A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Caste ]    [ Castell d'A ]    [ Castell E ]    [ Castellad ]    [ Castellar, e ]    [ Castellar i ]

Crec que les entitats bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que tots els exèrcits del món. (Thomas Jefferson)

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

castel·lans  (Catalunya Poble ibèric del nord del país, esmentat per Ptolemeu, que cita com a localitats seves Bassi, Beseda, Egosa i Sebendunum. De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup d'aquests, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú.

2 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Castelforte, principat de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció senyorial, concedida el 1656 a Felícia d'Orioles i de Montcada.

106 CATALUNYA - CULTURA

castell  Veure> castells (manifestació cultural).

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastell  (Viella, Vall d'Aran Despoblat de l'antic terme d'Escunyau, dins la parròquia de Betrén (aranès: Castel).

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Castell, Antoni  (Illes Balears, s XIV)  Notari. Senyor de l'albufera d'Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca. El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya-Aragó, cosa que féu que Joan I l'exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó. El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s'Albufera.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castell, Antoni  (Catalunya, 1536 - Montserrat ?, Bages, 1640)  Farmacèutic. El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia. El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios. Morí als 104 anys.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castell, Antoni  Veure> Castell de Pons, Antoni.

7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Castell, arenal d'en  (es Mercadal, Menorca)  Platja de la costa septentrional, és un semicercle de platja triàsica amb dunes, al fons d'una profunda badia. Hi ha una important urbanització.

8 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Castell, comtat del  (Sardenya, Itàlia)  Títol, atorgat per Carles II el 1700 a Feliu de Màrgens-Nin i Manca sobre el castell que tenia a Sardenya. El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell, el  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà)  Cim culminant (2.076 m alt) de la serra del Boumort, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCastell, el  (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén)  Caseria (489 m alt), al límit amb el terme de Llucena. L'església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del s XV.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell, el  (Ulldecona, Montsià)  Caseria, a l'esquerra del riu de la Sènia, que la separa de Sant Rafael del Maestrat.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell, el  (Bolvir, Baixa Cerdanya)  Veïnat (o el Veïnat d'Amunt), aturonat, al nord del poble, al voltant d'una antiga torre.

13 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaCastell, es  (Menorca Municipi: 11,66 km2, 19 m alt, 7.661 hab (2014), (ant: Villacarlos). Situat a la costa oriental de l'illa, amb penya-segats, al sud, i cales, al nord. La vida econòmica del municipi es reparteix entre les tradicionals activitats agrícoles (farratge), pesqueres i ramaderes (boví, oví, porcí i aviram) i les més recents del turisme i la indústria (fabricació de bijuteria, del plàstic, alimentària i de la construcció). La proximitat de Maó ha contribuït a l'augment demogràfic del municipi. La vila, entre les cales de Font i de Corb, va ser creada pels anglesos en 1771-81 a l'indret de sa Raval Nova com a residència i campament militars; el centre urbà és una gran plaça d'armes voltada de casernes; l'església parroquial del Roser fou construïda en 1777-1805. Dins el terme hi ha, a més, el poble de Trebalúger, la caseria de Toraixa i les antigues fortificacions del fort de Marlborough, del castell de Sant Felip i del fort de Sant Carles. El 1872 esdevingué municipi independent en separar-se de Maó. Ajuntament

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castell, Francesc  (Sant Mateu, Baix Maestrat, s XVII - País Valencià, s XVIII)  Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més. Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca. Fou definidor de l'orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaCastell, la Mare de Déu del  (Sureda, Rosselló)  Santuari i antiga capella del castell d'Oltrera.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell, platja de  (Palamós, Baix Empordà)  Platja de la Costa Brava, a llevant de l'antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s'Alguer. És limitada a l'est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d'un poblat pre-romà.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell, punta del  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Promontori, forma part del massís del Montgrí, entre les cales de la Ferriola, al nord, i Pedrosa, al sud.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Castell d'Amós, es  (Costitx, Mallorca Septentrional)  Possessió.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell d'Aro  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Poble (o la Vall d'Aro), aturonat a l'esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d'un castell, probablement el castrum Benedormiens, donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols. El s XIX es convertí en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom, dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d'Aro. L'església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d'Aro fins al s XVII. Fins el 1991 fou cap del municipi, al qual també donà nom.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castell de Burjassénia, baronia del  (Catalunya Títol, atorgat el 1919 a Eulogi Despujol i de Reinoso, nét del general Eulogi Despujol i Dusay, la família del qual havia posseït la senyoria de Burjassénia (BaixInici página Ebre).

20 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratCastell de Cabres  (Baix Maestrat Municipi: 30,75 km2, 1.129 m alt, 16 hab (2014). Situat al vessant meridional de la serra de Sant Cristòfol, a la zona més alta i més àrida de la subcomarca de la Tinença de Benifassà, al nord-est de Morella. Més de la meitat del terreny, de relleu molt muntanyós i amb algunes hectàrees de bosc (principalment pinedes), és improductiu, circumstància que ha provocat el despoblament del municipi. Els conreus, tots de secà, es limiten al blat i a les patates. Hi ha mines de lignit i d'hulla, l'explotació de les quals ha estat abandonada. El poble és sobre una petita elevació, dominat per l'església parroquial dedicada a sant Llorenç; als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol. Rebé la carta de població el 1233 per Balasc d'Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament

21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaCastell de Castells  (Marina Alta Municipi: 45,9 km2, 551 m alt, 442 hab (2014), (o Castells de Serrella). Situat al límit amb el Comtat, entre les serres d'Alfaro, de la Xortà i de la Serrella, a la capçalera del riu de Gorgos, al sud-oest de Dénia. El terme comprèn també, al sud-est, un sector de capçalera de la vall de Tàrbena. La vegetació natural ocupa bona part del territori. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, principalment de secà (cereals, ametllers i oliveres), la ramaderia ovina, l'avicultura i l'apicultura. La vila, d'origen islàmic, agrupa tota la població del municipi i es troba prop del naixement del riu de Gorgos, vora d'un turó on hi ha les restes de l'antic castell. Dins el terme hi ha els despoblats de Bitla, actualment masia, i Aialt. Àrea comercial d'Alcoi. El 1574 passà a dependre de la parròquia d'Alcúdia de Castell de Castells. Ajuntament - Club de Pilota Val i Ratlla

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castell de Centelles, comtat del  (Catalunya Títol, atorgat el 1599 a Joaquim de Centelles-Carrós i d'Oms, comte de Quirra i baró de Centelles. El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d'Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó. El títol passà alsInici página Moncayo, als Pignatelli d'Aragona i als Llança.

23 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castell de Fanzara  (Fanzara, Alt Millars)  Despoblat, amb restes d'un antic castell islàmic.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castell de Guadalest, el  (Marina Baixa Veure> Guadalest.

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàCastell de l'Areny  (Berguedà Municipi: 24,4 km2, 954 m alt, 75 hab (2014), (o d'Alareny). Situat a la dreta de la riera de la Vilada i estès fins als cims del Catllaràs i el puig Cubell. El terreny és molt muntanyós, amb boscos de pins i prats alpins a les zones més altes, i alzinars i rouredes a les valls. Els recursos del municipi es limiten a l'agricultura de secà (patates, blat i llegums), circumstància que ha provocat el despoblament. El poble és al peu d'una serra rectilínia i encinglerada (les roques del Castell); l'església parroquial de Sant Vicenç és d'origen romànic. Dins el terme hi ha una colònia de vacances, el poble de Sant Romà de la Clusa (a la clotada del mateix nom, amb església romànica) i els veïnats de la Ribera de Castell, Vilella i Sant Ramon. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

26 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Castell de Mollet, el  (Montferrer, Vallespir)  Despoblat aturonat (1.032 m alt), a l'indret de l'antic castell de Mollet.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell de Mur  (Pallars Jussà Veure> Guàrdia de Noguera.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castell de Planès, el  (Alta Cerdanya Veure> Planès.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastell de Pons, Antoni  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1819 – Barcelona, 1888)  Tenor, advocat i polític. Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, alhora que adquiria una formació musical. Debutà al Liceo Artístico de Madrid (1842) i actuà a París (1845) i a Itàlia (1846-48). De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit (1848), i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid. Fou diputat provincial i diputat a les corts (1876-78) per Igualada, i més tard, director general d'Agricultura, Indústria i Comerç. El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell de Pontós, el  (Pontós, Alt Empordà)  Veïnat, sota l'antic castell de Pontós.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell de Santa Maria, el  (Sant Guim de Freixenet, Segarra)  Poble (670 m alt), a la dreta del Sió. La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Sant Domí. Fou de jurisdicció reial.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castell de Torrent, marquesat del  (CatalunyaTítol concedit el 1770 a Felip de Cruïlles de Peratallada i de Peguera, baró de Cruïlles i senyor de Torrent d'Empordà (Baix Empordà).

33 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentCastell de Vernet  (Conflent Municipi: 29,83 km2, 750 m alt, 129 hab (2012) (o de Sant Martí, fr: Casteil). Situat a la vall de Cadí, al vessant nord-oest del massís del Canigó. La zona muntanyosa del terme és coberta de boscos (bosc i casa forestal de Merialles). Les terres de conreu, principal recurs econòmic del municipi i dedicades bàsicament a les pomeres, són al fons de la vall. Hi ha estat tradicional la indústria cistellera (vímet). El poble es troba a la dreta del riu de Cadí, sota l'antic monestir benedictí de Sant Martí del Canigó (al qual pertangué la jurisdicció senyorial); l'església parroquial és dedicada a sant Martí, on el 1786 fou traslladat el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent (l'estàtua jacent desaparegué), conservat entreInici página dues tombes. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament - Turisme (en castellà)

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsCastell de Vilamalefa, el  (Alt Millars Municipi: 37,7 km2, 808 m alt, 105 hab (2014) (cast: Castillo de Villamalefa). Situat a

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Castell de Xirell, baronia del  (CatalunyaTítol atorgat el 1875 a Carles Frígola i Pallavicino.

36 CATALUNYA - ART

el Castell dels Tres Dragons (Barcelona)Castell dels Tres Dragons, el  (Barcelona, 1887)  Nom amb què és conegut el restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, al parc de la Ciutadella, obra de Lluís Domènech i Muntaner. El nom prové d'una obra còmica de Pitarra estrenada el 1865, paròdia de la vida cavalleresca medieval. És un edifici prismàtic de maó vist amb decoració ceràmica. A l'interior bona part de l'estructura metàl·lica és vista. És una obra primerenca de l'arquitectura modernista internacional i, després de l'Exposició, ha tingut diverses finalitats: taller de realitzacions d'arts aplicades -portat pel mateix Domènech i per Antoni M. Gallissà-, seu del Museu d'Història, del Conservatori de Música i, actualment, del Museu d'Història Natural.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastell d'Empordà  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)  Poble (75 m alt) i antic municipi (5,28 km2), agregat el 1972 a l'actual, situat a la dreta del Daró. La parròquia (Sant Martí) és esmentada el 1101; l'actual església és de mitjan s XVI. Pertangué al comtat d'Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí (1300) una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal dels Margarit, oposat al castell veí de la Bisbal (2 km al sud), de la mitra gironina. En féu donació a Guillem de Vilaragut, els descendents del qual el mantingueren durant el s XIV. El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni (1421), als Margarit, que en foren senyors fins al s XIX.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Castell d'Empúries  (Sardenya, Itàlia)  Designació de la ciutat de Castelsardo, aplicada després de la conquesta catalana (1448).

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castell d'Oliana, el  (Oliana, Alt Urgell)  Caseriu, al vessant meridional de la serra de les Canals, vora el grau d'Oliana. La seva església, romànica, era la primitiva església parroquial d'Oliana.

40 CATALUNYA - CULTURA

Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, el  (Rubí, Vallès Occidental, 1996 - )  Equipament patrimonial. Creat amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat. És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l'ajuntament a partir del 1987. Inclou una exposició permanent amb el títol "Rubí, riera d'identitats, un passeig per la història de la ciutat" i que, seguint el fil conductor de la riera, mostra l'evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castell Formós  (Noguera Nom amb què fou coneguda la suda o castell de Balaguer.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastell i Domènech, Vicent  (Castelló de la Plana, 5/mai/1871 – 18/gen/1934)  Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma. Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l'oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l'aquarel·la. Decorà l'església arxiprestal de Vila-real. Obtingué medalla d'or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926). Exercí notable influència a través de l'acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castell i Miralles, Francesc  (Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)  Periodista. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València. Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic "Los Dos Reinos", d'aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts. Des del 1875 dirigí el diari "El Mercantil Valenciano", al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d'"El Pueblo".

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàCastell i Platja d'Aro  (Baix Empordà Municipi: 21,83 km2, 5 m alt, 10.721 hab (2014) (o la Vall d'Aro). Situat des dels contraforts costaners de les Gavarres fins al litoral, a la vall d'Aro, a l'esquerra del Ridaura, al sector sud de la Costa Brava. A l'interior hi ha pinedes i suredes. L'activitat turística, localitzada sobretot al nucli de Platja d'Aro (cap del municipi des del 1990) i a la urbanització de s'Agaró, ha propulsat la indústria de la construcció i sobretot l'hotelera i s'ha imposat a les activitats econòmiques tradicionals, basades en l'agricultura, la ramaderia i la indústria del suro. El municipi comprèn, també, els pobles de Castell d'Aro, Fenals d'Aro (amb restes de la seva primitiva església romànica), el veïnat de Fenals d'Amunt, els barris de la Coma, Roquissar i Crota, i l'antic prioratInici página benedictí de Vallvanera. És un dels centres turístics més importants de Catalunya. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Comerç

48 EUROPA - ART

Castell Nou de Nàpols (Itàlia)Castell Nou de Nàpols  (Nàpols, Itàlia)  Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó a mitjan s XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l'arc triomfal d'entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l'entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes. La millor estança de l'interior és la gran sala construïda per l'arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l'exterior. L'edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellà, Bonaventura  (Mataró, Maresme, 1830 – 1902)  Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró. Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

105 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Castella, guerres contra  (Catalunya-Aragó, s XIII - s XV)  Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: Infants de la Cerda, guerra dels (1289-1304), Dos Peres, guerra dels (1356-69) i Infants d'Aragó, guerra dels (1429-45).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castella i Bertran, Enric  (Amer, Selva, 1924 - )  Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d'enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia. Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d'investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l'Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid. Ha publicat nombrosos treballsInici página científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellà i Mariné, Josep  (Catalunya ?, 1850 - s XIX)  Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellà i Raich, Gabriel  (Igualada, Anoia, 2/abr/1876 – 29/nov/1959)  Historiador i folklorista. Arxiver municipal d'Igualada, fou vice-president del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l'ofici d'adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d'Igualada (1954).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellà i Roger, Josep Maria  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1883 – Perpinyà, 1948)  Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló. Autor de l'obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelladral  (Navàs, Bages)  Poble (681 m alt) i antic cap del municipi, al qual donà nom fins abans del 1960. És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral, que s'estén de nord-est a sud-oest des dels plans de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener, entre les rieres d'Hortons i de Sant Cugat. La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel.

56 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellana, la  (Conflent Riu tributari, per l'esquerra, de la Tet. És forma a l'oest del coll de Jau (1.513 m alt), partió d'aigües amb l'Aude, amb aigua que davalla dels pics de la Gleva i de Bernat Salvatge, al massís de Madres. A l'est l'alimenten les rieres que davallen del tuc Dormidor i de la serra d'Escales. La vall de la Castellana, molt engorjada, és una via de pas tradicional cap al Llenguadoc; la seva capçalera, on hi haInici página els antics monestirs de Santa Maria de Clariana (o de Jau) i de Santa Maria de Corbiac, és guardada per la torre Mascarda, més avall de la qual s'estén el fondal humit on hom conrea els fruiterars i la vinya de Mosset, dominat pel seu gran castell emmurallat. Vers el sud-est segueixen els pobles de Campome, a la dreta, i de Molig, amb el seu balneari d'aigües sulfuroses, a l'esquerra, dins una zona més ampla de conreus de secà. Passats el castell de Paracolls de Conflent i el llogaret de Croells, la vall penetra, després de Catllà de Conflent, en els dipòsits torrencials de la cubeta de Prada, on conflueix amb la Tet, vora l'antic monestir del Riquer.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellanas i Escolà, Miquel  (Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)  Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol. Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d'imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellania, la  (CatalunyaNom popular de la castellania d'Amposta.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellanos i Vila, Emili  (Barcelona, 1954 – 18/nov/1995)  Escriptor i lingüista. Llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor lingüístic en diversos mitjans de comunicació. Cercà un estil propi, tant lingüísticament com temàtica, dins la novel·la negra, aprofundint la casuística del crim. Publicà, sota el pseudònim Albert Draper, Vuit dies de juny (1987), Geiger, massa busques per a un sol rellotge (1988) i Us mataré a tots (1990). Membre dels col·lectiu literari Albert Draper, participà, al costat d'Andreu Martín i Jaume Fuster, en l'edició de novel·les negres interactives amb un personatge comú, Àlex Barcelona, com La mort arranca en primera (1988, amb M. Colomer).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellanos i Vila, Jordi  (Tagamanent, Vallès Oriental, 11/set/1946 - )  Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Redactor de les revistes "Els Marges" i "Recerques", ha tingut cura de l'edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels s XIX i XX. És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de comtes modernistes (1987).

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellar  (València, Horta)  Poble, al sud de la ciutat, sorgit el s XIX. És un centre de fabricació d'alcohols. L'església és parroquial des del 1902.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar  (Aguilar de Segarra, Bages)  Poble (ant: Castellar de Segarra), a la confluència de les rieres de Rajadell i de Grevalosa. L'església parroquial de Sant Miquel i l'antic castell de Castellar són damunt un tossal. El s XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarner i Seguers. El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar), des del 1923).

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Caseriu (831 m alt) de l'antic mun. de Tost, damunt la riba esquerra del riu de Tost.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellar  (Quesa, Canal de Navarrès Antic nom del poble de Quesa. El comtat de Castellar fou concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar; passà als Castellví i als Armet.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCastellar, baronia de  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Jurisdicció que el s XIII pertanyia als Montcada, als quals fou comprada el 1310 per Pere de Clasquerí i Palol, ciutadà de Barcelona i ambaixador. A la fi del s XVI passà als Meca, als Cortès d'Andrada, als Clariana, als Sentmenat i als Fontcuberta.

66 ANDORRA - GEOGRAFIA

Castellar, bordes de  (Encamp, Andorra)  Grup de bordes, a la dreta del riu d'Ensagens, prop de l'església de Sant Jaume dels Cortals.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar, comte de  Veure> Amat de Planella i de Despalau, Francesc.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar, Damas de  (Catalunya, s XVI – Parma, Itàlia, 1625)  Frare caputxí. Havia estat cartoixà a Montalegre. Vestí l'hàbit caputxí el 1588. Ocupà diversos càrrecs dins el seu nou orde. Fou tres vegades ministre provincial. Enderrocà gairebé tots els eremitoris caputxins i els substituí per convents. Morí quan es traslladava a Roma, a peu i descalç, per assistir a un capítol general.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar, el  (Oliola, Noguera)  Masia i antic terme, entre Ponts i Vilanova de l'Aguda.

70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellar, estany del  (Alta Cerdanya Estany del massís del Carlit, a l'est del Carlit. Desguassa per la vall d'Angostrina.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar, illa de  (Llançà, Alt Empordà Illot, situat a l'extrem del Port de Llançà.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellar, Jaume  (Catalunya, s XIII – Gerba, Tunísia, 1310)  Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient, fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Llória, nét de l'almirall. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya-Aragó des de la primeria del regnat d'aquest.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar, Joan de  (Catalunya ?, s XIV – Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d'aquell rei, fet a Càller pel juli/1409.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellar, poblat ibèric de puig  (Vallès Occidental / Barcelonès Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans; fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del s XX, el qual n'inicià l'excavació, que fou continuada per l'Institut d'Estudis Catalans. Darrerament hi han estat fets treballs d'excavació i, sobretot, de consolidació.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar, Ponç de  (Catalunya ?, s XIII – Sicília ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau de Castellnou.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar, puig  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l'important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans; fou descobert per Ferran deInici página Sagarra, al començament del s XX, el qual n'inicià l'excavació, que fou continuada per l'Institut d'Estudis Catalans. Darrerament hi han estat fets treballs d'excavació i, sobretot, de consolidació.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar, puig del  (Alt Penedès Cim (944 m alt) de la Serralada Pre-litoral (serra d'Ancosa), entre la vall de la Llacuna (Anoia) i la capçalera del riu de Foix.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellar, serra del  (Alt Maestrat / Plana Alta Serralada de transició entre la plataforma enlairada de l'Alt Maestrat i la cubeta de la Plana Alta, drenada per la rambla de les Coves, que limita la serra a l'est. S'estén entre les serres d'en Galceran, al nord, i del coll d'Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1.000 i 500 m. Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellar, serra del  (Agost, Alacantí)  Serra que limita per l'est el municipi. Es caracteritza pel relleu poc enèrgic (altituds fins a 700 m) isolat entre superfícies d'erosió. Al sud s'enfonsa sota els glacis, vers la vila d'Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar de la Muntanya  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar). L'antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas; l'església parroquial (Santa Maria) pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts.

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsCastellar de la Ribera  (Solsonès Municipi: 60,22 km2, 657 m alt, 149 hab (2014). Situat entre Solsona i Bassella, al límit amb l'Alt Urgell, al nord-est de Lleida, a la conca mitjana de la ribera Salada, afluent del Segre. Gran part de la superfície del terme és coberta de pinedes, rouredes i alzinars. La base econòmica del municipi és l'agricultura de secà (cereals, patates i farratges). El poble, a l'esquerra de la ribera Salada, va formar-se a redós de l'antic castell de Castellar i és dominat per l'església parroquial de Sant Pere. Dins el terme hi ha els llogarets de Ceuró (ambInici página l'església romànica de Sant Julià, del s XI), Clarà (on s'hi han trobat alguns dòlmens i altres restes prehistòriques) i Pampe, les antigues quadres de Querol, Vilaprinyó i del mas de les Tàpies, el santuari de Savila i dues esglésies. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellar de la Selva  (Quart d'Onyar, Gironès)  Poble, a la dreta de la riera de Bugantó (o riera de Castellar), afluent de l'Onyar per la dreta. L'església parroquial és dedicada a sant Martí.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàCastellar de N'Hug  (Berguedà Municipi: 47,1 km2, 1.395 m alt, 159 hab (2014). Situat a la capçalera del Llobregat, entre les serres de Mogrony i de Moreu. El terreny és molt muntanyós i boscat, per aixó, tres quartes parts de les terres són improductives. Les bases de l'economia local són la ramaderia bovina i l'agricultura de secà. La població ha disminuït, sobretot a partir del tancament (1975) de la fàbrica de ciment de l'empresa Asland, al Clot del Moro, un conjunt d'edificacions modernistes de gran interès inaugurades el 1903. Centre d'atracció turística, a causa de la proximitat de les fonts del Llobregat. El poble és un replà al peu dels Balços, al voltant de l'església parroquial, en part romànica, dedicada a santa Maria. Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Vicenç de Rus (romànica, amb pintures murals), de Sant Joan de Cornudell (amb diversos veïnats, com el de la Soleia), la cova de la Tuta (explorada el 1959, d'uns 110 m de profunditat) i les fonts del Llobregat, centre d'atracció turística. Des del 1961 té lloc al municipi el Concurs Internacional de Gossos d'Atura. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàCastellar del Riu  (Berguedà Municipi: 32,72 km2, 920 m alt, 171 hab (2014). Situat al límit amb el Solsonès, la riera de Castellar drena part del terme. El relleu és accidentat pels rasos de Peguera i les serres de Queralt i dels Lladres; hi ha boscs de pi roig i prats naturals. La vida econòmica del municipi és agrícola de secà per al consum local (patates, blat i farratges) i ramadera (bestiar boví, destinat a la producció de llet, i oví). El poble, a la dreta de la riera de Castellar, és format per l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica, i algunes masies. Dins el terme hi haInici página els pobles de Llinars de l'Aiguadora (centre administratiu) i Espinalbet, les esglésies de Sant Llorenç dels Porxos i de Santa Coloma de Can Cabra, els santuaris de la Mata i de Corbera, l'antiga quadra de Sorribes i l'estació d'esquí dels rasos de Peguera. Al pla de Campllong hi ha les restes del Pi de les Tres Branques, on cada any, pel juliol, hi té lloc una trobada en defensa de la identitat dels Països Catalans. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalCastellar del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 44,9 km2, 331 m alt, 23.440 hab (2014) (o Sant Esteve de Castellar). A la conca alta del Ripoll. El nord del terme és accidentat per la serra de Sant Llorenç del Munt. La indústria, molt diversificada i afavorida per la proximitat de Sabadell i Terrassa, ha desplaçat a un segon terme les activitats agrícoles de secà (vinya, cereals i arbres fruiters) i ramaderes. La població ha augmentat notablement els darrers anys a causa de la immigració. El poble és a l'esquerra del Ripoll; l'església parroquial de Sant Esteve és neogòtica i de grans proporcions (1885-92). Fora vila, restaurat, hi ha el castell de Castellar, esmentat ja el 955 i restaurat el s XIV; i prop seu les ruïnes de l'antiga església parroquial (dita Castellar Vell), amb elements romànics i gòtics. Dins el terme hi ha, també, el santuari i el barri de les Arenes, la capella de Sant Pere d'Ullastre, el poble de Sant Feliu del Racó i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Entitats - Notícies - Unió Esportiva

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellar i de Borja, Joan de  (València, 1441 – 1505)  Cardenal. Fill de Galceran de Castellar, senyor de Picassent, i de Bernadona de Borja i Montcada, filla de Galceran Gil de Borja. Protonotari apostòlic, fou nomenat arquebisbe de Trani, a la Pulla (1493-1503), i el 9/ago/1503 succeí el cardenal Joan de Borja i Navarro d'Alpicat el Major a l'arquebisbat de Mont-real, a Sicília. Fou nomenat cardenal el 1503 per Alexandre VI, del qual fou home de confiança per als afers familiars i polítics.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellar i de Lledó, Josep de  (Barcelona, 1776 – 1836)  Brigadier. Originari d'una família de Pineda. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular. Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellar i Serra, Ernest  (Barcelona, 1855 – 1917)  Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876. Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d'alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona. Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castellarda, rambla  (Camp de Túria)  Curs d'aigua de règim torrencial, que neix als Serrans (Andilla), sota Las Peñas de Dios (1.162 m alt). Les rambles de capçalera drenen el terme de Figueroles de Domenyo i s'ajunten al Villar (on hom la coneix amb el nom de rambla del Villar). Entra formant meandres als glacis del Camp de Túria, on rep la rambla d'Artaix; desguassa al Túria dins els terme de Benaguasil.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellarnau  (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà Despoblat de la Ribalera.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellarnau  (Sabadell, Vallès Occidental Altre nom de la torre de Berardó.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellarnau, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII - Sant Pere de Rodes, Port de la Selva, Alt Empordà, 1673)  Religiós i erudit. Durant els darrers anys de la seva vida fou abat del monestir de Sant Pere de Rodes, i abans ho havia sigut del de Sant Cugat del Vallès, on ocupà el càrrec de prior i de vicari general. Escriví un Índice o repertorio por orden alfabético de las cosas notables del archivo de San Cugat, i una història dels abats d'aquest establiment. Les dues obres han restat inèdites.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellarnau, Miquel  (Catalunya ?, s XVII - Àustria ?, s XVIII)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d'infanteria de Sant Narcís. El 30/jul/1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d'una seixantena de granaders. El 12/ago fou ferit al baluard de Santa Clara. L'11/set lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit. Després de la capitulació s'exilià.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de  (Tarragona, 1794 – 1874)  Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà. Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat. Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellarnau i de Lleopart, Joaquim Maria de  (Tarragona, 1848 – Segòvia, Castella, 1943)  Botànic i enginyer forestal. Membre de la Comissió de la Flora Forestal dels districtes d'Osca, per encàrrec de l'estat inicià un estudi microgràfic del sistema llenyós de les espècies forestals de la Península. Fou membre de distintes associacions científiques, i publicà diversos treballs sobre les malures dels arbres, l'observació microscòpica i l'estructura microgràfica de distints tipus de fusta.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellarnau i de Llopart, Lluís de  (Tarragona, s XIX – Barcelona, s XIX)  Metge. Germà de Joaquim Maria. S'establí a Barcelona, on destacà pels seus estudis d'hidroteràpia. El 1883 fundà l'Institut Hidroteràpic de Barcelona. Dos anys després publicà un "Boletín de Hidroterapia". És autor de notables escrits professionals.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellarnau i de Magrinyà, Josep Antoni de  (Tarragona, 1763 – 1845)  Noble i financer. Patrocinà la construcció del port de Tarragona (1802), en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d'Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà. El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis. El 1822 fou alcalde primer de Tarragona. Féu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la casa Castellarnau, decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969.

99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Castellars  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble (1.237 m alt) (o Castellars de l'Abadiat) de l'antic mun. de Malpàs, a l'esquerra del barranc de Peramea. La seva església de Sant Martí depenia de la de Sas.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellàs  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Poble (1.301 m alt) i antic municipi (20,93 km2) del Pallars Sobirà, annexat el 1972 a l'actual. L'antic terme era drenat pel riu de Castellàs, afluent del Segre. El poble és a l'esquerra del riu de Castellàs; l'església parroquial és dedicada a sant Joan; es conserva la casa senyorial de Servós. Pertangué al vescomtat de Castellbó.

101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellàs de Rasigueres, el  (Rasigueres, Fenolleda Veure> Rasigueres, castell de.

102 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Castellàs de Sornià, el  (Sornià, Fenolleda Castell existent ja el s XI.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellassa, la  (Matadepera, Vallès Occidental)  Cim (856 m alt) del massís de Sant Llorenç del Munt, al sud-est de la Mola.

Anar a:    Caste ]    [ Castell d'A ]    [ Castell E ]    [ Castellad ]    [ Castellar, e ]    [ Castellar i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -