A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Civi ]    [ Clapero ]    [ Clara i ]    [ Claramunt, J ]    [ Claret ]    [ Clari ]

Els mots són com les pedres: cal triar-les bé i polir-les abans de posar-te a fer una paret. (Pep Coll)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Civil, cova del  (Tírig, Alt Maestrat Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Civil i Castellví, Aleix Ildefons  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1889 – 1936)  Músic i monjo de Montserrat. Estudià a la Schola Cantorum de París (1906-11) amb Armand Parent, l'escola de violí del qual introduí al monestir de Montserrat.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Civil i Castellví, Francesc  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1895 - Catalunya, 1990)  Compositor. Germà de Josep i d'Aleix Ildefons. Format al monestir de Montserrat, amplià els seus coneixements amb Vincent d'Indy, a París. Actuà com a organista (1913-17) a Saint-Gilles, a Étampes (França) i a la catedral de Girona (des del 1924). Ha escrit nombrosa música religiosa, obres de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder iInici página diverses sardanes, i ha publicat El fet musical a les comarques gironines en el lapse de temps 1800-1936 (1970).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Civil i Castellví, Josep  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1876 - Etampes, Illa de França, 1956)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i el 1904 anà a estudiar orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d'Indy, a París. Fou mestre de capella (1912-17) a Saint-Quentin (Picardia), ensenyà harmonia a la Schola Cantorum, de París (1921), i fou organista de l'església de Saint-François-Xavier (París) fins al 1952. És autor de Canigó, òpera inèdita amb text de Lluís Jou, d'obres per a cant, música de cambra i peces per a orgue.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Civil i Costa, Pau  (Teià, Maresme, 1899 – Barcelona, 1988)  Tenor. Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica, amb un extens repertori d'òperes, de Donizetti, Wagner, Musorgskij, i de sarsueles, d'Amadeu Vives, Federico Moreno Torroba i altres. El 1953 participà en l'estrena de l'òpera Canigó, d'Antoni Massana. Fou catedràtic de cant del conservatori del Liceu de Barcelona.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Civil i Picarín, Josep  (Barcelona, 1878 – 1959)  Aquarel·lista i dibuixant. De vocació tardana, es formà a Llotja i a l'Acadèmia Baixas. La seva primera exposició individual la féu l'any 1923, després d'haver concorregut a diverses de col·lectives. A partir d'aleshores es dedicà plenament a la pintura i exposà amb regularitat anual. Són característics els seus paisatges i marines, així com les composicions amb flors. Una malaltia l'impedí de continuar treballant més enllà de 1945.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Civís  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Poble (1.511 m alt) i antic municipi, des del 1970 forma part de l'actual. El poble és, una mica elevat, a l'esquerra del riu de Civís. La seva parròquia (Sant Romà) és esmentada el 839. L'antic castell de Civís pertanyia al vescomtat de Castellbó. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Asnurri, Aós i Argolell, el llogaret d'Arduix i les bordes de Vallbiguera, Conflent, Cervellà,Inici página Corvassill, Llosar, Sobirà i les bordes de Civís.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Civit  (Talavera, Segarra Poble (711 m alt) (ant: Cevit), al vessant septentrional del Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l'alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d'Ondara o de Cervera. La seva església parroquial és dedicada a Santa Maria.

9 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Civitas  (Barcelona, 1911 – 1924)  Órgan d'expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular. Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números. Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d'autors catalans i estrangers. En la segona època anà desapareixent l'afany teòric i polèmic de la revista.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cladells, Sant Miquel de  (Selva Veure> Sant Miquel de Cladells.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cladells de Vallors  (Sant Miquel de Cladells, Selva)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cladera i Company, Cristòfor Josep  (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)  Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802). A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Es conserven els seusInici página Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca. Fou funcionari del ministeri de l'interior de Josep I i pel fet d'ésser afrancesat visqué a l'exili fins al 1814. És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóClairà  (Rosselló Municipi: 19,34 km2, 10 m alt, 3.756 hab (2012). Situat a la gran plana costanera de la Salanca, el terme és drenat per la riera de Clairà, afluent, per l'esquerra de l'Aglí, i, al sector meridional, per la riera de Torrelles. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya i, també, als arbres fruiters (albercocs, prèssecs, peres i pomes). La població, després d'una tendència a la baixa, s'ha recuperat notablement els darrers anys. El poble s'agrupa al voltant de l'església parroquial de Sant Vicenç, que exhibeix un notable campanar romànic. L'antic castell de Clairà, dit castell de Biterna, és esmentat ja el 1208. Dins el terme es troba, a més, el santuari de Sant Pere del Vilar. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

14 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Clapa, pic de la  (Ripollès / Vallespir Cim (1.652 m alt) de la línia de crestes que separa la capçalera del Ritort de la vall del Tec.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claper, punta del  (Alt Empordà Pomontori costaner del massís de l'Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l'extrem meridional de la badia de Portbou.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clapera, Josep  (Barcelona, 1897 – 1961)  Actor i director escènic. Actuà intensament al teatre català.

17 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaClapera, la  (Prats de Molló, Vallespir Raval, a l'esquerra del Tec.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clapera i Argelaguer, Pere  (Sant Fruitós de Bages, Bages, 1906 - )  Pintor, dibuixant i il·lustrador. Col·laborà a "La Novel·la d'Ara" (1923) i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claperols, gradera de  (Garrotxa Volcà del grup de Begudà, a la serra d'Aiguanegra, entre el Fluvià i el pla de Begudà, caracteritzat pels dipòsits de greda que l'envolten.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claperós, Antoni  (Catalunya, s XIV – Barcelona, v 1460)  Escultor. Pare de Joan i d'Antoni, també escultors. L'obra dels tres artistes a la catedral de Barcelona no és sempre fàcil d'atribuir a l'un o l'altre. El pare començà a treballar a la catedral devers el 1414. Féu l'ornamentació de la glorieta del brollador de la seu, on treballà del 1440 al 1450, i diverses gàrgoles del claustre. El Consell de Cent de Barcelona li encarregà (1444) la creu del portal Nou i una imatge de santa Eulàlia.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claperós, Antoni  (Catalunya, s XV)  Escultor. Fill d'Antoni i germà de Joan, també escultors. No és clara la seva part d'intervenció, en alguns casos ben probable, a l'obra del seu pare i del seu germà. Féu les figures del portal dels Apòstols de la catedral de Girona, obrades en terra cuita i avui destruïdes. Eren una imitació no gaire reeixida de les realitzades per Guillem Sagrera a la seu de Mallorca.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claperós, Joan  (Barcelona, s XV – 1467)  Escultor. Fill d'Antoni Claperós, amb el qual col·laborà en la catedral de Barcelona, de la qual fou mestre d'obres vitalici des del 1452. Se li atribueix la imatge en terra cuita del portal de Santa Eulàlia, la decoració del castell de Centelles (1464) i la del palau Reial de Barcelona.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaClapers, els  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Antiga quadra, a la dreta de la riera de Malrubí.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clapés i González, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - )  Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clapés i González, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 - )  Pintor. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clapés i Puig, Aleix  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1850 – Barcelona, 1920)  Pintor. Es formà primer a Barcelona amb C. Lorenzale, i després a París amb Carrière. Es dedicà al retrat i a la pintura de tapissos.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Clapissa, mola de la  (Morella / Vallibona, Ports)  Cim (1.224 m alt) dels ports de Morella, a la partió d'aigües entre el riu Cérvol i la rambla de Cervera; és termenal dels dos municipis.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clarà  (Castellar de la Ribera, Solsonès Poble (831 m alt), al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, aturonada en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell. El s XIII és esmentat el castell de Clarà.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clarà  (Torredembarra, Tarragonès Poble i antiga quadra, prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l'església parroquial de Sant Joan i de l'antic castell de Clarà, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057. L'antiga torre de Clarà,Inici página esmentada el s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Clarà  (Conflent Veure> Clerà.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clarà  (Argentona, Maresme)  Veïnat, al voltant de l'antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d'Argentona. Prop del monestir hi ha una font d'aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Clarà  (la Nou de Berguedà, Berguedà Despoblat, prop de la Nou.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Clarà  (Moià, Bages Antic castell, actualment enrunat, damunt un tossal, a la dreta de la riera de l'Om, juntament amb l'església de Sant Andreu. Era possessió, com la vila de Moià, dels comtes de Barcelona, ja al començament del s X.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Clarà  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Antiga quadra, que el s XIX era unida a la de Sant Miquel de Toudell.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Clarà  (Avià, Berguedà)  Antiga quadra, al peu dels cingles de Coforb, al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, agregada a la d'Avià. És drenada per la riera de Clarà, que davalla per l'oest des de l'altiplà de Capolat, després d'haver travessat el terme d'Espunyola, fins a desguassar al Llobregat, al terme de Casserres de Berguedà.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClarà, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Matemàtic. Dirigí, després d'Antoni Alà i Pere Guixà, l'Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Clarà, Joan  (Rosselló, s XIII - Bosa, Sardenya, Itàlia, 1340)  Bisbe de Bosa (1327-40). Religiós carmelità; fou catedràtic de teologia a la universitat de Montpeller i provincial del seu orde (1327). Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d'Avinyó, i d'altres escrits de caràcter teològic.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clarà, monestir de  (Argentona, Maresme)  Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d'Òrrius. El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc (on a la fi del s IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny, i, malgrat l'oposició, l'abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359), dependència que es trencà el s XV amb la introducció de priors comendataris. El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l'arrendà als Marc d'Òrrius, després senyors del lloc. L'església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de la fi del s XIII, o del començament del XIV, gòtica, amb molts elements d'una altra, romànica, anterior; la nau és quasi quadrada, així com el presbiteri; hi ha restes de les edificacions priorals. Procedeixen de Clarà els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església d'Argentona.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clara, Peric de Na  (Catalunya, s XIII - Grècia ?, s XIII)  Almogàver veterà de la guerra de Sicília. Passà a Orient, amb dos fills seus, ja combatents, formant a la Companyia Catalana. El 1305, quan la força era a Gal·lípoli, Peric sofrí pèrdues de joc. Per rescalabar-se tingué la gosadia d'anar amb els seus fills a Constantinoble, creuant territori enemic. A la capital bizantina segrestà dos mercaders genovesos, i els portà a Gal·lípoli sense cap dany. N'obtingué un rescat de 3.000 porpres, equivalents a 30.000 sous barcelonins.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClarà i Ayats, Joan  (Olot, Garrotxa, 1875 – París, França, 1958)  Escultor. Germà de Josep Clarà, amb el qual col·laborà a Tolosa de Llenguadoc i a París. Va treballar especialment en bronze, amb obres, destinades a la indústria, d'infants alegres, d'una fina senseibilitat. Exposà a París, Madrid i Barcelona. Fonamentalment es va dedicar a l'ensenyament artístic i posteriorment fou ajudant del seu germà.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Clarà i AyatsClarà i Ayats, Josep  (Olot, Garrotxa, 16/des/1878 – Barcelona, 4/nov/1958)  Escultor. Germà de Joan. Estudià a les escoles de belles arts de Tolosa i de París, on hi residí el 1900, i on conegué Maillol, Bourdella i Rodín. Aquest darrer l'ajudà a superar el modernisme inicial i evolucionà cap a un classicisme d'arrel mediterrània, del qual fou un dels màxims representants de la primera meitat del s XX. Com Maillol, Clarà considera el nu femeni com el tema que li permet de conquerir les harmonies de volum i superfícies més perfectes. Considerat com el típic escultor del noucentisme, d'entre les seves obres destaquen La deessa (1928), Repòs (1929), Nu de noia (1934) i Puixança (1936), o les seves darreres escultures, on estudia la figura asseguda. Membre de l'Academia de San Fernando, rebé el premi March d'Escultura l'any 1958.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clara i Sardó, Sebastià  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1894 - Barcelona, s XX)  Dirigent sindicalista. Residí a París (1915-17), on fou secretari d'una federació de grups d'anarquistes ibèrics. El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT. Dirigí el diari "Solidaridad Obrera" (1930-31) i es distingí com a orador sindicalista. Partidari de la intervenció de la CNT en política, col·laborà, a títol personal, amb l'Esquerra Republicana. Fou un dels signants del manifest dels Trenta (1931), que s'oposà a la FAI. Fou cap d'estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya. El 1939 s'exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941.

122 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaClarabide, pic de  (Alta Ribagorça)  Cim (3.028 m alt), situat a la línia de crestes entre la comarca i Comenge (Llenguadoc). Al vessant occità domina el circ de Clarabide, al qual s'accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide (2.664 m alt).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clarabons, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Trompeta d'ordres del tinent mariscal Antoni de Villarroel, el cap suprem de les forces catalanes el 1713-14. L'acompanyà fidelment a les ocasions de major perill. Caigué mort al costat de Villarroel, ferit en aquella ocasió, durant el contraatac català al Pla d'En Llull, durant la terrible batalla de l'Onze de Setembre que precedí la capitulació de Barcelona davant les forces de Felip V.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claramunt  (Tremp, Pallars Jussà Poble (1.091 m alt) de l'antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana. En part és agrupat al voltant de l'església parroquial de Sant Salvador i una antiga torre.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claramunt  (la Pobla de Claramunt, Anoia Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l'Anoia, a l'aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollo, a l'esquerra de l'Anoia, forma l'estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d'Òdena. Són esmentats ja el s X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan s XIII passà als vescomtes de Cardona. Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claramunt  (Àger, Noguera)  Despoblat (ant: Clarmont) Al vessant meridional del Montsec, vora el coll d'Ares.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClaramunt, Artau de  (Catalunya, s XV)  Escriptor en castellà. Li ha estat atribuïda la novel·la sentimental Triste delectación, signada amb les inicials FADC. Els diversos catalanismes i el fet que el plany de l'enamorat, en 151 versos, sigui en català, corrabora la catalanitat de l'autor. Era, potser, comanador de la Guàrdia. L'acció de l'obra, tal vegada autobiogràfica, se situa vers el 1458 i sembla reflectir un ambient concret i limitat, no barceloní. Escrita en prosa i vers, consta de dues parts: la primera refereix fets versemblants i denota la influència de la Fiammetta de Boccaccio; la segona transporta el lector a un món al·legòric del més enllà, habitat per enamorats famosos, entre els quals Francesc Oliver, i recorda El sueño del marquès de Santillana. És una de les primeres manifestacions del conreu del castellà per escriptors catalans.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Asbert de  (Catalunya, s XV – Lleó, Castella, 6/ago/1434)  Cavaller errant. Fou un dels catalans que anaren a lluitar al famós pas d'armes del pont de l'Ërbigo (Lleó), conegut pel "Paso Honroso", que fou segurament el pas de combats cavallerescs més famós de terres hispàniques. Hi lluità contra el mantenidor Àlvar Gómez de Quiñones. Per una malaurada casualitat, la llança del seu contrari li entrà per la vista de l'elm i el matà. Fou l'únic accident mortal que es produí als encontres del "Paso Honroso". El bisbe d'Astorga es negà a permetre el seu enterrament en sagrat.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Bernat Amat de  (Catalunya, s XI – v 1090)  Noble al servei de Ramon Berenguer I. Amb l'encàrrec de repoblar la regió de Tarragona, rebé la senyoria de Tamarit (1058) i el títol de vescomte de Tarragona (v 1060). Fou ambaixador de la comtessa Almodis a la cort del rei de Dénia i Balears, Alí ibn Mugahid, i participà en la croada de Barbastre. Fou un dels qui redactaren el nucli inicial dels Usatges. Serví, posteriorment, Berenguer Ramon II, amb el qual fou fet presoner per les tropes del Cid a la batalla de Tèvar (1090).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClaramunt, Bernat Amat de  (Catalunya, s XII – 1151)  Vescomte de Cardona des del 1090. Nét de l'homònim. Col·laborador, i potser cunyat, de Ramon Berenguer III, s'encarregà de la defensa del país, juntament amb Guerau II de Cabrera, durant l'expedició reial a Mallorca (1114). Combaté, amb èxit, l'ofensiva dels almoràvits de Saragossa. L'any 1119, pel seu fracàs en la tasca de repoblació, li foren preses les possessions tarragonines heretades del seu avi. Posteriorment serví Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en les expedicions a Almeria (1142) i a Lleida (1149).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1304, acompanyat d'un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d'aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Claramunt, comtat de  (CatalunyaTítol concedit pel rei-arxiduc Carles III, el 1708, a Josep Antoni de Ribera i d'Espuny-Claramunt sobre la seva senyoria de la Torre de Claramunt (Anoia). En fou l'únic titular.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Deudonat Bernat de  (Catalunya, s XI – v 1098)  Senyor de Tamarit i vescomte de Tarragona. Fill de Bernat Amat (I) de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona. El 1090 s'havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà. Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins al 1098. Sembla que morí poc després. Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat (II), esdevingué vescomte de Cardona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClaramunt, Deudonat de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Fill del segon matrimoni de Deodat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Felip  (Lleida, 1840 – Itàlia, s XIX)  Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Claramunt, Francesc Martí  (Xàtiva, Costera, s XVI – França, s XVI)  Militar. Serví de tinent a Flandes al terç de Pacheco, durant el virregnat de Lluís de Requesens. Ascendí a capità. Es féu famós pel seu heroisme al desembarcament i la batalla de l'illa de Duweland, on fou un dels poquíssims supervivents de la seva unitat. Destacà també a les guerres de Savoia i de França, on trobà la mort en combat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Guillem de  (Catalunya, s XI – s XII)  Noble. Un text històric escrit el 1407, l'anomenat Flos mundi', fa constar, com a causa immediata de l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d'una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d'una ambaixada prop d'Alfons VII de Castella.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l'operació final d'assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l'arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Guillem de  (Catalunya, s XII – Illes Balears, 1230)  Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I en les guerres civils que l'enfrontaren als Cardona. Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta deInici página Mallorca. Abans de partir a l'expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l'abat Bernat Calbó. Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l'illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries. Morí per pasqua del 1230, víctima d'una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt, Jeroni  (Catalunya, s XVI - Barcelona ?, s XVI)  Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Claramunt, Pere de  (Rosselló ?, s XIII)  Lloctinent de Jaume II de Mallorca a la senyoria de Montpeller. En 1280 afrontà greus incidents amb el representant del rei de França, el senescal de Bellcaire, que tractava de fer un nou abús de força sobre la senyoria, petita i aïllada, sotmesa de temps a les arbitràries exigències franceses. La coratjosa actitud de Pere de Claramunt trobà resposta en un atac personal, al mateix dormitori del lloctinent, per uns malfactors que tractaren d'assessinar-lo, per bé que no ho aconseguiren. Els criminals pogueren escapar. Claramunt no es doblegà en tot cas a les pretensions del senescal francès.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa Claramunt i CreusClaramunt i Creus, Teresa  (Sabadell, Vallès Occidental, 4/jun/1862 – Barcelona, 11/abr/1931)  Dirigent anarco-sindicalista. Era obrera del ram tèxtil i fou fundadora d'un grup de treballadores anarquistes de Sabadell (1884). Influïda per Tarrida del Mármol, sobresortí com a oradora i organitzadora obrerista. Fou detinguda després de l'atemptat del Liceu (1893) i de les bombes del carrer de Canvis Nous (1896); desterrada després del procés de Montjuïc, residí a França i a la Gran Bretanya; el 1898 tornà a Barcelona. Amb Bonafulla fundà la revista "El Productor" (1901). Fou empresonada novament el 1902 i, després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Osca. Residí uns quants anys a Saragossa, on va ésser empresonada després de la vaga del 1911. Tornà a Barcelona el 1924, afectada per una paràlisi que l'allunyà definitivament de tota activitat pública.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaClaramunt i López, Ferran  (Alacant, 1929 - )  Metge. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt i Martínez, Agustí  (Barcelona, 1848 – 1905)  Pintor i escultor. A la seva obra escultòrica predominava el temari religiós. S'especialitzà en pintura sobre porcel·lana. Produí obres remarcables.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt i Mesa, Jaume  (l'Havana, Cuba, 1867 – 1949)  Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a "La República Cubana" fou empresonat (1896). Fundador i director de "Cuba en Europa" i, posteriorment, director del diari barceloní "El Diluvio". Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d'articles contra A. Lerroux.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt i Quer, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)  Actor, baríton i director teatral. Estudià a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d'amor i de guerra, 1926). El 1939 s'exilià a França, on actuà. S'establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d'un centenar de representacions d'obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc. Germà de Josep.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt i Quer, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1885 – Barcelona, 1947)  Actor i director teatral. Germà de Joan. Amb el seu nom ha estat instituït el premi teatral de l'editorial Nereida.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claramunt i Rodríguez, Salvador  (Barcelona, 1943 - )  Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d'on fou nomenat vice-rector el 1998. Les seves línies de recercaInici página fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l'edat mitjana i entorn del món universitari

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clarasó, fàbrica d'en  (Monistrol de Calders, Bages)  Colònia tèxtil, a la dreta de la riera de Calders.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clarasó i Daudí, Enric  (Sant Feliu del Racó, Vallès Occidental, 1857 – Barcelona, 1941)  Escultor. Deixeble de Roig a Barcelona i de Chapu a París. En ambdues ciutats fou company inseparable de Rusiñol i Casas, amb els quals exposà a la sala Parés de Barcelona. La seva obra, elaborada preferentment en marbre, rebé influències del naturalisme i del modernisme. Guardonat amb la primera medalla a l'Exposició Universal de París (1900). D'entre les seves escultures destaquen: Eva (1904), Pietat i el Monument a Jaume I (1927), a Mallorca.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clarasó i Serrat, Noel  (Barcelona, 1899 – 1985)  Escriptor. Fill d'Enric Clarasó i Daudí. Divulgador i periodista, ha escrit en castellà mig centenar d'obres de tota mena; des de jardineria fins a novel·les policíaques. En català té algunes novel·les d'ambient petitburgès i alguns assaigs d'anàlisi de caràcters: Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), L'altra ciutat (1968).

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claravalls  (Tàrrega, Urgell Poble (337 m alt) i antic municipi (20,27 km2), agregat el 1969 a l'actual. El poble és situat a l'est del tossal de l'Espígol. Es conserven les restes de l'antic castell de Claravalls, obra del s XIII. És esmentat ja el 1099; formava part de l'extrem occidental de la marca de Berga. L'esglésiaInici página parroquial és dedicada a sant Salvador.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Claravalls  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (1.095 m alt), al cim de la serra de Sant Marc. L'església parroquial és dedicada al Roser.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claravalls, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Estigué al servei d'Alfons I el Cast. Cooperà a la tasca repobladora d'aquest. El 1173 fou un dels signants de l'acta de fixació de límits de Siurana de Prades. També serví Pere I el Catòlic. El 1212, segurament tornant de la campanya de les Navas de Tolosa, assistí a Taust (Aragó) a la festa de prometatge de Constança, filla natural del rei, amb Guillem Ramon de Montcada. Combaté a la batalla de Muret (1213). Després del combat i de la mort del monarca, fou un dels qui s'ocuparen de dur-ne les restes al monestir aragonès de Sixena. Aleshores es retirà per un temps al monestir de Santes Creus.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claresvalls, Pere  Pseudònim de l'escriptor Antoni Rovira i Virgili.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claresvalls i de Miquel, Jeroni de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. Germà de Lluís. Al setge del 1713-14 serví com a capità de la Coronela de Barcelona. El 10/ago/1714 es trobava de guàrdia al baluard del Portal Nou, quan s'adonà que havien acabat els treballs de mina que realitzaven els borbònics sota el bastió. Actuà amb energia a les prevencions de l'assalt immediat, que es produí l'endemà. Manejant quatre canons carregats amb metralla, causaren una gran matança a les forces enemigues, fins al punt de tallar per complert el pas dels qui pujaven per la bretxa del Portal Nou, deixant aïllats els filipistes que ja s'havien enfilat a aquest baluard. Poc després, organitzà un gran foc de flanc, amb fuselleria, contra la part envaïda, fet que facilità el contraatac que restablí la situació. L'Onze de Setembre morí lluitantInici página aferrissadament als combats de Sant Pere i del Portal Nou.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claresvalls i de Miquel, Lluís de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Germà de Jeroni. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge del mariscal Vendôme. Fou dels primers partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, el qual el recomanà per a president del Port Franc de Barcelona, el 1706, per bé que la Generalitat no arribà a proveir el càrrec. Aquest any fou novament capità de la Coronela, arran del primer setge borbònic. Fou Oïdor Militar de la Generalitat el 1707-08. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona del 1713. Durant el setge tornà a servir de capità a la Coronela. Després de la capitulació li foren confiscats els bens.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claret  (Oliola, Noguera Llogaret (533 m alt), aturonat, a la partió d'aigües entre el Llobregós i el Sió.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claret  (Tremp, Pallars Jussà Poble, a l'antic terme de Tremp, estès a la dreta del Riucós, és separat del terme de la vila pel municipi de Talarn i l'antic de Palau de Noguera. L'església parroquial és dedicada a l'Esperança. La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret. El 1787 passà als Gràcia.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Claret  (les Pallargues, Segarra)  Despoblat.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Claret, coll d'en  (Mallorca Coll de la serra de Tramuntana, a l'est del puig d'en Claret (564 m alt), al capdamunt de la vall d'Esporles. Hi passa la carretera de Valldemossa a Andratx.

82 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaClaret, Editorial  (Barcelona, 1926 - )  Editorial. Nom que prengué el 1966 l'empresa editorial Gráficas Claret, que abans del 1940 es deia Tipografía Claret i era la sucursal a Catalunya de l'editorial Corazón de María de Madrid. Es dedica fonamentalment a la difusió de la cultura religiosa a través de l'edició de diverses col·leccions. Des del 1989, edita també les publicacions de la Fundació Joan Maragall (col·lecció "Quaderns Cristianisme i Cultura").

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret, Joan  (Barcelona, s XVI)  Mercader. Aportà capital per a l'expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata (1526) i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l'edifici de la universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals. Amic d'Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s'establiren a Barcelona; el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres (1540). Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador dels béns episcopals.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret, Sebastià  (Barcelona, s XVII)  Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdués bandes del Saló de Sant Jordi.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claret de Figuerola  (Torà de Riubregós, Segarra Poble, fins al 1968 de l'antic municipi de Llanera de Solsonès, situat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria (de la qual depèn l'església de Sant Serni del Bosc). D'aquest poble anaren algunes famílies a repoblar Lleida des del 1150.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Claret de Santpedor  (Santpedor, Bages)  Llogaret, al sud-est de la vila.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaClaret dels Cavallers  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Llogaret, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat. L'església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret i Barrera, Francesc  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1877)  Matemàtic. Fou catedràtic i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. En aquesta corporació presentà alguns treballs de càlcul remarcables.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Claret i CasadessúsClaret i Casadessús, Andreu  (Súria, Bages, 12/set/1908 - Barcelona, 4/gen/2005)  Empresari i polític. Membre d'Esquerra Republicana durant la guerra civil de 1936-39 tingué un paper destacat en l'organització de l'evacuació dels ferits de guerra cap a França des del seu càrrec de comissari polític dels hospitals de l'exèrcit de la República. Acabada la guerra, s'exilià a França, on dugué a terme nombroses activitats d'ajuda a d'altres exiliats i on, a la Segona Guerra Mundial, participà en la Resistència. El 1949 es traslladà a Andorra, on endegà diversos comerços i inicià diverses empreses dedicades a l'obertura i desblocatge d'algunes rutes de muntanya, la més coneguda de les quals és l'obertura del port d'Envalira al trànsit automobilístic. Fou, així mateix, un dels màxims impulsors del Túnel del Cadí, del qual féu els primers plànols ja el 1966. Fou pare dels músics Lluís i Gerard Claret.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Maria Claret i ClaràClaret i Clarà, Antoni Maria  (Sallent, Bages, 23/des/1807 - Fontfreda, Llenguadoc, França, 23/oct/1870)  Eclesiàstic i sant. Conegut popularment per pare Claret. Fill d'un teixidor, després de fer estudis a l'escola de Llotja, i els eclesiàstics, a Vic, on fou ordenat sacerdot (1825), fou rector durant uns quants anys. Passà a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús. Decantat, però, per la vocació missionera, tornà a Catalunya i recorregué a peu tot el país predicant missions populars. Fomentà la predicació i les edicions religioses en llengua catalana (fundà l'editorial Llibreria Religiosa, que publicà obres seves). A Vic, fundà la congregació de fills de l'Immaculat Cor de Maria (1849). Arquebisbe deInici página Santiago de Cuba (1851-60), hi exercí una gran obra pastoral i social (creació d'entitats benèfiques, caixes d'estalvi, etc). Cridat el 1857 a Madrid, fou confessor d'Isabel II, fet que li reportà crítiques. Al concili Vaticà I (1869) defensà el dogma de l'Assumpció de Maria. Morí exiliat, peró la seva despulla fou duta a Vic, a la casa mare de la congregació fundada per ell. Fou canonitzat el 1950.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret i Corominas, Joan  (Barcelona, 1929 - )  Pintor. Estudià dibuix a l'Acadèmia Baixas. La seva obra es compon de plans, arestes, interseccions cromàtiques, amb predomini dels colors suaus, combinats amb precisió i equilibri, la qual cosa el situa en un estadi intermedi entre el cubisme i el món cinètic. Ha exposat individualment i col·lectivament a Barcelona i Madrid i altres llocs d'Europa, d'Àsia i d'Amèrica. El 1962 rebé el premi Joan Miró de dibuix.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret i Dalmau, Gabriel  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – Barcelona, 1904)  Professor mercantil. Excel·lí a l'ensenyament. Les seves idees esquerranes li valgueren persecucions de les autoritats espanyoles.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret i Rubira, Josep Maria  (Girona, 1908 - 1988)  Arquitecte i tractadista d'art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s'especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari. Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona. Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).

94 EUROPA - BIOGRAFIA

Claret i Serra, Andreu  (Acs, Arièja, França, 1948 - )  Periodista. Germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra. Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l'òrgan "Treball". Com a periodista ha estat redactor de "Terrasa información" i de "Revista europea", corresponsal a Catalunya de "Cambio 16", delegat de l'agència EFE a Panamà i l'Amèrica Central i a l'ÀfricaInici página subsahariana, director de l'agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. A més col·laborà amb el diari "Avui" i professor a la Universitat Pompeu Fabra. L'any 2000 fou nomenat director de l'Institut Català de la Mediterrània.

95 ANDORRA - BIOGRAFIA

Claret i Serra, Gerard  (Andorra la Vella, Andorra, 1951 - )  Violinista. Germà d'Andreu i Lluís. Alumne d'Enric Casals, el 1972 amplià estudis al Conservatori Reial de Brussel·les. Ha actuat de solista en diverses orquestres, ha col·laborat amb Maurice Gendron i Narciso Yepes, i el 1979 formà un duo amb el pianista Josep Maria Escribano. Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona, del Quartet Numen i de l'Escola de Música de Barcelona. Formà part del Trio de Barcelona, juntament amb el seu germà i amb Albert Giménez.

96 ANDORRA - BIOGRAFIA

Claret i Serra, Lluís  (Andorra la Vella, Andorra, 1951 - )  Violoncel·lista. Germà d'Andreu i Gerard. Alumne d'Enric Casals, amplià estudis a París i als EUA. Ha actuat, convidat, en la majoria d'agrupacions simfòniques d'Europa i d'Amèrica. Ha aconseguit el premi Beethoven del concurs internacional Gaspar Cassadó (1973), el del concurs internacional de Bolonya (1975), el del Pau Casals de Barcelona (1976) i el del Mstislav Rostropovitx de La Rochelle (1977). Fou un dels fundadors del Quartet Ciutat de Barcelona i de l'Escola de Música de Barcelona. Del 1981 al 1993 formà, junt amb el seu germà i Albert Giménez, el Trio de Barcelona.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claret i Vallès, Joaquim  (Camprodon, Ripollès, 1879 – Olot, Garrotxa, 1965)  Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l'Escola de Belles Arts. A París fou ajudant d'A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaClariana  (Castellet i la Gornal, Alt Penedès Poble, al sud de la vila de l'Arboç (Baix Penedès). La seva església depèn de la parròquia de Castellet.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clariana  (Argençola, Anoia)  Poble, a l'esquerra de la riera de Clariana, afluent, per la dreta, de l'Anoia, i que neix a la serra d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba. L'església parroquial (Santa Maria) és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l'igual del castell de Clariana, del qual romanen algunes restes. El s XIX formà un municipi amb la Goda.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Clariana  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès Caseria, vora les Cabòries, cap del municipi.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Bartomeu de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Combaté el 1285 la invasió de Catalunya per l'exèrcit croat que manava Felip l'Ardit de França. Pel maig d'aquest any, Pere II el Gran l'envià amb forces per sostenir la defensa d'Elna, al Rosselló, plaça que volia defensar-se a desgrat de l'actitud francòfila de Jaume II de Mallorca. Els francesos s'apoderaren de la plaça abans que hi arribés.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Estanislau  (Catalunya, s XIX)  Poeta romàntic. Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l'antologia Los trobadors moderns (1859). És autor del poema històric La torre de la donzella (1868).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Guerau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Com Guillem, possiblement germà seu, participà a la campanya de conquesta de Sardenya (1323-24). Poc tractar-se del mateix personatge que el 1347, amb Ramon de Clariana, tornà a l'illa formant part dels reforços catalans que conduí Hug de Cervelló i que foren batuts al combat dels Aidu di Turdu.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClariana, Guillem de  (Vic, Osona, s XIV – Catalunya, s XIV)  Cavaller. Combaté al setge d'Almeria (1309). El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya a les ordres de l'infant Alfons, el futur rei Benigne. El 1334 actuà d'ambaixador d'Alfons III a Tunis.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Jacint  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Era esparter d'ofici i pertanyia al Consell de Cent. Al setge borbònic de Barcelona de 1706 combaté com a voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalanes. En 1712-13 fou conseller sisè de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de la Junta de Braços de prosseguir la guerra contra Felip V. Fou elegit membre de la Junta de Segrests, Donatius i Prèstecs. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Jacint  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà. Fill de l'homònim. El 1713 fou tramés a Nàpols per tractar d'obtenir-hi alguns auxilis per a Catalunya, llavors en l'etapa de defensa final contra Felip V. S'han conservat algunes comunicacions seves al seu pare, escrites amb una vehemència patriòtica remarcable.

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Clariana, monestir de  (Mosset, Conflent Abadia cistercenca (Santa Maria de Clariana, o de Jau), a la capçalera de la vall de la Castellana, prop del camí de Prada a Carcassona, sota el coll de Jau. El 1147 s'hi establí una comunitat benedictina; el 1162 fou cedida pel bisbe d'Elna, Artau, a l'abadia cistercenca de Santa Maria d'Ardorel, filial de Pontigny i de Cíteaus. Tenia béns als massissos de Canigó i Costabona, a la vall de l'Aglí i a d'altres indrets del Rosselló (granges d'Illa, Cavanat i Sant Martí de la Riba). Des del 1519 fins al 1802 els abats foren comendataris (sovint canonges de diferents diòcesis catalanes). El monestir era ja abandonat i arruïnat el 1713.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClariana, Pere de  (Vic, Osona, s XIII – Catalunya, s XIII)  Cavaller. Acompanyà Jaume I a la conquesta de València. Els seus fets d'armes són citats a la Crònica o Llibre dels feyts, durant la relació del setge de la capital valenciana (1238).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana, Ramon de  (Vic, Osona, s XIV - Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1347, amb Guerau de Clariana, anà a lluitar a Sardenya amb els contingents de reforç manats per Hug de Cervelló. Poc després, al desastre dels Aidu di Turdu, aquestes forces serien delmades.

110 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsClariana de Cardener  (Solsonès Municipi: 40,81 km2, 500 m alt, 140 hab (2014). Situat a la conca del Cardener, regat, a més, pel seu afluent, el Negre, al límit amb el Bages. El relleu és suaument ondulat per petits turons, amb pinedes i pasturatges. La vida econòmica del municipi és limita a les activitats agrícoles de secà (cereals i patates) i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població, molt disseminada, tendeix a disminuir. El poble és format per unes poques cases al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, al peu d'un turó on hi ha les ruïnes de l'antiga església de Sant Miquel (esmentada al s XII); l'ajuntament es reuneix a can Nadal. L'antic castell de Clariana, enrunat, és esmentat ja el 1012. Dins el terme hi ha, a més, el poble de Joval, les antigues quadres d'Hortoneda, Borrelles i Buida-sacs i, a l'indret on es troba l'ermita romànica de Sant Ponç, l'embassament de Sant Ponç, inaugurat el 1954. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana i Alguer, Josep  (Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 1861)  Intèrpret de figle. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d'una gran musicalitat, molt populars al Principat.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana i de Gualbes, Antoni de  (Barcelona, 1683 - Itàlia, 1756)  Noble i militar. Comanador de l'orde de sant Joan a Catalunya. El 1705 fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco. Es passà al bàndol austriacista, en el qual s'encomanà d'un regiment de cavalleria, amb el grau de coronel. El 1705 fou nomenatInici página ajudant reial de l'arxiduc. Amb el seu regiment prengué part en la submissió de Sardenya (1708), i es retirà del servei el 1711. Posteriorment serví en la marina veneciana, i intervingué en diverses expedicions contra els turcs. Va escriure Representación sucinta del arte de la marina (1731) i una Historia de Argel (1734), traducció de l'obra de L. de Tassy, amb l'addició de la conquesta d'Orà per Felip V.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana i Ricart, Laur  (Barcelona, 1842 – 1916)  Enginyer industrial. Catedràtic de matemàtiques a l'Institut de Tarragona, de cálcul infinitesimal a la Universitat de Barcelona i, a partir del 1901, de càlcul integral a l'Escola d'Enginyers de Barcelona. Obres: Tratado de cinemática pura (1879), Sobre el espíritu de las matemáticas en los tiempos modernos (1888) i Application de la géométrie analytique á la technique musicale (1894).

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clariana-Seva i d'Ardena, Miquel de  (Barcelona, 1653 - 1710)  Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II (1693). Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).

115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Clariano, riu  (País Valencià Afluent esquerrà del riu d'Albaida. La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d'Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional, pel congost de l'Infern. El curs mitjà s'estén pels glacis de la Vall d'Albaida i rega l'horta d'Ontinyent, Aielo de Malferit, l'Olleria i Montaverner, on desguassa el seu col·lector.

116 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaClaris  (Barcelona, 1932 – 1936)  Setmanari. Creat per Francesc Maspons i Anglasell per comentar la discussió de l'Estatut de Catalunya a les corts de la República. Reflectí el desengany pel text aprovat. Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Claris i Casademunt, Francesc  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Prohom. Germà de Pau. El 1638 fou elegit Conseller Segon de Barcelona. Col·laborà a l'actitud política del seu germà, que el mateix any era elegit Diputat Eclesiàstic de la Generalitat.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Claris i CasademuntClaris i Casademunt, Pau  (Barcelona, 1/gen/1586 – 27/feb/1641)  Polític i eclesiàstic. Pertanyent a una noble família originària de Berga, cursà estudis de dret i després seguí la carrera eclesiàstica. El 1612 fou nomenat canonge de la seu d'Urgell, que era aleshores un focus d'oposició a la política eclesiàstica del govern d'Olivares, el qual pretenia imposar el delme sobre els béns eclesiàstics. Claris excel·lí aviat per la seva ferma actitud en defensa dels privilegis del seu país. A les Corts del 1626 intervingué com a síndic del capítol d'Urgell, que també representà en els consells provincials i a Barcelona, on residí molt de temps. El 1632 entrà a formar part de la llista de diputats. El 1636 prengué part en l'organització de l'oposició al bisbe Pau Duran, decidit reialista, que havia estat promogut al bisbat el 1634. El 1638 fou elegit diputat del braç eclesiàstic, càrrec que portava annex el de president de la Generalitat. L'allotjament de les tropes dels terços al Principat, a causa de la guerra amb...  Segueix... 

119 ANDORRA - GEOGRAFIA

Claror, coma de  (Andorra la Vella, Andorra Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu. És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m). Aquest conjunt l'aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d'alimentació del riu d'Arànser (Baixa Cerdanya).

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaClarós, Llorenç  (Figueres, Alt Empordà, 1754 - a 1829)  Fabricant d'indianes. Fundà a Barcelona la indústria d'indianes Llorenç Clarós i companyia, que li proporcionà una considerable fortuna. El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris. El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona. Es féu contruir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909. Fou filla seva Marianna Clarós.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clarós, Marianna  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Filla de Llorenç Clarós. Es casà amb el també fabricant d'indianes Domènec Serra i Armadà, el qual continuà la indústria del seu sogre.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Clarós i Preses, Joan  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Militar. Després d'haver intervingut a la Guerra Gran (1793-95), tingué una actuació destacada en la guerra del Francès. Bon coneixedor del terreny, interceptà en diverses ocasions els combois de l'enemic. Participà en la defensa de Girona, i formà part amb Milans del Bosch en la conjura per alliberar Barcelona (1809). Arribà al grau de tinent coronel i meresqué distincions de la Junta Central. El 1810 penetrà amb les seves forces en territori francès.

Anar a:    Civi ]    [ Clapero ]    [ Clara i ]    [ Claramunt, J ]    [ Claret ]    [ Clari ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -