A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cerver ]    [ Cervera, D ]    [ Cervera, H ]    [ Cervera, R ]    [ Cervera i ]    [ Cervet ]

Fins i tot després d'una mala collita cal sembrar. (Sèneca)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cerver, cap  (Torrevella, Baix Segura Promontori de la costa. Fins a mitjans s XX pertangué al terme de Guardamar.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cerver, puig  (Alforja, Baix Camp Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara. És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l'Ebre) i de les rieres de Riudecols i d'Alforja. Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.

3 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraCervera  (SegarraMunicipi i capital de la comarca: 55,1 km2, 548 m alt, 9.039 hab (2014), (o Cervera de Segarra). Situat a la vall de l'Ondara o riu de Cervera. Els conreus, base de l'economia local, ocupen gran part de la superfície del terme. La ramaderia, l'avicultura, la indústria i sobretot el comerç, que aglutina diverses fires, complementen l'oferta econòmica del municipi. La ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l'antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l'edifici barroc de l'ajuntament, l'església de SantaInici página Maria, gran basílica gòtica dels s XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la Universitat de Cervera, únic al Principat entre el 1718 i el 1842, el Museu Etnogràfic del Blat i de la Pagesia i el Museu Duran i Sampere, d'arqueologia i història local. Des del s XV es representa la Passió de Cervera. Fora ciutat hi ha l'església romànica de Sant Pere Gros. El municipi comprèn el poble de Vergós de Cervera i l'antic terme de la Prenyanosa. Ajuntament - EstadístiquesConsulta de dades - Turisme - Aquelarre - Carranquers (diables) - Coral Ginesta

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera  (Catalunya, s X - )  Llinatge noble. Originat pels senyors dels castells de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara (a l'alta Segarra), confí meridional del comtat de Cerdanya. Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d'Elisava. La línia troncal de Castellfollit i l'Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera. A mitjan s XI prengueren el cognom Cervera per la possessió d'aquesta ciutat, que aviat perderen, i on només conservaren algunes rendes. Al darrers terç d'aquella centúria repoblaren la comarca de l'Espluga de Francolí; vers 1110 la branca primogènita adquirí el vescomtat de Bas i de fet canvià el cognom de Cervera pel de Bas. El 1151-53 els Bas-Cervera contribuïren eficaçment a la reconquesta de la serra de Siurana, i el 1177 s'instal·laren a Sardenya, on originaren l'estirp principesca dels jutges d'Arborea. Les branques menors del llinatge conservaren el cognom; la més important colonitzà la comarca de les Garrigues i esdevingué una de les famílies més poderoses del comtat d'Urgell.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Agalbursa de  Veure> Bas, Agalbursa de.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Aldonça de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d'Aierbe, fill natural de Jaume I i de l'amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d'Aierbe.

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Antoni Ignasi  (Palma de Mallorca, 1825 – Madrid, 1860)  Dirigent obrer i periodista. S'establí a Madrid el 1846 i després d'unir-se a Pi i Margall, dirigí el 1848 "El Taller" i "El Amigo del Pueblo". Fundà el 1849 la Escuela del Trabajador, que durà uns quants anys i arribà a tenir uns 1.500 alumnes. Al costat de l'escola muntà una impremta i el periòdic quinzenal "El Trabajador" (1851-52), dins l'orientació del sector socialista del partit demòcrata al qual pertanyia. Entre els subscriptors, que arribaren a uns 14.000 en tota la Península, sortiren nombroses associacions mútues obreres que s'estengueren principalment pel Principat, València i diversos punts d'Andalusia. Com a editor, només es reservava el 10% dels beneficis; la resta es distribuïa entre les societats obreres. Tingué una actuació destacada en la revolució del 1854, i publicà "La Hoja de las Barricadas", amb F. Garrido i Carbonari. Al final del 1857 col·laborà en la fundació de la societat secreta El Falansterio, que es ramificà especialment per Catalunya i Andalusia.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Arnau (II) de  (Catalunya, s XIII - d 1250)  Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà de Berenguer (III).

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cervera, batllia de  (Maestrat, 1233 - )  Antiga comanda de l'orde de l'Hospital creada després de la conquesta catalana, la qual el 1317 passà a l'orde de Montesa. Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia la palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Berenguer (I) de  (Catalunya, s XI)  Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d'un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim. Fou l'iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s'extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) i Arnau (II) deInici página Cervera.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Berenguer (III) de  (Catalunya, s XII - d 1230)  Besnét de Berenguer (I) de Cervera i germà d'Arnau (II).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Bernat de  (Catalunya, s XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cervera, cap de  (Vallespir Articulació costanera de la serra de l'Albera, dins la façana marítima de la Marenda. És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l'actual frontera franco-espanyola.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, comanda de  (Catalunya Antiga comanda de l'orde de l'Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l'Ametlla des de la donació del castell de l'Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladera i tingué comanadors propis fins el 1805. De l'antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l'església de Sant Joan, romànica; el 1245 s'hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià).

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, comtat de  (Catalunya Títol nobiliari i senyoria jurisdiccional creats pel rei Pere el Cerimoniós el gen/1353. Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona, concedit dos anys abans a l'infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera. El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l'infant Joan des del 1353 al 1387; per l'infant Jaume, fill de Joan I, des del gen/1387 a l'ago/1388; i per l'infantInici página Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l'abr/1394.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, conferència de  (Cervera, Segarra, 13/jun/1713)  Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels felipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l'armistici durant l'evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d'establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, conferències de  (Cervera, Segarra, 1260)  Pactes de treva tinguts per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d'Urgell, secundada per Ramon Folc (V) de Cardona, i Guillem de Cervelló (conspiració de Castelló de Farfanya). La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, corregiment de  (Catalunya, 1716 - 1812)  Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta. Comprenia les antigues vegueria de Cervera i d'Agramunt i sots-vegueria dels Prats de Rei. Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix. El primer corregidor designat (1718) fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Dalmau de  (Catalunya, s XI)  Fill d'Isarn i Il·lia. Marit d'Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Eldiardis de  (Catalunya, s XII - Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d'Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Esclaramonda de  (Catalunya, s XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera, Francesc Maria  (València, 1858 – Tànger, Marroc, 1926)  Eclesiàstic. Prengué l'hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte (1896); promogué la fundació d'escoles i de temples. El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fesses, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Gaia de  Veure> Bas, Gaia de.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Gueraua de  (Catalunya, s XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d'Alguaire. Vengué les seves possessions a l'orde de Sant Joan.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem (I) de  (Catalunya, s XI - s XII)  Suposat germà de Berenguer (I) de Cervera i, per tant, germà també, o besnebot, del senyor de Castellfollit, Hug de Cervera. Fou l'iniciador de la línia de Juneda, Castelldans i Gebut. Repoblà una vasta regió de les Garrigues (Castelldans) i del Segrià (Gebut) entre el 1119 i el 1130. El seu fill fou Guillem (II) de Cervera.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Guillem (II) de (dit el Gros(Catalunya, s XII)  Fill de Guillem (I) de Cervera. Participà en la conquesta de Siurana (1154), i el 1161 es féu monjo de Poblet. El 1181 fundà amb la seva muller, Ermessenda, el priorat de Sant Pere Gros de Cervera, i fou senyor del castell de Cérvoles. Llur fill fou Guillem (III) de Cervera.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem (III) de  (Catalunya, s XII – Lleida, 1172)  Senyor de Juneda i Cèrvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d'Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona. Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d'Urgell i s'instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del s XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I la renúncia d'Aurembiaix, aleshores comtessa d'Urgell, dels seus drets feudals de Lleida. Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast. En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV). La seva vídua professà a l'orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem (IV) de  (Catalunya, 1156 - Poblet, Conca de Barberà, 1244)  Fill i hereu de Guillem (III). Senyor de Juneda i Castelldans, i conseller reial de Pere I el Catòlic i de Jaume I. El 1202 fou croat, combaté a Las Navas de Tolosa el 1212 i fou ambaixador a Roma el 1215. El 1212 es casà amb Elvira de Subirats, vídua des del 1209 d'Ermengol VIII d'Urgell, del qual havia estat marmessor. Posteriorment féu la campanya albigesa amb el rei, i, en morir aquest, fou nomenat membre del consell de regència de Jaume I, càrrec en que mantingué una total fidelitat al rei, per damunt de les turbulències nobiliàries que coincidiren amb la regència. Aquesta postura li valgué el suport del rei en les aspiracions de la seva fillastra Aurembiaix al comtat d'Urgell, del qual havia estat desposseïda pels Cabrera. Participà en la conquesta de Mallorca (1229) i de Borriana (1233). El 1230 prengué l'hàbit del Císter a Poblet, sense abandonar, però, la seva vida política,Inici página ja que fou confessor i conseller de Jaume I i com a tal assistí a les Corts de Montsó i a la concòrdia de Tàrrega entre el rei i Ponç de Cabrera (1236).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem (V) de  (Catalunya, s XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Ramon. Fou anomenat també Folc de Ponteves. Fou desheretat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem (VI) de  (Catalunya, s XIV)  Fill de Ramon (II) de Cervera. El 1323 participà a la campanya per reduir Sardenya a l'obediència de Jaume II. Morí jove, segurament sense fills barons.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem Dalmau de  (Catalunya, s XII)  Magnat. L'any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de jun/1130.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem de  Veure> Cerverí de Girona (trobador que hom havia considerat, sense fonament, membre de la família Cervera).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Figurà a vegades al seguici i consell del rei Alfons I el Cast. A la segona part del regnat d'aquest actuava ja a vegades amb el seu fill homònim, que havia de ser un dels més alts personatges de la família.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Hug (I) de  (Catalunya, s XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l'Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I, rebéInici página rendes sobre Cervera (v 1060) i prengué part en l'assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç (I) de Cervera.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Hug de  Veure> Bas, Hug de.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Hug Ponç de  Veure> Bas, Hug Ponç de.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Isarn  (Catalunya, s X - s XI)  Marit d'Il·lia. Foren els pares de Dalmau Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera, Jacint Maria  (País Valencià, 1828 – Palma de Mallorca, 1897)  Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica. De tornada fou arxiprest a Saragossa, d'on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife. El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera, Jaume  (Alzira, Ribera Alta, s XVII – 1722)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d'acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral). Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d'aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697). Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitatInici página geomètrica cartesiana.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Jaume de  (Catalunya, s XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d'Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Fou el pare d'Aldonça de Cervera.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera, Joan Francesc  (València, s XVI)  Teòric musical. Autor d'Arte y suma de canto llano (València 1595) i d'una obra teòrica sobre cant d'orgue i contrapunt, inèdita.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Pere Arnau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà l'expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Pere de  (Catalunya, s XII)  Fill de Ponç (III) de Cervera i germà d'Hug de Bas. Succeí al seu pare com a vescomte regenet de Bas (Pere II de Bas).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Fill d'Hug Ponç de Cervera. Dit també de Serra, de Bas o d'Arborea, com els seus descendents, que abandonaren el cognom de Cervera. Fou de fet el darrer vescomte de Bas (Pere III), títol que ja només portaren nominalment els seus successors, i heretà també el jutjat d'Arborea (Pere II).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ponç (I) de  Veure> Cervera, Ponç Hug de.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Ponç (II) de  Veure> Bas, Ponç de.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ponç (III) de  Veure> Bas, Ponç de.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d'Aurembiaix d'Urgell amb Pere de Portugal.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició a Jaume I. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ponç Hug de  (Catalunya, s XI – s XII)  Noble. Es casà amb Beatriu, filla del vescomte Udalard Bernat de Besalú i d'Ermessenda. El 1078 rebé l'Espluga de Francolí per tal de repoblar la contrada. El 1127 la seva muller heretà el vescomtat de Besalú. Els Cervera es convertiren així en vescomtes de Bas a partir de Pere de Bas, fill gran de Ponç Hug i de Beatriu. Figurà a vegades al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Rafael  (Barcelona, s XVI - 1633/38)  Historiador i escriptor. Conseller segon de Barcelona (1628), fou posteriorment ambaixador de la ciutat davant la cort espanyola. Entre les seves obres cal destacar: Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, que arriben fins al 1621. Fou autor també d'una traducció al castellà, amb anotacions, de la Crònica de Bernat Desclot (1616) i d'unes notes històriques i comentaris sobre la Història de Catalunya de Pere Tomich.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Rafael  (València, 1828 – 1908)  Metge i polític. Estudià medicina a València i s'especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina. Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de la República Federal des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873. Fou elegit senador per l'Academia de Medicina de Madrid. L'any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano. Col·laborà, des del 1870, a "La República Federal" de Madrid.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cervera, rambla de  (Baix Maestrat Riu (o riu de Cervera, o rambla Seca), que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins el termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat). Travessa després, per Xert, l'inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l'Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s'endinsa. Desguassa a la mar, prop de Benicarló.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XII - 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l'Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon (I) de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Senyor de Gebut, Algerri, Timor, Pujalt, Prats, Rubinat, Sant Antolí, Calaf, Freixenet, Montoliu, Montlleó, Torres de Segre i la Guàrdia dels Prats. Segurament fill de Guillem (III) o, potser, de Guillem (II) el Gros. Fou una altra gran personalitat de la família: ajudà els Foix contraInici página Ermengol VIII d'Urgell (1198), però sofrí una gran desfeta a Agramunt (1202) i hagué de signar després el conveni de Lleida (1203). Fou també defensor de la comtessa Aurembiaix i, més tard, un dels caps de la facció dels Montcada, contra la dels Cardona (1226), participà en el conveni de Tàrrega del 1236; morí poc temps després i fou soterrat a Poblet. Fou pare de Jaume de Cervera.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Bisbe d'Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XIII )  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon (II) de  (Catalunya, s XIII – v 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d'Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d'Almazan.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat de Senesterra.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Ramon de  (Catalunya, s XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s'hi féu representar per procurador.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera, Sibil·la de  (Catalunya, s XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d'Albalat. El seu fill Simó fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

66 CATALUNYA - CULTURA

Cervera, universitat de  Veure> Universitat de Cervera.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervera, vegueria de  (Catalunya Demarcació administrativa. Comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes) i la Segarra (també amb algunes inclusions). En depenia la sots-vegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21.948 h el 1718 (el s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats). A causa de l'aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès (que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte), amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera (9.314 h elInici página 1718) de la vegueria baixa de Cervera (11.664 h el 1718).

68 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCervera de la Marenda  (Rosselló Municipi: 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012), (o Cervera, fr: Cerbère). Situat entorn d'una cala, a la costa rocosa de l'Albera, al límit amb l'Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d'alzines i pins (bosc de Cervera). L'economia local es basa en l'agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l'àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l'activitat turística. El poble és al fons de l'estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats. Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta. Ja al s X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

69 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratCervera del Maestrat  (Baix Maestrat Municipi: 93,2 km2, 316 m alt, 644 hab (2014). Situat a la vall mitjana del riu Sec o rambla de Cervera. El terreny, accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Vall d'Àngel i de les Talaies d'Alcalà, és aspre i abundant en pedreres de marbre. Només unes 4.000 ha són conreades, especialment de secà (cereals -blat i ordi-, vinyes, oliveres i ametllers), circumstància que ha provocat, a manca d'altres recursos, un progressiu descens demogràfic. Ramaderia ovina i cabrum. El poble es troba aturonat a l'esquerra de la rambla de Cervera, a llevant de les ruïnes de l'antic castell de Cervera; hi destaca l'església parroquial, dedicada a santa Maria. Fou capital de la batllia de Cervera. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Costa. Àrea comercial de Vinaròs. Ajuntament (en castellà)

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera i Astor, Ernest  (Barcelona, 1896 – 1972)  Director i mestre de música. Dirigí l'Orfeó Gracienc (1917-22). Fou un dels fundadors de l'Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la "Revista Catalana de Música" (1923). Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l'Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona. Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona. Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leandre Cervera i AstorCervera i Astor, Leandre  (Gràcia, Barcelona, 13/ago/1891 – Barcelona, 22/jul/1964)  Metge i veterinari. Col·laborador de la Mancomunitat i ponent del II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). Director del Laboratori de Patologia dels Serveis Tècnics de Catalunya fins al 1924 i president de la Societat Catalana de Biologia fins al 1963. Participà en diverses activitats polítiques, entre elles la fundació d'Acció Catalana Republicana el 1931, i en revistes ("Revista de Catalunya", "La Medicina Catalana", etc). Autor de Fisiologia i patologia de les glàndules endocrines (1925), traduí al català La disciplina mental del Dr. Turró, del qual escriví una biografia.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera i Baviera, Juli  (Sogorb, Alt Palància, 1854 – València, 1936)  Enginyer militar i explorador. Acabades les guerres carlines i de Cuba, es dedicà a estudis científics i es traslladà al Marroc (1877), on hi tornà el 1884, i el 1886 un altre cop a la zona occidental del Sàhara, inexplorada fins aleshores. Resultat d'aquest darrer viatge foren els tractats que serviren de base per al domini de Río de Oro per part de l'estat espanyol. Retirat del servei actiu el 1903, s'instal·là a València per organitzar les escoles lliures d'enginyers electricistes i mecànics, per a les quals redactà nombrosos llibres de text. El 1908 fou diputat republicà a corts per València. Publicà Geografía militar de Marruecos (1884) i Expedición geográfico-militar al interior y costas de Marruecos (1885).

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCervera i Bru, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1778 ? – 1838)  Escriptor. Framenor. És autor d'una Gramática de la lengua mallorquina, d'una Nueva ortografía de la lengua mallorquina (1812) i de la comèdia Divorci per força (1837). Conreà també la poesia festiva en català.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera i Colomer, Santiago  (València, 1938 - )  Violinista. Ha estat deixeble de Joan Massià, a Barcelona, ciutat on oferí la seva primera actuació pública en 1952. Poc després actuà a Saragossa, València, Copenhague i d'altres ciutats. Actuà novament a Barcelona en 1954. abans d'emprendre una àmplia sèrie de recitals a Dinamarca. En 1958 oferí un programa amb totes les sonates i partites de Bach a Barcelona, València, Saragossa i Madrid. S'establí a Alemanya, on fou primer violí en una orquestra de Colònia.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervera i Flotats, Benet  (Barcelona, s XX - )  Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso. Ha dut a terme diverses obres d'intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Ha estudiat la història de l'arquitectura de Figueres, especialment la figura de l'arquitecte J. Roca i Bros.

76 MÓN - BIOGRAFIA

Cervera i Millet, Marçal  (Santiago de Cuba, 1928 - )  Violoncel·lista i gambista. Fill d'Ernest Cervera i Astor. Deixeble de Lluís Millet i Farga, de Paul Tortelier i de Gaspar Cassadó. Membre fundador del Quartetto Brahms de Roma (1963). Professor als conservatoris de Colònia, de Friburg i de Lausana. Ha fet nombrosos enregistraments i tandes de concerts a Europa i a Amèrica.

77 MÓN - BIOGRAFIA

Cervera i Millet, Montserrat  (Santiago de Cuba, Cuba, 1927 - )  Violinista. Filla d'Ernest Cervera i Astor. Deixebla de Joan Massià i de Georges Enesco. Solista i fundadora del conjunt romà I Musici (1952) i membre fundadora del Quartetto Brahms (1963). Ha fet tandes de concerts a Europa, a Àfrica i a Amèrica delInici página Nord.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera i Royo, Rafael  (València, 1828 - Madrid, 1903)  Metge. S'especialitzà en oftalmologia a París, i s'establí a Madrid (1853), on fou director de l'Instituto Oftálmico (1877). Diputat a les corts el 1869, formà part del grup de Castelar, i contribuí a la reorganització del partit republicà amb Salmerón (1891).

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera i Ruiz, Eulogi  (Torrent, Horta, 1855 – Madrid, 1917)  Metge. Destacà com a cirurgià i per les seves investigacions sobre el càncer, que el feren ingressar a la Societat Internacional de Berlín per combatre aquesta malaltia.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cervera i Tomàs, Josep  (Sella, Marina Baixa, 1921 - )  Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. Ha estat catedràtic a diversos instituts d'ensenyament mitjà. És autor del recull narratiu El pequeño corredor y otros cuentos (1954).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerverí de Girona  (Catalunya, a 1259 - d 1285)  Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D'origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I i Pere II. És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l'extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280. En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d'idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia. Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCerverís, puig  (Ripollès Contrafort (2.202 m alt) meridional del massís de Balandrau.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveró, Onofre  (Lleida, 1512 – 1602)  Humanista i catedràtic de l'Estudi General de Lleida. Era senyor de Melons. Fou quatre vegades paer en cap. Dotà l'hospital de Santa Maria de Lleida amb 600 ducats de renda. Cooperà amb el bisbe Antoni Agustí en el redreç de la universitat. Es destacà en la lluita contra el bandolerisme, contribuí a la fundació de la Taula de Canvi de la Paeria i emprengué nombroses obres d'urbanització. Hom degué a les seves gestions la instal·lació a Lleida de la Companyia de Jesús, amb el seu col·legi de gramàtica i d'humanitats. Encara es conserva a la façana de la seva casa una làpida romana col·locada per ell.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cerveró i Gomis, Lluís  (València, 1902 - )  Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor. Publicà diversos treballs d'investigació històrics a l'"Archivo de Arte Valenciano" i als "Anales del Centro de Cultura Valenciana" i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960). Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (s XIII-XIV) i d'altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l'esclariment de la cronologia i a la genealogia d'escriptors clàssics valencians.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cerverola, rambla de  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa)  Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme. Neix als contraforts més meridionals de la serra d'Espadà, a la partió d'aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveto  (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1938)  Família d'artistes, iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCerveto, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX)  Escultor. Fou deixeble d'Agustí Querol. Presentà a l'Exposició Nacional de Madrid la seva figura titulada Mestissa.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveto i Riba, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1876 – 1938)  Pintor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà de Ricard i de Víctor. Pintor de temàtica religiosa i il·lustrador, a qui foren premiats un projecte de monument al tsar Alexandre (Petersburg) i un altre a Pernambuco (Brasil).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveto i Riba, Ricard  (Tortosa, Baix Ebre, 1882 - Catalunya, s XX)  Pintor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà d'Antoni i de Víctor. Paisatgista, especialment a l'aquarel·la.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveto i Riba, Víctor  (Tortosa, Baix Ebre, 1861 – Barcelona, 1936)  Escultor. Fill de Ramon Cerveto i Vestraten i germà d'Antoni i de Ricard. Continuà el taller d'Agustí Querol i conreà l'escultura religiosa i monumental (monument a Ros de Medrano, a Tortosa).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cerveto i Vestraten, Ramon  (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – 1906)  Escultor. Primer membre de la família. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l'escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills Antoni, Ricard i Víctor Cerveto i Riba.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervià  (Torelló, Osona Parròquia. Nom amb el qual fou coneguda a l'alta edat mitjana la parròquia de SantInici página Feliu, que ha originat l'actual vila de Torelló.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Beatriu de  (Catalunya, s XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d'Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensició que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l'arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cervià, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1707 pel primer Carles III a Ramon de Xetmar i de Meca, senyor de Cervià (Gironès). Ha passat als Montagut.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Francesc de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1344 anà amb l'estat major de Pere III a la campanya definitiva d'incorporació del Rosselló. Intervingué especialment a la rendició de Montesquiu. Després fou nomenat vice-governador del Rosselló i de la Cerdanya. El 1354 anà a Sardenya amb l'expedició de Pere III. Participà a la guerra contra Castella. Lluitava a València a les ordres de l'infant Pere, oncle del rei, el 1357. Fou ambaixador del monarca (1362) a Perpinyà, on signà una treva de dos anys amb el rei de Tremecèn. L'any següent formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l'ofensiva de Pere el Cruel.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Guerau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d'anar amb Pere II al desafiament de Bordeus.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCervià, Guerau de  (Catalunya ?, s XIV)  Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l'aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Guerau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1392 participà a l'expedició per sotmetre Sicília a l'obediència de la reina Maria i de Martí el Jove.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Guillem Jofre de  (Catalunya, s XI – s XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d'aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Hug de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Fill de Francesc. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervià, Jofre Bastons de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Era un dels senyors més poderosos del Baix Empordà. Fou personatge de gran influència en temps del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. En rebé, el 1065, els castells de Cervià i de Púbol. Es comrpometia a mantenir-hi vint cavallers. Fou un dels assistents a l'assemblea en què fou decidida la redacció del nucli original dels Usatges'. Posteriorment mostrà la seva adhesió a Ramon Berenguer II de Barcelona, a les diferències amb el seu germà Berenguer Ramon II. Fou succeït a la senyoria de Cervià pel seu fill Guillem Jofre.

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCervià, Miquel  (Muro de Mallorca, s XVI - Palerm, Sicília, Itàlia, 1574)  Franciscà. Ingressà a l'orde el 1565. Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567. El 1571 participà en l'expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d'Àustria. Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria (que restà inèdit fins al 1847).

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cervià, monestir de  (Cervià de Ter, Gironès Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià. Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol). Adquirí una gran vitalitat, però a partir del s XV inicià la decadència; el s XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa). El s XVIII s'uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars. Se'n conserva l'església romànica, obra del s XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres. Santa Maria de Cervià

105 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesCervià de les Garrigues  (Garrigues Municipi: 34,22 km2, 444 m alt, 708 hab (2014), (ant: Cervià de Madona). Situat a la vall del riu Set, afluent del Segre, al sud de les Borges Blanques. El terreny és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de la Llena, amb boscs de pins. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, amb fort predomini de l'olivera, que ha donat lloc a una cooperativa oleícola i a algunes indústries subsidiàries, seguida dels cereals, els ametllers i la vinya. Ramaderia (porcina i ovina) i avicultura. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu Set; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Dins el terme hi ha el despoblat i antic terme de les Besses, l'antiga quadra dels Faigs i el despoblat de Vallseca. Àrea comercial de Lleida. Inici página Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Camp de Cervià

106 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsCervià de Ter  (Gironès Municipi: 9,92 km2, 45 m alt, 934 hab (2014). Situat al nord-est de la ciutat de Girona, a l'esquerra del Ter. A la zona muntanyosa, al nord, hi ha pinedes i pollancredes, amb explotació d'arbres de ribera per a la producció de fusta. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, llegums i farratges, en rotació) i la ramaderia, sobretot porcina, que ha donat lloc a una fàbrica d'embotits. L'avicultura i altres activitats industrials (explotació d'argiles i química) complementen l'oferta econòmica del municipi. El poble és al centre de la plana al·luvial, a uns 700 m del Ter; prop seu, dalt d'un turó, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Cervià; l'església parroquial, dedicada a sant Genís, va ser reedificada al s XVIII. Dins el terme hi ha l'església romànica de l'antic monestir de Santa Maria de Cervià i el poble de Raset (amb l'església de Sant Cristòfol). Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Penya blaugrana - Camins i rutes

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervino i Ferrero, Joaquim Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 1817 – Madrid, 1883)  Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862. Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860).

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cérvol, riu  (Baix Maestrat Riu (50 km). Neix als ports de Morella i travessa la comarca en direcció noroest-sudest, paral·lel a la rambla de Cervera (al sud) i al riu de la Sènia (al nord). Desemboca a la plana de Vinaròs, a l'esquerra d'aquesta ciutat. Té una conca de 450 km2 i un règim estacional amb forts estiatges.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cérvoles  (Senterada, Pallars Jussà Poble (1.174 m alt), a l'extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamicell. La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí. El s XIX formà un municipi amb Burguet.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCérvoles  (Os de Balaguer, Noguera)  Santuari de la Mare de Déu de Cérvoles, al peu de la serra del Cogulló.

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cérvoles, castell de  (la Pobla de Cérvoles, Garrigues Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena. Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d'eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir. El monestir de Poblet, però, aconseguí d'adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granga; la nova comunitat s'establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat. Dins el terme fou fundat, a més, al començament del s XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cervós i Navarro, Jordi  (Barcelona, 1930 - )  Metge. Inicià la llicenciatura a Barcelona i l'acabà a Saragossa l'any 1952. Residí a Berlín des dels 22 anys, on ocupà el càrrec de director de l'institut de neuropatologia clínica de la universitat de Starglitz i fou catedràtic d'anatomia patològica de la universitat lliure de Berlín, després d'haver-ne estat degà durant sis anys. És autor de treballs sobre la patologia del sistema nerviós central, i en especial sobre les qüestions de la microcirculació cerebral i la involució senil.

Anar a:    Cerver ]    [ Cervera, D ]    [ Cervera, H ]    [ Cervera, R ]    [ Cervera i ]    [ Cervet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -