|
|
|
Anar a: [ Cerver ] [ Cervera, D ] [ Cervera, H ] [ Cervera, R ] [ Cervera i ] [ Cervet ] Fins i tot després d'una mala collita cal sembrar. (Sèneca) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cerver, cap (Torrevella, Baix Segura) Promontori de la costa. Fins a mitjans s XX pertangué al terme de Guardamar. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cerver, puig (Alforja, Baix Camp) Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara. És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l'Ebre) i de les rieres de Riudecols i d'Alforja. Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera (Catalunya, s X - ) Llinatge noble. Originat pels senyors dels castells de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara (a l'alta Segarra), confí meridional del comtat de Cerdanya. Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d'Elisava. La línia troncal de Castellfollit i l'Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera. A mitjan s XI prengueren el cognom Cervera per la possessió d'aquesta ciutat, que aviat perderen, i on només conservaren algunes rendes. Al darrers terç d'aquella centúria repoblaren la comarca de l'Espluga de Francolí; vers 1110 la branca primogènita adquirí el vescomtat de Bas i de fet canvià el cognom de Cervera pel de Bas. El 1151-53 els Bas-Cervera contribuïren eficaçment a la reconquesta de la serra de Siurana, i el 1177 s'instal·laren a Sardenya, on originaren l'estirp principesca dels jutges d'Arborea. Les branques menors del llinatge conservaren el cognom; la més important colonitzà la comarca de les Garrigues i esdevingué una de les famílies més poderoses del comtat d'Urgell. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Agalbursa de Veure> Bas, Agalbursa de. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Aldonça de (Catalunya, s XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d'Aierbe, fill natural de Jaume I i de l'amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d'Aierbe. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Arnau (II) de (Catalunya, s XIII - d 1250) Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà de Berenguer (III). 10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Cervera, batllia de (Maestrat, 1233 - ) Antiga comanda de l'orde de l'Hospital creada després de la conquesta catalana, la qual el 1317 passà a l'orde de Montesa. Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia la palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Berenguer (I) de (Catalunya, s XI) Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d'un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim. Fou l'iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s'extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) i Arnau (II) de 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Berenguer (III) de (Catalunya, s XII - d 1230) Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà d'Arnau (II). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Bernat de (Catalunya, s XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera. 14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cervera, cap de (Vallespir) Articulació costanera de la serra de l'Albera, dins la façana marítima de la Marenda. És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l'actual frontera franco-espanyola. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, comanda de (Catalunya) Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l'Ametlla des de la donació del castell de l'Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladera i tingué comanadors propis fins el 1805. De l'antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l'església de Sant Joan, romànica; el 1245 s'hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià). 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, comtat de (Catalunya) Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós el gen/1353. Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona, concedit dos anys abans a l'infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera. El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l'infant Joan des del 1353 al 1387; per l'infant Jaume, fill de Joan I, des del gen/1387 a l'ago/1388; i per l'infant 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, conferència de (Cervera, Segarra, 13/jun/1713) Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels felipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l'armistici durant l'evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d'establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, conferències de (Cervera, Segarra, 1260) Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d'Urgell, secundada per Ramon Folc (V) de Cardona, i Guillem de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya). La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, corregiment de (Catalunya, 1716 - 1812) Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d'Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix. El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Dalmau de (Catalunya, s XI) Fill d'Isarn i Il·lia. Marit d'Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Esclaramonda de (Catalunya, s XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Francesc Maria (València, 1858 – Tànger, Marroc, 1926) Eclesiàstic. Prengué l'hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d'escoles i de temples. El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Gaia de Veure> Bas, Gaia de. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Gueraua de (Catalunya, s XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d'Alguaire. Vengué les seves possessions a l'orde de Sant Joan. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (I) de (Catalunya, s XI - s XII) Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera. Fou l'iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut. Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130. El seu fill fou Guillem (II) de Cervera. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (III) de (Catalunya, s XII – Lleida, 1172) Senyor de Juneda i Cèrvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d'Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona. Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d'Urgell i s'instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del s XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d'Aurembiaix, aleshores comtessa d'Urgell, dels seus drets feudals de Lleida. Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast. En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV). La seva vídua professà a l'orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (IV) de (Catalunya, 1156 - Poblet, Conca de Barberà, 1244) Fill i hereu de Guillem (III). Senyor de Juneda i Castelldans, i conseller reial de Pere I el Catòlic i de Jaume I. El 1202 fou croat, combaté a Las Navas de Tolosa el 1212 i fou ambaixador a Roma el 1215. El 1212 es casà amb Elvira de Subirats, vídua des del 1209 d'Ermengol VIII d'Urgell, del qual havia estat marmessor. Posteriorment féu la campanya albigesa amb el rei, i, en morir aquest, fou nomenat membre del consell de regència de Jaume I, càrrec en que mantingué una total fidelitat al rei, per damunt de les turbulències nobiliàries que coincidiren amb la regència. Aquesta postura li valgué el suport del rei en les aspiracions de la seva fillastra Aurembiaix al comtat d'Urgell, del qual havia estat desposseïda pels Cabrera. Participà en la conquesta de Mallorca (1229) i de Borriana (1233). El 1230 prengué l'hàbit del Císter a Poblet, sense abandonar, però, la seva vida política, 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (V) de (Catalunya, s XIII) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem (VI) de (Catalunya, s XIV) Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l'obediència de Jaume II. Morí jove, segurament sense fills barons. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem Dalmau de (Catalunya, s XII) Magnat. L'any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de jun/1130. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem de Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Guillem de (Catalunya, s XII) Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d'aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug (I) de (Catalunya, s XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l'Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebé 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug de Veure> Bas, Hug de. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Hug Ponç de Veure> Bas, Hug Ponç de. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Isarn (Catalunya, s X - s XI) Marit d'Il·lia. Foren els pares de Dalmau Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Jacint Maria (País Valencià, 1828 – Palma de Mallorca, 1897) Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica. De tornada fou arxiprest a Saragossa, d'on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife. El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Jaume (Alzira, Ribera Alta, s XVII – 1722) Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d'acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral). Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d'aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697). Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Jaume de (Catalunya, s XIII – 1276) Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d'Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Fou el pare d'Aldonça de Cervera. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera, Joan Francesc (València, s XVI) Teòric musical. Autor d'Arte y suma de canto llano (València 1595) i d'una obra teòrica sobre cant d'orgue i contrapunt, inèdita. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere Arnau de (Catalunya, s XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà l'expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere de (Catalunya, s XII) Fill de Ponç (III) de Cervera i germà d'Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regenet de Bas (Pere II de Bas). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Pere de (Catalunya, s XIII) Fill d'Hug Ponç de Cervera. Dit també de Serra, de Bas o d'Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d'Arborea (Pere II). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç (I) de Veure> Cervera, Ponç Hug de. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç (III) de Veure> Bas, Ponç de. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d'Aurembiaix d'Urgell amb Pere de Portugal. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició a Jaume I. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ponç Hug de (Catalunya, s XI – s XII) Noble. Es casà amb Beatriu, filla del vescomte Udalard Bernat de Besalú i d'Ermessenda. El 1078 rebé l'Espluga de Francolí per tal de repoblar la contrada. El 1127 la seva muller heretà el vescomtat de Besalú. Els Cervera es convertiren així en vescomtes de Bas a partir de Pere de Bas, fill gran de Ponç Hug i de Beatriu. Figurà a vegades al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Rafael (Barcelona, s XVI - 1633/38) Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola. Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621. Fou autor també d'una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d'unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomich. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cervera, rambla de (Baix Maestrat) Riu (o riu de Cervera, o rambla Seca), que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins el termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat). Travessa després, per Xert, l'inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l'Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s'endinsa. Desguassa a la mar, prop de Benicarló. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XII - 1172/82) Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l'Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon (I) de (Catalunya, s XII - s XIII) Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XII - s XIII) Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros. Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contra 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XII – s XIII) Bisbe d'Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIII ) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon (II) de (Catalunya, s XIII – v 1305) Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIII – s XIV) Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XIV) Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d'Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d'Almazan. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Ramon de (Catalunya, s XV) Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s'hi féu representar per procurador. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera, Sibil·la de (Catalunya, s XIII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d'Albalat. El seu fill Simó fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília. 66 CATALUNYA - CULTURA Cervera, universitat de Veure> Universitat de Cervera. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervera, vegueria de (Catalunya) Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats). A causa de l'aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h el 68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Baviera, Juli (Sogorb, Alt Palància, 1854 – València, 1936) Enginyer militar i explorador. Acabades les guerres carlines i de Cuba, es dedicà a estudis científics i es traslladà al Marroc (1877), on hi tornà el 1884, i el 1886 un altre cop a la zona occidental del Sàhara, inexplorada fins aleshores. Resultat d'aquest darrer viatge foren els tractats que serviren de base per al domini de Río de Oro per part de l'estat espanyol. Retirat del servei actiu el 1903, s'instal·là a València per organitzar les escoles lliures d'enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text. El 1908 fou diputat republicà a corts per València. Publicà Geografía militar de Marruecos (1884) i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos (1885). 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Colomer, Santiago (València, 1938 - ) Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d'altres ciutats. Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d'emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. En 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partites de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid. S'establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervera i Flotats, Benet (Barcelona, s XX - ) Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso. Ha dut a terme diverses obres d'intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Ha estudiat la història de l'arquitectura de Figueres, especialment la figura de l'arquitecte J. Roca i Bros. 76 MÓN - BIOGRAFIA Cervera i Millet, Marçal (Santiago de Cuba, 1928 - ) Violoncel·lista i gambista. Fill d'Ernest Cervera i Astor. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó. Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana. Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica. 77 MÓN - BIOGRAFIA Cervera i Millet, Montserrat (Santiago de Cuba, Cuba, 1927 - ) Violinista. Filla d'Ernest Cervera i Astor. Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco. Solista i fundadora del conjunt romà I Musici (1952) i membre fundadora del Quartetto Brahms (1963). Ha fet tandes de concerts a Europa, a Àfrica i a Amèrica del 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Royo, Rafael (València, 1828 - Madrid, 1903) Metge. S'especialitzà en oftalmologia a París, i s'establí a Madrid (1853), on fou director de l'Instituto Oftálmico (1877). Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón (1891). 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Ruiz, Eulogi (Torrent, Horta, 1855 – Madrid, 1917) Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cervera i Tomàs, Josep (Sella, Marina Baixa, 1921 - ) Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Ha estat catedràtic a diversos instituts d'ensenyament mitjà. És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerverí de Girona (Catalunya, a 1259 - d 1285) Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D'origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I i Pere II. És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l'extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280. En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d'idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia. Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveró, Onofre (Lleida, 1512 – 1602) Humanista i catedràtic de l'Estudi General de Lleida. Era senyor de Melons. Fou quatre vegades paer en cap. Dotà l'hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda. Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat. Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d'urbanització. Hom degué a les seves gestions la instal·lació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu col·legi de gramàtica i d'humanitats. Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana col·locada per ell. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cerveró i Gomis, Lluís (València, 1902 - ) Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor. Publicà diversos treballs d'investigació històrics a l'"Archivo de Arte Valenciano" i als "Anales del Centro de Cultura Valenciana" i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960). Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (s XIII-XIV) i d'altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l'esclariment de la cronologia i a la genealogia d'escriptors clàssics valencians. 85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cerverola, rambla de (la Vall d'Uixó, Plana Baixa) Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme. Neix als contraforts més meridionals de la serra d'Espadà, a la partió d'aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt). 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1938) Família d'artistes, iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Riba, Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1876 – 1938) Pintor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà de Ricard i de Víctor. Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Riba, Ricard (Tortosa, Baix Ebre, 1882 - Catalunya, s XX) Pintor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà d'Antoni i de Víctor. Paisatgista, especialment a l'aquarel·la. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Riba, Víctor (Tortosa, Baix Ebre, 1861 – Barcelona, 1936) Escultor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà d'Antoni i de Ricard. Continuà el taller d'Agustí Querol i conreà l'escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa). 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cerveto i Vestraten, Ramon (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1906) Escultor. Primer membre de la família. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l'escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills Antoni, Ricard i Víctor Cerveto i Riba. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervià (Torelló, Osona) Parròquia. Nom amb el qual fou coneguda a l'alta edat mitjana la parròquia de Sant 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Beatriu de (Catalunya, s XIV) Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d'Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensició que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Berenguer de (Catalunya, s XV) Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l'arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Cervià, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1707 pel primer Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Francesc de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1344 anà amb l'estat major de Pere III a la campanya definitiva d'incorporació del Rosselló. Intervingué especialment a la rendició de Montesquiu. Després fou nomenat vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya. El 1354 anà a Sardenya amb l'expedició de Pere III. Participà a la guerra contra Castella. Lluitava a València a les ordres de l'infant Pere, oncle del rei, el 1357. Fou ambaixador del monarca (1362) a Perpinyà, on signà una treva de dos anys amb el rei de Tremecèn. L'any següent formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guerau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d'anar amb Pere II al desafiament de Bordeus. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guerau de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1392 participà a l'expedició per sotmetre Sicília a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Guillem Jofre de (Catalunya, s XI – s XII) Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d'aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Hug de (Catalunya, s XIV) Noble. Fill de Francesc. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367). 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervià, Jofre Bastons de (Catalunya, s XI) Magnat. Era un dels senyors més poderosos del Baix Empordà. Fou personatge de gran influència en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. En rebé, el 1065, els castells de Cervià i de Púbol. Es comrpometia a mantenir-hi vint cavallers. Fou un dels assistents a l'assemblea en què fou decidida la redacció del nucli original dels Usatges'. Posteriorment mostrà la seva adhesió a Ramon Berenguer II de Barcelona, a les diferències amb el seu germà Berenguer Ramon II. Fou succeït a la senyoria de Cervià pel seu fill Guillem Jofre. 103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cervià, monestir de (Cervià de Ter, Gironès) Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià. Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol). Adquirí una gran vitalitat, però a partir del s XV inicià la decadència; el s XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa). El s XVIII s'uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars. Se'n conserva l'església romànica, obra del s XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres. 105 CATALUNYA - MUNICIPI
106 CATALUNYA - MUNICIPI
107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervino i Ferrero, Joaquim Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1817 – Madrid, 1883) Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862. Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860). 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cérvol, riu (Baix Maestrat) Riu (50 km). Neix als ports de Morella i travessa la comarca en direcció noroest-sudest, paral·lel a la rambla de Cervera (al sud) i al riu de la Sènia (al nord). Desemboca a la plana de Vinaròs, a l'esquerra d'aquesta ciutat. Té una conca de 450 km2 i un règim estacional amb forts estiatges. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cérvoles (Senterada, Pallars Jussà) Poble (1.174 m alt), a l'extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamicell. La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí. El s XIX formà un municipi amb Burguet. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA
111 CATALUNYA - HISTÒRIA Cérvoles, castell de (la Pobla de Cérvoles, Garrigues) Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena. Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d'eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir. El monestir de Poblet, però, aconseguí d'adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granga; la nova comunitat s'establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat. Dins el terme fou fundat, a més, al començament del s XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cervós i Navarro, Jordi (Barcelona, 1930 - ) Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l'acabà a Saragossa l'any 1952. Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l'institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d'anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d'haver-ne estat degà durant sis anys. És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.
Anar a: [ Cerver ] [ Cervera, D ] [ Cervera, H ] [ Cervera, R ] [ Cervera i ] [ Cervet ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cervera de la Marenda
Cervera i Astor, Leandre
Cervià de les Garrigues
Cervià de Ter