A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Co ]    [ Coci ]    [ Codi ]    [ Codina i V ]    [ Codolar, P ]    [ Cof ]

La Revolució Russa és la Revolució Francesa que arriba tard, per culpa del fred. (Salvador Dalí)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Co i de Triola, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1965)  Periodista esportiu. Fou redactor de "La Veu de Catalunya", amb el pseudònim Passavolant, i de "D'Ací i d'Allà". Fou l'iniciador dels esports d'hivern i un dels promotors del xalet de la Molina, dels minyons de muntanya i de l'Aeroclub de Catalunya.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Coanegra  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional Antic llogaret, de població disseminada, esmentat encara com a caseria el s XIX, situat al comellar de Coanegra, vall del vessant meridional de la serra d'Alfàbia, que es forma dins el termes de Bunyola i d'Alaró, drenada per la riera de Coanegra (o torrent de ses Mates), que aflueix, per l'esquerra, a's Pont d'Inca, al torrent Gros.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coaner  (Sant Mateu de Bages, Bages)  Poble, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, i que neix prop de la Molsosa, i, després de resseguir pel nord, encaixat, la serra de Castelltallat, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Súria. El terme inclou també part de la colònia Valls de Torroella,Inici página vora el Cardener, en part, del terme de Navars. L'església parroquial de Sant Julià (s XI), de tres naus i tres absis (el campanar de dos pisos, sobre la volta, és posterior), és encinglerada al peu d'una torre circular, d'època comtal.

4 CATALUNYA - CULTURA

COB-DC  Sigla del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coberta, Antoni  (Barcelona, s XV – s XVI)  Mestre de cases. L'any 1518 féu, juntament amb Antoni Papiol, diverses obres d'engrandiment i millora a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Hom destaca el portal que dóna a l'actual carrer de l'Hospital, unió d'elements decoratius gòtics i platerescs.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Coberta, Santa Maria de la  (Sureda, Rosselló Veure> Santa Maria de la Coberta.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coborriu de Bellver  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (ant: de Talló), a la sortida de la vall de l'Ingla, al pla de Talló, patrimoni de la família Ponç (la casa pairal és la masia Ponç de Coborriu). L'església romànica de Sant Serni fou consagrada el 1137.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coborriu de la Llosa  (Lles, Baixa Cerdanya Poble (1.515 m alt), a la vall de la Llosa, a la dreta de la riera de Coborriu, afluent, per la dreta, del riu de la Llosa.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cobos, Marcel·lí  (Manresa, Bages, v 1825 - San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)  Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60). Cometé un gran nombre de crueltats al servei d'aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.

10 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaCOC  Sigla del Comitè Olímpic Català.

11 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Coç  (el Tec, Vallespir Antic terme, on hi ha l'actual mas de Coç. Al peu de les restes de la torre de Coç (1.117 m alt) hi ha l'església de Santa Cecília de Coç. El lloc és esmentat ja el 869.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coc, Francesc  (Rodonyà, Alt Camp, s XVIII - Europa ?, s XVIII)  Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V. Fou cap d'un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d'una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l'ordre de dissoldre els batallons catalans. Coc, com "Carrasclet" i d'altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l'emperador Carles VI, l'antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.

13 CATALUNYA - ART

Coca de Mataró, la  (Rotterdem, Holanda)  Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam. És un ex-vot, construït a mitjan s XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l'ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l'antiquari Julius Böhler, de Munic. Fa 123 cm d'eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coca i Cirera, Antoni  (Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)  Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862). Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCoca i Collado, Emili  (Barcelona, 1848 – 1920)  Escriptor. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Bandera Catalana". Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica. Part de la seva producció fou recollida dins "Lectura Popular".

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coca i Vallmajor, Eduard  (Barcelona, 1872 – 1908)  Escriptor. Amb el pseudònim de Kok col·laborà regularment al setmanari "Cu-cut!". Autor teatral, amb obres com Gent d'ara (1908) i el monòleg Casat! (1908), escriví unes memòries de la seva vida com a autodidacte i empleat de ferrocarril: Aucells de gàbia (1904).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coca i Villalonga, Jordi  (Barcelona, 20/oct/1947 - )  Escriptor. Col·laborador en diaris i revistes. Ha publicat narracions (Exòtiques, 1975), novel·les (Alta comèdia, 1973; L'emperador, 1997, etc), assaigs (Pedrolo perillós?, 1973; Les grans tradicions populars: ombres i titelles, 1977; etc) i literatura juvenil (La faula dels ocells grecs, 1997; etc).

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatCocentaina  (Comtat Municipi i capital de la comarca: 52,94 km2, 434 m alt, 11.519 hab (2014). Situat entre la foia d'Alcoi i el vessant oriental de la serra de Mariola, límit occidental del terme. La vida econòmica del municipi es fonamenta en la indústria (molt diversificada i subsidiària de la d'Alcoi), complementada per les activitats agrícoles de secà (cereals, vinyes i, sobretot, oliveres). La vila, d'origen romà i formada pel nucli antic i els ravals del Salvador i de Fraga, es troba en un vessant del tossal de Sant Cristòfol, al peu de les restes del castell de Cocentaina. Hi destaquen l'església arxiprestal de Santa Maria, reconstruïda a la fi del s XVII, l'edifici de l'Ajuntament, actiu palau comtal del s XV, l'església renaixentista de la Mare de Déu del Miracle i nombroses cases d'estil mudèjar. Dins el terme hi ha el poble de l'Alcudieta del Comtat i els llogarets de Penella i de Poblenou deInici página Sant Rafael, entre altres. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - Ateneu Musical Contestà - Ràdio

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cocentaina, comtat de  (País Valencià Títol, concedit el 1448 a Eiximèn Peris de Corella, els descendents del qual ben aviat foren cognomenats Roís de Corella. Passà als Dàvila, als Benavides i als Fernández de Córdoba. Al començament del s XVII el comtat comprenia la vila de Cocentaina i diversos llocs, nucli de la comarca anomenada posteriorment el Comtat.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Coch i Bordils, Bartomeu  (Inca, Mallorca, 1525 - Palma de Mallorca, 1587)  Jesuïta. Fou provincial de l'orde a Sardenya. Assolí gran fama com a predicador.

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cocina, cova de La  (Dosaigües, Foia de Bunyol)  Cova, prop de l'indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d'Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament. Té tres nivells: el del fons correspon al paleolític final o a l'epipaleolític; el del mig, al ple epipaleolític o mesolític; el del damunt és ja d'època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del neolític antic del territori valencià. Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d'estil esquemàtic, abstracte. És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del paleolític a les cultures agrícoles inicials.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cocó, es  (Lloseta, Mallorca Septentrional Oratori, on segons la tradició fou trobada la Mare de Déu de Lloseta.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCocons  (el Catllar, Tarragonès Antic terme. L'església de Santa Maria depenia de la parròquia de Tamarit.

24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentCodalet  (Conflent Municipi: 2,78 km2, 380 m alt, 360 hab (2012), (o Codalet de Conflent). Situat a la vall de Taurinyà, al límit amb la plana al·luvial de la Tet, al peu del massís del Canigó. Les zones més altes de la vall són en gran part coberts de bosc (alzinars i rouredes). La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà (cereals) i de regadiu (arbres fruiters, vinya i hostalisses), que aprofita l'aigua de la ribera de Tourinyà a través de sèquies. L'agricultura és, en part, subsidiària de la ramaderia (bestiar boví). El poble, pràcticament un barri del cap de comarca i vila veïna de Prada, és a la dreta de la riera de Taurinyà; conserva restes de l'antic castell de Codalet; també hi destaquen l'església parroquial de Sant Feliu, del s X, i una font gòtica. Dins el terme hi ha el monestir benedictí de Sant Miquel de Cuixà i les ruïnes de l'església de Sant Joan de Dossorons. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

25 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Codalet, Pere Ramon de  (Ribesaltes, Rosselló, s XIV - Catalunya Nord, s XIV)  Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya-Aragó (1340), i l'acompanyà (1342) a Barcelona en l'entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans. Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s'ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l'exili, i els béns li foren confiscats.

26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Codalet dels Banys  (Arles, Vallespir Masia i antic terme, a la dreta del Tec, vora els Banys d'Arles.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codella, pas de  (Garrotxa Congost obert pel riu Fluvià travessant un dic basàltic, que comunica la plana d'en Bas amb la d'Olot, per on passa la carretera d'Olot a Sant Feliu de Pallerols.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodeny  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s XVI - Catalunya, s XVII)  Marí. Serví a les forces navals de Felip III. Manava una divisió de dotze galeres a la guerra de Portugal. En 1597-98, arran de la invasió francesa del Rosselló, el mateix rei el nomenà cap de les sis galeres que havien de protegir les operacions i els proveïments de la campanya.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Coder, Joan  (Prada, Conflent, 1778 - 1841)  Farmacèutic i botànic. Les noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals. Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l'Euphorbia. Fou el descobridor de l'Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coder, Josep  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Religiós. Era catedràtic de Sagrada Escriptura a la universitat de Barcelona. És autor de diverses obres, entre elles les Ordinacions de la universitat barcelonina (1602), i la reforma del ritual de la diòcesi.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coderch, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1770 – Catalunya, 1836)  Organista. Fou organista de la Seu d'Urgell i assolí bona fama per la qualitat de les seves interpretacions.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Antoni Coderch i de SentmenatCoderch i de Sentmenat, Josep Antoni  (Barcelona, 25/nov/1913 - Espolla, Alt Empordà, 6/nov/1984)  Arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1940. Membre del Grup R, incorporà a l'arquitectura popular les noves formes de l'arquitectura contemporània, especialment l'organicisme. Realitzà, sovint en col·laboració amb Manuel Valls, cases unifamiliars (Garriga Nogués, a Sitges, 1947; Ugalde, a Caldetes, 1951; Tàpies, a Barcelona, 1954), conjunts d'habitatges (la Barceloneta, 1954; carrer J.S. Bach, de Barcelona, 1962), complexos comercials i d'oficines (edificis Trade, a Barcelona, 1969), centre culturals (Institut Francès de Barcelona,Inici página 1975) i l'ampliació de l'Escola d'Arquitectura d'aquesta ciutat, executada pòstumament. Els seus edificis estan realitzats amb honestedat i coherència de mètode i són d'una exquisida elegància de disseny. Rebé diversos premis, com la medalla d'or de la IX Triennal de Milà (1951), l'obelisc Domus (1963) i el premi Nacional de Disseny Industrial (Argentina, 1964). Fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coderch i Mir, Joaquim  (Barcelona, s XX)  Arquitecte (1920). Ha estat cap del servei adjunt a l'Agrupació d'Urbanisme i Valoracions de l'ajuntament de Barcelona.

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Codet, Lluís  (Perpinyà, 1876 - Le Havre, Normandia, França, 1914)  Escriptor. Fou diputat de l'Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes. És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina, Artur  (Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)  Jesuïta. Ensenyà humanitats a Veruela (Aragó), fins que l'any 1914 s'incorporà a l'equip dedicat a l'edició documental de fonts jesuítiques (Monumenta historica Societatis Iesu), el qual dirigí (1920-22). La seva aportació científica inclou la primera edició dels Ejercicios espirituales de sant Ignasi (Madrid 1919) i també l'edició crítica de les constitucions de la companyia (Roma 1934-38).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina, Gregori  (Martorell, Baix Llobregat, s XVII – Montserrat, Bages, 1679)  Compositor i frare benedictí. Deixà una producció abundant de música sacra.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodina, Joan  (Barcelona, 1823 – s XIX)  Historiador i eclesiàstic. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, així com a d'altres corporacions doctes. Publicà Las guerras de Navarra y Catalunya desde 1451 hasta 1476.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina, Joan Francesc  (Barcelona, s XVII)  Ciutadà honrat. Fou ambaixador del Consell de Cent prop de la cort espanyola, durant el conflicte dit dels quints. Aquestes incidències l'obligaren a una gran activitat durant els anys 1634 i 1635 desplegant un gran zel diplomàtic.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina, Josep Maria  (Barcelona, s XIX – 1936)  Director cinematogràfic. El 1908 dirigí Maria Rosa, film basat en l'obra d'Àngel Guimerà. El 1911 realitzà Lucha de corazones (rodada en un dia) i Amor que mata. Dirigí també pel·lícules d'ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València (La lucha por la divisa, 1910; La barrera número trece, 1912). Per a la Condal Films dirigí La Pasionaria, amb Tòrtola Valencia com a actriu. Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llarg-metratges (La dama duende, 1919; El león, 1920).

40 EUROPA - BIOGRAFIA

Codina, Maria Teresa  (Biarritz, França, 1926 - )  Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès. Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes J. Martorell, O. Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d'altres certamens internacionals.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Codina i Armengot, Eduard  (Castelló de la Plana, 1908 - )  Arxiver i publicista. Dirigí el "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", la revista "Penyagolosa" i el Museu de Belles Arts de Castelló, del qual ha publicat un inventari del seu fons, així com les monografies Artistas y artesanos del siglo XVIII en la villa de Castellón (1946), Peñíscola (1957), Missatge (1964) i Aportación documental a la historia de la Real fábricaInici página de loza fina (1980).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Augeroles, Bonaventura  (Hostalric, Selva, 1785 – Canàries, 1858)  Bisbe de Canàries (1847-58). Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicent de Paül, fou director de les filles de la caritat d'Espanya. Emigrat a França durant la Primera Guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne. En tornar-ne (1841), fou nomenat bisbe de Canàries, on creà diverses parròquies i restaurà l'hospital de San Martín. Autor d'Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit. de Collatione sacramenti ordinis (1845).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Castellví, Josep  (Reus, Baix Camp, 1867 - Madrid ?, s XIX)  Metge. El 1884 s'establí a Madrid, on destacà. Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Castillo, Francesc  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1944 - )  Polític. President del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Fou director general de serveis socials (1982-84) i regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (1983-95). En l'àmbit estrictament polític, fou membre del consell nacional de CDC des del 1988 i responsable de política social del comitè executiu nacional. Fou diputat al Parlament de Catalunya (1984-99). Fou senador a les corts en representació de la Generalitat (1992-95) i membre del consell assessor de RTVE a Catalunya (1986-92). Passà a formar part, com a conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya el 1997.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Costa, Josep de  (Barcelona, s XVII - 11/set/1714)  Cavaller. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços celebrada a Barcelona el 1713, on es decidí la resistència catalana contra Felip V. Fou capità de la Coronela. Morí durant la batalla final de l'Onze de Setembre, al gran contraatac que organitzàInici página Rafael Casanova. Els seus béns foren confiscats pels borbònics.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Duran, Salvador  (Sabadell, Vallès Occidental, 1880 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1964)  Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d'anàlisis químiques. Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans. El 1930 fundà l'Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d'aquesta vila.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Ferrer, Ascensi  (Barcelona ?, 1877 – Barcelona, 1932)  Entomòleg. Des del lloc que ocupava al Museu de Ciències Naturals de Barcelona redactà nombroses memòries per a la Institució Catalana d'Història Natural. Col·laborà a les publicacions de l'Institut de Ciències, de l'Institut d'Estudis Catalans, en la Flora de Catalunya, per a la qual féu dues monografies, l'una sobre els coleòpters, gènere Carabus, i l'altra sobre els hemípters.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Ferreres, Ramon de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684, secretari de la Generalitat durant la resistència contra Felip V i membre del Consell de Cent. El 29/set/1705 fou triat per la Generalitat, juntament amb Francesc Monfar i Sors, pel primer contacte oficial amb l'arxiduc Carles d'Àustria a punt d'entrar a Barcelona. El 1708 fou un dels representants de la Generalitat per rebre Elisabet de Brünswick. Durant el setge de Barcelona (1713-14) restà a la ciutat complint les seves funcions. El 4/set/1714 fou un dels quí més s'oposà a l'oferiment de capitulació fet pel duc de Berwick. L'11/set formà a la representació de la Generalitat que anà a defensar el pla de Palau. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodina i Formosa, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, 16/abr/1860 – Barcelona, 11/feb/1923)  Filòleg i eclesiàstic. Professor d'hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d'estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres. Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí. El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'obra Importància de l'ortografia: necessitat d'equilibrar l'element fònic amb l'etimològic, el qual tingué força ressó.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Franch, Jaume  (Barcelona, 1805 – 1881)  Farmacèutic. President del Col·legi d'Apotecaris de Barcelona. Fou alcalde, diputat provincial, diputat a les corts per Barcelona i senador per Lleida. Amb els doctors Ronquillo i Grau fundà el periòdic "La Botica" (1853-54), i ha publicat, a més d'articles de caire científic, la Guía del farmacéutico práctico.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Langlin, Ramon  (Barcelona, 1842 – 1905)  Químic i farmacèutic. Dedicat als estudis de química analítica, fou professor de medicina legal de l'Audiència de Barcelona i director del "Boletín de la Sociedad Farmacéutica Española". Pertanyia a diverses corporacions doctes. Fou investigador de mèrit. Inventà un procediment per determinar la puresa dels olis d'oliva. Publicà gran nombre de treballs professionals.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Langlin, Victorià  (Barcelona, 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)  Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l'ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona. Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s'establí a Londres, on féu pintures per a l'església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset. A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè. Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodina i Mir, Víctor  (Barcelona, 1931 - )  Teòleg. Ingressà als jesuïtes el 1948 i fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció Sant Francesc de Borja), membre del consell de redacció de les revistes "Estudios eclesiásticos" i "Selecciones de teología" i membre de l'Institut Cristianisme i Justícia. La seva teologia, preocupada des del començament per reflexionar sobre l'experiència espiritual, s'ha anat obrint a la solidaritat amb els poblres i als problemes de la justícia. Ha publicat: El aspecto cristológico en la espiritualidad de Juan Casiano (1966), Teología de la vida religiosa (1968), Nueva formulación de la vida religiosa (1972), Teología y experiencia esperitual (1977), Renéixer a la solidaritat (1981).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Mont, Pere  (Lloret de Mar, Selva, 1880 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d'Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc). Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica. En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Olivé, Josep Anton  (Barcelona, 1932 - )  Director teatral. Des del 1956 fou un dels organitzadors de l'Equip d'Arts d'Expressió, que el 1962 abandonà per ingressar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on actuà repetidament com a ajudant de direcció i director únic; dirigí l'espectacle Balades del clam i de la fam (1967). El 1965-66 treballà a Itàlia, i a partir del 1967 realitzà nombrosos i notables muntatges dins el teatre independent i professional. El 1970 dirigí el I Festival Popular de Poesia Catalana, juntament amb Feliu Formosa. Especialista en el teatre de cabaret, on ha presentat les obres Dones, flors i pitança (1968), Manicomi d'estiu o la felicitat de comprar i vendre (1968), Varietats I (1969) i Varietats II o la cultura de la Coca-Cola (1969).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodina i Sert, Genís  (Barcelona, 1860 – s XX)  Pintor. Excel·lí com a dibuixant, decorador i imitador de tapissos antics.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Vilà, Jaume  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1923 - )  Historiador. Ha dedicat la seva obra a l'estudi del Baix Llobregat (especialment del Prat) i a la defensa de la comarca contra els factors externs que la desnaturalitzen. Ha publicat entre d'altres: La gent del fang (1966), L'Hospitalet de Llobregat (1970), Les generacions pratenques (1972), Curs d'introducció a la història de l'Hospitalet (1975), Resum d'història del Prat (1976) i Els santboians de 1490 (1990).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Vilà, Pere  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1858)  Filòsof. Succeí Francesc Xavier Llorens i Barba com a professor de filosofia a l'Institut de Barcelona (1847); fou catedràtic de lògica i psicologia a la Universitat de Barcelona. El 1853 traduí al castellà A system of logic... de John Stuart Mill. Influït, però, per Ramon Martí d'Eixalà, evolucionà cap al psicologisme escocès, com ho reflecteixen les Lecciones de psicología y lógica que donà el curs 1856-57 i que els seus deixebles publicaren el 1857. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1852).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codina i Viñas, Joaquim  (la Cellera de Ter, Selva, 1868 – 1934)  Naturalista. Obtingué la llicenciatura de medicina el 1891, i exercí en el seu poble nadiu. El 1908 publicà uns Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. És coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l'estudi dels macromicets de Catalunya (1930).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codinacs, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Mestre racional. Fou conseller de Pere III durant més de vint anys. Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics. Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCodines, les  (Rellinars, Vallès Occidental Veïnat, a la dreta de la riera de Rellinars.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codines, les  (Manresa, Bages)  Un dels quatre barris en què era dividida la ciutat el s XIII.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codines, Sant Antoni de les  (Centelles, Osona Veure> Sant Antoni de les Codines.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codines, Sant Feliu de  (Vallès Oriental Veure> Sant Feliu de Codines.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Codines del Vallès  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental Nom adoptat el 1937 per al municipi.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codinet, monestir de  (Noves de Segre / el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell)  Abadia benedictina (Sant Climent de Codinet), situada a l'esquerra del Segre. Era lloc de refugi i hospitalitat, prop del camí d'Urgell. Hom n'ignora la fundació i la regla de la primitiva comunitat, esmentada el 803 sota l'abat Víntila; el 829 observava ja la regla de sant Benet. El 1001, a causa del relaxament a que havia arribat, el papa Silvestre II l'uní al monestir de Tresponts; a partir d'aleshores hom no té cap més notícia de la comunitat. Les edificacions foren arrasades per una riuada del Segre. La capella de Sant Pere de Codinet, a l'altra banda de la carretera moderna, en recorda el nom.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codó, el  (Solsonès Contrafort (1.509 m alt) de la serra del Port de Comte, de la qual és separada pel coll de Jou; té forma de con truncat i domina la vila de Sant Llorenç de Morunys.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCodoç, el  (Vimbodí, Conca de Barberà Vall tributària del riu de Milans. Era una antiga possessió del monestir de Poblet.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codol, Josep  (Barcelona, 1865 – 1935)  Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l'escolania de la catedral de Barcelona. Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l'Associació Musical. Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Còdol Dret  (les Masies de Roda, Osona)  Antiga colònia tèxtil, a l'esquerra del Ter, aigua avall de Roda de Ter. Ha estat abandonada, car el pantà de Sau hi embassa en èpoques de crescuda.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Còdol-rodon  (Aguilar de Segarra, Bages)  Santuari i antic poble, a la dreta de la riera de Rajadell, dins l'antic terme de Castellar de Segarra.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Codolar, cala des  (Formentera, Eivissa Entrant molt obert a l'extrem oriental de l'illa, al sud del far de Formentera.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Codolar, cala es  (Escorca, Mallorca Septentrional Articulació costanera de la serra de Tramuntana. Forma un espadat damunt la mar, limitat p'es morro de Bordils (on s'assenta la torre de Lluc) i el morro d'en Llobera.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCodolar, es  (Tossa de Mar, Selva Platja i port de pescadors de la vila, a ponent del cap de Tossa.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Codolar, es  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codolar, Pere (o Antoni (Barcelona, 1721 – Oviedo, Astúries, 1773)  Tractadista musical. Monjo de Montserrat, fou deixeble del pare Benet Esteve. Escriví el tractat Examen musical', en què tracta de la tècnica musical de l'època, amb exemples vocals de compositors montserratins.

77 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Codolar, platga des  (Eivissa, Eivissa)  Extensa platja, a ponent de la vila, entre el puig d'en Palleu i el massís de cap Falcó. A l'extrem de llevant hi ha els estanys de les salines d'Eivissa i l'aeroport.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codolar, Sant Joan del  (Cornudella de Montsant, Priorat Veure> Sant Joan del Codolar.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Codolet, Pere Ramon de  Veure> Codalet, Pere Ramon de.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codolosa i Riera, Josep Maria  (Barcelona, 1845 – 1898)  Escriptor. D'arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a "La Campana de Gràcia".

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Codony, el  (Camp de Tarragona Antic terme, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí. Comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll. El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus. Al voltant de l'església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli de Codony, que persistí fins al s XIX (al s XV és esmentat el castell de Codony, a càrrec de castlans), dins l'actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí. Aigua amunt,Inici página prop de la confluència amb el Glorieta (terme del Morell), hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codony, el  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà Caseria i antiga quadra, a l'oest de la vila. La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codony, Santa Maria de  (Terrades, Alt Empordà Veure> Santa Maria de Codony.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Codonyer, Joan  (València, 1864 - País Valencià, s XIX)  Enginyer industrial. Fou professor a les universitats de València, Saragossa i Barcelona. Nomenat director tècnic de la primera empresa valenciana d'energia elèctrica, instal·là a València el primer sistema d'enllumenat elèctric, així com els primers telèfons (1883). Més tard dirigí les fàbriques de tabac de València i Alacant, i les fàbriques de gas i electricitat propietat del marquès de Campo.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Codonyer i Caballero, Francesc  (València, 1935 - )  Escriptor. És autor dels reculls de contes Els minuts i la distància (1959).

86 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del MatarranyaCodonyera, la  (Matarranya Municipi: 20,9 km2, 499 m alt, 374 hab (2014). Estès des de la riba dreta del riu de Mesquí, subafluent de l'Ebre, que limita el terme per l'oest, fins a la serra de Fòrnols, al sud-est d'Alcanyís. A la zona muntanyosa hi ha vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pasturatges, de propietat comunal. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (amb predomini de les oliveres, a més de cereals i vinya) i de regadiu (cereals i oliveres), gràcies a les sèquies derivades del Mesquí. Hi ha ramaderia ovina i porcina. Les activitats industrials sónInici página subsidiàries de l'agricultura (molins d'oli i pinsos). Tanmateix la població tendeix a disminuir a causa de l'emigració. La vila, que comprèn tota la població del municipi, és a la dreta del riu de Mesquí; l'església parroquial, esmentada ja el 1280, és dedicada a Santa Maria. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Codonyet  (Montmajor, Berguedà Església (Sant Jaume), a l'extrem dels plans de Navés (Solsonès), al nord del poble de Sorba, de la parròquia del qual depèn.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codorniu, Antoni  (Barcelona, 1699 - Ferrara, Itàlia, 1770)  Filòsof i eclesiàstic jesuïta, fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Assolí gran anomenada com a predicador. Per encàrrec de Ferran VI recollí documentació per a la història civil i religiosa de la diòcesi de Girona. Després del decret d'expulsió dels jesuïtes promulgat el 1767, es traslladà a Ferrara. Publicà diverses obres, entre les quals excel·leixen Índice de la Philosofia Moral Cristianopolítica (1746) i Vida del Ilmo. y Venerable Sr. D. Raimundo de Marimón y de Corbera, Obispo de Vich (1763).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Codorniu, can  (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès Antiga masia i seu de la més antiga i important de les empreses productores de cava dels Països Catalans (Codorniu SA), al nord-oest de la vila, a la dreta de l'Anoia. Al seu voltant s'ha format la caseria de Can Codorniu. L'activitat vinícola de la casa pairal es remunta al s XVI; a mitjan XVII una pubilla es casà amb Miquel Raventós, també de família vinyatera de la comarca. El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l'elaboració de vi escumós o cava, i el seu fill Manuel Raventós i Domènech donà el gran impuls a l'empresa Raventós i Codorniu.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCodorniu i Ferreres, Manuel  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1788 – Madrid, 1857)  Metge. Serví a l'exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l'Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes. Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d'acadèmies facultatives. Fundà la "Biblioteca médico-castrense". És autor d'escrits professionals remarcables.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Codorniu i Nieto, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1817 – Filipines, s XIX)  Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreras. Des del 1844 residí a les Filipines. Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.

92 CATALUNYA - EMPRESA

Codorniu SA  (Catalunya, s XX)  Nom de l'antiga empresa Raventós i Codorniu. Amb una producció de 31,5 milions d'ampolles de cava el 1980 era la primera empresa d'aquest sector a l'estat i al món. Les seves vendes, el mateix any, foren de 7.017 milions de ptes i donava feina a 470 empleats. Posseeix Raymat SA i Masia Bach SA, productores de vins.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coeisseca, tuc de  (Arres, Vall d'Aran Cim (2.125 m alt) que forma part de l'interfluvi entre el riu de Varradós i la Garona.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coforb  (Copolat, Berguedà)  Poble, a l'extrem oriental de l'altiplà de Capolat, damunt els cingles de Coforb, que dominen el baix Berguedà. L'església parroquial de Sant Martí depèn de la d'Espinalbet.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coforn, torrent de  (Baixa Cerdanya Torrent de la comarca, un dels que formen la riera de Ger, tributària del Segre.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCofre, el  (Benicàssim / Orpesa, Plana Alta Alineació dels contraforts costaners de la serra d'Orpesa, estesos entre els dos municipis, d'uns 150 m d'alçada mitjana. Hi ha algunes torres, com les de la Corda, Colomera i la de Sant Julià, a la costa, i la de Bellver, a la carena.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cofrenet, alt del  (Costera Cim (809 m alt), a la capçalera del riu Cànyoles, que forma el vessant septentrional del port d'Almansa.

98 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsCofrents  (Vall de Cofrents Municipi: 103,2 km2, 437 m alt, 1.050 hab (2014), (cast: Cofrentes). Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol, a l'altiplà de Requena i al massís del Caroig, pròxim a la vila hi ha el recent volcà de Cerro Negro. L'àrea no conreada ocupa el 90% del terme, a la resta hi ha conreus de secà (cereals, vinya i oliveres), i de regadiu (hortalisses i fruiters). Central hidroelèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer. Central nuclear. La vila és a l'interior d'un meandre del Xúquer, al peu d'on s'aixeca l'antic castell de Cofrents i l'església parroquial de Sant Josep (1621), construït sobre l'antiga mesquita. Fou centre de la governació de Cofrents. Dins ell terme hi ha, a més, els llogarets de Las Casas de Alcance, de Las Casas de Basta i el balneari de Los Hervideros. Àrea comercial de Requena. Ajuntament (en castellà)

99 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cofrents, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Cofrents. Comprenia tota la Vall de Cofrents i alguns termes de la Canal de Navarrés. Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCogoïlla, serrat de  (Canejan, Vall d'Aran Serra de l'interfluvi entre els rius de Toran i de Varradòs. Delimitat pel barranc de Cogoïlla, a ponent, i el de coma Troja, a llevant, el domina el tuc de Cogoïlla (2.345 m alt), situat per damunt de l'estany de Cogoïlla i el coll de Cogoïlla (2.100 m alt).

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cogoll  (les Valls de Valira, Alt Urgell Antiga zona forestal de l'antic municipi d'Ars, entre les valls de Sant Joan Fumat, d'Aravell i de la Valira, en gran part dins el municipi.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cogolls  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)  Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres. L'església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cogomella  (Pallars Jussà Coma de la vall Fosca, a la capçalera del Ricuerma, sota el pic de Neriolo (2.857 m alt), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí. Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui (aprofitats per a la producció d'electricitat) i Tapat.

104 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesCogul, el  (Garrigues Municipi: 17,44 km2, 279 m alt, 190 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Segrià, a la vall del riu Set, afluent del Segre, al sud-est de Lleida. La vida econòmica local es basa sobretot en el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli, activitats que han donat lloc a una cooperativa oleícola. També hi ha conreus de cereals i vinya. Ramaderia porcina. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a l'esquerra del riu de Set, dominat per les ruïnes de l'antic castell del Cogul; hi destaquen l'església parroquial de Santa Maria, de façana barroca, i algunes cases dels s XVI i XVII. En una balma propera al poble, l'any 1907 es van descobrir les pintures rupestres del Cogul. Dins el terme hi ha també el despoblat i antic terme de la Cova. ÀreaInici página comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cogul, pintures rupestres del  (el Cogul, Garrigues Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907. Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d'iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic. El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s'hi han trobat.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cogull, el  (Sarral, Conca de Barberà Antiga quadra de Montbrió de la Marca, prop d'aquest poble.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cogulla, la  (Margalef de Montsant, Priorat Cim (1.073 m alt), a l'extrem occidental del Montsant.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cogullada, la  (Seva, Osona Caseria, al nord del poble dels Hostalets de Balenyà, al límit amb el terme de Balenyà.

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cogullada, la  (Carcaixent, Ribera Alta Barri (458 m alt). Era una antiga alqueria d'origen islàmic. L'església (Sant Bartomeu) era, el s XIV, annexa de la de Ternils. A causa de les inundacions del Xúquer, els seus habitants passaren a residir a Carcaixent, vila a la qual fou agregat l'antic poble el 1589, desmembrant-lo d'Alzira.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCogullada, la  (Lleida, Segrià)  Despoblat i antic terme, al sud-est de la ciutat, entre el canal d'Urgell i la vall del riu Set. Era poble de contribució; a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cogulló, serra del  (Alt Camp / Conca de Barberà Unitat de la Serralada Pre-litoral (895 m alt), continuació septentrional de la serra de Miramar, passat el coll de Cabra; enllaça, per la serra de Comaverd, amb els primers contraforts del bloc del Gaià. Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Pre-litoral, i fa alhora de partió d'aigües entre el riu d'Anguera i el Gaià, i de límit entre les dues comarques.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cogullons, els  (Montblanc, Conca de Barberà Despoblat (1.042 m alt), dins l'antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent. El 1950 era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cohen, Abraham  (Barcelona, ? )  Rabí de la comunitat hebrea barcelonina. Escriví tractats morals i jurídics.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cohí i Grau, Agustí  (el Vendrell, Baix Penedès, 1921 - )  Compositor. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals. Autor de l'òpera Nausica (1965), de sarsueles, d'obres simfòniques i corals. Ha compost unes 60 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968).

Anar a:    Co ]    [ Coci ]    [ Codi ]    [ Codina i V ]    [ Codolar, P ]    [ Cof ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -