|
|
|
Anar a: [ Cesa ] [ Chai ] [ Ches ] [ Chu ] [ Cie ] [ Cim ] La paraula parlada pereix; la paraula escrita perdura. (Proverbi llatí) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA César (César Rodríguez Álvarez) (Lleó, Castella, 1920 – Barcelona, 1995) Futbolista. Havent jugat només a un club escolar, ingressà el 1940 al F.C. Barcelona, que el cedí primer al Sabadell i al Granada. Guanyà amb el Barça cinc lligues i una copa entre el 1944 i el 1952. Gran rematador, especialment de cap, fou considerat el davanter centre més tècnic del futbol espanyol de l'època. Fou l'ídol del Barça, club al qual s'integrà plenament. Fou dotze vegades internacional entre el 1945 i el 1952. Jugà després a la Cultural Leonesa, al Perpinyà i a l'Elx, on s'inicià com a entrenador, i passà després al Saragossa, al Barça i a l'Hèrcules d'Alacant. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cesari (Catalunya, s X – 981) Fundador. Abat de Santa Cecília de Montserrat. Figura per primera vegada en l'acta de consagració de Santa Cecília (945), on fou facultat per erigir-la en monestir. Home ambiciós, volgué equiparar el nou monestir amb els de Ripoll i Sant Cugat. Anà a Reims i aconseguí el precepte reial (951) per al monestir. L'any 956 assistí a un concili a Compostel·la i aconseguí d'ésser investit metropolità de la província Tarraconense. Però, en tornar, trobà l'oposició absoluta dels bisbes de les seus catalanes, i, 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cesc Pseudònim del caricaturista i pintor Francesc Vila i Rufas. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cescars, Aimó de (Catalunya ?, s XIV) Poeta en català. Probablement descendia del trobador Amanieu de Cescars. És autor del poema didàctic de tema religiós Lausor de la Divinitat, escrit en noves rimades entre el 1380 i el 1399. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cesilles, Joan (Catalunya, s XIV) Pintor. El 1382 li fou contractat un retaule dels Apòstols per a l'església de Sant Pere de Reus. L'obra no ha estat conservada. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cessoles, Jaume de (Catalunya ?, s XIII - Barcelona ?, s XIV) Frare dominicà. Resident al convent de Barcelona. És autor de la traducció catalana de l'obra llatina De moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scarorum, a la qual extreu conseqüències morals i polítiques del joc dels escacs. Hi ha avui quatre manuscrits de la versió catalana, que no fou impresa fins al 1900. Cessoles ha estat situat a la comunitat dominicana de Reims per algun investigador francès. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cester, Ricard (València, 1855 - s XX) Poeta i dramaturg. Estrenà algunes obres de teatre i edità els reculls poètics Flors d'enguany, Tabal i donzaina, Mil i un epigrames i Tipus d'auca. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA CET Sigla de la Conferència Episcopal Tarraconense. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cetina (València, s XV – s XVI) Família d'argenters. El primer membre dels quals fou Francesc Cetina. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cetina, Francesc (València, s XV) Argenter. Era argenter de la catedral de València (1459), on intervingué en la realització del retaule major d'argent (1471-89); possiblement fou ell qui obrà l'encenser de Portaceli (1474), i no el seu fill Bernat Joan. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès) (pop: Cigró, ant: Odró) Poble (610 m alt), a l'esquerra de la riera Salada, al voltant de l'església parroquial de Sant Julià, romànica, del s XI, i de les restes del castell de Ceuró, que pertangué a l'església de Solsona. De la parròquia depèn el santuari de Savila. El s XIX formà amb Pampe el municipi de Ceuró i Pampe. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chabàs i Llorens, Roc (Dénia, Marina Alta, 1844 – 1912) Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València. Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d'acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877). Fundà i dirigí la revista de ciències històriques "El Archivo" (Dénia 1886 - València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l'art). Publicà, també, entre d'altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l'Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gaçull (1901) l'Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909). 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chabret i Fraga, Antoni (Sagunt, Camp de Morvedre, 1846 – 1907) Escriptor. Cronista de la seva ciutat. Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt. És autor de diversos escrits sobre història i arqueologia de caràcter local, com una Historia del término general de Sagunto y sus monumentos (1888). Reuní una interessant biblioteca i una col·lecció de làpides i monedes de la zona. Escriví la lletra de l'òpera El Fantasma, estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner. Fou membre corresponent de l'Academia de la Historia. 103 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Chacón, Pedro (Funiana, Granada, Andalusia, 1789 - Madrid ?, 1854) Militar. Durant la Primera Guerra Carlina actuà, ja brigadier, com a cap de l'estat major de l'exèrcit de Catalunya (mariscal de camp el 1840). Amb la regència d'Espartero fou nomenat capità general de València (1841), càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chafrion, Josep (València, 1653 – Barcelona, 1698) Enginyer militar i matemàtic. Estudià a València i a Roma, on fou deixeble del bisbe Juan Caramuel, el qual li llegà, en morir (1682), la seva biblioteca. Lluità en l'exèrcit de Carles II a Milà i al Principat, a la batalla del Ter i en altres accions contra els francesos (1691-97), com a mestre de camp. Nomenat cap d'enginyers de l'exèrcit de Catalunya, dirigí la construcció de les fortificacions de Montjuïc (1694-97) i altres places. Escriví Planta de las fortificaciones de las ciudades, plazas y castillos del Estado de Milán (1687) i el curs de matemàtiques aplicat a l'enginyeria militar, Escuela de Palas (1693). 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chaix, Esteve (Xàtiva, Costera, s XVIII – 1813) Poeta i científic. Era membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, de València. És autor, entre altres poesies en castellà, d'una Oda al arte de escribir (1799), una Oda a la paz (1802), una Silva en elogio a las nobles artes i una memòria a l'esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chaix, Josep (Xàtiva, Costera, 1766 - Madrid ?, 1811) Matemàtic i astrònom d'origen francès. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d'angles de meridià. Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chambó i Mir, Manuel (València, 1848 – s XIX) Escultor. Excel·lí en la pintura d'inspiració religiosa. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chanon, Joan (Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568) Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512. Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat. Esdevingué el primer confés i director espiritual d'Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l'inici de la seva conversió (1522). 104 EUROPA - BIOGRAFIA Chantreau, Pierre (París, França, 1741 - Auch, Gascunya, França, 1808) Historiador. El 1792 fou enviat a Barcelona com a agent revolucionari. Publicà un llibre d'impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referent a l'emigració francesa al Principat: Lettres écrites de Barcelone à 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chapaprieta y Torregrosa, Joaquín (Torrevella, Baix Segura, 1871 – Madrid, 1951) Polític i financer. Ministre de Treball en el govern de García-Prieto (1922). Durant la II República fou ministre d'Hisenda a l'últim gabinet de Lerroux, president del Consell (set-des/1935) i ministre d'Hisenda. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chapí y Lorente, Ruperto (Villena, Alt Vinalopó, 1851 – Madrid, 1909) Compositor. Autor d'òperes, música de cambra i simfònica, peces per a cant i piano i, sobretot, sarsueles. Amb Tomàs Bretón assenyala un moment clàssic del gènere; està influït pel nacionalisme musical, per l'alliberament definitiu de l'òpera italiana i per la tradició viva del género chico, a la qual tant ell com Bretón es mantindran fidels. De les 155 sarsueles de que és autor sobresurten: La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), La revoltosa (1897) i El puñao de rosas (1902). El mateix any de la seva mort hom li estrenà l'òpera Margarita la tornera. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Charles i Soler, Agustí (Manresa, Bages, 1960 - ) Compositor. Estudià harmonia, contrapunt i fuga i composició. La seva obra es caracteritza per una constant experimentació sonora. Destaquen les composicions per a orquestra Concert per a violoncel (1995), Concert per a piano (1995) i Concert per a saxòfon (1997), i les obres per a cambra, gènere amb que ha aconseguit més fama: Quintet (1985), Mutació (1987), La fira (1994), Quartet de corda (1992), etc. Ha estat guardonat amb el premi Reina Sofia, el premi Oscar Esplà, el premi de composició musical Joaquín Turina i el premi internacional Ciutat de Tarragona de composició musical. Compaginà la seva prolífica activitat de compositor amb la de catedràtic de composició del Conservatori de Música de Saragossa. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Charlie Rivel Veure> Josep Andreu i Laserre. 25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Chauvet, Lluís (Perpinyà, 1906 - Menocourt, Illa de França, 1981) Escriptor i periodista. Fill d'Horaci Chauvet. Redactor de "Le Figaro" de París. Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L'air sur la quatrième corde (1953). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chávarri, Eduard López Veure> López-Chàvarri i Marco, Eduard. 105 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Chaves, Pedro de (Zafra, Extremadura, v 1512 - Lisboa, Portugal, 1584) Escriptor. Ingressà a Montserrat el 1534. És autor d'un Libro de la vida y conversión de Santa María Magdalena (Barcelona 1549), d'un gran interès literari i doctrinal. 28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Chaves y Osorio, José Antonio de (Castella, s XVII - s XVIII) Militar filipista. Durant la Guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D'Asfeld en l'incendi de Xàtiva (1707) i en la presa de Bocairent i d'Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d'Alacant (1707). Acabada la guerra, fou corregidor-governador d'Alacant (1715) i, posteriorment, capità general interí de Mallorca (1722-25). Possiblement fou ell mateix -o bé un germà seu- el qui substituí José Armendáriz com a governador militar de Tarragona el 1714. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chella (Canal de Navarrés) Veure> Xella (nom castellà). 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chelva (Serrans) Veure> 32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chera (Serrans) Veure> 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chercio, Salomó (Girona, s XIV) Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat. És autor de nombrosos tractats. 34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cheste (Foia de Bunyol) Veure> 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chia, Julià de (Toledo, Castella, 1818 – Mataró, Maresme, 1898) Historiador. De família barcelonina, des dels quatre anys residí a Girona. Fou secretari de l'ajuntament (1863) i arxiver municipal (1872-88). Publicà monografies sobre temes gironins: Inundaciones de Gerona (1861), origen d'una polèmica notòria, El ducado y el principado de Gerona (1881), La festividad del Corpus en Gerona (1883), La música en Gerona (1886) i Bandos y bandoleros en Gerona (1890), la seva obra més important. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chia i Bajandas, Manuel de (Girona, 1856 – Barcelona, 1917) Metge i malacòleg. Col·laborà en la "Revista de Gerona" i "Revista de Ciencias Históricas" de Barcelona, i fou director de "Las Ciencias Médicas". Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916). 38 EUROPA - BIOGRAFIA Chiaramonte, Àgata (Sicília, Itàlia, s XIV) Dama d'una de les famílies nobles més poderoses de Sicília. Es casà amb Antoni de Montcada, comte d'Adernó, de la branca sicíliana dels Montcada. No tingué fills. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chic i Ollés, Antoni (Barcelona, 1932 - ) Director teatral i realitzador d'espais dramàtics per a la televisió. Ha dirigit, entre d'altres, els muntatges següents: El castigo sin venganza (1955), Les alegres casades de Windsor (1972), Hamlet (1976), Batalla de reines (1984), etc. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chicharro i Sánchez-Guio, Jaume (País Valencià, 1889 - 1934) Advocat i polític. Era tradicionalista i seguidor polític de Vázquez de Mella. Fundà el "Diario de Castellón" i actuà intensament en la creació de sindicats catòlics a la comarca de Castelló de la Plana. Fou elegit diputat carlí per Nules durant diverses legislatures. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chinchilla i Piqueras, Anastasi (Aiora, Vall de Cofrents, 1801 - País Valencià, 1867) Metge militar. Autor d'Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular (1841-45), font d'informació bàsica per a la història de la medicina espanyola. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chipont i Martínez, Emili (Alacant, 1927 - ) Escriptor. Es dedicà al periodisme de premsa i radiofònic. Ha publicat el llibre Canciones del viento y del agua. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chirel (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Nom castellà de Xirell. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chiron Pseudònim del músic Joan Llongueras i Badia. 45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chiva (Foia de Bunyol) Veure> 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Chocomeli i Codina, Antoni (Xàtiva, Costera, 1848 - Xella, Canal de Navarrés, 1913) Escriptor en castellà. Escriví poesies, narracions i drames que revelen la influència exclusiva dels escriptors romàntics. Traduí el Gaül del fals Ossian, i la seva obra més destacada és la novel·la Celeste (1874). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Chopitea i de Villota, Dorotea de (Santiago de Xile, Xile, 1816 – Barcelona, 1891) Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra. El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d'una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l'acció de caràcter benèfic. Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal. Possibilità, també, la fundació de l'hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d'escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d'altres institucions benèfiques. Li ha estat incoat procés de beatificació. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chopo, El (Alpont, Serrans) Llogaret. 50 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Chornaler, El (València, 22/des/1883 - 7/jun/1884) Setmanari obrer d'orientació anarquista. Publicà 22 números, sota la direcció de Joaquim Payà. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chóvar (Alt Palància) Veure> 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Chulilla (Serrans) Veure> 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Churriguera Nom castellà de Xoriguera, família d'arquitectes catalans establerts a Madrid. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Churruca y Dotres, Ricardo de (Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963) Arquitecte. Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva. La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d'E. Granados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en col·laboració amb Germà Rodríguez i Arias. Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via (1930), la casa del carrer d'Iradier (1935) i el projecte d'una casa unifamiliar a Gavà (1932). Després de la guerra civil tingué, dins una línia regressiva, una escassa activitat professional, que, finalment, abandonà del tot. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cialdini i Fabregat, Enric (València, 1845 – 1911) Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba, i en la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí. Fou ascendit a general el 1904. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cibat, Antoni (Barcelona, s XVIII – Madrid, 1812) Metge. Serví a l'exèrcit napoleònic. Fou metge de Josep Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió. Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenomens acústics. Resultat d'aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cid, el "Rodrigo Díaz de Vivar" (Vivar, Castella, v 1043 – València, 1099) Guerrer. Sota el vassallatge d'Alfons VI de Castella, operà a Llevant, fent tributaris (1089) els regnes de taifa d'Albarrasí i de València, però, en no presentar-se a una crida del rei castellà, aquest li confiscà els seus dominis. El Cid, aliat del rei de València, derrotà i va fer presoner el comte Berenguer Ramon II de Barcelona (1090). Conquerí la ciutat de València (1094) en plena època de domini dels almoràvits, els quals no pogueren recuperar-la (1102) fins després de la seva mort. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cid, Josep Antoni (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – 1866) Comerciant i polític. Distribuí quantiosos auxilis a les forces que s'oposaven a la invasió napoleònica. Fou capità de voluntaris a la defensa de Tortosa. El seu coratge li valgué un ascens a coronel. Caiguda la ciutat, els francesos el conduïren a Saragossa amb ànim d'afusellar-lo, però s'escapà. Ocupà diversos càrrecs polítics ja abans de finir la guerra. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cid i Mulet, Joan (Tortosa, Baix Ebre, 1907 – Mèxic, 1982) Escriptor i polític. Milità al partit d'Acció Catalana Republicana. Fou redactor de la revista quinzenal "Acció", òrgan del partit esmentat a Tortosa. Col·laborà a d'altres publicacions periòdiques, com la revista "Meridià" (1938). Exiliat a Mèxic el 1939. Publicà el llibre de poemes Roses blanques (1934) i les novel·les A l'ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), sobre la guerra civil. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cid i Rafael, Felip (Barcelona, 1/ago/1930 - ) Escriptor i metge. Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d'uns 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cid-Prat, Josep Maria (Barcelona, 1901 - ) Escriptor i metge. Pare del poeta Felip Cid. Col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa" i a la "Nova Revista" (1927-28). Fundà amb Jeroni de Moragas la revista "Monitor mèdic". És autor dels llibres El trueno (1963) i Antes del silencio (1965). Exercí la crítica literària del diari barceloní "Mundo Deportivo". Conreà també la pintura. 64 CATALUNYA - EMPPRESA CIDEM Sigla del Centre d'Informació i Desenvolupament Empresarial. 65 CATALUNYA - CULTURA CIDOB Sigla del Centre d'Informació i Documentació Internacionals de Barcelona. 66 CATALUNYA - POLÍTICA CIEMEN Sigla del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals. 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciència (Barcelona, 1926 – 1933) Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich. Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l'Associació de Directors d'Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA. 68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciència (Barcelona, 1980 - 1991) Revista mensual en català. Publicada per tal de difondre els avenços científics. 69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cierva y Peñafiel, Juan de la (Múrcia, 1864 – Madrid, 1938) Polític conservador. Ministre de governació al govern Maura. La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (jul/1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament. 71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ciervo, El (Barcelona, 1951 - ) Revista en castellà. Dirigida des del 1953 per Llorenç Gomis. S'ha caracteritzat per una actitud avançada i liberal, i ha influït en la renovació d'amplis sectors intel·lectuals del catolicisme espanyol en qüestions religioses, culturals, socials i polítiques. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ciervo i Paradell, Joaquim (Barcelona, 1880 – 1959) Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà "L'Arca de Noè". Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor. Fou crític d'art i dibuixant. 73 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA CIFESA (Compañía Industrial Film Español SA) (València, 1932 - 1964) Societat creada per a la producció i distribució de films. Fundada per Manuel Casanova i Llopis a València, però, fou en la delegació de Madrid on hom portà a terme la majoria de pel·lícules. Des del 1952 minvà progressivament la seva activitat fins al 1964, que la societat distribuïdora esdevingué una cooperativa amb el nom de Cinesco. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cifre, Isabel Veure> Sifre, Isabel. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cifre i Figuerola, Guillem (Barcelona, 1921 – 1962) Dibuixant. Especialitzat en la confecció d'historietes il·lustrades, sobretot per a la revista infantil "Pulgarcito", on creà personatges com El Reporter Tribulete o Don Furcio Buscabollos. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cifuentes, comte de Títol amb què és conegut Juan de Silva-Meneses y de Rabatta, governador de Menorca. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cigalera, pla de (Bausén, Vall d'Aran) Calma (2.126 m alt), a la carena fronterera amb Comenge, on recolza l'estany de Cigalera. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cigales, Sant Pere de les (Gaià, Bages) Veure> Sant Pere de les Cigales. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ciges i Aparició, Manuel (Énguera, Canal de Navarrés, 1873 – Avila, Castella, 1936) Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d'Àvila. La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d'El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc. Pot considerar-se l'enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cil i Borés, Joaquim (Barcelona, 1805 – 1882) Metge i periodista. Va col·laborar a "La Religión" i "El Pensamiento de la Nación" i va dirigir "El Sentido Católico en las Ciencias Médicas". 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cila, Francesc (Catalunya, s XVIII) Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V. Fou comandant d'un dels dos batallons de voluntaris catalans que, aplegant uns 10.000 homes, organitzà Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada. 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cilla, serra de la (Vinalopó Mitjâ) Altre nom de la penya del Sit. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cillero i Dolz, Andreu (València, 1934 – Madrid, 1993) Escultor. Format a València i actiu a Madrid. Inicialment realitzà decoracions murals. La seva producció més tardana consisteix en la manipulació de figures humanes, que recobreix amb estuc cercant la suggestió eròtica. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cima, Pere (Tortosa, Baix Ebre, s XIV - Illes Balears, 1390) Religiós franciscà. Bisbe d'Elna (1371-77) i de Mallorca (1378-90) i confessor de Pere III de Catalunya-Aragó. A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà. Traslladat a Mallorca, a l'inici del Cisma d'Occident, reconegué l'autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381. El 1385 celebrà un sínode. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cimbells, roc dels (Conflent) Cim (2.284 m alt) de l'esquenall oriental que delimita la vall de Carançà. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cinc, barranc dels (Alcoià) Veure> Cint, barranc del. 90 PAÏSOS CATALANS - GEOGRAFIA Cinca, el (Països Catalans) Riu (171 km) de la conca de l'Ebre, afluent dretà del Segre. Neix al mont Perdut, en el Pirineu aragonès. En el recorregut alt i mitjà rep nombrosos afluents (Barrosa, Cinqueta, Ara, Éssera, Alcanadre), i conflueix amb el Segre a només 9 km. de l'Ebre, vora la Granja d'Escarp. El seu règim és nivopluvial al sector pirinenc i prepirinenc amb un màxim destacat de primavera i un altre menor de tardor. Aprofitat per a regadiu i per la producció d'energia elèctrica a les centrals dels embassaments de Mediano i El Grado. Travessa la comarca de la Llitera i les poblacions de Barbastre, Montsó i Fraga. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cincelles (Sueca, Ribera Baixa) Despoblat i partida (o Centcelles). 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cinclaus (l'Escala, Alt Empordà) Llogaret. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cinco Rosas (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Barri de la ciutat. Nom d'inspiració falangista donat a una de les Unidades de Viviendas de Absorción Social, construït per l'Organización Sindical del Hogar per tal d'absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona, bé que hom no respectà plenament aquesta finalitat en la distribució. Aquest barri, format per blocs, tenia prop de 8.000 hab els anys setanta. Era urbanitzat -però en estat d'abandonament- i no tenia cap centre d'atenció autònom, llevat d'una cooperativa 94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cingle, cova del (Tivissa, Ribera d'Ebre) Cova natural, amb pintures del grup de les pintures rupestres de Tivissa. 96 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cinqueta, la (Franja de Ponent) Afluent de capçalera del Cinca, per l'esquerra, que drena la vall de Gistau. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cint, barranc del (Alcoià) Riera engorjada que fendeix els vessants orientals de la serra de Mariola i conflueix amb el riu d'Alcoi dins la ciutat d'Alcoi. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cint, el (l'Espunyola, Berguedà) Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l'Hospital, afluent, per l'esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l'hostal del Cint; entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora 99 CATALUNYA - ART Cinta, la Santa (Tortosa, Baix Ebre, 1347) Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides. Segons la tradició (recollida el 1508), fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí. Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d'argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta. El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Cinyana (Bàscara, Alt Empordà) Despoblat. Antiga mansió de la via romana de Tarragona al Pirineu. El Cinyana (o riera de Cinyana), afluent, per l'esquerra, del Ter, es forma prop d'Orriols i desemboca al seu col·lector prop de Sant Jordi Desvalls. 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Cípsela (Catalunya) (llat: Cypsela) Antiga ciutat que, segons l'Ora marítima d'Avià, era a la costa nord. No citada a cap altra font antiga, és de localització difícil; Schulten la situa a la Fenollera, entre l'Estartit i Pals. Potser podria ésser identificada amb la ciutat d'Ullastret. Hom ha dubtat, però, de la seva existència.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Cinctorres
