A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Corb ]    [ Corbera, B ]    [ Corbera i ]    [ Corbo ]    [ Cord ]    [ Corella, J ]

Quina contradicció!. Volem viure en un món segur que no para de fabricar armament. (Ramon Piera)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Corb, cala  (Maó, Menorca)  Cala del port, que limita, per l'oest, el nucli urbà d'es Castell. Disposa d'un petit moll de pescadors, els quals operen, amb petits bots, a l'interior del port.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corb, riu  (Conca de Barberà / Urgell / Segrià Riu (57 km), afluent esquerrà del Segre. Neix a Llorac, a la serralada de Santa Coloma de Queralt i recull les aigúes d'una part de la Segarra i de l'Urgell. Passa per Vallfogona de Riucorb i es perd en els regatges del canal d'Urgell, entre Belianes i Bellpuig d'Urgell. Prop d'aquesta darrera vila, en reapareix el curs, alterat per les aigües del canal, i penetra al Segrià, fins que desemboca, a l'esquerra del Segre, més avall de Vilanova de la Barca.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corb, Sant Miquel del  (les Preses, Garrotxa Veure> Sant Miquel del Corb.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCorb, Sant Miquel del  (Balaguer, Noguera Veure> Sant Miquel del Corb.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corb, serra del  (Garrotxa Serralada (933 m alt) de la comarca, situada entre la plana d'Olot (nord) i la vall d'Hostoles (sud). És un horst tectònic, de materials sedimentaris (margues, gres i conglomerats), originat per l'esquarterament del terreny per una sèrie de falles.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corba, la  (Ribes de Freser, Ripollès Antic terme i balneari, a l'esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes. Pertangué al monestir de Ripoll.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbat, el  Sobrenom amb què és coneix el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbatera  (Sora, Osona Veïnat, vora la riera de Cussons, al vessant septentrional de la muntanya dels Munts.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbatera, roca  (Priorat Cim (1.166 m alt) de la serra de Montsant, a l'extrem oriental, damunt la vall de l'Argentera. És conegut també com a punta de la serra Major.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbató i Chillida, Josep Domènec  (Bell·lloc del Pla, Plana Alta, 1862 – València, 1913)  Eclesiàstic. A dotze anys s'incorporà com a voluntari a l'exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent. Professà després en l'orde dominicà. Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari "El Valenciano", i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal. El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal, que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés judicial, l'expatriació i l'expulsió de l'orde dominicà. Reduït a clergueInici página secular, continuà la seva labor de pamfletista, cada cop més inclinat a l'extremisme dretà. Col·laborà sovint al setmanari carlí de Barcelona "Lo Mestre Titas" (1897). Entorn del 1900 se separà de l'obediència del pretendent Carles VII per estimar que el carlisme oficial esdevenia d'esquerra, i a partir d'aleshores predicà el pròxim esdeveniment d'un Gran Monarca messiànic i creà les Milícies de la Creu, organització místico-política que aconseguí grups d'adeptes al Principat i al País Valencià. A part una vasta producció de temes religiosos en castellà, és obra seva un Ensaig de programa regionalista fonamental (1907).

11 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Corbeil, tractat de  (Corbeil, Illa de França, 11/mai/1258)  Acord signat entre Lluís IX de França i Jaume I de Catalunya-Aragó. Per aquest tractat el rei francès renunciava als seus drets sobre Catalunya (com a successor dels carolingis) i Jaume I els seus drets sobre el Llenguadoc i Provença, amb l'única excepció de Montpeller, l'Omeladès i el Carladès. Paral·lelament va ésser decidit el matrimoni de la princesa Isabel, filla de Jaume I, amb Felip, hereu de Lluís IX.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbella  (Tàrrega, Urgell Antiga quadra, de l'antic terme del Talladell, agregada el s XIX al municipi.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbella i Corbella, Jacint  (Manresa, Bages, 1937 - )  Metge. Catedràtic de medicina legal i toxicologia (1977) a la facultat de medicina de Barcelona. Creà un centre d'informació toxicològica a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat el suïcidi a Catalunya, la responsabilitat professional i la patologia del tal·li. Important impulsor de la historiografia mèdica catalana, ha estudiat els corrents ideològics de la medicina catalana, les preocupacions socials dels metges i la història de la hipertensió arterial. Ha publicat, juntament amb J.M. Calbet i Camarasa, un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83). Membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona (1985).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorbella i Pascual, Artur  (Tarragona, 1854 – Badalona, Barcelonès, 1923)  Jurista. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1874) i doctorat a Madrid. Fou jutge municipal de Tarragona, professor a la universitat de Barcelona i notari a Reus. Estudià temes de dret civil català, i col·laborà a la revista dels "Estudis Universitaris Catalans". Dirigí i fundà la "Revista del Notariado". Publicà Historia jurídica de las diferentes especies de censos (1892), El Código civil español comentado y concordado (1890) i Derecho catalán (1906), la seva obra més consultada.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbella i Roig, Joan  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 - )  Metge psiquiatre i escriptor. Des de l'any 1973 compagina la seva tasca d'assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a "La Vanguardia" i l'"Avui". Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà. Ha estat guardonat per l'OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l'Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbera  (Castellar del Riu, Berguedà)  Santuari (la Mare de Déu de Corbera), a 1.140 m alt damunt el poble d'Espinalbet, al vessant meridional de la serra de Corbera, contrafort oriental dels rasos de Peguera, que separa les valls dels rius Demetge i de Peguera. És un edifici del s XVII, que en substituí un d'anterior; la imatge que hom hi venera és romànica.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbera  (Espolla, Alt Empordà Masia i antiga quadra, prop de la confluència del torrent de Freixa amb l'Orlina.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCorberà  (Roglà i Corberà, Costera Poble, al nord de Roglà, amb el qual forma actualment un sol nucli. Antic lloc de moriscs (el 1609 tenia 40 focs), fou repoblat després de l'expulsió. Pertanyia als Sanç i, posteriorment, al marquès de Bèlgida. L'església de Sant Antoni depenia de la de Roglà, municipi amb el qual es fusionà el 1850.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I li premià els seus serveis amb la donació d'algunes cases i un corral.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Corbera, Arnau de  (Rosselló ?, s XIV - a 1350)  Noble. Senyor de Corbera. Partidari de Pere III el Cerimoniós, fou empresonat amb el seu germà per Jaume III de Mallorca. El primer d'aquests monarques n'exigí la llibertat guardant com a rehens presoners fets a la campanya del Rosselló.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corbera, baronia de  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat Jurisdicció senyorial del s XVI que comprenia el terme de Corbera, posseïda per la família Corbera. A la fi del s XVI passà als Gualbes, que es cognomenaren de Corbera, i al s XVII, als Móra. Fou reconeguda com a títol del regne el 1789 a favor de Manuel d'Antic i de Móra, a la mort del qual (1796) passà als de Ramon.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze que prengueren en primer lloc l'hàbit de la Mercè, en constituir-se aquest orde a Barcelona.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Germà del Riambau que anà a Sicília. El 1396 col·laborà molt a la defensa del país contra la invasió del comte de Foix. Era un dels caps de la guarnició de Barbastre, on fou pres durant el setge per haver sortit amb una partida per cercar aigua. El 1426, amb Andreu de Biure, signà per compte d'Alfons IV el tractat d'amistat amb Milà, i dos anys després, amb el mateix diplomàtic, anà a Gènova per negociar-hi una concòrdia. També amb Biure actuà intensament durantInici página el poc temps que Alfons IV estigué pres després de la batalla de Ponça (1435), i l'any següent figuravà al consell del rei a Gaeta. Per aquest temps tornà a Catalunya, destinat al consell del Principat que assessorava la reina Maria.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Esteve de  (Barcelona, 1563 ? – 1631)  Historiador. Ciutadà honrat de Barcelona, fou desterrat de la ciutat, i posteriorment exercí diversos càrrecs a Milà i a Nàpols. La seva obra principal, inacabada, és Cataluña Ilustrada, publicada a Nàpols el 1678.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corbera, Francesc  (València, s XVI)  Musicòleg. Dels seus escrits destaca l'obra sobre cant pla publicada el 1592.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Gilabert de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1343 participà a l'expedició de Pere III per reincorporar Mallorca, on hi actuà com a negociador. Des d'allí, amb cinc galeres i algunes forces, anà a sotmetre Menorca, missió que cobrí de forma incruenta. Restà a l'illa com a lloctinent del nou governador posat a Mallorca, Arnau d'Erill. Tenia drets sobre la venda de peix a la ciutat de Barcelona.

128 HISTÒRIA - PAÍS VALENCIÀ

Corbera, Honor de  (Ribera AltaVeure> Honor de Corbera.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Hug de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 1349)  Cavaller. Germà de Riambau, amb el qual lluità a Sardenya i en fou lloctinent. El 1348 fou nomenat castellà de la fortalesa de Qüirra. Atacà el setge que els Ória havien possat a Sàsser. Després d'una acció favorable però dura, no pogué insistir en els seus esforços per manca d'efectius. Morí lluitant contra els rebels.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorbera, Hug de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1349 anà amb Riambau de Corbera a Mallorca i lluità a la famosa batalla de Llucmajor. Tornà amb ell a Sardenya. Cooperà, del 1353 al 1358, a les grans expedicions contra els rebels de l'illa que dirigiren Bernat II de Cabrera i el rei Pere III el Cerimoniós.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corbera, Joan B.  (València, s XV - s XVI)  Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l'Audiència Territorial.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Virrei de Sardenya. El 1393 es traslladà a Sicília, i des del 1401 lluità a Sardenya contra els genovesos i el vescomte de Narbona. Durant l'interregne lluità per tal de mantenir les possessions catalanes de l'illa, i succeí al lloctinent reial Pere de Torrelles (1410), si bé no fou confirmat en el càrrec pel Parlament fins al 1418. El 1420 deixà el càrrec, i posteriorment serví a les ordres d'Alfons el Magnànim. El 1430 fou nomenat novament lloctinent reial de Sardenya.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Ramon de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XIV)  Cavaller. Passà a Sardenya el 1347. Anava amb els reforços que hi portà Hug de Cervelló i que no trigaren a ser delmats a la desastrosa acció dels Aidu di Turdu.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Riambau de  (Barcelona, s XIV - l'Alguer, 1354)  Governador interí de Sardenya, nomenat l'any 1347. quan s'hi esdevenia una revolta atiada pels genovesos. Obligà els Oria, dirigents de la rebel·lió anticatalana, a aixecar el setge de Sàsser (1348) i el mateix any fou nomenat governador efectiu de Sardenya i Còrsega. Morí durant el setge a l'Alguer, reducte genovès finalment conquerit pels catalans.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorbera, Riambau de  (Catalunya, s XV)  Cavaller errant. El 1434 prengué part, amb d'altres cavallers de la corona catalano-aragonesa, en el famós Passo Honroso, defensat pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, que impedia el pas cap a Sant Jaume de Galícia. Junyint amb el mantenidor Diego de Bazán i el vencé. Ell i Francí Desvalls foren els qui promogueren més incidències. Requerits, poc temps després, per Suero de Quiñones a batalla a ultrança, respongueren des de Barcelona.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Romeu de  (Barcelona, s XIV – València, 1445)  Almirall de l'armada de Martí l'Humà a Sardenya (1410) i mestre de Montesa. El 1412 fou designat com un dels quatre vice-regents enviats pel nou rei Ferran d'Antequera a Sicília per pacificar l'illa; el papa li concedí la facultat de poder proveir-hi els càrrecs eclesiàstics. Defensà i pacificà Sicília àdhuc a compte de l'orde (1413). El 1420 acompanyà Alfons el Magnànim a Còrsega i a Sardenya; hagué de lluitar contra l'armada genovesa i la vencé prop de Pisa (1421). Del setge de Marsella (1423) s'endugué com a trofeus, a València, les relíquies de sant Lluís, bisbe de Tolosa, i les cadenes que barraven el port, actualment encara a la seu de València. El 1429 fou nomenat lloctinent general del Regne de València, i el rei li'n confià la defensa davant les hostilitats del rei de Castella; vencé el mestre de Calatrava Luis de Guzmán a Antella i a Gavarda. El 1436 formava part del consell reial valencià.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera, Romeu de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II. Aquest l'envià d'ambaixador al Marroc el 1323.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbera, Sant Ponç de  (Cervelló, Baix Llobregat Veure> Sant Ponç de Corbera.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corbera, serra de  (Ribera Alta / Ribera Baixa / Safor Alineació muntanyosa, un dels darrers contraforts del Sistema Ibèric, que separa les tres comarques. Culmina la cim de la Mola (625 m alt).

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCorbera de Baix  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)  Poble (o les Cases d'En Roig) i cap del municipi, situat a l'esquerra de la riera de Rafamans, al límit amb el terme de Cervelló, on sorgí com a raval de l'antic nucli principal aprofitant els petits regadius del fons de la vall. La parròquia (Sant Antoni de Corbera) fou segregada modernament de la de Santa Maria, de Corbera de Dalt.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbera de Dalt  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat Nom del nucli antic de la ciutat, enfront del més nou de les Cases d'En Roig o Corbera de Baix, actual centre del municipi.

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaCorbera de la Ribera  (Ribera Baixa Municipi: 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014), (o Corbera d'Alzira). Estès entre la serra de Corbera i la plana regada del Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l'anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l'estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins. La base de l'economia local és l'agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hostalisses. Completen l'oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. La vila, d'origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l'antic castell de Corbera; a l'església parroquial de Sant Vicent, de la fi del s XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell. El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l'Honor de Corbera. Àrea comercial d'Alzira. Ajuntament

41 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCorbera de les Cabanes  (Rosselló Municipi: 4,14 km2, 150 m alt, 1.125 hab (2012), (o Corbera la Cabana). Situat al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres, a la riba dreta del riu del Bolès, afluent de la Tet (rec de Corbera). El 1856 es va segregar de Corbera del Castell. La principal activitat econòmica del municipi és l'agricultura (arbres fruiters, vinya, hortalissses i conreus d'hivernacle), que ha rebut darrerament un nou impuls amb la construcció del pantà de Vinçà; també hi ha una empresa dedicada a la construcció i s'ha creat l'Institut per al Desenvolupament delsInici página Recursos Naturals Renovables. El poble es troba al límit meridional de la plana al·luvial regada de la Tet, vora la sèquia de Corbera. Dins el terme hi ha la cova natural de Montbou de grans proporcions, amb abundància d'estalactites. Ajuntament (en francès)

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatCorbera de Llobregat  (Baix Llobregat Municipi: 18,46 km2, 342 m alt, 14.237 hab (2014). Estés des de la serra de l'Ordal fins a la riba dreta del Llobregat i el seu afluent, per la dreta, la riera de Corbera. Convertit avui en centre de segones residències, les nombroses urbanitzacions del municipi han ocupat antigues pinedes i terres de conreu i ha portat a una important recessió de l'agricultura, que tan sols dedica unes 10 ha al regadiu i unes 50 ha al secà. L'avicultura i algunes activitats industrials completen, amb la funció residencial, l'oferta econòmica local. L'actual capital del municipi és Corbera de Baix. A l'antiga capital, Corbera de Dalt, hi ha el Casal del Barons de Corbera, del s XVI, i les ruïnes de l'antic castell de Corbera, centre de la baronia de Corbera, i on es troba l'església parroquial de Santa Maria, construïda cap al 1700 sobre el primitiu temple romànic i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i una talla gòtica de Santa Magdalena. Als voltants de l'església té lloc cada any la coneguda escenificació del Pessebre Vivent, que ha esdevingut molt coneguda i visitada. El municipi comprèn, a més, les caseries de l'Amunt i de l'Avall. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pessebre Vivent - Patrimoni - Corbera Innova

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaCorbera d'Ebre  (Terra Alta Municipi: 53,1 km2, 337 m alt, 1.136 hab (2014) (o Corbera de Terra Alta). Situat a la zona de transició entre la serra de Cavalls i la plana de l'Ebre, a la vall alta del riu Sec. La superfície muntanyosa és coberta en bona part de pinedes i pasturatges. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, bàsicament de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers), hi ha molt poques ha dedicades al regadiu. Aviram. La vila, d'origen islàmic, conserva una església d'estil gòtic tardà destruïda parcialment el 1938 durant la batalla de l'Ebre, que també va destruir bona part del nucli antic de la població, les ruïnes del qual es conserven al cim d'un turó, i que fou totalment abandonada a la vegada que hom construïa una població nova al peu de l'antiga. Al terme hi ha les ermites de Santa Madrona i la del Calvari. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta deInici página dades - Notícies - Poble Vell - Cooperativa Agrícola

44 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCorbera del Castell  (Rosselló Municipi: 7,25 km2, 160 m alt, 717 hab (2012), (fr: Corbère). Situat entre la zona muntanyosa dels Aspres i el Riberal, a la dreta del riu del Bulès, afluent de la Tet, drenat per la sèquia o canal de Corbera. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura de secà (hortalisses, vinya i arbres fruiters), són limitats, circumstància que ha provocat un important descens demogràfic iniciat ja a mitjan s XIX, després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856. El cap del municipi és avui el barri dels Cortals, sorgit al peu d'un turó on hi ha l'antic poble, dit de Corbera d'Amunt (o de Munt), situat al coster d'un turó, damunt del qual s'aixeca l'antic castell de Corbera, que ha estat restaurat. L'església parroquial de Santa Maria, del s XVII, ocupa el lloc de l'antiga capella del castell. Al poble destaca també l'antiga església parroquial de Sant Pere del Bosc. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera i de Cartellà, Riambau de  (Catalunya, s XIV - s XV)  Governador de Catalunya (1413). De l'estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix. Intervingué en la parlament català de l'Interregne. El 1413, com a governador, promogué una sèrie d'incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume II d'Urgell. Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbera i Palau, Pau  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà honrat. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller segon de Barcelona. El seu mandat coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V. Actuà durant la fase inicial del setge (1713-14), fins al terme reglamentari en què, per noves eleccions, ocupa el consistori l'equip de Rafael Casanova (30/nov/1713). Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCorberana, na  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Illot de la costa, que limita pel sud cala Galiota.

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

les Corberes (Rosselló)Corberes, les  (Rosselló Conjunt orogràfic dels Pirineus, últimes formacions de les serralades pre-pirinenques septentrionals. Estan formades per un conjunt de serres que assoleixen la màxima altitud al sud, al pic de Bugarach (1.231 m), i que van perdent alçada cap al nord, on no sobrepassen els 600 m. Originades per plegaments apareguts des del començament del terciari, en renovar-se el sistema pirinenc, pel sud estan en contacte amb les formacions calcàries de la Fenolleda. Per la banda de llevant s'estenen una sèrie d'altiplans àrids i abruptes, resultat d'una forta erosió, que davallen cap als estanys litorals (estany de Salses). Finalment, al nord, una successió de plecs cretacis, calcaris molt erosionats, divideixen el relleu en una sèrie de depressions que dominen pel nord la vall de l'Aude. Hi ha unes grans superfícies rocalloses, sense vegetació o amb una migrada vegetació de garriga, amb algunes alzines. La població, tradicionalment...  Segueix... 

49 CATALUNYA NORD - VARIS

Corberes, vi de les  (Catalunya Nord)  Antiga denominació d'origen protegida per l'estat francès del vi català produït, a més dels vessants de les Corberes, a l'àrea del Rosselló situada al nord de la Tet (llevat de la Salanca), a l'angle nord-est del Conflent i a tota la Fenolleda vitícola. L'any 1977 passà a denominar-se Costes del Rosselló.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corberó  (Lleida, 1877 - )  Família d'artistes, iniciada per Pere Corberó i Casals.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corberó i Casals, Pere  (Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)  Bronzista i repussador. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram. Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París. Fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorberó i Olivella, Xavier  (Barcelona, 1935 - )  Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S'inicià en l'aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l'Escola Massana, de Barcelona. Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l'obra d'Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d'una gran importància en la seva formació. Conreà de bon principi l'informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l'objecte en l'espai, respectivament). Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines. Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corberó i Trepat, Valeri  (Barcelona, 1908 - )  Pintor i decorador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Xavier. Es formà a l'Ateneu Polytechnicum amb Francesc d'A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d'Artistes Decoradors Catalans (1936).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corberó i Trepat, Xavier  (Barcelona, 1901 – 1981)  Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l'Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d'A. Galí. Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l'Escola Massana de Barcelona. Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d'Art Modern. Pare de Xavier Corberó i Olivella.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbes de Rius, malls d'Es  (Salardú, Vall d'Aran Veure> malls de Rius.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corbi i Torregosa, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1877 - Catalunya, s XX)  Escultor. Residí a Barcelona. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà com a imatger i restaurador d'imatges antigues.

57 ALGUER - BIOGRAFIA

Inici páginaCorbia, Salvador  (l'Alguer, 1829 – 1907)  Poeta. Orb a 51 anys, feia de captaire i compongué versos d'inspiració popular. Era conegut per Txu Terrat.

58 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Corbiac, monestir de  (Molig / Mosset, Conflent)  Antic priorat (Santa Maria de Corbiac) de l'orde dels trinitaris. Fundat el 1575 per Guerau de Cruïlles de Santa Pau, senyor de Mosset, a l'antiga església de Santa Maria de Corbiac, a la vall de la Castellana, entre els dos termes, obra del s XII, que havia estat la parroquial de Mosset. El priorat ja s'havia extingit el 1608; un intent de restauració per religiosos augustinians no prosperà.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàCorbins  (Segrià Municipi: 21,0 km2, 211 m alt, 1.400 hab (2014). Estès per la plana al·luvial que formen, en la seva confluència, la Noguera Ribagorçana i el Segre, al nord-est de Lleida. La vida econòmica del municipi és bàsicament ramadera i agrícola, amb predomini dels conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), alimentats amb aigües del canal de Pinyana i del barranc de Picabaix. El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha restes de l'antic castell de Corbins, d'origen islàmic, i del qual hi ha vestigis. Hi destaquen l'església parroquial dedicada a sant Jaume i l'edifici restaurat de l'antiga comanda hospitalera. El 1126 hi tingué lloc la batalla de Corbins i fou el centre templer de la comanda de Corbins. Dins el terme hi ha el despoblat de les Cases de Corbins i han estat trobades restes romanes al tossal dels Moros. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Sol Ixent

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corbins, batalla de  (Corbins, Segrià, 1126)  Fet d'armes, pel qual les forces musulmanes recuperaren el castell de Corbins, el qual, conquerit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona, havia estat encomanat el 1117 al cavaller Arnau Berenguer d'Anglesola. Els almoràvits, aprofitant-se probablement de la rivalitat entre el comte de Barcelona i el rei d'Aragó, Alfons el Bataller, per tal d'apoderar-se de Lleida, envaïren el Segrià iInici página amenaçaren Albesa i les darreres conquestes del comtat d'Urgell. Els cristians experimentaren en aquella batalla, segons el Chronicon Dertusense, moltes pèrdues d'homes, i el castell no tornà a les mans catalanes fins el 1147.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Corbmarí, punta des  (Eivissa, Eivissa Cap de la costa meridional de l'illa, al sud de la ciutat, prop del puig des Corbmarí (160 m alt), que domina les salines d'Eivissa.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Corbó  (Benassal, Alt Maestrat)  Antic castell, al nord-oest de la vila. Ha donat nom a una caseria dividida en Corbó de Baix i Corbó de Dalt, anomenada Corbons.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corbó, cabeç de  (Ibi, Alcoià Cim (1.202 m alt) del flanc septentrional de la serra de la Carrasqueta, prop del límit amb el de Xixona (Alacantí).

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corbons  (Benassal, Alt Maestrat Veure> Corbó.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Corbós  (Sornià, Fenolleda)  Masia i antic castell, prop del llogaret d'Arçar, al vessant septentrional del roc del Rosselló, al fons de la vall de l'Adasig, a la dreta del riu. Existia ja el s XI.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corbs, els  (Albanyà, Alt Empordà)  Antic santuari (la Mare de Déu dels Corbs) de l'antic terme de Bassegoda (Garrotxa), actualment arruïnat, conegut posteriorment amb el nom de Sant Joan de Bossols.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCorbs, pic dels  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Contrafort (241 m alt), un dels més meridionals de la serra d'Espadà, al nord de la ciutat, que separa l'horta de Morvedre de la vall de Segó.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàCorçà  (Baix Empordà Municipi: 16,31 km2, 43 m alt, 1.257 hab (2014). Situat a l'oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d'espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l'avicultura i l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l'església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al s XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l'Alberg, dels s XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d'Anyells i de Planils, l'antic santuari de la Pertusa i l'antic municipi de Casavells i l'agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corçà  (Àger, Noguera Poble, al vessant meridional del Montsec, uns 2 km a la dreta de la Noguera Ribagorçana. La jurisdicció civil i eclesiàstica pertanyia a l'abadia d'Àger. L'església parroquial (Sant Gregori) és obra de mitjan s XIX.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles  (França, s XVIII - )  Llinatge d'escultors. D'origen francès, s'establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren Bonaventura i Felip Corcelles.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorcelles, Bonaventura  (França, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa, amb el qual treballà a la Manresana (Segarra) (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Felip  (França, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d'influència acadèmia. Fou fill seu Ramon Corcelles.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Francesc  (Catalunya, s XIX - s XX)  Pessebrista. Membre del llinatge d'escultors. Actiu a Barcelona.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Manuel  (Catalunya, s XIX - s XX)  Escultor. Fill de Manuel Corcelles i Saurí i germà de Rossend.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Manuel  (Catalunya, s XIX - s XX)  Entallador. Membre del llinatge d'escultors. Actiu a Barcelona.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Ramon  (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Fill de Felip Corcelles. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l'escultor Felip Sauri, n'heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles, Rossend  (Catalunya, s XIX - s XX)  Escultor. Fill de Manuel Corcelles i Saurí i germà de Manuel.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corcelles i Saurí, Manuel  (Lleida, s XIX)  Escultor. Fill de Ramon Corcelles. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel i de Rossend Corcelles.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCorces, riu de les  (Baix Maestrat Nom de la capçalera del riu Cérvol.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corchero, Andrés  (Puertollano, Castella, 1957 - )  Ballarí i coreògraf. Des del 1985 s'ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno. Establert a Barcelona, on hi ha presentat diversos muntatges.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corcó, Santa Maria de  (Osona Veure> Santa Maria de Corcó.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corcolilla  (Alpont, Serrans Poble. L'església parroquial (la Consolació) fou construïda el 1781.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corda, hostal de la  (Olot, Garrotxa Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d'En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del s XVII. Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26/mar/1875, hi tingué lloc l'entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Corda, morro de sa  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa, entre cala Tuent i sa Calobra.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corda de Gardeny, la  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny.

86 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCordelles, Col·legi de  (Barcelona, 1593 - 1812)  Institució d'ensenyament. Creada amb privilegi de l'emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume Cordelles, que n'havia redactat els estatuts. Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d'estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l'estudi general; tingué càtedres d'història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques. L'expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l'inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat. Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cordelles, Francesc de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Abat del monestir de Gerri. Austriacista, fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705. Presidí la junta de braços reunida a Barcelona (del 30/jun al 6/jul/1713) que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cordelles, Guillem  (Barcelona, s XIII – Itàlia, 1290)  Frare franciscà. Fou famós per les seves virtuts, així com pels seus coneixements teològics i la seva eloqüència en la predicació.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cordelles, Jaume de  (Barcelona, s XVI - 1577)  Eclesiàstic i protector de l'ensenyament. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d'Elna. Llegà els seus béns per a la construcció del Col·legi de Cordelles, del qual redactà els estatuts el 1572.

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cordelles, marquesat de  (País Valencià Títol, concedit el 1795 al noble Vicent Antoni de Figuerola i de Villana, baró de Nàquera i senyor de Cordelles. Passà als Arróspide i als Trénor.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCordelles, Miquel de  (Barcelona, s XVI – 1596)  Jurista. Fou un dels qui treballà més a la compilació de les Constitucions de Catalunya. El 1593 creà el Col·legi de Cordelles, segons el testament del seu oncle Jaume Cordelles.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cordelles i Ramanyer, Felicià de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Senyor de Mura. Germà de Jaume. Fou membre de la junta de defensa de Barcelona el 1697 i de les Corts barcelonines del 1701. El 1705 s'incorporà a l'exèrcit austriacista, i fou membre de la junta de cavallers, govern provisional de Catalunya. A les corts del 1706 li fou atorgat el títol de comte, i un anys després, el de marquès de Mura. Com a membre del braç militar assistí a la junta de braços (1713) que decidí la resistència contra Felip V. Formà part de les juntes del govern provisional fins a la caiguda de Barcelona. El 1714 els borbònics li confiscaren tots els béns.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cordelles i Ramanyer, Jaume de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Noble. Germà de Felicià. Com a partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria, fou desterrat de Barcelona el 1704 pel virrei Velasco. El 1706 fou nomenat protector interí del braç militar i governador del castell de Montjuïc, amb el grau de coronel del regiment de la ciutat de Barcelona. Combaté fins el jul/1713, que, malalt, presentà la dimissió. Els borbònics li confiscaren els béns el 1714, encara que no en trobaren a nom seu.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cordero i Oliver, Joan Martí  (València, 1531 - Moixent, Costera, 1584)  Humanista. Fou un gran col·leccionista d'objectes antics. És autor de diverses obres originals i algunes traduccions.

127 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cor-de-Roure  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Masia, prop de l'església de Sant Joan de Montdarn o de Cor-de-roure.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCordeses, Antoni  (Olot, Garrotxa, 1518 – Sevilla, Andalusia, 1601)  Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l'orde a Roma (1558). El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d'Aragó, i després de la de Toledo. Escriví diversos tractats d'espiritualitat.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Córdoba i Miguel, Bonaventura  (Tortosa, Baix Ebre, 1806 – València, 1854)  Advocat i historiador. Exercí a Barcelona i a Madrid. Fou diputat en repetides ocasions. Publicà en castellà biografies de Ramon Cabrera i Grinyó i de Jaume Balmes.

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Córdoba y Mendoza, Martín  (Còrdova, Andalusia, s XVI – 1581)  Bisbe de Tortosa (1560-74), de Plasència i de Còrdova. Assistí al Concili de Trento (1562-63), on fou cap del grup curialista hispànic. Sufragà les obres d'una de les capelles de la catedral de Tortosa.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Còrdova, expedició de  (Còrdova, Andalusia, 1010)  Campanya militar, empresa per un exèrcit català de 10.000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d'Urgell, per ajudar el califa cordovès Muhammad ibn Hisäm, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymän ibn al-Hakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut. L'exèrcit català triomfà en la batalla d'Akabat al-Bakr, fou vençut prop de Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà. El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues: uns 3.000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d'Urgell. Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans "any dels francs", o sia, dels catalans. Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor (986), només 25 anys abans, i una prova de la recuperació política i militar dels comtats catalans. Encara el 1017 hi hagué una nova expedició catalana contra el califat cordovès.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCorella  (Navarra, s XIII - País Valencià, s XV)  Família noble d'origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Cristòfor de  (País Valencià, s XV)  Noble. Germà de Joan Roís, comte de Concentaina, i de Miquel Roís. Era comanador de Sant Antoni de Nàpols. El 1477 hagué de participar al compromís dels Corella i renunciar a tota violència contra els Centelles.

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Eiximèn Peres de  Veure> Roís de Corella i de Santacoloma, Eiximèn Peres.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Eiximèn Peris de  (País Valencià, s XV – 1477)  Fill de Joan Roís, comte de Cocentaina. Col·laborà amb el seu pare, governador de València, a la lluita per expulsar Jaume d'Arenós del ducat de Vilafermosa. Morí en el curs d'aquestes operacions.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Guillem Ramon de  (País Valencià, s XV)  Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d'abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Joan Roís de  Veure> Roís de Corella, Joan.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Joan Roís de  (País Valencià, s XIV – València, 1348)  Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l'amenaça d'una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCorella, Joan Roís de  (País Valencià, s XIV – s XV)  Frare dominicà. Consta que Joan I li concedí una beca d'estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d'un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Joan Roís de  Veure> Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Joan Roís de  (País Valencià, s XV)  Noble. Era fill natural de l'homònim, comte de Cocentaina. El 1473 desafià a batalla a ultrança el noble Lluís Cornell. Quatre anys després era un dels Corella que es comprometeren a no usar la violència contra els Centelles.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Miquel Roís de  (País Valencià, s XV)  Noble. Germà de Cristòfor i de Joan Roís, comte de Cocentaina. Fou l'element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles. El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles, fill del comte d'Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II. Miquel Roís fou expulsat de València. Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Pere de  (País Valencià, s XV)  Noble. Era un dels Corella que, el 1477, hagueren de comprometre's a no usar la violència contra el fill de Joan Rois, comte de Cocentaina. Fou del bàndol dels Centelles.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Roderic de  (Navarra, s XIII - País Valencià, s XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l'alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants delInici página País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corella, Sanç Roís de  (País Valencià, s XIII)  Noble. Prestà sumes de diners importants a l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, durant el regnat de Jaume I.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corelli, Juan  (Barcelona, 1935 - )  Ballarí i coreògraf. Pseudònim de Joan Plans i Parés. Estudià amb Joan Magriñà i Josep Izard, i més tard a Anglaterra. Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees: Concierto de Aranjuez (1958), Sirènes (1959), La història del soldat (1960), Carmina Burana (1961), Jeux (1963), Harold en Italie (1965), entre d'altres.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coret i Peris, Cristòfor  (Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)  Eclesiàstic i mestre de llatí. Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de... Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a métido fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corilla, barranc de  (Vall d'Aran Afluent dretà de la Garona, que neix a la serra d'Arenyo i desemboca al seu col·lector a Gessa. A la seva dreta, al peu de la serra de Corilla (o de Sant Martí), hi ha l'ermita de Sant Martí de Corilla.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corma, Carles K.  (Barcelona, 1919 - )  Pianista. Fill d'Ernestina Corma i Centelles i germà de Giocasta. Es féu famós per la seva precocitat extraordinària. Als vint-i-cinc mesos d'edat féu a Barcelona la seva primera actuació pública.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCorma, Giocasta K.  (Barcelona, 1923 - Mendoza, Argentina, 11/set/1977)  Pianista. Filla d'Ernestina Corma i Centelles i germana de Carles K. Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l'Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corma i Centellas, Ernestina  (Barcelona, 1896 - Buenos Aires, Argentina, 1960)  Pianista. Fundà a Buenos Aires (1943) una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d'Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta K. Corma.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cormana, la  (Benafigos, Alcalatén Caseria, a la dreta del barranc de la Cormana, afluent, per la dreta, de la rambleta de Benafigos.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cormellas, Francesc Sebastià de  (Barcelona, s XVII - 1664)  Impressor i llibreter. Era fill de Sebastià, al qual succeí. A la seva mort, la impremta fou regentada per la seva vídua i més tard, per la seva germana Teresa i el seu fill Francesc de Cormellas i Ginefreda.

122 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cormellas, Sebastià de  (Alcala de Henares, Madrid, s XVII – Barcelona, 1654 ?)  Impressor. Establer a Barcelona, era fadrí de l'impressor Humberd Gotard, a la mort del qual (1589) es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25.000 lliures. El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l'actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte-duc d'Olivares. D'estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica. Esdevingué l'impressor més important de Barcelona. Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d'ell a les edicions fetes a compte seu. Imprimí obres de tema històric català, modernes, reedicions de texts, com la Crònica de Bernat Desclot (1616) o el Llibre del consolat de mar ((1592, 1645), i les obres més famoses dels escriptors castellans de l'època, i també obres oficials de la universitat o deInici página l'Església. En morir, la impremta fou continuada pel seu fill Francesc Sebastià de Cormellas. La impremta Cormellas potser és la que Cervantes descriví en fer-la visitar pel Quíxot.

123 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cormellas, Teresa de  (Barcelona, s XVII)  Impressora. Filla de Sebastià i germana de Francesc Sebastià. Succeí la vídua d'aquest en la regència de la impremta familiar, durant molts anys. El seu fill no volgué continuar en el negoci i aquest fou traspassat a la fi de la centúria.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cormellas i Ginefreda, Francesc de  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Impressor. Fill de Francesc Sebastià de Cormellas. El 1664 heretà la impremta familiar; la seva firma apareix a les edicions a partir del 1688. La casa perdurà encara fins al 1700.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corminas i Güell, Joan  (Manlleu, Osona, s XIX – Burgos, Castella, 1854 ?)  Historiador. Canonge de Tarragona i de Burgos. Autor del Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1849), que completà el diccionari de Fèlix Torres i Amat, publicat el 1836.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corminas i Moreu, Enric  (Barcelona, 1856 – 1905)  Metge. Fou director del Museu Anatòmic de Barcelona, metge de la casa de Maternitat i membre de l'Acadèmia de Medicina. Ideà un mètode d'injecció de sals metàl·liques per a preparacions anatòmiques.

Anar a:    Corb ]    [ Corbera, B ]    [ Corbera i ]    [ Corbo ]    [ Cord ]    [ Corella, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -