A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Centen ]    [ Centre C ]    [ Centre de D ]    [ Centre de T ]    [ Centre d'I ]    [ Centre F ]

Si desapareix la llengua catalana, desapareixerà la identitat catalana: Catalunya desapareixerà. (Heribert Barrera)

1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Centenar de la Ploma, el  (València, 3/jun/1365 – 1711)  Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya-Aragó durant la guerra contra Castella. Era formada per una companyia de cent ballesters. Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals. S'agrupaven en denes, al comandament d'un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat. Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d'ornament al casc. Aquest cos s'extingí amb l'abolició de furs i previlegis per Felip V de Castella.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Centenys  (Esponellà, Pla de l'Estany Poble (255 m alt), al nord-est del pla de Banyoles. És esmentat ja el 922; l'església parroquial (Sant Iscle), romànica, és obra dels s XI-XII. Són notables una sèrie de masies,Inici página algunes dels s XIII al XVI.

3 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaCenternac  (Fenolleda Municipi: 6,6 km2, 306 m alt, 121 hab (2012), (ort trad: Sant Arnac, fr: Saint-Arnac). De llengua occitana, situat a la vall

4 ANDORRA/CATALUNYA - GEOGRAFIA

Centfonts, pic de  (Andorra / Pallars Sobirà Cim (2.898 m alt), de la línia de crestes que parteix les aigües de la Noguera de Tor i la riera d'Arinsal, a l'est del pic alt de coma Pedrosa (2.946 m alt).

5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Centorbi, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal concedida el s XIV sobre la ciutat de Centorbi (anomenada, des del 1863, Centuripe), a Antoni de Montcada i Abbate, comte d'Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Centralista, Insurrecció  (Catalunya, set/1843 - gen/1844)  Moviment revolucionari. Barcelona fou el focus principal, on se'l conegué amb el nom de la Jamància en al·lusió als cossos francs així anomenats. La insurrecció, que advocava per la creació de juntes revolucionàries provincials i una de central, fou violentament reprimida pel govern.

7 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCentre Abraham  (Barcelona, 1992 - )  Local construït per l'arquebisbat de Barcelona en uns terrenys de la Vila Olímpica cedits per l'ajuntament, destinat a acollir els serveis religiosos de budistes, catòlics, jueus, protestants i musulmans durant la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. L'edifici, dels arquitectes Josep Benedito i Agustí Mateos, conté un retaule de bronze de l'escultor Riera i Aragó. Un cop acabats els Jocs, esdevingué la parròquia de Sant Abraham, dedicada al culte catòlic, però oberta a tota mena d'actes ecumènics.

8 CATALUNYA - ESPORT

Centre Acadèmic d'Escalada (CADE)  (Barcelona, 1942 - )  Departament de la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, fundat per Lluís Estasén. Aplega els practicants de l'escalada amb la finalitat d'estudiar les modernes tècniques i de divulgar-les. Els seus membres han dut a terme un gran nombre de primeres, especialment de Montserrat; ha impulsat notablement l'alpinisme femení.

9 CATALUNYA - CULTURA

Centre Arqueològic i Museístic de Pedret  (Girona, 1994 - )  Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l'edifici de l'Antic Hospici de Pedret. Conté el Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d'Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d'acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d'actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.

10 CATALUNYA - POLÍTICA

logo del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i...Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)  (Barcelona, mar/1903 – 1939)  Entitat social i política. Aplegava dependents de comerç i d'oficines de tendència catalanista. Fou inicialment influïda per la Lliga Regionalista, i posteriorment per l'Estat Català i per la Unió Socialista de Catalunya. El 1921, després d'haver participat directament en la formació de centres semblants a diferents llocs de Catalunya, intervingué en la creació de la Federació de Dependents de Catalunya, la qual s'adherí l'abr/1925 a la Internacional Sindical SocialistaInici página d'Amsterdam. Fomentà la cultura i l'esport entre la classe obrera i impulsà el mutualisme i la creació d'una cooperativa de consum; alhora, participava en tota mena d'actes patriòtics i cívics. Arribà a tenir 20.000 socis (1923) i diverses filials a diferents poblacions. Sota la dictadura de Primo de Rivera, un grup d'afiliats encapçalats per Jaume Compte protagonitzaren el frustat complot de Garraf contra el...  Segueix... 

11 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Centre Autonomista de Mallorca  (Palma de Mallorca, mai/1930 – 1931)  Entitat política. Formada per un grup d'intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic "La Veu de Mallorca", S'uní amb el Centre o Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.

12 CATALUNYA - CULTURA

Centre Bonastruc Ça Porta  (Girona, s XX - )  Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call. A les dependències del centre, s'hi inaugurà l'any 2000 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d'aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya. S'hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l'antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.

13 CATALUNYA - CULTURA

Centre Català  (Barcelona, 1882 – 1890)  Entitat catalanista. Organitzada per Valentí Almirall a fi de defensar els interessos materials i morals de Catalunya. En una primera etapa, aquesta associació va declarar-se apolítica i intentà agrupar tots els catalanistes i en especial el grup de "La Renaixença". De tota manera, aviat Almirall li donà un contingut clarament polític en aconseguir que el Centre organitzés el II Congrés Catalanista (1883), que condemnà la intervenció dels catalans en els partits controlats pels capitosts polítics madrilenys. L'actuació política del Centre arribà al seu punt culminant amb la presentació a Alfons XII del famós Memorial de Greuges, en el qual col·laboraren nombroses entitats econòmiques, culturals i professionals de Catalunya. Després, els elements socialment conservadors se separaren del Centre i van fundar la Lliga de Catalunya (1887). Amb aquesta escissió s'inicià l'etapa de decadència del Centre Català i només els amics d'Almirall restaren fidels a l'entitat. Per tal de recuperar el control del moviment catalanista, el Centre va presentar, l'any 1890, un programa polític de tendències autonomistes, sense poder, malgrat tot,Inici página evitar la progressiva pèrdua d'influència política.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Català  (Barcelona, 1976 - )  Partit polític. Sorgí per iniciativa d'empresaris i professionals vinculats al Centre d'Economia i la Jove Cambra, entre els quals J. Mas i Cantí -president-, J. Molins i Amat -secretari general-, C. Ferrer i Salat i C. Güell de Setmenat. Catalanista, federalista, europeista i defensor de l'economia de mercat, intentà d'ocupar l'espai del centre-dreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya. El 1978 s'integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya.

15 MÓN - CULTURA

Centre Català de Buenos Aires  Nom antic del Casal de Catalunya de Buenos Aires.

16 CATALUNYA - CULTURA

Centre Comarcal Lleidatà  (Barcelona, 1917 - )  Entitat recreativa. Sobretot d'ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d'un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions. Té un quadre escènic, una coral i un esbart folklòric.

17 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Cristià dels Universitaris  (Barcelona, 1978 - )  Institució. Fundada per la delegació diocesana de pastoral universitària de Barcelona amb la finalitat d'oferir tota mena de serveis culturals i religiosos als estudiants de les universitats barcelonines. Disposa de dues seus a la ciutat de Barcelona i d'una altra a Cerdanyola del Vallès. Col·labora estretament amb el Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians i amb els Serveis d'Assistència i de Formació Religiosa de les universitats. El 1991 fou creat un centre similar al bisbat de Girona.

18 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Inici páginaCentre d'Actuació Valencianista  (València, ago/1931 – 1935)  Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933. Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el País Valencià, i intentà, sense èxit donada l'oposició de l'Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista. Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l'anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l'Agrupació Valencianista Republicana, constituí el Partit Valencianista d'Esquerra.

19 CATALUNYA - ESPORT

Centre d'Alt Rendiment (CAR)  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1987 - )  Organisme. El seu objectiu fonamental és posar a disposició dels esportistes i entrenadors tots els mitjans materials, humans, tècnics i científics per a aconseguir alts nivells a les grans competicions esportives. El centre acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l'estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions. Hi ha una sèrie d'esports presents de manera permanent: atletisme, natació, halterofília, taekwon-do, lluita, tennis, tennis de taula, gimnàstica artística masculina, gimnàstica rítmica femenina, judo, golf, pentatló modern, així com els esports d'equip, que hi fan concentracions temporals. Per aquest motiu disposa d'instal·lacions específiques de cada esport i, a més, de complementàries per a

20 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Centre d'Art Dramàtic de la Generalitat Valenciana  (València, s XX - )  Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana. La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal iInici página promoure la nova dramatúrgia valenciana.

21 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre d'Assistència Primària (CAP)  (Catalunya, s XX - )  Estructura sanitària. Reconeguda al Pla de Salut de Catalunya, on s'atenen els problemes primaris de salut. Correspon als antics ambulatoris.

22 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Cultura Caixa de Catalunya  (Barcelona, s XX - )  Equipament cultural. Instal·lat a la Casa Milà, amb l'objectiu de facilitar el coneixement del modernisme i, en especial, de l'obra de Gaudí. Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d'art. Inclou també l'Espai Gaudí, situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fà un recorregut per l'arquitectura de Gaudí. L'any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l'edifici, que té una superfície de 569 m2 i ocupa dos habitatges: al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d'època. El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l'arquitectura gaudiniana i la manera de viure d'una família de la burgesia barcelonina de les primeres dècades del s XX.

23 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)  (Barcelona, 1988 - )  Institució cultural. Constituïda per la Diputació provincial i l'Ajuntament de la ciutat i oberta al públic el 1994. Amb una orientació temàtica, multidisciplinària i multifuncional, orienta la seva activitat al coneixement de la ciutat i els fenòmens urbans, organitza grans exposicions i promou la recerca i la formació en el camp que li és propi. El centre ocupa una gran part -modernitzada- de l'antiga Casa de Caritat, a la part antiga de Barcelona.

24 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

logo del Centre de Cultura ValencianaCentre de Cultura Valenciana  (València, 1915 – 1978)  Corporació constituïda sota el patrocini de la diputació provincial. En un primer projecte (1913), promogut pel diputat Joan Pérez i Lúcia, hauria d'haver estat una rèplica, a escala regional, de l'Institut d'Estudis Catalans. Organitzada per l'erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy, restà convertida des d'un principi en una institució provinciana, merament condecorativa, que reunia estudiosos locals de laInici página més diversa categoria. Ja el mateix 1915 fou objecte dels violents atacs de Miquel Duran i Tortajada, en l'opuscle El Centre de Cultura Valenciana, que en denunciaren el bilingüisme i la manca de rigor en la selecció dels membres. Aquests tenen el títol de director de número i són presidits per un director degà, de caràcter electiu; l'entitat designa, de més a més, directors corresponents, entre persones residents fora de València. El 1928 començà a publicar la revista "Anales del Centro de Cultura Valenciana". d'aparició...  Segueix... 

25 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Documentació i Art Contemporani Alexandre Cirici  (Barcelona, s XX - )  Centre públic d'investigació de l'art contemporani. Especialitzat en els períodes posteriors a la dècada del 1940, disposa d'un fons de llibres, catàlegs d'art i revistes, un arxiu d'artistes del s XX i un arxiu temàtic d'art contemporani.

26 CATALUNYA NORD - CULTURA

Centre de Documentació i d'Animació de Cultura Catalana (CDACC)  (Perpinyà, 1978 - )  Organisme creat per l'ajuntament, del qual depèn. Consta d'una biblioteca, una hemeroteca, un servei àudio-visual amb fonoteca, discoteca i videoteca, i altres serveis documentals destinats a orientar aquells que s'interessen per la llengua i la cultura. Dirigit per Josefina Matamoros, organitza exposicions, conferències, cursos de llengua, premis literaris, etc, i edita obres de literatura catalana.

27 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània  (Barcelona, 1986 - 1994)  Organisme. Creat per l'ajuntament de barceloní amb l'objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l'any 1950. El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundacióInici página fins al 1994 que s'integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.

28 CATALUNYA - CULTURA

logo del Centre de Documentació i Museu Tèxtil (Terrassa)Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT(Terrassa, Valles Occidental, 1995 - )  Nom donat al Museu Tèxtil. És gestionat per un consorci format per l'ajuntament de Terrassa i la diputació de Barcelona. A més dels espais de reserva, on el centre conserva més de 15.000 peces tèxtils, el 1997 entrà en funcionament un banc d'imatges amb informació dels fons propis del centre. També disposa d'una biblioteca de més de 6.000 volums, un arxiu fotogràfic que conté més de 4.000 imatges de peces tèxtils, maquinària i instal·lacions i exposicions vinculades amb la història i la tecnologia del teixit, i un espai per a exposicions temporals (el qual s'amplià el 1999). També es destina una planta per a actes de les indústries i firmes comercials del sector tèxtil. CDMT

29 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Documentació Musical de Catalunya  (Catalunya, 1983 - )  Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques. Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.

30 CATALUNYA - CULTURA

Escut del Centre de Lectura de ReusCentre de Lectura  (Reus, Baix Camp, 1859 - )  Societat cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. A partir del 1875 adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l'influx de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització. És format per les seccions d'art, música, lletres, ciències, ciències morals i polítiques, tecnologia i arts aplicades, pedagogia i excursionisme. Per la personalitat d'alguns dels seus presidents i i per la relació que hi ha tingut certs intel·lectuals l'entitat ha tingut una significació d'avançada. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Des del mateix any de la fundació edita una revista de caire intern que ha sortit, amb interrupcions, amb noms diferents, éssent actualment el de "Revista del Centre de Lectura". Publica obresInici página poètiques i guies excursionistes. Té una mitjana de tres mil socis, una notable biblioteca amb uns seixanta-dos mil volums, i hemeroteca. Posseeix el teatre Bartrina i posseeix una gran sala per a exposicions i una per a conferències. Centre de Lectura de Reus

31 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CEMAC)  (Catalunya, s XX - )  Organisme. Dependent de la conselleria de treball de la Generalitat de Catalunya i que entre altres finalitats té com a principal la d'intentar l'acord directe entre empresaris i treballadors en llurs controvèrsies, abans d'interposar demanda judicial davant els jutjats del social o magistratures de treball.

32 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Pastoral Litúrgica  (Barcelona, 1957 – 1985)  Institució. Creada per l'arquebisbat de Barcelona per fomentar l'aspecte litúrgic de l'activitat pastoral de l'Església. Fou fundat per Pere Tena i Garriga. Ha organitzat cursos d'estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes "Phase" (1961) i "Oración de las horas" (1970), els fulls "Missa Dominical" (1969) i les col·leccions "Celebrar" i "Dossiers CPL". Vetlla també pel conreu del cant litúrgic.

33 CATALUNYA - ESPORT

Centre de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS)  (Barcelona, 1953 - )  Club esportiu. Dedicat a l'escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines, i altres activitats subaquàtiques. Disposa de local propi, biblioteca especialitzada, una cambra hiperbàrica multiplaça, i piscina i instal·lacions complementàries per a l'ensinistrament dels submarinistes. L'any 1984 creà una escola per a submarinistes professionals, l'única a Catalunya. En fou el fundador i primer president Climent Vidal. L'any 1986 estava integrat per 1.600 socis.

34 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCentre de Recursos Pedagògics (CRP)  (Catalunya, 1983 - )  Servei educatiu del departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a donar suport a l'activitat pedagògica dels centres d'ensenyament i a la tasca docent del professorat. El 1994 se'n redifiní normativament l'estructura i les funcions. L'àmbit d'actuació és local, subcomarcal i comarcal, i cobreix tot l'àmbit territorial del departament d'ensenyament. Els CRP de la ciutat de Barcelona són fruit d'un conveni entre el departament d'ensenyament i l'ajuntament de Barcelona i n'hi ha un cada districte municipal. L'any 2000 hi havia 72 CRP al conjunt de Catalunya.

35 ALGUER - CULTURA

Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori  (l'Alguer, Sardenya, 1993 - )  Centre. Creat mitjançant un conveni signat entre Òmnium Cultural i la Universitat de Sàsser. El seu objectiu és promoure accions de formació del professorat, cursos de llengua i crear materials didàctics en el registre propi del català de l'Alguer, sota la tutela de la càtedra de llengua i literatura catalanes de la US. Des del 1993 organitza l'Escola d'Estiu per a Mestres. Edita la revista infantil mensual "Mataresies". Des del 1999 és la seu del punt de suport que la Universitat Oberta de Catalunya té a l'Alguer.

36 CATALUNYA NORD - ESPORT

Centre de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure  (Cotlliure, Rosselló, 1955 - )  Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d'Immersions de Cotlliure. Les seves principals activitats són l'exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.

37 CATALUNYA - CULTURA

Centre de Treball i Documentació  (Barcelona, 1976 - )  Centre d'estudis. Fundat al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d'anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l'emancipació social i nacional. La primera de les seves tasques fou l'organització d'un homenatge a les Brigades Internacionals i d'un col·loqui sobre la guerra civil. Es dotà de la revista "Quaderns del Centre de Treball i Documentació", que tingué una durada efímera (1981). Ha estat en aquests anys la plataforma d'activitats diverses, sobretot en el terreny de la història mésInici página recent. Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme (1987) que es publicà amb el títol Franquisme. Sobre resistència i consens a Catalunya (1938-1959) (1990), la coorganització del I Col·loqui Interdisciplinari sobre el Primer Franquisme (1990) i les tres edicions del Memorial Octavi Pellissa (1994-96), la darrera dedicada a la transició política espanyola.

38 CATALUNYA - ESPORT

Centre d'Esports Sabadell  Veure> Sabadell, Centre d'Esports.

39 ALGUER - CULTURA

Centre d'Estudis Algueresos  (l'Alguer, Sardenya, 1952 - )  Entitat cultural. Fundada per a la conservació del català alguerès. Ha estat presidida per Rafael Catardi (1952-61 i des del 1971) i per Antoni Simon-Mossa (1961-71). Promogué la publicació de "Renaixeça Nova" (1960), organitzà els jocs florals de l'Alguer (1960, 1961) i edità discs de cançons alguereses (1972).

40 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis Avançats de Blanes  (Blanes, Selva, 1985 - )  Centre de recerca dels CSIC. Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l'estudi dels oceans (ecologia bentònica i oceanografia), i l'altre, a la intel·ligència artificial. El 1998 s'hi afegí un grup d'astrofísica; i més endavant el grup d'ecologia bentònica s'amplià amb investigadors especialistes en limnologia. Posteriorment el grup d'intel·ligència artificial (1994) i el d'astrofísica (1996) es traslladaren a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial i a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, respectivament.

41 EUROPA - CULTURA

Centre d'Estudis Catalans  (París, França, 1977 - )  Entitat. Creada per la universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Hispànics i de l'Òmnium Cultural de París. D'acord amb els estatuts, l'administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d'administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre, serveix deInici página consell consultiu per a les activitats docents -que depenen de la Sorbona- i proposa les línies generals de les

42 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI)  (Igualada, Anoia, 1947 - )  Entitat cultural. Fundada per impulsar i coordinar les investigacions locals. Sota el patrocini de l'ajuntament igualadí, ha creat dos museus: el Museu de la Ciutat (1949) i el Museu de la Pell (1954) (Museu Comarcal d'Anoia). Ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles, ha curat de la protecció i revaloració d'alguns monuments arqueològics de la comarca, ha col·laborat en excavacions, i també a esperonat la formació de grups filials, el més important dels quals ha estat el Lacetània. El CECI fou un dels iniciadors (1950) del moviment que ha donat lloc a les assemblees d'estudis comarcals de Catalunya, les quals han tingut una importància no gens menyspreable.

43 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis del Mar  (Sitges, Garraf, 1983 - )  Entitat científica i pedagògica pública. Dependent del Servei del Medi Ambient de la diputació de Barcelona, que té com a fites les tasques d'investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics. Ha patrocinat la publicació de diferents obres.

44 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre d'Estudis Demogràfics (CED)  (Catalunya, feb/1984 - )  Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d'especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d'una base de dades i disposa d'una biblioteca especialitzada. Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció "Papers de Demografia", alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població.

45 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCentre d'Estudis d'Història Moderna Pierre Vilar  (Barcelona, 1986 - )  Institució. Creada amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d'agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica. El centre és proveït anualment d'un programa definit per uns temes d'estudi, entorn dels quals hom realitza activitats diverses, com són ara conferències i trobades d'estudiosos. La revista "Moderna" és el vehicle d'expressiu d'aquest centre.

46 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis Francesc Eiximenis  (Barcelona, 1961 - )  Entitat cultural i religiosa. Fundada com a conseqüència de la transformació de la Secció d'Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d'Intel·lectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d'un membre nacional que no correspon a un estat. Agrupa intel·lectuals i professionals cristians amb la finalitat d'impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya. N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni M. Güell. Josep M. Bardés, que en fou l'animador inicial, n'ha estat sempre el conciliari.

47 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI)  (Barcelona, 1950 - )  Organisme fundat a la Universitat de Barcelona, a iniciativa de l'historiador Jaume Vicens Vives, per impulsar la historiografia catalana. Les activitats més importants d'aquest organisme foren la publicació de la revista "Estudios de Historia Moderna" (1951-60) i de la revista bibliogràfica "Índice Històrico Español" (iniciada el 1953).

76 CATALUNYA - EMPRESA

Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)  (Barcelona, 1951 - )  Associació privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya. El seu objecte és l'estudi del problemes de tipus econòmic, técnic i d'organització de la indústria metal·lúrgica. Ha publicat diversosInici página estudis, i edita la revista "CEAM", que tracta temes d'economia industrial.

48 CATALUNYA NORD - CULTURA

Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius (CERCA)  (Rosselló, 1958 - 1967)  Entitat. Creada pel director de l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals Jean-Gagriel Gigot, i per investigadors rossellonesos. Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe -francès i català-, ciclostilat fins al número 24 (1964) i imprès després fins al número 37-38, el darrer (1967). Hi col·laboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J.-G. Gigot, que en fou sempre el director.

49 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Estudis Pastorals (CEP)  (Barcelona, 1968 - )  Institució eclesiàstica. Al servei de totes les deòcesis catalanes, amb la finalitat de promoure l'estudi i la investigació en l'àmbit de la pastoral i de preparar-hi sacerdots, religiosos i laics. Té un caràcter tècnic i estudiós i no pas executiu ni directiu. El 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no col·legiat amb una estructura interdiocesana. El consell de direcció és integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, un delegat de cada un dels bisbes catalans, un religiós, una religiosa i altres persones fins a un nombre màxim de quinze. El càrrec de director ha recaigut, des de la fundació, en la persona de Joan Batlles

50 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC)  (Catalunya, 1984 - )  Institució. Creada amb l'objectiu de promoure la recollida de documentació escrita i fomentar la investigació històrica, especialment de Catalunya. En fou nomenat director l'advocat i historiador Josep Benet i Morell, el qual fou rellevat en el càrrec per Albert Manent el 2000. Té també com a objectius formar una biblioteca hemeroteca especialitzada, sobretot en història del catalanisme, i donar suport a la publicació d'obres referides a la història de Catalunya, que fins al des/2000 han estat 212. Des de la seva creació fins a l'any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, finsInici página que al nov/1997 s'instal·là, compartint-hi edifici i serveis, al Museu d'Història de Catalunya.

51 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre d'Influència Catòlica (CIC)  (Barcelona, 1950 - )  Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Ferrer i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina. Ha organitzat actes d'espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d'arrelament a Catalunya. Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d'Influència Catòlica.

52 CATALUNYA - EMPRESA

Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)  (Catalunya, 1985 - )  Institució. Dependent del departament d'indústria i energia, que té la finalitat d'impulsar el desenvolupament industrial de Catalunya i posar a l'abast de les empreses la informació i els mitjans necessaris per a elevar-ne els nivells tecnològics i llur competitivitat. Creat per la Generalitat, la tasca consisteix en la creació de bases de dades pròpies i en la connexió i l'accés a les bases de dades nacionals i internacionals, especialment amb les de la Comunitat Europea. Té oficines permanents a Brussel·les, Nova York, Tòquio, etc. Cal destacar també la participació en operacions de capital-risc i de noves societats d'aquesta naturalesa. En aquesta línia, i com a materialització d'aquesta prerrogativa, el 1986 fou constituïda la Societat Catalana de Capital Risc, que el 1992 era en procés de fusió amb Iniciatives Municipals Empresarials.

53 CATALUNYA - CULTURA

Centre d'Informació i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB)  (Barcelona, 1973 - )  Fundació pública (1979). Constituïda amb el suport de personalitats i organismes (administració, universitat, organitzacions internacionals, col·legis professionals, sindicats, etc.). Fomenta i patrocina les relacions internacionals, especialment amb el Tercer Món, l'àrea mediterrània, el medi natural, la cooperació i el desenvolupament internacionals i les migracions. A part d'organitzar cursos i seminaris, edita informes i publicacions.

54 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCentre d'Interpretació del Romanticisme  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 - )  Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d'en Cabanyes, edifici cedit per l'ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf. Mostra als visitants un context històric centrat en el s XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.

55 PAÍS VALENCIÀ - ESPORT

Centre d'Investigacions i d'Activitats Subaquàtiques de València  (València, 1957 - )  Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol. Té seccions d'escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia. Ha portat a terme estudis biològics; la secció d'arqueologia ha recuperat, entre d'altres peces, un Efebus grec.

56 CATALUNYA - CULTURA

Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  (Barcelona, 1980 - )  Institució. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Té com a funció la recuperació del teatre clàssic català, així com la promoció de la nova dramatúrgia catalana, sense descartar els grans textos del repertori universal. Ha estat dirigit per Xavier Fàbregas, per Hermann Bonnin, aquest del 1981 al 1988, i després per Domènec Reixach. La seva seu és al Teatre Romea, però desenvolupa la seva activitat en altres escenaris de diverses ciutats catalanes. A partir del 1994, també programa i gestiona el teatre Poliorama.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Ecumènic de Catalunya  (Barcelona, 1984 - )  Associació. Creada per a treballar en el camp de l'ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confesions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians. És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d'un grup de cristians catòlics i protestants, a l'origen del qual cal veure l'impuls donat pel pastor luterà suec GunnarInici página Rosendal (1954) i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada (1959) pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català (1960), pel bisbe de Vic Ramon Masnou. Publica (en doble edició, catalana i castellana) una "Circular" (1964-78). En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències, canalitza i difon els actes de la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, etc. La junta és composta per membres catòlics, protestants i ortodoxos. Un dels grups que integra el Centre és el grup Irini, que promou el coneixement de l'Orient cristià, celebra regularment l'eucaristia en ritu bizantí (amb un cor propi) i publica el fullet "Irini", com a suplement de l'antiga "Circular" del Centre.

58 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Escolar Catalanista  (Barcelona, 21/oct/1886 – 1901)  Entitat organitzada per un grup d'estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l'escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya. Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d'una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme. Formaren part una sèrie d'estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.

59 CATALUNYA - ESPORT

escut del Centre Excursionista de CatalunyaCentre Excursionista de Catalunya (CEC)  (Barcelona, 1890 - )  Entitat cultural i esportiva. Creada arran de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada el 1876) i l'Associació Catalana d'Excursions (creada el 1878). Féu una important tasca en favor de la cultura catalana amb la celebració de nombrosos cursos i la defensa del patrimoni, i s'adherí a la campanya lingüística de "L'Avenç" (hi foren donades les conferències). Reduïdes les seves activitats després de la guerra civil, ha reprès la tasca fomentant la pràctica de l'esport i les activitats científiques, com la secció de Muntanya i Escalada, que organitzà excursions col·lectives cada festa de l'any, proves d'alpinisme i cursets divulgadors dels esports de muntanya; la de Càmping; la d'Esquí; la deInici página Fotografia; la de Cinema i Video "Amateur"; la de Geografia i Ciències Naturals; la d'Història i Arts, i la d'Espeologia (Equip de Recerques Espeleològiques, ERE). Ha creat també unes...  Segueix... 

60 CATALUNYA - ESPORT

Centre Excursionista de la Comarca del Bages  (Manresa, Bages, 1905 - )  Entitat esportiva i cultural. Tingué distintes seccions culturals i publicà un interessant butlletí. El 1922 organitzà l'Aplec Excursionista de Catalunya al monestir de Sant Benet de Bages. El 1936 donà lloc a les seccions Esquí Club Manresa i Club Alpí Manresa, que han tingut una trajectòria destacada. El 1969 organitzà una expedició als Andes

61 CATALUNYA - ESPORT

Centre Excursionista de Lleida  (Lleida, 1906 - )  Entitat esportiva i cultural. Dugué a terme una extensa tasca d'investigació folklòrica i publicà un interessant butlletí. Edità les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911). Disposa d'una important biblioteca. A partir del 1958 cobraren nova importància les seccions d'arqueologia, esquí, escalada i cinema.

62 CATALUNYA - ESPORT

Centre Excursionista de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - )  Entitat. Des de la seva creació ha publicat sense interrupció la revista excursionista "Arxiu". Durant els primer anys es potencià l'excursionisme amb un caràcter més científic que esportiu, però amb els anys es crearen les seccions d'espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya. D'aquesta manera, durant els anys vint i trenta a més de les excursions s'impulsaren les escalades a diversos cims catalans, i les acampades i les ascensions als Pirineus. Després de la guerra civil, es reprengueren les activitats amb les seccions d'alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i cantaires. Al principi de la dècada dels seixanta l'entitat aplegava prop deInici página 400 socis, xifra que s'acostà als 3.000 l'any 2000. Els anys seixanta alguns dels seus membres participaren en importants expedicions a tot el món. El 1985 el centre fou guardonat amb la Medalla d'Or Ciutat de Terrassa.

63 CATALUNYA - ESPORT

Centre Excursionista els Blaus de Sarrià  (Sarrià, Barcelona, 1920 - )  Entitat esportiva i cultural. Conreà el muntanyisme, l'esquí i l'escalada, i promogué, paral·lelament, activitats culturals, especialment exposicions de pintures i vetllades musicals i poètiques, i la història local. Publicà (1921-36 i des del 1942) un butlletí anomenat "Els Blaus". En 1946 hi tingué lloc una exposició d'art, una de les primeres manifestacions antiacadèmiques de postguerra i antecedent del grup Dau al Set.

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona  (Barcelona, 23/feb/1869 - 14/feb/1870)  Organisme. Succeí a l'anterior Direcció General de Societat Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el set/1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-. Envià Farga Pellicer, que n'era el secretari, i Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l'AIT (set/1869). Posteriorment s'adherí a la Primera Internacional (feb/1970) i fou l'organitzadora del I Congrés Obrer Espanyol (jun/1870) que creà la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

65 EUROPA - POLÍTICA

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats (CIEMEN)  (Milà, Itàlia, 1976 - )  Associació cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada en les idees de l'abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles. Treballa en la consecució d'una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d'Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d'Acció Solidària pels Pobles.

66 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaCentre Nacional Català  (Barcelona, finals 1899 - 25/abr/1901)  Entitat política. Creat pel grup de "La Veu de Catalunya", que trencà amb la Unió Catalanista. Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís, Domènech i Montaner, Prat de la Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l'Ateneu) com Jaume Carner, Ildefons Sunyol, etc. Verdaguer i Callís en fou president, Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les Bases de Manresa del 1892. Inscrit en el procès de formació d'un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d'un primer moment la relació amb els 'expolaviejistes' de la Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la Lliga Regionalista (abr/1901).

67 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre Nacionalista Republicà (CNR)  (Barcelona, 1906 – 1910)  Grup polític. Fundat per un grup separat de la Lliga Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona. Reunit entorn de la redacció d'"El Poble Català", el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou Jaume Carner. El 1907 el CNR participà en el moviment de Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

68 CATALUNYA NORD - CULTURA

Centre Pluridisciplinari d'Estudis Catalans  (Perpinyà, 1972 - )  Organisme. Creat dins del Centre Universitari de Perpinyà. Té com a objectiu la investigació, la publicació de treballs, l'organització de col·loquis o de seminaris i de conferències, i la formació de professors i investigadors en tots els àmbits del coneixement dels Països Catalans i de la seva civilització. Dirigit per Jordi Estivill, ha publicat treballs d'investigació i edita, des del 1974, la revista "Aïnes".

69 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Centre Regionalista de Mallorca  (Palma de Mallorca, des/1917 – 1919)  Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich pel gen/1917 a "La Veu de Mallorca". Aspirava a l'autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919). Tanmateix, el 1919 els membres mésInici página qualificats ingressaren al partit liberal, i "La Veu de Mallorca" desaparegué.

70 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Centre Regionalista Valentí  (València, 1907 - )  Nom adoptat per la societat València Nova, en un intent d'ampliar la seva base i de revifar una altra vegada la Solidaritat Valenciana.

71 CATALUNYA - POLÍTICA

Centre UNESCO de Catalunya  (Catalunya, 1984 - )  Associació. Manté relacions oficials amb la UNESCO amb l'objectiu de difondre els valors i les activitats d'aquest organisme a Catalunya i fer-li arribar les aportacions de la comunitat cultural catalana. És una organització no governamental i fou dirigida des dels orígens per Fèlix Martí. El centre presta els seus serveis tècnics a la UNESCO, que li confia responsabilitats internacionals en l'àmbit de les llengües i de les religions. També és molt actiu en l'àmbit dels drets dels pobles i del dret a l'autodeterminació i contribueix a l'enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya en la difusió dels valors d'aquesta organització, per això manté un estret lligam amb el moviment associatiu català i ofereix serveis a diverses federacions i entitats associatives. Disposa d'una biblioteca pública amb més de 10.000 volums i 250 revistes, a més, tradueix i edita la versió catalana de les publicacions de la UNESCO i d'altres organismes internacionals.

72 CATALUNYA NORD - CULTURA

Centre Universitari de Perpinyà  (Perpinyà, 1971 – 1979)  Institució d'ensenyament superior. Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l'Institut d'Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller. L'any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.

73 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaCentristes de Catalunya-UCD (CC-UCD)  (Catalunya, 1978 - 1984)  Partit polític. Constituït com a coalició electoral estable (1979-83) entre la UCD catalana, Unió del Centre de Catalunya (UCC) i el grup d'A. Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979. Pel des/1979 es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal. El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya on féu costat al govern de Jordi Pujol. Fou dirigit per Antoni Cañellas. Sofrí una sèrie continuada d'escissions fruit de la crisi d'UCD (1982) en benefici del Centro Democrático y Social, d'Alianza Popular i de Convergència Democràtica de Catalunya i, després de les consultes electorals del 1982 i 1984 -generals i autonòmiques- restà sense representació parlamentària.

74 CATALUNYA - CULTURA

CENU  Sigla del Consell de l'Escola Nova Unificada.

75 CATALUNYA - POLÍTICA

CEPEPC  Sigla del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana.

Anar a:    Centen ]    [ Centre C ]    [ Centre de D ]    [ Centre de T ]    [ Centre d'I ]    [ Centre F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -