A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Cervella ]  [ Cervello, c ]  [ Cervello, Gui ]  [ Cervello, h ]  [ Cervello, R ]  [ Cervello i de F ]

Una persona no són les seves intencions, sinó els seus fets. (Baltasar Porcel)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cervellà, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Grup de bordes de l'antic mun. de Civís, sota el coll de Quell, prop d'Aós de Civís.

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatCervelló  (Baix Llobregat Municipi: 24,1 km2, 122 m alt, 8.811 hab (2014). Estès des de la riba dreta del Llobregat fins a la serra de l'Ordal. Hi abunden els boscos de pins. La vida econòmica local es basa en la indústria (força diversificada -vidre, metal·lúrgica, tèxtil, del paper i alimentària- i causa del constant ascens demogràfic del municipi), complementada per l'agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters). El municipi és també un centre d'estiueig, amb nombroses urbanitzacions. Al poble és a l'esquerra de la riera de Cervelló; destaca la nova església parroquial de Sant Esteve, neogòtica; al sud hi ha les ruïnes del castell de Cervelló (que fou el centre de la baronia de Cervelló), amb l'antiga església parroquial de Santa Maria de Cervelló, romànica. Dins el terme hi ha l'antiga quatra i monestir de Sant Ponç de Corbera (romànic), l'antiga masia i pont del Lledoner i el poble de la Palma de Cervelló (que se segregà el 1998), així com nombroses urbanitzacions d'estiueig o de segonaInici página residència. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló  (Catalunya, s X - )  Llinatge noble, derivat d'Ansulf (o Assolf) (mort v 900), potser d'origen germànic o franc, que comprà l'alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona (961), fou vicari i repoblador de l'alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí. El seu fill i successor Sendred (de Gurb) obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt. La línia troncal de Cervelló fou iniciada per un altre fill d'Ansulf, Hug de Cervelló (m 1025/27), que fou el primer a portar el cognom. De la línia principal sortiren els Alemany de Cervelló, els barons de la Llacuna, els senyors de Santa Perpètua i Vallespinosa i els barons de Samatzai.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Alemany de  (Catalunya, s X – s XI)  Fill d'Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Alemany de  Veure> Cervelló i de Cabrera, Alemany de.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Amat de  (Catalunya, s X – s XI)  Magnat. Fill d'Assulf. Ajudà el seu pare a poblar el terme de Selmella, a la marca del Gaià. Hi bastí el castell dit d'Atoner, que no ha estat localitzat modernament. Hi fou assetjat pels sarraïns, que acabaren per emparar-se de la fortalesa. Caigué presoner i fou decapitat.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Arnau Guillem (I) de  (Catalunya, s XV - 1478)  Fill d'Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d'Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Assulf de  (Catalunya, s X)  Magnat. Pare d'Amat. Fou senyor de la torre de Selmella, sobre el Gaià. Reeixí a poblar aquesta zona fronterera, des dels anys 980-985, en col·laboració amb el seu fill, tot i les dificultats que creava el veïnatge immediat dels sarraïns.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervelló, baronia de  (Catalunya Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès. Té l'origen en el castell termenal de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte Borrell II de Barcelona, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa; els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130.000 sous barcelonesos. Passà a la casa comtal de Pallars. El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d'Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor. Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390. El 1411, però, la baronia fou adquirida pels Ballester, cognomenats Bellera per matrimoni, i passà a llurs successors, els Luna (1520), als Ansa (v 1588), als Ivorra (v 1596), als Copons (començament del s XVIII), als Pinós (v 1793) i als Sarriera (1857).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Beatriu Alemany de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Filla de Pere Alemany de Cervelló. Es casà amb Roger de Montcada, fill de l'almirall Pere de Montcada. Del matrimoni només restà una filla, Elionor de Montcada, que es maridà amb Joan Bernat de Cruïlles i establí la vinculació a aquesta família d'una part considerable de les possessions montcadines, la més important de les quals era la vila de Llagostera.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Beatriu de  (Catalunya, s XV)  Dama. Es casà amb Dalmau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Aquest morí abans del 1479. En tingué el fill Guerau, hereu de la baronia de Cabrenys.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Berenguer Arnau (I) de  (Catalunya, s XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d'un altre germà seu, Guillem, l'arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I).

13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cervelló, Berenguer Arnau (III) de  (Sardenya, Itàlia, s XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Berenguer Arnau (V) de  (Catalunya, s XV - s XVI)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós i germà de Joan i Felip. Heretà les baronies i s'intitulà també vescomte d'Illa, feu que pladejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Berenguer Arnau (VI) de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un pleit amb els Castre-Pinós pel vescomtat d'Illa. Fou pare de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Berenguer Arnau (VII) de  (Catalunya, s XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI) i germà de Felip (I), amb el qual foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d'Illa. Morí sense successió i l'herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s'extingí al s XIII).

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Bernat Guillem de (o Guillem(Catalunya, s XII - País Valencià, s XIII)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d'una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Bonfill de  (Catalunya, s X - s XI)  Fill d'Hug de Cervelló (m 1029/30) i germà d'Alemany, Geribert i Humbert de Cervelló.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervelló, castell nou de  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat (o de Sant Antoni) Antic castell. Probablement bastit pels senyors de Cervelló. Hom ha suposat que era emplaçat al turó de l'ermita de Sant Antoni (304 m alt).

21 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cervelló, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1649 a Guerau de Cervelló, òlim Mercader i de Montpalau, baró d'Orpesa i batlle general de València, sobre les seves possessions de la baronia d'Orpesa, que prengueren des d'aleshores la denominació d'aquest títol. La grandesa d'Espanya li fou annexada per l'emperador Carles VI el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Vilatorcas, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol. Passà als Osorio i als Falcó.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Elionor de  (Catalunya, s XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón. Era germana de Guerau Alemany, Berenguer Arnau i Pere.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Felip (I) de  (Catalunya, s XVI - d 1590)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Germà de Berenguer Arnau (VII), amb el qual foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d'Illa. Morí sense successió i l'herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Felip de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós i germà de Joan i de Berenguer Arnau (V). Fou lloctinent de Mallorca (1538-47).

25 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cervelló, Felip de  (País Valencià, s XV - Sardenya, Itàlia, s XVI)  Fill primogenit de Jeroni de Cervelló i de Beneta d'Alagó. A la darreria del s XV pertanyia encara al Parlament de València, però la seva actuació es projectà a la vida sarda. Fou militar coratjós. De jove lluità a Itàlia amb les forces imperials. Destacà ja a la campanya de 1521, amb Jeroni i Joan de Cervelló. Fou dels més distingits, a les ordres d'Hug de Montcada, als setges de Marsella i Toló (1524). Secundà Montcada a la seva entrada a Roma del 1526. Féu front a la invasió francesa de Sardenya. Dirigí l'abrivada defensa de Càller el 1528. Sembla que aquest fou el Felip de Cervelló que destacà a la guerra d'Hongria el 1531. El 1543 fou nomenat baró de Samatzai, el primer dels títols nobiliaris que ostentaria la branca sarda del llinatge, extingida al s XVIII.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Felipa de  (Catalunya, s XIII)  Filla de Guerau (VI) de Cervelló. Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Gabriel de  (Catalunya, s XVI – Constantinoble, Turquia, s XVI)  Noble i militar. Participà a la batalla de Lepant (1572). Serví a Malta. Nomenat capità del castell de Tunis el 1573, hi hagué d'afrontar moments crítics. Ocupava aquest càrrec el 1574, quan rebé ordres d'abandonar la defensa de la ciutat i replegar-se al fort de la Goleta, davant l'imminència d'un gran atac turc. Es negà a obeir, declarant que ell no habia fugit mai de l'enemic. Iniciat l'atac a la plaça, el resistí amb un coratge temerari, tot i que posseïaInici página efectius molt escassos. Prolongà la defensa fins que només li restaren trenta homes, amb els quals caigué presoner. Sembla que fou dut a Constantinoble, on moriria en captiveri.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Geribert de  (Catalunya, s XI)  Fill d'Hug de Cervelló i germà de Bonfill, Alemany i Humbert. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau (VI) de  (Catalunya, s XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau (VII) de  (País Valencià, s XIII – v 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d'altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II, participà en la campanya d'Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II, i pot ser confós amb l'homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Guerau Alemany (I) de  (Catalunya, s XI - d 1079)  Noble. Fill d'Alemany i de Sicarda. Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell. Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona. El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni (1076). Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller. Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau Alemany (II) de  (Catalunya, s XI - v 1097)  Fill i successor de Guerau Alemany (I) de Cervelló. Es casà amb Ponça, probable filla del primer matrimoni de la comtessa de Barcelona, Almodis de la Marca, amb el comte Ponç II de Tolosa. Llur fill i successor fou Guerau Alemany (III) de Cervelló.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau Alemany (III) de  (Catalunya, s XI - 1130)  Fill i successor de Guerau Alemany (II) de Cervelló. Es casà amb Arsenda i tingué tres fills: Guillem, Bernat i l'hereu Guerau Alemany (IV) de Cervelló.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau Alemany (IV) de  (Catalunya, s XII – v 1167)  Fill de Guerau Alemany (III) i germà de Guillem i Bernat. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV. En 1145 li jurava fidelitat pels castells de Montagut, Montclar, Vilademàger, Pontils i Santa Perpètua. Era un dels qui tenia drets el litigi sobre el camp dit de la Contrarietat o de Santes Creus, en oposició als interessos de Guerau de Jorba i de Guillem de Montagut. En 1158, per un acord amistós entre els tres nobles, el pla fou cedit a la incipient comunitat cistercenca de Valldaura, per tal que aquesta hi establís definitivament el seu monestir. Fou el pare d'Hug i de Guerau Alemany (V) l'hereu.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Guerau Alemany (V) de  (Catalunya, s XII – v 1193)  Fill de Guerau Alemany (IV) i germà d'Hug. Senyor de Cervelló, Montfalcó, la Tallada, Camarasa, Cubells, Cervera, Alòs, Marcovau, Ferran, Montagut, Veciana, Selmella, la Granada, Gelida, Vilademàger, Tudela, Artesa, Montclar, Querol, Pontils, Pinyana, Taradell, Santa Perpètua, Miralles, Roqueta, Aguiló, Copons, Vallespinosa i la Llacuna. Fou un altre benefactor de Santes Creus i també de Sant Cugat del Vallès, on volgué ésser sebollit. Dividí els seus dominis entre els fills Guillem, Ramon Alemany, i el seu nebot (o nét?) Guerau d'Aguiló.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guerau Alemany de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I, combaté al bàndol de Nunyo Sanç del Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d'una banda, i contra els partidaris de l'infant Ferran, de l'altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d'aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem (I) de  (Catalunya, s XII – 1227)  Fill de Guerau Alemany (V) de Cervelló i germà de Ramon Alemany. Obtingué del seu pare Cervelló, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademàger, Ferran, Aguiló i Roqueta. Es casà amb Elvira, filla de l'aragonès Ximeno de Artusela, i foren els pares de Guerau (VI) de Cervelló.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem (II) de  (País Valencià, s XIII)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol i oncle de Felipa de Cervelló, de qui heretà les possessions. Era senyor de Querol i de Montagut. Fou una gran figura del regnat de Jaume I, fundador de l'hospital d'Olesa o de Bonesvalls (hospital de Cervelló) i amic de sant Ramon de Penyafort. Dividí el patrimoni entre els seus fills Alemany i l'hereu Guerau (VII).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem (III) de  (Catalunya, s XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Fill d'Hug de Cervelló i de Gueraua de Cruïlles i cosí germà de Guillem de Cervelló. Fou el fundador de la línia decundària de la Llacuna, Vilademàger i Pontils, hereu de la línia troncal. Fou veguer de Cervera i de Tàrrega (1302), acompanyà el rei a la cort pontifícia (1305), fou senyor alodial de Rocamora, Selmella, entre altres llocs, i tingué en feuInici página Vilademàger i la potestat de Pontils i de Montclar, que li havia cedit Guerau (VII) el 1309. Anà a la conquesta de Sardenya, on trobà la mort. Deixà per hereu el fill, Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Talavera. Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Bernat i de Guerau Alemany (IV). Participà a l'expedició de Ramon Berenguer IV contra Almeria, el 1147. És considerat oriegen -no provat- dels Alemany de Bellpuig.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem de (el Bord de Cervelló)  (Catalunya, s XIII - 1325/26)  Fill il·legítim de Guerau (VII) de Cervelló. Inicià la línia il·legítima de Santa Perpètua i Vallespinosa. Tingué la senyoria de Santa Perpètua per herència paterna, amb condició, però, de tenir-la en feu pel seu cosí germà Guillem (III), i la de Vallespinosa pel seu matrimoni amb la pubilla Brunissenda de Vilafranca. Fou fill seu Arnau de Cervelló i de Vilafranca.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem de  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Arquebisbe de Càller. Tercer fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Fou el tutor del seu germà Berenguer Arnau (I), que heretà el patrimoni familiar, a la mort dels seus germans grans Guerau i Ramon.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem Arnau de  (Catalunya, s XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició de Joan II, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni de Cervelló, que s'establí a Sardenya.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillem Ramon (I) de  (Catalunya, s XIV – 1365)  Fill petit de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres, i germà de Guerau, Ramon, Berenguer Arnau (I) i Guillem. Heretà el patrimoni familiar. Serví en la guerra de Castella. Pare de Guerau (VIII) i de Pere de Cervelló i de Queralt.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XIV – 1387)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363, després de la caiguda de Carinyena, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans mobilitzats aleshores. Fou capità destacat al front de Terol. Era senyor de la Llacuna. Fills seus foren Guerau, Berenguer Arnau i Pere de Cervelló i de Queralt.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Guillema de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervelló, hospital de  (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès Antic hospital (o d'Oleseta, o de Bonesvalls, o de Santa Maria de Bonesvalls), per a l'acolliment de vianants i pelegrins, a l'antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi. Fou fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, que li cedí el lloc d'Olesa i altres donacions (en depengueren les quadres d'Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina (representada, a partir del s XVII; pel rector d'Olesa). El 1381 l'hospital adquirí la plena jurisdicció del terme. L'obertura del nou camí ral pel coll d'Ordal, a la fi del s XVIII, i la pèrdua d'una gran part de les rendes a causa de les polítiques dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan s XIX, l'administració fou confiscada a la mitra i adquirida de nou per Manuel Girona, que la hi retornà. L'edifici, dins un recinte fortificat amb torre de l'homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als s XVI i XVII; la capella de Santa Maria de l'Anunciació, obra del s XIV amb notables pintures murals, fou destruïda el 1936; actualment ha estat restaurada. Al seu costat fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l'Hospital de Cervelló, actualment l'Hospital.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Hug de  (Catalunya, s X - 1025/27)  Fill d'Ansulf (II). Fou l'iniciador de la línia troncal de Cervelló i el primer a portar aquest cognom. Continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva d'Ènnec Bonfill, senyor de Gelida, Cervelló i Masquefa i vicari de Miralles, besnebot del comte Guifré I de Barcelona. Hug repartí (1018) les possessions entre els seus quatre fills: Bonfill, Alemany, Geribert i Humbert de Cervelló.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Hug de  (Catalunya, s XII - Tarragona ?, 1171)  Arquebisbe de Tarragona (1164-71). Fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló. Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona. A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd. Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí. Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo (1162) fou dels dipositaris del seu testament sacramental. Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l'assemblea de Catalunya-Aragó. Col·laborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país. A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població. Agreujat el conflicte (1168), Alfons I donà sentència, més aviat contrària a Hug. Disgustat per la decisió, inspirà la idea de l'assassinat, que potser ell mateix preparà, de Guillem de Tarragona, mort a Tortosa el 1168. Atribuït el crim a l'arquebisbe, el germà de l'assassinat, Berenguer de Tarragona, el volgué venjar. El 1171 Hug de Cervelló fou ferit greument i morí.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Hug de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Germà de Guillem. Col·laborà amb aquest en una intensa intervenció a la guerra civil d'Urgell, finada el 1260, on s'oposà a Jaume I.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Hug de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Noble. Casat amb Elionor de Cardona, filla de l'almirall pontifici Ramon. El 1330 era un dels principals nobles convocats per Alfons III el Benigne de cara a la croada contra Granada i que finalment fou suspesa. El 1341 anà per un temps a Sardenya amb el lloctinent Guillem de Cervelló, oncle seu. El 1347, regnant Pere III, tornà a Sardenya dirigint les tropes de reforçInici página embarcades el 23/jul. Dins el mateix any, Hug morí a la derrota dels Aidu di Turdu, juntament amb dos cosins seus, Guerau i Mònic, i el seu oncle Guillem. Fou pare de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Hug de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Es féu notar per la seva afecció a l'esperit cavalleresc tan estès a la seva època. A la darreria de jun/1392 celebrà un combat singular amb Jaume Roger de Pallars, a Tortosa. El jutge de l'encontre fou el rei Joan I.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Humbert de  (Catalunya, s X - s XI)  Fill d'Hug de Cervelló i germà de Bonfill, Alemany i Geribert de Cervelló.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Jeroni Urbà de  Veure> Cervelló i de Castre-Pinós, Jeroni Urbà de.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Joan de  (Catalunya, s XVI)  Fill de Berenguer Arnau (IV) i germà de Berenguer Arnau (V). Fou lloctinent de Mallorca (1538-47).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Maria de  (Barcelona, 1230 – 1290)  Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d'un Bernat Guillem de Cervelló. Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d'una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d'ésser admesa a l'orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària. Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l'església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692. Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d'un vaixell. Hom en celebra la festa el 19/set. No és cert que haguésInici página nascut a la capella de l'actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del s XV bastida per la família Boixadors.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervelló, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1713 per l'emperador Carles VI a Miquel de Cervelló i de Castellví, marquès de Conquestes.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Mònic de  (Catalunya, s XIV - Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem. Germà de Guerau i cosí d'Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l'acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Pere Alemany de  (Catalunya, s XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV, ajudats per les del comte Ermengol VI d'Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Pere Alemany de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Pare de Beatriu Alemany de Cervelló.

64 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cervelló, Pere de  (Sardenya, Itàlia, s XVIII – 1826)  Baró de Samatzai. Darrer membre de la branca sarda de Samatzai.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Pere Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l'hàbit de la Mercè el 1218, quan l'orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Ramon Alemany de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1282 anà amb l'expedició de Pere II el Gran a Barbària i a Sicília, i l'any següent tingué a Messina una entrevista amb el rei. Després de la batalla naval de Nàpols (5/jul/1284), a la qual caigué presoner el príncep de Salern, Carles el Coix, fou un dels tres nobles designats per a custodiar el captiu i dur-lo a Catalunya. Fou nomenat mestre justicier de Sicília (1294). El 1296 fou conseller reial durant la campanya de Múrcia, i un dels garantidors de la treva acordada amb els castellans. El mateix any

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Ramon Alemany de  (Catalunya, s XIV - Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l'expedició a Sardenya que dirigia l'infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d'Esglésies.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Ramon Berenguer Arnau de  (Catalunya, s XIV - Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. El 1323 anà a l'expedició de l'infant Alfons, el futur rei Benigne, per conquerir Sardenya, amb altres quatre membres del seu llinatge. Hi trobà la mort, al setge de la vila d'Esglésies, durant la fase inicial de les operacions.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Ramon de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d'Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló, Saura de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i Bach, Josep  (Barcelona, 1899 – 1980)  Naturalista. Arribà a reunir una col·lecció de més de 3.000 exemplars de minerals procedents, gairebé tots, de Catalunya. Aquesta col·lecció ha estat integrada al Museu Martorell de geologia, raó per la qual el 1978 en fou nomenat conservador honorari.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i d'Alenyà, Ramon Arnau de  (Catalunya, s XIV – 1408)  Fill d'Arnau de Cervelló i de Vilafranca. Majordom i procurador general de la reina vídua Violant. Fou pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i d'Anglesola, Guerau Alemany de  (Catalunya, s XIII - a 1315)  Fill i successor d'Alemany de Cervelló i de Cabrera i avi de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Es casà amb Sibil·la de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc IV. Prengué part a la guerra civil de l'Urgell (1274-80). Sembla aquest el Cervelló que lluità amb Jaume II a Sicília el 1299.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Banyeres, Guillem (IV) de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Cavaller. Fill de Guillem (III) de Cervelló i de Blanca de Banyeres. Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya (1323), on aquest morí. Fou un dels tres caps de l'exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa (1324). Fou nomenat governador general de l'illa (mai/1328), càrrec que va ocupar tres mesos. A continuació ocupà el càrrec de lloctinent a Catalunya de l'infant Pere el Cerimoniós (ago/1328).Inici página Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils. La ciutat de Barcelona l'elegí per a la capitania de l'armada contra Gènova (1330). Després fou enviat a l'Urgell per resistir la invasió del comte de Foix (1333). Fou lloctinent de procurador de València (1338) de Jaume, comte d'Urgell...  Segueix... 

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Cabrera, Alemany de  (Catalunya, s XIII - a 1300)  Fill de Guillem (II) de Cervelló i capità de Pere II. Fou el fundador de la línia primogènita de Querol i Montagut. El succeí el seu fill Guerau Alemany de Cervelló i d'Anglesola.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Cardona, Guerau Alemany de  (Catalunya, s XV – 1489)  Noble. Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt. Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya-Aragó, en nom de la qual exigí l'alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat (1461). En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell. Participà en l'atac contra la força de Girona (jun/1462) i formà part del Consell del Principat. Fou fet presoner a Vilafranca, en ésser lliurada la ciutat a Joan II pel traïdor Joan de Beaumont. Alliberat en un bescanvi de presoners, fou nomenat governador de Catalunya per Pere de Portugal, el nou rei dels catalans, al costat del qual lluità en la batalla de Calaf (1465). Arruïnat per la guerra, hagué de vendre diverses propietats al monestir de Santes Creus.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Cardona, Ramon Alemany de  (Catalunya, s XIV – 1405)  Funcionari reial. Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca. Fill d'Hug de Cervelló i d'Elionor de Cardona. De jove estigué a Sardenya al servei reial (1345), i prengué part en la guerra de Castella. Pere III li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363). Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388). Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà. Fou enviat al reiInici página de França per tal d'arranjar uns deutes entre les dues corts (1363). Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de l'any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del fill d'aquest...  Segueix... 

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Castellví, Miquel de  (Sardenya, Itàlia, s XVII - s XVIII)  Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena. Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704); l'emperador Carles VI li atorgà el 1713 el de marquès de Cervelló.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Castre-Pinós, Berenguer Arnau (IV) de  (Catalunya, s XV - s XVI)  Fill de Berenguer Arnau (III) i de Joana de Castre-Pinós. Heretà les baronies de Castre i de Peralta, i foren també coneguts des d'aleshores, ell i els seus descendents, hereus d'aquestes baronies, amb el cognom de Castre o de Castre-Pinós. Foren fills seus, Joan, que formà la línia de València, Felip i Berenguer Arnau (V).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Castre-Pinós, Felip de  (Catalunya, s XV - a 1523)  Fill de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló, junt amb el qual, el 1480, vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut. Mort sense fills, el patrimoni passà a la seva germana Guialmar i a llurs descendents.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Castre-Pinós, Guialmar de  (Catalunya, s XV – v 1528)  Filla de Martí Joan de Cervelló i de Cervelló i germana de Felip, el qual morí sense fills, i ella i els seus descendents heretaren el patrimoni. Fou muller de Joan de Barberà. Un segle més tard el patrimoni passà per línia femenina, als Saiol, que foren barons de Querol fins un temps ben recent.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló i de Castre-Pinós, Jeroni Urbà de  (Catalunya, s XV - Sardenya, Itàlia, d 1495)  Fill segon d'Arnau Guillem (I). Establert a Sardenya, d'ell devallà la branca sarda de Samatzai, comtes de Sèdilo. Amb Joan i Felip de Cervelló destacà sobretot a la campanya de 1521. El seu fill i hereu fou Berenguer Arnau (III).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Centelles, Joan  (Catalunya, s XVI – Orpesa, Plana Alta, 1551)  Militar. Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós. Lluità a Itàlia al servei d'Hug de Montcada (1524). Prengué part en la batalla de Pavia (1525) i en l'entrada de les tropes imperials a Roma, al front d'una companyia de més cent infants (1526). L'any següent lluità contra la invasió francesa del Milanesat. Carles V l'armà cavaller a Màntua (1530). Retirat a Orpesa, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de baró d'Orpesa.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Cervelló, Martí Joan de  (Catalunya, s XV)  Fill de Guerau Alemany de Cervelló i de Cardona. Junt amb el seu fill, Felip de Cervelló i de Castre-Pinós, el 1480 vengué Valldossera a Santes Creus, i el 1489, Montagut.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Ferrera, Guillem de  (Catalunya ?, s XVI – Itàlia ?, 1548)  Baró de Samatzai. Segon fill de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Inicià la subbranca dels comtes i marquesos de Sèdilo, feu que li aportà la seva muller Marquesa Torressani. Fou avi de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Palol, Lluís de  (Catalunya, s XIV – Nàpols, Itàlia, 1405)  Fill de Ramon Arnau de Cervelló i d'Alenyà, junt amb el qual, obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d'on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló i de Palol, Violant de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Filla de Ramon Arnau de Cervelló i d'Alenyà i i germana de Lluís, a la mort del qual (1405) rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Berenguer Arnau (II) de  (Catalunya, s XIV – 1433)  Baró de la Llacuna. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d'Elisenda de Queralt. Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs (1387), amb Beatriu de Rajadell (1419) i amb Joana de Vilanova. Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l'infant Martí. Participà en l'expedició organitzada per l'infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal (1381), en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac (1389-90) i en l'expedició a Sicília del 1392. Entre 1392 i 1393 actuà com a ambaixador entre l'infant Martí i el seu germà, el rei Joan I, i retornat a l'illa, caigué presoner d'Antoni de Ventimiglia el 1394. Tornà a Catalunya (1397) en companyia de Martí l'Huma, esdevingut rei, del qual fou conseller. De temperament bel·licós, intervingué en combats cavallerescs, i es desafià amb Pere de Montagut. Prengué part en les lluites de bandositat valencianes, al costat dels Soler. El rei Martí li concedí el càrrec de castellà i procurador general de la Vall d'Aran (1404), i posteriorment (1409) prengué part en l'expedició a Sardenya. Durant l'interregne, i per oposició a Jaume d'Urgell, ajudà Ferran d'Antequera, amb el qual col·laborà quan fou rei.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Dalmau de  (Catalunya, s XIV - Castella, a 1401)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Cambrer de l'infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d'armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l'acusació d'homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d'Oriola (1387).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló i de Queralt, Guerau (VIII) de  (Catalunya, s XIV – Palerm, Itàlia, 1392)  Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i germà de Pere i de Berenguer Arnau (II). Succeí al seu pare en la baronia de la Llacuna i estigué empresonat en poder de la gent de l'infant Jaume de Mallorca a l'època de la invasió; com a paga del rescat el rei li empenyorà el mer i mixt imperi dels seus castells de Selmella, Rocamora, Foix i Santa Perpètua (1382). Fou majordom de Joan I i morí al setge de Palerm. No tingué successió masculina, i l'heretà el seu germà Berenguer Arnau (II).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Guerau Alemany de  (Catalunya, v 1370 – 1418)  Governador de Catalunya (1404-18). Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats. La mort dels seus germans canvià d'aspecte la seva actuació. Prengué part en l'expedició de Sicília i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt (1394). El rei Martí, del qual era camarlenc, li encarregà d'ajudar el seu pare al govern de Catalunya (1397). L'any següent l'envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d'un fill de Martí el Jove amb una filla del duc de Borgonya (1400). Tot seguit anà a Castella per tal de procurar l'obediència...  Segueix... 

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Guillem Ramon Alemany de  (Catalunya, s XV – 1441)  Eclesiàstic. Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Germà de Dalmau, Guerau Alemany i Hug Alemany. Comanador major d'Alcanyís, de l'orde de Calatrava.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Hug Alemany de  (Catalunya, s XIV - d 1392)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona i germà de Dalmau, Guillem Ramon Alemany i Guerau Alemany. Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d'armes, procurador de l'infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador deInici página València (1392).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Queralt, Pere de  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1414)  Noble palatí. Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d'Elisenda de Queralt. Era coper de l'infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb (1387). Fou també coper de la reina Violant. Prengué part en l'expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove (1393) i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí l'Humà (1396). Lluità encara com a capità a Sicília el 1398. Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques. Intervingué activament en les bandositats de València com a membre del bàndol dels Soler. Prengué part en la batalla de Sanluri, a Sardenya (1409). Assistí a les Corts Catalanes reunides a Barcelona en produir-se la mort del rei Martí (31/mai/1410). Com altres membres de la seva família, va prendre partit contra el comte d'Urgell i va tenir una part molt activa al Parlament català reunit durant l'interregne (1410-14). Fou ambaixador en les negociacions amb els parlaments d'Aragó i de València. Morí essent camarlenc de l'infant Alfons.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Querol, Ramon Alemany de  (Catalunya, s XII – Mallorca, 1229)  Senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Santa Perpètua de Gaià, Montclar, Selmella i Pontils. Fill segon de Guerau Alemany (V) i de Berenguera de Querol. Assistí a la reconciliació de Jaume I amb el comte d'Urgell (1217). Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d'on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany. Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i de Vilafranca, Arnau de  (Catalunya, s XIV - d 1373)  Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló. Fou tutor de Guillem Ramon (I), comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei. El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d'Alenyà.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervelló i Garriga, Jordi  (Barcelona, 1935 - )  Compositor i pedagog. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg. Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l'infinit (1982), etc. També és autor d'obres de cambra i per a orgue.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervelló i Llançol de Romaní, Laura de  (País Valencià, s XVI – 1616)  Baronessa d'Orpesa. Néta de Joan de Cervelló i de Centelles. Darrera membre de la branca valenciana d'Orpesa. Aportà l'herència als descendents del seu matrimoni amb Gaspar Mercader, baró de Bunyol, els quals es cognomenaren Cervelló i el 1649 foren creats comtes de Cervelló, nom que fou donat a les terres de la baronia d'Orpesa.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló i Marino di Castelnovo, Gabriel de  (Itàlia, s XVII - s XVIII)  Noble. Descendent d'Antoni de Cervelló. Fou creat, successivament, comte, marquès i duc de San Gabrio Serbelloni al principi del s XVIII.

101 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cervelló i Piccolomini di Siena, Bernadí Maties de  (Sardenya, Itàlia, s XVII – Orà, Algèria, 1675)  Governador del cap de Càller i Gal·lura, cavaller de l'orde de Calatrava. Fou lloctinent interí de Sardenya (1649; 1652-53; 1656-57; 1664-65). El virrei, duc de San Germano, el féu deportar a Orà per haver auxiliat els implicats en l'assassinat del marquès de Camarasa (1668).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervelló-Castre, Estefania de  (Catalunya, s XVI - Aragó, s XVI)  Filla de Berenguer Arnau (VI) de Cervelló i germana de Berenguer Arnau (VII) i Felip (I), els quals moriren sense successió i l'herència passà a ella. Fou marquesa de la Pobla de Castre, muller de Martín de Alagón y Espés, baró d'Alfajarín. Pel matrimoni de la filla d'aquests, Margarida, amb Francesc de Montcada, marquès d'Aitona, l'herència Cervelló passà als Montcada.

Anar a:  Cervella ]  [ Cervello, c ]  [ Cervello, Gui ]  [ Cervello, h ]  [ Cervello, R ]  [ Cervello i de F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -