esquerra del riu d'Ullastre i format dins el terme veí de Mont-roig del Camp.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrer de la Mar, el  (el Campello, Alacantí)  Barri marítim, on es localitza la tradicional activitat pescadora; és un centre turístic important.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de la Ruixeda, el  (Oristà, Osona)  Veïnat (590 m alt), en un serrat que separa les valls de les rieres Gavarresa i de Segalers.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de l'Amargura, el  (Oristà, Osona)  Despoblat, a l'esquerra de la riera Gavarresa, aigua avall del poble.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de l'Amargura, el  (Castellcir, Vallès Oriental Raval i agrupament més important del municipi, del qual és actualment el centre administratiu, a la dreta de la riera de Tenes. La nova església parroquial (Sant Andreu i Santa Maria de Castellcir) hi fou construïda el 1963.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de les Comtesses, el  (Centelles, Osona)  Veïnat, sota el pla de la Garga, al límit amb el municipi de Sant Martí de Centelles.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de les Falgueres, el  (Centelles, Osona)  Veïnat, al sud-est de la vila.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de Mata, el  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Raval, al sud de la ciutat, vora la carretera de Girona, al límit amb l'antic terme de Mata. Pertanyia a l'antic terme de Guèmol.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarrer de Peucalça, el  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Veïnat (649 m alt), al sud del poble, damunt el serrat de Mascarell, a la partió d'aigües de les rieres de Malrubí i d'Oló.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer de Sant Jaume, el  (Avinyó, Bages)  Veïnat, al sud del terme.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Bonaire, el  (Sagàs, Berguedà)  Veïnat (o el Bonaire), a banda i banda de la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Bosc, el  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Veïnat, a mig km al nord de Lavit.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Canonge, el  (Alella, Maresme)  Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera d'Alella.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Manresà, el  (Badalona, Barcelonès)  Barri de la ciutat. Sorgit a la fi del s. XIX vora la carretera de Barcelona a Girona, pràcticament unit al barri industrial de les Mallorquines del municipi de Montgat (Maresme).

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Mas, el  (Centelles, Osona Veure> Llavina, la.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Pont, el  (Amer, Selva)  Veïnat, a l'esquerra del Ter, davant la Cellera de Ter.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer del Rossell, el  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès)  Veïnat, al sud de l'antic terme de Lavit, 2 km a la dreta de la riera de Mediona.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarrer del Suro, el  (Abrera, Baix Llobregat Veure> Santa Maria de Vilalba.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer dels Carbasons, el  (Centelles, Osona Veure> Carrer de les Falgueres, el.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer dels Molins, el  (Gelida, Alt Penedès)  Barri industrial, a la vora dreta de l'Anoia.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrer dels Pèlics, el  (Roda de Ter, Osona)  Barri, al nord-est de la vila.

25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carrera  (Perpinyà, 1622 – 1802)  Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrera, Andreua Avelina  (Barcelona, 1871 - Catalunya, s XX)  Cantatriu. Es presentà al Liceu el 1889, amb el Lohengrim de Wagner. Féu d'aquesta òpera la seva millor creació. Actuà molt a Itàlia, estrenà a la Scala de Milà Andrea Chénier, de Giordano. Passà un temps a Amèrica, on cantà amb Caruso. Cantà també a Rússia, Egipte, Àustria i Portugal, sempre amb gran èxit, a part de les actuacions sovintejades a Barcelona i algunes a València i a Madrid.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrera, coll de  (Garrotxa Coll de la comarca, obert a l'oest de Montmajor, entre la Vall del Bac i la de Colldecarrera, per on passa l'antic camí de Besalú a la Cerdanya.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCarrera, Francesc  (Perpinyà, 1622 – Barcelona, 1695)  Metge. Iniciador del llinatge. Llicenciat a Barcelona (1654). Primer metge de l'exèrcit reial espanyol (1676-90) i autor de la primera obra sobre la salut dels soldats: De salute militum tuenda (1679). També publicà De vario omnique falso astrologiae conceptu (1657). El seu nebot fou Josep Carrera.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carrera, Josep  (Perpinyà, 1680 – 1737)  Metge. Nebot de Francesc Carrera i pare de Tomàs Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.

30 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carrera, Josep  (Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802)  Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d'aigües del Rosselló. Després d'una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gen/1790) i fixà la seva residència a Barcelona. És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797). Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne (1808), d'Alexandre de Laborde.

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carrera, Tomàs  (Perpinyà, 1714 – 1764)  Metge. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà. És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756). Fou fill seu Josep Carrera.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrera i Bou, Salvador  (Barcelona, 1845 – 1911)  Periodista i escriptor. Fundador i director de "La Exposición" (1887-91), òrgan de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarrera i Busquets, Anton  (Vic, Osona, 25/jun/1943 - )  Poeta i rapsode. Llicenciat en filologia catalana. Inicià la seva poesia amb un llenguatge popular i una preocupació social (Poemes, 1970, i Tribu, 1973), formalment més rigorosa en els reculls posteriors (Volum inevitable, 1975; Les gestes essencials, 1979, i Nívia, 1981). Rapsode dels seus versos, ha enregistrat alguns discs, com Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmida (1974).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrera i Miró, Hermenegild  (Granollers, Vallès Oriental, s XIX - Catalunya, s XX)  Escriptor i metge. És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d'estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d'en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrera i Morales, Ramon  (Barcelona, s XX - )  Decorador. Estudià a l'Escola Massana i a la de Belles Arts. Ha practicat la pintura, l'escultura, el disseny i el grafisme. Ha guanyat molts premis importants, entre els quals els de les festes de la Mercè de Barcelona (ininterrompudament del 1955 al 1964 i el 1966), de la Fira de Mostres barcelonina (1958), d'Hogarotel (1965), i d'altres a Barcelona i a Madrid. Ha tingut una notable participació en diverses exposicions internacionals. És autor de bon nombre d'articles i conferències sobre temes professionals, tant al país com a l'estranger. Ha estat especialment sol·licitat a Suïssa. Són incomparables els que ha realitzat per a establiments públics de Barcelona i de diverses ciutats espanyoles.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Carrera i PlanasCarrera i Planas, Joan  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 12/mai/1930 - Barcelona, 3/oct/2008)  Eclesiàstic. Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona. Ordenat de prevere l'any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers, tant en parròquies de l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona i Badalona com fent de consiliari de moviments especialitzats d'Acció Catòlica. Ha estat present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili Vaticà II i ha mantingut estrets contactes amb representants del món polític,Inici página manifestant-se sempre pròxim a l'ideari d'Unió Democràtica de Catalunya. L'any 1991 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona, encarregat de la demarcació del Barcelonès-nord i del Maresme i de les delegacions d'economia, mitjans de comunicació social i apostolat seglar. Des del 1996 fou el coordinador de l'equip de bisbes auxiliars de l'arxidiòcesi barcelonina. Col·laborà periòdicament en diverses publicacions, especialment "Catalunya Cristiana", de l'organisme editor de la qual fou president. Alguns dels seus articles han estat aplegats en llibres, com La canya esquerdada (1993) i Del postconcili al postprogressisme (1994).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Carrera i PujalCarrera i Pujal, Jaume  (Centelles, Osona, 1895 – Barcelona, 1961)  Historiador i periodista. Fou redactor de "La Veu de Catalunya" i director de "Cataluña Marítima" i de les publicacions de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona. Dedicat als estudis moderns i contemporanis, la seva obra aporta molts materials, però hi ha vacil·lacions de mètode i de rigor. Entre altres treballs publicà Historia de la economia española (1943-47), Historia política y económica de Cataluña. Siglos XVI, XVII y XVIII (1945-48), Historia política de Cataluña en el siglo XIX (1957), La economía de Cataluña en el siglo XIX (1961) i La Lonja del Mar y los Cuerpos de Comercio de Barcelona (1953). Havia publicat també obres d'historiografia local: La vila de Castellterçol (1948), La Barcelona del segle XVIII (1951), i de caràcter polític: La protecció de les minories nacionals (1923) i Per un ordre polític i econòmic (1935).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrera i Sayrol, Joaquim  (Barcelona, 1824 – 1890)  Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848). Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n'encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda. Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarrerada, la  (Pira, Conca de Barberà)  Un dels quatre barris en què es divideix el poble.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras  (Mataró, Maresme, 1750 - Barcelona, s XIX)  Família d'argenters i joiers. Fundada per Francesc Carreras i Matas. Assolí la seva millor època al darrer quart del s XIX, que reberen, entre altres títols, el d'argenters i joiers de Lleó XIII, i, entre altres premis, la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona (1888).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras, Enric  Pseudònim del comediògraf Frederic Passarell.

42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carreras, Francesc  Veure> Carrera, Francesc.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras, Joan  (Catalunya, s XIX)  Religiós de l'orde de sant Vicent de Paül. Traduí de l'hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.

44 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carreras, Josep  Veure> Carrera, Josep.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Aragó, Francesc  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans Josep, Gaietà i Lluís continuà la casa d'argenteria i joies que havia obert el seu pare, Francesc d'Assís Carreras i Duran. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Aragó, Gaietà  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans Josep, Francesc i Lluís continuà la casa d'argenteria i joies que havia obert el seu pare, Francesc d'Assís Carreras i Duran.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarreras i Aragó, Josep  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d'argenteria i joies que havia obert el seu pare, Francesc d'Assís Carreras i Duran.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Aragó, Lluís  (Barcelona, 1835 – 1907)  Oftalmòleg. Fill de Francesc d'Assís Carreras i Duran i germà de Gaietà, Francesc i Josep. Va modificar alguns instruments per a l'exploració de l'agudesa visual, sobretot l'optòmetre-astigmòmetre, per reconèixer les alteracions de la refracció. Dirigí la "Revista de Ciencias Médicas" i fou professor de l'Institut Mèdic de Barcelona. Col·laborà en la formació de l'estadística geogràfica de les malalties dels ulls i de la ceguesa a Europa. Les seves obres més importants són: Examen y mejora de la visión (1880), La ceguera en España (1881) i De las cataratas hereditarias y de su transmisión (1884).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Carreras i ArtauCarreras i Artau, Joaquim  (Girona, 14/ago/1894 - Tiana, Maresme, 12/set/1968)  Filòsof i historiador de la filosofia. Germà de Tomàs, amb el qual col·laborà de manera especial en la redacció de la Historia de la filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939-43). Exercí un eficaç mestratge tant en l'ensenyament mitjà com a la Universitat de Barcelona, d'on fou dotze anys professor auxiliar i, després, catedràtic (1951-64). Es féu remarcar amb una innovadora tesi doctoral: Ensayo sobre el voluntarismo de Duns Scot (1923). Membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1944) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1955), president de la Société Internationale pour l'Etude de la Philosophie médiévale' (1964) i membre de l'Escola Lul·lística de Mallorca. Es dedicà a l'estudi del pensament català medieval, especialment de Ramon Llull i d'Arnau de Vilanova, de les obres dels quals féu l'edició crítica. Autor d'El lul·lisme (1957) i de La filosofía universitariaInici página en Cataluña durante el segundo tercio del siglo XIX (1964).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs Carreras i ArtauCarreras i Artau, Tomàs  (Girona, 3/abr/1879 – Barcelona, 23/oct/1954)  Filòsof, advocat i etnòleg. Estudià dret a Barcelona i es féu conèixer per les conferències pronunciades a l'Ateneu sobre Composicions ètiques i jurídiques a Espanya. Fou catedràtic d'ètica de la Universitat de Barcelona (1912-49). Fundà l'Arxiu de Psicologia Col·lectiva i Ètica Hispanes, que més tard esdevindria l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Col·laborà amb Serra i Hunter i Ramon Turró a la Societat Catalana de Filosofia, dependent de l'Institut d'Estudis Catalans. Les seves doctrines revelen una actitud sorgida contra l'escola sociològica francesa, d'ascendència comtiana, a la qual censurava l'intent de convertir l'estudi de la realitat eticosocial en una ciència natural positiva. Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges: Orígenes de la filosofía de Raimundo Sibiuda (1928), Luis Vives (1942), Balmes y la filosofía de la historia (1947). Altres obres seves són: Demostración del principio de...  Segueix... 

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carreras i Balado, Ricard  (Castelló de la Plana, 1866 – 1929)  Escriptor. D'una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris "Don Cristóbal" (1887) i "Ayer y Hoy" (1902), i dirigí els diaris "El Heraldo de Castellón" i "La Tribuna". Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920). De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Barnés, Josep  (Palamós, Baix Empordà, 1943 - )  Bioquímic. Féu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965. Amplià estudis a Kansas City (1969-71) amb S. Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres (1974). Catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona (1976), de la qual fou degà (1982), i president de la Societat Catalana de Biologia (1985). Ha treballat principalmentInici página en el camp de l'enzimologia i metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat; la carbamilació de les proteïnes i els efectes del cianat i el mercuri.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Bulbena, Josep Rafael  (Barcelona, 1860 – 1931)  Musicòleg, historiador i filòleg. Estudià l'obra d'Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la "Revista Musical Catalana", i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènera. Amb materials inèdits edità Carles d'Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L'Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912). També publicà, en el camp de la filologia, L'article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Carreras i CandiCarreras i Candi, Francesc  (Barcelona, 1862 – 1937)  Advocat, periodista i historiador. Membre de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1886), membre fundador i president (1913) del Centre Excursionista de Catalunya. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques. Participà de manera molt activa en la vida social i cultural de Barcelona: president de la Joventut Conservadora (1890); regidor de l'Ajuntament per la Lliga (1891-1922), des d'on impulsà la publicació del Dietari de l'antic consell barceloní i les Rúbriques de Bruniquer (17 volums, 1892-1918); professor de història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans (1903-05), president diverses vegades de l'Acadèmia de Bones Lletres (patrocinà el seu butlletí), i fundador de la Societat Filatèlica Catalana (1901). Dirigí la Geografia General de Catalunya, ampliada després al País Valencia, el País Basc i Galícia, per a la qual escriví La ciutatInici página de Barcelona, encara ara l'obra més documentada sobre la ciutat. Especialitzat en la...  Segueix... 

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Carreras i CollCarreras i Coll, Josep Maria  (Barcelona, 5/des/1946 - )  Tenor. De petit intervingué en alguns papers al Liceu, i el 1972 debutà com a protagonista en Adriana Lecouvreur. Ha cantat per tot el món, i ha esdevingut un dels millors tenors mundials. El seu repertori principal el componen les òperes de Verdí, Puccini, Donizetti i Giordano. Els anys 1988 i 1989 va patir una malaltia greu que va interrompre temporalment la seva carrera. A conseqüència d'aquests fets va crear una fundació internacional de lluita contra la leucèmia. El 1989 protagonitzà en el Gran Teatre del Liceu l'estrena mundial de l'òpera Cristóbal Colón. Els darrers anys ha disminuït la freqüència de les seves actuacions, tot i que continua cantant en els principals escenaris. El 1996 inicià una gira mundial de concerts amb els tenors Luciano Pavarotti i Plácido Domingo.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Costajussà, Miquel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1905 - 1938)  Escriptor i historiador. Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona. Frou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell (1928) i col·laborà a "La Ciutat" i al "Diari de Sabadell". Publicà uns modèlics Elements d'història de Sabadell (1932), Conceptes i dites de Martí Rialp (1938), i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d'història ciutadana (1930).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Carreras i DagasCarreras i Dagas, Joan  (Girona, 7/set/1828 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 19/des/1900)  Professor de música. Deixeble d'Antoni Vidal i de Josep Barba, fou nomenat mestre de capella a Girona (1851-60), on fundà una acadèmia de música, i hi estrenà l'òpera Rosamunda in Ravenna, i a Madrid Il rinnegato i l'oratori Los pastorcillos. La seva producció és molt àmplia, especialment en el camp religiós (Missa per a tres cors i orquestra, 1852). S'establí a la Bisbal d'Empordà el 1880, on fou organista i mestre de capella de la parròquia, i des d'on organitzà la vida musical de la comarca. Formà una notable col·lecció d'instruments musicals i una valuosa biblioteca de documents i llibres musicals, queInici página fou adquirida per la diputació de Barcelona i catalogada per Felip Pedrell.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Dexeus, Josep Maria  (Barcelona, 1906 - 1989)  Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l'Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935). El 1936 féu el gran vol de l'aviació catalana de Barcelona a la Guinea. Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Duran, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1797 – 1862)  Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas. Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d'Isabel II (1845) i fundà la casa Francesc d'Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l'Exposició Universal de París. A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i d'Urrutia, Carles  (Bilbao, País Basc, 1807 – Barcelona, 1873)  Pedagog. Doctor en ciències. El 1836 fundà a Barcelona el Col·legi Carreras, instal·lat el 1846 a Sant Gervasi de Cassoles i que renovà l'ensenyament de la burgesia barcelonina. Fundador i president de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció (1844). Va escriure algunes obres didàctiques, especialment de gramàtica i de cal·ligrafia: Reflexiones sobre la enseñanza de la gramática castellana.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Guiteras, Narcís de  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 16/ago/1905 – Barcelona, 11/oct/1991)  Advocat i polític. Milità a la Lliga Catalanista, de la qual fou secretari de la junta directiva. Fou col·laborador i marmessor de Francesc Cambó fins al 1939. Després de la guerra civil intervingué en l'organització del mutualisme laboral i fou director de la Caixa de Jubilacions i de Subsidis de la Indústria Tèxtil (1946-49). Tinent d'alcalde de Barcelona (1960), va ser president del F. C. Barcelona (1968-69), de laInici página Caixa de Pensions (1972-80) i de l'Instituto Catalán de Cultura Hispánica (1966), així com procurador del terç familiar per Girona a les Corts (1967-71).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Lastortras, Lluís  (Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)  Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona. Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l'estat espanyol (feb/1873). Visqué anys a Madrid i a París. Havia col·laborat als periòdics "El Café", "El Principado" i "El Diluvio", i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885). Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Carreras i MasCarreras i Mas, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 4/mar/1884 – Barcelona, 7/mar/1955)  Escriptor i eclesiàstic. Ha estat una de les grans figures de la clerecia catalana del s. XX. Deixeble de Sardà i Salvany i del bisbe Torras i Bages, n'actualitzà els postulats i es convertí en un eficaç promotor del moviment de renovació religiosa. Fou un dels organitzadors del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Les seves obres Eucologi (1915) i Setmana Santa (1923) responen plenament a l'esperit inquiet i renovador del seu catolicisme, molt fidel al papa. No acceptà la mitra de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país, i la Dictadura l'exilià per la seva catalanitat (1924). Quan tornà a Barcelona, fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i ajudà el moviment escolta, que es refeia de la desfeta. El 1931 intervingué en l'intent de conciliar l'església catòlica i la República Espanyola; redactà el text de la pastoral conjunta de l'episcopat espanyol del...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Matas, Francesc  (Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)  Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona. Pare de Francesc d'AssísInici página Carreras i Duran.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Nolla, Joaquim  (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Aragó. El 1915 s'associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Obrador, Josep  (Barcelona, 1900 - 1944)  Pintor i escultor. Té obres als Museus Balaguer de Vilanova, Sabadell, Saragossa, Bilbao, Zumaya (País Basc) i Buenos Aires.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Pau, Concepció  (Olot, Garrotxa, 5/des/1893 - 10/set/1961)  Escriptora. És autora dels reculls poètics Elvira (1950), Tribut al paisatge, Fonts d'Olot (1953), i De l'amor i de la desamor (1954).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Carreras i PlanellsCarreras i Planells, Jordi  (Barcelona, 23/mai/1946 - )  Geòleg. Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat Barcelona, on es doctorà l'any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l'estructura del cap de Creus. Amplià estudis a l'Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974. Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exercí com a catedràtic de geologia estructural. Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristal·lins, principalment del nord-est de la península Ibèrica, i en particular del cap de Creus. També s'ha dedicat als aspectes teòrics i de modelització experimental d'estructures de deformació dúctil i a l'anàlisi petroestructural. El 1979 organitzà l'"International Conference on Shear Zones in Rocks" a Barcelona i al cap de Creus. Juntament amb M. Julivert i J. Sodevila, creà el Laboratori de Deformació...  Segueix... 

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Rebugent, Martí  (Figueres, Alt Empordà, 1860 - 1924)  Polític. Fou regidor de Figueres delInici página 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals. Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carreras i Reura, Francesc  (Maó, Menorca, 5/jun/1896 – Madrid, 12/oct/1951)  Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de Balears (abr/1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l'acta de Balears, li correspongué una acta a l'assemblea constituent, el 6/oct següent. Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20/jul/1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà. Exiliat a Mèxic, hi dirgí una editorial i fou professor de l'Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d'Amèrica dos mesos abans de morir.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Roure, Laureà  (Girona, jul/1848 – Manila, Filipines, 24/set/1887)  Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l'Escola de Cecs de Barcelona. Introduí millores al sistema Braille per a l'ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carreras i Sanchis, Manuel  (València, 1855 - País Valencià, s XIX)  Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Solà, Lluís  (Barcelona, 1864 – 1888)  Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi. Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Valls, Ricard  (Barcelona, 20/nov/1879 – 1937)  Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900). Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre EscolarInici página Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926). Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d'Amèrica: La descoberta d'Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d'Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931). Fou director tècnic de l'Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carles Carreras i VerdaguerCarreras i Verdaguer, Carles  (Maó, Menorca, 3/set/1948 - )  Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d'on fou professor des del 1972, i s'hi doctorà al 1978 amb la tesi L'estructura de la propietat com a creadora de l'espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona. Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l'espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreras i Vila, Marià  (Barcelona, 1831 – 1888)  Escenògraf. Deixeble de l'Escola de Llotja, amplià estudis a París. A Barcelona treballà per al Teatre Odeon (1865) i, més tard, per al Liceu (decoracions per a Don Carlos de Verdi, i per a L'Africaine de Meyerbeer). Fou mestre de Joan Ballester i de Francesc Soler i Rovirosa. Va excel·lir pel seu magistral domini de la perspectiva i per la seva extraordinària sensibilitat pel que fa al color.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carreres, bora gran d'en  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Cova, que forma part d'un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics. És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica. Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d'os i de banya.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarreres, Jaume de  (Catalunya, s XVII – Milà, Itàlia, 1743)  Militar. Fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, virrei del Principat, fins que Felip V ocupà el tron d'Espanya (1701). La seva intervenció en la defensa del Principat fins al 1714 fou remarcable. El 1715 manava la cavalleria de la guarnició de Sicília, i l'arxiduc Carles el féu comte de Carreres. Aviat passà a Sardenya com a governador de la plaça de Càller a les ordres del virrei català marquès de Rubí. En produir-se la invasió borbònica l'any 1717, participà en la defensa de l'Alguer i de Càller, on resistí un setge de sis setmanes abans de capitular (set/1717). Nomenat governador de Tràpani (Sicília) el 1721, resistí els diversos setges borbònics, fins a la capitulació del 1735. D'allí passà a Trieste, on fou nomenat tinent general i governador de la plaça fins que l'emperador el féu lloctinent de Milà (1738), càrrec que exercí fins a la seva mort. El 1723 li havia estat concedit per l'emperador el marquesat de Carreres.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreres, Josep  (Barcelona, s XVII – 1682)  Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l'orde a la corona catalano-aragonesa. Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà. Autor d'Indulgencias de la correa (1677) i d'una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carreres i Bayarri, Gerard  (València, 1885 – 1936)  Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura (1923). Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carreres i de Calatayud, Francesc   (València, 1916 - 1989)  Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista "Acció Valenciana" (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933). Posteriorment s'ha dedicat a l'erudició literària: Las fiestas valencianas y suInici página expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreres i Palet, Joan  (Cercs, Berguedà, 1894 – Mèxic, 1970)  Enginyer. Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l'Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona. Publicà, en català, diversos treballs, i d'altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l'Escuela Superior de Ingieneria Textil de Mèxic. Membre d'Acció Catalana i, després del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra. Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d'economia de la Generalitat.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carreres i Vallo, Francesc  (Carcaixent, Ribera Alta, 17/des/1858 – València, 22/ago/1936)  Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d'història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés. Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d'Andreu Rey d'Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Salvador Carreres i ZacarésCarreres i Zacarés, Salvador  (València, 13/jun/1882 – 17/gen/1963)  Erudit. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s'especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial. Entre la seva vasta obra d'investigador es destaquen els dos volums de l'Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), VinateaInici página (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d'altres.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carreu  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Despoblat (o les Cases de Carreu), a la part alta de la vall de Carreu, a la dreta del riu. La juridicció pertanyia al baró d'Abella, que en conservà la propietat després de la supressió de les senyories. Al s XIX formà un ajuntament amb Bóixols i, eclesiàsticament, depenia de Montanisell (Alt Urgell).

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carreu  (Coll de Nargó, Alt Urgell)  Antiga quadra (1.060 m alt), de l'antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d'ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carreu, riu de  (Pallars Jussà (o de Rams) Curs d'aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l'esquerra de la Noguera Pallaresa. Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d'Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs. La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herbasavina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCarreu, serra de  (Abella de la Conca, Pallars Jussà)  Contrafort (1.850 m alt) de les serres interiors del Prepirineu català, integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix entre Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur), al sud de la serra de Boumort, constituïda per un anticlinal calcari i orientada d'est a oest. La vegetació és formada per pinassa, pi roig i pi negre. Els matolls s'estenen al vessant meridional aprofitats per a la ramaderia ovina. Per sota dels 1.400 m, en aquest mateix vessant, hi ha l'escàs poblament en masies.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carreu i Costa, Francesc  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVII – 1740)  Advocat. Participà en l'alçament vigatà del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III, ocupà Sarrià amb Antoni Manegat i 300 miquelets, contribuí a la conquesta de Barcelona i formà part de la junta de govern que Carles III creà en arribar a la ciutat. El 1714 s'exilià a Viena, on fou nomenat guarda-segells de la cort imperial. El 1732 tornà a la Seu d'Urgell.

Anar a:  Carreg ]  [ Carrer del C ]  [ Carrera i ]  [ Carreras i ]  [ Carreras i G ]  [ Carreres ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -