A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Castells ]  [ Castells i R ]  [ Castellv ]  [ Castellvell de ]  [ Castellvi, M ]  [ Castellvi i F ]

Les arrels de l'estudi són amargues, els fruits, dolços. (Ciceró)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castells  (Taús, Alt Urgell)  Poble (1.530 m alt). L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Pertanyia al vescomte de Castellbó.

2 CATALUNYA - CULTURA

Castells dels Xiquets de Vallscastells  (Valls, Alt Camp) Manifestació cultural originària de finals del s XVIII. Es tracta d'una torre humana, enfilats els uns damunt les espatlles dels altres, en un joc acrobàtic. Els origens es remunten a una torre de homes que es feia al final del ball de valencianes. Una primera època d'or es produí els anys 70 i 80 del s XIX, amb castells de nou pisos. La tradició decaigué fins ben entrat el s XX, en que fou recuperada. A partir del 1980 es produí una segona època d'or, amb castells altra vegada de nou i un primer castell de deu (1998), coincidint amb la popularització del fenomen arreu de Catalunya. D'entre les colles actuals destaquen les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa. Alt Camp Informació - Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastells, Joan  (Barcelona ?, s XVI)  Compositor. Residia a Barcelona. Fou mestre de Mateu Fletxa.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castells, Sant Martí dels  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Sant Martí dels Castells.

5 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Castells, Sindicat dels  (País Valencià Comunitat de regants, d'origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria (Camp de Túria), anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera).

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Castells de Serrella  (Marina Alta Veure> Castell de Castells.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Altarriba, Joan  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1946 - )  Director teatral. Creador i director d'El Teatrí, companyia estable amb que representà L'espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985). Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus. Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l'Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades. És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Arbós, Josep  (Catalunya, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Eclesiàstic i escriptor. S'ordenà a Roma el 1840. Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d'aquest darrer (1877). Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastells i Ballespí, Camil  (Catalunya, s XIX)  Metge. Fill de Martí Castells i Melchor i germà de Frederic, Martina i de Rossend.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Ballespí, Frederic  (Lleida, 1851 – 1897)  Metge. Fill de Martí Castells i Melchor. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l'estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la "Revista de Higiene y Policía Sanitaria", i, a partir del 1893, dirigí també el "Boletín de la Academia de Higiene". Morí arran de l'epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Ballespí, Martina  (Lleida, 1852 – Barcelona, 1884)  Metgessa. Filla de Martí Castells i Melchor i germana de Frederic, Camil i Rossend. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Ballespí, Rossend  (Catalunya, 1868 – s XX)  Metge. Fill de Martí Castells i Melchor i germà de Camil, Frederic i Martina. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Comas, Josep  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1808 – Barcelona, 1850)  Metge i cirurgià. Catedràtic d'anatomia del Col·legi de Cirurgia (1835), el 1838 ingressà en el cos militar de sanitat i el 1843 obtingué la càtedra d'anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Col·laborà activament en els congressos científics de Florència (1842) i de Nàpols (1846), contribuí a la introducció de l'anestèsia amb èter (1847) i traduí al castellà el Diccionario de Medicina, Cirugía, Farmacia, Medicina legal, etc, de Nyster (1848).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastells i Cuyàs, Nicolau  (Barcelona, 1799 - Mardin, Mesopotàmia, 1873)  Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l'exclaustració, residí a Verona. Fou un dels missioners més destacats de l'orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L'any 1841 s'embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d'altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia. Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre... au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Melchor, Martí  (Almenar, Segrià, s XIX – Barcelona, 1887)  Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País (1834) i de l'Ateneu Lleidatà (1871). Director en diferents establiments d'aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d'Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883). Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Montlleó, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1779 – 1886)  Militar. Participà a la Guerra Gran en l'expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailén i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811. Durant la Primera Guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals. Morí als 107 anys, després d'un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII.

17 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Castells i Oliván, Manuel  (Hellín, Albacete, Castella, 9/feb/1942 - )  Sociòleg. Format a Barcelona i a París, fou professor a l'École des Hautes Études de París i a les universitats de Berkeley i autònoma de Madrid. En els seus treballs proposa la superació dels plantejaments de l'escola d'ecologia humana de Chicago des de pressupòsits marxistes i, d'acord amb l'estructuralisme, entén el fet urbà com una totalitat explicable nomésInici página pel desenvolupament del sistema productiu. Entre d'altres obres, cal fer esment de La question urbaine (1972), Menopolville (1974), en col·laboració amb F. Godard, Crisis urbana y cambio social (1981) i The City and the Grassroots (1983).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Oller, Indaleci  (Valls, Alt Camp, 28/mar/1864 – 1930)  Historiador i literat. Fundà els setmanaris "La Actualidad", després "El Distrito", i, el 1905, "La Crónica de Valls", on a vegades signava Patrici de Valls o March Pons, i aclarí errors històrics, especialment sobre les Esquadres de Catalunya. Fou diputat provincial i alcalde (1906-09) de Valls. Fou cronista, arxiver i bibliotecari municipal des del 1918.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Peig, Andreu  (Sabadell, Vallès Occidental, 29/oct/1918 – 16/gen/1987)  Historiador de l'art i pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca i de Joan Vilatobà. Formà part del grup del Cenacle que animà la vida artística de Sabadell els anys immediats al 1939. Conreador de l'impressionisme i, després, de l'expressionisme. A part de nombrosos treballs en revistes especialitzades, ha publicat L'art sabadellenc (1961-67), Las Brigadas Internacionales de la Guerra de España (1974) i Sabadell, informe de l'oposició, 1788-1976 (sis volums: 1975-82). Des de 1980 fou director de l'Arxiu Històric de Sabadell.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Roca, Eduard  (Valls, Alt Camp, 1898 - París, França, 1976)  Pintor. Deixeble d'Ignasi Mallol. Es presentà, el 1941, a Barcelona, i concorregué al Primer i al Segon Saló d'Octubre (1948 i 1949). Intimista, d'un lirisme mesurat, sobresurt en les figures, les natures mortes i els paisatges urbans o d'una ruralia civilitzada. El 1968 presentà a Barcelona la seva sèrie Estampes de Castella. Ha conreat també la pintura rural (església de Sant Joan, de Valls).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastells i Rossell, Joan  (Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)  Militar carlí. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara. En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S'exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853). Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer. Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s'acabà, s'exilià definitivament a França.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Ruiz, Joan  (Barcelona, 1905 – 1985)  Metal·lurgista. Professor de metal·lografia a l'Escola del Treball de Barcelona (1931), secretari de l'Institut de la Metal·lúrgia i de la Mecànica de Barcelona (1933) i administrador de l'Association Technique de Fonderie de Belgique (1962). És autor de Metalografía del acero (Barcelona 1933). Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d'emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Sivilla, Lluís  (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1897)  Comerciant i banquer. S'establí de jove a l'Argentina i es casà amb la filla del ministre de finances Uriburu. Reuní una important fortuna que li permeté d'edificar a Buenos Aires la Casa de España, cedida al govern espanyol, per a instal·lar-hi la legació i el consolat, el Centre Català i el Montepío de Montserrat. Creà el Banco Transatlántico, que la crisi econòmica del 1890 féu fracassar. Morí d'accident, que la rumor pública atribuí al suicidi.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castells i Sumalla, Josep  (Barcelona, 1888 - Catalunya ?, s XX)  Pintor. Es dedicà a l'escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa. Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastells i Vidal, Paulí  (Barcelona, 1877 - 1956)  Enginyer industrial. Catedràtic d'anàlisi matemàtica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, en fou director del 1913 al 1932. Inventà la balança algèbrica, aparell per determinar i inscriure mecànicament les equacions algèbriques i transcendents, i l'indicador de velocitat, nova disposició mecànica aplicable a màquines, transmissions i vehicles per determinar-ne la velocitat. Publicà diversos treballs a l'Acadèmia de Ciències.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellsalvà  (Belianes, Urgell)  Despoblat.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellsarroca  (Alt Penedès)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellCastellserà  (Urgell Municipi: 15,84 km2, 267 m alt, 1.083 hab (2014). Situat a la plana regada pel canal d'Urgell, al límit amb la comarca de la Noguera, al sud-est de Balaguer. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra d'Almenara. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu (cereals, arbres fruiters i blat de moro), gràcies al canal d'Urgell, que rega el terme, complementada pel secà, la ramaderia i algunes activitats industrials (tèxtil i metal·lurgica). Guixeres, utilitzades per materials per a la construcció. El poble es formà al voltant d'una fortalesa construïda al s XII, dita antigament la Torre dels Canonges, lloc que havia estat ocupat per una vil·la romana; hi destaca l'església parroquial de Santa Magdalena. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola El Terrall

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellserà  (l'Espunyola, Berguedà Antic terme del ducat de Cardona, agregat ja en el s XVIII al del Cint, al voltant de l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastellsespasa  (Sales de Llierca, Garrotxa)  Castell (o castell d'Espasa) encinglerat, prop de la confluència del Llierca amb la riera de Sant Aniol.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelltallat  (Isona, Pallars Jussà)  Antic lloc (actualment masia), a l'antic terme de Conques.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelltallat  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Poble, al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l'antic castell dels s X o XI a l'antic camí de Solsona a Manresa, que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l'han erosionat. Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castelltallat, turó de  (Garrotxa / RipollèsCim (1.289 m alt) de la serralada que separa les conques del Ter (valls de Sant Joan), i del Fluvià (valls de Bianya i de Ridaura), enllaçat amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.

34 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalCastellterçol  (Vallès Oriental Municipi: 31,91 km2, 726 m alt, 2.400 hab (2014). Situat al límit amb el Bages, entre l'altiplà del Moianès i la depressió vallesana, als vessants de la serra de Granera. La vida econòmica local es reparteix entre l'agricultura de secà (cereals, patates), la ramaderia bovina i porcina (orientada a la fabricació d'embotits) i la indústria tèxtil, actualment, però, en crisi. El municipi és també un tradicional centre d'estiueig. La vila s'assenta a l'extrem meridional de l'altiplà de Moià, damunt la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Besòs; destaquen el nucli antic, al voltant de l'església parroquial de Sant Fruitós, i la casa natal d'Enric Prat de la Riba, convertida en museu el 1984, on són conservades les partitures de la tradicional dansa de Castellterçol. Al sud de la vila hiInici página ha el castell de Sant Miquel, on s'assentava l'antic castell de Castellterçol, esmentat ja el 925. El municipi comprèn l'antic poble de Sant Julià d'Uixols, l'església de Sant Llogari de Castellet i l'antic castell de la Sala, així com diversos sepulcres megalítics. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista - Coral - Club de Futbol - Institut-Escola

35 CATALUNYA - CULTURA

Castellterçol, dansa de  (Castellterçol, Vallès Oriental)  Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila, de caire cerimoniós i elegant. Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa. Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l'esquerra de la balladora. Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois. Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa, en la qual hom forma un rotllo que s'eixampla i s'estreny i realitza encreuaments que creen l'efecte d'una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri. Aquesta figura té la duració de dues tonades. Després d'un volt per la plaça comença novament la dansa, una part de ball rodó dita sardana, i tres pavanes, ballades també en forma d'estrella tot efectuant l'evolució dita cadena. L'any 1985 fou declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional. dansa de Castellterçol

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellterçol, Ramon de  (Catalunya, s XII - Tarragona, 1198)  Prelat. Fou arquebisbe de Tarragona de 1194 a 1198. Havia succeït a Berenguer de Vilademuls. El seu successor fou Ramon de Rocabertí.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castelltort  (Calonge de Segarra, Anoia)  Antiga fortificació, actualment masia. Del llinatge dels seus senyors fou el mercader Berenguer de Castelltort, ciutadà de Barcelona, que el 1389 fundà l'hospital de Cervera (dit Hospital de Castelltort); el seu sepulcre, a l'església de Santa Maria de Cervera, és obra de Jordi de Déu i dels seus col·laboradors.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCastelltort  (Guixers, Solsonès)  Poble (884 m alt) (ant: Tort), a la vall de Lord, damunt la riba dreta de l'aigua de Valls; de la seva església parroquial (Sant Climent), del s XVIII, depèn la de Guixers. Aturonades a 907 m alt, a l'esquerra, hi ha les restes del castell Tort i de l'antiga església romànica (s XII). La parròquia fou donada a la canònica de Solsona. A l'Espluga Negra hi ha restes eneolítiques.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelltort i Ferrer, Josep  (Igualada, Anoia, 1902 – 1980)  Cineasta amateur. Fou autor d'una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d'altres col·laboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d'una comèdia (Cupido, 1945) i d'un drama (La cita, 1948) ambdós codirigits amb A. Moncunill. Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa (1935), Fiesta del aspirantado y benjaminas (1943), La caja de cerillas (1944), etc realitzats gairebé sempre amb la col·laboració d'altres cineastes. El 1952 corealitzà amb Josep M. Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans. Fou guardonat amb importants premis nacionals i internacionals.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castelltort i Miralda, Ramon Maria  (Igualada, Anoia, 1915 – Barcelona, 1965)  Poeta en castellà. Escolapi, és autor de Mi soledad sonora (1941), Navidad (1943), Arpa en éxtasis (1945), Tan herida de adioses (1961). Ha conreat, esporàdicament, poesia en català.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellvell  (Olius, Solsonès)  Poble (848 m alt) (o Castellvell de Solsona), a l'oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s'alça el castell de Castellvell amb l'església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics. El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer d'Urgell, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l'antic) dit castell de Solsona; l'antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell. La famosa fira de Torregassa se celebra dinsInici página aquest terme.

42 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Castellvell  (Salses, Rosselló)  Despoblat, aturonat als primers contraforts de les Corberes.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell  (Catalunya, s XI - s XIII)  Llinatge noble. Iniciat per Guillem (I) de Castellvell.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Arbert (I) de  (Catalunya, s XI)  Potser fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i de Guillem (III). El 1111 prestà homenatge a Ramon Berenguer III pels castells que tenia amb el seu germà Guillem. Fou conseller del comte esmentat. Fou anomenat sovint Dorca i alguna vegada Amat Dorca.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Arbert (II) de  (Catalunya, s XII – 1173)  Governador del Priorat (1163-73) i castlà de Siurana. Cosenyor de Castellvell amb el seu germà Guillem (IV) de Castellvell. Fou el magnat de més confiança d'Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l'inici del seu regnat. Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabacés, Vilanova de Prades i d'altres. El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l'arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l'arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets senyorials sobre Tarragona. El succeí en els drets sobre el Priorat el séu nebot Guillem de Castellvell.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Arbert (III) de  (Catalunya, s XII – 1205)  Senyor de Castellvell (1177-1205). Era fill de Guillem (V) de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls. Fruí d'un gran prestigi durant el regnat d'Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó. Combatiu, el rei en persona hagué d'intervenir vers el 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d'Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner. Amant de les festes i de la poesia,Inici página Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions. Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades. En morir, de retorn de Terra Santa, l'heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana Guillema, i en la senyoria de Siurana, l'altra germana, Alamanda.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellvell, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció feudal creada el s XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l'Alt Penedès. Hom no coneix quin d'aquests dos donà primer nom al feu. Al s XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell. El 1044, el patrimoni s'estenia des dels límits dels comtats d'Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona. El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d'ésser confiscada al comte Mateu de Foix. Joan II la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i de Soler i als seus descendents, d'on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856). El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Noble. A requeriment d'Alfons III el Benigne cooperà, el 1331, al projecte de croada contra Granada, projecte que al capdavall fou suspès a causa de l'aliança entre castellans i granadins.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Bernat de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. Combaté amb ell a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Dorca de  Veure> Castellvell, Arbert (I) de.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellvell, Galceran de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Participà (1323) en la campanya de Sardenya de l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem (I) de  (Catalunya, s X – v 1042)  Magnat. Fill d'Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda; fou nomenat també Guillem Amat de Montserrat, per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l'aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit (1027). Es casà amb Adelaida, filla d'Ermemir. Fou el pare de Ramon (I) de Castellvell.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem (II) Bonfill de  (Catalunya, s XI)  Germà de Ramon (I) de Castellvell, el qual posà sota la seva tutela el seu patrimoni per repartir entre els seus nebots Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I). Ell morí sense descendència.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem (III) de  (Catalunya, s XI - 1126)  Fill primogènit de Ramon (I) de Castellvell i germà de Pere i potser d'Arbert (I). Del seu pare heretà Castellvell de Rosanes. De fet, ell i el seu germà Pere actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca). A la seva mort, la baronia passà al seu fill Guillem (IV).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem (IV) de  (Catalunya, s XII - v 1166)  Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (III). Es casà amb Mafalda, òrfena, sembla, del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Fou veguer de Barcelona (1127-35) i participà amb el seu germà Arbert (II) en l'expedició a Tortosa i després en la conquesta de Lleida; el 1152 fou marmessor en el testament atorgat per la reina Peronella. El succeí en el patrimoni el seu fill Guillem (V) de Castellvell.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellvell, Guillem (V) de  (Catalunya, s XII – 1178)  Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (IV). A la seva mort el patrimoni passà al seu fill Arbert (III), fins al 1205 en que passà a la seva filla Guillema de Castellvell.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1297, per ordre de Jaume II, fou un dels qui acudiren al comtat de Pallars per defensar el territori contra la invasió d'Arnau d'Espanya, que actuava amb forces de Comenge i reivindicava drets successoris sobre aquell comtat.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XI – s XII)  Magnat. Fou un dels qui endegaren la difícil trasllació de poders de Berenguer Ramon II el Fratricida al nebot d'aquest, Ramon Berenguer III, amb la filla del qual, Mafalda, estava casat. Governant ja tot sol el darrer, el 1111, li prestà homenatge pel castell Vell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses de Pontons, Òdena, Benviure, el Far i Castellvell.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Guillema de  Veure> Guillema de Castellvell.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Josep de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat. Ocupant aquest càrrec, seguí el parer del famós Onofre d'Alentorn en el sentit d'impedir la constància escrita de les Constitucions de les Corts de 1599, ja que estimava que les concessions fetes llavors a la Corona resultaven excessives. Tractant de decidir aquella situació amb un cop de força, el virrei del Principat duc de Fèria, féu empresonar Josep de Castellvell el 2/mar/1602.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Pere de  (Catalunya, s XI)  Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d'Arbert (I). Del seu pare heretà l'alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seuInici página germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Pere de  (Catalunya, s XI – s XII)  Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I el premià amb donacions.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l'infant Alfons a l'expedició per reduir Sardenya a l'obediència del rei Jaume II.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Ramon (I) de  (Catalunya, s XI - 1058)  Baró de Castellvell. Fill i successor de Guillem (I) de Castellvell. En testar (el 1058) posseïa també Castellbisbal com a castlà pel capítol barceloní. Abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia, repartí el patrimoni entre els seus fills Pere, Guillem (III) i potser Arbert (I), sota la tutela del seu germà Guillem (II) Bonfill de Castellvell.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Ramon de  (Catalunya, s XII – Barcelona, 1200)  Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar. L'any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges. A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell, Ramon de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I durant la difícil minoritat del monarca.

63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaCastellvell de Bellera  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Llogaret (1.383 m alt) de l'antic mun. de Benés (Alta Ribagorça), a la riba dreta de la ribera d'Avellanos. L'església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Castellnou d'Avellanos. El s XIX formà part del municipi d'Avellanos.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellvell de la Marca  (Alt Penedès Veure> Castellví de la Marca.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellvell de Rosanes  (Baix Llobregat Veure> Castellví de Rosanes.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampCastellvell del Camp  (Baix Camp Municipi: 5,21 km2, 219 m alt, 2.869 hab (2014). Situat a la plana del Camp de Tarragona. El nord del terme és moderadament accidentat pels darrers contraforts de les muntanyes de Prades, al nord-oest de Reus. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (avellaners, oliveres, vinya i garrofers), complementada per l'avicultura. Gràcies al canal derivat del pantà de Riudecanyes, s'ha incrementat el regadiu. Gran part de la població, de base immigrada, treballa a la propera ciutat de Reus. El poble es troba al peu del turó de Santa Anna, on hi ha l'ermita del mateix nom, del s XVI i refeta posteriorment, i les restes d'un poblat ibèric. L'església parroquial és dedicada a sant Vicenç, del s XVI, encara que transformada posteriorment. El municipi comprèn, a més, les partides dels Pugets, les Serres i les Planes del Puig. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Santa Anna - Timbalers i Lluert

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell i d'Àger, Jeroni de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller i militar. Germà petit de Josep. Serví a la guerra de Successió, lluitant contra els borbònics. Fou tinent del regiment de cavalleria regular del coronel Subies. Pel des/1706 fou un dels homes més destacats a la victòria de Calamocha (Aragó). Seguint el seu germà, es negà a abandonar Catalunya el 1713, arran de l'evacuació de les tropes imperials. Més tard s'uní a les forces de resistència comarcana que manava el marquès del Poal, en les quals combaté com aInici página capità. El 19/mai/1714 fou proposat pel marquès per al grau de tinent coronel de cavalleria, encara que sembla que l'ascens no arribà. Quatre mesos després hagué d'acollir-se als pactes de capitulació de Cardona.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellvell i d'Àger, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller i militar. Germà gran de Jeroni. Fou un dels millors capitans del regiment de cavalleria de Subies, durant la guerra de Successió. Pel des/1706 resultà ferit lleument, al front del seu esquadró, després d'una gran actuació personal carregant contra els borbònics a la victoriosa batalla de Calamocha (Aragó). Pel jul/1713 es negà a embarcar amb les forces imperials que avacuaven. Degué passar aleshores a les seves possessions de fora de Barcelona. Des d'aquestes, i amb el seu germà, anà a unir-se a les tropes d'Antoni Desvalls, cap suprem de la resistència catalana a l'exterior de la capital. Participà en bon nombre d'accions militars. Assistí al consell de guerra celebrat a Olesa de Montserrat pel mai/1714. Fou proposat pel marquès per a rebre el grau de coronel de cavalleria, però no esdevingué efectiu per manca d'unitat on destinar-lo. S'acollí a les capitulacions de Cardona, pel set/1714.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví  (País Valencià, s XIV - )  Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al s XIII. En fou l'estirp documentada Gonçal de Castellví.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Gaspar de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Gilabert de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví, Gonçal de  (País Valencià, s XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d'armes del rei. Primer membre documentat d'aquest llinatge.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Guillem  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s XVI – Xàtiva, Costera, 1522)  Artesà i destacat dirigent agermanat (dit Guillem Sorolla). Fill d'un guardador de porcs. Anà a València a treballar amb un oncle seu anomenat Sorolla, teixidor de llana, de qui prengué el nom. En produir-se la revolta dels agermanats valencians (1519-23) col·laborà amb el seu dirigent Joan Llorenç, al qual acompanyà a Barcelona; allí obtingueren de Chièvres, privat de Carles I, l'autorització per constituir la Germania i per elegir tretze síndics per al govern municipal. Formà part de la junta dels tretze síndics, creada pel des/1519, i des d'aquest càrrec contribuí a la radicalització de la revolta. S'instal·la a Benaguasil amb la seva família. Es passejava sovint per València a cavall, amb patges i lacais, fent jocs de canyes i festes, i era aclamat popularment amb crits de "visca lo rei Sorolla". El 1521 aconsellà els agermanats mallorquins en la formació de llur revolta. Fou pres, tanmateix, el nov/1522, i portat a Montesa, on es trobava fortificat el lloctinent, i retuda Xàtiva (2/des), hi fou mort i esquarterat, i el seu cap fou dut a València i penjat en un dels cantons de la casa de la ciutat.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Guillem de  (País Valencià, s XII)  Cavaller. El 1153 fou un dels ostatges cedits als genovesos com a garantia del pagament de 16.000 morabetins, pactat per Ramon Berenguer IV a canvi de la renúncia de Gènova als drets adquirits per la col·laboració prestada a la conquesta de Tortosa. Fou mainader d'Alfons I el Cast. Consta que l'acompanyà a Montpeller el 1173.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Castellví, hostal de  (Jorba, Anoia)  Antic hostal i cases de postes al camí ral de Barcelona a Lleida.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví, Jaume de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí l'Humà i la reina Maria de Luna.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví, Josep Maria  (Barcelona, 1901 – 1944)  Director cinematogràfic. El 1919 anà a París i passà després a Berlín i a Londres. El 1921 dirigí a París el film sonor Cinopolis. Retornat a Catalunya, realitzà films musicals vodevilescs (Viva la Vida! 1934, amb Alady i Josep Santpere; Abajo los hombres, 1935). Després de la guerra civil continuà dirigint films comercials (La linda Beatriz, 1939; 48 horas, 1942, amb Enric Guitart). Finalment, treballà a Madrid.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l'arribada dels auxilis que duia l'infant Ferran. Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria al Principat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví, Marc de  (Castellví de la Marca, Alt Penedès, 1902 – Barcelona, 1942)  Frare caputxí. Dirigí el col·legi de teologia dels pares caputxins de Sarrià (Barcelona). A la mort del pare Miquel d'Esplugues, el 1934, fou director de la Fundació Bíblica Catalana. Preparà la versió del llibre de Jeremias i d'altres traduccions. El 1936 anà a les missions de Sinundoy (Colòmbia). Morí poc després d'haver-ne tornat.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví, Miquel de  (València, s XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Pere de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví, Perot de  (País Valencià, s XV - Càller, Sardenya, s XV)  Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos. Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l'illa el 1471, prengué part en la batalla d'Ures contra el marquès d'Oristany. Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví, Ramon  (Catalunya, 1878 – s XX)  Religiós escolapi. Ensenyà al col·legi de Terrassa i fou rector d'un dels de Barcelona. El 1925 fou nomenat provincial de Catalunya. Dos anys després era prepòsit general de les Escoles Pies de Catalunya, Cuba i Mèxic.

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsCastellví de la Marca  (Alt Penedès Municipi: 28,49 km2, 198 m alt, 1.589 hab (2014). Situat entre els contraforts orientals del Montmell i el Baix Penedès, drenat per la riera de Marmellar (afluent del Foix). El cap del municipi és el poble de la Múnia. La vida econòmica local està basada en l'agricultura (vinyes, i també cereals i oliveres), l'avicultura i la ramaderia de llana. El poble de Castellví de la Marca, antic cap municipal, es troba en un turó on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Castellví. Hi destacaInici página l'església de Sant Sadurní, d'origen romànic; l'actual temple parroquial, de construcció moderna, és al nou barri de les Cases de la Riera. Dins el terme hi ha la cova de can Pasqual, amb restes ibèriques, el castell de Pujades i diverses masies. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

86 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatCastellví de Rosanes  (Baix Llobregat Municipi: 16,4 km2, 178 m alt, 1.760 hab (2014), (ant: Castellvell de Rosanes). Situat al sud-est de Martorell, estès des de l'extrem septentrional de la serra de l'Ordal fins a la dreta de l'Anoia (afluent del Llobregat). A la zona muntanyosa hi ha pinedes i alzinars. Els recursos econòmics del municipi es basen en l'agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i la indústria del cartró. La població ha experimentat un important ascens durant els darrers anys. El poble és a 1,5 km de la riba dreta de l'Anoia, en un coster on hi ha les ruïnes del castell de Sant Jaume, dit també castell de Castellvell de Rosanes, on hi estigué presoner i hi morí (1398) el comte Joan I d'Empúries; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Formà part de la baronia de Castellvell. Dins el terme es troba la caseria dels Àngels i l'antic convent agustinià anomenat Casa de Déu de Miralles. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Adell, Tomàs de  (País Valencià, s XVII - s XVIII)  Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. Quadrinét de Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola. El seu renebot fou Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellví i Boter, Pere de  (Sardenya, Itàlia, s XV - s XVI)  Vescomte de Sanluri. Hereu testamentari dels germans Perot i Lluís de Castellví. Fou confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1507. El seu descendent fou Artau de Castellví i d'Alagó.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví i Català de Valeriola, Joan Baptista de  (País Valencià, s XVI)  Noble. Nét de Joan de Castellví i Mercader. Tingué una destacada intervenció en la batalla de l'illa Terceira (1581). El seu quadrinét fou Tomàs de Castellví i Adell.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Coloma, Joan Basili de  (País Valencià, s XVIII – 1754)  Segon marquès de Vilatorques. Fill i successor de Josep de Castellví i d'Alagó. Fou governador de València i virrei de Nàpols. Pel seu matrimoni (1702) amb la comtessa de Cervelló incorporà aquest comtat, però la branca s'extinguí amb llur filla (1799), que aportà l'herència als Osorio.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellví i d'Aimeric, Francesc de  (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII)  Segon marquès de Làcon. Fill i successor de Jaume de Castellví i de Castellví i germà de Pau. Després d'ell, continuà la branca de Làcon fins a la seva extinció el 1723.

92 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellví i d'Aimeric, Pau de  (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII)  Noble. Fill segon de Jaume de Castellví i de Castellví i germà de Francesc. Fou creat marquès de Cea de Sardenya (1643).

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i d'Alagó, Artau de  (País Valencià, s XVI)  Vescomte de Sanluri. Fou descendent de Pere de Castellví i Boter. Fou creat comte de Làcon el 1561. Pare de Jaume de Castellví i de Castellví.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i d'Alagó, Josep de  (València, s XVII – Madrid, 1722)  Primer marquès de Vilatorques (1680). Fill de Basili de Castellví i de Ponç. Fou menino de Carles II. Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler -ex-frare augustinià- Pere Antoni Ribera, dit el Frare, i l'arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l'excomunicà (juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València) i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmés a una pública i humiliant pena corporal deInici página mans del mateix arquebisbe. Fou lloctinent de Mallorca (1691-98) i membre del Consell d'Aragó. Aplegà a València una biblioteca de més de 7.000 volums, mapes i esferes; solien reunir-s'hi Tomàs Vicent Tosca, Manuel Martí, Joan Baptista Corachan, Manuel Minyana i Baltasar Íñigo. Ajudà Josep Rodríguez en la confecció de la seva Biblioteca valentina. Publicà una Recopilación de los elogios fúnebres que se escribieron en la Academia de Valencia (1681), i deixà inèdits, en castellà, uns quants catàlegs dels governadors de València i de Mallorca, uns quants tractats de comèdies i en contra dels judaïtzants i algunes traduccions literàries del francès, a més de diverses poesies.

95 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellví i de Castellví, Jaume de  (Sardenya, Itàlia, s XVI - s XVII)  Comte de Lacòn. Fill i successor d'Artau de Castellví i d'Alagó. Fou el primer marquès de Làcon el 1605. Pare de Francesc i de Pau de Castellví i d'Aimeric.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Castellví i de Llança, Agustí de  (Sardenya, Itàlia, s XVII - Càller, Sardenya, 1668)  Marquès de Làcon i vescomte de Sanluri, fill de Francesc de Castellví i d'Aimeric, cap de la facció de la noblesa sarda contrària a la política dels lloctinents. Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d'Alagó, marquès de Villasol, i acusat el 1656 d'homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l'Elefant. A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l'oposició a la concessió d'un subsidi de 70.000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negociá, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid. La dissolució de les corts pel lloctinent, a causa de la popularitat d'Agustí de Castellví, i l'assassinat immediat d'aquest, provocaren, al seu torn, l'assassinat del marquès de Camarasa (Manuel Sarmiento de los Cobos).

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví i de Montsoriu, Vicent Maria de  (País Valencià, s XVIII)  Cinquè comte de Castellar. Renebot de Tomàs de Castellví i Adell. Heretà del seu oncle matern el comtat de la Vilanova i les baronies de Torres Torres i de Manuel. Fou el pare d'Antoni Benet de Castellví i Duran.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i de Ponç, Basili de  (País Valencià, s XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d'origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví i d'Alagó.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i de Vic, Francesc de  (València, s XV – 1506)  Poeta (o Franci de Castellví). Baró de Benimuslem i senyor de Mulata. Germà de Lluís de Castellví. El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran (després Ferran II de Catalunya-Aragó); el 1476 era majordom reial a València, càrrec que encara tenia el 1495. El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller. És autor d'uns Escacs d'amor, que va escriure juntament amb Bernat de Fenollar i Narcís Vinyoles. Participà al certamen poètic del 1474, del qual es conserva el recull Obres e trobes en llaors de la Verge Maria.

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i de Vic, Lluís de  (València, s XV – 1481)  Poeta. El 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna. Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader, figura en el Perlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella. Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d'Hernando del Castillo.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i d'Ibarrola, Enric de  (País Valencià, s XIX - s XX)  Comte de la Vilanova i baró de Torres-Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova. Oncle d'Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d'Enric de Castellví i Hortega de Medina.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví i Duran, Antoni Benet de  (País Valencià, s XVIII - s XIX)  Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d'Estivella i de Novetlé. Fill de Vicent Maria de Castellet i de Montsoriu. Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l'avi d'Helena de Castellví i Shelly.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví i Ferran, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, s XVIII)  Escriptor i corregidor de Montblanc. Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Gordon, Isabel Maria del Carme  (País Valencià, s XX – 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títuls que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar. Era rebesnéta d'Helena de Castellví i Shelly.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Hortega de Medina, Enric de  (País Valencià, s XIX – 1936)  Segon comte de Vilanova i baró de Torres-Torres. Fill i successor d'Enric de Castellví i d'Ibarrola. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d'Espanya.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Idiàquez, Joaquim Antoni de  (País Valencià, s XVIII – 1800)  Sisè comte de Carlet, baró de Tous i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes. Quadrinét de Jordi de Castellví i López de Mendoza. Fou el darrer membre de la línia de Carlet, i els títols passaren a la línia del Castellar.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Joan, Lluís de  (País Valencià, s XV)  Primer senyor de la baronia de Benimuslem, per compra el 1441. Fundador de la línia secundària de Benimuslem. Era germà consanguini de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l'avi de Francesc i de Galceran de Castellví i Vic.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví i Lladró, Julià de  (València, 1598 - 1637)  Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d'Aragó. És autor d'Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit en Tractatus Theologici.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i López de Mendoza, Jordi de  (País Valencià, s XVI - s XVII)  Desè senyor de Carlet i de Tous i de Terrabona. Nét de Galceran de Castellví i Vic. Li fou concedit el títol de comte de Carlet el 1604. Serví Felip II de al setge de la Goleta i contra els moriscs de Granada.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Maçana, Galceran de  (País Valencià, s XIV - s XV)  Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví. Fundador de la línia troncal de Carlet.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Mercader, Joan de  (País Valencià, s XV)  Senyor de Castellar. Fill de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l'iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Avi de Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví i Obando, Francesc de  (Montblanc, Conca de Barberà, 1682 - Viena, Àustria, 1757)  Militar i historiador. Fill d'Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l'Estudi General. Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30/jun/1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s'incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12/ago/1714 al baluard de Sant Pere. L'11/set es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí deInici página capitular. Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725..., en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d'aquells anys des d'una perspectiva catalana i austriacista. Del manuscrit, custiodat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví i Pallarès, Francesc  (Bot, Terra Alta, 1812 – Catalunya, 1879)  Metge. Residí a Tarragona i a Girona. En aquesta darrera ciutat ensenyà filosofia, ciència a la qual dedicà nombrosos escrits. Fou publicista actiu sobre temes mèdics i filosòfics. Es mostrà seguidor del tomisme.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Shelly, Helena de  (País Valencià, s XIX)  Néta d'Antoni Benet de Castellví i Duran. Es casà amb l'infant d'Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Castellví i Vic, Francesc de  (País Valencià, s XV - 1515)  Baró de Benimuslem. Nét de Lluís de Castellví i de Vic, i darrer representant de la línia de Benimuslem.

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Castellví i Vic, Galceran de  (País Valencià, s XV - s XVI)  Setè senyor de Carlet. Bernét de Galceran de Castellví i Maçana. Vinculà els seus estats establint un vincle agnatici. Fou avi de Jordi de Castellví i López de Mendoza.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCastellví i Vilallonga, Lluís de  (Tarragona, 1840 – Barcelona, 1918)  Militar. Participà en la lluita contra els patriotes cubans (1864-74) i, en tornar, contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier. Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l'atemptat contra Martínez Campos a Barcelona (1893). Destacà en la repressió de la vaga general del mar/1908. El 1910 fou nomenat capità general de València.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Castellviny  (Sort, Pallars Sobirà Poble, fins al 1970 del terme d'Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.

Anar a:  Castells ]  [ Castells i R ]  [ Castellv ]  [ Castellvell de ]  [ Castellvi, M ]  [ Castellvi i F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -