A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Casal ]    [ Casals, B ]    [ Casam ]    [ Casano ]    [ Casanova i E ]    [ Casanoves ]

M'apassiono tant per la raó, que esdevinc poc raonable. (Valéry Larbaud)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casal, comtat de  (CatalunyaTítol atorgat el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanelles i Casanova, per la seva participació en l'acció militar de Casale de Monferrato (Piemont). Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní. Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casal, Sergi  (Barcelona, 8/set/1962 - )  Tennista. El 1982 fou campió d'Espanya; més endavant, campió de l'open de Florència (1985) i campió de Niça, Munic i Gstaad (1986). L'any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B. Becker quan defensava l'estat espanyol en la Copa Davis. Amb E. Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats: foren finalistes a Wimbledon (1987), guanyaren el torneig dels EUA (1988) i la medalla d'argent als Jocs Olímpics de Seül (1988).

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCasal de Barcelona  Veure> Barcelona, Casal de.

102 MÓN - CULTURA

Casal de Catalunya de Buenos Aires  (Buenos Aires, Argentina, 1866 - )  Entitat. fundada per aplegar els catalans residents a la ciutat. El 1890, el financer Lluís Castells li donà l'actual estatge social, edifici construït expresament, amb sala d'actes, restaurant, biblioteca i teatre. Antigament es deia Centre Català de Buenos Aires. Casal de Catalunya de Buenos Aires

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casal i Julián, Gaspar  (Girona, 1680 – Madrid, 1759)  Metge. Fill d'un militar llombard, natural de Pavia. Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752). És autor d'Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural.

5 ANDORRA - EMPRESA

Casal i Vall, Editorial  (Andorra, 1956 - )  Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions "Monumenta Andorrana" i "Jalons", diverses edicions de la 'Bíblia' i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Casaldàliga i PlaCasaldàliga i Pla, Pere  (Balsareny, Bages, 16/feb/1928 - )  Eclesiàstic. Després d'estudiar a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1952 dintre l'ordre dels claretians. El 1968 va anar al Brasil, amb la missió de fundar-hi casals claretians. La seva tasca pastoral, sempre al costat dels febles i contra la injustícia, el portà a ser ordenat bisbe l'any 1971, s'encarregà de la prelatura de Säo Félix do Araguaia. Seguidor aferrissat de la teologia de l'alliberament, s'ha encarat sovint a les autoritats civils i eclesiàstiques. Té una extensa producció literària en català, castellà i portuguès, entre la qualInici página sobresurten les obres: Yo creo en la justicia y en la esperanza (1975), Pere Llibertat (1978), Airada esperança (1978), Encara avui respiro en català (1987), A l'aguait del Regne (1989), Carta des del Brasil (1989) i Carta a mis amigos (1992).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casaldòvol, Bernat de  (Barcelona, s XV)  Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l'estudi de medicina de Barcelona. És autor d'una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casalduero, Joaquín  (Barcelona, 1903 - Madrid, 1990)  Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s'ha dedicat a l'ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California. Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de "El diablo mundo" de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casalís, Josep  (Tarragona, s XIX - Catalunya, s XX)  Militar. Assolí el grau de general. Era molt amic del general Prim. Hi col·laborà activament als seus intents de conspiració per produir un canvi al règim espanyol.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casalot, el  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Caseriu, a l'esquerra del riu de Llastres.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casalots, turó de  (Gironès / Selva Cim (421 m alt) de la serralada de Marina, a l'oest del puig de Cadiretes, entre les dues comarques. Nombroses falles l'aïllen del bloc de Tossa.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCasals  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Veïnat. A la capella (Sant Miquel Sesvinyes) era venerada una imatge de la Mare de Déu, del s XIII.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casals  (Talarn, Pallars Jussà)  Despoblat, al nord-oest de la vila.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Anton  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s'hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d'un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Antoni Francesc  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Militar. És autor d'un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l'any 1819.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Bonaventura  (Barcelona ?, s XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Bru  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d'un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Carles  (Barcelona, 1850 - Bonastre, Baix Penedès, 1908)  Organista. Fou organista al Vendrell fins al 1889. Hi fundà la societat coral "La Lira Vendrellenca". Fou un notable pedagog. Donà els primers ensenyaments musicals als seus fills Pau i Enric Casals i Defilló.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasals, Joan  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S'establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d'Apel·les Mestres són excel·lents.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals, Pilar  (Barcelona, 1922 - )  Violoncel·lista. Filla d'Enric i neboda de Pau. Estudià piano i violoncel. Fou guiada pel seu oncle en l'estudi d'aquest darrer instrument, al qual s'hi ha dedicat amb preferència. Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1942. Ha donat nombrosos recitals.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Ariet, Jordi  (Viladrau, Osona, 15/mai/1911 - Nova York, EUA, 10/feb/2004)  Metge. Llicenciat a Barcelona (1936). Immediatament passà a la universitat de Cornell (Ithaca, Nova York) i a la fundació Rockefeller. Des del 1965 és professor d'epidemiologia a la universitat de Yale. És una autoritat mundial en el camp dels virus, especialment els arbovirus. Ha fet notables estudis sobre la febre Lassa i ha identificat molts agents patògens.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Camps, Emili  (Barcelona, 1843 – 1928)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Conreà els temes històrics. El 1883 presentà, a Munic, la seva obra més important, la Farmàcia de començos del segle XIX, que adquirí el Museu d'Art Modern de Barcelona.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i d'Echauz, Bonaventura  (Barcelona, 1791 - d 1863)  Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l'hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l'epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca. Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l'homeopatia. Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos. Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de laInici página organización descubierta por D. Buenaventura Casals (1864).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Casals i DefillóCasals i Defilló, Enric  (Barcelona, 5/jul/1892 – 31/jul/1986)  Violinista i compositor. Germà de Pau Casals. Deixeble del mestre Rafael Gálvez i de Matthieu Crickboom i de Frantisek Suchy, a Praga. Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l'Orquestra Pau Casals, que, a vegades, dirigí. Col·laborà també en l'organització dels Festivals de Prada. Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestra, diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre i Himne a les Nacions Unides; ultra Dramàtica, sardana per a orquestra, i la transcripció orquestral de Juny de Garreta, escriví per a cobla, entre d'altres sardanes Lluny, Heroica, Tarragona i Sardana de carrer. Dugué a terme, així mateix, una important tasca pedagògica, i foren alumnes seus Gonçal Comellas i els germans Gerard i Lluís Claret.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Casals i DefillóCasals i Defilló, Pau  (el Vendrell, Baix Penedès, 29/des/1876 - San Juan de Puerto Rico, 22/oct/1973)  Violoncelista, compositor i director d'orquestra. Alumne del famós violoncel·lista Josep Garcia a Barcelona, durant la seva època d'estudiant va fundar un tercet que feia concerts ("vetllades clàssiques") en un cafè de la ciutat, en el qual va conèixer Albéniz, que fou amic i conseller seu. Va estudiar a Madrid i a Brussel·les, i va acceptar un contracte per actuar en l'orquestra d'un teatre de París. Després de passar angúnies econòmiques, va tornar a Barcelona, on substituí Garcia a l'Escola Superior de Música. Va fundar després un quartet de corda, i, després de dos anys de treballar intensament, començà la seva carrera de virtuós. El 1899 va debutar als Concerts Lamoureux de París, amb un èxit extraordinari. Fundà a Barcelona l'Orquestra Pau Casals (1920-39) i l'Associació Obrera de Concerts (1926-39). Formà un trio que va recòrrer tot el món...  Segueix... 

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasals i Font, Martí  (Barcelona, 1871 - Catalunya, s XX)  Escultor. Es formà al taller dels germans Vallmitjana. Féu una llarga estada a l'Argentina, d'on no tornà fins al 1929. Durant la seva estada americana guanyà diversos premis i realitzà alguns monuments. Destacà com a medallista. Es conserven alguns dels seus models al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Freixes, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1939)  Polític. Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d'Estat Català durant la Dictadura. Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s'afilià al Partit Nacionalista Català. En col·laboració amb Ramon Arrufat publicà Catalunya, poble dissortat (1933).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Grau, Vicenç  (Granollers, Vallès Oriental, 1916 - 4/mai/2004)  Pintor. Féu les seves primeres exposicions individuals el 1945, a la seva ciutat natal, i el 1946, a Barcelona. També a destacat com a aquarel·lista.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Moles, Enric  (Catalunya, 1872 – s XX)  Actor. Era el pare de l'actriu Assumpta Casals i Rovira. Fou una de les figures més prestigioses de l'escena catalana.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Remisa, Josep  (Barcelona ?, s XVIII – s XIX)  Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823. Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d'Urgell. El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d'exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà), el qual s'estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasals i Rovira, Assumpció  (Barcelona, 1896 – 23/gen/1975)  Actriu. Filla de l'actor Enric Casals i Moles. Actuà amb Enric Borràs (en l'estrena de Jesús que torna, d'À. Guimerà, el 1917); després s'especialitzà en la interpretació de sainets i vodevils. El 1938 s'exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casals i Vernis, Ramon  (Reus, Baix Camp, 2/des/1860 – 5/mar/1920)  Pintor i dibuixant. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i després a Roma, on es traslladà el 1883 i hi féu una llarga estada. Les seves obres són d'estil modernista, amb algunes produccions notables. Fou bon cartellista. Es distingí més encara com a creador d'ex-libris, com ho demostra un àlbum d'obres triades en què en reproduí cent. Fundà la Societat Reusenca d'Amics del Llibre i d'Ex-libris. Fou professor, a Reus, de l'escola municipal d'Arts i Oficis i de l'Acadèmia Fortuny, que dirigí fins a la seva mort.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Xavier Casals i VidalCasals i Vidal, Francesc Xavier  (Barcelona, 29/jun/1880 – 25/ago/1954)  Polític. Viatjant de comerç. Membre de la Unió Catalanista, formava part de l'entitat Gent Nova i col·laborà estretament amb Domènec Martí i Julià. Escriví a "Gent Nova", "Renaixement" i "La Nació". A l'època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d'evitar les violències. Llevat de l'època de la Dictadura, fou president del CADCI (1920-32). Conseller de Treball i d'Assitència Social de la Generalitat (1932), s'afilià a Esquerra Republicana. Havia presidit l'entitat Vil·la de Salut l'Aliança.

34 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

logo dels Casals Jaume ICasals Jaume I  (País Valencià, 1998 - )  Moviment de base popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Començà la seva tasca promogut des d'Acció Cultural del País Valencià. El 1998, s'obrí a Alacant el primer casal. Des d'aleshores, i amb l'objectiu d'arribar a 100, han obert les seves portes més d'una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja i la Catalunya del Nord. Als centres, punt de trobada deInici página la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s'hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa del valors comuns dels Països Catalans.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casamada i Comella, Manuel  (Barcelona, 1772 – 1841)  Eclesiàstic i pedagog. Frare mercedari. Canonge de l'antiga col·legiata de Santa Anna de Barcelona i examinador sinodal de Girona. Es dedicà a l'ensenyament i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Escriví algunes obres didàctiques, com Gramática latina i Curso elemental de poesía, publicades a Barcelona el 1829, així com alguns dels seus sermons.

36 ANDORRA - GEOGRAFIA

Casamanya, pic de  (Canillo / Ordino, Andorra)  Pic, central de l'esquenall que separa la Valira d'Encamp de la d'Ordino; és el punt culminant (2.709 m alt) d'un sinclinori devonià comprès entre el rocam metamòrfic septentrional del pic de l'Estanyó (2.912 m) i anticlinal esquistós (silurià) del bony de les Neres (2.228 m alt).

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casamitjana  (Borredà, Berguedà)  Masia i església romànica (Sant Benet de Casamitjana), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casamitjana, Francesc de  (Besalú, Garrotxa, s XVII – s XVIII)  Militar. Capità d'infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria. Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat. A l'exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l'historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena. El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasamitjana i Alsina, Joan  (Barcelona, 1805 – València, 1881)  Compositor. Residí un temps a París i a Santiago de Cuba (1832-66). Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Clàssics (1887). Compongué diverses obres simfòniques (Simfonia, Marxa russa, Andantino i Saltarello) i fou flautista notable.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casamor, Sant Romà de  (Cabanelles, Alt Empordà Veure> Sant Romà de Casamor.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Casamor i d'EsponaCasamor i d'Espona, Antoni  (Barcelona, 1/set/1907 - Cervià de Ter, Gironès, 12/jun/1979)  Escultor i col·leccionista d'art. Es formà a Llotja amb Josep Junyach. Dins la tònica noucentista, a la qual s'estroncà tardanament, la seva obra se centra al voltant de la figura femenina, bé amb característiques al·legòriques, bé retrats. Hi és perceptible una certa influència de Maillol. Concorregué a diversos certàmens oficials (1932-35) i immediatament després de la guerra civil impulsà l'anomenada Agrupació d'Artistes Mediterranis. Realitzà diverses escultures per al recinte de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Féu també alguns notables exemplars d'imatgeria religiosa per a esglésies i convents, així com per a la façana de la catedral de Girona.

42 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Casaña Leonardo, Julián  (Ciudad Real, 1833 – Madrid, 1911)  Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències naturals. Catedràtic de química orgànica de la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1860-96), de la qual fou rector (1876-96). La seva intervenció fou decisiva per a finalitzar la construcció i de l'edifici de la universitat i per a iniciar la de l'Hospital Clínic i facultat de medicina.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Casañas i PagèsCasañas i Pagès, Salvador  (Barcelona, 5/nov/1834 – 27/oct/1908)  Eclesiàstic. Rector del seminari de Barcelona (1876), fou administrador apostòlic d'Urgell. En morir el bisbe Caixal, el substituí en aquesta seu (1879). Com a copríncep d'Andorra, en defensà la catalanitat davant les pretensions franceses. Nomenat cardenal el 1895, succeí Josep Morgades a la seu de Barcelona (1901). Manifestà una clara oposició als sectors més integristes del catolicisme i, el Nadal del 1905, sofrí un atemptat d'inspiració anarquista del qual sortí il·lès. El succeí el bisbe Laguarda. Publicà UnaInici página constitución pontificia y el "Diario de Barcelona" (1875), contra el reconeixement del regne d'Itàlia per part del govern espanyol. A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció patriòtica, del mil·lenari de Montserrat (1880) i de la restauració del monestir de Ripoll (1893). Ajudà de fet Solidaritat Catalana (1906).

44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Casanate i Alegre, Marc Antoni  (Tarassona, Aragó, 1590 - Catalunya, 1658)  Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate. És autor de Paradisus Carmelitici decoris... (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l'Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d'altres obres de caràcter històric i religiós. Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanate i Espès, Anna  (Tarragona, 1570 – 1638)  Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanate i Rojas, Melcior  (Tarragona, 1575 – 1605)  Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia. És autor d'un llibre d'oracions, una Didàctica i una Retòrica.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Casanellas i IbarsCasanellas i Ibars, Joan  (Barcelona, 25/jun/1904 – 14/jul/1986)  Polític i advocat. Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d'oposició "El Fuet". Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou tinent d'alcalde a Barcelona (1931), diputat al Parlament de Catalunya (1932) i a les corts de la República (1936). Dins el partit fou un dels capdaventers del grup de "L'Opinió", conegut com els Lluhins, el qual l'oct/1933 constituí el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra. Fet presonerInici página per les forces franquistes el mateix 18/jul, fou condemnat a mort, però se salvà gràcies a un bescanvi. S'exilià a Mèxic i a París, i fou president de les corts de la República a l'exili abans de retornar al Principat, el 1976. Retornat a la militància d'Esquerra Republicana, presidí la comissió de traspassos de serveis diputacions-Generalitat (1978-79) i fou (1979-82) senador per Barcelona en les eleccions del 1979, trencà amb aquest partit (1982) i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC-PSOE (1984).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Casanellas i LluchCasanellas i Lluch, Ramon  (Barcelona, 1897 - el Bruc, Anoia, jun/1933)  Polític. Els primers anys va pertànyer a la CNT. Intervingué en les vagues del 1918 i s'hagué d'exiliar. Tornà a Barcelona el 1919. Participà en l'atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato (8/mar/1921), per la qual cosa hagué d'exiliar-se a l'URSS, on treballà en l'organització comunista internacional. El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l'organització dels moviments comunistes a l'Amèrica Llatina. Tornà a Barcelona pel jun/1931 i fou encarregat pel Komintern de la direcció del Partit Comunista de Catalunya i del Partido Comunista de España. Expulsat, hi tornà; fou detingut i sofrí un atemptat. Morí en un accident de motocicleta, junt amb el militant comunista Francisco del Barrio, en circumstàncies poc clares, quan anaven a una reunió política a Madrid.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanelles i Farré, Enric  (Cervera, Segarra, 1914 – Barcelona, 1968)  Crític i investigador d'art. És autor de Nueva visión de Gaudí (1966). Ha estat soci fundador (1952) i secretari (1954) de la societat Amics de Gaudí.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanelles i Rahola, Eusebi  (Barcelona, 14/gen/1948 - )  Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l'ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d'Indiana (EUA). Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l'estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa iInici página seccions en diferents punts de Catalunya. Ha estat membre de la comissió executiva del The International Committe for the Conservation of the Industrial Heritage.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casañer, Joan  (Barcelona, s XIX)  Actor. Excel·lí a la segona meitat del segle.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Casanova, baronia de  (País Valencià Títol, atorgat el 1803 a l'advocat Francesc de Paula Belda i Pla, comissari de guerra, comandant de voluntaris honrats de València i alcalde de Bocairent. Ha passat als Jofré.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova, Concepció  (Campdevànol, Ripollès, 1906 - )  Escriptora. Ha traduït Titus Livi i altres autors clàssics llatins i grecs. És autora de diversos treballs de crítica literària. Ha publicat el recull Poemes en el temps.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casanova, Jaume  (Xàtiva, Costera, v 1435 – Roma, Itàlia, 1504)  Cardenal (1503), amb el títol de Sant Esteve in Monte Celio. Protonotari apostòlic i cambrer secret d'Alexandre VI (1498). Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza (1493).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova, Joan  (Barcelona, v 1380 – Florència, Itàlia, 1436)  Cardenal. Frare domínic. Estudia teologia a Salamanca (1415-19). Fou mestre del Sacre Col·legi sota Martí V. Nomenat bisbe de Bossano (Sardenya) el 1424, d'Elna (1425-26), de Vic, si més no nominalment (1426-31), i de Girona (1431-36) i cardenal (1431). En les disputes entre el papa i el concili de Basilea va anar inicialment a favor del concili, però posteriorment féu costat a Eugeni IV. Autor del Tractatus de potestate pape et concilii generalis (1435), en dues versions, llarga i abreujada, on defensà el poder papal, In quodam tractatu quem super edidi (pòstum), un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus, pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria, a Eugeni IV (lesInici página dues darreres obres, inèdites).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí. Era il·luminador i miniaturista. Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova, Josep  (Barcelona, 1725 – Catalunya, s XVIII)  Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casanova, Pere Genís de  (València, 1555 – 1635)  Prelat. Fou catedràtic de teologia i vicari general a València. L'any 1609 fou nomenat bisbe de Sogorb.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova, Ramon  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l'ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l'ajuntament de Barcelona. Figurà també en la Comissió d'Emigrats que s'encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09). Pel nov/1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casanova de Valls, la  (Guixers, Solsonès)  Centre administratiu del municipi, a la dreta de l'aigua de Valls. Prop seu hi ha l'església de Santa Maria de Valls.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanova i Bosch, Rafael  (Barcelona, s XVIII - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1768)  Ciutadà honrat. Fill de Rafael Casanova i Comes. Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V. Després de la capitulació de Barcelona el set/1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare. Cursà els estudis de dret a la nova universitat de Cervera.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pelegrí Casanova i CiuranaCasanova i Ciurana, Pelegrí  (València, 1849 – 1919)  Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d'Ernst Haeckel. Fou catedràtic d'anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d'obtenir una obertura permanent en el timpà. Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno. Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l'evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses. És autor d'una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie "Estudios biológicos", dedicada a Haeckel.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Casanova i Comes (estàtua de Barcelona)Casanova i Comes, Rafael  (Moià, Bages, 1660 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 2/mai/1743)  Advocat i polític. Fill d'una família acomodada, simpatitzà aviat amb la causa de l'arxiduc Carles, en esclatar la guerra de Successió. Fou nomenat conseller tercer de Barcelona (1706) i l'arxiduc Carles el féu ciutadà honrat (1707). Després de l'abandó de les forces aliades de Catalunya, participà com a membre del braç reial a la junta de braços (1713) que decidí la continuació de la guerra contra Felip V, i formà part de la junta secreta de cinc membres que deliberà sobre les propostes d'operacions militars d'Antoni de Villarroel, cap de les forces regulars que operaven a Barcelona. Al final d'aquell any (1713), fou nomenat conseller en cap del govern de la ciutat, càrrec que comprenia, aInici página més, el de coronel de la Coronela, o milícia ciutadana dels gremis. Establert el setge de la ciutat per les tropes del general duc de Berwick (jul/1714), l'artilleria enemiga començà a obrir bretxes...  Segueix... 

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova i Danés, Ramon  (Campdevànol, Ripollès, 1892 – Barcelona, 1968)  Enginyer i polític. Pertanyent a la darrera família de fargaires. Introduí al país les tècniques d'estampació de l'acer (Ripoll, 1916) i la fabricació d'acers inoxidables (1916-18). El 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòvils i als avions; la seva concepció i les seves dimensions són sorprenentment semblants a les de l'equip propulsor de les V-1 alemanyes (1944). Col·laborà a "La Veu de Catalunya" i "La Publicitat" i en diverses revistes culturals i polítiques del Ripollès amb el pseudònim de Bern. Fou membre fundador d'Acció Catalana i organitzador del primer aplec d'aquest partit a Ripoll (1922); durant la República prengué posicions més socialitzants.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova i de Mir, Francesc  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1813 – Barcelona, 1898)  Militar i tècnic agrònom. Germà de Ramon. Arribà a brigadier del cos d'enginyers. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1871-72), on impulsà bones iniciatives.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova i de Mir, Ramon de  (Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 1875)  Militar i agricultor. Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès. Brigadier del cos d'enginyers. Interessat pels problemes del camp, fou un dels fundadors de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). Fou comissari regi d'agricultura per la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l'Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1865). Publicà Cartilla de agricultura (1862) i diverses memòries: Cultivo de la morera (1840), Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional (1855), Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España (1857). Germà de Francesc.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanova i Estorach, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 9/ago/1847 – París, França, 22/des/1896)  Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l'introduí a l'Escola de Llotja. Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència. Autor de quadres d'història del gust de l'època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d'Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L'home de la capa). Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d'Art Modern de Barcelona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanova i Puigserinanell, Montserrat  (Campdevànol, Ripollès, 1909 - Lisboa, Portugal, 23/des/1990)  Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casanova i Ruiz, Llorenç  (Alcoi, Alcoià, 14/mar/1844 – Alacant, 23/mar/1900)  Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d'Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d'art. A Alacant, fundà i dirigí l'Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l'Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l'Academia de San Fernando (1891). Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L'èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal. Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanovas, Antoni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Dibuixant. Fill del pintor Joan Casanoves. Captà amb singular observació escenes de la vida del seu temps. Se n'admiren alguns dibuixos al Museu d'Art de Catalunya. La seva vida és molt poc coneguda. Hom ha dit si els dibuixos amb la seva signatura no devien ser, en realitat, de Manuel Tremulles.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casanovas, Enric  (València, s XIX - País Valencià ?, s XX)  Pintor. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. Destacà com a paisatgista.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas, Joaquim  (Barcelona, 1760 - 1816)  XCVIII abat de Poblet, XLIV dels quadriennals. Fou elegit el 1804, succeint l'abat Antoni Mas. Al seu temps fou catalogada la biblioteca del monestir. Cessà el 1808. durant dos anys, l'abadiat restà vacant, fins al primer període abacial de Josep Barba.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Camprubí, Ignasi  (Santpedor, Bages, 1872 – Barcelona, 21/ago/1936)  Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l'interessaren sobretot els estudis d'apologètica i d'estètica. Dirigí l'Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l'Institut Balmes i fou membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres (1921). Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L'harmonia en l'art (1907), Poètica d'Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910)...  Segueix... 

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Cantarell, Andreu  (Manresa, Bages, 1803 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1870)  Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques. Nomenat canonge de la Seu d'Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l'Urgellet. És autor, a més, de poesies en català i en castellà,Inici página inèdites, i d'una Història d'Urgell (1870), també inèdita.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Carnicer, Josep  (Barcelona, 17/jun/1905 – 6/mai/1994)  Metge. Catedràtic d'oftalmologia de les universitats de Salamanca (1948) i de Barcelona (1955), continuador de l'Escola d'Oftalmologia catalana, autor de nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Traumatología ocular de urgencia (1947), Estasis papilar (1948), La función visual normal y patológica en relación con el arte de la pintura (1965), Dermato-oftalmología (1967) i Urgències oftalmològiques (1981) dins la col·lecció Monografies Mèdiques.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Cladellas, Maria Lourdes  (Sabadell, Vallès Occidental, 1934 - )  Paleontòloga. Alumna de Miquel Crusafont, es doctorà l'any 1975 a la Universitat de Barcelona. Especialista en mamífers del Terciari inferior, introductora a l'estat espanyol de l'estudi de les petjades de dinosaures i altres vertebrats fòssils. Juntament amb altres investigadors portà a terme l'estudi dels dinosaures a la península Ibèrica, participant en nombroses campanyes de prospecció i excavació, especialment a les conques prepirinenques. Ha publicat diversos articles de la eeva especialitat i és autora de monografies científiques i llibres com Geología y Paleontología de las capas rojas de Morella, Morella y su fauna fósil, Dinosaures i el seu entorn geològic i Dinosaurios de la Comunidad Valenciana.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Gibert, Antoni Deodat  (Barcelona, 1715 – 1798)  Fuster artístic. Entre les seves obres figuren en altar de Santa Maria del Mar, l'església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanovas i Gorchs, Francesc  (Barcelona, 1853 – 11/nov/1921)  Pintor, crític d'art, cantant i empresari teatral. Es formà a Llotja. Exposà per primera vegada l'any 1877 a Girona i, després (vers el 1880), viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés. El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva -Infanticid!- fet que marca l'inici de la seva relació amb el món del teatre. Com a cantant d'òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d'aquell país. De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d'il·lustració per a editorials i revistes. Els primers anys del s XX exercí com a crític d'art del diari "La Publicidad". No perdé el contacte amb l'ambient operístic, de manera que féu tasques molt diverses al Liceu (director d'escena, traductor d'òperes a l'italià, etc) del qual esdevingué, el 1911 i per una temporada, empresari titular. Posteriorment, deixada l'activitat teatral, retornà a la pintura participant en diverses exposicions i col·laborà amb el taller Renart d'arts sumptuàries. Excel·lí com a dibuixant amb treballs nets i precisos i apunts que mantenen la vivor del natural.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Guardiola, Francesc de P.  (Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)  Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910. Conreà el paisatge i els temes florals.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Casanovas i MaristanyCasanovas i Maristany, Joan  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 11/ago/1890 - Valràs, Llenguadoc, 7/jul/1942)  Polític i advocat. Llicenciat en dret (1911), es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits. Militant del Partit Republicà Català, fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès (1919-23). Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó. Fou conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921) i col·laborà a "El Diluvio" i "L'Opinió". S'exilià a França (1924) a l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera. Col·laborà a "Ressorgiment" de Buenos Aires, i a les "Hojas Libres" d'Hendaia, així com amb el grup separatista de Santiago de Cuba. Retornà a Barcelona a la proclamació de la República (1931). Fou un dels fundadors d'ERC, detingué la cartera deInici página defensa del primer govern de la República Catalana, presidit per Francesc Macià; conseller de governació, més tard fou vice-president i conseller de foment, en el nou govern de la Generalitat...  Segueix... 

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Mercadé, Isidor  (Barcelona, 16/ago/1908 - 5/abr/1992)  Pintor. Fou soci i membre de la junta del Cercle Artístic de Barcelona. Exposà a moltes sales d'art de Barcelona i de Sant Feliu de Guíxols. Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Molist, Joan  (Taradell, Osona, 1913 - )  Pintor. Estudià a l'Escola Municipal de Vic. Ha efectuat bon nombre d'exposicions i decorat algunes esglésies.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Puig, Josep  (Barcelona, 1924 – 29/oct/1996)  Compositor. Estudià violí al Conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull. Membre fundador del Cercle Manuel de Falla. Ha escrit obres vocals -Cançons sobre poemes de Baudelaire (1948), Cançons sobre poemes de Machado (1949), Joan Miró, per a soprano i piano (1962), Canciones a Guiomar (1952), per a veu i instrument-, obres per a piano -Sonata (1950) i Bipolar (1964- obres de cambra -Sonata per a violí i piano (1949), Silencis (1967), Poema de Taüll (1959), Forma (1965)-. És autor d'Hemicicles (1970), obra per a quatre formacions instrumentals i Moviments concertants (1974), per a orquestra. S'expressà amb concisió i amb refinament sonor. Exercí la crítica musical al setmanari "Destino" des del 1966 fins al tancament de la revista.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Puig, Maria Aurora  (Barcelona, 1914 – 1968)  Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona des del 1950. Col·laborà en L'art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanovas i Roy, Enric  (el Poblenou, Barcelona, 12/ago/1882 – Barcelona, 12/gen/1948)  Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l'Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin -Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència. Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d'Escultura a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes. Féu el monument a Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanovas i Sellarès, Joaquim  (Barcelona, s XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)  Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casanoves  (Parets del Vallès, Vallès Oriental)  Barri residencial, entre el nucli antic i l'estació de ferrocarril.

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Casanoves  (Illa, Rosselló)  Despoblat, a l'esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila. L'antiga església parroquial és obra del s XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d'Illa el 1561. Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló. El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Família de pintors, entre els quals figuren Joan Casanoves, Joan Casanoves i Ricard i Antoni Casanoves i Torrents.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanoves, Antoni  (Barcelona, s XVII)  Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció, amb el també pintor Ramon Planella, d'uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves, Joan  (Barcelona, s XVII – 1739)  Pintor. Autor d'un retrat de Felip V.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves, Joan Josep  (Lleida, s XVII – 1711)  Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l'Estudi General de Lleida. El 1685, essent paer segon, rebé l'encàrrec d'escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l'arxiu municipal directament de l'original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691. Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves, Pere Nolasc  (Barcelona, 1778 – Girona, 1829)  Escriptor mercedari. Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però féu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador. El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España, en vers.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves i Bertran, Narcís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1747 - la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1799)  Compositor. Monjo benedictí, estudià a l'Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època. Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l'època, així com una devoció profunda. En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasanoves i Ricart, Joan  (Catalunya ?, s XVIII – 1756)  Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d'Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l'església d'Andorra.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves i Rovira, Amadeu  (Mataró, Maresme, 1930 - )  Tenor. Fill d'una família de músics, estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Mercè Capsir i Joaquim Zamacois. Féu la seva presentació a Barcelona amb una obra de Menotti, sota la direcció del mestre Annovazzi. Residí primerament a Basilea i després a Baden-Baden. Ha actuat per tot Europa i ha pres part en algun dels festivals més importants. És essencialment un tenor líric i s'ha especialitzat en obres de Mozart. L'any 1961 va gravar un disc de referència, Cançó d'amor i de guerra de Rafael Martínez i Valls, acompanyat de Lina Richarte i del baríton Manuel Ausensi.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casanoves i Torrents, Antoni  (Barcelona, 1752 - 1796 ?)  Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d'una sèrie de dibuixos conservada als Museus d'Art de Barcelona, que probablement ha d'ésser atribuïda a Manuel Tremulles.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casany i Alegre, Joaquim  (València, 1843 – 1911)  Advocat i periodista. Fou director d'"El Mercantil Valenciano". Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).

99 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCasaponce, Esteve  Veure> Caseponce, Esteve.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casares, Bernat  (Catalunya, s XVI – Tarragona, 1583)  Arquitecte. Treballà a la seu de Tarragona. Començà a dirigir-hi les obres de la capella del Sagrament. A la seva mort les prosseguiria Pere Blai.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casarill  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.050 m alt), de l'antic mun. d'Escunyau, a l'esquerra de la Garona, entre Garòs i Escunyau. L'actual església parroquial (del 1731) conserva una llinda esculpida de la primitiva església romànica.

Anar a:    Casal ]    [ Casals, B ]    [ Casam ]    [ Casano ]    [ Casanova i E ]    [ Casanoves ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -